Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona. Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

Transcripción

1 Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

2 Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

3 Nota dels autors i autora: S ha de destacar que, si bé les entitats proveïdores (Institut Nacional d Estadística, Servei Català de la Salut i Subdirecció General de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) van facilitar les bases de dades per a l elaboració de l informe, és responsabilitat dels autors i l autora la fiabilitat i exactitud de la informació proporcionada en la present publicació. de l edició: Diputació de Barcelona Juny de 2012 Autoria: Jesús Oliván Abejer, Carlos Arias Abad i Valeria Santoro Lamelas, Secció d Informació i Anàlisi de Salut Pública, Diputació de Barcelona Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Disseny: Enric Jardí, Meri Mateu Composició: Anglofort, SA Dipòsit legal: B

4 Índex Presentació 5 Introducció 6 Resum de les dades més rellevants 10 Estructura de la població 10 Salut reproductiva 10 Mortalitat 12 Morbiditat atesa 13 Estructura de la població 17 Distribució de la població 17 Evolució de la població, període Índex de dependència 20 Salut reproductiva 26 Distribució de naixements i interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) per embarassos segons l edat de la mare 26 Embarassos 26 Naixements 29 Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) 34 Mortalitat 43 Esperança de vida 43 Mortalitat relativa segons el sexe 43 Mortalitat segons causa 48 Mortalitat prematura i evitable 51 Mortalitat infantil 56 Morbiditat atesa 59 Hospitals d aguts 59 Atenció en salut mental 77 Atenció sociosanitària 81 Notes metodològiques i fonts d informació 94 Origen de les dades 94 Estructura de la població 94 Salut reproductiva 95 Mortalitat 97 Morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària (CMBD) 100 Taula de dades 107 Taules sobre l estructura poblacional 107 Taules de salut reproductiva 113 Taules de mortalitat 121 Taules de morbiditat 145 Bibliografia 176

5 Presentació Tinc la satisfacció de presentar-vos l Informe d indicadors de salut local de Manlleu, realitzat des del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona. Com sabeu, l increment de les competències i responsabilitats dels ajuntaments en matèria de salut pública fan cada vegada més necessari poder disposar d eines d informació que facilitin la priorització d actuacions i la presa de decisions. La construcció d aquestes eines de suport per als ajuntaments és una de les nostres prioritats i amb aquest nou instrument volem aportar-vos una informació rellevant i específica que de ben segur us ajudarà al desenvolupament de les vostres polítiques de salut pública. Els informes d indicadors formen part del sistema d informació en salut i us faciliten dades clau per analitzar l estat de salut del territori, i també per identificar possibles necessitats i desigualtats de salut al vostre municipi. Aquests indicadors donen a l equip de govern un coneixement molt més complet de l estat de salut de la seva població i us permetran prioritzar les vostres accions i aprovar polítiques de salut pública molt més ajustades i eficients. Xavier García Albiol Diputat delegat de Salut Pública i Consum 5

6 Introducció A Catalunya, com a la majoria dels països desenvolupats, es fa palès que la modificació dels estils de vida, unida als canvis demogràfics, socials i culturals, ha condicionat els patrons de malaltia i de mort. La identificació i el seguiment d aquests canvis és fonamental a l hora de desenvolupar polítiques eficaces de salut. Per al desenvolupament de les seves competències en matèria de salut, les corporacions locals necessiten dades de qualitat que permetin la presa de decisions, especialment davant de la manca actual de recursos municipals. Aquesta necessitat es fa ara més important a causa del paper rellevant de les administracions locals en matèria de salut pública, arran de l aprovació de la Llei de salut pública de Catalunya. Davant d aquest escenari, el Servei de Salut Pública de l Àrea d Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona va posar en marxa el Sistema d Informació en Salut amb l objectiu de constituir una eina que doni suport a la presa de decisions en matèria de salut pública local, i que gestioni i sistematitzi la informació disponible. El Sistema d Informació en Salut integra dues línies d actuació: la primera, analitzar informació d interès per al desenvolupament d indicadors d utilitat en l àmbit polític o tècnic, i la segona, promoure estudis que permetin detectar les necessitats, així com conèixer desigualtats en salut al territori. Actualment, el Sistema d Informació en Salut permet l elaboració dels indicadors de salut que es recullen en aquesta col lecció d Informes d indicadors de salut local, desagregats a escala de municipi per a aquells que tenen una població superior als habitants. Les fonts de dades per al càlcul d indicadors s han obtingut de l Institut Nacional d Estadística (INE), del Servei Català de la Salut (CatSalut) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de la Subdirecció General de Promoció de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Les dades, per a la majoria de les bases, s han recollit des de l any 2000 fins a l any Els informes d indicadors de salut local recullen aquests indicadors i la seva distribució segons el sexe i l edat al territori, amb la finalitat de servir d eina per a la identificació de necessitats i la priorització d estratègies de salut pública en consonància amb les polítiques de salut que s estan portant a terme a Catalunya. Aquest informe d indicadors de salut té com a unitat d anàlisi el municipi de Manlleu i constitueix un document resum d aquests indicadors i de la seva evolució. Consta d un resum de les dades més rellevants, quatre capítols relatius a l anàlisi dels indicadors, un apartat de metodologia i fonts d informació, i, finalment, un annex amb les taules de dades. En el capítol primer s aborden els aspectes relatius a l estructura de la població, la seva distribució per edat, sexe i origen. Segueix el capítol relatiu a la salut reproductiva, els seus indicadors principals i la seva evolució. En aquest capítol es presenten indicadors de fecunditat, embarassos, natalitat i interrupció voluntària de l embaràs. Posteriorment, s aborden els indicadors de mortalitat, tant el concepte general de mortalitat i les seves especificacions segons el sexe i l edat, com també l esperança de vida, la mortalitat per causes específiques de mort, la mortalitat prematura i evitable, els anys potencials de vida perduts i la mortalitat infantil. 6

7 I, finalment, es tracta la morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària al territori, mitjançant indicadors d hospitals d aguts, dels recursos d atenció sociosanitària i de salut mental. En els dos annexos següents es descriuen la metodologia utilitzada i les fonts d informació, i es presenten les taules amb les dades més rellevants. 7

8 10 01 Resum MANLLEU.indd 10 19/07/12 09:02

9 Resum de les dades més rellevants 01 Resum MANLLEU.indd 11 19/07/12 09:02

10 Resum de les dades més rellevants Estructura de la població La situació de salut de la comunitat està associada a les característiques de la població que analitzem. Així, els indicadors de l estructura demogràfica són imprescindibles per a la interpretació dels indicadors de salut de la població; entre ells, uns dels elements essencials per interpretar els indicadors salut són el sexe i l edat. Les dades a destacar de l informe són: L any 2009 n hi havia habitants (dels quals el 49,3% eren dones i el 50,7% homes), que implica un augment del 17,85% de la població respecte de l any S observa que nombre d habitants de nacionalitat espanyola va mantenir-se estable (32 habitants menys l any 2009 respecte de l any 2000) i que va incrementar el nombre d habitants d origen estranger (4.344 habitants més l any 2009 respecte de l any 2000). L increment de la població nascuda a l estranger s evidencia principalment en edats mitjanes amb una elevada acumulació en edats de 25 a 44 anys. Les dades referents a l edat de la població estrangera coincideixen amb estudis que indiquen que la població procedent d altres països actualment, sol ser caracteritzada per ser 16, 22 jove. La població estrangera l any 2009 representava un 21% del total d habitants. A Catalunya, en aquest any el 15,9% de la població empadronada tenia passaport estranger. 10 L any 2009, la nacionalitat més freqüent dins de la població nascuda fora d Espanya va ser la marroquina (2.681), seguida per l espanyola (348), la romanesa (263) i la ghanesa (217). Pel que fa a l índex d envelliment, tendeix a disminuir en el període L any 2009 era de 89,3 persones majors de 64 anys per cada 100 de 0 a 14 anys. Les dades de Catalunya indiquen un índex de 106 persones majors de 64 anys per cada 100 de 0 a 14 anys. I Les dones en tot el període ( ) mantenen un índex d envelliment superior als homes. Concretament, l any 2009 l índex d envelliment és de 73,2 homes majors de 64 anys per cada 100 menors de 15 anys i de 106,3 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. Finalment, la proporció existent del grup d edats de 85 anys i més respecte del grup d edats de 65 anys i més es va incrementar 3,7 punts l any 2009 respecte de l any Concretament, l any 2009 el 12,8% de la població que superava els 64 anys tenia més de 84 anys. II L augment de la població major de 84 anys es vincula amb l augment de l esperança de vida en els països desenvolupats, però té implicacions sobre la salut de la població (solitud, problemes alimentaris, caigudes, malalties cròniques i dependència) 38 i, per tant, implica la necessitat de recursos socials i sanitaris per fer front als nous reptes al territori. Salut reproductiva L any 2009 van néixer 273 nadons i 821 nadons en el trienni , que correspon a una taxa de natalitat de 13,4 nascuts vius per cada habitants. En el període estudiat ( ), s observa un augment de la taxa bruta de natalitat. A Catalunya, la taxa bruta de natalitat l any 2009 era d 11,5 nascuts vius per cada habitants, lleugerament inferior a l any I. Index d envelliment per sexe a Catalunya: 87 homes i 127 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. 20 II. Les dades de Catalunya indiquen un índex de sobreenvelliment del 13%

11 La taxa bruta de fecunditat en el trienni era de 56,6 naixements vius per cada dones en edat fèrtil. Durant el període la taxa augmenta. A Catalunya, la taxa bruta de fecunditat l any 2009 era de 46,5 naixements per cada dones en edat fèrtil. 19 L any 2009 el 30,7% dels embarassos s acumula en edats de 30 a 34 anys (98 embarassos). Ara bé, en el quinquenni , s observa un augment del nombre d embarassos de joves de 12 a 17 anys i de dones d entre 15 i 20 anys. S ha de destacar que els embarassos en adolescents es vinculen amb l impacte que tenen els programes d educació per a la salut sexual i planificació de la reproducció, 30 ja que la majoria de les vegades, aquests embarassos no solen ser planificats i generen una reestructuració de les relacions familiars, socials, formatives o laborals de les persones implicades. I poden tenir com a conseqüències la generació de parelles inestables, conflictes psicològics, avortaments, dificultats en l accés al mercat laboral o a la formació. D altra banda, els embarassos de dones en edats avançades de fecunditat augmenten la probabilitat de riscs en mortalitat tardana del nadó, naixements prematurs, de baix pes 26 i malalties congènites en el nadó. En el període de 2000 a 2009 s observen diferències pel que fa a la freqüència de naixements en un grup d edat o un altre, en funció de la nacionalitat de la mare: Els últims 3 anys (2007 a 2009) hi van haver més naixements de mares de nacionalitat estrangera que espanyola. D una banda, es produeix una reducció d un 6,4% l any 2009 en relació amb l any 2004 del nombre de naixements de mares de nacionalitat espanyola. De l altra, va augmentar el percentatge de naixements de mares de nacionalitat estrangera, que va passar de representar el 27,7% l any 2000 al 51,6% l any A més, s observa una disminució del percentatge de naixements de mares de nacionalitat espanyola dels grups d edat de 20 a 29 anys i un augment de naixements en mares de 30 anys i més. Respecte al percentatge de naixements de mares de nacionalitat estrangera, es destaca un increment del percentatge de naixements de mares d edats de 25 a 29 anys i una disminució important del percentatge de naixements en mares del grup d edat de 20 a 24 anys. El grup d edat de mares més freqüent de nacionalitat espanyola va ser de 30 a 34 anys. Les dades d Espanya 23 indiquen que l edat en tenir fills o filles és de 30 a 34 anys; aquest fenomen es vincula a una gran varietat de factors, com són el valor de l estabilitat econòmica, la flexibilitat laboral, l accés a l habitatge, la informació i l accessibilitat de mètodes anticonceptius. Respecte a la taxa d interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE), les IVE van augmentar durant el període (amb una taxa bruta d IVE que va passar de 4,5 IVE per cada dones en edat fèrtil al trienni a 9,9 IVE per cada dones en edat fèrtil al trienni ). Finalment, al quinquenni , el grup d edat amb una taxa més alta d IVE va ser el de joves de 20 a 24 anys, amb una taxa de 12,1 IVE per cada dones, seguit del grup de 15 a 19 anys i de 30 a 34 anys, amb una taxa d IVE d 11,2 i 10,9 dones per cada 1.000, respectivament. L any 2009, a Catalunya, els grups d edat de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys presenten les taxes més elevades d IVE (amb 27,57 i 21,79 IVE per cada dones, respectivament). 36 Finalment, al quinquenni , el 34,2% de les dones que van portar a terme una IVE ja ho havien fet amb anterioritat. Aquestes dones es van concentrar en els grups de 30 a 34 anys (31,7%) i de 25 a 29 (28,6%). 11

12 Mortalitat L esperança de vida en néixer al trienni era de 81,4 anys (78,5 en els homes i 84,3 en les dones). Les dades de Catalunya indiquen que l esperança de vida en néixer de la població catalana l any 2009 era de 78,9 anys per als homes i 84,8 per a les dones). 35 Ara bé, viure més temps no implica viure millor; així, si bé les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, segons les dades generals de Catalunya, l esperança de vida en bona salut com 5, 11 la lliure de discapacitat són més elevades en els homes que en les dones. Durant el període s observa un pic de mortalitat en el trienni ; a partir d aquest moment, la taxa bruta de mortalitat en homes descendeix i en dones es manté estable. L increment de la taxa de mortalitat del trienni es produeix especialment per l augment de les defuncions l any Aquest fenomen podria estar relacionat amb les dades trobades per l Institut Nacional d Estadística, que observa que l any 2003 la taxa bruta de mortalitat va augmentar respecte de l any L increment es va concentrar durant els mesos d estiu i va afectar principalment les persones de 70 anys o més. III Concretament, en el trienni hi va haver una taxa bruta de 81,4 defuncions homes per cada homes i 82,6 defuncions dones per cada dones. Les taxes estandarditzades de mortalitat indiquen: Diferències segons sexe: en el trienni hi van haver 166 defuncions en homes per cada 100 defuncions en dones. En el trienni , en relació amb el trienni , es va produir un descens de les 32, 35 taxes estandarditzades de mortalitat en homes i una estabilitat de la taxa en dones. Les causes principals de mortalitat en el trienni van ser les neoplàsies i els carcinomes in situ (29,7%) i els trastorns de l aparell circulatori (26,7%) amb diferències en el seu pes segons sexe: en els homes la causa més freqüents van ser les neoplàsies i els carcinomes in situ (101 defuncions, 39,9%) i en les dones, els trastorns de l aparell circulatori (75 defuncions, 30,1%). Les dades són coincidents amb Catalunya. IV Com a motiu específic de mortalitat per a tota la població, es destaquen les malalties isquèmiques del cor i les malalties cerebrovasculars, amb mitjanes d edat de 77 i 82 anys, respectivament. En el quinquenni hi van haver anys potencials de vida perduts (APVP), dels quals el 36,9% s acumulen en edats de 40 a 49 anys. En el quinquenni s observa un descens del 18,4% de l índex estandarditzat d APVP en homes i de 7,4% en dones. Ara bé, es troben diferències segons el sexe: 12 2,8 APVP en homes per cada 1 APVP en dones. En el quinquenni hi va haver una taxa de 118,2 defuncions evitables per cada habitants: 152,5 ME per cada homes i 82,7 ME per cada dones. III. Instituto Nacional de Estadística (2005): < IV. A Catalunya l any 2009, les principals causes de defunció van ser les malalties del sistema circulatori i els tumors (que suposen més de la meitat de defuncions). En els homes la causa més freqüent van ser els tumors (33,2%) i en les dones, les malalties circulatòries (32,9%)

13 En el quinquenni , en relació amb l anterior: Pel que fa a la ME per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària, s observa un lleuger descens en homes i un augment en dones. La causa principal de defunció en ambdós sexes és la malaltia isquèmica del cor. Pel que fa a la ME per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials s observa un descens en dones i un lleuger increment en homes. En aquest cas, el motiu principal de defunció en homes és el tumor maligne de pulmó i en dones, la categoria «la resta de causes externes». Morbiditat atesa Les dades tractades en morbiditat es basen en el registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d altes hospitalàries i, per tant, es refereixen a la patologia atesa en centres hospitalaris. Hospital d aguts (any 2009) L any 2009, persones van utilitzar els recursos d hospitals d aguts (el 10,2% de la població). El 56,25% del les persones eren dones (1.184 usuàries) i el 43,75% eren homes (921 usuaris). El 96,7% dels contactes l any 2009 en hospitals d aguts es van produir per tres recursos: hospitalitzacions convencionals (1.752 contactes, 67,0%), cirurgia major ambulatòria (515 contactes, 19,7%) i hospital de dia (259 contactes, 9,9%). Recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Els diagnòstics principals per a tota la població van ser les complicacions de l embaràs, part i puerperi (14,4%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (12,4%, 274 contactes), les malalties de l aparell digestiu (11,2%, 247 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (11,1%, 244 contactes). A Catalunya, l any 2009 els diagnòstics més freqüents van ser les malalties de l aparell circulatori (11,3%), les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (11,2%) i les malalties de l aparell digestiu (10,6%). 8 Els diagnòstics principals en dones van ser les complicacions de l embaràs, part i puerperi (26,1%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (10,9%, 132 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (10,3%, 125 contactes). En els homes els diagnòstics principals van ser les malalties de l aparell circulatori (el 14,3%, 142 contactes), les malalties de l aparell digestiu (13,7%, 136 contactes) i les malalties de l aparell respiratori (12,6%, 125 contactes). Recursos d hospital de dia Els diagnòstics principals en dones van ser les lesions i els emmetzinaments (19,1%, 26 contactes), els símptomes i signes mal definits (17,6%, 24 contactes) i les malalties de l aparell locomotor i el teixit connectiu (15,4%, 21 contactes). En els homes, els diagnòstics principals van ser les malalties de l aparell respiratori (14,9%, 17 contactes) i els símptomes i signes mal definits (14,9%, 17 contactes), seguits de les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (12,3%, 14 contactes). 13

14 Atenció en salut mental (trienni ) V En el trienni hi van haver 362 contactes d utilització de recursos en salut mental. Aquests contactes els van dur a terme 298 persones (144 homes i 154 dones). Els diagnòstics més freqüents en salut mental van ser: En dones, els trastorns orgànics i demència senil o presenil (38,5%, 70 contactes) amb una mitjana d edat de 82 anys. En homes, els trastorns orgànics i demència senil o presenil (26,7%, 48 contactes) i l esquizofrènia i els trastorns relacionats (21,1%, 38 contactes) amb mitjanes d edat de 80 i 30 anys, respectivament. Atenció sociosanitària (any 2009) L any 2009 hi va haver 522 episodis d utilització de recursos sociosanitaris, que corresponen a 391 persones, que representen un 1,9% de la població. El 44% eren homes (172 usuaris) i el 56%, dones (219 usuàries). Els diagnòstics principals van ser les lesions i els emmetzinaments (99 episodis 19,8%), els trastorns de l aparell circulatori (79 episodis, 15,8%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (69 episodis, 13,8%). A Catalunya, l any 2009 els principals motius diagnòstics van ser les neoplàsies, les malalties de l aparell circulatori i les lesions i els emmetzinaments. 8 Els diagnòstics principals dels episodis de dones van ser les lesions i els emmetzinaments (71 episodis, 27,0%), seguits dels trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 14,1%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (33 episodis, 12,5%) amb mitjanes d edat de 83, 82 i 78 anys, respectivament. Els diagnòstics principals dels episodis d homes van ser les els trastorns de l aparell circulatori (42 episodis, 17,7%), les neoplàsies i els carcinomes in situ (36 episodis, 15,2%) i les malalties de l aparell respiratori (35 episodis, 14,8%) amb mitjanes d edat de 80, 68 i 82 anys, respectivament. V. En l apartat d atenció en salut mental, s utilitza el trienni per descriure els indicadors atès que la desagregació anual genera un nombre molt reduït de casos, la qual cosa afecta la seva estabilitat. 14

15 18 02 Poblacio MANLLEU.indd 18 19/07/12 09:02

16 Estructura de la població 02 Poblacio MANLLEU.indd 19 19/07/12 09:02

17 Estructura de la població El coneixement de les característiques de l estructura de la població del municipi és indispensable per poder comprendre n i interpretar-ne els indicadors de salut i, per tant, el seu estat de salut. Distribució de la població Distribució de la població segons el sexe i els grups d edat Les piràmides poblacionals presenten el nombre absolut d individus d una població segons el sexe i l edat. Ens proporcionen una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre el comportament dels indicadors de salut de la població, atesa la importància dels factors sexe i edat en la determinació de l estat de salut poblacional. Això ens permet valorar canvis en l estructura de la població i comportaments segons els grups d edat (mortalitat, migració, baixa natalitat, etc.). Figura 1. Piràmide poblacional de Manlleu, any 2009 Edat >85 80 a a a a a a a a a a a a a a a 14 5 a 9 0 a 4 Homes Dones Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia La població a Manlleu l any 2009 era de habitants, xifra que correspon a una densitat de 1.201,11 habitants per quilòmetre quadrat. La distribució per sexe era de dones i de homes. El grup d edat d entre 30 i 34 anys era el més nombrós, amb una població total de habi tants (994 homes i 834 dones), seguit del grup de 25 a 29 anys (1.650 habitants: 863 ho mes i 787 dones) i el grup de 40 a 44 anys (1.609 habitants: 885 homes i 724 dones). Evolució de la població, període Els indicadors sobre l evolució de la població ens permeten conèixer si aquesta ha crescut o decrescut i valorar l adequació dels recursos de salut existents. 17

18 Figura 2. Nombre d habitants per any Total Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia En el període estudiat ( ), el nombre d habitants va augmentar el 17,85%; respecte de l any 2008, l any 2009 la població va augmentar un 0,69%. Distribució de la població segons el sexe, grups d edat i origen Un altre dels elements a tenir en compte en el coneixement de l estructura de la població en relació amb la salut és la distribució de persones procedents d altres països, atès que la incorporació de persones procedents d altres territoris implica considerar els recursos i coneixements sobre les necessitats específiques del col lectiu tant a nivell actual (malalties, percepcions de salut, l accés a recursos, etc.) com a nivell futur 22 (desarrelament sociocultural, xarxa social pròxima reduïda, etc.). Per aquest motiu, es presenta l evolució del nombre d habitants segons si han nascut a l estat espanyol o a l estranger i les piràmides poblacionals d inici i final del període, que ens permeten conèixer les edats dels habitants. Figura 3. Evolució del nombre d habitants nascuts a Espanya i nascuts a l estranger, període Nascuts fora d Espanya Nascuts a Espanya Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia S observa un increment del percentatge d habitants d origen estranger: l any 2000 representaven un 6,8% del total de la població i l any 2009 representaven un 21,0% del total. 18

