Programari lliure, societat lliure:

Transcripción

1 Programarilliure, societatlliure: Reculld articlesde RichardM.Stallman IntroducciódeLawrenceLessig Pàgina1de291

2 EdiciódeJoshuaGay L'obraFreeSoftware,FreeSociety:SelectedEssaysofRichardM.Stallman,haestatpublicadaper lafreesoftwarefoundationambelspermisosicondicionsques'especifiquenasota.lapublicació d'aquesta traducció al català i en format electrònic per al projecte de Cultura lliure ha estat autoritzadaperl'autoriperlafreesoftwarefoundation. La traducció haestatrealitzadaper ToniPujades,lacorreccióorto tipogràficahaestatobra de NoemíFluixàilarevisiógenerall'hadutatermeenJordiMundet.BenjamíVillosladaiRicardo Gallihantingutl'amabilitatderealitzarl'assessoramenttècnicdurantlatraducció,peragarantir nela màximafidelitatalscontingutsil'esperitdel'obraoriginal. Aquestaversióendiversosformatsdigitals, :Reculld'articlesde RichardM.Stallman,ésunatraducciódel'obraabansesmentadaihaestatllicenciadaperencàrrec delasecretariadetelecomunicacionsisocietatdelainformaciódeldepartamentd'universitats, RecercaiSocietatdelaInformaciódelaGeneralitatdeCatalunya. MésinformacióaGNU. GNUPress FreeSoftwareFoundation Boston,Massachusetts(EUA) Primeraimpressió,primeraedició. Pàgina2de291

3 Copyright(c)2002FreeSoftwareFoundation,Inc. ISBN EditatperlaFreeSoftwareFoundation 59TemplePlace Boston,Massachusetts.Tel.: Fax: C/e:gnu@gnu.org Web: GNUPressésunaeditorialdelaFSF. C/e:press@gnu.org Web: Sivoleufercompresal engròsperaescoles,grupsodistribuïdors,siteniu dubtesovoleufercapcomentari,poseu vosencontacteambgnupress. Il lustració:etiennesuvasa. Dissenydelacoberta:JonathanRichard. Espodenferidistribuircòpiesliteralsd aquestllibresemprequetotes aquestescòpiesincloguinl avísdecopyrightiaquestmateixavís. Espodencopiaridistribuirversionsmodificadesd aquestllibresegonsles condicionsestablertesperalescòpiesliterals. Espodencopiaridistribuirtraduccionsd aquestllibreaaltresidiomes,a partirdel originalanglès,respectantlescondicionsdedistribuciódeversions modificadesesmentadesmésamunt,sempreques hagiobtingutl autorització delafreesoftwarefoundation. Pàgina3de291

4 Tauladecontinguts Notadel editor...6 Notasobreprogramari...9 Guiatemàtica...13 Introducció...17 SeccióU...22 ElprojecteGNUielprogramarilliure Capítol1:ElprojecteGNU...23 Capítol2:ElmanifestdelGNU...48 Capítol3:Definiciódeprogramarilliure...61 Capítol4:Perquèelprogramarinohadeteniramos...65 Capítol5:Laimportànciadelnom...72 Capítol6:Perquèel programarilliure ésmillorqueel codiobert...76 Capítol7:Publicaciódeprogramarilliuredesdelesuniversitats...84 Capítol8:Vendadeprogramarilliure...87 Capítol9:Elprogramarilliurenecessitadocumentaciólliure...91 Capítol10:Lacançódelprogramarilliure...95 Pàgina4de291

5 Secciódos...97 Copyright,copyleftipatents Capítol11:Eldretallegir...98 Capítol12:Malainterpretaciódelcopyright:unseguitd errors Capítol13:Laciènciahaderebutjarelcopyright Capítol14:Quèéselcopyleft? Capítol15:Copyleft:idealismepragmàtic Capítol16:Elperilldelespatentsdeprogramari Secciótres Llibertat,societatiprogramari Capítol17:Podeuconfiarenelvostreordinador? Capítol18:Perquèelprogramarihadeserlliure Capítol19:Copyrightiglobalitzacióenl'eradelesxarxesinformàtiques Capítol20:Programarilliure:llibertaticooperació Capítol21:Paraulesquecalevitar Seccióquatre Lesllicències Pàgina5de291

6 LlicènciaPúblicaGeneraldelGNU LlicènciaPúblicaGeneralMenordelGNU LlicènciadeDocumentacióLliuredelGNU Pàgina6de291

7 Notadel editor 1 LesacaballesdelsegleXXsemblavenunmalsonorwellià:lleisqueprohibienlapublicaciódeles investigacionscientífiquessobreprogramari,lleisqueprohibiencompartirelprogramari,unexcésde patentsdeprogramariqueprohibieneldesenvolupament,icontractesdellicènciad usuarifinalque negaventoteslesllibertatsalsusuaris,comaralapropietat,laconfidencialitatilapossibilitatde compartiridecomprendreelfuncionamentdelprogramari.aquestreculld articlesiconferènciesde Richard M. Stallman aborda moltes d aquestes qüestions. Stallman se centra especialment en la filosofia que dóna sentit al moviment per al programari lliure. Aquest moviment s alça contra l opressiódeleslleisfederalsidelsperniciososcontractesdellicènciad usuarifinalambl esperança dedivulgarlaideadeprogramarilliure. Gràcies a la força de centenars de milers de programadors que col laboren per crear programari GNUielsistemaoperatiuGNU/Linux,elprogramarilliurehaconqueritunllocals servidorsquecontrolenlaxarxainternet,iamesuraqueesvaimplantantalmercatd ordinadorsde taula,esvaconstituintenamenaçaperamicrosoftialtresempresesdeprogramaridepropietat. Aquestsarticless adrecenaunpúblicmoltampli:nocaltenirconeixementsd informàticaper aentendrelafilosofiailesideesques hiexpressen.totiaixíincloemalllibreuna"notasobre programari"perquèellectorpocavesataqüestionstècniquesesfamiliaritziambpartdel argotidels conceptesinformàticsmésusats,iaméshihalesnotesapeudepàginapresentsentotal obra. 1 Espermetlacòpialiteraliladistribucióperqualsevolmitjàdetotaquestarticle,semprequeesreprodueixi aquestavís. Pàgina7de291

