De què parla la Macroeconomia?

Transcripción

1 De què parla la Macroeconomia? La Macroeconomia estudia els efectes agregats del que la gent fa. La major part del que la gent fa té a veure amb (i) la producció i l ús (assignació) de béns ( béns abreuja béns i serveis ); (ii) l emissió i assignació (revenda, intercanvi, circulació) d actius financers. Les activitats relacionades amb (i) integren el sector real d una economia. Les relacionades amb (ii) formen part del sector financer. 1 PIB

2 Riquesa Riquesa fa referència a (i es mesura en termes de) béns. Més riquesa vol dir tenir més béns (per a consumir o per a produir més béns). Laproduccióagregadageneradaaunaeconomia durant un període de temps pot emprar se com a mesura de la riquesa agregada creada a durant. Una mesura comuna de la producció agregada és el producte interior brut ( ): valor (de mercat) dels béns finals (= no emprats per a produir altres béns) produïts a una economia en un període de temps. 2 PIB

3 i grandària d una economia El és una measura de com de rica i gran és una economia. Exclou l economia submergida (activitat econòmica legal que no paga imposts) i els béns que no s intercanvien als mercats (qualitat de l educació, institucions socials, lleure ). El nominal en valora la producció a preus corrents (en ). El real en ( a preus constants o corregit per la inflació) valora la producció emprant els preus d un període base fix. Els canvis del nominal són equívocs: reflecteixen tant canvis a la producció com als preus. 3 PIB

4 Dimensió de l economia submergida 2012 (% PIB) Friedrich Schneider, 4 PIB

5 Economia submergida a Espanya (%del PIB) Jordi Sardà: La economía sumergida pasa factura (2014) 5 PIB

6 Bo or dolent per a l economia? /1 Els resultats (o l estat) d una economia són susceptibles de valoració: és bo o dolent tenir més (o menys) economia submergida? En general no hi ha una resposta ben definida: alguns resultats/estats són favorables a certes persones, simultàniament, desfavorables per a d altres. L economia submergida afavoreix els qui hi participen (s estalvien pagar imposts) i perjudica els demés (competència deslleial per a productors rivals i superior pressió fiscal per als que no hi participen per a compensar l evasió d imposts). 6 PIB

7 Bo or dolent per a l economia? /2 Més exemples. Una taxa d interès alta és més beneficiosa que una baixa per als prestadors (reben més en prestar diners). Els prestataris estan pitjor amb una taxa alta: han de pagar més per a obtenir diners en préstec. Si és millor una taxa alta o baixa depèn del pes de cada group a l economia. Els europeus exportadors ho tenen més fàcil per a exportar als EUA com més baixa sigui la taxa de canvi $/ : com més petita, més euros obtenen els americans per 1 $. Però com menys dòlars obtenen els consumidors europeus per 1, més gran és el cost (en euros) de comprar béns americans. 7 PIB

8 PIB (bilions de dòlars EUA) 7 febrer EUA 1.34 Rànquing: PIB

9 9 7 febrer 2014 PIB

10 Un exemple de càlcul del ( nominal) en és (unitats monetàries de ). el en és (unitats monetàries de ). De a, s ha incrementat un. 10 PIB

11 Computing : an example El ( real) en el període apreusconstants del període és (unitats monetàries de ). Així, = en el període base (això sempre passa). El en a preus constants del període és (unitats monetàries de ). El ha caigut un. Amb base : en és en s.arael cau un. 11 PIB

12 Ús estratègic de les dades Les variables econòmiques no signifiquen res si no s indiquen les seves unitats de mesura (si en tenen). De fet, gent amb interessos afectats per la informació econòmica poden tenir un incentiu a revelar informació de manera selectiva (esbiaixada). A l exemple anterior, un govern estarà interessat en informar els ciutadans només de l increment en el nominal. A l oposició li agradaria més aviat fer notar la caiguda del real. I si el govern es veu obligar a parlar real, preferirà prendre com a base el període 2 (inferior caiguda del real). 12 PIB

13 Variable nominal Una variable nominal es mesura en termes dels preus corrents. Canvis ens els preus corrents poden afectar una variable nominal. La variable nominal típica es mesura en unitats monetàries (corrents). Exemples: el a preus corrents, la quantitat de diner, la taxa d interès (nominal), la taxa de canvi (nominal) i l índex de preus de consum ( ). 13 PIB