19 L any 2009, del total d habitants (20.647), eren d origen espanyol i 4.344, d origen estranger. Figura 4. Piràmide poblacional segons l origen, any 2000 Homes nascuts a Espanya Homes nascuts a l estranger Dones nascudes a Espanya Edat >85 80 a a a a a a a a a a a a a a a 14 5 a 9 0 a 4 Dones nascudes a l estranger Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia. Figura 5. Piràmide poblacional segons l origen, any 2009 Homes nascuts a Espanya Homes nascuts a l estranger Dones nascudes a Espanya Edat >85 80 a a a a a a a a a a a a a a a 14 5 a 9 0 a 4 Dones nascudes a l estranger Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia 19

20 En el període , s observa que el nombre total d habitants nascuts a Espanya es manté estable: 32 persones menys. Ara bé, s evidencia un lleuger decreixement de la població en edats mitjanes (de 15 a 44 anys: persones menys), que es veu compensat per un augment de persones d edats superiors a 49 anys. D altra banda, l increment de la quantitat d habitants nascuts a l estranger l any 2009 respecte de l any 2000 va ser de dones més i de homes més. Aquest increment s evidencia principalment en edats mitjanes, amb una elevada acumulació en edats de 25 a 44 anys (1.732 persones més). Nombre i distribució de les principals nacionalitats de la població nascuda fora d Espanya Les persones nascudes fora d Espanya no són un col lectiu homogeni. Al contrari, es troben diferències respecte als recursos que tenen, les percepcions sobre la salut-malaltia, les pràctiques sanitàries, els hàbits, els coneixements de l idioma, etc. El coneixement de la nacionalitat de les persones immigrades ens permet aproximar-nos al perfil de necessitats en salut més específic. Figura 6. Nacionalitat de les persones nascudes fora de l Estat espanyol, any N = VI Nacionalitat 70% 60% 61,7 50% 40% 30% 20% 10% 0% 8,0 6,1 5,0 3,8 Marroc Espanya Rumania Ghana Colòmbia 2,6 Polònia 1,5 China 1,2 Equador 1,0 Argentina 0,9 Nigèria Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia Del total de persones nascudes fora d Espanya l any 2009, (2.512 homes i dones), les nacionalitats més freqüents van ser la marroquina (61,7%), l espanyola VII (8,0%), la romanesa (6,5%) i la ghanesa (5,0%). Índex de dependència Els índexs de dependència relacionen diferents grups d edat i permeten conèixer el pes de cada grup d edat de població. La informació de la seva evolució comporta el coneixement de canvis i tendències en la distribució de les edats de la població. VI. Total de contactes: 4.344; casos vàlids: 4.344; casos no informats: 0 VII. La nacionalitat espanyola per a nascuts fora d Espanya es pot aconseguir per diversos motius. Els més comuns són per tenir pare o mare espanyola i residència per un temps determinat, legal i continu. 20

21 Són indicadors que comparen grups d edat i permeten valorar junt amb altres indicadors, possibles estratègies d intervenció en grups d edat amb necessitats específiques. Taula 1. Nombre de persones segons grups d edat específics, any 2009 Sexe/Grups edat 0 a a i més Dona Home Total Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia Índex global de dependència Relaciona la població menor de 15 anys i major de 64 anys amb la població de 15 a 64 anys. Permet veure quants menors de 15 anys i majors de 64 anys hi ha per cada 100 subjectes de 15 a 64 anys. Figura 7. Evolució de l índex global* de dependència, període Dones Total Homes 60% 50% 48,1 48,3 48,7 48,4 48,7 48,3 49,1 49,2 49,3 49,7 40% 30% 20% 10% 0% *Persones de 0 a 14 anys i de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia L any 2009 hi havia 44,5 homes i 55,5 dones de menys de 15 i de més de 64 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. En el període s observa un lleuger increment en l índex de dependència en les dones (3,9 dones més de 0 a 14 anys i de 65 anys i més per cada 100 dones de 15 a 64 anys), mentre que en homes es manté estable. Índex de dependència juvenil Indica la relació de persones menors de 15 anys en comparació amb persones d entre 15 i 64 anys. Ens permeten veure quants menors de 15 anys hi ha per cada 100 subjectes de 15 a 64 anys. 21

22 Taula 2. Evolució de l índex de dependència juvenil, període Any Dona % Home % Total % ,1 23,6 22, ,0 23,2 22, ,7 23,5 23, ,9 23,0 23, ,5 23,7 23, ,3 24,1 24, ,4 24,8 25, ,1 24,7 25, ,0 24,6 25, ,9 25,7 26,3 *Persones de 0 a 14 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia L any 2009, per cada 100 homes d entre 15 i 64 anys hi havia 25,7 nens d entre 0 i 14 anys; i per cada 100 do nes d entre 15 i 64 anys hi havia 26,9 nenes d entre 0 i 14 anys. Durant els primers 5 anys del període , els homes presentaven un índex lleugerament superior a les dones, però a partir de l any 2005 la relació canvia: en els anys l índex és lleugerament superior en dones. Índex d envelliment És un indicador vinculat al recanvi generacional: representa la relació de persones majors de 64 anys per cada 100 joves menors de 15 anys. Aquest indicador posa de manifest possibles canvis en les necessitats de recursos socials i de salut. Taula 3. Evolució de l índex d envelliment, període Any Total % Home % Dona % ,1 89,0 133, ,4 90,0 140, ,3 86,9 137, ,6 88,0 135, ,6 84,7 130, ,9 79,8 121, ,2 77,0 117, ,1 76,9 112, ,6 76,0 107, ,3 73,2 106,3 *Persones de 65 anys i més per cada 100 joves de 0 a 14 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia 22

23 L any 2009 hi havia 73,2 homes majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys i 106,3 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. L índex d envelliment tendeix a disminuir en el període (20,8 menys persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 15 anys: 15,8 menys en homes i 27,3 menys en dones). A més, en tot el període l índex en dones és superior al d homes. Índex de sobreenvelliment Aquest indicador permet mesurar la composició del grup de més edat i és de gran utilitat per valorar la necessitat de recursos en persones en situació de dependència i llurs curadors i curadores: indica el percentatge de persones de 85 anys i més dins del grup de gent major de 64 anys. Figura 8. Evolució de l índex de sobreenvelliment*, període Dona Total Home 18% 16% 14% 12% 12,8% 12,3% 10% 9,1% 9,3% 9,8% 10,2% 10,0% 10,4% 10,5% 11,0% 8% 6% 4% 2% 0% *Persones menors de 15 anys per 100 persones d entre 15 i 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia De la població de més de 64 anys, l any 2009, el 15,3% de les dones i el 9,5% dels homes superaven els 84 anys d edat. Al llarg de període , l índex tendeix a augmentar. A més, es troben diferències segons sexe: les dones presenten un índex de sobreenvelliment superior als homes. 23

24 03 Salut reproduc MANLLEU.indd 28 19/07/12 09:03

25 Salut reproductiva 03 Salut reproduc MANLLEU.indd 29 19/07/12 09:03

26 Salut reproductiva Els indicadors de salut reproductiva permeten fer una anàlisi descriptiva dels elements clau a l hora de desenvolupar actuacions de promoció de la salut en relació amb els comportaments sexuals i reproductius, la prevenció de malalties i la previsió de recursos assistencials en aquesta àrea. També permeten desenvolupar indicadors demogràfics juntament amb els registres de mortalitat. Distribució de naixements i interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) per embarassos segons edat de la mare El gràfic següent permet observar quants embarassos esdevenen en naixements i quants en interrupcions voluntàries de l embaràs. L agrupació per grups d edat correspon a embarassos en edats primerenques (menys de 20 anys), edats habituals (de 20 a 34 anys) i edats tardanes (35 anys i més). Hem de considerar que tal distinció no es pot desvincular del context social en el qual estem immersos. Així, en la nostra societat els embarassos en edats primerenques se solen vincular amb la manca de planificació familiar, a més tenen conseqüències en la quotidianitat del pare i en especial de la mare, que han de repensar el seu futur, la formació, les possibles dificultats en l accés al mercat laboral i les implicacions psicològiques que genera aquesta nova etapa. 30 Figura 9. Nombre i percentatge de naixements i IVE per embarassos segons grans grups d edat, any 2009 Embarassos 319 Menys de 20 anys 17 (5,3%) De 20 a 34 anys 249 (78,1%) Més de 35 anys 53 (16,6%) Naixements 9 (52,9%) IVE 8 (47,1%) Naixements 222 (89,2%) IVE 27 (10,8%) Naixements 42 (79,2%) IVE 11 (20,8%) Font: Institut Nacional d Estadística i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia L any 2009, l edat de 20 a 34 anys és el grup d edat amb major nombre de naixements (222). Embarassos Percentatge d embarassos en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat Indica com es distribueixen els embarassos per grups d edat. 26

27 Figura 10. Percentatge d embarassos en dones en edat fèrtil per grups d edat, any N = 319 Embarassos en dones 0 a 14 0,3% 15 a 19 5,0% 20 a 24 19,7% 25 a 29 27,6% 30 a 34 30,7% 35 a 39 12,9% 40 a 44 3,1% 45 i més 0,6% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Del total d embarassos l any 2009, 319, el major nombre d embarassos es troba en edats de 30 a 34 anys (30,7%, 98 embarassos), seguit per les edats de 25 a 29 anys (27,6%, 88 embarassos). Taxa bruta d embarassos És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones d entre 15 i 49 anys. Figura 11. Evolució de la taxa bruta d embarassos* en dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) Embarassos ,8 51,8 60,0 65, Triennis *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia 27

28 Durant el període , la taxa bruta d embarassos va augmentar. Específicament, en el trienni van haver-hi 65,2 embarassos per cada dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). Taxa d embarassos en dones joves És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys. L indicador evidència l impacte de projectes d educació per a la salut sexual i planificació de la reproducció en el grup d adolescents, atès que aquests podrien ser no desitjats, implicant en molts casos conflictes psicològics i conseqüències relacionals i socials: interrupció de la formació, dificultats a l accés del mercat laboral i formació de parelles inestables. 22 Figura 12. Taxes brutes* d embarassos en dones de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys, quinquennis , , , ,2 9, a 20 anys 12 a 17 anys *Taxes per dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia En el quinquenni , hi van haver 27 embarassos de dones d entre 12 i 17 anys i 122 embarassos de dones d entre 15 i 20 anys, que representaven respectivament unes taxes de 9,4 i 38,3 embarassos per cada En el quinquenni , s observa l augment del nombre d embarassos de joves de 12 a 17 anys (que passa de 20 embarassos al quinquenni a 27 embarassos al quinquenni ) i de dones d entre 15 i 20 anys (que passa de 98 embarassos al quinquenni a 122 embarassos al quinquenni ). Taxa d embarassos en dones majors de 34 anys És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones de 35 anys i més. La detecció de casos i la tendència en el temps d embarassos de dones en edats avançades de fecunditat resulta d interès, atès que se solen vincular amb majors riscs en mortalitat fetal tardana, naixements prematurs i baix pes en néixer 26 i amb l augment de la probabilitat que el nadó neixi amb malalties congènites. 28

29 Figura 13. Evolució de la taxa d embarassos* en dones de 35 a 49 anys Embarassos ,1 20,4 25,4 25, Triennis Taxes per dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Al període estudiat s observa un augment de la taxa bruta d embarassos en dones de 35 a 49 anys. En el trienni , hi van haver 165 embarassos en dones d entre 35 i 49 anys, que representen una taxa de 25,9 embarassos per cada Naixements Taxa bruta de natalitat És la relació de nascuts vius registrats durant un any i la població total: representa el nombre de naixements per cada habitants. Ara bé, en considerar en el denominador a tota la població de l any, té la limitació de no reflectir el nivell real de fecunditat perquè la estructura d edat de la població i el component del sexe poden afectar-la. Figura 14. Evolució de la taxa bruta* de natalitat Taxa bruta natalitat ,3 13,4 11,3 11, Triennis *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 29

30 En el trienni , el nombre de nascuts vius era de 821, xifra que correspon a una taxa de natalitat de 13,4 nascuts vius per cada habitants. Al període estudiat ( ), s observa un augment de la taxa bruta de natalitat. Taxa bruta de fecunditat És la relació entre el nombre de nascuts vius per cada dones en edats d entre 15 i 49 anys. Figura 15. Evolució de la taxa bruta de fecunditat* (dones de 15 a 49 anys) Fecunditat ,5 47,1 54,2 56, Triennis *Taxes per dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia La taxa bruta de fecunditat en el trienni era de 56,6 naixements vius per cada dones en edat fèrtil. Durant el període la taxa augmenta: en el trienni en relació amb el trienni la taxa presenta un augment de 13,2 naixements per cada dones en edat fèrtil. Proporció de naixements per grups d edat i nacionalitat de les mares Tal com s observa en les figures precedents, hi va haver un augment del nombre de naixements. A continuació, s analitzen els naixements segons la nacionalitat de la mare i segons els grups d edat en el període Aquests indicadors ens permeten valorar canvis en la tipologia de naixements al llarg del temps. 7 A la figura 16 s observa que la relació del nombre de naixements de mares de nacionalitat espanyola i estrangera s inverteix: als últims 3 anys van haver-hi més naixement de mares de nacionalitat estrangera que espanyola. 30

31 Figura 16. Nombre de naixements segons nacionalitat de la mare Espanya Estranger Any Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En relació amb la població de nacionalitat espanyola, als anys 2006 i 2007 es produeixen descensos del nombre de naixements (47 naixements menys l any 2007 respecte de l any 2005). En relació amb la població de nacionalitat estrangera, s observa un creixement fins l any L any 2009 van haver-hi 132 naixements de mares de nacionalitat estrangera, 9 naixements menys respecte de l any anterior. La distribució de naixements en dones de 15 a 49 anys diferenciada per grups específics d edat i per nacionalitat (espanyola o estrangera) proporciona elements importants per conèixer el comportament reproductiu de les dones: indiquen com es distribueix la natalitat segons l edat de la mare i nacionalitat. Figura 17. Percentatge de naixements per grups d edat en mares de nacionalitat espanyola, any 2000 (N = 141) i any 2009 (N = 132) ,1% 42,4% ,9% 28,0% ,2% 12,1% 12,8% 7,6% 5,3% 0,7% 1,5% 1,4% 10 a a a a a i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 31

32 L any 2009, en relació amb l any 2000, en els naixements en mares de nacionalitat espanyola observem: Una disminució del percentatge de naixements en mares de grups d edat de 20 a 29 anys. Un augment de naixements de mares amb edats de 30 anys i més. Figura 18. Percentatge de naixements per grups d edat en mares de nacionalitat estrangera, any 2000 (N = 54) i any 2009 (N = 141) ,1% ,9% 30,5% ,5% 20,4% 22,0% ,7% 5,0% 7,4% 8,5% 1,9% 2,1% 0 10 a a a a a i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L any 2009, en relació amb l any 2000, en els naixements en mares de nacionalitat estrangeres es destaca: Una disminució important del percentatge del naixements en mares del grup d edat de 20 a 24 anys (que l any 2000 representava el 48,1% dels naixements i l any 2009, el 31,9%). Un increment del percentatge de naixements en mares de grups d edat de 25 a 29 anys (que l any 2000 representava el 18,5% dels naixements i l any 2009, el 30,5%). Percentatge de naixement múltiples Els naixements múltiples es consideren un dels principals factors de risc de la prematuritat i el baix pes en néixer. A més, l embaràs múltiple s associa amb una major possibilitats de complicacions en l embaràs per a la mare i el fetus, i amb l augment de la possibilitat de presentar morbiditat en el període neonatal. 29 L any 2009, el 96,3% dels naixements (263) van ser d un sol nadó per part, mentre que el 3,7% (10) van ser de 2 nadons per part. Al llarg del període , entre el 99,2% i 95,6% dels nadons que van néixer ho van fer en un part únic. 32

33 Percentatge de naixements segons el pes en néixer El pes en néixer és una de las variables més utilitzada per valorar les possibilitats de supervivència 17, 22 dels nounats, l aparició de morbiditat neonatal i infantil i el benestar infantil. 33 També s utilitza com a indicador de condicions de vida de la dona. Es considera baix pes en néixer si el nadó pesa menys de grams, pes normal si pesa entre i menys de grams i alt pes si pesa més de grams. Figura 19. Distribució de nadons segons el seu pes en el moment de néixer, any N = 258 VIII 7,0% 5,0% Pes normal Sobrepès Baix pes 88,0% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Tal i com es pot observar, l any 2009 el 88% (227) dels nascuts van néixer amb pes normal, el 7% (18), amb sobrepès i el 5% (13), amb baix pes. Naixements segons el seu període de gestació S analitza la distribució de naixements segons el període de gestació: prematurs (< 37 setmanes), a terme o normal (37 a 42 setmanes) i postterme (> 42 setmanes). Uns dels elements essencials a considerar d aquest indicador és el naixement prematur, atès que aquest no garanteix la maduració completa dels òrgans i funcions del nadó. 6 A més, poden portar associats causes de morbimortalitat tals com problemes respiratoris, complicacions maternes durant l embaràs, apnees, inestabilitat tèrmica i problemes en l alimentació. VIII. Total de casos: 273; casos vàlids: 258; no informats:

34 Del total de naixements que informen sobre el període de gestació IX, l any 2009 el 95,4% (165) de naixements van ser dins del període de gestació normal (entre 37 i 42 setmanes) i el 4,6% (8) van ser prematurs (nascuts amb 37 setmanes o menys de gestació). Ara bé, durant el període , hi ha un pes important en dades perdudes per manca d informació en el registre (amb percentatges que oscil len entre el 36,6% i el 57,1%). Per aquest motiu, en la figura 24 s inclou en el càlcul dels percentatges de naixements per període de gestació la categoria de no informats. Figura 20. Percentatge de naixements segons el període de gestació 70 A terme (37-42) Prematur (<37) Postterme (>42) No informat ,7% 48,1% 40,9% 51,4% 46,9% 41,9% 46,0% 54,2% 51,2% 60,4% Any Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) La informació sobre les interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) constitueix una de les estadístiques oficials i una de les fonts d informació més importants sobre la salut de les dones. Tal i com indica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l embaràs, la decisió de tenir fills o filles i el moment en qual tenir-los és un element essencial en l àmbit de l autodeterminació individual. Els poders públics han de generar condicions perquè aquesta decisió es realitzi de forma lliure i responsable, donant serveis d atenció sanitària, assessorament i informació a qui la necessiti. 25 Taxa bruta d IVE La taxa bruta d IVE és la relació entre el nombre d IVE realitzat en dones de 15 a 44 anys i el total de dones d aquest grup d edat. Atès que l IVE es vincula a situacions d embaràs no desitjat, pot tenir, a més, conseqüències psicològiques no desitjables. IX. Vàlids: 173; no informats:

35 Figura 21. Taxa bruta d IVE*, període Taxa IVE , ,5 5,5 6, Triennis * Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia En el període , s observa un augment del nombre d avortaments voluntaris. Concretament, en l últim trienni van haver-hi 122 IVE, que corresponen a una taxa bruta d IVE de 9,9 per dones de 15 a 44 anys. Taxa d IVE en dones per grups d edat En la figura 22 es presenta la distribució de la taxa d IVE segons diferents grups d edat. Aquest indicador permet conèixer en quins grups d edat s acumulen la major part d IVE. Figura 22. Taxa específica d IVE per grups d edat trienni quinquenni Taxa 0 a 14 0,1% 15 a 19 11,2% 20 a 24 12,1% 25 a 29 9,5% 30 a 34 10,9% 35 a 39 7,7% 40 a 44 2,6% 45 i més 0,0% * Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia 35

36 La taxa d IVE més alta es dóna en el grup d edat de 20 a 24 anys, amb 12,1 IVE per cada dones, seguit pel grup d edat de 15 a 19 anys i de 30 a 34 anys, amb 11,2 i 10,9 IVE per cada 1.000, respectivament. Figura 23. Taxes d IVE* específiques per grups d edats, quinquennis i a a a a a a a i més 12 11,2 12,1 10,9 10 9, ,5 6,8 5,6 6,5 4,5 7, ,7 2,6 0,0 0, Quinquenis * Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia 0,0 Es destaca un augment de la taxa bruta d IVE en els tots grups d edat. Taxa d IVE en dones per grups joves És la relació entre el nombre d IVE i la població de dones en grups d edat primerencs de fertilitat: d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys. 36

37 Figura 24. Evolució de la taxa d IVE* per grups d'edat d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys, quinquennis i anys anys 15 15,3 10 8,8 5 2,8 4, Quinquenis * Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia El grup de dones d entre 18 i 25 anys presentava la taxa d IVE més alta dels grups d edat extrems calculats: 15,3 interrupcions voluntàries de l embaràs per cada dones al quinquenni En aquest quinquenni, el grup d edat d 11 a 17 anys la taxa bruta d IVE era de 4,1 IVE per cada En ambdós grups d edat les taxes d IVE augmenten. Proporció d IVE de repetició en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat Es tracta de la proporció de dones que porten a terme interrupcions voluntàries de l embaràs que ja van realitzar altres IVE amb anterioritat o no. Aquest indicador denota possibles problemes en les estratègies de promoció de la salut reproductiva i sexual saludable i la reincidència en conductes sexuals sense preveure aspectes de planificació familiar. La distribució per edats de les IVE de dones que ja havien fet interrupcions voluntàries de l embaràs amb anterioritat, ens permet veure les edats on aquestes es produeixen amb major mesura, per tal de planificar accions d educació i promoció de la salut sexual i reproductiva. 37

38 Figura 25. Percentatge d IVE de repetició per grups d edat, quinquenni N = a a a a a a 19 4,76% 3,17% 11,11% 31,75% 20,63% 28,57% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Del total d IVE durant el quinquenni (184 casos), ja havien avortat amb anterioritat el 34,2% (63) de les dones que ho va fer aquell any. D aquest 34,2%, les majors proporcions d IVE de repetició la constitueixen els grups de 30 a 34 anys i de 25 a 29 anys, que representen un 31,7% i un 28,6% sobre el total d IVE de repetició, respectivament. Perfils de la dona que realitza una interrupció voluntària de l embaràs X A continuació, es presenten un conjunt d indicadors que descriuen trets d importància en el coneixement de la situació social i personal de la dona que realitza un IVE. Proporció de dones que van avortar segons el motiu Es tracta del percentatge d IVE classificats segons la causa que va justificar-la: risc fetal, salut materna (física o psíquica) o violació. La causa de salut materna es pot vincular amb motius de malestar psicosocial dels embarassos no desitjats i, per tant, embarassos que haurien de poder-se prevenir amb una estratègia adequada de salut sexual i reproductiva. Del total de les dones que van avortar al quinquenni , el 98,4% (181) van ser per motius de salut materna. Estat civil de la dona La distribució de les dones que realitzen IVE segons el seu estat civil, ens permet conèixer la situació estatalment reconeguda dels vincles de parella en la que es troba la dona que avorta voluntàriament. X. Total de casos:184; vàlids: 184; no informats: 0 38