8 Caldestacarquemoltsdelsescritssónversionsactualitzadesirevisadesdelstextosoriginals publicats.icomquecadacapítolvaacompanyatd unavísdecòpialiteral,podeuferidistribuir lliurementcòpiesdeltext. L ordredelsescritsésforçaarbitrari,enelsentitquenocalllegir losencapordredeterminat, jaquesóntreballsindependentselsunsdelsaltresredactatsdurantunperíodede18anys.laprimera part, "El projectegnuielprogramari lliure",preténfamiliaritzarellectoramblahistòria i la filosofia del programari lliure i del projecte GNU. A més, serveix com a guia perquè els programadors,elsformadorsielsempresarisincorporind unamanerapragmàticaelprogramarilliure enlasocietat,enelmóndel empresaienlavidamateixa.alasegonapart,"copyright,copylefti patents",s estudienelsprincipisfilosòficsipolíticsdelsistemadecopyrightidepatents,ielscanvis quehasofertdurantelsúltimsdos centsanys.tambés argumentaquelalegislacióilanormativa actualssobrepatentsicopyright(dretsd autor)nodefensenrealmentelsinteressosdelsconsumidorsi usuarisfinalsdeprogramari,música,pel lículesiproductesenaltresformats.benalcontrari,aquesta partestudiacomestanpensadesleslleisperajudarlesempresesielsgovernsaanul larlesllibertats del usuari.latercerapart,"llibertat,societatiprogramari",aprofundeixenladiscussiósobreels dretsilallibertat,ienl amenaçaquerepresentenperalsdretsilallibertatelprogramariprivatiu,la legislaciósobredretsd autor(copyright),laglobalització,la trustedcomputing"oinformàticade confiançaid altresnormes,normativesipolítiquessocialmentperilloses.unadelesmaneresque tenen el sector de la informàtica i els governs per a intentar convèncer la gent a renunciar a determinatsdretsillibertatsésmitjançantl úsdeterminologiaqueimplícitamenttansmetelmissatge queelfetdecompartirinformació,ideesiprogramariestàmalament.peraquestmotiuheminclòsun escritons expliquenalgunesparaulesqueindueixenaconfusióiqueseguraments hauriend evitar. Laquartapart,"Lesllicències",incloulallicènciapúblicageneraldelGNU,lallicènciapública menysgeneraldelgnuilallicènciaperadocumentaciólliuredelgnu,queconstitueixenelspilars delprojectegnu. Sivoleucompraraquestllibreperaúspersonal,educatiuoperdistribuir lo,escriviualafree SoftwareFoundation(FSF),al adreçasales@fsf.org,ovisiteulapàginahttp://order.fsf.org.sivoleu contribuiralacausadelallibertatdelprogramari,podeuferunadonacióalafsfatravésdela pàginahttp://donate.fsf.org(oescriviual adreçadonations@fsf.orgsivoleumésinformació).també uspodeuposarencontacteamblafsfperviatelefònicatrucantal Pàgina8de291

9 Seguramenthihamilersdepersonesaquis hauriad agrairlasevacontribucióalprojecte GNU,peròelsseusnomsmainoespodranincloureenunaúnicallista.Peraixòvullexpressarla mevagratitudatotsaquellshackersanònimsiatoteslespersonesquehanajudatapromoure,creari difondreelprogramarilliurearreudelmón. Perlasevaaportacióenl elaboraciód aquestllibre,vulldonarlesgràciesa: Julie Sussman, P.P.A., per l edició de diferents còpies en diferents estadis de desenvolupament,perescriurela"guiatemàtica"iperlessevesobservacionsenqüestionscomarala puntuacióol ordenaciódelscapítols. Lisa(Opus)GoldsteiniBradleyM.Kuhnperlasevaajudaal horad organitzar,corregiri,en general,ferqueaquestreculldetextosfosunarealitat. ClaireH.Avitabile,RichardBuckman,TomChenellei(especialment)StephenCompallperla sevalecturameticulosaicorrecciódetotal obra; KarlBerry,BobChassell,MichaelMounteneyiM.Ramakrishnanperlasevaexperimentada ajuda a l hora de donar format i editar aquesta recopilació d escrits en TEXinfo ( Mats Bengtssonperajudar meadonarformatalacançóperalprogramarilliure(free SoftwareSong)ambelLilypond( EtienneSuvasaperlesil lustracionsqueencapçalencadapartdelllibreipertoteslesobres ambquèhacontribuïtalafreesoftwarefoundationdurantmoltsanys; i Melanie Flanagan i Jason Polan pels seus útils suggeriments pensant en el lector no especialitzat.vullagrairespecialmentlacol laboraciódebobtocchio,deltallerpaul stransmission Repair,pelsseusconeixementssobretransmissionsd automòbil. Tambévull donar lesgràcies a la mevamarei almeupare,waynei Jo AnnGay, per ensenyar meques hadeviured acordambelsidealsquecadascúdefensaiperfer meveureami,els meusdosgermansilesmevestresgermaneslaimportànciadelfetdecompartir. Pàgina9de291

10 Finalment,iambunèmfasiespecial,vullexpressarlamevagratitudaRichardM.Stallman perlafilosofiagnu,elprogramarimeravellósielsescritsquehacompartitambtotelmón. JoshuaGay Pàgina10de291

11 Notasobreprogramari 2 Aquestapartatestàdestinatalslectorsquetinguinpocsconeixements,ocapniun,sobreelsaspectes tècnicsdelainformàtica.nocalllegiraquestapartatperentendreelsescritsilesconferènciesquees presentenenaquestllibre,peròpotserútilperalslectorsquedesconeguinalgunsdelstermesque s acostumenaferservirenelcampdelaprogramacióilainformàtica. Unprogramadorinformàticescriuprogramari(programesd ordinador).unprogramaveaser unareceptad ordresqueindiquenal ordinadorquèhadeferperduratermedeterminadestasques. Debensegurqueellectorconeixmoltsprogramesdiferents:elnavegadorweb,elprocessadorde textos,elclientdecorreuelectrònic,etc. Elsprogramesnormalmentescomencenaconstruirenformadecodifont.Elconjuntd ordres denivellmésalts escriuenunllenguatgedeprogramaciócomaracojava.posteriorment,unaeina que rep el nom de compilador les tradueix a un llenguatge de nivell més baix conegut com a llenguatged assemblatge.unaaltraeina,l assemblador,tradueixelcodid assemblatgealnivellmés baix,elllenguatgemàquina,quel ordinadorenténcomallenguanativa. 2 Espermetlacòpialiteraliladistribucióperqualsevolmitjàdetotaquestarticle,semprequeesreprodueixi aquestavís. Pàgina11de291

12 Suposemquetenimelprograma"Holaalmón",undelsprimersprogramesquefaservir normalmentlagentqueaprènelllenguatgec,llenguatgeque(uncopcompilatiexecutat)imprimeix "Holaalmón!"alapantalla.3 intmain(){ printf( Holaalmón! ); return0; } EnelllenguatgedeprogramacióJava,elmateixprogramas escriuriadelamanerasegüent: publicclasshello{ publicstaticvoidmain(stringargs[]){ System.out.println( Holaalmón! ); } } Enllenguatgemàquina,però,unapetitapartdelprogramapodriatenirunaspectesemblantaaixò: Larepresentacióanteriordellenguatgemàquinaéslamésbàsicaiesconeixcomabinària. Toteslesdadesdelsordinadorsestanformadesperunasèriedevalors0i1,peròperaunapersona 3 Enaltresllenguatgesdeprogramació,comaral Scheme,elprograma"Holaalmón"noacostumaaserel primerprograma.enl Schemenormalmentescomençaperunprogramacomaraaquest: (define(factorialn) (if(=n0) 1 (*n(factorial( n1))))) Aquestprogramacalculalafactoritzaciód unnombre.ésadir,sis executa(factorial5),s obté120,que éselresultatdemultiplicar5*4*3*2*1*1. Pàgina12de291

