03_041_066 23/9/03 10:14 Página 41. La població de Catalunya al llindar del segle XXI

Transcripción

1 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 41 3 La població de Catalunya al llindar del segle XXI

2 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 42

3 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 43 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 43 El moviment demogràfic a Catalunya a les darreries del segle XX* L evolució de la població de Catalunya a la segona meitat dels segle XX pot resumir-se en tres etapes: explosió demogràfica els anys setanta, creixement zero els anys noranta i represa del creixement a l inici del segle XXI. Els anys seixanta varen caracteritzar-se per una etapa de creixement intens, amb saldos migratoris anuals de fins habitants a l any i amb un augment de la natalitat continuat fins l any Després d aquesta data, l evolució demogràfica s ha caracteritzat per una inversió del saldo migratori amb la resta d Espanya i per una intensa davallada de la natalitat. Tanmateix, la contínua millora de les taxes de supervivència, que ha fet de Catalunya un dels llocs on la gent pot esperar viure més anys, ha mantingut la xifra de defuncions en nivells baixos, de manera que l evolució favorable de la mortalitat d una banda i els valors positius i creixents de la immigració amb l estranger de l altra, han evitat que la població catalana tingués un creixement negatiu el decenni dels anys noranta. La recent recuperació dels nivells de fecunditat i la intensificació de la migració estrangera permeten encarar el nou segle amb una renovada etapa de creixement de la població de Catalunya. El moviment natural de la població de Catalunya En l últim quart del segle XX la població de Catalunya va tenir un creixement demogràfic molt baix. La població resident va passar de 5,7 milions a 6,3 milions, entre l any 1975 i el 2001, un creixement de persones que, en termes relatius, suposa un creixement anual mitjà de 4,4 habitants per cada En els 25 anys anteriors, el creixement demogràfic havia estat molt més important, amb un creixement mitjà anual de 23 nous habitants per cada entre els anys 1950 i La disminució del creixement demogràfic en el darrer quart del segle XX s explica per dos factors: la disminució del saldo migratori amb la resta d Espanya i la davallada de les xifres de naixements. Entre el segon quinquenni dels anys setanta i el segon quinquenni dels anys noranta, les xifres de naixements a Catalunya van passar d una mitjana anual entorn de a una mitjana anual entorn de naixements. En el mateix període les defuncions han crescut moderadament, passant d una mitjana anual de a una mitjana de defuncions. L augment de la xifra de defuncions s explica arran de l envelliment de la població, amb un augment important del nombre d habitants de més edat, que en un quart de segle han pràcticament duplicat el seus efectius. De resultes de la disminució del nombre de naixements i de l augment de les defuncions, el creixement natural de la població s ha reduït d una manera molt significativa. En el període , la diferència entre naixements i defuncions va resultar en un creixement natural entorn d uns habitants a l any, mentre que en el període la diferència mitjana entre naixements i defuncions ha estat només de a l any (taula 1, gràfics 1-3). Regions sanitàries D acord amb el que s ha exposat, els darrers quinze anys del segle XX van registrar una important disminució de la natalitat, que va passar del 16,3 la segona meitat dels anys setanta al 9,5 la segona meitat dels anys noranta. La ciutat de Barcelona és la regió sanitària amb una disminució més important de les xifres de naixements, mentre que a les regions sanitàries Girona i Centre la xifra de naixements ha restat més estable. *Extret del treball de l Institut d Estadística de Catalunya elaborat específicament pel Pla de salut de Catalunya.

4 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Taula 1. Components del creixement demogràfic per regions sanitàries. Catalunya Naixements Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Defuncions Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Creixement natural Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Saldo migratori estimat Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya (continua)

5 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 45 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 45 Creixement total Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Font: IDESCAT. Moviment natural de la població Gràfic 1. Evolució dels naixements per regions sanitàries. Catalunya, Nombre de naixements Lleida Tarragona Tortosa Font: IDESCAT. Moviment natural de la població. Any Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat

6 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 2. Evolució de les defuncions per regions sanitàries. Catalunya, Nombre de defuncions Lleida Tarragona Tortosa Font: IDESCAT. Moviment natural de la població. Any Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Gràfic 3. Evolució del creixement natural de la població per regions sanitàries. Catalunya, Creixement natural Any Lleida Tarragona Tortosa Font: IDESCAT. Moviment natural de la població. Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat

