RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA. La proposta de CCOO de lluita contra la pobresa RESUM

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA. La proposta de CCOO de lluita contra la pobresa RESUM"

Encarnación Araya Carrasco
hace 5 años
Vistas:

1 RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA. La proposta de CCOO de lluita contra la pobresa RESUM Secretaria Política Social

2 INTRODUCCIÓ Després de 12 anys, es fa necessària la transformació del PIRMI en una Renda de Ciutadania Tal com la RMI va ser fruit de les nostres propostes, també ara hem d intervenir en la seva modificació La idea de partida de la nostra proposta de RGC és garantir a tota la ciutadania d aquest país els recursos necessaris per fer front a les necessitats indispensables sense oblidar que la finalitat ha de ser la inserció i reinserció social i arribar a la plena autonomia EL DRET A LA RGC SEPARAT DELS PROCESSOS D INSERCIÓ D acord amb les necessitats del col lectiu destinatari (el 89% del total no disposa de cap mena d ingressos) és imprescindible que previ a qualsevol acció específica es garanteixi una renda que solucioni la seva problemàtica immediata. La participació en un programa d inserció per superar la situació d exclusió cal convertir-la en un dret. 2

3 FINALITAT I NATURALESA Es tracta d una prestació periòdica de naturalesa econòmica És de caràcter alimentari i podrà complementar altres prestacions públiques (contributives o no) fins la quantia que es determini com a suficient per garantir la supervivència És subsidiària: la seva percepció ve condicionada a la prèvia sol licitud de les anteriors prestacions. La diferència amb l actual RMI és que no necessàriament està condicionada a la participació activa en un Pla Individual de reinserció (PIR), sinó que aquest esdevé un dret. És diferent a la renda bàsica o salari de ciutadania, ja que la RGC garanteix una renda mínima de subsistència a aquell qui no la pot obtenir per altres vies. QUANTIA DE LA RGC Haurà de ser, almenys, igual que les actuals PNC i en cap cas superior al SMI. L escàs valor de les PNC i del SOVI pot solucionar-se si el govern de la Generalitat (qui les gestiona) les complementés. Proposem que quan els perceptors de la RGC passin a cobrar una PNC o el SOVI es mantinguin els complements als quals tenien dret. 3

4 Sense aquest complement, l import de la RGC seria l actual import de la RMI bàsica (305, ,- ptes) amb increments dels actuals complements. GUANYAR AGILITAT DESVINCULANT LA RENDA DEL PLA D INSERCIÓ Cal reduir al màxim els requisits per ser perceptor, mantenint només els imprescindibles per evitar fraus i abusos i així reduir l estigmatització que pateix el col lectiu La lentitud burocràtica alenteix el procés, garantir prèviament la renda agilitarà el procés La voluntat i la motivació a l hora de participar en un itinerari millorarà l eficàcia dels recursos esmenats Els plans d inserció han de ser un dret caracteritzat per: - la seva adequació personal (donada l heterogeneïtat de problemes) - la participació directa dels destinataris en la seva elaboració DURADA DEL PROGRAMA Actualment són 12 mesos prorrogables anualment Proposem que la durada de la prestació s estengui mentre es mantingui la situació de necessitat 4

5 En cas de participar en un programa d inserció, la seva durada ha d estar en funció de la necessitat personal REFORMA DELS PLANS D INSERCIÓ I DE SUPORT PERSONAL La cronificació al programa és un reflex de la manca d eficàcia i d adaptació individual de molts PIR Eliminar el requisit de participació activa en els itineraris, no ha de significar que de forma generalitzada, els perceptors es conformin amb la percepció de la renda assistencial i perdin l interès en la inserció La situació no variarà gaire de l actual en que hi ha exempcions de seguiment de processos d inserció per persones grans o seguiments desmotivats amb la única finalitat de rebre la prestació El 13% dels expedients s extingeixen per incompliments dels processos d inserció Un efecte pot ser que s elaborin menys plans, però els que es duguin a terme siguin de més qualitat i més adaptats a les necessitats personals Continuem reivindicant, però, més recursos per aquest tipus d actuació i per assolir millors resultats 5

6 COMPATIBILITAT AMB RENDES DEL TREBALL Actualment la RMI és incompatible amb el salari, sempre que aquest superi la quantia de la RMI Proposem que pugui compatibilitzar-se fins una determinada quantia, que correspondria al SMI + RMI mínima (25% de la RMI bàsica) (506,87 euros ,- ptes) El període de temps en que podria compatibilitzar-se hauria de ser fins que s aconsegueixi la plena inserció Aquesta mesura incentivaria el treball, ja que es premiaria l esforç i alhora evitaria la trampa de la pobresa i el frau. Les darreres reformes laborals han donat dret a les empreses que contracten persones en procés d inserció a percebre la RMI, en concepte de bonificació, a canvi d abonar-li al treballador/a el salari de conveni o el SMI en el seu cas. Proposem que es distribueixi l incentiu entre empresa i treballador: abonant al treballador el 25% de la RGC (mantenint els complements a que tenia dret) i el 75% restant a l empresa en concepte de bonificació a càrrec del Departament de Treball. BENEFICIARIS I COMPLEMENTS Els complements introduïts l any 2002, són massa modestos (suposen un increment de 33, ,- ptes de mitjana per expedient) i incompatibles amb la percepció de rendes diferents a les de la RMI. 6

7 Proposem que es perllongui el complement per fill a càrrec dels actuals 16 anys (ampliables a 18), fins els 25 anys, sempre que es garanteixi que els menors de 16 anys cursen l ensenyament obligatori i els majors segueixen estudis post-obligatoris amb els corresponents ajuts, o participen en processos d inserció (formatius o laborals) Donada la naturalesa de renda mínima de subsistència, caldria revisar l actual normativa que determina que només un membre de la unitat de convivència pot ser titular de la renda. L escassa retribució que això suposa impedeix l emancipació dels joves. Podria aplicar-se el límit d ingressos per unitat de convivència en funció del nombre de membres per garantir la vida digna de tots i cadascun dels membres de la mateixa (de forma similar a com es fa en l assignació de les PNC). 7

Documentos relacionados

DADES DE PRESTACIONS 2013

DADES DE PRESTACIONS 2013 ATUR / LÍMITS DE FOGASA / IT / IPREM / SMI IRSC / PENSIONS CONTRIBUTIVES / PENSIONS NO CONTRIBUTIVES / PRESTACIÓ FILLS A CÀRREC TOPALL PENSIÓ SEGURETAT SOCIAL BASES DE COTITZACIÓ [ATUR] [LÍMITS DE FOGASA]