13 seriaextremadamentdifícilentendre nelsignificat.peraferunpetitcanvialcodibinaricaldriasaber perfectamentcominterpretaunordinadordeterminatelllenguatgemàquina.aixòpodriaserfactible enelcasdeprogramespetitscomelsesmentatsmésamunt,peròenunprogramaimportantelscanvis petitscomportarienunafeinadaesgotadora. Atalld exemple,imaginemquevolguéssimintroduiruncanvialprograma"holaalmón" escritencperquè,enllocd imprimir"holaalmón!"encatalà,hofesenanglès.elcanviseriaben senzilliaquítenimelprogramanou: intmain(){ printf( HelloWorld! ); return0; } Noéspasgairedifícildeduircoms hauriad introduirelmateixcanvialprogramaescritenel llenguatgedeprogramaciójava,peròfinsitotmoltsprogramadorsnosabrienniperoncomençarsi volguessinmodificarlarepresentacióbinària.quanparlemdecodifontnoensreferimalllenguatge màquinaquenomésentenenelsordinadors,sinóalsllenguatgesdenivellmésalt,comaracojava. D altresllenguatgesdeprogramacióconegutssónc++,perlipython.algunssónmésdifícilsque d altresal horad entendre lsideprogramar hi,peròtotsellssónmoltméssenzillsquel enrevessat llenguatgemàquinaenquèesconverteixenuncops hancompilatiassemblatelsprogrames. Unaltreconcepteimportantéseldesistemaoperatiu.Unsistemaoperatiuéselprogramari quegestionalesentradesisortides,l assignaciódememòriailaplanificaciódetasques.perregla general,esconsideraqueprogrameshabitualsoútilscomaralainterfíciegràficad usuari(gui, GraphicalUserInterface)sónpartdelsistemaoperatiu.ElsistemaoperatiuGNU/Linuxincloutant programarignucomprogramariextern(no GNU),iunnuclianomenatLinux.Elnucligestionales tasques debaixnivelldelesqualsdepenenlesaplicacions,comaralesentradesisortides ola planificaciódetasques.elprogramarignuincloulamajorpartdelarestadelsistemaoperatiu,com araelgcc(uncompiladorgenèricperamoltsllenguatges),elgnuemacs(uneditordetextos ampliableambmoltíssimesfuncions),elgnome(l escriptoridelgnu),lagnulibc(unabiblioteca quehand utilitzartotselsprogrames,tretdelnucli,pertaldecomunicar seambaquest)ielbash (l intèrpretd ordresdelgnuquellegeixleslíniesd ordresintroduïdesperl usuari).moltsd aquests Pàgina13de291

14 programesvanserideatsperrichardstallmanalesbecerolesdelprojectegnuis inclouenentots elssistemesoperatiusgnu/linuxmoderns. Caltenirencomptequeencaraqueellectornosàpigamodificarelcodifontd unprograma determinatoferservirdirectamenttotesaquesteseines,noésgairedifíciltrobaralgúquesíqueen sàpiga.pertant,siesdisposadelcodifontd unprograma,sovintaixòimplicatenirlacapacitatde modificar,corregir,personalitzariaprendreelprograma.aquestacapacitatnoestésenseelcodifont. Disposar del codi font és una de les condicions perquè el programari sigui lliure. La resta de condicionss expliquenenaquestreculld articles,juntamentamblafilosofiaielsprincipisenquèes basen.esperoqueusagradi! RichardE.Buckman JoshuaGay Pàgina14de291

15 Guiatemàtica 4 Comqueelsescritsilesconferènciesd aquestllibres adreçavenapúblicsdiferentsienmoments diferents,hihaconceptesqueesrepeteixeniestractenadiferentsarticles.això,ielfetquenohàgim tingutl oportunitatdeferuníndexdematèriesd aquestllibre,faquepuguiresultardifícilretrobaron esparlad untemasobreelqualjahàgiullegitalgunacosa,tretqueespuguiubicarfàcilmentapartir deltítoldecapítol. Esperemqueaquestaguiaabreujada,peraproximadaiincompletaquesigui(jaquenorecull tots els temes ni tots els aspectes d un tema determinat), us ajudi a trobar els conceptes i les explicacionsquemésusinteressen. JulieSussman,P.P.A. Resum Elcapítol1resumeixgairebétotselstemesrelacionatsambelprogramariqueestractenenaquest llibre.elcapítol20tambéésunresum. Els temes que no estan directament relacionats amb el programari s inclouen a les entrades Confidencialitatillibertatpersonal,Propietatintel lectualicopyright,quetrobareumésavall. ProjecteGNU Alscapítols1i20s explicalahistòriadelprojectegnu. 4 Espermetlacòpialiteraliladistribucióperqualsevolmitjàdetotaquestarticle,semprequeesreprodueixi aquestavís. Pàgina15de291

16 Elcapítol20inclouunaagradableexplicaciósobrel origendelasiglarecursivagnu(gnunoés Unix,queespronuncia nyú"). El"manifest"quevadonareltretdesortidaalprojecteGNUésalcapítol2. Vegeutambél entradalinux,gnu/linux. FundacióperalProgramariLliure LahistòriaielfuncionamentdelaFundacióperalProgramariLliures explicaalscapítols1i20,ia l apartat"finançamentdelprogramarilliure",alcapítol18. Programarilliure Noindicaremtoteslesreferènciesalprogramarilliurequehihaenaquestllibre,jaquetotsels capítols,tretdel 11,12,13,16,17i19,enparlen. Elcapítol1incloulahistòriadelprogramarilliure,desdelprogramarilliurefinsalprogramaride propietatial inrevés. Elconceptede programarilliure esdefineixis argumentaalcapítol3.ladefinicióesrepeteixa diferentscapítols. L ambigüitatdeltermelliure,ielmotiupelqualelcontinuememprantenelsentitde llibertat com a llibertatd expressió inopascoma barralliure,s abordaal apartat"lliureenelsentitde llibertat",alcapítol1,il apartat"ambigüitat",alcapítol6. VegeutambélesentradesCodifont,CodiobertiCopyleft. Alcapítol21podeutrobarlatraducciódeprogramarilliureen21idiomes. Codifont,Font Eltermecodifontapareixarreuquanesparladelprogramarilliure.Sienvoleuaclarirelsignificat, llegiu"notasobreprogramari". Linux,GNU/Linux L origendellinuxiladiferènciaentreellinux(elnuclidelsistemaoperatiu)ielgnu/linux(un sistemaoperatiucomplet)estractabreumental apartat"linuxignu/linux",delcapítol1,i,amb profunditat,alcapítol20. Pàgina16de291

17 Sivoleusaberelsmotiuspelsqualss hadedirgnu/linuxquanparlemdelsistemaoperatiu,inola formaabreujadalinux,vegeuelscapítols5i20.confidencialitatillibertatpersonal. Elscapítols11,13i17,adreçatsalpúblicengeneral,ensadverteixensobrelapèrduadellibertat personal,confidencialitatiaccésamaterialsescritsquedurantmoltdetempshemdonatpergarantits. Codiobert Ladiferènciaentreelmovimentperalcodiobertielmovimentperalprogramarilliures estudiaal capítol6,alcapítol1(al apartat"codiobert")ialcapítol20. Propietatintel lectual Alcapítol21ialcomençamentdelcapítol16s explicaperquèelterme propietatintel lectual és enganyósiengavanyadorperatractarlesanomenadesqüestionssobre"propietatintel lectual". LesentradesCopyrightiPatentstractendedeterminatstipusde"propietatintel lectual". Copyright(dretsd autor) Nota:Lamajoriad aquestesreferènciesalcopyrightnotractenlaqüestiódelprogramari. Alscapítols12i19s incloulahistòria,elsobjectius,l aplicacióielsefectesdelsdretssobrela propietatintel lectualoelsdretsd autor(copyright),aixícomrecomanacionsperaunapolíticadel copyright.tambés hitractentemesfonamentalsdelanostraeradigital,comaraelsllibreselectrònics olalleinord americanasobreelcopyrightdigitaldelmil lennidigital(dmca,digitalmillennium CopyrightAct). Ladiferènciaentrepatentsicopyrights explicaalcapítol16. Sobrel úsdelcopyrightperafomentarelprogramariiladocumentaciólliures,consulteul entrada Copyleft. Copyleft Alcapítol1(al apartat"copyleftilagpldelgnu"),elcapítol14ielcapítol20s ofereixuna explicació del copyleft i de l ús que el copyleft fa del sistema de copyright per a fomentar el programarilliure.vegeutambél entradallicències. Alcapítol15s explicaperquèelcopyleftéspràctic,eficaçi,alhora,idealista. Pàgina17de291