39 Figura 26. Estat civil de la dona que avorta, any N = 184 Soltera Casada Separada Divorciada 5,4% 5,4% 29,9% 59,2% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia El 69,7% (62) de les dones que van avortar a l any 2009 estaven solteres. Distribució d IVE segons nivell d estudis i situació laboral de la dona Aquest indicadors ens permeten aproximar-nos a la situació socioeconòmica de la dona que realitza l avortament, conèixer el seu nivell educatiu i les circumstàncies de treball en el moment que realitza l IVE. Figura 27. Distribució d IVE segons el nivell educatiu de la dona, any N = 184 Segon grau, 1er cicle Primer grau Segon grau, 2on cicle Tercer grau, 1er cicle Sense estudis Tercer grau, 2on cicle Analfabeta 4,3% 2,7% 0,5% 5,4% 17,9% 40,2% 28,8% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia 39

40 Figura 28. Distribució d IVE segons situació laboral de la dona, any N = 184 Treballadora a sou Aturada/en busca 1er treball Feines de la llar Estudiant Empresària/professional sense personal 6,5% 1,1% 14,1% 16,8% 61,4% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Informació sobre l ús d anticonceptius Es presenta la distribució sobre l existència de coneixement en les dones sobre l ús d anticonceptius en els últims 2 anys i, si l han rebut, el lloc on van rebre aquesta informació. El coneixement de mecanismes d anticoncepció és indispensable per garantir la salut sexual i reproductiva de la població. Atès que proporciona informació per evitar embarassos no desitjats i coneixent sobre quins d aquests serveixen per a la prevenció de malalties de transmissió sexual. L accés a la informació de forma equitativa i la presa de consciència sobre les implicacions de comportaments sexuals no segurs són elements clau per a la planificació d actuacions en salut reproductiva. Figura 29. Distribució d IVE segons l informació rebuda sobre mètodes anticonceptius, any N = 184 No Públic Privat Altres 6,5% 3,3% 57,6% 32,6% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia El 57,6% (106) de les dones que van avortar en el trienni expressen no haver rebut informació sobre l ús d anticonceptius en els últims 2 anys. El 32,6% (60) va rebre informació mitjançant organismes públics. 40

41 46 04 Mortalitat MANLLEU.indd 46 19/07/12 09:07

42 Mortalitat 04 Mortalitat MANLLEU.indd 47 19/07/12 09:07

43 Mortalitat Els indicadors de mortalitat són indispensables per quantificar els problemes de salut de la població. Se solen utilitzar per tal de conèixer els principals motius de defuncions de la població i per determinar prioritats i monitoritzar les actuacions en salut. Esperança de vida L esperança de vida és uns dels indicadors de salut de la població més comuns. Aquest índex indica la mitjana d edat hipotètica que viurà una persona nascuda en un moment donat si les condicions que afecten la mortalitat en néixer es mantenen al llarg del seu temps de vida. Un dels principals avantatges és que no es veu afectada pels efectes de l estructura d edats, cosa que permet comparar l esperança de vida en diferents poblacions o períodes de temps. Figura 30. Esperança de vida a Manlleu, període Dones Total Homes ,4 77,5 84,1 84,3 84,3 76,7 77,8 78, Any Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L esperança de vida en néixer per al total de la població al període era de 81,4 (84,3 en dones i 78,5 en homes). Al període s observa: L esperança de vida augmenta lleugerament en homes. L esperança de vida es manté estable en dones. Mortalitat relativa segons sexe Mortalitat proporcional per edat i sexe Es tracta de la relació de persones mortes segons si són homes o dones. Es presenta l evolució en 10 anys. 43

44 Figura 31. Proporció de defuncions segons sexe, període Homes Dones 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Nombre de morts segons l edat i el sexe Taula 4. Nombre de defuncions segons el sexe i l any, període Sexe Home Dona Total Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L any 2009 van haver-hi 171 defuncions, de les quals el 50,9% van ser homes i el 49,1%, dones. 44

45 Figura 32. Nombre de defuncions segons l edat i el sexe, trienni Dones Homes a a a a a a a a i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia La figura 32 mostra el nombre de defuncions per grups d edat en el trienni A mesura que augmenta l edat, també augmenta el nombre de defuncions. El total de defuncions en el trienni és de 501, XI el 84,4% del qual es dóna en edats superiors a 64 anys. Així mateix, els homes presenten un nombre més elevat de defuncions en edats inferiors a 85 anys. Taxa bruta de mortalitat La taxa bruta de mortalitat és una mesura directa de mortalitat que indica el nombre de defuncions per persones. És una forma de resum de la mortalitat senzilla i directa. Ara bé, no considera explícitament la composició de la població, atès que com més gran és el subgrup de la població, més pes té en la taxa. Per aquest motiu, la taxa bruta de mortalitat oculta la heterogeneïtat de les taxes de mortalitat i és influïda en els països occidentals per les poblacions en edats avançades, que presenten bona part de les defuncions. Figura 33. Evolució de la taxa bruta de mortalitat, període Homes Total Dones ,2 69, *Taxes per habitants. 94,2 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 85,4 81,4 81,3 80,5 82, Triennis XI. Total de defuncions: 557; casos vàlids per sexe i edat: 553; casos perduts; 4 45

46 Durant el període s observa un pic de mortalitat en el trienni ; a partir d aquest moment, la taxa bruta de mortalitat en homes descendeix i en dones es manté estable. Concretament, en l últim trienni la taxa de mortalitat en homes era de 81,4 defuncions per cada i en dones, de 82,6 defuncions per cada Taxes específiques de mortalitat per edat segons sexe Les taxes de mortalitat segons el sexe i els grups d edat indiquen el nombre de defuncions en grups d edat específics agrupats per quinquennis XII i sexe per persones. En fer referència a cadascun dels grups quinquennals d edat i seva mortalitat concreta, aquesta taxa és una mesura més precisa de mortalitat que la taxa bruta de mortalitat. Figura 34. Taxes* específiques de mortalitat en homes, quinquenis i ,5 170, ,0 56, ,4 0, ,4 0,8 1,0 1,8 0,5 2,1 1,6 4,5 4,4 9,0 6,1 25,0 20,0 0 1 a 4 5 a a a a a a a a i més *Taxes per homes. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia XII. Llevat del grup de 0 a 4 anys, en què es divideix la mortalitat de persones de menys d un any i d 1 a 4 anys. 46

47 Figura 35. Taxes* específiques de mortalitat en dones, quinquennis i ,7 145, ,3 38,5 8,9 9,6 4,2 5,8 0,2 0,2 0,4 0,1 0,6 0,6 1,8 1,8 3,0 3, a a a a a a a i més *Taxes per dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En el quinquenni respecte del trienni : En homes, s observa una lleugera disminució de les taxes de mortalitat en edats de 55 a 84 anys i un augment de la taxa de mortalitat en el grup de persones de 85 anys i més. En dones, es veuen taxes de mortalitat bastant estables (lleugerament superior en edats de més de 74 anys). Taxa estandarditzada de mortalitat segons sexe La taxa estandarditzada de mortalitat és la relació de persones mortes i la població, minimitzant la influència dels factors de l estructura de la població per edat. El control dels factors de l estructura d edats de la població permet la comparació de la taxa de mortalitat entre poblacions. S ha utilitzat el mètode directe d estandardització, que aplica a les taxes específiques per grups d edat de la població del municipi a una població estàndard o població de referència, en el nostre cas, la província de Barcelona. 47

48 Figura 36. Taxa* estandarditzada XIII de mortalitat Homes Total Dones ,93 9,46 8,62 7, ,96 4,99 4,85 4, Triennis *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En relació amb les taxes estandarditzades, segons any i sexe, es destaca: Diferències segons sexe: les dones presenten una taxa estandarditzada de mortalitat inferior als homes. A l últim trienni hi van haver 166 defuncions en homes per cada 100 defuncions en dones. Un descens del 11% de la taxa de mortalitat en homes (trienni en relació amb el trienni ). Estabilitat de la taxa de mortalitat en dones (trienni en relació amb el trienni ). Mortalitat segons la causa Mortalitat proporcional per grans grups de diagnòstics segons sexe En aquest apartat s analitzen les causes de mort segons la classificació de causes de mort de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) proposada per l Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta anàlisi ens permet valorar com es distribueixen les causes de mortalitat en la població, tant segons els 20 grans grups diagnòstics CIM-10 com per l agrupació de les 73 causes específiques del departament de Salut de Catalunya, que respecta els criteris de classificació de les malalties de la CIM-10 i recull els seus component de forma exhaustiva i amb categories excloents. XIII. RMC / Homes 0,89 Dones 0,97 Total 0,92 RMC Homes/Dones ( ) 1,66 48

49 Figura 37. Taxes* específiques dels grans grups de causes de mortalitat més freqüents, trienni Homes TEM Neoplàsies i carcinomes in situ 32,5 Transtorns de l aparell circulatori 19,0 Malalties de l aparell respiratori 9,0 Causes externes de morbilitat i mortalitat Transtorns mentals 3,9 5,8 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Figura 38. Taxes* especifiques dels grans grups de causes de mortalitat més freqüents, trienni Dones TEM Transtorns de l aparell circulatori 24,9 Neoplàsies i carcinomes in situ 15,9 Malalties de l aparell respiratori 11,6 Malalties sistema nerviós i òrgnas dels sentits 7,3 Transtorns mentals 5, *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Es destaquen al període com a principal motiu de defunció les neoplàsies i els carcinomes in situ i els trastorns de l aparell circulatori. En homes van haver-hi 101 defuncions per neoplàsies i carcinomes in situ mitjana d edat: 71 anys i 59 defuncions per trastorns de l aparell circulatori mitjana d edat: 79 anys (taxes de 32,5 i 19,0 defuncions per cada homes, respectivament). En dones van haver-hi 75 defuncions per trastorns de l aparell circulatori mitjana d edat: 84 anys i 48 defuncions per neoplàsies i carcinomes in situ mitjana d edat: 75 anys (taxes de 24,9 i 15,9 defuncions per cada dones, respectivament). 49

50 Figura 39. Percentatge dels principals motius diagnòstics de mortalitat per al total de la població, trienni N = 502 Defuncions TEM Malalties isquèmiques del cor 8,0% Malalties cerebrovasculars Resta malalties respiratòries Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó Resta de malalties del cor 6,6% 6,2% 5,8% 5,2% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Figura 40. Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per a dones, trienni N = 249 Defuncions TEM Malalties isquèmiques del cor Resta malalties respiratòries 7,6% 7,6% Malalties cerebrovasculars 6,8% Resta de malalties del cor Insuficiència cardíaca 5,6% 6,0% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Figura 41. Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per a homes, trienni N = 253 Defuncions TEM Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 9,9% Malalties isquèmiques del cor 8,3% Malalties cerebrovasculars 6,3% Tumor maligne de budell gros 5,1% Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 4,7% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% 11% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 50

51 Com a motiu específic de mortalitat, es destaquen les malalties isquèmiques del cor i les malalties cerebrovasculars, amb mitjanes d edat de 77 i 82 anys, respectivament. En els homes, el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó representa el 9,9% (25 morts) i les malalties isquèmiques del cor representen el 8,3% (21 morts) del total de defuncions al trienni , amb mitjanes d edat de 71 i 74 anys respectivament. En dones, la causa principal de mortalitat en el trienni van ser les malalties isquèmiques del cor i la categoria «la resta de malalties respiratòries», que representen cadascuna el 7,6% (19 morts cadascuna) de les defuncions, amb mitjanes d edat de 80 i 85 anys, respectivament. Mortalitat prematura i evitable Anys potencials de vida perduts (APVP) segons sexe Els APVP són una mesura d impacte relatiu de malalties i problemes de salut que fan referència a morts prematures (que ocorren abans d una edat determinada). Aquesta mesura considera l edat de mort de les persones i dóna més pes a les defuncions que ocorren en les edats mes joves. Els APVP són la suma dels anys que les persones que han mort haurien viscut si haguessin assolit el límit d edat previst. 28 En aquests anys es pren en consideració la mort d 1 a 70 anys. Taula 5. Distribució d APVP* per grups d edat segons el sexe, quinquenni Dones Homes Total Edat APVP % APVP TAPVP APVP % APVP TAPVP APVP % APVP TAPVP 1 a 4 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 5 a 9 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 10 a ,0 0, ,8 43, ,3 22,9 15 a ,8 20,2 53 2,6 18, ,9 19,5 20 a ,0 0, ,9 72, ,9 36,3 25 a ,3 10,6 85 4,3 18, ,8 15,0 30 a ,0 0, ,7 24, ,2 13,5 35 a ,0 0, ,8 44, ,3 24,6 40 a ,3 31, ,1 52, ,4 42,6 45 a ,3 63, ,5 113, ,5 88,8 50 a ,2 11, ,6 64, ,2 38,6 55 a ,8 39, ,3 49, ,5 44,4 60 a ,0 30, ,8 64, ,6 46,9 65 a ,3 18,5 73 3,6 35, ,3 26,4 Total ,0 16, ,0 43, ,0 30,4 *Índex APVP per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 51

52 Atès que poblacions amb APVP diferents si tenen una variació en nombre de poblacions poden donar un APVP semblants, a més del valor absolut (anys potencials de vida perduts), es calcula l índex d APVP, que és una mesura relativa que relaciona el nombre d APVP amb la població del grup d edat estudiat. En el quinquenni hi van haver: anys potencials de vida perduts (APVP), el 36,9% s acumulen en edats de 40 a 49 anys. 675 APVP en dones i APVP en homes, que representen 16,1 APVP per cada dones i 31,4 APVP per cada homes de 1 a 70 anys. 2,7 APVP en homes per cada 1 APVP en dones. Figura 42. Evolució de la taxa* estandarditzada d APVP segons sexe , , ,1 32, ,0 16, Dona Home Total *Taxa per habitants. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En el quinquenni respecte del quinquenni s observa un descens del 15,8% dels índexs estandarditzats d APVP per al total de la població. Ara bé, es troben diferències segons sexe: Disminució del 7,4% de l índex d APVP en dones Disminució del 18,4% de l índex d APVP en homes Diferències segons sexe: 2,8 APVP en homes per cada 1 APVP en dones Mortalitat evitable La mortalitat evitable fa referència a morts que es poden prevenir i tenen un diagnòstic o tractament d eficàcia comprovada científicament (Rutstein, 1976). 31 És a dir, són causes de mortalitat que es podrien evitar amb una actuació correcta del sistema sanitari. 18 Les malalties o causes externes evitables s engloben en 2 categories: 52

53 Causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials: «Malalties o causes externes per a les quals existeixen fonamentalment, intervenció de prevenció primària en l àmbit social educatiu, normatiu, etc., excloent la prevenció basada principalment en mesures medicoquirúrgiques o assistencials» (Gispert et al. 2006). Causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència sanitària: «Malalties o causes externes susceptibles d intervenció efectiva en l àmbit de la prevenció primària assistencial (vacunacions o tractaments preventius) i/o de la prevenció secundària (detecció precoç) i o del tractament» (Gispert et al 2006). Figura 43. Percentatge de mortalitat evitable per a ambdós sexes, anys N = 119 Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària 48,7% 51,3% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Al període van haver-hi 119 defuncions per causes evitables, de les quals el 51,3% van ser per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials (61 defuncions) i l altre 48,7%, per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària (58 defuncions). Pel coneixement més específic dels motius que engloben les dues categories de mortalitat evitable presentades, es va realitzar la taxa de les principals causes de mort per a cadascuna de les 2 categories. Les taxes relacionen el nombre de defuncions per categoria específica amb la població segons si són homes o dones. Això ens permet conèixer els motius més freqüents de mortalitat evitable segons sexe, aprofundir sobre els elements principals que estan implicats en les morts evitables i dirigir les estratègies de planificació en salut pública. 53

54 Figura 44. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes, total de la població, període i ,9 60,6 61,6 57,6 45, Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Figura 45. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes, homes, període i ,7 95, ,5 71, , Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 54

55 Figura 46. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes en dones, període i ,1 58, ,5 24, Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Al quinquenni : Hi va haver una taxa de 118,2 defuncions evitables per cada habitants: 152,5 ME per cada homes i 82,7 ME per cada dones. Respecte a les causes de ME per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials: les dones presentaven una taxa de 24,2 ME per cada dones i els homes 95,8 per cada homes. Respecte a les causes de ME per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària: les dones presentaven una taxa de 58,5 ME per cada dones i els homes 56,7 per cada homes. Causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Amb relació a les causes de ME susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària (ISAS) en el període , es destaca com a principal ME en ambdós sexes la malaltia isquèmica del cor, amb 15 defuncions en homes i 8 en dones. Causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Amb relació a les causes de ME susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials en el període , es destaca com a principal ME en homes, el tumor maligne de pulmó, amb 19 defuncions, i en dones, la categoria «la resta de causes externes», amb 8 defuncions. 55

56 Mortalitat Infantil Indiquen el nombre de defuncions en nens i nenes durant el seu primer any. La importància d aquests indicadors es basa en el coneixement que el primer any de vida és crític per a la supervivència dels subjectes, atès que una vegada superat aquest període les probabilitats de supervivència augmenten. L indicador de mortalitat infantil es vincula amb els condicionants socioeconòmics, les condicions de vida, l ambient i la qualitat del sistema sanitari: d una banda, el sanejament de l ambient, l habitatge digne, alimentació adequada, i de l altra, l accés a serveis sanitaris de qualitat tenen implicacions en el comportament de l indicador de mortalitat infantil. 1, 3 Així, el maneig del coneixement sobre la salut sexual i reproductiva, l atenció prenatal, en el part i postnatal, així com també els programes de vacunació i puericultura juntament amb la reducció de desigualtat en salut, la millora de la qualitat de vida i el desenvolupament social i econòmic de la societat són elements bàsics que fan que aquest indicador presenti taxes baixes. En el període van haver-hi 2 defuncions de menors d un any (dones) i al quinquenni , 7 defuncions (3 homes i 4 dones) per complicacions del període perinatal. 56

57 05 Morbiditat atesa MANLLEU.indd 64 19/07/12 09:08

58 Morbiditat atesa 05 Morbiditat atesa MANLLEU.indd 65 19/07/12 09:08

59 Morbiditat atesa El conjunt mínim de dades (CMBD) és un registre sistemàtic de morbiditat i activitat assistencial 8 que resulta de molta utilitat per la planificació en salut perquè permet conèixer, entre d altres, la patologia atesa, la seva evolució i la distribució per recurs d atenció, per sexe i edat i per motius d alta. L anàlisi aquí presentada es basa en dades hospitalàries dels registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Específicament, es calculen indicadors referents a hospital d aguts (registre del CMBD-HA), hospitalització en la Xarxa de Salut Mental (registre del CMBD-SMH) i atenció sociosanitària (registre del CMBD-RSS). Cal destacar que les dades presentades en relació amb les taxes d hospitalització es refereixen a pacients. En la resta d indicadors es tracta de contactes o episodis: Es treballa amb contactes en el cas d hospital d aguts i hospitalització en la xarxa de Salut Mental. Aquest concepte fa referència a les vegades que una persona malalta accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix de la noció de pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica que pot acumular un conjunt de contactes. Es fa referència a episodis en l apartat d atenció sociosanitària, que és el nombre de vegades en un any que un/a pacient rep atenció continuada per una mateixa causa, en una mateixa unitat o per part d un mateix equip assistencial. A efectes del registre del CMBD, es reflecteix en les agregacions de totes les valoracions clíniques i funcionals del pacients portades a terme en un any. Hospitals d aguts L any 2009, XIV persones van utilitzar els recursos d hospitals d aguts (el 10,2% de la població). El 56,25% del les persones eren dones (1.184 usuàries) i el 43,75% eren homes (921 usuaris). A continuació, es presenta la distribució de persones que van utilitzar els recursos d hospitals d aguts segons el nombre de vegades que hi van ser atesos. Figura 47. Nombre de contactes per persona, any 2009 Usuaris més de 10 XIV. Total d usuaris/es: 2.105; vàlids segons sexe: 2.105; perduts: 0 59

60 Com podem observar la majoria de pacients han estat atesos/as una vegada a un hospital d aguts (83,2%) i el 1,4% dels subjectes van estar atesos 4 vegades o més. Es presenta la distribució de les vegades que les persones accedeixen a un hospital (contactes) XV segons els recursos utilitzats per tal de rebre assistència. Dins d hospital d aguts es destaquen els recursos d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia: L hospitalització convencional és l hospitalització que requereix ingrés de la persona en l hospital i que, per tant, genera estances. El temps mínim per considerar que una persona ha complert l estada és que passi la nit i esmorzi o sopi a l hospital. L hospitalització convencional és operativa tots els dies de l any i 24 hores al dia. Cirurgia major ambulatòria és la realització de procediments quirúrgics o diagnòstics de complexitat mitjana en persones que van i tornen al seu domicili el mateix dia que reben l atenció, desprès d un període d observació i control. Es considera, administrativament, que els pacients de CMA no utilitzen llits. 15 Hospital de dia XVI és un servei interdisciplinari, principalment sanitari, on el pacient amb afeccions físiques, psíquiques o trastorns mentals assisteix per rebre tractament i torna a casa seva. Figura 48. Distribució de contactes hospitalaris, segons recurs utilitzat per ambdós sexes, any 2009 Hospitalització convencional Cirurgia major ambulatòria Hospital de dia Altres 3,3% 9,9% 19,7% 67,0% XV. Contacte. Fa referència a les vegades que un malalt accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix del concepte de pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica, la qual pot acumular un conjunt de contactes. XVI. L activitat realitzada a l hospital de dia no és exhaustiva, atès que no tots els hospitals la notifiquen al CMBD-HA. 60

61 L any 2009, del total de contactes, 2.613, (45,7%) van ser homes i (54,3%), dones. En la figura 49 s observa que l any 2009 del total de contactes en hospitals d aguts, les hospitalitzacions convencionals (HC) constituïen el 67% (1.752), mentre que el 19,7% (515) eren per cirurgia major ambulatòria (CMA) i el 9,9% (259) representaven l hospital de dia (HdD). Taula 6. Distribució de contactes hospitalaris segons el recurs utilitzat, any 2009 Sexe Dona Home Total Tipus recurs Contactes % Contactes % Contactes % Hospitalització convencional , , ,0 Cirurgia major ambulatòria , , ,7 Hospital de dia 142 5, , ,9 Altres* 42 1,6 45 1,7 87 3,3 Total , , ,0 *Cirurgia menor ambulatòria i urgències. Hospitalització d aguts: recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Taxa d hospitalització Es presenta la relació entre el nombre de persones que van rebre hospitalització d aguts o cirurgia major ambulatòria per cada 100 habitants. Figura 49. Evolució de la taxa* d hospitalització en hospitalització convencional o cirurgia major ambulatòria Taxa recurs hospitalari ,9% 9,4% 9,2% 8,7% 8,5% 9,5% 9,1% Any *Taxa d'hospitalització: nombre de persones hospitalitzades per cada 100 habitants. Al llarg del període i fins a l any 2007 la taxa d hospitalització va disminuir (va passar de 9,9% a 8,6%), però els anys 2008 i 2009 aquesta taxa augmenta. L any 2009, el 9,1% de la població van utilitzar el recurs d hospitalització d aguts i/o cirurgia major ambulatòria. 61

