L Ordenació ambiental de la il luminació exterior per a la protecció del medi nocturn. Prevenció de la contaminació lluminosa

Transcripción

1 L Ordenació ambiental de la il luminació exterior per a la protecció del medi nocturn. Prevenció de la contaminació lluminosa Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa Sr. Lluís Gustems i Romeu Responsable de Planificació i Control en Prevenció de la Contaminació Lluminosa Barcelona 21 de setembre de 2012

2 NORMATIVES D IL LUMINACIÓ EXTERIOR Territorials Catalana Espanyola Unió Europea En matèria de: Protecció del medi nocturn Ordenació del sector Industrial (seguretat, qualitat, garantia,...) Prevenció de riscos laborals Protecció de la Salut... Recomanacions tècniques

3 El Medi Nocturn

4 El Medi Nocturn Península Ibèrica de nit des del satèl lit de la NASA any 2010 Font: El País 18 d octubre de 2010.

5 NORMATIVA CATALANA LLEI 6/2001, DE 31 DE MAIG, D ORDENACIÓ AMBIENTAL DE L ENLLUMENAMENT PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NOCTURN DECRET 82/2005, DE 3 DE MAIG, PEL QUAL S APROVA EL REGLAMENT DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001. (Vigent des del 5 de maig de 2005 fins el 5 de desembre de 2011) PENDENT D UN NOU DECRET XX/2012 o 2013.

6 NORMATIVA CATALANA L article 1 de la Llei 6/2001, estableix que l objecte de la Llei és, la regulació de les instal lacions i aparells d enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lluminosa que poden produir.

7 La contaminació lluminosa/lumínica és el resultat d una il luminació incorrecta i innecessària. 1

8 - L article 4 e la Llei 6/2001, defineix la contaminació lumínica com l emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en que s han instal lat els llums. - La pàgina 431 del Diccionari de la llengua catalana de l IEC, el 2007, defineix la contaminació lluminosa com l augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il luminació artificial. - L article 3.f de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera, defineix la contaminació lumínica com la resplendor lluminosa nocturna o brillantor produïda per la difusió i reflexió de la llum en els gasos, aerosols y partícules en suspensió en la atmosfera, que altera les condiciones naturals de les hores nocturnes i dificulten les observacions astronòmiques dels objectes celestes, però s ha de distingir de la brillantor natural, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes y a la luminescència de les capes altes de l atmosfera, de la resplendor lluminosa deguda a les fonts de llum instal lades en l enllumenat exterior. - L article 1 de la ITC-EA-03 del Reial Decret 1890/2008, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior, defineix la resplendor lluminosa nocturna o contaminació lumínica/lluminosa com la lluminositat produïda al cel nocturn per la difusió i reflexió de la llum en els gasos, aerosols i partícules en suspensió en l'atmosfera, procedent, entre altres orígens, de les instal lacions d il luminació exterior, bé per emissió directe al cel o per reflexió de les superfícies il luminades.

9 NORMATIVA CATALANA La Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l activitat econòmica. Modifica la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001: 1. L enllumenat exterior existent, tant de titularitat pública com privada, ha de complir les prescripcions d aquesta llei i les del reglament que la desplegui no més enllà del 31 de desembre de L adaptació de l enllumenat exterior a la normativa vigent s ha de fer tenint en compte el grau de protecció aplicable al lloc on es troba situat, d acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, aprovat pel departament competent en matèria de medi ambient.

10 NORMATIVA CATALANA EL MAPA DE LA PROTECIÓ DEL MEDI NOCTURN protegeix tot el territori de Catalunya amb 4 graus de protecció. En funció del lloc on s ubica la instal lació, la il luminació té uns requeriments específics. Inici.html

11

12

13 NORMATIVA CATALANA La Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya ( DOGC núm. 3798, ), estableix com emissions il legítimes les immissions de llum i ones electromagnètiques que causen danys a la finca o a les persones són prohibides i generen responsabilitat pel dany causat.

14 NORMATIVA CATALANA LA LLEI 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial. DOGC Article1. L objecte d aquesta llei és la regulació, dins l àmbit de competències de la Generalitat, del marc jurídic general de la seguretat industrial en el territori de Catalunya, incloent-hi la vigilància del mercat en aquesta matèria. La seguretat industrial és un servei públic d interès general que té per objecte prevenir els riscos industrials, limitar-los a un nivell socialment acceptable i mitigar les conseqüències dels accidents, si es produeixen, que puguin causar danys i perjudicis a les persones, els bens o el medi ambient com a resultat de l activitat industrial,...

15 NORMATIVA ESPANYOLA Llei 21/1992, de 16 de juliol, d indústria Reial decret 842/2002, de 2 d agost, pel qual s aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior. Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera.

16 NORMATIVA ESPANYOLA El Reial Decret 1890/2008, desplega els articles 2, 9.1 i 12.5 de la Llei 21/1992; regula les condicions tècniques de disseny, execució i manteniment de les instal lacions d il luminació exterior, amb la finalitat de limitar la contaminació lluminosa i reduir la llum sobrera, intrusa o molesta i millorar l eficiència i l estalvi energètic ( entrada en vigor l 1 d abril de 2009). L article 2 de la Llei 21/1992, d indústria, estableix que una de les finalitats es contribuir a compatibilitzar l activitat industrial amb la protecció del medi ambient.