14 PIB i consum agregat (preus corrents, bilions EUR PIB ESPANYA 1,1 1 0,9 0,8 inec?tc=5&id=5107&dt=201200&lang=e CONSUM ESPANYA 0,7 0,6 0,5 0,4 PIB CATALUNYA 0,3 0,2 CONSUM CATALUNYA 0, PIB

15 Variable real Una variable real mesura quantitats físiques. Les variables no es veuen afectades pels preus corrents. Algunes variables reals, com els ocupats o la taxa d atur, no necessiten cap preu per a ser definides. Altres es defineixen fixant preus, com el a preus constants, que valora la producció emprant els preus d un període base. I n hi ha d altres que s obtenen de variables nominals eliminant ne l efecte dels preus, com la taxa d interès real. 15 PIB 11

16 Espanya, PIB (miliards de pessetes) PIB NOMINAL PIB REAL PIB

17 Espanya, PIB i consum agregat (miliards de pessetes) PIB PIB NOMINAL CONSUM NOMINAL PIB REAL CONSUM REAL

18 Espanya, PIB (miliards de dòlars EUA) 18 PIB

19 Espanya, PIB a preus constants (miliards d EUR) PIB

20 20 PIB PIB a preus constants (miliards d EUR) weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx FRA ALE ESP ITA GRE

21 Variable estoc i variable flux Una variable estoc es mesura en nivells en comptes de taxes de variació. Una variable flux es mesura en taxes de variació per unitat de temps en comptes de nivells. El és una variable flux, atès que mesura la producció al llarg d un període de temps (així que el representa producció per unitat de temps). La població en un moment del temps és una variable estoc. La riquesa també és variable estoc. 21 PIB

22 Taxes El terme taxa a taxa de creixement del fa referència a un canvi relatiu (percentual) del. La fórmula dóna la taxa de variació en tant per u. Per a obtenir un percentatge, es multiplica per 100. Si i, la taxa de creixement és (en tant per u); això és, %. (del període al període ) Taxa a taxa de canvi vol dir raó (preu relatiu) i vol dir import o quantitat a taxa d interès. 22 PIB

23 Espanya, creixement anual del PIB real (trimestral, canvi %) growth annual 23 PIB

24 8,5 8 7,5 7 6,5 6 5,5 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 Espanya, creixement del PIB real (trimestral, canvi %) PIB

25 25 PIB III/2013 II/2013 I/2013 IV/2012 III/2012 II/2012 I/2012 IV/2011 III/2011 II/2011 I/2011 IV/2010 III/2010 II/2010 I/2010 IV/2009 III/2009 II/2009 I/2009 IV/2008 III/2008 II/2008 I/2008 IV/2007 III/2007 II/2007 I/2007 IV/2006 III/2006 II/2006 I/2006 IV/2005 III/2005 II/2005 I/2005 IV/2004 III/2004 II/2004 I/2004 IV/2003 III/2003 II/2003 I/2003 IV/2002 III/2002 II/2002 I/2002 IV/2001 III/2001 II/2001 I/2001 CATALUNYA AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS ESPANYA Creixement del PIB real (trimestral, variació interanual, %) inec?tc=5&id=0007&dt=201303

26 Creixement del PIB real (trimestral, variació interanual, %) inec?tc=5&id=0007&dt= SERVEIS CAT ESP INDÚSTRIA CAT ESP ESPANYA CATALUNYA CONSTRUCCIÓ CAT ESP 26 PIB I/2001 III/2001 I/2002 III/2002 I/2003 III/2003 I/2004 III/2004 I/2005 III/2005 I/2006 III/2006 I/2007 III/2007 I/2008 III/2008 I/2009 III/2009 I/2010 III/2010 I/2011 III/2011 I/2012 III/2012 I/2013 III/2013

27 27 PIB ARGENTINA XINA GRÈCIA ESP PIB a preus constants (canvi %) /02/weodata/weoselgr.aspx

28 28 PIB 5,5 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7, EUA ESPANYA ALEMANYA PIB a preus constants (canvi %)

29 29 PIB GRÈCIA EUA ESP JAPÓ PIB a preus constants (canvi %)

30 Taxa de variació del PIB (anual, %) 7 febrer Nicaragua Líbia Sudan del Sud PIB

31 7 febrer PIB

32 7 febrer PIB

33 potencial i escletxa del El potencial (o natural ) es refereix al nivell màxim de que una economia pot sostenir en el temps. L escletxadelaproducció(odel )ésladiferència entre el potencialiel (actual). Pot ser interpretada com una mesura del grau de bon funcionament d una economia. Quan el està per sota del potencial, hi ha factors de producció desocupats (hi ha atur). Com més avall, més gran és previsible que sigui l atur. 33 PIB