18 Alcapítol9esdefensaqueelprogramarilliurehad anaracompanyatdemanualslliures. Llicències LesllicènciesdelGNU,queserveixenperaoferirprogramariomanualsambcopyleft,s abordenal capítol14is incloueníntegramentalaquartapartdelllibre. Patents Alcapítol16s explicaladiferènciaentrepatentsicopyright,esdonenargumentscontralespatentsde programariis estudiaperquèelprogramariésdiferentd altresobrespatentables.tambéestractala políticasobrepatentsdeprogramariad altrespaïsos. HackersversusCrackers Alprincipidelcapítol1esfaladistincióentreaqueststermes. Pàgina18de291

19 Introducció 5 Totageneraciótéelseufilòsof:unescriptorounartistaqueplasmalaimaginaciód unaèpoca.de vegades aquests filòsofs són reconeguts com a tals, però sovint han de passar unes quantes generacions perquè s estableixi realment la connexió. Tant si es reconeix com si no, una època determinadavemarcadaperlagentquen expressaelsideals,jasiguienelxiuxiueigd unpoemaoen l esclatd unmovimentpolític. La nostra generació té un filòsof. No és ni artista ni escriptor professional. És un programador.richardstallmanvacomençarlasevacarreraalslaboratorisdelmassachusettsinstitute oftechnologycomaprogramadoriarquitectedeprogramariperasistemesoperatius.haconstruïtla sevacarreraenl escenapública,comaprogramadoriarquitectequehafundatunmovimentperala llibertatenunmóncadacopmésdefinitpelcodi. Elcodiéslatecnologiaquefafuncionarelsordinadors.Tantsis inscriualprogramaricomsi s enregistraalmaquinari,elcodiésunconjuntd instruccions,originàriamentescritesenparaules, que controla el funcionament de les màquines. Aquestes màquines (els ordinadors) cada cop defineixenicontrolenméslanostravida.determinenlesconnexionstelefòniquesilaprogramació televisiva.decideixensilesseqüènciesdevídeoespodentransmetreaunordinadordeterminata travésd unenllaçdebandaampla.controlenlesdadesqueelsordinadorsenvienalsseusfabricants. Aquestesmàquinesenscontrolenielcodicontrolaaquestesmàquines. Quin control hauríem de tenir sobre aquest codi? Quins coneixements? Quina llibertat hauríemdetenirperacompensarelcontrolquepermetelcodi?quinpoder? 5 Espermetlacòpialiteraliladistribucióperqualsevolmitjàdetotaquestarticle,semprequeesreprodueixi aquestavís. Pàgina19de291

20 Aquestespreguntessónelreptedelavidad Stallman.Gràciesatotelquehaescritihadit, enshaempèsavalorarlaimportànciadeferqueelcodisiguilliure.lliure,perònopasenelsentit queelsescriptorsdecodinosiguinremunerats,sinóenelsentitqueelcontrolquedefineixenels programadorssiguitransparentperatothomiquetothomtinguieldretaagafaraquestcontroli modificar lodelamaneraquecreguimésconvenient.d aixòvaelprogramarilliure;elprogramari lliureésunadelesrespostesaunmóncreatambcodi. Lliure.Stallmanlamental ambigüitatd aquesttermeenanglès(enanglèslaparaulafreepot volerdirtant lliure com gratuït ),perònohiharesalamentar.elstrencaclosquesfanpensarla gent,ielterme lliure ésunbonexempledetemapertrencar s hielcap.alciutadànord americà actual,l expressió"programarilliure"lisonautòpica,impossible.nohiharesquesiguigratuït(en anglès,free,quetétantelsignificatde lliure comde gratuït ).Compodenserlliureslesparaules mésimportantsquecontrolenlesmàquinesméstranscendentalsquecontrolenelmón? Compotunasocietatassenyadaaspiraraaquestideal? Tanmateix,l estranyaconnotaciódelaparaulalliureestàenfunciódenosaltres,nopasdel terme.lliuretédiferentssentits,perònomésund ellséselde gratuït (enanglèslaparaulafreepot volerdirtant lliure com gratuït ).Unsentitmoltmésprofunddelliure,segonsStallman,éselde lliure enelsentitde llibertatd expressió ofinsitotde forçadetreballlliure.nopaslliureenel sentitdegratuïtat,sinóenelsentitqueexisteixenlimitacionsalseucontrolperpartd altres.el programarilliurevoldircontroltransparentiobertalcanvi,igualquequanesparladelleislliureso deleslleisd unasocietatlliure,diemquesónlliuresquanelcontrolquese nfaésconegutiobertal canvi.l objectiudel movimentperalprogramarilliure d Stallmanésfertransparentisusceptible demodificacionstotelcodiquesiguipossible,mitjançantlasevaconversióaprogramarilliure. Aquesta conversió es du a terme mitjançant un mecanisme extraordinàriament enginyós anomenatcopyleft,ques aplicamitjançantunallicènciaanomenadagpl.aprofitantlaforçadela legislació sobre copyright, el programari lliure no només garanteix que sempre serà obert i susceptibledesermodificat,sinóqueelsaltresprogramesquefacinúsdeprogramarilliure(iaixò tècnicamentespotconsiderarcomaobraderivada)alseutorntambéhadeserlliure.sis utilitzai s adaptaunprogramalliurei,enacabat,espublicalaversióadaptada,aquestaversióhadesertan lliurecomlaversióoriginal.hadeseraixí,jaqueencascontraris estariainfringintelcopyright. Pàgina20de291