62 L any 2009, persones van utilitzar els recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria El 56,1% de les persones eren dones (1.060 usuàries) i el 43,9% eren homes (829 usuaris) Figura 50. Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Usuaris Com podem observar la majoria de pacients han estat atesos/as una vegada en un hospital d aguts (85,3%) i el 1,0% dels subjectes van estar atesos 4 vegades o més. Distribució segons sexe dels recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Percentatge de distribució de contactes segons si són homes o dones en recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Ens permet conèixer si hi ha diferències en la utilització del cadascun dels recursos segons sexe i si ha hagut variabilitat en la distribució als anys estudiats. Les figures 51 i 52 representen les distribucions de contactes des de l any 2003 fins a l any 2009, segons el sexe dels usuaris, en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. En la figura 51 s observa que la proporció d homes i de dones que van utilitzar hospitals convencionals no va variar en els anys explorats i que van ser les dones les que van utilitzar amb una proporció lleugerament superior aquest recurs respecte dels homes. L any 2009, el percentatge de dones que utilitzaven hospitalització convencional és de 54,1% (947 contactes dones) i el d homes, el 45,9% (805 contactes homes). 62

63 Figura 51. Distribució de contactes en hospitals convencionals segons sexe Homes Dones ,8% 53,3% 55,9% 54,6% 53,7% 54,3% 54,1% ,1% 46,7% 44,1% 45,4% 46,3% 45,7% 45,9% En la figura 52, llevat de l any 2003, veiem que les dones van utilitzar més recursos de cirurgia major ambulatòria que els homes. L any 2009 el percentatge de dones que van utilitzar cirurgia major ambulatòria va ser de 55,7% (287 contactes dones) i en homes, de 44,3% (228 contactes homes). Figura 52. Distribució de contactes en cirurgia major ambulatòria segons sexe Homes Dones ,9% 54,4% 57,7% 53,9% 53,9% 55,3% 55,7% ,1% 45,6% 46,1% 46,1% 44,7% 42,3% 44,3% La piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria presenta el nombre absolut de contactes segons el sexe i l edat per a ambdós recursos. El motiu de l agrupació dels dos recursos segueix la idea proposada pel Servei Català de la Salut que els procediments de cirurgia major ambulatòria podrien necessitar l ingrés, segons la comorbiditat i la situació sociodemogràfica de la persona atesa. 8 La piràmide proporciona una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre la utilització dels recursos esmentats segon sexe i edat. 63

64 Figura 53. Piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Edat >85 80 a a a a a a a a a a a a a a a 14 5 a 9 0 a 4 Homes Dones Font: Servei Català de Salut. Elaboració pròpia En dones es destaquen les edats d entre 25 i 34 anys, que van representar el 20,7% (255 contactes), i el grup d edat de 75 anys i més, que va representar el 26,4% dels contactes (326). En homes, el grup d edat d entre 65 i 84 anys va representar el 38,8% (401 contactes). Percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Aquesta classificació dels problemes de salut i procediments sanitaris permet recollir de forma homogènia les dades de salut per l obtenció d indicadors comuns útils per a la planificació sanitària. En aquest apartat s analitza la distribució del motiu pel qual la persona va ingressar a l hospital d aguts respecte dels diagnòstics dels contactes d hospital convencional i cirurgia major ambulatòria. Les figures 54 i 55 mostren set grans grups diagnòstics segons el sexe dels contactes, que expliquen el 78,3% dels motius d ingrés en homes i el 77,7% en el cas de les dones. 64

65 Figura 54. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en dones, any N = XVII Dones Complicacions de l embaràs, part i puerperi 26,1% Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori 10,9% 10,3% 9,2% 7,4% 7,1% 6,8% Figura 55. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en homes, any N = 992 XVIII Homes Trastorns de l aparell circulatori Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 14,3% 13,7% 12,6% 12,0% Neoplàsies i carcinomes in situ Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 8,7% 8,6% 8,5% En homes, el grup diagnòstic principal l any 2009 van ser les malalties de l aparell circulatori (el 14,3%, 142 contactes), les malalties de l aparell digestiu (13,7%, 136 contactes), i les malalties de l aparell respiratori (12,6%, 125 contactes). En dones, el principal diagnòstic hospitalari l any 2009 es vincula a les complicacions de l embaràs, part i puerperi (26,1%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (10,9%, 132 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (10,3%, 125 contactes). XVII. Total de contactes: 1.234; contactes vàlids: 1.213; codis V: 17; no informats: 4 XVIII. Total de contactes:1.033; contactes vàlids: 992; codis V: 35; no informats: 6 65

66 Mitjana d edat per motius d ingrés Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospital de dia, segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Figura 56. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en dones, any 2009 Dones Complicacions de l embaràs, part i puerperi 30 Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Malalties de l aparell digestiu 56 Malalties de l aparell genitourinari 51 Neoplàsies i carcinomes in situ 61 Malalties de l aparell respiratori Figura 57. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en homes, any 2009 Homes Trastorns de l aparell circulatori 65 Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Neoplàsies i carcinomes in situ 62 Lesions i emmetzinaments 53 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Com es pot observar a la figura 56 i 57, les mitjanes d edat segons els principals motius d ingrés oscil len entre els 50 i els 73 anys en ambdós sexes (llevat dels ingressos vinculats a l embaràs part i puerperi, amb una mitjana d edat de 30 anys). 66

67 Evolució dels principals grups diagnòstics en contactes hospitalaris. En les figures 58 i 59 es presenten la freqüència i distribució dels grans grups diagnòstics dels contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Ens permeten veure, d una banda, el nombre específic de casos per any i diagnòstic, i de l altra, possibles variacions en el pes dels diagnòstics sobre el total de contactes al llarg del temps. Figura 58. Nombre de contactes dels principals grups diagnòstics d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria en dones (trienni i ) Complicacions de l embaràs, part i puerperi Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Trastorns de l aparell circulatori Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l aparell genitourinari Malalties de l aparell respiratori Neoplàsies i carcinomes in situ Lesions i emmetzinaments Símptomes i signes mal definits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Afeccions en el període perinatal Malalties de la pell i teixit subcutani Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Anomalies congènites Trastorns mentals Les complicacions de l embaràs part i puerperi són les principals causes d ingrés en dones, amb 953 contactes al trienni (augment de 94 contactes en aquest trienni respecte del trienni ). En termes absoluts, també es destaca un augment en del nombre de contactes per malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu i per malalties de l aparell respiratori, amb 53 i 47 contactes més al trienni respecte del trienni

68 Figura 59. Distribució anual dels principals grups diagnòstics en contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria en homes (triennis i ) Trastorns de l aparell circulatori Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Neoplàsies i carcinomes in situ Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l'aparell genitourinari Símptomes i signes mal definits Afeccions en el període perinatal Malalties de la pell i teixit subcutani Anomalies congènites Malalties infeccioses i parasitàries Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Trastorns mentals En el trienni , el diagnòstic més freqüent en homes van ser els trastorns de l aparell circulatori, amb 469 contactes al trienni , que van augmentar en 36 contactes respecte del trienni En termes absoluts, els augments de contactes més importants es van donar en les neoplàsies i els carcinomes in situ, amb 62 contactes més al trienni respecte del trienni anterior. Principals diagnòstics específics segons el sexe en hospital convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Per tal de conèixer els diagnòstics específics de morbiditat atesa, es presenta el percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS 37 per al total de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. XIX XIX. La CCS també l utilitza el departament de salut per classificar diagnòstics i procediments específics. 68

69 Figura 60. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en homes, any N = 992 XX Contactes vàlids Cataractes 8,0% Hèrnia abdominal 5,2% Trastorns i dislocacions traumàtics d articulacions Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 3,8% 3,5% Malalties de vies biliars Bronquitis aguda Aterosclerosi coronària 2,5% 2,4% 2,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 Figura 61. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en dones, any 2009 XXI. N = Contactes vàlids Cataractes Traumatisme de perineu i vulva durant el part 6,8% 6,7% Altres complicacions de l embaràs 4,2% Destret fetal i treballs del part anormals Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Malalties de vies biliars Embaràs prolongat 2,7% 2,7% 2,7% 2,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 L any 2009, com a categories diagnòstiques específiques en contactes d hospital convencional i, cirurgia major ambulatòria cal destacar per ambdós sexes les cataractes, que representaven el 8% dels contactes homes (79 contactes) i el 6,8% dels contactes dones (82 contactes). Els homes, el segon motiu diagnòstic més freqüent va ser l hèrnia abdominal (52 contactes, 5,2%) i en dones el traumatisme de perineu i vulva durant el part (81 contactes, 6,7%). XX. Total de contactes:1.033; contactes vàlids: 992; codis V: 35; no informats: 6 XXI. Total de contactes: 1.234; contactes vàlids: 1.213; codis V: 17; no informats: 4 69

70 Hospitalització d aguts: hospital de dia Figura 62. Nombre de contactes per persones en hospital de dia, any 2009 Usuaris Com podem observar el 88,2% dels pacients (194) han estat atesos/es una vegada en un hospital de dia, i tan sols 9 pacients (el 4,09%) van ser atesos 3 vegades o més. Distribució segons sexe dels recursos d hospital de dia El percentatge de distribució de contactes segons si són homes o dones en recursos d hospital de dia ens permet conèixer si hi ha diferències en la utilització del cadascun dels recursos segons sexe i si ha hagut variabilitat en la distribució als anys estudiats. La figura 63 representa les distribucions de contactes als triennis i , segons el sexe dels usuaris, en hospital de dia. Figura 63. Distribució de contactes en hospital de dia segons sexe Homes Dones ,8% 40,2% 52,7% 47,3% 51,2% 48,8% 53,4% 53,1% 53,1% 46,6% 46,9% 46,9% 54,8% 45,2%

71 La proporció d homes i de dones que van utilitzar hospitals de dia va variar en els anys explorats: en els anys 2003, 2004 i 2006 els homes van utilitzar una proporció lleugerament superior d aquest recurs respecte de les dones; en la resta d anys, les dones van fer una utilització superior. La distribució per grups d edat proporciona una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre la utilització dels recursos d hospital de dia segons sexe i edat. Figura 64. Piràmide de contactes d hospital de dia, any 2009 Edat >85 75 a a a a a a a 24 0 a 14 Homes Dones Font: Servei Català de Salut. Elaboració pròpia La figura 64 mostra la distribució de contactes per grups d edat l any S hi observa que la distribució de contactes per grups d edat en hospitals de dia va ser bastant homogènia, entre els quals els grups d edat de 75 a 84 anys i de 45 a 54 anys van ser els més freqüents: en dones, 26 contactes (18,3%) i 21 contactes (14,8%) respectivament, i en homes 18 contactes (15,4%) i 17 contactes (14,5%). Percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospital de dia La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Tal classificació dels problemes de salut i procediments sanitaris permet recollir de forma homogènia les dades de salut per l obtenció d indicadors comuns útils per a la planificació sanitària. En aquest apartat s analitza la distribució del motiu pel qual la persona va ingressar a l hospital d aguts respecte dels diagnòstics dels contactes d hospital de dia. 71

72 Les figures 65 i 66 mostren set grans grups diagnòstics segons el sexe dels contactes, que expliquen el 80,7% dels motius d ingrés en homes i el 85,3% en el cas de les dones. Figura 65. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en dones (en hospital de dia), any N = 136 XXII Contactes vàlids Lesions i emmetzinaments Símptomes i signes mal definits 17,6% 19,1% Malalties de l'aparell locomotor i teixit connectiu 15,4% Trastorns de l aparell circulatori 12,5% Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari 8,1% 7,4% Malalties de l aparell respiratori 5,1% Figura 66. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en homes (en hospital de dia), any N = 114 XXIII Contactes vàlids Símptomes i signes mal definits Malalties de l aparell respiratori 14,9% 14,9% Malalties de l'aparell locomotor i teixit connectiu Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell digestiu 10,5% 11,4% 12,3% Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Trastorns mentals 7,9% 8,8% En homes, el grup diagnòstic principal l any 2009 van ser les malalties de l aparell respiratori (14,9%, 17 contactes) i els símptomes i signes mal definits (14,9%, 17 contactes), seguits de les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (12,3%, 14 contactes). XXII. Total de contactes:142; contactes vàlids: 136; codis V: 4; no informats: 2 XXIII. Total de contactes: 117; contactes vàlids: 114; codis V: 2; no informats: 1 72

73 En dones, els principals diagnòstics hospitalaris d hospitals de dia l any 2009 es vinculen a les lesions i els emmetzinaments (19,1%, 26 contactes), els símptomes i signes mal definits (17,6%, 24 contactes) i les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (15,4%, 21 contactes). Mitjana d edat per motius d ingrés Les figures 67 i 68 mostren les mitjanes d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospital de dia, segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Figura 67. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en dones (hospitals de dia), any 2009 Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 41 Símptomes i signes mal definits 45 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 63 Trastorns de l aparell circulatori 72 Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Malalties de l aparell respiratori Figura 68. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en homes (hospitals de dia), any 2009 Edat mitjana Símptomes i signes mal definits 35 Malalties de l aparell respiratori Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Lesions i emmetzinaments 40 Malalties de l aparell digestiu 50 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 78 Trastorns mentals

74 Principals diagnòstics específics segons el sexe en hospital de dia, any 2009 Per tal de conèixer els diagnòstics específics de morbiditat atesa es presenta el percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS 37 per al total de contactes d hospitals de dia. Figura 69. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en homes, any 2009 N = 114 XXIV Contactes vàlids Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena 12,3% Anèmies Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 6,1% 7,9% Bronquitis aguda Trastorns mentals relacionats amb l alcohol Disrítmies cardíaques Epilèpsia, convulsions 4,4% 4,4% 3,5% 3,5% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 Figura 70. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en dones, any N = 136 XXV Contactes vàlids Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena 14,7% Infeccions de vies urinàries Disrítmies cardíaques 6,6% 6,6% Dolor abdominal Emmetzinament per agents psicotròpics Emmetzinament per altres medicaments i drogues Epilèpsia, convulsions 4,4% 4,4% 4,4% 4,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 XXIV. Total de contactes: 117; contactes vàlids: 114; codis V: 2; no informats: 1 XXV. Total de contactes: 142; contactes vàlids: 136; codis V: 4; no informats: 2 74

75 L any 2009, es destaquen com a categories diagnòstiques específiques més freqüents l espondilosi, els trastorns del disc intervertebral i altres mals d esquena (20 contactes dones i 14 contactes homes), seguits en dones per les infeccions de les vies urinàries (9 contactes) i les disrítmies cardíaques (9 contactes) i en homes per anèmies (9 contactes) i la malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi (7 contactes). Circumstància d alta en hospital d aguts Les taules 7, 8 i 9 presenten l evolució del nombre i percentatge de contactes segons la circumstància d alta per al conjunt de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia. L indicador per una part ens permet conèixer diferències per sexe i variació segons l evolució temporal en els motius d alta. L alta hospitalària fa referència a quan el metge defineix la sortida del pacient del servei assistencial, per derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o quan el pacient, sense l autorització del personal mèdic, planteja que vol sortir del centre; en aquest cas, el pacient signa un document d alta voluntària i es fa responsable de les conseqüències que se n poden derivar. XXVI Taula 7. Distribució de contactes segons la circumstància d alta per a ambdós sexes, anys 2003 a 2009 Motiu alta Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Defunció Alta voluntària Altres Total Taula 8. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, anys 2003 a 2009 Motiu alta Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Defunció Altres Total XXVI. Hospital Germans Trias i Pujol. Disponible a: < 75

76 Taula 9. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, anys 2003 a 2009 Motiu alta Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Defunció Altres Total En tots els anys analitzats, el nombre més elevat de contactes són de pacients que tornen al domicili una vegada reben el alta. L any 2009, el 89,4% de contactes tornen al domicili una vegada reben l alta (90,5% dels homes i 88% de les dones). Mitjana d edat dels contactes segons circumstància d alta Figura 71. Mitjana d edat dels contactes segons les circumstàncies d alta més freqüents en dones Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Defunció Figura 72. Mitjana d'edat dels contactes segons les circumstàncies d'alta més freqüents en homes Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Defunció Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric

77 En les dones, es destaca un lleuger augment en la mitjana d edat per trasllat a un centre o serveis sociosanitaris (4 anys més) i per trasllat a domicili (2 anys més), i una disminució en la mitjana d edat trasllat a hospitals d aguts o monogràfics psiquiàtrics (2 anys menys) i defunció (3 anys menys). En els homes, es destaca un augment en la mitjana d edat per trasllat a un centre o serveis sociosanitaris i per trasllat a domicili (7 anys més cadascú), i una disminució en la mitjana d edat per defunció (11 anys menys). Atenció en salut mental L OMS defineix la salut mental com un estat de benestar que permet a l individu desenvolupar les seves capacitats, superar les tensions normals de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir a la seva comunitat. 27 El concepte de salut mental és complex i implica múltiples elements 14 que hi intervenen: factors biològics, demogràfics, ambientals, d aprenentatge, socials i econòmics, entre d altres. Amb l objectiu de descriure de forma més completa l activitat psiquiàtrica, es tracten els contactes de salut mental d hospitals de la xarxa de salut mental (CMBD-SMH) conjuntament amb els contactes produïts en hospitals generals al registre CMBD-HA. En el trienni hi van haver 362 contactes d utilització de recursos en salut mental. Aquests contactes els van realitzar 298 persones (144 homes i 154 dones), que representen un 0,5% de la població. La piràmide de contactes de salut mental Figura 73. Percentatge de contactes en salut mental per sexe i edat, trienni N = 362 Edat >85 75 a a a a a a a 24 0 a 4 Home Dona 70 52, ,5 0 17, ,5 70 En l àmbit general, del total de contactes al trienni , 362 contactes 180 homes (49,7%) i 182 dones (50,3%), XXVII el nombre més elevat de contactes s acumula en el grup d edat de 75 a 84 anys, que representa el 30,1% del total (65 contactes, 35,7%, de dones i 44 contactes, 24,4%, d homes). XXVII. Total de casos: 362; 249 contactes dels registre de CMBD-SS i CMBD-HA i 113 contactes del registre CMBD-SMH 77

78 Distribució de grups diagnòstics segons sexe i mitjana d edat, trienni Les figures 74 i 75 permeten veure la distribució de diagnòstics en salut mental per sexe. L indicador fa possible la identificació de variacions en la tipologia de diagnòstics d utilització dels recursos segons sexe. Figura 74. Distribució dels contactes segons els principals grups diagnòstics de salut mental en dones (categories CCS), trienni N = 182 Grups diagnòstics salut mental dones Trastorns orgànics i demència senil o presenil 7,9% 38,5% Altres afeccions mentals Trastorns afectius Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 9,3% 13,2% 17,0% Trastorns mentals relacionats amb l alcohol Altres psicosis 5,5% 4,4% Figura 75. Distribució dels contactes segons els principals grups diagnòstics en salut mental en homes (categories CCS), any N = 180 Grups diagnòstics salut mental homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 26,7% Esquizofrènia i trastorns relacionats 21,1% Trastorns mentals relacionats amb l'alcohol 17,8% Trastorns afectius 10,0% Altres afeccions mentals Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l'alcohol) 5,6% 5,0% El diagnòstic més freqüent en salut mental en el trienni va ser: En dones, els trastorns orgànics i la demència senil o presenil, amb 70 contactes (38,5%), seguits per la categoria «altres afeccions mentals», amb 31 contactes (17,0%). En homes, els trastorns orgànics i la demència senil o presenil i l esquizofrènia i els trastorns relacionats, amb 48 contactes (26,7%) i 38 contactes (21,1%), respectivament. 78

79 Diagnòstics al trienni en relació amb el trienni : Les dones presentaven 182 contactes, 21 menys respecte del trienni ; els homes, 180 contactes, 29 contactes més respecte del trienni Es destaca: En dones, hi ha una disminució del nombre absolut de trastorns orgànics i demència senil o presenil (30 contactes menys). En homes, hi ha una disminució de 25 contactes per trastorns orgànics i demència senil o presenil i un augment de 28 contactes per esquizofrènia i trastorns relacionats. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés als hospitals de la xarxa de salut mental Figura 76. Mitjana d edat per als principals diagnòstics en salut mental, homes, trienni Diagnòstics salut mental homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 80 Esquizofrènia i trastorns relacionats 30 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 51 Trastorns afectius 39 Altres afeccions mentals 59 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) Figura 77. Mitjana d edat per als principals diagnòstics en salut mental, dones, trienni Diagnòstics salut mental dones Trastorns orgànics i demència senil o presenil 82 Altres afeccions mentals 55 Trastorns afectius Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 43 Altres psicosis

80 Circumstància d alta en salut mental Figura 78. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, trienni N = 147 XXVIII Domicili Trasllat a una residència social Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Alta voluntària Altres 2,7% 3,4% 2,7% 8,2% 83,0% Figura 79. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, trienni N = 160 XXIX Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a una residència social Altres 5,6% 3,1% 3,8% 87,5% XXVIII. Total de contactes: 182; contactes vàlids: 147; no informats: 35 XXIX. Total de contactes: 180; contactes vàlids: 160; no informats: 20 80

81 En el trienni , el 85,3% XXX (262) dels contactes van tornar al domicili després de rebre l alta (87,5% en homes 140 contactes i 83,0% en dones 122 contactes ). Atenció sociosanitària Aquest tipus de recurs s orienta a l atenció de persones dependents i que requereixen ajut, vigilància o cura especial, com ara persones grans i malalts crònics amb dependència i persones en situació terminal. 34 Taxa d hospitalització La taxa d hospitalització és la relació de persones hospitalitzades per cada 100 habitants del municipi. Figura 80. Evolució de la taxa d utilització de recursos sociosanitaris Taxa recurs hospitalari 3,0 2,5 2,0 1,5 1,2% 1,6% 1,6% 1,4% 1,4% 2,2% 1,9% 1,0 0,5 0, Any S ha de notar que si bé l any 2009 hi van haver 522 contactes d utilització de recursos sociosanitaris, s identifiquen 391 persones XXXI a partir de la història clínica. El 44% eren homes (172 usuaris) i el 56%, dones (219 usuàries). A partir de l any 2008, la taxa d utilització de recursos sociosanitaris augmenta. L any 2009, un 1,9% de la població va fer ús dels recursos sociosanitaris. A continuació, es presenta la distribució de persones que van utilitzar els recursos sociosanitaris segons el nombre d episodis. XXX. Total de contactes: 362; contactes vàlids: 307; no informats: 55 XXXI. La identificació del pacient pel número d història clínica permet conèixer els pacients que han estat atesos més d una vegada al centre, però no si aquests han estat atesos en altres centres. Per aquest motiu, el nombre de pacients pot estar lleugerament sobrevalorat. 81