7 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 47 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 47 La taxa bruta de mortalitat ha passat del 7,4 al 8,9. Totes les regions sanitàries han enregistrat una tendència de creixement de les defuncions, però la taxa és molt diferent, en relació directa amb el diferent nivell d envelliment de les regions sanitàries. Així, la mortalitat més alta es registra a Tortosa, Barcelona Ciutat i Lleida, regions amb un pes elevat de població de 65 anys i més. Les regions sanitàries Costa de Ponent, Barcelonès Nord i Maresme, i Centre, amb una piràmide d edats més jove, registren les taxes més baixes de mortalitat. El creixement natural presenta un signe negatiu en tres de les vuit regions sanitàries d ençà dels anys vuitanta. Es tracta de les regions sanitàries Lleida, Barcelona Ciutat i Tortosa que han registrat sistemàticament més defuncions que no pas naixements. A les altres regions sanitàries el saldo entre naixements i defuncions ha estat, en canvi, de signe positiu, tot i que les xifres de defuncions s acosten cada vegada més a les xifres de naixements (taula 2). Naixements per 1000 habitants Lleida 14,1 10,8 9,0 8,6 8,7 Tarragona 18,1 12,9 10,5 9,6 9,8 Tortosa 14,9 11,7 9,0 8,1 8,5 Girona 16,9 11,8 10,2 10,0 9,9 Costa de Ponent 17,9 11,8 9,9 9,2 9,8 Barcelonès Nord-Maresme 17,1 12,1 10,3 9,4 9,8 Centre 16,7 9,1 10,3 9,6 10,5 Barcelona Ciutat 14,8 10,5 8,5 8,4 8,4 Catalunya 16,3 10,9 9,6 9,1 9,5 Taula 2. Components del creixement demogràfic per regions sanitàries. Catalunya Defuncions per 1000 habitants Lleida 9,7 9,1 9,7 10,6 10,8 Tarragona 8,7 8,1 8,3 8,6 8,7 Tortosa 11,3 10,4 10,4 10,8 11,1 Girona 9,4 8,7 8,6 9,0 9,1 Costa de Ponent 5,3 5,4 6,6 7,2 7,6 Barcelonès Nord-Maresme 4,4 4,5 6,5 7,0 7,7 Centre 6,2 5,6 7,1 7,5 7,8 Barcelona Ciutat 9,1 9,6 9,8 10,6 11,0 Catalunya 7,4 7,3 8,1 8,6 8,9 Creixement natural per 1000 habitants Lleida 4,5 1,7 0,7-2,0-2,1 Tarragona 9,4 4,8 2,2 1,1 1,1 Tortosa 3,6 1,3-1,3-2,7-2,6 Girona 7,5 3,2 1,6 1,1 0,8 Costa de Ponent 12,6 6,3 3,3 2,0 2,3 Barcelonès Nord-Maresme 12,7 7,6 3,8 2,3 2,2 Centre 10,5 3,4 3,2 2,2 2,7 Barcelona Ciutat 5,7 0,9-1,3-2,3-2,6 Catalunya 8,9 3,6 1,5 0,5 0,6 (continua)

8 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Migració neta per 1000 habitants Lleida -1,3-2,2 1,6 3,5 4,9 Tarragona 7,6-0,8 6,3 12,9 11,0 Tortosa -2,0 2,8 1,3 4,7 6,5 Girona 3,9 5,9 7,0 7,0 10,5 Costa de Ponent 4,8-6,1 2,4 4,8 8,1 Barcelonès Nord-Maresme 3,0-6,3 0,6-0,1 3,3 Centre 6,0 2,9 5,6 8,0 10,4 Barcelona Ciutat -5,6-6,8-5,7-14,8 2,0 Catalunya 1,3-2,9 1,2 0,5 6,8 Creixement total per 1000 habitants Lleida 3,2-0,5 0,9 1,5 2,8 Tarragona 17,0 4,0 8,5 14,0 12,1 Tortosa 1,6 4,1 0,0 2,0 3,9 Girona 11,5 9,0 8,6 8,1 11,4 Costa de Ponent 17,4 0,2 5,7 6,8 10,3 Barcelonès Nord-Maresme 15,7 1,3 4,4 2,2 5,5 Centre 16,5 6,3 8,8 10,2 13,1 Barcelona Ciutat 0,2-5,9-7,0-17,1-0,6 Catalunya 10,2 0,7 2,7 1,0 7,4 Font: IDESCAT. Moviment natural de la població. Els components del creixement demogràfic a les regions sanitàries. El saldo migratori estimat La grandària d una població canvia d acord amb l evolució del moviment natural (diferència entre naixements i defuncions) i el moviment migratori (entrades a la població per immigració i sortides per emigració). Els anys setanta la diferència entre naixements i defuncions feia una contribució positiva al creixement demogràfic arreu de les regions sanitàries. En canvi, l impacte de la migració era molt diferent en cadascuna de les regions, amb una migració neta de signe negatiu a les regions de Lleida, Tortosa i Barcelona Ciutat i de signe positiu a la resta del territori. A les primeries dels anys vuitanta ambdós components del creixement (natural i migratori) es van reduir de manera important. Tanmateix el creixement natural encara era alt i el nombre de naixements superava el nombre de defuncions a la totalitat de regions. En canvi, el component migratori va esdevenir negatiu a totes les regions sanitàries, excepte a Girona, Centre i Tortosa. A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, la migració neta augmenta en relació al quinquenni anterior i el saldo migratori recupera el seu valor positiu en tots els àmbits, excepte Barcelona Ciutat, d on surten fluxos migratoris que s adrecen a les regions sanitàries properes. El saldos migratoris estimats pel darrer període intercensal, de l 1 de maig de 1996 a l 1 de novembre del 2001, reflecteixen un augment molt important del component migratori a la pràctica totalitat de les regions sanitàries, amb un saldo entorn de persones que equival a una mitjana anual entorn de migracions netes. La regió sanitària Barcelona