21 Elprogramarilliure,igualquelessocietatslliures,téelsseusenemics.Microsofthadeclarat laguerraalagpliadverteixtothomquiparil orellaquelagplésunallicència"perillosa",encara queelsperillsquedescriusónàmpliamentil lusoris.tambéhihagentquecriticala"coerció"que comportalainsistènciadelagplenelfetquelesversionsmodificadestambésiguinlliures.peròuna condiciónoésunacoerció.sinoésunacoercióquemicrosoftprohibeixiqueelsusuarisdistribueixin versionsmodificadesdelseuproducteofficesensepagar li(suposadament)milionsdedòlars,llavors tampocnoésunacoercióquelagplinsisteixienelfetquelesversionsmodificadesdelprogramari lliuretambésiguinlliures. Inohemd oblidarelsquequalifiquend extremistaelmissatged Stallman.Extremistanoho éspas,jaque,ambgranlucidesa,l obrad Stallmanésunasimpletraducciódelesllibertatsforjades perlanostratradicióenelmónanterioralcodi.elprogramarilliureseriaunagarantiaperquèelmón controlatpelcodifostanlliurecomlatradicióquevaconstruirelmónanterioralcodi. Perexemple:unasocietatlliureesregeixperleslleis,peròtotasocietatlliureposaunslímits aaquestaregulaciómitjançantleslleis.capsocietatquehagimantingutlesseveslleisensecret podriaserconsideradalliure.capgovernqueocultéslalegislacióalseusgovernatstindriacabudaen lanostratradició.leslleiscontrolen,perònoméshofand unamanerajustaquansóntransparents.i leslleissóntransparentsnomésquanaquellsaquis apliquen,obéllursagents(advocats,legisladors), hipodenaccediricontrolar les. Aquestacondiciódeleslleissuperalacompetènciadelslegisladors.Pensemenl exercicidel dretalstribunalsnord americans.elsadvocatssóncontractatspelsclientsperdefensarelsinteressos delsclients.devegadeselsinteressoss handedefensarenunplet.comapartdelprocésdelplet,els advocats redacten informes que, al seu torn, influeixen en les opinions expressades pels jutges. Aquestesopinionsdecideixenquiguanyauncasdeterminatosiunalleienparticulartécabudaenel marcd unaconstitució. Tot el material d aquest procés és lliure enelsentit que Stallmanutilitzael terme. Els documentsjurídicssónobertsilliures,itothomelspotferservir.elsargumentssóntransparents(la qualcosanovoldirnecessàriamentquesiguinbons)ielsraonamentsespodenadoptarsenseel permísdelsadvocatsqueelsvanidear.lesopinionsqueenresultenespodencitareninformes posteriorsiespodencopiarointegrarenaltresinformesoopinions.elcodifontdelalegislaciónord americanaés,perdissenyiperprincipi,obertilliureperquèqualsevolpersonase npuguiservir.ide Pàgina21de291

22 ben segur que els advocats se n serveixen, ja que la creativitat dels grans informes s assoleix reutilitzantelques haditanteriorment.lafontéslliureitantlacreativitatcomunadeterminada activitateconòmicaparteixend aquestafont. L activitateconòmicadelcodilliure(enelsentitdecodijurídiclliure)nodeixapasels advocatssensefeina.elsbufetsd advocatstenenprouincentiuspercrearnousinformesencaraque qualsevolpersonase lspuguicopiar.l advocatésunartesàilasevaobraéspública,peròl artesania no és beneficència. Els advocats cobren i la gent no els encarrega feina pretenent no pagar la. Contràriamentalquepodriasemblar,aquestaactivitateconòmicaésbenpròsperaivaenaugment. Enspodríemimaginarunexercicideldretdiferentaaquest:informesiargumentsmantinguts ensecret,sentènciesquedonessinunresultatperònoelraonessin,lleissotalacustòdiadelapolicia queningúméspoguésconsultar,oreglamentsquefuncionessinsenseexplicar nelesnormes. Enspodríemimaginaraquestasocietat,peròmainolaconsideraríemunasocietat lliure. Independentmentdesielsincentiusenaquestasuposadasocietatestiguessinmésbenrepartitso repartitsd unamaneraméseficient,aquestasocietatnoespodriaqualificardelliure.peralsidealsde llibertatidevidaenunasocietatlliure,non hihaprouambl aplicacióeficaç.benalcontrari, l oberturailatransparènciasónleslimitacionsdinslesqualsesconstrueixunsistemajurídic,inopas opcionsques hiafegeixensiconvéalsgovernants.lavidaqueregeixelcodiinformàticnohauriade sermenys. L escriptura de codi no és com l exercici del dret, sinó que és millor, més rica i més productiva,peròeldretésunexempleevidentquelacreativitatilamotivaciónodepenendelcontrol absolutsobreelsproductescreats.comeljazz,lesnovel lesol arquitectura,eldretesconstrueixa partirdelesobrescreadesambanterioritat.lacreativitatsempreésaquestapossibilitatd afegiride canviar.iunasocietatlliureéslaquegaranteixqueelsseusrecursosmésimportantssiguinlliures, precisamentenaquestsentit. Perprimeravegada,aquestllibrerecullelsarticlesilesconferènciesdeRichardStallman d unamaneraquedeixabenpalesalasevasubtilesailasevaforça.elsarticlesinclouenunampli ventalldetemes,desdelcopyrightfinsalahistòriadelmovimentdelprogramarilliure.inclouen moltsargumentsnogaireconegutsi,entreells,unaapreciacióespecialmentperspicaçsobrelesnoves circumstànciesquefansospitardelcopyrightenelmóndigital.servirancomarecursperalsque Pàgina22de291

23 volenentendreelpensamentd aquesthomepoderós:poderósperlessevesidees,lasevapassióila sevaintegritat,encaraquemancatdepoderentotselsaltressentits.aquestsargumentsinspiraran altrespersonesperquèadoptinaquestesideesiconstrueixinapartird elles. Noelconecgairebé,l Stallman,peròsíqueelconecsuficientmentbécompersaberqueés unapersonaquenoagradafàcilment.ésobstinati,sovint,impacient.potdeixaranarlasevaràbiatant contra els amicscomcontraelsenemics.éscaparrutipersistent,isemprepacientenambdues activitats. Malgrattot,quanelnostremónfinalmententenguiquinéselpoderielperilldelcodi(quan finalmentvegiqueelcodi,comleslleisocomelgovern,hadesertransparentperaserlliure),llavors recordaremaquestprogramadorcaparrutipersistentireconeixeremlavisióqueamblasevalluita intentaconvertirenunarealitat:lavisiód unmónonlallibertatielconeixementsobreviuenal compilador.iensadonaremqueningúaltre,ambelsseusactesoparaules,nohalluitattantperla llibertatquepodriateniraquestasocietatdeldemà. Encaranohemguanyataquestallibertatipotsernol aconseguiremmai.peròtantsitriomfem comsifracassem,enaquestsarticlesesreflecteixelqueaquestallibertatpodriaser.ienlavidad on hansortitaquestesparaulesiaquestesobrestrobeminspiracióperatothomque,comstallman,vulgui lluitarpercrearaquestallibertat. LawrenceLessig ProfessordeDretalaFacultatdeDretd Stanford Pàgina23de291

24 SeccióU ElprojecteGNUielprogramarilliure Pàgina24de291

25 Capítol1: ElprojecteGNU 6 Laprimeracomunitatperacompartirprogramari Quanel1971vaigcomençaratreballaralLaboratorid Intel ligènciaartificialdelmassachusetts InstituteofTechnology(MIT),vaigentraraformarpartd unacomunitatquecompartiaprogramarii que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitatenparticular,jaqueaixòesfadesqueexisteixenordinadors,delamateixamaneraqueel fet de compartir receptes és tan antic com l activitat de cuinar. La diferència és que nosaltres compartíemmésquelagranmajoria. ElLaboratorid Intel ligènciaartificialfeiaservirunsistemaoperatiudetempscompartit incompatibleanomenatits(incompatibletimesharingsystem)quehaviendissenyatelshackersdel laboratori en llenguatge d assemblador per al Digital PDP 10, un dels ordinadors més grans de 6 PublicatoriginàriamentalllibreOpenSources:VoicesfromtheOpenSourceRevolution(O Reilly,1999). AquestaversióformapartdeFreeSoftware,FreeSociety:SelectedEssaysofRichardM.Stallman,2002,GNU Press( Espermetlacòpialiteraliladistribucióperqualsevol mitjàdetotaquestarticle,semprequeesreprodueixiaquestavís. Pàgina25de291

