INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL i CANVI CLIMÀTIC

Transcripción

1 INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL i CANVI CLIMÀTIC PROTOCOL DE CONTROL DEL VECTOR LLUM EN LES INSTAL LACIONS D IL LUMINACIÓ EXTERIOR I PROCEDIMENT DE MESURAMENT 1. OBJECTE Febrer de 2018 L objecte d aquesta instrucció tècnica és establir un protocol per avaluar el compliment de les prescripcions tècniques del vector llum en les activitats sotmeses al règim d inspecció i control ambiental en matèria de contaminació lumínica. 2. ÀMBIT D APLICACIÓ: Instal lacions d il luminació exterior i instal lacions d il luminació interior amb afectació a l exterior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir. Aquesta instrucció tècnica és d aplicació per a autoritzacions ambientals, i pot servir de model per al compliment de prescripcions de la resta d activitats sotmeses al règim de prevenció i control ambiental. 3. MARC LEGAL: Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 190/2015, de 25 d agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn. 4. CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL LACIONS D IL LUMINACIÓ EXTERIOR Per tal d establir els criteris d inspecció i control del vector llum cal tenir en compte el flux lluminós total 1 ( total ) de les làmpades instal lades i la zona de protecció envers la contaminació lumínica en la qual està ubicada la instal lació a controlar. D acord amb els paràmetres anteriors, les instal lacions d il luminació es classifiquen de la manera següent: Instal lació de baixa incidència: - Instal lacions amb total < 100 klm ubicades en zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica (E1). - Instal lacions amb total < 500 klm ubicades en zones de protecció menor, moderada i alta envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2). 1 El flux lluminós total de la instal lació total s obté de sumar el flux lluminós de totes les làmpades instal lades. En el cas de no disposar de la dada, el flux lluminós d una làmpada làmpada es calcula mitjançant la multiplicació de la seva eficàcia lluminosa (lm/w) per la seva potència elèctrica nominal (W). 1

2 Instal lació d alta incidència: - Instal lacions amb total 100 klm ubicades en zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica (E1). - Instal lacions amb total 500 klm ubicades en zones de protecció menor, moderada i alta, envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2). - Instal lacions que tenen en l autorització prescripcions específiques de llum intrusa cap a una zona E1 propera i que el total 100 klm. 5. PROCEDIMENT D INSPECCIÓ I CONTROL DEL VECTOR LLUM El procediment per avaluar el compliment de les prescripcions tècniques del vector llum establertes en les autoritzacions ambientals de les activitats és el següent: Comprovació del flux lluminós total de la instal lació i la zona de protecció envers la contaminació lumínica on està ubicada la instal lació, d acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica de Catalunya. Les instal lacions de baixa incidència hauran de passar un control, que es podrà fer de dia, en què es verificarà que la instal lació correspon a la descrita en el projecte i en l autorització (horari de funcionament de la il luminació, tipus i nombre de làmpades i la seva potència, tipus, nombre i condicions d instal lació dels llums (FHSi)). Les instal lacions d il luminació d alta incidència hauran de passar un control en què es verificarà que la instal lació correspon a la descrita en el projecte i en l autorització (com a les instal lacions de baixa incidència). A més, es faran mesuraments luminotècnics d il luminació intrusa i de luminància de l enllumenat exterior comercial i publicitari i/o de la il luminació ornamental, seguint el procediment descrit en els annexos d aquesta instrucció tècnica. 5.1 Procés mostral Per tal de facilitar la funció inspectora i simplificar el control s estableix el procés mostral a seguir en la verificació de les característiques i aparells de la instal lació d il luminació exterior. La grandària de la mostra s escull en funció de la grandària del lot, és a dir del nombre de punts de llum que hi hagi de la mateixa tipologia (tant pel que fa al llum com a la làmpada), i s ha de fer seguint la taula següent: Grandària de la mostra segons la UNE-ISO 2859 per a la inspecció normal Grandària del lot Grandària de la mostra 2 a a a a a a a a a a a a