9 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 49 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 49 Ciutat, que havia enregistrat sistemàticament un saldo migratori de signe negatiu entre els anys , presenta pel període més recent , més entrades que no pas sortides per migració. En valors absoluts el creixement migratori més important, en el període , correspon a la regions sanitàries Centre i Costa de Ponent que tenen, respectivament, un saldo positiu de i de migrants nets, alhora que Tortosa (4.797) i Lleida (9.206) són les regions amb un saldo migratori més baix en valors absoluts. Les regions sanitàries que registren un saldo migratori més elevat en relació al seu nombre d habitants són Tarragona, amb una mitjana anual d 11 migracions netes per cada habitants i les regions Girona (10,4 ) i Centre (10,0 ). Les regions sanitàries Costa de Ponent (8,1 ) i Tortosa (6,5 ) tenen una taxa de migració neta semblant a la mitjana de Catalunya (6,8 ), mentre que Barcelona (2,0 ) i Barcelonès Nord-Maresme (3,3 ) són les regions que presenten les taxes més baixes de migració pel període El saldo migratori analitzat en el paràgraf anterior resulta dels intercanvis migratoris de cada regió sanitària amb tres àmbits diferents: la resta de Catalunya, la resta d Espanya i l estranger. Per exemple, en el cas de la regió sanitària Barcelona Ciutat, el saldo positiu del període recent resulta de la combinació d un saldo intern de signe negatiu i d un saldo de signe positiu amb l estranger. La recent disponibilitat de les dades censals de l any 2001 permet una estimació indirecta de l impacte de la migració externa en el creixement migratori de cadascuna de les regions sanitàries, per comparació entre la xifra de naturals de l estranger entre els anys 1996 i 2001, en el benentès que el creixement de la xifra de població de naturalesa estrangera reflecteix, sobretot, els fluxos migratoris externs, però també els interns, i que l impacte de les defuncions en aquestes poblacions és força baix. D acord amb les dades del Cens de 2001, la xifra de naturals de l estranger que residien a Catalunya era de persones, el que representa un creixement de persones respecte les dades de l Estadística de Població de El creixement de població natural de l estranger s ha concentrat en bona part a Barcelona Ciutat, amb una diferència de entre la xifra de naturals estrangers que hi residien l any 1996 i el Les regions Costa de Ponent i Centre han registrat respectivament un creixement de i de habitants naturals de l estranger. La població nadiua de l estranger resident a la regió Girona ha crescut en habitants i la resident a Barcelonès Nord-Maresme en habitants. La regió Tarragona ha tingut un creixement de habitants naturals de l estranger, mentre que l increment de població nadiua de l estranger a les regions Lleida i Tortosa ha estat respectivament de habitants i habitants en el període És interessant constatar que, en aquest període intercensal, el creixement de la població natural de l estranger en relació a la població total que resideix en cadascuna de les regions sanitàries ha estat força homogeni (gràfic 4). L evolució de la fecunditat. L endarreriment de l edat a tenir fills Els indicadors conjunturals de fecunditat a Catalunya s han anat situant per sota del nivell del reemplaçament generacional (2 fills per dona) d ençà dels anys vuitanta, amb un mínim d 1,15 naixements per dona l any A partir de l any 1996 comencen a augmentar les xifres de naixements i a redreçar-se els indicadors de fecunditat. Cal destacar que la recuperació de la natalitat és més intensa a Catalunya que al conjunt d Espanya i, d acord amb les primeres dades disponibles per l any 2002, Catalunya registra una natalitat més elevada, amb una taxa de 10,9 naixements per cada habitants, mentre que la taxa de natalitat espanyola és del 10,1, i un nombre mitjà de fills per dona d 1,38 fills, mentre que la mitjana espanyola s estima en 1,26 fills per dona. En el transcurs dels anys noranta s ha accentuat l envelliment del calendari de la fecunditat, amb una disminució de la freqüència de naixements en dones de menys de 30 anys i un augment

10 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 4. Creixement de la població natural de l estranger. Catalunya, Creixement Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord- Maresme Centre Barcelona Ciutat Homes Dones Font: IDESCAT. Estadística de població 1996 i Cens de població de la freqüència de naixements després d aquesta edat, reflectint una recuperació de naixements diferits en edats joves. Aquest procés s ha traduït en un augment continuat de l edat mitjana a la maternitat, que ha passat de 28,5 anys el 1986 a gairebé 31 anys el Des del punt de vista sanitari l augment de l edat mitjana de les mares pot tenir una incidència pel que fa la maturitat dels nadons així com la multiplicitat i les complicacions en els parts (gràfic 5). Gràfic 5. Evolució de l indicador conjuntural de fecunditat i de l edat mitjana a la maternitat. Catalunya, ICF (nombre de fills per dona) 3,0 2,5 2,0 1, Edat mitjana a la maternitat 1, Any 27 ICF Edat mitjana Font: IDESCAT. Moviment natural de la població.