26 l època.lamevatascacomamembred aquestacomunitat,ésadircomaexpertinformàticde sistemesdellaboratorid Intel ligènciaartificial,consistiaamilloraraquestsistema. Aleshoresnofèiemservirl expressió programarilliure perdesignarelnostreprogramari perquèeltermenos haviaencunyat,peròdefetestractavad això.sialgúd unaaltrauniversitato empresa voliaadaptari ferservirunprograma,nohiposàvemcappega.sialgúfeiaservirun programapocconegutiinteressant,semprepodiesdemanarelcodifontpertaldellegir lo,modificar looaprofitar nealgunstrossosperferunprogramanou. L úsde hacker enelsentitde personaquetrencasistemesdeseguretat ésfruitd una confusiócreadapelsmitjansdecomunicació.elsexpertsinformàticsohackersnoacceptemaquest significatiperanosaltreslaparaulacontinuatenintelsignificatde personaaquiagradaprogramari disfrutaposantaprovalesseveshabilitatsenaquestàmbit.7 L enfonsamentdelacomunitat Aquestasituacióvacanviarradicalmentelsprimersanysdeladècadadelsvuitanta,quanlacomunitat de hackers dellaboratorid Intel ligènciaartificialesvaensorrari,seguidament,esvadeixarde treballarambl ordinadorpdp 10. El1981esvacrearl empresasymbolicsapartirdellaboratorid Intel ligènciaartificial, d onesvaendurlamajoriadelsinformàtics,demaneraquelacomunitatesvareduirtantqueno poguémantenir seviva.(elllibrehackersdestevenlevynarraaquestsfetsiofereixunaimatgeben clara d aquesta comunitat en el seu moment àlgid.) Quan el 1982 el Laboratori d Intel ligència ArtificialvacomprarunnouPDP 10,elsseusadministradorsvandecidirferserviralanovamàquina elsistemadetempscompartitnolliurededigital,enllocdel ITS. 7 Noésfàcildonarunadefiniciósenzillad unaactivitattanvariadacomlaquecaracteritzaelshackers,però pensoqueelquetenenencomúéslaintel ligència,lesganesdejugaril habilitatperaexplorar.lapassiódels hackersésexplorarelslímitsd allòqueéspossible,ambunesperitdejocd intel ligència.elshackersvaloren lesactivitatsquegirenentornd unjocd intel ligència.ellectorpotajudaracorregirlamalainterpretació d aquesttermedistingintentreelsquetrenquenelssistemesdeseguretatielsexpertsinformàtics,ésadir,entre elscrackersielshackers,respectivament.elscrackerssónelsquefansaltarelssistemesdeseguretat.potser quehihagipiratesquetambésiguinhackers,delamateixamaneraquetambépodrienserjugadorsd escacso degolf,encaraquelamajorianohosón(rms,onhacking,2002). Pàgina26de291

27 Pocdesprés,DigitalvadeixardefabricarlasèriePDP 10.Lasevaarquitectura,eleganti potentelsanysseixanta,noespodiaampliard unamaneranaturalalsmajorsespaisd adrecesque començavenaserpossibleselsanysvuitanta.aixòvoliadirquepràcticamenttotselsprogramesque formavenl ITSquedavenobsolets.Lamortanunciadadel ITShaviaarribatiambellaesvanesvair 15anysdetreball. Els ordinadorsmodernsdel època,comaraelvaxoel68020,tenienelsseuspropis sistemes operatius, però cap d ells era programari lliure: s havia de signar un contracte de no divulgaciófinsitotperobtenirunacòpiaexecutable. Aixòvoliadirqueelprimerpasperferservirunordinadoreraprometrenoajudarelteuveí. Esprohibienaixílescomunitatscooperatives.Lanormaelaboradapelsamosdelprogramariprivatiu era: Sicomparteixeselprogramaambelteuveí,etsunpirata.Sivoleufermodificacions,supliqueu nosquelesfemnosaltres. Éspossiblequeaalgunslectorselssorprenguilaideaqueelsistemasocialdelprogramari privatiu(elsistemaquediuqueestàprohibitcompartiromodificarelprogramari)ésantisocial,que noésèticiquesenzillamentestàmalament.peròcomespodriaqualificarunsistemaqueesbasaen dividirlasocietatideixarelsusuarisdesemparats?éspossiblequeellectorquepensiqueaquesta ideaéssorprenentdoniperfetelsistemasocialdelprogramariprivatiuoelvalorid acordambels termesqueproposenlesempresesdeprogramariprivatiu.aquestesempresess hanesmerçatmolta convèncerlagentquelaqüestiónomésespotanalitzard unamanera. Quanlesempresesquecomercialitzenprogramariparlende defensar elsseus drets o aturarlapirateria,elquedefet diuen éssecundari.elmissatgereald aquestaterminologiaestà enelspressupòsitsquedonenperfetsiquepretesamentlagenthauriad acceptaraullsclucs.vegem quinssónaquestspressupòsits. Und ellsésquelesempresesdeprogramariteneneldretnaturalinqüestionabledecontrolar lapropietatdelprogramarii,pertant,detenirpodersobretotselsseususuaris.(siaixòfosundret natural,independentmentdelmalquefesalasocietat,nohipodríemobjectarres.)resultainteressant observarquelaconstituciódelseuailatradiciójurídicarebutgenaquestaidea:elcopyright(drets d autor)noésundretnatural,sinóunmonopoliartificialimposatpelgovernquelimitaeldretnatural decopiarquetenenelsusuaris. Pàgina27de291

28 Unaltrepressupòsitimplícitésquel únicacosaimportantdelprogramarisónlestasquesque permetferiquepertantelsusuarisinformàticsnoenshauríemdepreocupardeltipusdesocietatque se nspermettenir. Untercerpressupòsitésquenohihauriaprogramariútil(oquenotindríemmaiunprograma quefesunatascadeterminada)sinodonéssimalesempreseslacapacitatdecontrolarelsusuarisdels programes.aquestpressupòsitpodiasemblarplausibleabansqueelmovimentpelprogramarilliure demostrésquepodemcrearunagranquantitatdeprogramariútilsensenecessitatdelligardemans ambcadeneselsusuaris. Si declinemacceptaraquestspressupòsitsianalitzemaquestesqüestionsd acordamb la moral del sentit comú ordinària alhora que posem els usuaris en primer lloc, arribem a unes conclusions ben diferents. Els usuaris informàtics haurien de tenir llibertat per a modificar els programessegonslessevesnecessitatsillibertatperacompartirelprogramari,jaqueelfetd ajudar lagentésalabasedelasocietat. Ungrandilemamoral Desapareguda la meva comunitat, era impossible continuar com abans. M enfrontava a un gran dilemamoral. L opciófàcileraentraraformarpartdelmóndelprogramariprivatiu,signarcontractesdeno divulgacióiprometrenoajudarelsmeuscompanyshackers.així,elmésprobableésquejotambé acabésdesenvolupantprogramariqueescomercialitzariasotacontractesdeno divulgació,demanera que contribuiria a la pressió que reben la resta de persones per tal quetraeixin també els seus companys. Seguramentm hauriaguanyatbélavidaipotserm hohauriapassatbéprogramant.però sabiaquealfinaldelamevacarreraprofessionalelquedeixariaenrereserienmoltsanysdedicatsa construirmursperdividirlagent,isentiriaquehaviadedicatlamevavidaaferd aquestmónunlloc pitjor. Pàgina28de291