17 NORMATIVA ESPANYOLA Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. Reial Decret 486/1997, de 14 d abril, pel qual s estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Guia tècnica per a l avaluació i prevenció de riscos relatius a la utilització dels llocs de treball Ministeri de treball e immigració.

18 NORMATIVA EUROPEA Reglament (CE) núm. 245/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades fluorescent sense estabilitzadors integrats i per a làmpades de descàrrega d alta intensitat i per estabilitzadors i llums que puguin funcionar amb dites làmpades.

19 NORMATIVA EUROPEA Reglament (CE) núm. 244/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades d us domèstic no direccionals. Decisió de la Comissió, de 6 de juny de 2011, pel qual s estableixen els criteris ecològics per la concessió de l etiqueta ecològica de la UE a les fonts lluminoses

20 EN MATERIA DE SALUT La Unió Europea el 2008 va considerar les radiacions emeses per les làmpades com a riscos emergents. 19 de març de Health Effects of Artificial Light. mittees/emerging/docs/scenihr_o_035.pdf UNE-EN 62471, Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades

21 NORMES UNE-EN (Associació Espanyola de Normalització y Certificació) -UNE-EN Llums. Requisits generals i assaigs UNE-EN Llums. Requisits particulars. Llums d enllumenat públic. 2003/ UNE-EN Llums. Requisits particulars. Projectors UNE-EN Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades UNE-EN d il luminació en els llocs de treball. -UNE-EN Il luminació d instal lacions esportives

22 PARÀMETRES NORMATIUS Zona E1 Zona E2 Zona E3 Zona E4 Làmpades Vapor de sodi >65 lm/w >65 lm/w >65 lm/w Làmpades de vespre Vapor de sodi Vapor de sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Làmpades de nit Vapor de sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Làmpades >85 lm/w >85 lm/w >85 lm/w >85 lm/w Valors límit de Flux d'hemisferi superior instal lat <1% <5% <15% <25% Màxim de FHS instal lat d'un llum de vespre <1% <5% <15% <25% Màxim de FHS instal lat d'un llum de nit Valors límit de Flux d'hemisferi superior instal lat <1% <1% <15% <25% en funció de la classe d'il luminació i la potencia lluminosa de la font (<20%) Il luminació vertical 2 lux 5 lux 10 lux 25 lux Il luminació intrusa màxima de vespre 2 lux 5 lux 10 lux 25 lux Il luminació intrusa màxima de vespre 1 lux 2 lux 5 lux 10 lux Intensitat lluminosa emesa pels llums en direccions molestes cd cd cd cd Intensitat lluminosa emesa a àrees protegides de vespre cd cd cd Intensitat lluminosa emesa a àrees protegides de nit 500 cd cd cd Luminància mitjana de les façanes 5 cd/m2 5 cd/m2 10 cd/m2 25 cd/m2 Luminància mitjana de façanes i monuments de vespre 5 cd/m2 5 cd/m2 10 cd/m2 25 cd/m2 Luminància mitjana de façanes i monuments de nit 0 cd/m2 0 cd/m2 5 cd/m2 12 cd/m2 Luminància màxima de les façanes 10 cd/m2 10 cd/m2 60 cd/m2 150 cd/m2 Luminància màxima d'edificis de vespre 10 cd/m2 40 cd/m2 80 cd/m2 100 cd/m2 Luminància màxima d'edificis de nit 5 cd/m2 20 cd/m2 40 cd/m2 50 cd/m2 Luminància màxima de senyals i rètols lluminosos 50 cd/m2 400 cd/m2 800 cd/m cd/m2 Luminància màxima de rètols 50 cd/m2 400 cd/m2 800 cd/m cd/m2 Increment del llindar de contrast (TI) 15% 15% 15% 15% Enlluernament pertorbador màxim (TI) 10% 10% 15% 15% El Reial Decret 1890/2008.Decret 82/2005. Reglament CE núm. 245/2009.

23 MARCAT CE Cal utilitzar aparells d enllumenat amb el Marcat CE, indica que compleix amb la normativa que li es d aplicació: - Directiva de baixa tensió 2006/95/CEE, relativa a l aproximació de les legislacions dels estats membres sobre material elèctric destinat a ser utilitzat amb determinats límits de tensió. - Directiva de compatibilitat electromagnètica 2004/108/CEE, relativa a l aproximació de les legislacions dels estats membres en matèria de compatibilitat electromagnètica i... - Directiva d Ecodisseny 2009/125/CE, per la qual s instaura un marc per l establiment de requisits de disseny ecològic aplicables a productes relacionats amb l energia.

24 MARCAT CE - Reglament (CE) núm. 245/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades, estabilitzadors i llums. - Reial Decret 154/1995, pel qual es modifica el reial decret 7/1998, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. - El Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior.

25 MARCAT CE - Reial Decret 842/2002, pel qual s aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementaries ITC-BT-01 a ITC-BT UNE-EN Llums. Requisits generals i assaigs UNE-EN Llums. Requisits particulars. Llums d enllumenat públic. 2003/2011. UNE-EN Llums. Requisits particulars. Projectors UNE-EN Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades

26 CONCLUSIONS La millora i racionalització de la il luminació és necessària per avançar cap a un desenvolupament sostenible, i permet: - Reduir impacte sobre el medi - Estalviar energia i recursos naturals - Reduir costos econòmics

27 Gràcies a tots els assistents

28