3 La selecció de la mostra a verificar s ha de fer per cada lot, de manera que de cada tipologia de llum hi quedin inclosos els punts de llum més susceptibles de causar molèsties o perjudicis al medi. Per tant, entre altres, els punts de llum instal lats a elevada alçada i els perimetrals al recinte han d estar inclosos en la mostra. 5.2 Exempcions de l aplicació de la Llei 6/2001 Les instal lacions d enllumenat industrial exterior existents a l entrada en vigor del Decret 190/2015 (27 de novembre de 2015), a les quals sigui d aplicació l exempció prevista a l article 3.2.d), per la qual són exemptes únicament de les prescripcions que siguin incompatibles amb la normativa de seguretat industrial o de seguretat en el lloc de treball, han de disposar d una declaració responsable de la persona o empresa que n és titular en la que s especifiqui que hi concorren els requisits per a l aplicació de la referida exempció i que contingui la informació establerta al punt 9 de l annex 1. Aquesta declaració s ha de facilitar al personal acreditat en les tasques d inspecció i control. La declaració de la persona responsable, justificativa d aquesta exempció, ha de concretar: - Els espais en què les exigències funcionals en matèria de seguretat industrial o de seguretat i salut en el lloc de treball requereixen necessitats lumíniques diferents a les establertes a l autorització. - Quina prescripció no és conciliable i el punt de la norma de referència per la qual no es pot complir. L entitat ambiental de control ha d adjuntar l escrit justificatiu de la persona titular en l informe que acompanya l acta de control ambiental o inspecció i, d acord amb la Llei 6/2001 i el Decret 190/2015, les prescripcions tècniques no conciliables en els espais concrets declarades pel titular no s han de tenir en compte pel que fa a la inspecció o control. Es pot consultar un model de declaració responsable a l adreça: _vector_llum/. Les prescripcions del vector llum de les autoritzacions actuals que poden ser no conciliables en matèria de seguretat industrial o seguretat en el lloc de treball, són les següents: Les que estableixen valors mitjans màxims d il luminació. La normativa de seguretat en el treball i la Norma UNE-EN Il luminació en lloc de treball indiquen els nivells d il luminació necessaris per desenvolupar l activitat amb seguretat. Les que estableixen valors d il luminació mitjana de seguretat. La norma UNE-EN Il luminació en lloc de treball indica els nivells d il luminació necessaris en funció del grau de risc. Les que fixen l obligatorietat d utilitzar làmpades de vapor de sodi, en els espais concrets que necessiten llum de característiques diferents. La norma UNE-EN Il luminació en lloc de treball indica l índex de reproducció cromàtic 2 per desenvolupar l activitat amb seguretat. Les que estableixen l obligació d il luminar de dalt a baix o limiten el FHSi, quan es tracti d il luminar elements excepcionals que no permeten instal lar els llums a la part superior per motius de seguretat (ex. il luminació de forns, reactors, etc.). 6. VERIFICACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL LACIÓ S ha de verificar que la instal lació i els aparells d il luminació s ajusten a les característiques descrites en la documentació tècnica i en l autorització. 2 El índex de reproducció cromàtic típic de les làmpades de vapor de sodi a alta pressió és 25, i per a LED PC-Ambre és 40 3