29 Jahaviaexperimentatelquerepresentavaserl afectatfinald uncontractedeno divulgació quan, un dia, al Laboratori d Intel ligència Artificial del MIT (Massachusetts Institute Of Technology),ensvannegarelcodifontd unprogramadecontroldelanostraimpressora(lamanca de determinades funcionsen aquest programafeiaquel ús dela impressora fosextremadament frustrant).pertant,nopodiadir meamimateixqueelscontractesdeno divulgacióereninnocents. Emvaigenfadarmoltquanvaigrebrelanegativaacompartirelprograma:nopodiagirarcuaiferel mateixalarestadelmón. Una altra opció, efectiva encara que desagradable, era abandonar el món informàtic. D aquesta manera les meves capacitats no s utilitzarien malament, però sí que quedarien desaprofitades.jonoseriaculpablededividirilligardemanselsusuarisdelainformàtica,peròla situacióesproduiriaigualment. Pertant,vaigmirardetrobardequinamaneraunprogramadorpodriaferalgunacosaafide bé.emvaigpreguntarsihihaviaprogramesquepoguésescriurequefessinpossiblequetornésa aflorarunacomunitat. Larespostaerabenclara:enprimerlloc,caliadisposard unsistemaoperatiu.aquestésel programariessencialperferservirunordinador.ambunsistemaoperatiuespodenfermoltescoses amb un ordinador,peròsensesistemaoperatiunoes potfer absolutamentres. Ambun sistema operatiu lliure, podríem tornar a construir una comunitat de hackers que treballessin de manera cooperativaideixarlesportesobertesperquètothoms hiapuntés.alhora,tothompodriaferservir l ordinador sense necessitatdeformar partd unaconspiracióper a restringir els drets dels seus companys. Comaprogramadordesistemesoperatiusqueera,estavacapacitatperduratermeaquesta tasca.aixídoncs,encaraquel èxitnoestavagarantit,emvaigadonarquehaviaestatescollitperfer aquestafeina.vaigdecidirqueelsistemafoscompatibleambl Unixperquèespoguésadaptarique aixíelsusuarisdel Unixs hipoguessinacostumarfàcilment.elnomdegnuvanéixerseguintuna tradicióentrehackers:unacrònimrecursiude GNUNoésUnix. Quanparlemdesistemaoperatiunoensreferimnomésaunnucliqueambproufeines serveixiperexecutaraltresprogrames.aladècadadelssetantatotselssistemesoperatiusdignes d aquesta designació incorporaven processadors d ordres, assembladors, compiladors, intèrprets, Pàgina29de291

30 depuradors,editorsdetext,gestordecorreuimoltescosesmés.l ITSentenia,itambéelMultics,el VMSil Unix.ElsistemaoperatiuGNUtambéhaviad incloure ls. Mésendavant,undiavaigsentiraquestesparaules,atribuïdesaHillel: Sinosócperami,quiseràpermi?Sinoméssócperami,quèsócjo?Sinoésara,quan? LadecisiódetirarendavantelprojecteGNUesbasavaenunaesperitsemblant. Comaateu,nosócseguidordecaplíderreligiós,peròdevegadesemsemblenadmirablesles paraulesditesperalgund ells. Lliureenelsentitdellibertat Eltermeprogramarilliuredevegadess enténincorrectament,jaquenotéresaveureambelpreu.es tractadellibertat(enanglèselterme free,usata freesoftware,potvolerdirtant lliure com gratuït ).Aquestaés,doncs,ladefiniciódeprogramarilliure:unprogramaéslliuresi,comausuaris particulars Teniulallibertatd executarelprogramaambqualsevolfinalitat. Teniulallibertatdemodificarelprogramasegonslessevesnecessitats(alapràctica,pertal que aquesta llibertat sigui real cal tenir accés al codi font, perquè sense ell resulta excessivamentdifícilintroduircanvisenunprograma). Teniulallibertatderedistribuir necòpies,defrancocobrantunatarifa. Teniulallibertatdedistribuirversionsmodificadesdelprograma,pertalquelacomunitat puguiaprofitarlesmilloresquehihagiaportat. Comquelliurefareferènciaallibertatinoapreu,nohihacapcontradiccióentrevendrecòpiesi programarilliure.defet,lallibertatperavendrecòpiesésvital:lesrecopilacionsdeprogramarilliure que es venen en CD ROM són importants per a la comunitat i representen una important font Pàgina30de291

31 d ingressosperaldesenvolupamentdeprogramarilliure.pertant,elsprogramesquenoespuguin inclourelliurementenaquestesrecopilacionsnosónprogramarilliure. A causa de l ambigüitat del terme lliure, fa temps que se cerquen alternatives terminològiques,peròningúnon hatrobatcapdebona.lallenguaanglesatémésparaulesimatisos quecapaltra,perònotécapparaulaunívocaisenzillaquevulguidir lliure enelsentitde llibertat elterme«unfettered»(sensecadenes)seriaelqueméss acostariaaaquestsignificat.alternatives comaraalliberat,llibertatioberttenenunsentitdiferentoalgunaltreinconvenient. ElprogramariGNUielsistemaGNU El desenvolupament d un sistema complet és un projecte de gran envergadura. Per tal de fer lo possiblevaigdecidirquesemprequeespoguésadaptariaifariaservirelementsdeprogramarilliure existent.perexemple,debonprincipivaigdecidirferservireltexcomaeditordetextosprincipal. Alcapd unsanys,vaigdecidirquefariaservirelsistemax Windowenllocd escriureunaltre sistemadefinestresperalgnu. ÉsperaixòqueelsistemaGNUnoéselmateixqueelconjuntdetotelprogramariGNU.El sistema GNU inclou programes que no són programari GNU, és a dir, programes d altres programadorsiprojectescreatsambobjectiuspropis,peròqueespodenincorporaralsistemaperquè sónprogramarilliure. Inicidelprojecte Elgenerde1984vaigdeixarlafeinaalMITiemvaigposaraescriureprogramariGNU.Vaighaver d abandonarelmitperquèaquestainstituciónopoguésposartravesaladistribuciódelgnucoma programarilliure.sihihaguéscontinuattreballant,elmitpodriahaverreclamatlatitularitatdel projecteihaverimposatlessevesnormesdedistribucióo,finsitot,hauriapogutconvertirelprojecte enunpaquetdeprogramariprivatiu.noteniacapintenciódeferunaquantitatdefeinaingentperquè Pàgina31de291