11 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 51 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 51 Regions sanitàries Les regions sanitàries Centre i Girona són les que tenen més fecunditat, amb un indicador conjuntural de gairebé d 1,3 fills per dona a la segona meitat dels anys noranta. Tarragona, Barcelonès Nord i Maresme, i Tortosa tenen indicadors entorn d 1,2 fills per dona, mentre que Lleida (1,16), Costa de Ponent (1,17) i Barcelona Ciutat (1,18) tenen una fecunditat una mica més baixa (taula 3). Per regions sanitàries la ciutat de Barcelona és la que presenta un calendari més envellit, amb una edat mitjana a tenir fills de 31,75 anys. Les regions que tenen un calendari més jove són Girona i Tortosa, amb una edat mitjana entorn de 30 anys. L edat mitjana a la maternitat a les regions de Lleida i Tarragona és de 30,4 anys, mentre que les regions Centre (30,6 anys), Barcelonès Nord Maresme (30,6 anys) i Costa de Ponent (30,7anys) registren una edat mitjana a la maternitat una mica més alta. Indicador conjuntural Edat mitjana Taxa general de fecunditat a la maternitat de fecunditat (1) Lleida 1,16 30,42 35,2 Tarragona 1,23 30,40 37,1 Tortosa 1,22 30,08 36,2 Girona 1,28 29,97 38,7 Costa de Ponent 1,18 30,73 36,0 Barcelonès Nord-Maresme 1,20 30,56 36,0 Centre 1,27 30,56 38,7 Barcelona Ciutat 1,17 31,75 35,1 Catalunya 1,21 30,77 36,7 (1) Naixements per mil dones en edat fèrtil Taula 3. Indicadors de fecunditat per regió sanitària. Mitjana anual Catalunya Font: IDESCAT. Moviment natural de la població.

12 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Estructura sociodemogràfica de la població La distribució de la població en el territori La distribució de la població en el territori es va modificant de resultes de l evolució del moviment natural i, sobretot de la direcció i de la intensitat dels fluxos migratoris. En els darrers decennis del segle XX a Catalunya han tingut una gran importància els fluxos migratoris interns, de sortida del nucli central en direcció a les comarques properes. Així, a la ciutat de Barcelona, el predomini dels fluxos de sortida sobre els d entrada, d una banda i l excés de defuncions en relació al nombre de naixements, de l altra, ha donat com a resultat una disminució de la població resident. La xifra d habitants ha passat de l any 1975 a habitants l 1 de novembre del En termes relatius la població resident a la capital catalana ha passat del 30,9% el 1975 al 23,7% el 2001 del conjunt de Catalunya (taula 4). Taula 4. Evolució de la població per regions sanitàries. Catalunya Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Font: IDESCAT. Padrons municipals d habitants, censos de població i Estadística de població El fenomen de la difusió de la població barcelonina en el territori s ha traduït en un augment del percentatge de residents a les regions sanitàries circumdants, com ara la regió sanitària Centre, que ha passat a aplegar el 22,2% de la població catalana l any 2001 i que és la regió sanitària més poblada, després de Barcelona Ciutat. La regió sanitària Costa de Ponent també ha guanyat pes (del 17,5% al 19,2% entre el 1975 i el 2001) i és la tercera regió sanitària pel que fa el nombre d habitants. La regió sanitària Barcelonès Nord i Maresme, ha augmentat moderadament la població i ha passat d aplegar el 10,8% dels habitants l any 1975 a aplegar-ne l 11,2% el Les regions sanitàries Girona, que representa el 8,7% de la població, i Tarragona, amb el 7,4%, han augmentat més d un punt percentual llur pes demogràfic entre els anys 1975 i Les regions sanitàries Lleida i Tortosa, que representen respectivament el 5,5% i el 2,1%, de la població de Catalunya conserven actualment un pes demogràfic molt semblant al que tenien l any 1975.

13 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 53 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 53 Distribució de la població segons el sexe i l edat l any 2001 La taula 5 presenta la distribució de la població de Catalunya per sexe i edats quinquennals així com la ràtio entre sexes. Pel que fa la distribució de la població entre homes i dones, l any 2001 residien a Catalunya homes i dones, el que equival a una ràtio de 96 homes per cada 100 dones. La major proporció de població masculina en edats infantils, que s explica perquè neixen més nadons de sexe masculí (amb una ràtio en néixer entorn de 105 nens per cada 100 nenes), tendeix a la disminució arran de la sobremortalitat dels homes comparada amb les dones i, a partir dels anys d edat, es registra un predomini dels efectius de població femenina. La ràtio entre els efectius masculins i femenins disminueix més i més amb l edat i assoleix un mínim en el grup d edat de 95 anys i més en que es comptabilitzen 28 homes per cada 100 dones. En aquest sentit, es pot indicar que l envelliment és sobretot un envelliment femení, conseqüència directa d una esperança de vida més elevada en la població femenina. Habitants Ràtio homes per 100 dones Homes Dones Total , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,6 Total Total 96,0 Taula 5. Població per edat, quinquennal i sexe. Catalunya Font: IDESCAT. Cens de població Pel que fa les regions sanitàries, la ràtio entre homes i dones no només depèn de l efecte de les diferències de mortalitat entre sexes sinó de les diferències en els moviments migratoris dels homes i de les dones. Així, l any 2001 la regió sanitària Tortosa registra pràcticament el mateix nombre d homes que de dones, mentre que les regions Lleida, Tarragona i Girona registren 99 homes per cada 100 dones. La ràtio entre sexes a les regions Costa de

14 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Ponent, Barcelonès Nord Maresme i Centre és de 98 homes per cada 100 dones. En canvi, la ciutat de Barcelona té força més dones que homes, amb una ràtio de 88 homes per cada 100 dones l any Pel que fa la distribució de la població per edats és fàcil deduir que una població amb pocs naixements i amb una elevada esperança de vida envelleix ràpidament. Efectivament, la dinàmica demogràfica recent ha tingut com a resultat una dràstica reducció dels efectius de la base de la piràmide i, en canvi, un augment de la població a la cúspide. La taula 6 presenta la distribució de la població per grans grups d edat a les regions sanitàries i les piràmides de la població de Catalunya i de cadascuna de les regions sanitàries consten als gràfics 6 al 14. Taula 6. Població segons sexe i edat. Grans grups. Regions sanitàries Homes 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més Total Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Dones 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més Total Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Total 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més Total Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya

15 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 55 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 6. Piràmide de població. Catalunya, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones Gràfic 7. Piràmide de població. Regió Sanitària Lleida, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones

16 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 8. Piràmide de població. Regió Sanitària Tarragona, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones Gràfic 9. Piràmide de població. Regió Sanitària Tortosa, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones

17 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 57 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 10. Piràmide de població. Regió Sanitària Girona, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones Gràfic 11. Piràmide de població. Regió Sanitària Costa de Ponent, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones

18 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 12. Piràmide de població. Regió Sanitària Barcelonès Nord-Maresme, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones Gràfic 13. Piràmide de població. Regió Sanitària Centre, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones

19 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 59 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Gràfic 14. Piràmide de població. Regió Sanitària Barcelona Ciutat, Grup d edat Font: IDESCAT. Cens de població. % Homes % Dones L any 1975 hi havia gairebé 1,5 milions d habitants de menys de 15 anys, que representaven el 25% de la població, mentre que a 1 de novembre de 2001 els efectius de 0 a 14 anys d edat s estimaven en 872 mil (el 13,8% de la població). Aquesta evolució suposa una reducció entorn de 600 mil habitants en la població de 0 a 14 anys en els darrers vint-i-cinc anys. A l altre extrem de la piràmide hi trobem un creixement important dels efectius. Actualment els habitants de 65 anys i més ja superen el milió de residents a Catalunya ( ) i representen fins el 17,4% de la població. L any 1975 la proporció d habitants de 65 anys i més era del 10%, amb un efectiu entorn de persones. Així doncs, els efectius de població de 65 anys i més han augmentat entorn de mig milió. De fet no només ha augmentat la població de 65 anys i més sinó que també ha crescut la població en edats encara més avançades. Així, pel que fa l índex de sobreenvelliment, l any 1975 es registraven 6 habitants de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. Actualment, la ràtio és de 10,5 habitants de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. En valors absoluts la població de 85 anys i més d edat, representa un efectiu entorn de persones a tot Catalunya. Regions sanitàries La regió sanitària Centre té la proporció més alta de població jove, amb un 15,1% dels seus habitants entre 0 i 14 anys, proporció més elevada que la mitjana catalana que és del 13,8%. Les regions Tarragona (14,6%), Girona (14,4%), Barcelonès Nord-Maresme (14,3%) i Costa de Ponent (14,2%), també se situen per damunt de la mitjana de Catalunya, mentre que les regions Lleida (13,4%) i Tortosa (13,1%) tenen menys proporció de població jove que la mitjana. Barcelona Ciutat amb un 11,5% registra la proporció més baixa de població de menys de 15 anys. Les regions sanitàries amb un percentatge més elevat de població de 65 anys i més són Barcelona Ciutat (21,7%), Tortosa (21,7%) i Lleida (21,3%), que se situen clarament per da-

20 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI munt de la mitjana catalana que, l any 2001, és del 17,4%. Són prop d aquesta mitjana la regió sanitària Girona (17,9%) i Tarragona (16,7%), mentre que Centre (15,3%), Costa de Ponent 14,6% i Barcelonès Nord i Maresme (14,7%), resten per sota de la mitjana. Pel que fa la població en edat activa, la regió sanitària Costa de Ponent té la proporció més elevada de població de 15 a 64 anys (el 71,2%), seguida de Barcelonès Nord i Maresme (71,0%) i Centre (69,6%). Tota la resta de regions se situen clarament per sota de la mitjana catalana (que és del 68,8%), i els valors mínims es localitzen a Tortosa (65,2%), Lleida (65,4%) i Barcelona Ciutat (66,8%). La població de nacionalitat estrangera l any 2001 D acord amb el Cens de població de 2001, la xifra de residents de nacionalitat estrangera a Catalunya és de habitants, el que suposa un augment de persones en relació a la xifra de l Estadística de població de Catalunya de l any D acord amb aquestes xifres, els nacionals estrangers representen un 4,9% del total de la població resident a Catalunya enfront de l 1,6% de Els residents estrangers nacionals de països d Àfrica han passat de l any 1996 a habitants l any 2001, amb una majoria de nacionals del Marroc, que amb habitants és, de lluny, la nacionalitat estrangera més representada a Catalunya. La xifra de residents nacionals de països d Amèrica del Sud és la que més ha crescut en el període , passant de a habitants. Els equatorians, amb residents, són la nacionalitat llatinoamericana més nombrosa que viu a Catalunya d acord amb el Cens del Pel que fa els residents d Amèrica del Nord i Central, se n compten , dels quals persones són ciutadans nacionals de la República Dominicana. En la data censal, Catalunya comptava amb residents de la Unió Europea, entre els quals França (10.852) i Alemanya (9.553) eren les nacionalitats més nombroses. Pel que fa les nacionalitats dels països europeus que no formaven part de la UE l any 2001, la xifra de residents era de habitants, però en destaca l important creixement en termes relatius, atès que l any 1996 la xifra d habitants europeus extracomunitaris era només de persones. Els residents d Àsia i Oceània són persones d acord amb el Cens de Població, amb un augment de persones respecte l any En destaquen els nacionals de la Xina, amb habitants i del Pakistan, amb residents a Catalunya l any En la població estrangera resident a Catalunya l any 2001 hi predominen els homes en relació a les dones, amb una ràtio de 117 homes per cada 100 dones. Tanmateix aquesta ratio és força diferent segons el continent de procedència. El predomini de dones és molt marcat pel que fa els residents de nacionalitats americanes, amb una ràtio de 59 homes per cada 100 dones per la població procedent de països d Amèrica del Nord i Central i de 82 homes per cada 100 dones pels residents de països d Amèrica del Sud. En canvi, la situació és pràcticament la contrària per la població de l Àfrica que resideix a Catalunya, amb una ràtio de 177 homes per cada 100 dones. El predomini dels efectius de sexe masculí és també molt significatiu pel que fa els residents procedents d Àsia i Oceania, amb una ràtio de 166 homes per cada 100 dones. Entre els estrangers de nacionalitat europea hi ha un lleuger predomini d homes, amb 109 homes per cada 100 dones (taula 7). Pel que fa la distribució per edats de la població estrangera, en destaca una piràmide sensiblement més jove que la mitjana catalana. El 16,4% dels estrangers tenen de 0 a 14 anys i el 3,3% tenen 65 anys i més, mentre que la població resident a Catalunya en aquest grups