4 La verificació consisteix en: - Horari de funcionament: en el cas que l activitat no estigui autoritzada pel funcionament en horari de nit, es farà constar en l acta de control l horari de funcionament de la il luminació exterior que declari la persona titular. - Sistemes d accionament de rètols i il luminació ornamental: la persona titular de la instal lació ha d informar de quin és l horari programat d encesa i apagada. - Tipologia de làmpades: la verificació de làmpades s ha de dur a terme en funció de les prescripcions establertes a l autorització, de la forma següent: En el cas que s estableixin unes característiques determinades de la llum (làmpades tipus I, II, II, temperatura de color o tecnologia permesa) i l eficàcia mínima de les làmpades, la verificació s ha de realitzar mitjançant la documentació tècnica de les làmpades que la persona titular té l obligació de disposar. En el cas que s estableixi l obligatorietat que les làmpades siguin de vapor de sodi, LED PC-Ambre o filtrat, la verificació s ha de fer mitjançant la documentació tècnica o, si el titular no disposa de la documentació atesa l antiguitat de les làmpades, es pot fer una comprovació visual. En aquesta, s ha d encendre la instal lació d enllumenat, i comprovar com a mínim, que la tonalitat del llum es carbassa, i correspon a làmpades de tipus vapor de sodi o característiques espectrals similars. En zones E2, E3 i E4, el cas que s estableixi que les làmpades han de ser preferentment de sodi, no s ha de fer cap tipus de verificació per aquesta prescripció. Tipologia de llums: cal comprovar el compliment de les condicions establertes en l autorització de flux a l hemisferi superior instal lat. La persona titular de l activitat ha de disposar de la documentació tècnica dels llums en què s especifiqui el seu FHSi. Pel que fa als projectors, s ha de comprovar el seu angle d instal lació. El titular de la instal lació ha de disposar de la documentació tècnica del projector en la qual s indiqui el FHSi del projector en l angle d instal lació. També s accepta la fotometria en format electrònic per justificar el càlcul mitjançant un programa de càlcul lumínic. En el cas que, per l antiguitat dels llums, no disposi de la documentació tècnica, s ha de buscar l equivalència amb un llum del quan se n conegui el FHSi. (vegeu la taula de flux d hemisferi superior instal lat de llums a l adreça ntrol_del_vector_llum/). Cal comprovar les altres prescripcions que estableixi l autorització, segons la NOTA INFORMATIVA sobre la realització dels controls ambientals de contaminació lumínica de les activitats subjectes a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que es pot consultar a l adreça: _vector_llum/

5 7. MESURAMENTS LUMINOTÈCNICS: En instal lacions d alta incidència és necessari realitzar mesuraments luminotècnics. Cal tenir en compte una sèrie de consideracions genèriques: - Existeix una incertesa en els valors mesurats, inherent a tot mètode de mesura de camp. Aquests poden ser deguts a la combinació del següent: precisió de l instrument de mesura, diferent posició i orientació de la cèl lula en el moment de mesura, diferències en el rendiment fotomètric, variacions en la tensió d alimentació del llum, estat de l atmosfera, etc. Tots els valors obtinguts finals, per a ser comparats amb els prescrits a l autorització o normativa d aplicació, han de ser arrodonits a la unitat. És a dir: Un cop mesurats els valors amb l aparell corresponent, el resultat final després del càlcul corresponent (si fos necessari), s ha de facilitar sense decimals. - Per a fer la verificació inicial, cal acreditar un funcionament mínim de 100 hores de la instal lació mesurada. - Abans de fer la mesura, cal esperar un mínim de 30 minuts de l encesa perquè s estabilitzi el flux lumínic. - En el cas que existís un sistema de regulació instal lat, s han de realitzar les mesures tenint en compte la casuística de funcionament del mateix, i en tot cas, en la situació més desfavorable. - Amb caràcter descriptiu, s ha d incloure a l acta corresponent, per a totes actuacions de mesura: a) Descripció general de la instal lació: imatges il lustratives, esquema i descripció de distàncies necessàries per a les mesures, ubicació (en adreça postal i/o coordenades UTM) i propòsit detallat de la instal lació. b) Zona de protecció envers la contaminació lumínica segons el mapa aprovat. c) Data i hora de la mesura. d) Aspectes singulars que puguin afectar: Interferències: arbres, cotxes, etc. Altres elements lumínics: Rètols, aparadors, etc. Possibles contribucions climàtiques en el moment de mesura (lluna, nuvolositat, etc.). e) Lloc i valors obtinguts. - Si es fan mesures en diferents hores, per comprovar les prescripcions en horari vespre i nit, cal repetir l adquisició de dades per cada procediment de mesura. - Tots els aparells de mesurament emprats han de disposar del corresponent certificat de calibratge. - La metodologia de les mesures es descriu als annexes adjunts a aquesta Instrucció Tècnica. Barcelona, 14 de febrer de 2018 Mercè Rius i Serra Directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic 5