82 Figura 81. Distribució de persones que van utilitzar els recursos sociosanitaris segons el nombre d episodis, any 2009 Distribució de persones L any 2009 el 6,2% (298 persones) va fer ús una vegada dels recursos sociosanitaris. Els centres sociosanitaris són recursos d internament amb personal i estructura dissenyats per atendre pacients sociosanitaris. Són centres específics per a aquesta funció o hospitals autoritzats tant per a internaments d aguts com sociosanitaris o psiquiàtrics. 13 Es classifiquen en: a) Recursos d hospitalització: 8 els pacients d aquests recursos reben atenció sociosanitària en règim d internament. b) Recursos d atenció domiciliària: es tracta d atenció en la residència de la persona malalta. c) Recursos d atenció ambulatòria: ofereixen recursos d atenció sociosanitària sense internament mitjançant hospitals de dia. La figura 82 mostra la piràmide d utilització de recursos sociosanitaris per grups d edat quinquennals de l any Aquesta piràmide proporciona una informació visual imprescindible per interpretar la utilització dels recursos sociosanitaris (CMBD-RSS) segons sexe i edat. Figura 82. Piràmide d episodis d utilització de recursos sociosanitaris, any 2009 XXXII Home Dona Edat >85 75 a a a a a a XXXII. Total d episodis: 522; episodis vàlids segons sexe: 521; episodis perduts: 1 82

83 El nombre d episodis s incrementa a mesura que augmenta l edat de les persones (figura 82). El grup d edat més freqüent per a ambdós sexes és el de 75 a 84 anys. En dones, les edats de 75 i més anys van representar el 81,8% (225 episodis) i en homes, el 73,2% (180 episodis). Figura 83. Nombre d episodis d utilització de recursos sociosanitaris en homes, anys 2003 a 2009 Recursos d atenció domiciliària Recursos d atenció ambulatòria Recursos hospitalització Any Figura 84. Nombre d episodis d utilització de recursos sociosanitaris en dones, anys 2003 a 2009 Recursos d atenció domiciliària Recursos d atenció ambulatòria Recursos hospitalització Any 83

84 En el període s observa que en ambdós sexes els recursos d hospitalització van ser els més freqüents. En l any 2009, el 75,3% (207 episodis dones i 186 episodis homes) van utilitzar aquest recurs, seguit dels recursos d hospitalització ambulatòria, que representen l any 2009 el 18,2% de dones (45 episodis) i el 17,8% d homes (49 episodis). Les figures 85 i 86 desagreguen les categories de recursos d hospitalització, atenció domiciliària i atenció ambulatòria i mostren com es va distribuir la utilització de recursos en atenció sociosanitària específica de l any Els recursos més utilitzats per ambdós sexes van ser les unitats d hospitalització de llarga estada (192 episodis, 36,8%), les unitats d hospitalització per convalescència (115 episodis, 22,0%) i l hospital de dia sociosanitari (94 episodis, 18%). Figura 85. Freqüència d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any N = 247 Unitats d hospitalització de llarga estada Unitats d hospitalització per convalescència Hospital de dia sociosanitari Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria Equips d atenció domiciliària PADES Altres 4,9% 6,5% 10,5% 35,2% 18,2% 24,7% 84

85 Figura 86. Freqüència d utilització de recursos sociosanitaris en dones, any N = 275 Unitats d hospitalització de llarga estada Unitats d hospitalització per convalescència Hospital de dia sociosanitari Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria Equips d atenció domiciliària PADES Altres 6,9% 3,3% 14,2% 38,2% 17,8% 19,6% Distribució de grups diagnòstics segons el sexe i mitjana d edat. Any 2009 A continuació, per tal de conèixer els grans grups diagnòstics dels episodis que utilitzen recursos sociosanitaris, es presenta el percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC (Classificació internacional de malalties, 9a revisió, modificació clínica) i sexe. 85

86 Figura 87. Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM 9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones, any N = 263 XXXIII Grups diagnòstics CIM dones Lesions i emmetzinaments 27,0% Trastorns de l aparell circulatori 14,1% Neoplàsies i carcinomes in situ 12,5% Malalties de l aparell respiratori 10,3% Trastorns mentals Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 9,5% 9,5% Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 6,1% Figura 88. Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM 9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any N=237 XXXIV Grups diagnòstics CIM dones Trastorns de l aparell circulatori 17,7% Neoplàsies i carcinomes in situ 15,2% Malalties de l aparell respiratori 14,8% Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 11,8% Lesions i emmetzinaments 11,8% Trastorns mentals 11,4% Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 4,6% XXXIII. Total d episodis: 275; episodis vàlids: 263; codis V: 10; no informats: 2 XXXIV. Total d episodis: 247; episodis vàlids: 237; codis V: 8; no informats: 2 86

87 Pel que fa a les dones, els diagnòstics d episodis més freqüents van ser les lesions i els emmetzinaments (71 episodis, 27,0%), seguits dels trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 14,1%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (33 episodis, 12,5%). Pel que fa als homes, es destaquen els trastorns de l aparell circulatori (42 episodis, 17,7%), les neoplàsies i els carcinomes in situ (36 episodis, 15,2%) i les malalties de l aparell respiratori (35 episodis, 14,8%). Figura 89. Nombre d episodis dels grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones, trienni i Lesions i emmetzinaments Trastorns mentals Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Malalties de l aparell respiratori Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Neoplàsies i carcinomes in situ Símptomes i signes mal definits Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Malalties de la pell i teixit subcutani Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Anomalies congènites Complicacions de l embaràs, part i puerperi En el cas de les dones, es destaca (figura 89) un augment del nombre d episodis per lesions i emmetzinaments (63 episodis més, un 32,5% més al trienni respecte del trienni ), neoplàsies i carcinomes in situ (40 episodis, 57,1% més), malalties de l aparell respiratori (38 episodis, 43,7% més) i els trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 30% més) al trienni respecte del trienni , així com una disminució en el nombre d episodis per malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (menys 25 episodis, que suposen una reducció del 41,0% dels episodis). 87

88 Figura 90. Nombre d episodis dels principals grups diagnòstics d utilització de recursos sociosanitaris en homes, trienni i Trastorns de l aparell circulatori Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori Trastorns mentals Lesions i emmetzinaments Malalties del sistema nerviòs i òrgans dels sentits Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Símptomes i signes mal definits 16 Malalties de la pell i teixit subcutani 9 9 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 4 5 Malalties de la sang i els òrgans 2 hematopoètics 4 Malalties infeccioses i parasitàries En el cas dels homes, s observa un augment d episodis per trastorns de l aparell circulatori, per lesions i emmetzinaments, per malalties de l aparell respiratori i per malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (57, 40 i 37 i 34 episodis respectivament, que suposen un augment del 85,1%, 117%, el 74% i el 100%, respectivament, al trienni respecte del trienni ). Principals diagnòstics segons el sexe en utilització de recursos sociosanitaris, any 2009 Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques segons categories CCS 37 (Clinical Classifications Software) en episodis d hospitals de la xarxa sociosanitària CMBD-RSS). La distribució de diagnòstics en recursos sociosanitaris fa possible la identificació de variacions en la tipologia de diagnòstics d utilització dels recursos segons sexe. 88

89 Figura 91. Distribució de les cinc principals categories diagnòstiques en homes d episodis atesos, any N = 234 Grups diagnòstics CIM homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 12,8% Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Fractura de coll de fèmur (maluc) 7,3% 6,8% Malaltia cerebrovascular aguda 5,1% Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós Malalties de les vies biliars 2,6% 3,8% 3,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 Figura 92. Distribució de les cinc principals categories diagnòstiques en dones d episodis atesos, any N = 260 Grups diagnòstics CIM dones Fractura de coll de fèmur (maluc) 12,3% Trastorns orgànics i demència senil o presenil 10,4% Altres fractures 6,5% Malaltia cerebrovascular aguda 3,6% Fractura d extremitat inferior Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Bronquitis aguda 3,5% 3,1% 3,1% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 Respecte als motius diagnòstics en els homes (fig. 91), cal destacar l acumulació de casos per trastorns orgànics i demència senil o presenil amb 30 episodis (12,8%), seguits de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi i la fractura de coll de fèmur (maluc), que suposen un 7,3% (17 episodis) i un 6,8% (16 episodis), respectivament, del total d episodis dels homes. 89

90 En el cas de les dones (fig. 92), cal destacar la freqüència de casos per fractura de coll de fèmur (maluc) i trastorns orgànics i demència senil o presenil, que suposen un 12,3% (32 episodis) i un 10,4% (27 episodis), respectivament, del total d episodis en dones. Mitjana d edat per principals grups diagnòstics Figura 93. Mitjana d edat per als principals grups diagnòstics d episodis en utilització de recursos sociosanitaris segons el sexe, any 2009 Dona Home Lesions i emmetzinaments Trastorns de l aparell circulatori Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Trastorns mentals Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Les dones solen presentar una mitjana d edat superior als homes. La diferència més gran en mitjanes d edat es troba en els diagnòstics per neoplàsies i carcinomes in situ, amb una diferència de 10 anys (les dones tenen una mitjana d edat de 68 anys i els homes, de 78 anys). Circumstància d alta en utilització de serveis sociosanitaris L alta hospitalària es refereix la sortida del pacient del servei assistencial per diversos motius: derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. XXXV XXXV. Hospital Germans Trias i Pujol. Disponible a: 90

91 Figura 94. Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta en homes, any N = 197 Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Defunció Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Trasllat a una residència social 8,6% Altres* 3,6% 10,2% 41,6% 13,7% *Altres: Hospitalització domiciliària i alta voluntària. 22,3% Figura 95. Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta en dones, any N = 203 Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Defunció Trasllat a una residència social Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Altres* 6,9% 2,9% 8,4% 10,8% 47,8% 23,2% *Altres: Hospitalització domiciliària i alta voluntària. 91

92 Notes metodol MANLLEU.indd /07/12 09:11

93 Notes metodològiques i fonts d informació 06 Notes metodol MANLLEU.indd /07/12 09:11

94 Notes metodològiques i fonts d informació Els indicadors presentats són una selecció d indicadors estàndards, utilitzats de manera freqüent per a la realització d estudis i descripcions, que han de permetre fer una aproximació a l estat de salut d un municipi per tal d analitzar posteriorment possibles relacions amb altres elements que influeixen en la salut de les persones. El conjunt d indicadors presentats als informes de salut local de la Diputació de Barcelona es realitzen per a l any 2009 amb dades validades i fiables. A més, en molts dels indicadors presentats es fa una evolució temporal dels últims 10 anys per tal de conèixer com es comporta al llarg del temps. Totes les bases de dades tenen com a unitat d anàlisi el municipi i la seva població resident. Origen de les dades Per al càlcul d indicadors s utilitzen bases de dades sistemàtiques de diferents institucions: Institut Nacional d Estadística (INE): Padró municipal Natalitat i fecunditat Mortalitat Servei Català de la Salut (CatSalut), del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD): d hospitalització d aguts, sociosanitaris i psiquiàtrics Subdirecció General de Promoció de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat: Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) Cal destacar que, si bé les entitats proveïdores faciliten les fonts d informació per a l elaboració dels informes, és responsabilitat dels autors i autores la fiabilitat i exactitud de tot tipus d informació producte de l explotació de les dades. Estructura de la població Es va utilitzar el padró municipal del període La informació està categoritzada segons diferents variables del municipi. El padró es va utilitzar principalment per descriure l estructura poblacional, com a denominador per al càlcul de diferents indicadors i per a l estandardització per edat i sexe. El càlcul es va fer per al total de la població i sexe. Els principals indicadors van ser: Piràmides poblacionals per grups d edat quinquennals i sexe. La piràmide poblacional presenta el nombre absolut d individus d una població segons el sexe i l edat. Es fa el càlcul per a la població total i segons l origen. Distribució de la població d origen estranger sobre el total de la població per edat i sexe: expressa la relació entre la població d origen estranger i la nativa que hi ha al territori. Evolució de la població durant el període : nombre de persones residents al municipi per any. Es fa el càlcul per a la població total i segons l origen. 94

95 Densitat de població: correspon a la població de dret (residents al municipi) per quilòmetre quadrat i ens permet conèixer si la població d un territori viu agrupada o molt dispersa. S expressa en habitants per quilòmetre quadrat. Fórmula: Densitat de la població = població absoluta / superfície del territori (km 2 ). Nacionalitat de les persones nascudes fora de l Estat espanyol: nombre i percentatge de persones d origen estranger segons cada nacionalitat. Indicadors de dependència Índex global de dependència: té un significat econòmic, atès que relaciona la població inactiva o econòmicament dependent (menor de 15 anys i de 65 anys i més) amb la població potencialment activa (de 15 a 64 anys). Fórmula: IGdep = P t 14 + P t P t Índex de dependència juvenil: indica la relació de persones menors de 15 anys en comparació amb persones d entre 15 i 65 anys. Fórmula: IDjuv = P t P t Índex d envelliment: es tracta de la relació de persones de 65 anys i més en comparació amb joves menors de 15 anys. Fórmula: IEnv = P t P t 14 Índex de sobreenvelliment: relació de persones de 85 anys respecte de les de 65 anys i més segons el sexe. Ens permet mesurar la composició del grup de més edat. Fórmula: ISenv = P t P t 65 Salut reproductiva Els indicadors de salut reproductiva permeten fer una anàlisi descriptiva dels elements clau a l hora de desenvolupar actuacions de promoció de la salut en relació amb els comportaments sexuals i reproductius. Permeten desenvolupar indicadors demogràfics i, juntament amb els registres de mortalitat, veure l evolució de la població. Les dades per a l anàlisi s han obtingut de les bases de natalitat, fecunditat i d interrupcions voluntàries d embarassos. Embarassos Distribució d embarassos segons els grups d edat (menys de 20 anys, de 20 a 34 anys, 35 anys i més) i distribució de naixements i IVE segons el total d embarassos de cada grup d edat. Percentatge d embarassos segons els principals grups d edat: percentatge d embarassos en dones de grups d edat de 0 a 14 anys, de 15 a 19 anys, de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys, de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys, de 40 a 44 anys i de 45 anys i més. 95

96 Evolució de la taxa bruta d embarassos per any: la taxa bruta d embarassos és la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones d entre 15 i 49 anys. Fórmula: TBem = Nre. nascuts vius en un any + Nre. IVE en un any Nre. de dones 15 a 49 anys mateix any Taxa d embarassos en grups d edat extrems: és la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones en grups d edat extrems de fertilitat (primerencs i tardans). Es van calcular tres taxes d embarassos: de 12 a 17 anys, de 15 a 20 anys i de 35 a 49 anys. La fórmula de càlcul és la mateixa que la taxa bruta d embarassos, però considerant els embarassos i la població específica dels grups d edat. Naixements A l Estat espanyol es defineix el criteri de nascut viu el que estableix el Codi civil (article 30) i s aplica als fetus que tenen figura humana i que sobreviuen més de 24 hores. Taxa de natalitat: es tracta de la relació de naixements vius registrats durant un any i la població total a mig any. Fórmula: Tnat = Nre. nascuts vius en un any Població total mateix any Taxa de fecunditat: és la relació entre el nombre de nascuts/ves vius/des per cada dones en edats d entre 15 i 49 anys. Fórmula: Tfec = Nre. nascuts vius en un any Nre. de dones 15 a 49 anys mateix any Nombre i percentatge de naixements segons nacionalitat de la mare (espanyola/estrangera). Distribució de naixements en dones de 15 a 49 anys: es va calcular el nombre i percentatge de naixements en dones de 15 a 49 anys per grups específics d edat i per nacionalitat (espanyola o estrangera). Distribució dels naixements múltiples: càlcul de la proporció de parts amb naixements d 1, 2 o 3 fills sobre el total de naixements en un any. Distribució de naixements segons el pes en néixer: càlcul de naixements amb pes inferior a g, d entre g i g i de més de g sobre el total de naixements en un any. Distribució de naixements segons el període de gestació: prematurs (< 37 setmanes), a terme o normal (37 a 42 setmanes) i post terme (> 42 setmanes). Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) La informació sobre les interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) constitueix una de les estadístiques oficials i una de les fonts d informació més importants sobre la salut de les dones. A l Estat espanyol, l any 1985 es va regular per primera vegada la interrupció voluntària de l embaràs segons tres casos recollits en el Codi penal vigent (perill per a la vida o la salut de la dona embarassada, presumpció de defectes del fetus i violació). Es va establir l obligació de declarar, de manera anònima i confidencial, les interrupcions de l embaràs portades a terme als centres sanitaris. L any 2010, s aprova la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, sobre salut sexual i reproductiva i sobre 96

97 la interrupció voluntària de l embaràs, que reconeix el dret de la maternitat lliurement decidida sobre l embaràs de manera conscient i responsable. 24 Els principals indicadors d IVE utilitzats van ser: Taxa bruta d IVE: és la relació entre el nombre d interrupcions voluntàries de l embaràs de dones d entre 15 i 44 anys i la població de dones d entre 15 i 44 anys. Fórmula: TB IVE = Nre. IVE dones 15 a Població dones 15 a 44 Taxa específica d IVE en grups d edat de menys de 15 anys, de 15 anys a 19 anys, de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys, de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys, de 40 a 44 anys i de 45 anys i més. Taxa d IVE específica per grups d edat joves: és la relació entre el nombre d IVE i la població de dones en grups d edat primerencs. Es van calcular les taxes d IVE segons els grups d edat de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys. El càlcul és com la taxa bruta d IVE, però segons els IVE i població per a cada grup d edat. Distribució de la repetició d IVE en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat: es tracta de la proporció de dones que porten a terme interrupcions voluntàries de l embaràs i que ja van realitzar altres IVE amb anterioritat o no. Distribució de motius d avortament: proporció de dones que van avortar segons el motiu (risc fetal, salut materna o violació). Distribució d avortaments segons l estat civil de la dona: proporció de dones segons si eren solteres, casades, separades, divorciades o viudes. Distribució d IVE segons el nivell d estudis de la dona: proporció de dones segons el nivell d estudis acabats (sense estudis, primer grau, segon grau (1r cicle), segon grau (2n cicle), tercer grau (primer cicle), tercer grau (2n cicle), altres). Distribució d IVE segons la situació de la dona: proporció de si tenen una feina assalariada, està aturada o busca la primera feina, si realitzen tasques domèstiques, és estudiand o altres. Distribució d avortaments segons la informació que van rebre sobre mètodes anticonceptius en els últims 2 anys: proporció de dones que realitzen IVE segons si no van rebre informació o si la van rebre per serveis públics, privats o altres mitjans. Mortalitat Els registres de mortalitat constitueixen una de les fonts d informació tradicionalment més utilitzades en el camp sanitari, tant en la recerca i vigilància epidemiològica, com en la planificació sanitària i l avaluació d intervencions. Es tracta de dades referents a les defuncions, excloses les morts de menors de 24 hores i els nascuts morts o morts fetals. Els principals indicadors utilitzats van ser: Esperança de vida Mortalitat general Mortalitat per causes Mortalitat prematura i evitable Mortalitat infantil 97

98 Esperança de vida L esperança de vida és uns dels indicadors de salut de la població més comuns. Aquest índex indica la mitjana hipotètica d edat que viurà una persona nascuda en un moment donat si les condicions que afecten la mortalitat en néixer es mantinguessin al llarg del seu temps de vida. Les taules de vida es van calcular amb una població inicial de habitants. Fórmules utilitzades: Mx = Taxa de mortalitat: Mx = dx Px Qx = Probabilitat de morir en un interval d edat: Px = Probabilitat de supervivència: Px = 1 Qx Qx = 2n Mx 2 + (n Mx) Dx = Nombre de morts en l interval d edat: Dx = Qx lx lx = Nombre de vius al començament de l interval (l 0 = ): lx + n = lx Dx Lx = Nombre d anys viscuts en l interval d edat: Lx = n lx 1 Dx 2 Tx = Nombre d anys viscuts en aquell interval i en els intervals d edat següents: Tx = Ex = Esperança de vida: Ex = Tx lx i=x Lx Mortalitat general Els indicadors de mortalitat són indispensables per quantificar els problemes de salut de la població. Solen ser utilitzats per tal de conèixer els principals motius de defuncions de la població, i determinar prioritats i monitoritzar les actuacions en salut. 21 Mortalitat proporcional: es tracta de la relació de persones mortes segons l edat i el sexe. El càlcul es fa dividint el nombre de persones mortes que pertanyen a un grup d edat pel total de la població. Taxa bruta de mortalitat. Fórmula: TBM = Nre. defuncions mateix any Població mateix any Taxa de mortalitat segons el sexe i els grups específics d edat. Taxa estandarditzada de mortalitat total i segons el sexe. S ha utilitzat el mètode directe d estandardització segons l estructura de la població de referència (província de Barcelona l any 2001) a l hora de fer comparable la mortalitat eliminat el factor edat i de sexe. Fórmula: T = j P ei m i i=j P P ei = Població de referència en el grup «i» d edat m i = Taxa de mortalitat en el grup «i» d edat de la població d estudi P = Total de la població de referència J = Nombre d intervals d edat 98

99 Mortalitat segons la causa. RMC = TxEs tan Municipi TxEs tan dporvbcn S analitzen les causes de mort segons la classificació de causes de mort de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) proposada per l Organització Mundial de la Salut (OMS). Nombre de defuncions i distribució per grans grups diagnòstics CIM-10. Taxes de mortalitat per grans grups diagnòstics del CIM-10. Fórmula: Tmort.Causes = Nre. defuncions segons Gran Grup CIE10 en un any Població total mateix any Nombre de defuncions i distribució de les primeres deu causes de mortalitat (diagnòstics CIM-10 segons la llista D73 de causes de mort). Mortalitat prematura i evitable En aquest apartat es treballen els anys potencials de vida perduts (APVP) i la mortalitat evitable. Anys potencials de vida perduts. 28 Fórmula: L = Edat límit inferior establerta (1) L = Edat límit superior (70) I = Edat de mort dj = Nombre de defuncions a l edat L APVP = [(L i) d i ] i=l Índex d anys potencials de vida perduts. Fórmula: N = Població compresa entre 1 i 70 anys XXXVI. IAPVP = APVP N Mortalitat evitable S analitza segons l agrupació proposada per Gispert et al. (2006) 4,18 com a mortalitat evitable per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària i per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials. Distribució de la mortalitat evitable: nombre i percentatge de defuncions segons el sexe i any. XXXVI. Generalment, s utilitzen els setanta anys com a límit. Tanmateix, atès l alt índex d esperança de vida a Catalunya, en les edicions següents de l informe s utilitzarà una edat límit més elevada. 99