21 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 61 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 61 Distribució percentual Població De 0 a De 15 a De 40 a De 65 i 14 anys 39 anys 64 anys més anys Total Unió Europea ,7 46,1 32,3 10,9 100,0 Resta d Europa ,2 61,8 21,3 3,7 100,0 Àfrica ,8 61,2 15,9 1,0 100,0 Amèrica del Nord i Central ,2 61,8 19,9 3,1 100,0 Amèrica del Sud ,7 63,8 19,4 2,1 100,0 Àsia i Oceania ,9 63,3 21,1 1,7 100,0 Total ,4 59,9 20,5 3,3 100,0 Taula 7. Població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya i distribució per edats Font: Idescat. Cens de població d edat representa un 13,8% i del 17,4% respectivament. Tanmateix aquesta distribució és força diferent segons nacionalitat, així pel que fa als nacionals de la Unió Europea la població jove és del 10,8% i la de 65 anys i més del 10,9%, mentre que pels nacionals de països africans, la població de 0 a 14 anys representa un 21,8% i només l 1,% té 65 anys i més. Tanmateix el tret més destacat pel que fa a la distribució per edats de la població de nacionalitat estrangera és el gran pes de la població en edat activa jove, ja que el grup de 15 a 39 anys representa tres cinquenes parts del total de la població estrangera (59,9%), mentre que el pes en aquest grup d edat de la població catalana és sensiblement més reduit (38,1%). En canvi, les persones en edat activa més avançada, de 40 a 64 anys) són minoritàries entre els estrangers (20,5%), mentre que en el total de la població resident a Catalunya suposa una fracció més elevada, del 30,8%. Regions sanitàries D acord amb el Cens de 2001, el percentatge de residents estrangers a Catalunya era del 4,9%. La regió sanitària Girona (7%), Barcelona Ciutat (6,3%) i Tortosa(5,1%) registren un percentatge superior, mentre que les regions sanitàries Lleida (3,6%) i Centre (3,7%) tenen les proporcions més baixes de residents estrangers d acord amb les dades censals. Les regions Costa de Ponent, Barcelonès nord Maresme i Tarragona, tenen una proporció de residents estrangers molt semblant a la mitjana de Catalunya. Pel que fa la distribució territorial dels residents estrangers, la regió Barcelona ciutat aplega el 31% de residents estrangers que viuen a Catalunya, Costa de Ponent el 17%, Centre el 16% i Barcelonès Nord-Maresme el 10%. Aquesta quatre regions sanitàries reuneixen les tres quartes parts dels residents de nacionalitat estrangera que viuen a Catalunya. La regió sanitària Girona aplega el 12% dels residents estrangers, Tarragona el 7%, Lleida el 4% i Tortosa el 2% (taula 8). La relació de la població amb l activitat econòmica l any 2002 D acord amb les dades de l Enquesta de Població Activa, Catalunya compta amb una força de treball de persones dels quals són homes (el 58%) i són dones (el 42%). El nombre d actius ha augmentat en més respecte la xifra de l Estadística de Població de 1996, mentre que en el període intercensal la població activa havia augmentat en unes persones. Ha augmentat la xifra d habitants laboralment actius, no només arran de la immigració sinó també per l augment de la taxa de participació laboral de la població de 16 anys i més, que

