Tràmits gencat: El cànon de l aigua per als usos industrials i assimilables.

Transcripción

1 Tràmits gencat: El cànon de l aigua per als usos industrials i assimilables. Càlcul i coeficients que afecten al cànon de l'aigua. Octubre de 2015.

2 Índex de continguts 1 Introducció al cànon de l'aigua Cànon de l aigua per als usos industrials i assimilables Tipus de gravamen i coeficients aplicables Tipus de gravamen general Tipus de gravamen específic Qui liquida el cànon de l'aigua i com es declaren els consums?

3 1 Introducció al cànon de l'aigua El Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el text refós de la legislació en matèria d aigües a Catalunya, regula el cànon de l aigua, un impost de naturalesa ecològica sobre l ús que fan els diferents usuaris de l aigua, el desenvolupament reglamentari del qual es realitza mitjançant el Decret 103/2000, de 6 de març, modificat pel Decret 47/2005, de 22 de març. El cànon de l aigua s obté amb la següent expressió: Cànon de l aigua ( ) = base imposable (m 3 ) x tipus de gravamen ( /m 3 ) La base imposable del cànon de l aigua és constituïda pel volum d aigua consumit. El tipus de gravamen depèn de l'ús de l'aigua que se'n fa. En l'esmentat Decret legislatiu i d'acord amb la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009), aprovada pel Decret 137/2008, de 8 de juliol, es defineixen els següents usos de l'aigua: Industrials i assimilables: els usos corresponents a activitats incloses en les seccions B, C i D i en els grups A032, E360, E383 i J581. Es consideren usos assimilables a industrials els corresponents a la resta d'activitats econòmiques. Domèstics: els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l ús de l aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb d altres usos de l aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l activitat humana en habitatges. Agrícoles i assimilables: els usos corresponents a activitats incloses en els grups 011, 012, 013, 015, 0161, 0163, 0164 i la divisió 02 de la secció A. Ramaders i assimilables: els usos corresponents a activitats incloses en els grups 014, 0162 i 017 de la secció A. 2 Cànon de l aigua per als usos industrials i assimilables Per als usos industrials i assimilables de l aigua el tipus de gravamen corresponent al cànon de l aigua resulta de la suma d un tipus de gravamen general, corresponent a l ús, i d un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació: 3

4 Tipus de gravamen = tipus de gravamen general + tipus de gravamen específic La determinació d aquest tipus de gravamen, especialment la corresponent a la part específica, s efectua, per a aquells usuaris d aigua que hi estan obligats, a partir de la presentació de la corresponent Declaració de l ús i la contaminació de l aigua (DUCA). Hi ha dos tipus de declaració: La DUCA abreujada que implica l aplicació del règim ordinari del tipus de gravamen. La DUCA bàsica que implica l aplicació del règim especial del tipus de gravamen. 3 Tipus de gravamen i coeficients aplicables Tipus de gravamen general El tipus de gravamen general, el valor del qual es determina per llei i és el mateix tant per al règim ordinari com per al règim especial, pot estar afectat pels coeficients següents: Coeficient de reutilització: el volum provinent de la reutilització directa d aigües residuals s afecta d un coeficient 0, si no s'aboquen a sistemes públics de sanejament. Aquest coeficient s aplica sempre que el volum d aigües reutilitzades superi el 50% del volum total de l establiment o el volum d aigua reutilitzada superi els m³/any, i la seva aplicació es fa de manera ponderada respecte del volum total esmentat. Coeficient de millora en l eficiència en l ús de l aigua (Ce): Afecta els establiments industrials (activitats incloses en les seccions B, C, D i els grups A032, E360, E383 i J581 de la CCAE-2009) amb aplicació del règim especial del cànon de l aigua en funció del mesurament directe de la càrrega contaminant. El seu valor és de 0,90. És de sol licitud voluntària mitjançant la presentació de la Declaració de l estàndard i de l eficiència en l ús de l aigua. Coeficient d ús: afecta diversos usos de l'aigua, amb valors diferents per a cadascun d'ells, d'acord amb el quadre següent: Ús de l'aigua Coeficient Observacions Producció d energia elèctrica a les centrals hidroelèctriques (1) 0,0053 CCAE D3515 També afecta les tèrmiques amb consum superior a 500 hm 3 /any. CCAE D3517. Aqüicultura 0,0005 CCAE A032 Aigua envasada com aigua mineral, de font, de brollador o potable preparada 1,2 CCAE C1107 4