100 Taxes brutes de mortalitat evitable. Fórmula: T.brutaMort.Ev = Nre. morts segons categoria ME en un any Població total el mateix any Taxes específiques de mortalitat evitable per causes (causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials i causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència sanitària Gispert et al ) segons el sexe. Fórmula: T.Específ.Mort.Ev = Nre. morts segons subcategoria ME en un any Població total el mateix any Nombre de defuncions segons motiu diagnòstic específic (CIM-10 73D) de les causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials segons el sexe. Nombre de defuncions segons motiu diagnòstic específic (CIM-10 73D) de les causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència segons el sexe. Mortalitat infantil Indiquen el nombre de defuncions en nens i nenes durant el seu primer any de vida. La importància d aquests indicadors es basa en el coneixement que el primer any de vida és crític per a la supervivència dels subjectes, atès que una vegada superat aquest període les probabilitats de supervivència augmenten. Morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària (CMBD) El conjunt mínim de dades (CMBD) és un registre sistemàtic de morbiditat i activitat assistencial 8 que resulta molt útil per a la planificació en salut, ja que permet conèixer entre d altres, la patologia atesa, l evolució que té, la distribució per recurs d atenció, sexe i edat i els motius d alta. El càlcul d indicadors de morbiditat permet conèixer els principals diagnòstics de malaltia atesa i la seva distribució per recurs d atenció, sexe i edat del pacient. L anàlisi aquí presentada es basa en dades hospitalàries dels registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Específicament, es calculen indicadors referents a hospital d aguts (registre del CMBD-HA), hospitalització en la Xarxa de Salut Mental (registre del CMBD-SMH) i atenció sociosanitària (registre del CMBD-RSS). Dins d aquest bloc, s han de puntualitzar els conceptes de contacte, episodi, alta i grans grups diagnòstics. 1. Contacte: fa referència a les vegades que un malalt accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix del terme pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica, que pot acumular un conjunt de contactes. 2. Episodi: nombre de vegades en un any que un pacient rep atenció continuada per una mateixa causa, en una mateixa unitat o per part d un mateix equip assistencial. A efectes del registre del CMBD, es reflecteix en les agregacions de totes les valoracions clíniques i funcionals del pacients portades a terme en un any. 3. Alta: moment en el qual els contactes deixen d utilitzar el servei en qüestió per derivació a un altre servei, per anar al domicili o per defunció. 100

101 4. Grans grups diagnòstics: fan referència a la classificació de malalties de la Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), que és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses 2,9 segons grups generals de morbiditat comuns i desagregats per diagnòstics específics. El CIM-9-MC consta de una gran quantitat de codis, al voltant de codis de diagnòstics i de processos. 5. Diagnòstics específics CCS: diagnòstics segons la classificació de malalties segons categories de Clinical Classifications Software (CCS), 37 de l Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ), del Govern dels Estats Units. Aquesta classificació és una categorització utilitzada per diverses entitats per analitzar dades de diagnòstics i processos. El CCS agrupa la gran varietat de codis diagnòstics i de procediment de la CIM-9-MC en un menor nombre de categories clínicament significatives per a la realització d estadístiques. Hospitals d aguts En el registre referit a hospital d aguts, s inclou l activitat assistencial de recursos d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria, hospital de dia XXXVII, cirurgia menor ambulatòria, hospitalització domiciliària i urgències. Els indicadors calculats van ser: Nombre i distribució de contactes hospitalaris segons el recurs utilitzat (hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria, hospital de dia, cirurgia menor ambulatòria, hospitalització domiciliària o urgències). Càlcul per al total de la població i segons el sexe. Taxa d hospitalització en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris HC i CMA 100 Població Nombre de persones que accedeixen als hospitals d aguts i nombre de contactes per persones. Agrupació de nombre de pacients XXXVIII segons els contactes que realitza en un any. Distribució de contactes segons el sexe en els principals recursos hospitalaris utilitzats (hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia) durant els anys al llarg del temps. Piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i piràmide de contactes d hospitals de dia. Presenta el nombre absolut de contactes segons el sexe i l edat per en ambós recursos, el motiu de l agrupació dels dos recursos segueix la idea proposada pel Servei Català de la Salut que els procediments de cirurgia major ambulatòria podrien necessitar l ingrés, segons la comorbiditat i la situació sociodemogràfica de la persona atesa. 8 Nombre i percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i per a contactes d hospitals de dia. La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS (Clinical Classifications Software) per al total de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i d usuaris/es d hospital de dia. XXXVII. L activitat realitzada en hospital de dia no és exhaustiva, atès que no tots els hospitals la notifiquen al CMBD-HA. XXXVIII. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. 101

102 Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i en hospital de dia segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Fórmula: n X = Mitjana Xi = Edat de cada subjecte N = Suma de totes les N X = i=1 X i N Evolució del nombre i percentatge de contactes segons la circumstància d alta per al conjunt de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia. L alta hospitalària es refereix a quan en què el metge defineix la sortida del pacient del servei assistencial, per derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d alta i segons el sexe en contactes d hospitalització convencional, hospital de dia i cirurgia major ambulatòria. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés, però considerant el motiu d alta. Salut mental Per al càlcul d indicadors en salut mental es treballen els contactes de salut mental d hospitals de la xarxa de salut mental (CMBD-SMH) XXXIX conjuntament amb els contactes produïts en hospitals generals al registre CMBD-HA. Es van calcular els indicadors següents: Taxa d utilització de recursos de salut mental. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris Població 100 Nombre de persones que accedeixen als hospitals d aguts i nombre de contactes per persones. El càlcul es realitza mitjançant l agrupació del nombre de pacients XL segons els contactes que realitza en un any. Nombre i percentatge contactes en salut mental segons els grups d edat quinquennals XLI i diferenciat segons el sexe dels pacients. Les dades resultants van permetre elaborar piràmides poblacionals que il lustren la distribució per edats. Distribució dels contactes segons diagnòstics segons el sexe. S utilitza la (CSS) Clinical Classifications Software per conèixer els diagnòstics en salut mental. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés (diagnòstics CCS) als hospitals de salut mental. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés en hospital d aguts, però aplicat a salut mental: X = n X i i=1 N XXXIX. El CMDB-SMH recull l activitat de la xarxa d hospitalització psiquiàtrica, hospitals monogràfics psiquiàtrics i altres hospitals que tenen llits d aquesta xarxa (Servei Català de la Salut, 2007). XL. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. XLI. Llevat del primer grup d edat, que agrupa edats d 1 a 4 anys. 102

103 Nombre i distribució de contactes segons la circumstància d alta per anys. Atenció sociosanitària Per a l anàlisi d aquest bloc, es recull informació del registre del conjunt mínim bàsic de dades dels recursos sociosanitaris (CMBD-RSS) que fa referència a activitats dels recursos sociosanitaris contractats pel CatSalut. Aquests recursos es diferencien segons si reben l atenció en règim d internament (recursos d hospitalització), si l atenció rebuda és en el lloc de residència del malalt o bé si l atenció rebuda és en hospitals de dia. En aquest cas, la unitat d anàlisi van ser les persones i els episodis (no els contactes). Els episodis poden: a) començar i acabar durant l any analitzat, XLII b) començar en anys anteriors i acabar durant l any analitzat o c) començar en anys anteriors o durant l any analitzat, però no acabar el 31 de desembre d aquell any. A continuació, es presenten els indicadors calculats: Taxa d hospitalització en recursos sociosanitaris. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris Població 100 Nombre de persones que accedeixen a serveis sociosanitaris i nombre de contactes per persones. Agrupació de nombre de pacients XLIII segons els episodis que realitza en un any. Nombre i percentatge d episodis d utilització de recursos sociosanitaris segons els grups d edat quinquennals XLIV i diferenciat segons el sexe dels pacients. Les dades resultants van permetre elaborar piràmides poblacionals que il lustren la distribució per edats. Nombre i distribució d episodis d atenció sociosanitària segons els recursos utilitzats i sexe, classificats 8 per: recursos d hospitalització, recursos d atenció domiciliària i recursos d atenció ambulatòria. Nombre i distribució d episodis d atenció sociosanitària segons el recurs específic utilitzats segons el sexe (unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria; unitats d hospitalització per convalescència; unitats d hospitalització de llarga estada; unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives; unitats d hospitalització de cures pal liatives; unitats d hospitalització de mitja estada polivalent; unitats funcionals interdisciplinàries mixtes; unitats funcionals interdisciplinàries de demències; equips d atenció domiciliària PADES; equips de teràpia d observació directa ambulatòria ETODA i hospital de dia sociosanitari). Nombre absolut i percentatge d episodis segons els grans grups diagnòstics del CIM-9-MC (Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica) segons el sexe. XLII. En l informe presentat es treballen els anys 2005 i XLIII. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. XLIV. Llevat del primer grup d edat, que agrupa edats d 1 a 4 anys. 103

104 Mitjana d edat dels episodis segons el motiu d ingrés (grans grups diagnòstics de CIM-9-MC) segons el sexe. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés en hospital d aguts, però aplicat al cas de recursos sociosanitaris: X = n X i i=1 N Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons les categories del CCS (Clinical Classifications Software) per al total d episodis que fan utilització dels recursos sociosanitaris. Nombre d episodis i distribució segons la circumstància d alta i la seva evolució. L alta hospitalària es refereix la sortida del pacient del servei assistencial, per diversos motius: derivació a un altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. 104

105 Taula de dades MANLLEU.indd /07/12 09:12

106 Taula de dades 07 Taula de dades MANLLEU.indd /07/12 09:12

107 Taula de dades Taules sobre l estructura poblacional Població per grups d edat quinquennals, any 2009 Sexe Dona Home Total Edat quinquennal Nre. % Nre. % Nre. % 0 a , , ,7 5 a , , ,7 10 a , , ,2 15 a , , ,3 20 a , , ,9 25 a , , ,0 30 a , , ,9 35 a , , ,5 40 a , , ,8 45 a , , ,1 50 a , , ,7 55 a , , ,3 60 a , , ,4 65 a , , ,4 70 a , , ,7 75 a , , ,7 80 a , , ,9 85 i més 286 1, , ,0 Total , , ,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 107

108 Nombre d habitants i densitat de la població, període Any Població total Km² Densitat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,11 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre d habitants nascuts a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 108

109 Nombre d homes nascuts a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre de dones nascudes a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 109

110 Nacionalitats de les persones nascudes fora d Espanya, any 2009 Nacionalitat Freqüència Percentatge Marroc Espanya Romania Ghana Colòmbia Polònia Xina 67 2 Equador 52 1 Argentina 45 1 Nigèria 40 1 Mali 31 1 Bolívia 30 1 Ucraïna 25 1 Itàlia 22 1 Rússia 22 1 Brasil 19 0 França 19 0 Bulgària 18 0 Portugal 13 0 Perú 11 0 Veneçuela 11 0 Índia 10 0 Senegal 10 0 Cuba 9 0 Països Baixos 9 0 Paraguai 9 0 Regne Unit 9 0 República Dominicana 9 0 Alemanya 8 0 Xile 8 0 Guatemala 5 0 Uruguai 5 0 Bèlgica 4 0 Bielorússia 4 0 Guinea 4 0 Eslovàquia 4 0 Altres 29 1 Total Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 110

111 Índex de dependència global, dependència juvenil i dependència senil Any Sexe Població 0 a 14 Població 15 a 64 Població 65 Índex % global dependència Índex % dependència juvenil Índex % dependència senil Dona ,6 22,1 29, Home ,7 23,6 21,0 Total ,1 22,9 25,2 Dona ,8 22,0 30, Home ,1 23,2 20,9 Total ,3 22,6 25,7 Dona ,9 22,7 31, Home ,0 23,5 20,5 Total ,7 23,2 25,6 Dona ,1 22,9 31, Home ,3 23,0 20,3 Total ,4 23,0 25,4 Dona ,1 23,5 30, Home ,7 23,7 20,0 Total ,7 23,6 25,1 Dona ,9 24,3 29, Home ,3 24,1 19,2 Total ,3 24,2 24,2 Dona ,1 25,4 29, Home ,8 24,8 19,1 Total ,1 25,0 24,1 Dona ,4 26,1 29, Home ,6 24,7 19,0 Total ,2 25,3 23,9 Dona ,1 27,0 29, Home ,3 24,6 18,7 Total ,3 25,7 23,6 Dona ,5 26,9 28, Home ,5 25,7 18,8 Total ,7 26,3 23,4 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 111

112 Índex d envelliment i de sobreenvelliment Any Sexe Població 0 a 14 Població 65 Població 85 Índex % envelliment Índex % sobreenvelliment Dona ,6 10, Home ,0 6,9 Total ,1 9,1 Dona ,1 10, Home ,0 7,1 Total ,4 9,3 Dona ,0 11, Home ,9 6,9 Total ,3 9,8 Dona ,8 12, Home ,0 7,3 Total ,6 10,2 Dona ,8 12, Home ,7 7,3 Total ,6 10,0 Dona ,8 12, Home ,8 7,7 Total ,9 10,4 Dona ,1 12, Home ,0 7,6 Total ,2 10,5 Dona ,3 12, Home ,9 8,2 Total ,1 11,0 Dona ,6 14, Home ,0 8,7 Total ,6 12,3 Dona ,3 15, Home ,2 9,5 Total ,3 12,8 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 112

113 Taules de salut reproductiva Nombre d embarassos, naixements i IVE per grups d edat, any 2009 Edat Embarassos Naixements IVE 0 a a a a a a a i més Total Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Elaboració pròpia Evolució de la taxa bruta de fecunditat i embarassos, període Any Població dones 15 a 49 Naixements Taxa bruta de fecunditat Embarassos Taxa bruta d embarassos , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,6 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 113

114 Embarassos en dones de 12 a 17 anys, quinquennis , Població dones Embarassos Naixements % nascuts/ embarassos Taxa* natalitat Taxa* d embarassos ,0 4,0 7, ,1 4,5 9,4 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Embarassos en dones de 15 a 20 anys, quinquennis , % nascuts/ Taxa* Població dones Embarassos Naixements Taxa* natalitat embarassos d embarassos ,5 22,3 29, ,7 26,7 38,3 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Embarassos en dones de 34 a 49 anys Població % nascuts/ Taxa específica Taxa* Any Embarassos Naixements dones embarassos natalitat d embarassos ,2 14,9 16, ,3 18,0 20, ,1 22,4 25, ,5 22,2 25,9 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Naixements i taxa bruta de natalitat (total de la població) Any Població Naixements Taxa bruta natalitat , , , , , , , , , , , ,2 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 114

115 Naixements segons la nacionalitat de la mare Any Espanya Estranger Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre i percentatge de naixements múltiples Part múltiple Total Any Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge ,9 4 2,1 0 0, , ,2 6 2,8 0 0, , ,1 8 3,9 0 0, , ,3 6 2,7 0 0, , ,7 8 3,3 0 0, , ,1 8 2,9 0 0, , ,6 6 2,4 0 0, , ,2 2 0,8 0 0, , ,6 10 3,4 3 1, , ,3 10 3,7 0 0, ,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 115

116 Distribució de nadons segons el seu pes en el moment de néixer Pes del nadó Pes normal No informat Any naixement Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge ,6 9 4, ,7 13 6, ,2 14 6, ,3 17 7, ,6 19 7, , , , , , , , , ,2 15 5,5 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Percentatge de naixements segons el període de gestació Setmanes gestació A terme No informat Any naixement Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,6 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 116

117 Baix pes Sobrepès Total Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 10 5,1 11 5, ,0 9 4,2 11 5, ,0 11 5,4 7 3, ,0 8 3,6 12 5, ,0 19 7,8 12 4, ,0 18 6,5 18 6, ,0 8 3,2 10 4, ,0 9 3,6 14 5, ,0 24 8,1 10 3, ,0 13 4,8 18 6, ,0 Prematur Postterme Total Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 6 3, ,0 1 0, ,0 4 2, ,0 7 3, ,0 6 2,4 1 0, ,0 9 3, ,0 9 3, ,0 9 3,6 1 0, ,0 24 8, ,0 8 2, ,0 117

118 Taxa bruta d IVE*, període Any Núm. IVE dones Població dones Taxa IVE , , , ,9 *Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Evolució de la taxa específica* d IVE per grups d edat, quinquennis i Grup d edat IVE Població Taxa IVE Població Taxa 0 a , ,1 15 a , ,2 20 a , ,1 25 a , ,5 30 a , ,9 35 a , ,7 40 a , ,6 45 i més , ,0 Total , ,7 *Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Evolució de la taxa d IVE* per grups d edat d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys, quinquennis i Any N. IVE Població dones Taxa N. IVE Població dones Taxa IVE Dones Taxa 15 a , , , , , ,6 *Taxes per Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 118

119 IVE de repetició per grups d edat, quinquenni Grups d edat No repetició IVE % No repetició Repetició IVE % Repetició IVE Total IVE Percentatge total 0 a ,8 0 0,0 1 0,5 15 a ,3 2 3, ,8 20 a , , ,2 25 a , , ,7 30 a , , ,7 35 a ,5 7 11, ,7 40 a ,0 3 4,8 9 4,9 45 i més 1 0,8 0 0,0 1 0,5 Total , , ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons motiu, quinquenni Motiu IVE Freqüència Percentatge total Salut materna ,4 Risc fetal 3 1,6 Total ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons estat civil de la dona, quinquenni Estat civil dona Freqüència Percentatge total Soltera ,2 Casada 55 29,9 Separada 10 5,4 Divorciada 10 5,4 Total ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 119

120 Distribució d IVE segons el nivell educatiu de la dona, quinquenni Estudis mare Freqüència Percentatge total Segon grau, 1r cicle 74 40,2 Primer grau 53 28,8 Segon grau, 2n cicle 33 17,9 Tercer grau, 1r cicle 10 5,4 Sense estudis 8 4,3 Tercer grau, 2n i 3r cicle 5 2,7 Analfabeta 1 0,5 Total ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons situació laboral de la dona, quinquenni Situació laboral Freqüència Percentatge total Treballadora a sou ,4 Aturada / busca la primera feina 31 16,8 Feines de la llar 26 14,1 Estudiant 12 6,5 Empresària/professional sense personal 2 1,1 Total ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons la informació rebuda sobre mètodes anticonceptius, quinquenni Rebre informació? Freqüència Percentatge total No ,6 Públic 60 32,6 Privat 12 6,5 Altres 6 3,3 Total ,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 120

121 Taules de mortalitat Esperança de vida, trienni Ambdós sexes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0018 0, , ,96 1 a ,0000 0, , ,11 5 a ,0000 0, , ,11 15 a ,0006 0, , ,11 25 a ,0006 0, , ,50 35 a ,0015 0, , ,81 45 a ,0024 0, , ,44 55 a ,0059 0, , ,23 65 a ,0143 0, , ,65 75 a ,0510 0, , ,90 85 i més ,1681 1, , ,63 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni en dones Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0041 0, , ,37 1 a ,0000 0, , ,72 5 a ,0000 0, , ,72 15 a ,0000 0, , ,72 25 a ,0000 0, , ,72 35 a ,0013 0, , ,72 45 a ,0016 0, , ,29 55 a ,0029 0, , ,86 65 a ,0091 0, , ,64 75 a ,0333 0, , ,23 85 i més ,1738 1, , ,51 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 121

122 Esperança de vida, trienni en homes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0000 0, , ,55 1 a ,0000 0, , ,55 5 a ,0000 0, , ,55 15 a ,0013 0, , ,55 25 a ,0012 0, , ,28 35 a ,0017 0, , ,85 45 a ,0032 0, , ,51 55 a ,0090 0, , ,48 65 a ,0203 0, , ,41 75 a ,0781 0, , ,22 85 i més ,1560 1, , ,91 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni Ambdós sexes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0060 0, , ,37 1 a ,0000 0, , ,86 5 a ,0002 0, , ,86 15 a ,0007 0, , ,97 25 a ,0003 0, , ,41 35 a ,0013 0, , ,56 45 a ,0030 0, , ,11 55 a ,0047 0, , ,10 65 a ,0139 0, , ,26 75 a ,0456 0, , ,53 85 i més ,1536 1, , ,97 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 122

123 Esperança de vida, trienni en dones Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0071 0, , ,30 1 a ,0000 0, , ,90 5 a ,0000 0, , ,90 15 a ,0003 0, , ,90 25 a ,0002 0, , ,09 35 a ,0005 0, , ,21 45 a ,0015 0, , ,42 55 a ,0034 0, , ,95 65 a ,0089 0, , ,85 75 a ,0362 0, , ,42 85 i més ,1464 1, , ,15 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni en homes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex ,0049 0, , ,47 1 a ,0000 0, , ,85 5 a ,0003 0, , ,85 15 a ,0011 0, , ,05 25 a ,0004 0, , ,72 35 a ,0019 0, , ,89 45 a ,0044 0, , ,66 55 a ,0060 0, , ,03 65 a ,0197 0, , ,39 75 a ,0590 0, , ,31 85 i més ,1699 1, , ,60 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 123

124 Defuncions per grups d edat, trienni Sexe Freqüència Percentatge Edat Dones Homes Total* Dones Homes Total 0 a ,0 50,0 100,0 15 a ,0 80,0 100,0 25 a ,3 66,7 100,0 35 a ,7 83,3 100,0 45 a ,0 76,0 100,0 55 a ,0 63,0 100,0 65 a ,9 65,1 100,0 75 a ,0 53,0 100,0 85 i més ,9 34,1 100,0 Total ,5 50,5 100,0 *Total de casos: 502, casos vàlids: 501, casos perduts: 1 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Nombre de defuncions segons sexe, període Sexe Dona Home Total Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 124

125 Taxes* brutes de mortalitat segons edat i sexe, triennis de Sexe Dona Home Total Triennis Def. Pobl. TBMort. Def. Pobl. TBMor. Def. Pobl. TBMor , , , , , , , , , , , ,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxes* específiques de mortalitat, trienni Sexe Dona Home Total Edat Def. Pobl. TEM Def. Pobl. TEM Def. Pobl. TEM , , ,1 1 a , , ,0 5 a , , ,5 15 a , , ,1 25 a , , ,9 35 a , , ,7 45 a , , ,6 55 a , , ,8 65 a , , ,6 75 a , , ,7 85 i més , , ,5 Total , , ,8 *Taxes per habitants. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 125

126 Taxes* específiques de mortalitat, trienni Sexe Dona Home Total Edat Def Pobl TEM Def Pobl TEM Def Pobl. TEM , , ,5 1 a , , ,0 5 a , , ,7 15 a , , ,8 25 a , , ,2 35 a , , ,0 45 a , , ,5 55 a , , ,8 65 a , , ,8 75 a , , ,7 85 i més , , ,7 Total , , ,3 *Taxes per habitants. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Total ambdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,17 1 a , , ,23 5 a , , ,20 15 a , , ,65 25 a , , ,25 35 a , , ,52 45 a , , ,28 55 a , , ,51 65 a , , ,66 75 a , , ,50 85 i més , , ,75 Total , , ,21 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 126

127 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Homes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,18 1 a , , ,27 5 a , , ,44 15 a , , ,93 25 a , , ,82 35 a , , ,29 45 a , , ,24 55 a , , ,81 65 a , , ,17 75 a , , ,92 85 i més , , ,78 Total , , ,95 *Taxa estandarditzada per homes. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Dones Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,04 1 a , , ,18 5 a , , ,43 15 a , , ,29 25 a , , ,84 35 a , , ,14 45 a , , ,13 55 a , , ,08 65 a , , ,18 75 a , , ,46 85 i més , , ,79 Total , , ,79 *Taxa estandarditzada per dones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 127