6 ANNEX 1: PROTOCOL DE MESURAMENT DE LA IL LUMINACIÓ INTRUSA 1. Objecte Establir els requeriments exigibles en els mesuraments de la il luminació intrusa per fer el control d activitats sotmeses al règim de prevenció i control ambiental. 2. Àmbit d aplicació Instal lacions d il luminació d alta incidència que produeixen afectació a l exterior de l activitat. 3. Control Cada control ha de contenir: Comprovació del flux lluminós total de la instal lació i de la zona de protecció envers la contaminació lumínica on està ubicada la instal lació, d acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica de Catalunya. Comprovació de la zona de protecció envers la contaminació lumínica, on està la superfície a mesurar, en cas que sigui diferent a la anterior (per zones naturals, parcs, etc.). Verificació que la instal lació i els aparells d il luminació s ajusten a les característiques descrites en la documentació tècnica i en l autorització. Comprovació de l horari de funcionament de l enllumenat exterior. Mesurament de la il luminació intrusa. 3.1 Metodologia La il luminació intrusa és la llum artificial que rep un objecte o espai sense que li correspongui; la seva unitat és el lux (lx) i els aparells de mesurament que s utilitzen són el luxímetre i el telèmetre o equivalent per a mesurar la distància. A tota mesura, cal tenir en compte les consideracions generals de l apartat 7.MESURAMENTS LUMINOTÈCNICS d aquesta Instrucció Tècnica. Per determinar el grau d afectació per il luminació intrusa cal inspeccionar tot el perímetre exterior de l activitat; i es faran les mesures en el punt o punts en què es detecti visualment més il luminació sobrera procedent de l activitat: El mesurament d il luminació intrusa s ha de realitzar on s ha detectat la màxima incidència de la llum sobrera.

7 Cal anotar a l acta de control la situació de l espai afectat per la llum intrusa, de la forma més exacta possible (indicant-ne les seves coordenades UTM i/o direcció postal i/o il lustrant-ho amb imatges representatives) i fer un croquis de la retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats, que s ha d adjuntar en l informe que acompanyi l acta de control. En el cas d haver-hi possibles influències d altres instal lacions d il luminació en el mesurament, cal anotar-ho en l acta de control en l apartat observacions. Si el valor mesurat dona lloc a una disconformitat, cal buscar un sistema per valorar independentment l afectació de la instal lació que s està controlant. El cas ideal seria apagar totes les llums externes de l activitat que s està avaluant, però això a la pràctica pot resultar impossible; aleshores, per tal de conèixer la il luminació intrusa d una activitat en concret, cal realitzar dues determinacions: una amb tots els llums encesos i l altre amb els llums apagats de l activitat que s està avaluant. La diferència entre aquestes dues determinacions és la il luminació intrusa de l activitat avaluada. Cal diferenciar dues situacions de mesurament: - En el cas de mesurar en un habitatge: Si la mesura és deguda a una queixa o denúncia d un veí/veïna, prèviament al mesurament cal avaluar visualment quina és la finestra que rep més afectació per il luminació intrusa. Un cop detectada, amb la finestra oberta, s ha de col locar el luxímetre en posició vertical enfocant la cel la cap a l exterior. Si la llum intrusa és deguda a l enllumenat públic, el mesurament s ha de fer per sobre de 4 m del sòl. La cel la del luxímetre s ha de col locar en posició vertical. Si la mesura és deguda a un control d activitat, es realitzarà la mesura en una superfície representativa a la façana de l habitatge, on es detectin les condiciones més desfavorables. La selecció de la superfície de mesura no requereix alçada mínima. Els mesuraments d il luminació s han de realitzar en una retícula que ha de tenir com a mínim 15 punts. El valor resultant de calcular la mitja aritmètica dels mesuraments efectuats, haurà de complir amb els valors límits establerts en l autorització o el Decret. - En el cas d una mesura a un espai natural en zones E1 o E2: Cal comprovar que en cap punt, es superin els valors màxim de llum intrusa en qualsevol punt, i en les condicions més desfavorables. Les mesures es realitzaran com a norma general a partir de 10 m de distància del recinte exterior de l establiment (en cas que hi hagi algun impediment per fer el mesurament cal anotar a l acte de control la distància des de la qual es fa el mesurament). En aquest cas es justificarà la mesura realitzada en funció de la singularitat de l entorn. 7