5 Ús de l'aigua Refrigeració en circuits oberts 0,0053 Coeficient Observacions Sempre que el seu volum sigui més gran que 1,5 hm 3 /any i s aboqui en aigües superficials continentals amb un cabal mitjà superior a 60m³/s en èpoques d estiatge. (1): Les centrals hidroelèctriques poden optar, de manera voluntària, a un sistema de determinació objectiva de la quota, basat en el règim de producció elèctrica i en l energia produïda (veure el document del Cànon de l aigua per als usos hidroelèctrics). El tipus de gravamen general es pot veure afectat per altres coeficients reductors que podeu consultar al document dels tipus aplicable per municipi ubicat al web de l Agència Catalana de l Aigua. Veure el document Tipus de gravamen específic El tipus de gravamen específic és diferent en funció del règim que s'aplica. Per al règim ordinari, el seu valor es determina per llei. Per al règim especial, es calcula amb la següent: Te = [ Σn (Σi ((Ci - Ei) x Pui x Cpi x Ksi x Kdi x Kni) x Kan x Fn x Rpn) ] x Kr On per cadascun dels abocaments (n) de l establiment: Te: és el tipus de gravamen específic. i: són cadascun dels paràmetres de contaminació (matèries en suspensió, matèries oxidables, sals solubles, matèries inhibidores, nitrogen i fòsfor). Rpn: és la relació de ponderació, segons el cabal, de cada tipus d abocament respecte del total dels tipus d abocament de l establiment. Ci: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació per a les aigües abocades. Ei: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació per a les aigües d entrada. Si Ei és més gran que Ci, el valor de la diferència (Ci Ei) és 0. Pui: és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts. Cp: coeficient punta parcial. Afecta cadascun dels paràmetres de contaminació en funció de la relació dels valors màxims i mitjans. Ka: coeficient d abocament a sistema. D aplicació per als abocaments efectuats a sistemes públics de sanejament. a) El seu valor genèric és Ka = 1,5. 5

6 b) S aplica Ka = 1,2 per als abocaments al mar d aigües residuals no tractades en depuradora pública, fets a través de col lectors i emissaris submarins corresponents a sistemes públics de sanejament. Ks: coeficient de salinitat. Afecta el paràmetre de les sals solubles. a) Quan els abocaments es fan a aigües superficials continentals amb cabals circulants superiors a 60 m 3 /s, el valor és Ks = 0,2. b) Per als abocaments no tractats en una depuradora pública i fets al mar a través de col lectors o d emissaris submarins públics, el valor és Ks = 0. Kd: coeficient de dilució. Aplicable als abocaments al mar mitjançant instal lacions de sanejament privades. El seu valor depèn de les característiques de la instal lació. Valor de dilució inicial Coeficient de dilució o més 0,55 Entre i menys d ,60 Entre i menys de ,65 Entre i menys de ,70 Entre i menys de ,75 Entre 100 i menys de ,80 Menys de Kn: coeficient de nutrients. Afecta als paràmetres de nitrogen i de fòsfor dels abocaments a zones sensibles, tant fets directament al domini públic hidràulic, marítim i terrestre, com els fets als sistemes públics de sanejament. El seu valor és 1,25. Cf: coeficient de fertirrigació. Afecta el consum d aigua que tingui com a destinació final la reutilització pròpia amb finalitats agrícoles. El seu valor és 0,75. Kr: coeficient corrector de volum. Relació existent entre el volum de l aigua abocada i l abastada. 6

7 4 Qui liquida el cànon de l'aigua i com es declaren els consums? La liquidació del cànon de l aigua als usuaris industrials i assimilables varia en funció del tipus de règim que se ls aplica i de la procedència del subministrament (fonts pròpies o entitat subministradora): Règim Fonts pròpies Entitat subministradora Ordinari Agència Catalana de l'aigua Entitat subministradora Especial Agència Catalana de l'aigua Agència Catalana de l'aigua És per això que els usuaris industrials i assimilables que tenen fonts pròpies han de declarar trimestralment a l'agència Catalana de l'aigua els volums. Els usuaris amb règim especial han de declarar a més a més els volums procedents de l'entitat subministradora. Aquesta Declaració trimestral de volums d'aigua es fa dins els vint dies naturals primers de cada trimestre mitjançant el model B6, i es declaren les lectures dels comptadors d'aigua, els quals han de complir les especificacions tècniques de l annex B7 del Decret 103/2000. Tràmit de la declaració trimestral de volums a Tràmits gencat. 7