128 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Total amdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,35 1 a , , ,10 5 a , , ,09 15 a , , ,12 25 a , , ,91 35 a , , ,35 45 a , , ,42 55 a , , ,70 65 a , , ,73 75 a , , ,14 85 i més , , ,20 Toal , , ,46 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Homes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,37 1 a , , ,85 5 a , , ,56 15 a , , ,90 25 a , , ,30 35 a , , ,23 45 a , , ,02 55 a , , ,72 65 a , , ,48 75 a , , ,17 85 i més , , ,80 Total , , ,62 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 128

129 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Dones Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,20 1 a , , ,68 5 a , , ,85 15 a , , ,61 25 a , , ,20 35 a , , ,54 45 a , , ,60 55 a , , ,56 65 a , , ,85 75 a , , ,69 85 i més , , ,48 Total , , ,85 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Total amdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,54 1 a , , ,02 5 a , , ,20 15 a , , ,31 25 a , , ,50 35 a , , ,31 45 a , , ,07 55 a , , ,45 65 a , , ,41 75 a , , ,38 85 i més , , ,80 Total , , ,00 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 129

130 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Homes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,35 1 a , , ,01 5 a , , ,95 15 a , , ,86 25 a , , ,88 35 a , , ,39 45 a , , ,22 55 a , , ,10 65 a , , ,85 75 a , , ,17 85 i més , , ,14 Total , , ,46 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Dones Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,19 1 a , , ,58 5 a , , ,92 15 a , , ,44 25 a , , ,14 35 a , , ,57 45 a , , ,81 55 a , , ,80 65 a , , ,59 75 a , , ,89 85 i més , , ,66 Total , , ,99 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 130

131 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Total Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,04 1 a , , ,83 5 a , , ,22 15 a , , ,77 25 a , , ,77 35 a , , ,40 45 a , , ,83 55 a , , ,16 65 a , , ,19 75 a , , ,48 85 i més , , ,34 Total , , ,74 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Homes Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,03 1 a , , ,30 5 a , , ,89 15 a , , ,71 25 a , , ,34 35 a , , ,48 45 a , , ,65 55 a , , ,41 65 a , , ,27 75 a , , ,10 85 i més , , ,20 Total , , ,93 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 131

132 Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni Dones Edat Defuncions Població TEM Bna Def TEM Def. sta TME , , ,95 1 a , , ,79 5 a , , ,71 15 a , , ,28 25 a , , ,95 35 a , , ,36 45 a , , ,57 55 a , , ,55 65 a , , ,24 75 a , , ,24 85 i més , , ,20 Total , , ,96 *Taxa estandarditzada per persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) ambdós sexes, trienni Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Neoplàsies i carcinomes in situ ,7 29, ,3 Trastorns de l aparell circulatori ,7 56, ,9 Malalties de l aparell respiratori 63 12,5 68, ,3 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 31 6,2 75, ,1 Trastorns mentals 28 5,6 80, ,6 Causes externes de morbiditat i mortalitat 24 4,8 85, ,9 Malalties de l aparell digestiu 19 3,8 89, ,1 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 12 2,4 91, ,0 Malalties de l aparell genitourinari 10 2,0 93, ,6 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 10 2,0 95, ,6 Malalties infeccioses i parasitàries 5 1,0 96, ,8 Símptomes i signes mal definits 5 1,0 97, ,8 Afeccions en el període perinatal 4 0,8 98, ,7 Anomalies congènites 3 0,6 99, ,5 Malalties de la sang i òrgans hematopoètics 2 0,4 99, ,3 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,2 99, ,2 No informat 2 0,4 100, ,3 Total , ,0 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 132

133 Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) dones, trienni Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Trastorns de l aparell circulatori 75 30,1 30, ,9 Neoplàsies i carcinomes in situ 48 19,3 49, ,9 Malalties de l aparell respiratori 35 14,1 63, ,6 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 22 8,8 72, ,3 Trastorns mentals 16 6,4 78, ,3 Malalties de l aparell digestiu 13 5,2 83, ,3 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 8 3,2 87, ,7 Causes externes de morbiditat i mortalitat 6 2,4 89, ,0 Malalties de l aparell genitourinari 6 2,4 92, ,0 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 5 2,0 94, ,7 Afeccions en el període perinatal 4 1,6 95, ,3 Malalties infeccioses i parasitàries 4 1,6 97, ,3 Malalties de la sang i òrgans hematopoètics 2 0,8 98, ,7 Símptomes i signes mal definits 2 0,8 98, ,7 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,4 99, ,3 Anomalies congènites 1 0,4 99, ,3 No informat 1 0,4 100, ,3 Total , ,6 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 133

134 Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) homes, trienni Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Neoplàsies i carcinomes in situ ,9 39, ,5 Trastorns de l aparell circulatori 59 23,3 63, ,0 Malalties de l aparell respiratori 28 11,1 74, ,0 Causes externes de morbiditat i mortalitat 18 7,1 81, ,8 Trastorns mentals 12 4,7 86, ,9 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 9 3,6 89, ,9 7 2,8 92, ,3 Malalties de l aparell digestiu 6 2,4 94, ,9 Malalties de l aparell genitourinari 4 1,6 96, ,3 Símptomes i signes mal definits 3 1,2 97, ,0 Anomalies congènites 2 0,8 98, ,6 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 2 0,8 99, ,6 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,4 99, ,3 No informat 1 0,4 100, ,3 Total , ,4 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 134

135 Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per al total de la població trienni grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Malalties isquèmiques del cor 40 8,0 8, ,3 Malalties cerebrovasculars 33 6,6 14, ,9 Resta malalties respiratòries 31 6,2 20, ,6 Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 29 5,8 26, ,4 Resta de malalties del cor 26 5,2 31, ,5 Demència senil, vascular i demència no especificada 24 4,8 36, ,2 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 22 4,4 40, ,9 Insuficiència cardíaca 19 3,8 44, ,0 Malaltia d Alzheimer 16 3,2 47, ,1 Tumor maligne de budell gros 16 3,2 51, ,1 Malalties del sistema nerviós, malalties de l ull i malalties de l oïda i apòfisi mastoides 15 3,0 54, ,5 Resta de tumors malignes de localització especificada 12 2,4 56, ,6 Tumor maligne d estómac 10 2,0 58, ,3 Tumor maligne de l encèfal 10 2,0 60, ,3 Diabetis 10 2,0 62, ,3 Resta malalties de l aparell digestiu 10 2,0 64, ,3 Malalties osteomusculars i teixit connectiu 10 2,0 66, ,3 Pneumònies i broncopneumònies 9 1,8 68, ,7 Malalties del ronyó i les vies urinàries 9 1,8 69, ,7 Tumor maligne de fetge 9 1,8 71, ,7 Cirrosi i altres malalties del fetge 9 1,8 73, ,7 Tumor maligne de bufeta urinària 8 1,6 75, ,1 Malalties hipertensives 8 1,6 76, ,1 Tumor maligne de mama 7 1,4 78, ,4 Accidents de trànsit de vehicles a motor 7 1,4 79, ,4 Tumors in situ, d evolució incerta i naturalesa no especificada 7 1,4 80, ,4 Tumors malignes secundaris i de localització no especificada 7 1,4 82, ,4 Resta de causes externes 6 1,2 83, ,8 Suïcidis i autolesions 6 1,2 84, ,8 Resta de malalties dels vasos sanguinis i de l aparell circulatori 6 1,2 85, ,8 Tumor maligne de pàncrees 6 1,2 87, ,8 Malalties mal definides i no classificables en altres grups 5 1,0 88, ,2 Limfoma 5 1,0 89, ,2 Altres 53 10,6 99, ,5 No informat 2 0,4 100, ,3 Total , ,7 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 135

136 Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per homes, trienni grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 25 9,9 9, ,4 Malalties isquèmiques del cor 21 8,3 18, ,5 Malalties cerebrovasculars 16 6,3 24, ,5 Tumor maligne de budell gros 13 5,1 29, ,8 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 12 4,7 34, ,6 Resta malalties respiratòries 12 4,7 39, ,6 Demència senil, vascular i demència no especificada 11 4,3 43, ,4 Resta de malalties del cor 11 4,3 47, ,4 Resta de tumors malignes de localització especificada 10 4,0 51, ,2 Tumor maligne d estómac 8 3,2 54, ,7 Diabetis 6 2,4 57, ,3 Accidents de trànsit de vehicles a motor 6 2,4 59, ,3 Tumor maligne de bufeta urinària 6 2,4 62, ,3 Tumor maligne de l encèfal 6 2,4 64, ,3 Insuficiència cardíaca 5 2,0 66, ,1 Malaltia d Alzheimer 5 2,0 68, ,1 Suïcidis i autolesions 5 2,0 70, ,1 Altres 74 29,2 99, ,0 No informat 1 0,4 100, ,2 Total , ,7 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 136

137 Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per dones, trienni grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Malalties isquèmiques del cor 19 7,6 7, ,0 Resta malalties respiratòries 19 7,6 15, ,0 Malalties cerebrovasculars 17 6,8 22, ,4 Resta de malalties del cor 15 6,0 28, ,8 Insuficiència cardíaca 14 5,6 33, ,4 Demència senil, vascular i demència no especificada 13 5,2 39, ,1 Malaltia d Alzheimer 11 4,4 43, ,5 Malalties del sistema nerviós, malalties de l ull i malalties de l oïda i apòfisi mastoides 11 4,4 47, ,5 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 10 4,0 51, ,2 Resta malalties de l aparell digestiu 8 3,2 55, ,5 Malalties osteomusculars i teixit connectiu 8 3,2 58, ,5 Tumor maligne de mama 7 2,8 61, ,2 Malalties hipertensives 6 2,4 63, ,9 Tumor maligne de fetge 5 2,0 65, ,6 Malalties del ronyó i les vies urinàries 5 2,0 67, ,6 Pneumònies i broncopneumònies 5 2,0 69, ,6 Cirrosi i altres malalties del fetge 5 2,0 71, ,6 Altres 70 28,1 99, ,2 No informat 1 0,4 100, ,3 Total , ,9 *Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 137

138 Anys potencials de vida perduts, ambdós sexes, quinquenni Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67, , ,0 5 a , , ,0 10 a 14 12,5 57, , ,9 15 a 19 17,5 52, , ,5 20 a 24 22,5 47, , ,3 25 a 29 27,5 42, , ,0 30 a 34 32,5 37, , ,5 35 a 39 37,5 32, , ,6 40 a 44 42,5 27, , ,6 45 a 49 47,5 22, , ,8 50 a 54 52,5 17, , ,6 55 a 59 57,5 12, , ,4 60 a 64 62,5 7, , ,9 65 a 70 67,5 2, , ,4 Total , ,4 Índex per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Anys potencials de vida perduts, dones, quinquenni Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67, , ,0 5 a , , ,0 10 a 14 12,5 57, , ,0 15 a 19 17,5 52, , ,2 20 a 24 22,5 47, , ,0 25 a 29 27,5 42, , ,6 30 a 34 32,5 37, , ,0 35 a 39 37,5 32, , ,0 40 a 44 42,5 27, , ,3 45 a 49 47,5 22, , ,1 50 a 54 52,5 17, , ,4 55 a 59 57,5 12, , ,2 60 a 64 62,5 7, , ,5 65 a 70 67,5 2, , ,5 Total , ,1 Índex per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 138

139 Anys potencials de vida perduts, homes, quinquenni Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67, , ,0 5 a , , ,0 10 a 14 12,5 57, , ,7 15 a 19 17,5 52, , ,9 20 a 24 22,5 47, , ,0 25 a 29 27,5 42, , ,8 30 a 34 32,5 37, , ,0 35 a 39 37,5 32, , ,2 40 a 44 42,5 27, , ,1 45 a 49 47,5 22, , ,0 50 a 54 52,5 17, , ,1 55 a 59 57,5 12, , ,7 60 a 64 62,5 7, , ,2 65 a 70 67,5 2, , ,3 Total , ,4 Índex per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Total de la població Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , ,8 0 0,0 5 a , , a 14 12,5 57, , , ,9 15 a 19 17,5 52, , , ,5 20 a 24 22,5 47, , , ,3 25 a 29 27,5 42, , , ,0 30 a 34 32,5 37, , , ,5 35 a 39 37,5 32, , , ,6 40 a 44 42,5 27, , , ,6 45 a 49 47,5 22, , , ,8 50 a 54 52,5 17, , , ,6 55 a 59 57,5 12, , , ,4 60 a 64 62,5 7, , , ,9 65 a 70 67,5 2, , , ,4 Total , , ,1 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 139

140 APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Total de la població Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , , ,9 5 a , , a 14 12,5 57, , ,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52, , , ,2 20 a 24 22,5 47, , , ,2 25 a 29 27,5 42, , , ,6 30 a 34 32,5 37, , , ,4 35 a 39 37,5 32, , , ,5 40 a 44 42,5 27, , , ,8 45 a 49 47,5 22, , , ,4 50 a 54 52,5 17, , , ,2 55 a 59 57,5 12, , , ,5 60 a 64 62,5 7, , , ,4 65 a 70 67,5 2, , , ,9 Total , , ,1 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Dones Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , ,8 0 0,0 5 a , , a 14 12,5 57, , ,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52, , , ,2 20 a 24 22,5 47, , ,9 0 0,0 25 a 29 27,5 42, , , ,6 30 a 34 32,5 37, , ,4 0 0,0 35 a 39 37,5 32, , ,1 0 0,0 40 a 44 42,5 27, , , ,3 45 a 49 47,5 22, , , ,1 50 a 54 52,5 17, , , ,4 55 a 59 57,5 12, , , ,2 60 a 64 62,5 7, , , ,5 65 a 70 67,5 2, , , ,5 Total , , ,7 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 140

141 APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Dones Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , ,8 0 0,0 5 a , , a 14 12,5 57, , ,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52, , , ,7 20 a 24 22,5 47, , ,9 0 0,0 25 a 29 27,5 42, , , ,0 30 a 34 32,5 37, , , ,1 35 a 39 37,5 32, , , ,5 40 a 44 42,5 27, , , ,8 45 a 49 47,5 22, , , ,1 50 a 54 52,5 17, , , ,5 55 a 59 57,5 12, , , ,8 60 a 64 62,5 7, , , ,4 65 a 70 67,5 2, , , ,9 Total , , ,0 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Homes Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , ,8 0 0,0 5 a , , a 14 12,5 57, , , ,7 15 a 19 17,5 52, , , ,9 20 a 24 22,5 47, , , ,0 25 a 29 27,5 42, , , ,8 30 a 34 32,5 37, , , ,0 35 a 39 37,5 32, , , ,2 40 a 44 42,5 27, , , ,1 45 a 49 47,5 22, , , ,0 50 a 54 52,5 17, , , ,1 55 a 59 57,5 12, , , ,7 60 a 64 62,5 7, , , ,2 65 a 70 67,5 2, , , ,3 Total , , ,3 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 141

142 PVP, índex d APVP i taxa* estandarditzada d APVP, Edat PMI Dif. PMI Homes Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn Def APVP TAPVP APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67, , , ,2 5 a , , a 14 12,5 57, , ,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52, , , ,8 20 a 24 22,5 47, , , ,9 25 a 29 27,5 42, , , ,0 30 a 34 32,5 37, , , ,9 35 a 39 37,5 32, , , ,0 40 a 44 42,5 27, , , ,1 45 a 49 47,5 22, , , ,5 50 a 54 52,5 17, , , ,1 55 a 59 57,5 12, , , ,2 60 a 64 62,5 7, , , ,2 65 a 70 67,5 2, , , ,9 Total , , ,8 Índex i Taxa per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials ,6 51,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,6 48,7 Total ,2 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials ,9 51,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,6 48,7 Total ,5 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 142

143 Mortalitat evitable període (homes) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,8 62, ,7 37,2 Total ,5 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període (homes) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials ,7 56,6 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,9 43,4 Total ,5 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període (dones) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials ,2 29,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,5 70,7 Total ,7 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període (dones) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària ,1 59,0 Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials ,5 41,0 Total ,7 100,0 *Taxes per Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 143

144 Nombre de defuncions de ME per causes, període Causes mortalitat evitable Dona Home Total Tumor maligne pulmó (0-74a) Resta causes externes (totes) Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Accidents vehicles de motor (totes) Suïcidis (totes) Malaltia alcohòlica del fetge (15-74a) Homicidis (totes) Sida i infecció VIH (totes) Total Malaltia isquèmica del cor (35-74a) Malaltia cerebrovascular (0-74a) Tumor maligne mama femenina (0-74a) Causes perinatals (totes) Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària Tumor maligne coll úter (15-74a) Malaltia reumàtica crònica del cor (0-74a) Malaltia respiratòria aguda, pneumònia i influença (0-74a) Incidents adversos mèdics i quirúrgics (totes) Tumor maligne cos i part no especificada úter (15-74a) Diabetis mellitus (0-49a) Anomalies congènites cardiovasculars (0-74a) Hipertensió arterial (0-74a) Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Tumor maligne pell (0-74a) Total Mortalitat infantil, , Home 0 3 Dona 2 4 Total 2 7 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 144

145 Taules de morbiditat Nombre de contactes per persones, any 2009 Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , , , , , ,5 més de , ,0 Total , ,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , , ,4 5 99, , ,0 més de , ,0 Total , ,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , , , , , ,8 més de , ,0 Total , ,0 145

146 Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (ambdós sexes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , , , , , ,0 Total , ,0 Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , ,0 Total , ,0 Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , , , , , ,0 Total , ,0 146

147 Distribució de contactes en cirurgia major ambulatòria segons sexe, any 2009 Sexe Dona Home Total Dona Home Total Any Freqüència Percentatge ,1 55,9 100, ,4 45,6 100, ,9 46,1 100, ,9 46,1 100, ,3 44,7 100, ,7 42,3 100, ,7 44,3 100,0 Distribució de contactes en hospitalització convencional segons sexe, any 2009 Sexe Dona Home Total Dona Home Total Any Freqüència Percentatge ,9 47,1 100, ,3 46,7 100, ,9 44,1 100, ,6 45,4 100, ,7 46,3 100, ,3 45,7 100, ,1 45,9 100,0 147

148 Contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons sexe i edat, any 2009 Sexe Dona Home Total Edat N % N % N % 0 a ,2 67 6, ,7 5 a ,1 25 2,4 38 1,7 10 a ,0 17 1,6 29 1,3 15 a ,7 18 1,7 39 1,7 20 a ,9 23 2,2 96 4,2 25 a ,7 32 3, ,7 30 a ,9 41 4, ,8 35 a ,2 49 4, ,5 40 a ,8 35 3,4 94 4,1 45 a ,5 61 5, ,6 50 a ,6 68 6, ,5 55 a ,3 64 6, ,2 60 a ,3 71 6, ,0 65 a ,6 90 8, ,5 70 a ,7 90 8, ,6 75 a , , ,5 80 a , , ,4 85 i més 97 7,9 61 5, ,0 Total , , ,0 148

149 Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en ambdós sexes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Complicacions de l embaràs, part i puerperi Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana , , ,8 30 Trastorns de l aparell circulatori , , ,8 69 Malalties de l aparell digestiu , , ,0 55 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits , , ,2 68 Malalties de l aparell respiratori 207 9, , ,5 57 Neoplàsies i carcinomes in situ 172 7, , ,5 61 Malalties de l aparell genitourinari Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 168 7, , , , , ,5 54 Lesions i emmetzinaments 153 6, , ,0 59 Símptomes i signes mal definits 70 3,1 70 3,2 68 3,3 57 Codis V 52 2,3 0 0,0 41 2,0 42 Malalties de la pell i teixit subcutani Afeccions en el període perinatal Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 38 1,7 38 1,7 35 1, ,5 35 1,6 35 1, ,5 35 1,6 34 1, ,2 28 1,3 28 1, ,1 26 1,2 22 1,1 55 Anomalies congènites 22 1,0 22 1,0 19 0,9 14 Trastorns mentals 11 0,5 11 0,5 8 0,4 40 No informat 10 0,4 0 0,0 10 0,5 40 Total , , ,

150 Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en dones, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Complicacions de l embaràs, part i puerperi Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana , , ,0 30 Trastorns de l aparell circulatori , , ,1 73 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits , , ,5 69 Malalties de l aparell digestiu 111 9, ,2 98 8,7 56 Malalties de l aparell genitourinari 90 7,3 90 7,4 78 6,9 51 Neoplàsies i carcinomes in situ 86 7,0 86 7,1 76 6,8 61 Malalties de l aparell respiratori 82 6,6 82 6,8 74 6,6 58 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 74 6,0 74 6,1 72 6,4 58 Lesions i emmetzinaments 68 5,5 68 5,6 61 5,4 67 Símptomes i signes mal definits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la pell i teixit subcutani 34 2,8 34 2,8 34 3, ,7 21 1,7 20 1, ,5 19 1,6 18 1,6 40 Codis V 17 1,4 0 0,0 16 1,4 53 Afeccions en el període perinatal Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties infeccioses i parasitàries 16 1,3 16 1,3 16 1, ,1 14 1,2 12 1, ,0 12 1,0 12 1,1 49 Trastorns mentals 8 0,6 8 0,7 5 0,4 33 Anomalies congènites 4 0,3 4 0,3 4 0,4 31 No informat 4 0,3 0 0,0 4 0,4 53 Total , , ,

151 Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en homes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Trastorns de l aparell circulatori , , ,8 65 Malalties de l aparell digestiu , , ,8 54 Malalties de l aparell respiratori , , ,8 56 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits , , ,1 67 Neoplàsies i carcinomes in situ 86 8,3 86 8,7 77 8,3 62 Lesions i emmetzinaments 85 8,2 85 8,6 82 8,8 53 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l aparell genitourinari Símptomes i signes mal definits 84 8,1 84 8,5 81 8, ,6 78 7,9 70 7, ,5 36 3,6 34 3,7 61 Codis V 35 3,4 0 0,0 25 2,7 37 Afeccions en el període perinatal Malalties de la pell i teixit subcutani 19 1,8 19 1,9 19 2, ,8 19 1,9 17 1,8 45 Anomalies congènites 18 1,7 18 1,8 15 1,6 10 Malalties infeccioses i parasitàries Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 16 1,5 16 1,6 16 1, ,4 14 1,4 14 1, ,2 12 1,2 10 1,1 40 Trastorns mentals 3 0,3 3 0,3 3 0,3 57 No informat 6 0,6 0 0,0 6 0,6 31 Total , , ,