22 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Taula 8. Població de nacionalitat estrangera. Regions sanitàries i homes dones total homes dones total Lleida Tarragona Tortosa Girona Costa de Ponent Barcelonès Nord-Maresme Centre Barcelona Ciutat Catalunya Font: IDESCAT, Estadística de població 1996 i Cens de població l any 2002 assoleix el 57,9%. La taxa d activitat havia romàs pràcticament constant entre el Cens de Població de 1991 i l Estadística de Població de l any 1996, que va registrar 53,4 actius per cada 100 habitants de 16 anys i més. L augment recent de la participació laboral ha estat més important pel sexe femení, que ha passat d una taxa del 41,2% al 46,8% entre els anys 1996 i La taxa d activitat masculina que havia passat del 70% al 66,4% entre els anys 1991 i 1996, ha invertit la tendència cap a la disminució i l any 2002 la participació laboral dels homes assoleix fins el 69,7%. En termes comparatius la participació laboral a Catalunya és actualment 3,9 punts superior a l espanyola i les diferències són particularment importants pel que fa la taxa d activitat de les dones catalanes, que és 5 punts superior a la taxa espanyola. Dins del conjunt dels actius, la població ocupada l any 2002 és de persones, dels quals són homes i són dones. La taxa d ocupació a Catalunya se situa en el 52,4% i és superior a la taxa d ocupació espanyola en 4,5 punts. Pel que fa l atur, s estima una xifra de desocupats, el que suposa una taxa d atur estimat a Catalunya, del 9,6% de la població activa. La taxa d atur espanyola és 1,8 punts més alta que la catalana. L atur té una incidència més alta en el col lectiu de dones, amb 13,1% aturades per cada 100 dones laboralment actives, i en el col lectiu de joves de 16 a 24 anys, que tenen una taxa d atur estimat del 19,5%. Més de la meitat de la població ocupada de Catalunya treballa al sector dels serveis. Aquest sector ocupa persones el que suposa el 58,9% de la població ocupada. El segon gran sector, la indústria i energia, ocupa persones i representa el 28,5% dels ocupats. La construcció ocupa persones, el que representa un pes del 10,0%. Finalment l agricultura té la fracció menor d ocupació catalana amb ocupats (el 2,5%). Pel que fa la comparació amb les dades de l Estadística de Població de 1996, les dades del 2002 reflecteixen un augment del pes dels ocupats en els serveis i en la construcció, alhora que disminueix el pes de l ocupació en la indústria i l agricultura. La població inactiva de 16 anys i més l any 2002 és de persones, dels quals són homes i són dones. Entre la població econòmicament no activa, els col lectius més nombrosos són els jubilats, retirats i pensionistes amb uns efectius de persones, les persones que declaren dedicar-se a les feina de la llar. Regions sanitàries La taxa d activitat de Catalunya l any 1996 era del 53,4%. Les regions sanitàries que tenien una participació laboral més alta que la mitjana catalana eren les següents: Centre (55,7%), Costa de Ponent, Barcelonès Nord-Maresme (54,9%) i Girona (54,7%). La regió de Tarrago-

23 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 63 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 63 na (52,3%) se situava lleugerament per sota de la mitjana catalana, mentre que les regions sanitàries amb les taxes de participació més baixes corresponien a Barcelona, amb una taxa d activitat del 50,9%, Lleida (49,7%) i Tortosa (47,4%). Les projeccions de població activa que ha elaborat l Idescat pel període permeten estimar els nivells de la participació laboral en les diferents regions sanitàries. La xifra EPA del nombre d actius i de la taxa de participació de l any 2002 pel total de Catalunya s ha situat entre els escenaris Alt i Tendencial de les projeccions de població activa de l Idescat. Les dades territorials de les xifres d habitants laboralment actius que resulten de les projeccions per l any 2002, permeten estimar que la regió Centre és la que té una taxa de participació laboral més alta, amb el 60,4%, seguida per Costa Ponent (59,6%), Girona (59,1%) i Tarragona (58,9%) i Barcelonès Nord-Maresme. Les altres regions sanitàries tenen una taxa d activitat més baixa que la mitjana de Catalunya (57,9%). Així, la regió de Lleida té una participació laboral del 55,8%, la regió de Barcelona del 54,9% i la regió de Tortosa del 54,0%. Escenaris d evolució demogràfica en els propers anys Les previsions demogràfiques de l Idescat exploren els futurs possibles de la població de Catalunya. Fins ara se n han fet dues edicions la primera en l horitzó 2030, mentre que la segona, que inclou dades en l àmbit territorial, només abasta fins l any Atesa la incertesa sobre l evolució demogràfica en els anys a venir, s han considerat 4 escenaris d evolució de la població de Catalunya. L objectiu dels escenaris és caracteritzar situacions diferents, tant pel que fa el ritme de creixement com pel que fa l estructura demogràfica que podria presentar la població de Catalunya en els diferents horitzons temporals que abasten les projeccions. Els escenaris de l Idescat contemplen les següents combinacions de fecunditat, migració i mortalitat: L escenari alt preveu una fecunditat i una migració altes i un creixement moderat de l esperança de vida. Proporciona els efectius màxims de població i l estructura demogràfica més jove. L escenari central i l escenari tendencial preveuen creixements moderats en la fecunditat i la migració. L esperança de vida creix moderadament en l escenari central i més intensament en l escenari tendencial. La diferència principal d aquests 2 escenaris s obté a nivell territorial: l escenari tendencial representa una difusió alta de la població del nucli metropolità cap a la resta de comarques mentre que l escenari central suposa una baixa difusió en el territori dels residents procedents del nucli central metropolità. L escenari baix preveu una fecunditat i una migració baixes i un creixement important en l esperança de vida. Proporciona el creixement mínim i l estructura demogràfica més envellida. Principals resultats de les projeccions: Més creixement a curt termini i més envelliment en tots els horitzons Es preveu, en tots els escenaris, una intensificació a curt termini del creixement demogràfic de la població catalana. Aquest resultat es basa, d una banda en l augment de la migració externa i, de l altra, en un augment de naixements a resultes de l arribada de les generacions plenes nascudes els anys setanta a les edats de tenir fills. Sota aquests supòsits, els escenaris tendencial i alt que semblen respondre a l evolució demogràfica recent, suposen que la xifra d habitant se situarà entorn de 6,5 milions d habitants en acabar el primer decenni del segle XXI.