34 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 Espanya, escletxa del PIB (% del PIB potencial) PIB

35 Riquesa mitjana El real per càpita és una mesura del grau de desenvolupament o prosperitat d una economia. Pot ser interpretat com un indicador del nivell de vida dels membres de l economia. El real per càpita es defineix com el quocient entre el real i la població de l economia. El real per càpita està positivament correlacionat amb molts indicadors de desenvolupament econòmic i qualitat de vida: esperança de vida, benestar subjectiu, educació, despesa sanitària 35 PIB

36 El PIB per càpita està molt correlacionat amb l Índex de Desenvolupament Humà 36 PIB

37 EUA UNIÓ EUROPEA PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) PIB

38 EUA JAPÓ UNIÓ EUROPEA PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) PIB

39 EUA JAPÓ ALEMANYA UNIÓ EUROPEA PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) PIB

40 EUA JAPÓ ALEMANYA ESPANYA UNIÓ EUROPEA GDP per capita (current prices & exchange rates, EUR per person) PIB

41 41 PIB EUA EUROPA OCCIDENTAL ESPANYA PIB per càpita (dòlars 1990 IGK) Historical_Statistics/horizontal file_ xls MÓN

42 42 PIB PIB per càpita (dòlars 1990 IGK) Historical_Statistics/horizontal file_ xls ESPANYA CANADÀ ARGENTINA XINA BRASIL ÍNDIA

43 PIB per càpita (dòlars 1990 IGK) file_ xls ESPANYA LLATINOAMÈRICA MÓN ANTIGA URSS ÀSIA ÀFRICA PIB

44 Curt i llarg terminis Curt termini es refereix a un període de temps relativament curt (d uns mesos a un parell d anys). Al llarg d aquest període es presumeix que certs factors o variables (tecnologia, població) romanen essencialment constants. La Macroeconomia del curt termini pretén explicar les oscil lacions del real (cicle econòmic). En el llarg termini tot pot canviar. La Macroeconomia del llarg termini pretén explicar l evolució del real per càpita (creixement econòmic de llarg). 44 PIB

45 Factor determinant: la taxa de progrés tecnològic? 3000 anys d història econòmica mundial en una gràfica Gregory Clark (2007): A farewell to alms. A brief economic history of the world, p PIB

46 Paradigmes conceptuals enfrontats Els economistes (neo)clàssics mantenen que els mercats funcionen bé tot sols (generen plena ocupació sense intervenció pública) en un món d agents racionals perfectament informats; el diner és neutral (més diner només comporta més inflació, si més no a la llarga) i exogen; en el llarg termini només importa l oferta. Els postkeynesians sostenen el contrari: paper crucial de la incertesa; necessitat de regular els mercats (són inestables); diner endogen; la demanda sempre importa; és fonamental com està distribuïda la riquesa. 46 PIB

47 Sobre la realitat econòmica Els físics s enfronten al problema que l acte de conèixer la realitat canvia la realitat: veure una partícula requereix interaccionar amb ella i la interacció altera les (característiques de la) partícula. La comprensió de la realitat econòmica presumeix un esquema conceptual que guia la interacció amb la realitat i dins del qual la realitat s interpreta. La mateixa realitat pot ser interpreta diferentment en esquemes alternatius. Quin és realment el canvi del real a la diapositiva? Què es mostra realment a les tres diapositives següents? 47 PIB

48 Dona vella o dona jove? Steven Mark Cohn (2006) Reintroducing macroeconomics,p PIB

49 El cub de Necker Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind,p PIB

50 Copa o siluetes? Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind,p PIB

51 Figura amagada: hi és realment o la inventem? (Depèn la resposta de si se sap anglès?) Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind,p PIB

52 Índexs de preus Un índex de preus és una mesura del nivell general de preus d una economia. Aquest nivell és una mena de mitjana ponderada dels preus dels béns. Assumint la ficció que només hi ha un bé a l economia (el producte interior), si el mesura la quantitat del bé, aleshores el nivell de preus representaria el preu del bé. A diferència del, els índexs de preus no tenen unitats i el seu valor no significa res per si mateix: és la taxa de variació de l índex que és informativa. 52 PIB