152 Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en homes, any 2009 (hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Cataractes 79 8,0 79 8, Hèrnia abdominal 52 5,2 52 5, Trastorns i dislocacions traumàtics d articulacions 38 3,8 38 3, Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 35 3,5 35 3, Malalties de vies biliars 25 2,5 25 2, Bronquitis aguda 24 2,4 24 2, Aterosclerosi coronària 24 2,4 24 2, Malaltia cerebrovascular aguda 22 2,2 22 2, Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) 20 2,0 20 2, Altres malalties de teixit connectiu 19 1,9 19 1, Hiperplàsia de pròstata 19 1,9 19 1, Fallida, insuficiència o aturada respiratòria (adults) 18 1,8 18 1, Disrítmies cardíaques 17 1,7 17 1, Amigdalitis aguda i crònica 14 1,4 14 1, Càlculs de vies urinàries 14 1,4 14 1, Infart agut de miocardi 14 1,4 14 1, Neoplàsia maligna de bufeta 13 1,3 13 1, Altres trastorns d ull 12 1,2 12 1, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 12 1,2 12 1, Osteoartritis 12 1,2 12 1, Complicacions de procediments quirúrgics o d atenció mèdica 12 1,2 12 1, Apendicitis i altres afeccions apendiculars 12 1,2 12 1, Infeccions de vies urinàries 12 1,2 12 1, Fractura d extremitat superior 11 1,1 11 1, Infeccions de la pell i el teixit subcutani 11 1,1 11 1, Altres neoplàsies benignes 11 1,1 11 1, Trastorns pancreàtics (no diabètics) 11 1,1 11 1, Complicacions de dispositiu, implant o empelt 11 1,1 11 1, Venes varicoses d extremitat inferior 11 1,1 11 1, Gestació curta, baix pes néixer, retard creixement fetal 10 1,0 10 1, Altres , ,0 380 Total , ,

153 Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en dones, any 2009 (hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Cataractes 82 6,8 82 6, Traumatisme de perineu i vulva durant el part 81 6,7 81 6, Altres complicacions de l embaràs 51 4,2 51 4, Destret fetal i treballs del part anormals 33 2,7 33 2, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 33 2,7 33 2, Malalties de vies biliars 33 2,7 33 2, Embaràs prolongat 29 2,4 29 2, Venes varicoses d extremitat inferior 27 2,2 27 2, Deformitats de peu adquirides 24 2,0 24 2, Infeccions de vies urinàries 23 1,9 23 1, Hèrnia abdominal 23 1,9 23 1, Osteoartritis 22 1,8 22 1, Altres trastorns del sistema nerviós 22 1,8 22 1, Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) 21 1,7 21 1, Embaràs i/o part normal 20 1,6 20 1, Bronquitis aguda 19 1,6 19 1, Altres trastorns genitals femenins 19 1,6 19 1, Altr compli part i puerperi que afecten maneig mare 18 1,5 18 1, Fractura de coll de fèmur (maluc) 17 1,4 17 1, Neoplàsia maligna de mama 17 1,4 17 1, Altres neoplàsies benignes 15 1,2 15 1, Complicacions de dispositiu, implant o empelt 14 1,2 14 1, Disrítmies cardíaques 14 1,2 14 1, Mala posició i mala presentació del fetus 13 1,1 13 1, Desproporció fetopelviana, obstrucció 13 1,1 13 1, Secció de cesària prèvia 12 1,0 12 1, Malaltia cerebrovascular aguda 12 1,0 12 1, Aterosclerosi coronària 12 1,0 12 1, Càlculs de vies urinàries 12 1,0 12 1, Altres , ,7 452 Total , ,

154 Hospital de dia Nombre de contactes per persones, any 2009 Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat ,9 74, ,1 88, ,9 95, ,1 98, ,9 100,0 Total ,0 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat ,9 73, ,3 92, ,2 96, ,5 100,0 Total ,0 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat ,1 76, ,8 82, ,3 93, ,8 100,0 Total ,0 100,0 154

155 Contactes d hospital de dia segons sexe i edat, any 2009 Sexe Dona Home Total Grups edat Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 0 a , , , a , , , a , , , a , , , a , , , a , , , a , , , a , , , i més 12 8, , ,9 87 Total , , ,0 52 Nombre i percentatge de contactes d hospital de dia segons els grans grups diagnòstics CIM-9-MC en dones, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 26 18, , ,8 41 Símptomes i signes mal definits 24 16, , ,8 45 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 21 14, , ,2 63 Trastorns de l aparell circulatori 17 12, , ,3 72 Malalties de l aparell digestiu 11 7,7 11 8,1 11 8,6 48 Malalties de l aparell genitourinari 10 7,0 10 7,4 9 7,0 48 Malalties de l aparell respiratori 7 4,9 7 5,1 6 4,7 81 Trastorns mentals 6 4,2 6 4,4 5 3,9 50 Complicacions de l embaràs, part i puerperi 4 2,8 4 2,9 4 3,1 32 Codis V 4 2,8 0 0,0 3 2,3 33 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 3 2,1 3 2,2 3 2,3 63 Malalties infeccioses i parasitàries 3 2,1 3 2,2 3 2,3 25 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 3 2,1 3 2,2 3 2,3 80 Neoplàsies i carcinomes in situ 1 0,7 1 0,7 1 0,8 79 No informat 2 1,4 0 0,0 2 1,6 36 Total , , ,

156 Nombre i percentatge de contactes d hospital de dia segons els grans grups diagnòstics CIM-9-MC en homes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Símptomes i signes mal definits 17 14, , ,7 35 Malalties de l aparell respiratori 17 14, , ,7 55 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 14 12, ,3 7 6,9 53 Lesions i emmetzinaments 13 11, , ,7 40 Malalties de l aparell digestiu 12 10, , ,8 50 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 10 8,5 10 8,8 7 6,9 78 Trastorns mentals 9 7,7 9 7,9 4 3,9 39 Trastorns de l aparell circulatori 8 6,8 8 7,0 8 7,8 69 Malalties de l aparell genitourinari 4 3,4 4 3,5 4 3,9 42 Anomalies congènites 2 1,7 2 1,8 2 2,0 27 Codis V 2 1,7 0 0,0 2 2,0 50 Malalties de la pell i teixit subcutani 2 1,7 2 1,8 2 2,0 70 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 2 1,7 2 1,8 2 2, ,9 1 0,9 1 1,0 34 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,9 1 0,9 1 1,0 15 Afeccions en el període perinatal 1 0,9 1 0,9 1 1,0 0 Neoplàsies i carcinomes in situ 1 0,9 1 0,9 1 1,0 81 No informat 1 0,9 0 0,0 1 1,0 47 Total , , ,

157 Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en dones, any 2009 Categories diagnòstiques Contactes % Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 20 14, , Infeccions de vies urinàries 9 6,6 9 6, Disrítmies cardíaques 9 6,6 9 6, Dolor abdominal 6 4,4 6 4, Emmetzinament per agents psicotròpics 6 4,4 6 4, Emmetzinament per altres medicaments i drogues 6 4,4 6 4, Epilèpsia, convulsions 6 4,4 6 4, Gastroenteritis no infecciosa 5 3,7 5 3, Avortament espontani 4 2,9 4 2, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Emmetzinament per substàncies no medicinals 4 2,9 4 2, ,2 3 2, Altres trastorns del sistema nerviós 3 2,2 3 2, Anèmies 3 2,2 3 2, Infeccions víriques 3 2,2 3 2, Dolor toràcic inespecificat 3 2,2 3 2, Altres malalties respiratòries de vies baixes Altres lesions i afeccions degudes a causes externes Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 3 2,2 3 2, ,2 3 2, ,5 2 1, Lesió intracranial 2 1,5 2 1, Nàusea i vòmit 2 1,5 2 1, Altres trastorns gastrointestinals 2 1,5 2 1, Isquèmia cerebral transitòria 2 1,5 2 1, Asma 2 1,5 2 1, Lesió superficial, contusió 2 1,5 2 1, Afeccions anals i rectals 2 1,5 2 1, Altres 24 17, ,6 24 Total , ,

158 Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en homes, any 2009 Categories diagnòstiques Contactes % Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 14 12, , Anèmies 9 7,9 9 7, Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 7 6,1 7 6, Bronquitis aguda 5 4,4 5 4, Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 5 4,4 5 4, Disrítmies cardíaques 4 3,5 4 3, Epilèpsia, convulsions 4 3,5 4 3, Gastroenteritis no infecciosa 4 3,5 4 3, Trastorns preadults 3 2,6 3 2, Lesió intracranial 3 2,6 3 2, Emmetzinament per agents psicotròpics 3 2,6 3 2, Dolor abdominal 3 2,6 3 2, Afeccions anals i rectals 3 2,6 3 2, Altres trastorns gastrointestinals 2 1,8 2 1, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 2 1,8 2 1, Lesió superficial, contusió 2 1,8 2 1, Emmetzinament per altres medicaments i drogues 2 1,8 2 1, Altres trastorns del sistema nerviós 2 1,8 2 1, Infeccions de vies urinàries 2 1,8 2 1, Dolor toràcic inespecificat 2 1,8 2 1, Febre d origen desconegut 2 1,8 2 1,8 0 2 Diabetis mellitus amb complicacions Infeccions de la pell i el teixit subcutani Altres Total , ,

159 Distribució de contactes segons la circumstància d alta en ambdós sexes, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili , ,4 51 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 159 6, ,3 80 Defunció 50 2,0 50 2,0 72 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 49 1,9 49 1,9 56 Trasllat a una residència social 5 0,2 5 0,2 76 Alta voluntària 4 0,2 4 0,2 28 Hospitalització domiciliaria 1 0,0 1 0,0 12 No informat 1 0,0 0 0,0 80 Total , ,0 53 Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes % vàlid vàlids Edat mitjana Domicili , ,5 49 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 83 6,0 83 6,0 81 Defunció 23 1,7 23 1,7 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 19 1,4 19 1,4 52 Alta voluntària 3 0,2 3 0,2 37 Hospitalització domiciliaria 1 0,1 1 0,1 12 No informat 1 0,1 0 0,0 80 Trasllat a una residència social 1 0,1 1 0,1 83 Total , ,0 52 Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes % vàlid vàlids Edat mitjana Domicili , ,0 52 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 76 6,6 76 6,6 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 30 2,6 30 2,6 58 Defunció 27 2,3 27 2,3 67 Trasllat a una residència social 4 0,3 4 0,3 74 Alta voluntària 1 0,1 1 0,1 3 Total , ,

160 Salut mental Contactes en salut mental, període Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM , , , , , , , , , , , , , , Total , , Contactes en salut mental, període (dones) Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM , , , , , , , , , , , , , , Total , , Contactes en salut mental, període (homes) Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM , , , , , , , , , , , , , , Total , ,

161 Diagnòstics CCS, trienni (tota la població) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil ,6 81 Esquizofrènia i trastorns relacionats 43 11,9 31 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 42 11,6 49 Trastorns afectius 42 11,6 53 Altres afeccions mentals 41 11,3 56 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 24 6,6 55 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 15 4,1 48 Altres psicosis 10 2,8 56 Trastorns preadults 10 2,8 38 Emmetzinament per agents psicotròpics 8 2,2 47 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 3 0,8 45 Emmetzinament per substàncies no medicinals 2 0,6 46 Altres 4 1,1 58 Total ,0 59 Diagnòstics CCS, trienni (dones) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil 70 38,5 82 Altres afeccions mentals 31 17,0 55 Trastorns afectius 24 13,2 63 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 17 9,3 63 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 10 5,5 43 Altres psicosis 8 4,4 58 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 6 3,3 40 Esquizofrènia i trastorns relacionats 5 2,7 45 Emmetzinament per agents psicotròpics 4 2,2 48 Trastorns preadults Total ,0 66 Diagnòstics CCS, trienni (homes) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil 48 26,7 80 Esquizofrènia i trastorns relacionats 38 21,1 30 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 32 17,8 51 Trastorns afectius 18 10,0 39 Altres afeccions mentals 10 5,6 59 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 9 5,0 54 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 7 3,9 34 Trastorns preadults 6 3,3 18 Emmetzinament per agents psicotròpics 4 2,2 47 Altres psicosis 2 1,1 49 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 2 1,1 43 Altres 3 0,0 0 Total ,

162 Diagnòstics CCS, trienni i (dones) Categories diagnòstiques Trastorns orgànics i demència senil o presenil Altres afeccions mentals Trastorns afectius Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 9 10 Altres psicosis 5 8 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 4 6 Esquizofrènia i trastorns relacionats 6 5 Emmetzinament per agents psicotròpics 7 4 Trastorns preadults 0 4 Ferides obertes d extremitats 4 1 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 1 1 Emmetzinament per substàncies no medicinals 0 1 Malaltia de Parkinson 2 0 Retard mental 1 0 No codificat 1 0 Total Diagnòstics CCS, trienni i (homes) Categories diagnòstiques Trastorns orgànics i demència senil o presenil Esquizofrènia i trastorns relacionats Trastorns mentals relacionats amb l alcohol Trastorns afectius Altres afeccions mentals Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 5 9 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 3 7 Trastorns preadults 4 6 Emmetzinament per agents psicotròpics 3 4 Altres psicosis 7 2 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 0 2 Malaltia de Parkinson 0 1 Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 0 1 Ferides obertes de cap, coll i tronc 0 1 Emmetzinament per substàncies no medicinals 0 1 Retard mental 1 0 Total

163 Circumstància d alta en salut mental, trienni (total de la població) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili , ,3 53 No informat 55 15,2 0 0,0 79 Trasllat a una residència social 17 4,7 17 5,5 74 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 14 3,9 14 4,6 74 Defunció 5 1,4 5 1,6 82 Alta voluntària 5 1,4 5 1,6 59 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 4 1,1 4 1,3 50 Total , ,0 59 Circumstància d alta en salut mental, trienni (dones) Contactes Motiu alta Contactes % vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili , ,0 60 No informat 35 19,2 0 0,0 79 Trasllat a una residència social 12 6,6 12 8,2 78 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 5 2,7 5 3,4 79 Alta voluntària 4 2,2 4 2,7 65 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 2 1,1 2 1,4 61 Defunció 2 1,1 2 1,4 82 Total , ,0 66 Circumstància d alta en salut mental, trienni (homes) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili , ,5 46 No informat 20 11,1 0 0,0 80 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 9 5,0 9 5,6 72 Trasllat a una residència social 5 2,8 5 3,1 64 Defunció 3 1,7 3 1,9 83 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 2 1,1 2 1,3 39 Alta voluntària 1 0,6 1 0,6 36 Total , ,

164 Recursos d atenció sociosanitària Evolució de la taxa* d utilització de recursos sociosanitaris Any Usuaris Població % Taxa de recurs hospitalari Contactes Edat mitjana , , , , , , , *Taxes per Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, total de la població) Reincidència Usuaris % Episodis % Acumulat , , , , , , , ,0 Total , ,0 Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , ,0 Total , ,0 Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat , , , , , , , ,0 Total , ,0 164

165 Piràmide de contactes, 2009 Sexe Dona Home Total Grups edat Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 25 a , , , a , , a , , , a , , , a , , , a , , , i més , , ,6 88 Total , , ,0 79 Distribució d episodis segons recurs utilitzat per ambdós sexes, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada ,8 81 Unitats d hospitalització per convalescència ,0 78 Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 65 12,5 81 Recursos hospitalització Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 12 2,3 78 Unitats d hospitalització de cures pal liatives 8 1,5 76 Unitats funcionals interdisciplinàries mixtes 1 0,2 37 Total ,3 80 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 94 18,0 78 Total 94 18,0 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 35 6,7 74 Total 35 6,7 74 Total ,

166 Distribució d episodis segons recurs utilitzat per dones, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada ,2 82 Unitats d hospitalització per convalescència 54 19,6 79 Recursos hospitalització Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 39 14,2 81 Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 7 2,5 82 Unitats d hospitalització de cures pal liatives 2 0,7 83 Total ,3 81 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 49 17,8 78 Total 49 17,8 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 19 6,9 76 Total 19 6,9 76 Total ,0 80 Distribució d episodis segons recurs utilitzat per homes, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada 87 35,2 79 Unitats d hospitalització per convalescència 61 24,7 77 Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 26 10,5 80 Recursos hospitalització Unitats d hospitalització de cures pal liatives 6 2,4 73 Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 5 2,0 71 Unitats funcionals interdisciplinàries mixtes 1 0,4 37 Total ,3 78 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 45 18,2 78 Total 45 18,2 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 16 6,5 71 Total 16 6,5 71 Total ,

167 Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per ambdós sexes, període Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats Total Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per a dones, període Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats Total Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per a homes, període Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats Total 167

168 Episodis atesos per grup d edat i sexe, any 2009 Grups edat Contactes % Dona Home Total Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 25 a , , , a , , a , , , a , , , a , , , a , , , i més , , ,6 88 Total , , ,0 79 Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en tota la població, any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 99 19, , ,1 81 Trastorns de l aparell circulatori 79 15, , ,4 81 Neoplàsies i carcinomes in situ 69 13, , ,2 73 Malalties de l aparell respiratori 62 11, , ,1 83 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 53 10, ,6 41 9,2 75 Trastorns mentals 52 10, , ,1 79 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 27 5,2 27 5,4 25 5,6 76 Codis V 18 3,4 0 0,0 16 3,6 78 Malalties de l aparell digestiu 15 2,9 15 3,0 14 3,1 79 Malalties de l aparell genitourinari 13 2,5 13 2,6 11 2,5 83 Símptomes i signes mal definits 12 2,3 12 2,4 10 2,2 79 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 5 1,0 5 1,0 4 0, ,0 5 1,0 5 1,1 82 Malalties de la pell i teixit subcutani 5 1,0 5 1,0 5 1,1 88 Malalties infeccioses i parasitàries 4 0,8 4 0,8 4 0,9 84 No informat 4 0,8 0 0,0 4 0,9 82 Total , , ,

169 Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Trastorns de l aparell circulatori 42 17, , ,9 80 Neoplàsies i carcinomes in situ 36 14, , ,9 68 Malalties de l aparell respiratori 35 14, , ,4 82 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 28 11, , ,0 76 Lesions i emmetzinaments 28 11, , ,4 76 Trastorns mentals 27 10, , ,9 79 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 11 4,5 11 4,6 10 5,0 73 Malalties de l aparell digestiu 10 4,0 10 4,2 10 5,0 82 Codis V 8 3,2 0 0,0 6 3,0 76 Símptomes i signes mal definits 7 2,8 7 3,0 6 3,0 80 Malalties de l aparell genitourinari 6 2,4 6 2,5 5 2,5 87 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 3 1,2 3 1,3 2 1, ,8 2 0,8 2 1,0 80 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,4 1 0,4 1 0,5 88 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,4 1 0,4 1 0,5 93 No informat 2 0,8 0 0,0 2 1,0 86 Total , , ,

170 Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones. Any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 71 25, , ,4 83 Trastorns de l aparell circulatori 37 13, , ,4 82 Neoplàsies i carcinomes in situ 33 12, , ,8 78 Malalties de l aparell respiratori 27 9, , ,0 84 Trastorns mentals 25 9,1 25 9,5 23 9,3 79 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 25 9,1 25 9,5 21 8, ,8 16 6,1 15 6,1 78 Codis V 10 3,6 0 0,0 10 4,1 80 Malalties de l aparell genitourinari 7 2,5 7 2,7 6 2,4 80 Símptomes i signes mal definits 5 1,8 5 1,9 4 1,6 76 Malalties de l aparell digestiu 5 1,8 5 1,9 4 1,6 74 Malalties de la pell i teixit subcutani 4 1,5 4 1,5 4 1,6 88 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 3 1,1 3 1,1 3 1,2 84 Malalties infeccioses i parasitàries 3 1,1 3 1,1 3 1,2 81 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 2 0,7 2 0,8 2 0,8 80 No informat 2 0,7 0 0,0 2 0,8 79 Total , , ,

171 Distribució de les categories diagnòstiques segons CCS en dones d episodis atesos, any 2009 (exclòs codis V: 10) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Fractura de coll de fèmur (maluc) 32 12, , Trastorns orgànics i demència senil o presenil 27 10, , Altres fractures 17 6,5 17 6, Malaltia cerebrovascular aguda 10 3,8 10 3, Fractura d extremitat inferior 9 3,4 9 3, Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 8 3,0 8 3, Bronquitis aguda 8 3,0 8 3, Osteoartritis 7 2,7 7 2, Fractura d extremitat superior 6 2,3 6 2, Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 6 2,3 6 2, Neoplàsia maligna de còlon 6 2,3 6 2, Altres afeccions mentals 6 2,3 6 2, Infeccions de vies urinàries 5 1,9 5 1, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Efectes tardans de malaltia cerebrovascular Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 5 1,9 5 1, ,9 5 1, ,5 4 1, Disrítmies cardíaques 4 1,5 4 1, Fallida, insuficiència o aturada respiratòria (adults) 4 1,5 4 1, Lesió superficial, contusió 3 1,1 3 1, Altres trastorns no traumàtics d articulacions 3 1,1 3 1, Hipertensió essencial 3 1,1 3 1, Trastorns afectius 3 1,1 3 1, Aterosclerosi coronària 3 1,1 3 1, Tuberculosi 3 1,1 3 1, Neoplàsia maligna de mama 3 1,1 3 1, Neoplàsia maligna de pàncrees 3 1,1 3 1, Úlcera crònica de pell 3 1,1 3 1, Altres 64 24, ,6 58 No codificat 3 1,1 0 0, Total , ,

172 Distribució de les categories diagnòstiques segons CCS en homes d episodis atesos, any 2009 (exclòs codis V: 8) Categories diagnòstiques Contactes % Trastorns orgànics i demència senil o presenil Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 30 12, , ,2 17 7, Fractura de coll de fèmur (maluc) 16 6,8 16 6, Malaltia cerebrovascular aguda 12 5,1 12 5, Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 9 3,8 9 3, ,4 8 3, Malalties de vies biliars 6 2,5 6 2, Osteoartritis 6 2,5 6 2, Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 5 2,1 5 2, Neoplàsia maligna de pròstata 5 2,1 5 2, Disrítmies cardíaques 5 2,1 5 2, Efectes tardans de malaltia cerebrovascular Pneumònia per aspiració d aliments o vòmits 5 2,1 5 2, ,1 5 2, Neoplàsia maligna d estómac 5 2,1 5 2, Neoplàsia maligna de cap i coll 4 1,7 4 1, Infeccions de vies urinàries 4 1,7 4 1, Lesió superficial, contusió 4 1,7 4 1, Malaltia de Parkinson 4 1,7 4 1, Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 4 1,7 4 1, Neoplàsia maligna de bufeta 4 1,7 4 1, Lesió intracranial 3 1,3 3 1, Altres trastorns del sistema nerviós 3 1,3 3 1, Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 3 1,3 3 1, Altres malalties de teixit connectiu 3 1,3 3 1, Anèmies 3 1,3 3 1, Altres malalties de les venes i limfàtiques 3 1,3 3 1, Altres 58 24, ,8 57 No codificat 3 1,3 0 0, Total , ,

173 Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta principals en dones, any 2009 Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 97 35, ,8 80 No informat 72 26,2 0 0,0 80 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 47 17, ,2 81 Defunció 22 8, ,8 83 Trasllat a una residència social 17 6,2 17 8,4 82 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 14 5,1 14 6,9 83 Hospitalització domiciliaria 5 1,8 5 2,5 74 Alta voluntària 1 0,4 1 0,5 59 Total , ,0 80 Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta principals en homes, any 2009 Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 82 33, ,6 77 No informat 50 20,2 0 0,0 78 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 44 17, ,3 77 Defunció 27 10, ,7 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 20 8, ,2 76 Trasllat a una residència social 17 6,9 17 8,6 80 Hospitalització domiciliària 6 2,4 6 3,0 80 Alta voluntària 1 0,4 1 0,5 72 Total , ,

174 Bibliogr MANLLEU.indd /07/12 08:29

175 Bibliografia 08 Bibliogr MANLLEU.indd /07/12 08:29