24 03_041_066 23/9/03 10:14 Página LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI Després, en el segon decenni del segle XXI, el moviment natural tendirà a disminuir reflectint el trànsit per les edats de màxima fecunditat de les generacions buides nascudes en la dècada dels noranta. Tanmateix es previsible que la migració mantingui una tendència consistent a l alça que podria contrarestar, almenys parcialment, la tendència de disminució del creixement natural en les acaballes del segon decenni del segle XXI. Les projeccions de l Idescat, en l horitzó 2020 situen la xifra d habitants entorn de 6,7 milions, mentre que en l - horitzó 2030 la població podria situar-se prop dels 7 milions d habitants. A la llum de l evolució demogràfica recent, els esdeveniments del moviment natural (naixements i defuncions) han estat captats de forma molt satisfactòria per els escenaris intermedis, en particular l escenari tendencial, que preveu un augment moderat de la fecunditat i una continuació de les importants millores enregistrades recentment en l esperança de vida de la població. En canvi, la migració externa ha augmentat més enllà del previst en el curt termini en els escenaris intermedis. Per tant, els escenaris de més població, en particular l escenari alt, acompanyen millor l evolució demogràfica recent. L accentuació de l envelliment demogràfic és un dels resultats més consistents que ofereixen les projeccions de l Idescat. Efectivament, en qualsevol dels escenaris es preveu un augment del nombre i del pes relatiu de la població de més edat. Així, en l horitzó 2030 l escenari baix (o vell) preveu que el percentatge de població de 65 i més anys atenyi més del 25%, mentre que, en l altre extrem, l escenari alt (o jove) suposa el percentatge de població de més edat se situarà en valors entorn del 20%. El gràfic 15 mostra l evolució projectada d acord amb l escenari tendencial de la proporció de joves i vells a l horitzó Gràfic 15. Evolució de la població per grans grups d edat. Escenari tendencial Percentatge a 14 anys 65 anys i més Font: IDESCAT. Estadística de població 1996, Cens de població 2001 i Projeccions de població.

25 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 65 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 65 El futur de la distribució de la població en el territori La distribució espacial de la població en el territori continuarà sent bàsicament molt semblant a l actual, amb un pes demogràfic centrat a les comarques de l àmbit metropolità i de l arc costaner i amb més baixes densitats a les comarques interiors. Els escenaris preveuen un estancament o una continuació del declivi demogràfic de Barcelona ciutat, que podria perdre, entre l any 1997 i el 2010 entre habitants (escenari Central, que correspon al de més població per a aquest àmbit) i habitants (escenari Alt que, en aquest àmbit, és el de menys població) (taula 9). Pel que fa les altres regions sanitàries, i considerant l escenari Alt de creixement demogràfic, la Regió Sanitària Centre podria créixer, en termes absoluts, entorn de 200 mil habitants en l horitzó 2010 (un creixement de l 11 en termes anuals). Costa de Ponent podria presentar un creixement de 150 mil habitants, una taxa mitjana anual del 10, mentre que la tercera regió que podria tenir més creixement en termes absoluts és Tarragona, que podria créixer uns 85 mil habitants, un 13 anual que, correspon al creixement més important de totes les regions sanitàries en termes relatius. La Regió Sanitària Girona podria tenir un creixement, en termes absoluts, entorn de habitants, que representa una taxa mitjana de l 11, mentre que per a la Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme, es calcula un creixement entorn de habitants, equivalent a una taxa mitjana anual del 5. Pel que fa a la Regió Sanitària Lleida, l escenari alt preveu un creixement de habitants, un 6 de mitjana anual, mentre que a la regió Tortosa, es preveu que el creixement sigui entorn de persones, equivalent a una taxa mitjana anual del 8. Les projeccions de l Idescat han permès explorar l evolució futura de l estructura per edats en el territori. Es pot concloure que el procés d envelliment és ineluctable a tots els àmbits però que l augment del nombre absolut d habitants de més 65 anys i més es concentrarà en els àmbits que varen conèixer intensos fluxos d immigració en el passat i que presentaven els índex d envelliment més baixos l any Els àmbits que a les darreries del segle XX ja havien conegut elevats nivells d envelliment, podrien frenar aquesta tendència i estabilitzar-se en els nivells actuals; sempre i quan l augment de la natalitat i de la migració siguin suficients. Altrament, baixos nivells de creixement natural i migratori podrien representar ulteriors augments del nivell d envelliment relatiu en aquests àmbits ja molt envellits. S espera també a tot el territori una polarització cap els extrems de la piràmide; així, d una banda, augmentarà significativament la xifra d habitants a la cúspide, de 85 anys i més i, alhora, la base de la piràmide s ampliarà, amb un creixement net de la població jove a l horitzó 2010 que resultarà de l augment de les xifres de naixements que actualment ja s enregistra arreu de Catalunya.