53 El deflactor (de preus implícit) del El deflactor del és l índex de preus definit com Mesura els canvis en els preus (del béns produïts en una economia) entre el període base al qual es refereix el real i el període corrent. Si 2012 aleshores i la qual cosa indica apujament generalitzat dels preus. 53 PIB. i

54 Índex de preus de consum L és una mesura del cost d adquirir un lot (o cistell) prefixat de béns d un consumidor considerat representatiu. L en el període es defineix com. Per a què l índex s expressi en base, cal multiplicar el quocient de la dreta per. Cas de no ferho, l s expressa en base (com el deflactor). 54 PIB

55 Diferència entre IPC i deflactor L generalment inclou béns importats. El deflactor només inclou els béns produïts a l economia. El lot de béns en el deflactor pot variar de període a període. El lot de l en general no canvia (a curt termini). Malgrat les diferències, tots dos índexs estan molt correlacionats i tendeixen a moure s en paral lel. 55 PIB

56 IPC DEFLACTOR DEL PIB Espanya, IPC i deflactor del PIB PIB

57 Calculant un IPC: un exemple El lot de béns és (x, y, z) =(3,2,1). temps p x p y p z V t = valor del lot al període t = = = = 20 Prenent t =1 com a període base, IPC 1 = V 1 /V 1 =1; IPC 2 = V 2 /V 1 = 16/16 = 1; IPC 3 = V 3 /V 1 = 12/16 = 0.75; i IPC 4 = V 4 /V 1 = 20/16 = I 25

58 Taxa d inflació La taxa d inflació associada amb l índex de preus és la taxa de variació de l índex de preus : on és l índex de preus en el període corrent i és l índex en el període immediatament anterior. Per a expressar la taxa d inflació com a percentatge, es multiplica per el costat dret de la fórmula. Exemple: si i, : l índex s ha apujat d un. 58 PIB

59 Espanya, taxa d inflació segons l IPC i segons el deflator del PIB TAXA SEGONS EL DEFLATOR SEGONS L IPC PIB

60 Espanya, taxa d inflació segons l IPC (% variació anual) Espanya, IPC (índex) price index cp cp 60 PIB

61 Taxa d inflació: un exemple Sigui la taxa d inflació basada en l de l exem ple de la diapositiva. En aquesta cas: no està definida (atès que no hi ha ) Si es calcula, per exemple, de a, llavors. = 61 PIB

62 Taxa d inflació 7 febrer Veneçuela Sudan del Sud PIB

63 7 febrer PIB

64 7 febrer PIB

65 Conceptes relatius a la inflació Com a fenomen econòmic, la inflació es refereix a un increment sostingut de l. Té lloc en períodes on la taxa d inflació és positiva. La deflació és el fenomen oposat: decrement sostingut de l (taxa dʹinflació negativa). La desinflació succeeix quan, durant una inflació, la taxa dʹinflació disminueix (mantenint se positiva). Una hiperinflació és una inflació amb taxes astronòmiques (taxa dʹinflació mensual d almenys el ). Ocorre quan la inflació està fora de control. 65 PIB

66 Espanya, taxa d inflació (segons IPC) Gener 1962 desembre 2013 (% variació anual) Gener 2014 : 0 2% 66 PIB

67 Espanya, taxa d inflació Gener 1990 desembre 2013 (% variació anual) 7,5 7 6,5 6 5,5 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0, PIB 1,

68 Espanya, Catalunya, taxa d inflació Gener 1979 desembre 2013 (% variació anual) CATALUNYA ESPANYA M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M01 68 PIB

69 6 5,5 5 4,5 CATALUNYA 4 3,5 3 2,5 2 1,5 ESPANYA 1 0,5 0 0,5 1 Espanya, Catalunya, taxa d inflació Gener 1979 desembre 2013 (% variació anual) 1,5 69 PIB 1993M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M01

70 5,5 5 4,5 CATALUNYA Espanya, Catalunya, taxa d inflació Gener 1979 desembre 2013 (% variació anual) 4 3,5 3 2,5 2 ESPANYA 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 &type=db&divi=ipc&idtab= M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M07 70 PIB

71 Taxa dʹinflació subjacent La taxa dʹinflació subjacent es calcula excloent els preus del menjar i l energia, que tendeixen a ser molt volàtils. És una mesura de la inflació subjacent de llarg termini i és un indicador de la inflació futura. Espanya, taxa d inflació subjacent (% variació anual) inflation rate 71 PIB

72 Espanya, inflació subjacent (% variació anual) inflation rate Espanya, inflació segons IPC (% variació anual) cpi 72 PIB