Avaluació demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural del Garraf ( )

Transcripción

1 Avaluació demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural del Garraf (27-21) Joaquim Soler Massana 1, Albert Martínez Silvestre 1 Francesc Marquès 1, Roger Tarín Abat 1 i Cristina Portabella Serrano 1 Josep R. Torrentó 2 1 CRARC (Centre de Recuperació d Amfibis i Rèptils de Catalunya) C/Santa Clara s/n, 8783 Masquefa. Telf crarc@amasquefa.com 2 Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

2 INTRODUCCIÓ La Tortuga Mediterrània Queloni europeu d àmbit mediterrani amb 2 subespècies reconegudes Presència a Catalunya

3 INTRODUCCIÓ Conservació La tortuga mediterrània és el queloni amb una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d Europa occidental Amenaces: Activitat agrícola Expoli Incendis Depredació Altres A Catalunya està sotmesa a Decrets, ordres i lleis des de l any 1973

4 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Projecte de reintroducció al Parc Natural del Garraf Desenvolupament projecte: - tancat d aclimatació (fins 27) - selecció exemplars - alliberaments Des de 1992 a 5 de novembre de 21: 3419 alliberaments en tot el Parc, d aquestes 111 cries Detectades gairebé 2 cries nascudes en llibertat Alliberaments realitzats a la zona d estudi del treball Any Total Nre. alliberaments 1* 1** Nre. exemplars

5 OBJECTIU En base al Pla de Conservació de l espècie (27), aquest estudi té per objectiu valorar la reintroducció feta en aquest territori, per tal de conèixer l estat actual i l evolució de la població des de que es va iniciar el projecte.

6 METODOLOGIA Àrea d estudi: 112ha en 28 parcel les Cada parcel la ha estat visitada 3 cops amb un total de 3 hores Codi identificació Seguiment captura-recaptura S ha aplicat dos mètodes estadístics per a càlculs de poblacions : - mètode de Schnabel - mètode de Jolly-Seber

7 RESULTATS I DISCUSIÓ Evolució de la població Jolly-Seber: resultats molt variables entre mostres, possiblement pel baix nombre de mostres i captures. Poc coherents amb el nombre d'animals reintroduïts Tenint en compte les 12 visites dels últims 4 anys: Visita N estimada Schnabel: resultats força aproximats al llarg dels 4 anys (estabilització de la població). Coherent amb els animals reintroduïts Any N estimada Var ES ,817,15, ,72,33, ,912,65, ,797,73,7

8 RESULTATS I DISCUSIÓ Evolució de la població Schnabel dóna resultats més fiables Abundància de 12,59 tortugues/ha amb les dades del 21 Bon estat en comparació amb d altres poblacions Població Albera (Fèlix et al 1989) Albera (Bertolero 27) Delta de l Ebre (Bertolero 27) Delta de l Ebre (Bertolero 27) Garraf Any Abundància (ind/ha) 1,95,3 2,16 8,2 12,59

9 RESULTATS I DISCUSIÓ Estructura de la població 7 6 N individus cria juvenil subadult adult indeterminat mascle femella Gràfic 4. Distribució per sexe i edat dels exemplars capturats entre 27 i 21. El 31,13% són individus no marcats i per tant nascuts al Parc Reproducció per part dels individus reintroduïts Bona adaptació

10 RESULTATS I DISCUSIÓ Sex-ratio Any Nascuts en llibertat Sex-ratio 1 :1,56 1 :1,16 1 :,86 Estat Desequilibrada favor de les femelles Equilibrada (dades molt semblants a les poblacions de l Albera (Fèlix et al. 1989)) Equilibrada (dades semblants al que ha passat al Delta de l Ebre (Bertolero 22)) 42; 4% 37; 35% 27; 25% indeterminat mascle femella Distribució per sexes de la població entre 27 i 21 (valor; percentatges).

11 RESULTATS I DISCUSIÓ Estructura d edats Bon estat de la població, tot i ser un factor molt variable entre els diferents anys. 3; 1% 3; 1% 17; 59% 6; 21% cria juvenil subadult adult Distribució de l estructura d edats de la població del 21 (valor; percentatges). Població immadura capturada 27-21: 24,52% Semblant al 25% de la població de l Albera al 1986 (Fèlix 1999)

12 RESULTATS I DISCUSIÓ Ecologia de la població S espera trobar-los en els llocs més adients, amb facilitat de trobar aliment i amagatall. 22% 6% 9% 5% 1% Distribució respecte al tipus de biotop on han estat trobats els exemplars capturats entre 27 i % bosc conreu marge matollar prat pista No s observa cap relació entre sexe ni edat per al biotop on han estat localitzats els animals N individus bosc conreu marge matollar prat pista N individus bosc conreu marge matollar prat pista indeterminat mascle femella cria juvenil subadult adult Distribució per sexe i lloc dels exemplars capturats entre 27 i 21. Distribució per edat i lloc dels exemplars capturats entre 27 i 21.

13 RESULTATS I DISCUSIÓ Ecologia de la població N individus h 9h 1h 11h 12h 13h 14h mitjana La millor hora per trobar les tortugues és a primera hora del matí, disminuint a mesura que avança el dia, a mesura que augmenta la temperatura a partir de les 12h. Distribució del nombre de captures pels anys segons l hora en que han estat trobades, i mitjana dels 4 anys. No es troba relació en el sexe i l hora de captura. Els animals més joves es solen trobar en hores de menys calor. Distribució del nombre de captures entre els anys 27 i 21 segons l hora en que han estat trobades i l estructura d edats. N individus h 9h 1h 11h 12h 13h 14h cria juvenil subadult adult

14 RESULTATS I DISCUSIÓ Biometría Presenta un bon 2 creixement, de manera 15 general tenim una relació longitud-pes que té forma 1 de corba exponencial y =,2694x 2,8929 Relació longitud-pes, per sexes dels individus del 27, 28 i 21. Pes (g) 25 5 R 2 =,9742 y =,4923x 2,6843 R 2 =,9553 y =,565x 2,6137 R 2 =, Longitud (cm) Indeterminat Mascle Femella En els adults s observa una diferència del 14,74% essent més gran les femelles Pes (g) Longitud (ncl) (cm) Femella 96,41 ± 5,19 16,27 ±,29 Mascle 58,5 ± 42,22 14,18 ±,39 És de les poblacions espanyoles amb una longitud i pes més gran, presenten un bon estat

15 CONCLUSIONS I RECOMANACIONS FUTURES -Segueixen existint diferents factors que incideixen negativament a la població -L estudi d avaluació demogràfica resulta imprescindible per poder valorar el projecte de reintroducció -Pel moment sembla una població força establerta, amb un augment de la població des de la seva reintroducció i, on els paràmetres ecològics i biològics s assimilen molt al d altres poblacions -El mètode aplicat s hauria de perfilar en els futurs anys -Les accions realitzades semblen les indicades, en un futur proper cal afavorir l establiment de noves poblacions a diferents punts del Parc

16 AGRAÏMENTS Els autors agraeixen particularment als Guardes del Parc, al cos d agents rurals, al biòleg Santi Llacuna (director del Parc del Garraf) i a Emma Guinart (Tècnica del DMAH), la seva ajuda en la vigilància i desenvolupament del projecte. A l ajuntament de Masquefa pel compromís en la conservació de la fauna herpetelògica de Catalunya. Al biòleg Dr. Gustavo A. Llorente (UB) pel tutoratge de part del treball. Al biòleg Xabier García Azurmendi pel treball de camp del 29 i al naturalista Francesc Marquès Sales per la gran ajuda i recolzament en el cens del 21.