8 ANNEX 2: PROTOCOL DE MESURAMENT DE LA LUMINÀNCIA DE L ENLLUMENAT EXTERIOR COMERCIAL I PUBLICITARI I/O DE L ENLLUMENAT ORNAMENTAL 1. Objecte Establir els requeriments exigibles en els mesuraments de la luminància de rètols i façanes, d activitats sotmeses al règim de prevenció i control ambiental. 2. Àmbit d aplicació Enllumenat exterior comercial i publicitari i enllumenat ornamental que hagi de passar control reglamentari del vector llum. 3. Control Cada control ha de contenir: Comprovar el flux lluminós total de la instal lació i de la zona de protecció on està ubicada la instal lació, d acord amb el mapa de protecció envers la contaminació lumínica de Catalunya. Verificar que la instal lació i els aparells d il luminació s ajusten a les característiques descrites en la documentació tècnica i en l autorització. Comprovar l horari de funcionament de l enllumenat exterior comercial i publicitari i de l enllumenat ornamental. Comprovar que els projectors estan situats a la part superior de l element il luminat, enfocant des de dalt cap a baix o en cas contrari, que existeixi la exempció pertinent per enllumenat ornamental d elements d interès especial de tipus cultural, històric o artístic, acceptada segons la normativa d aplicació. Mesurament de la luminància. 3.1 Metodologia La luminància és una magnitud fotomètrica relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts d un cos lluminós o d una imatge; es mesura en candeles per metre quadrat (cd/m 2 ) i els aparells de mesurament que s utilitzen per mesurar la luminància són el luminancímetre i el telèmetre o equivalent. A tota mesura, cal tenir en compte les consideracions generals de l apartat 7.MESURAMENTS LUMINOTÈCNICS d aquesta Instrucció Tècnica. Els mesuraments s han de fer amb el luminancímetre estàtic, enfocant, a l objecte a avaluar, en la posició de visibilitat típica d un observador, i quan aquesta doni el valor més elevat. Habitualment, això ocorre en una posició perpendicular a l element a mesurar (façana, rètol, etc.). CAS A: En el cas d il luminació de façanes, s ha de situar el luminancímetre a una distància de l objecte a mesurar que sigui superior a la meitat de la seva alçada (H/2) i s han de prendre mesuraments de com a mínim 25 punts, distribuïts d una manera homogènia en una superfície representativa de la façana (il luminacions molt grans com edificis, grans monuments, etc.), o la seva totalitat si és factible (estàtua, o similar). La luminància de façanes no pot superar els valors mitjos (calculats mitjançant mitja aritmètica) i els màxims (en qualsevol punt mesurat), segons els valors límits establerts en l autorització.

9 CAS B: En el cas dels rètols, s ha de situar el luminancímetre a una distància de l objecte a mesurar que sigui superior a la meitat de la seva alçada (H/2) i s han de prendre mesuraments de com a mínim 18 punts (per exemple una retícula de 3x6 punts, en funció de la seva morfologia), distribuïts d una manera homogènia en la superfície del rètol, procurant agafar els punts de màxima brillantor. Per tal de conèixer el valor límit establert de luminància de rètols, cal avaluar la superfície del rètol. El valor límit establert és en funció de la zona de protecció envers la contaminació lumínica, en la que està ubicat el rètol, i la seva superfície. La luminància obtinguda no pot superar els valors mitjos (calculats mitjançant mitja aritmètica), segons els valors límits establerts en l autorització. Cal que a l informe que acompanya a l acta de control s hi afegeixi un croquis de la retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats, si és possible sobreposada a la fotografia del rètol i /o façana. 9