32 desprésacabésresultantinútilperal objectiuquepretenia:crearunanovacomunitatquecompartís programari. Malgrattot,elprofessorWinston,aleshorescapdelLaboratorid Intel ligènciaartificialdel MIT,moltamablementemvapermetrecontinuarfentservirlesinstal lacionsdellaboratori. Primerspassos Pocabansdeposar meatreballarenelprojectegnu,vaigsentiraparlardelcompilador Free UniversityCompilerKit,tambéconegutcomaVUCK(laparaulaholandesaquecorresponalterme anglèsfree s escriuamblalletrav).estractavad uncompiladorqueadmetiadiversosllenguatges, comaracipascal,iqueestavapensatperaordinadorsdediferentstipus.vaigescriurel autor d aquestcompiladordemanant lisielpodiausarpelgnu. Varespondreentoburletadientquelauniversitateralliure,perònopaselcompilador(jugant ambeldoblesentitde free enanglès,indicavaqueelcompiladornoeralliure).vaigdecidir,en conseqüència,queelprimerprogramaperalprojectegnuseriauncompiladorquepoguéstreballar endiferentsllenguatgesiplataformes. Afid evitarescriureelcompiladortotsol,vaigfer meambelcodifontdelcompilador Pastel,uncompiladormultiplataformacreatallaboratoriLawrenceLivermore.Aquestcompilador admetia i estava escrit en una versió ampliada del Pascal, dissenyada per ser un llenguatge de programació de sistemes. Hi vaig afegir una interfície per a C i el vaig començar a adaptar a l ordinador Motorola 68000, però ho vaig haver de deixar córrer quan vaig descobrir que el compiladornecessitavamoltsmegabytesd espaialapilamentrequeelsistemaunix68000només admetia64kilobytes. DesprésvaigobservarqueelcompiladorPastelsubdividiatotelfitxerd entradaenunarbre sintàctic,elconvertiaenunacadenad instruccions i,acteseguit,generavatotelfitxerdesortida,i totsensealliberarmaiespaid emmagatzematge.foualeshoresquanvaigarribaralaconclusióque hauriad escriureuncompiladordecapidenou.araaquestcompiladornous anomenagcc.no inclounirastredelcompiladorpastel,peròvaigpoderadaptariaprofitar hilainterfícieperacque haviaescrit.peròaixòvapassaralcapd unsanys:primervaigdedicar mealgnuemacs. Pàgina32de291

33 GNUEmacs Alsetembrede1984emvaigposaratreballarenelGNUEmacs,iaprincipisde1985jaespodia començaraferservir.aixòemvapermetrecomençarafertasquesd edicióambsistemesunix:com quenom interessavaaprendreaferservirelsprogramesvioed,finsaleshoreshaviaestatfentles tasquesd edicióenaltrestipusdemàquines. EnaquellmomentlagentesvacomençarainteressarenelGNUEmacs,iesvaplantejarla qüestiódecomsen haviadeferladistribució.evidentment,elvaigposaralservidorftpanònimde l ordinador que feia servir al MIT. (D aquesta manera aquest ordinador, prep.ai.mit.edu, es va convertirenelprincipalllocdedistribucióperftpdeprogramarignu.quanalcapd unsanysva serdesmantellatvamtransferirelnomalnostrenouservidorftp.)enaquellaèpoca,però,moltade lagentinteressadanoestavapresentainternetinoenpodiaobtenircapcòpiaperftp.quèelshavia dedir,aaquestsusuaris? Unarespostahauriapogutser: Poseu vosencontacteambunamicquetinguiconnexióa Internetiqueusenfaciunacòpia.Tambéelshauriapogutdirelmateixqueenelcasdel Emacsdel PDP 10originari: Envieu meunacintaiunsobreambadreçaisegells,iuslatornaréambl Emacs enregistrat.elfet,però,ésquenoteniafeinaimelesvoliaenginyarperguanyardinersambel programarilliure.vaseraleshoresquanvaiganunciarqueenviariaunacintaaquilademanés,perun importde150$.aixíéscomvaigposarenmarxaunnegocidedistribuciódeprogramarilliure,el precursordelesempresesqueactualmentdistribueixensistemesgnucompletsbasatsenellinux. Elsprogramessónlliuresperatothom? Siunprogramaéslliurequansurtdelesmansdelseuautor,aixònovoldirquenecessàriamentsigui programarilliureperatothomqueentinguiunacòpia.perexemple,elprogramaridedominipúblic (programes sense copyright) és programari lliure, però qualsevol persona en pot fer una versió privativamodificada.delamateixamanera,hihamoltsprogrameslliuressotmesosacopyrightque Pàgina33de291

34 es distribueixen amb llicències permissives i senzilles que permeten fer ne versions privatives modificades. L exemple paradigmàtic d aquest problema es el sistema X Window. Creat al MIT i comercialitzatcomaprogramarilliureambunallicènciapermissiva,benaviatelvanadoptardiverses empresesinformàtiques.vanafegirl X WindowalsseussistemesUnixprivatius,nomésenforma binària(aixòés,senseelcodifont),protegitpelmateixcontractedeno divulgació.aquestescòpies del X Windownoerenprogramariméslliuredelquehoeral Unix. Els programadorsdelsistema X Windownohoveiencomunproblema, jaquela seva intencióeraprecisamentquepasséselquevapassar.elseuobjectiunoeralallibertat,sinól èxit, definitcoma tenirmoltsusuaris.noelspreocupavaqueaquestsusuaristinguessinllibertat,sinó tansolsqueenfossinmolts. D aquestamaneraesvaarribaraunasituacióparadoxalenquèduesmaneresdiferentsde comptabilitzarelgraudellibertatdonavenduesrespostesdiferentsalapreguntasegüent: Éslliure aquestprograma? Siesjutjavad acordamblallibertatqueoferienlescondicionsdedistribuciódela versiódelmit,espodiadirquel X Windoweraprogramarilliure.Peròsiescalculavaelgraude llibertatdel usuarimitjàdelsistemax Window,s haviadedirqueestractavadeprogramariprivatiu. Lamajoriad usuarisdel X Windowfeienservirlesversionsprivativesquevenienambelssistemes Unix,nopaslaversiólliure. CopyleftilaGPLdelGNU L objectiudelgnueradonarllibertatalsusuaris,nonomésaconseguirpopularitat.pertant,havíem dedisposard unescondicionsdedistribucióqueimpedissinqueelprogramarignufosconvertiten programariprivatiu.elmètodequefemservirs anomenacopyleft. El copyleft fa ús del dret de propietat intel lectual però capgirant lo perquè compleixi l objectiucontrarial habitual:enllocdeserunmitjàperprivatitzarprogramariesconverteixenun mitjàpermantenirlliureelprogramari. Pàgina34de291

35 La idea central del copyleft és que donem permís a qualsevol usuari per a executar el programa,copiar lo,modificar loidistribuir neversionsmodificades,perònolidonempermíspera afegir hirestriccionspròpies.d aquestamanera,lesllibertatsessencialsquedefineixenelprogramari lliurequedengarantidesperatothomqueentinguiunacòpia:esconverteixenendretsinalienables. Perquèelcopyleftsiguiefectiu,lesversionsmodificadestambéhandeserlliures.Aquest mètodegaranteixquetotalafeinarealitzadaapartirdelanostraestiguidisponible,siespublica,pera lanostracomunitat.quanelsprogramadorsquetreballenprofessionalments ofereixenpermillorarel programarignu,elcopyleftimpedeixquelesempresesqueelscontractenpuguindir los: Nopots compartiraquestscanvisperquèelsfaremservirperaferlanostraversióprivativadelprograma. Elrequisitqueelscanvissiguinlliuresésessencialpergarantirlallibertatdelsusuarisdel programa.lesempresesquevanprivatitzarelsistemax Windowacostumavenafer hialgunscanvis peradaptar loalsseussistemesialseumaquinari.aquestscanviserenpetitsencomparacióambla magnituddel X Window,perònopastrivials.Sielfetd introduircanvisésunaexcusaperanegarla llibertatdelsusuaris,qualsevolpersonapodriaaprofitar sefàcilmentd aquestaexcusa. Unaaltraqüestiórelacionadaambaixòéslacombinaciód unprogramalliureambcodino lliure.aquestacombinacióineludiblementnoserialliure:lesllibertatsretalladesalapartnolliure tambéestarienretalladesalconjuntdel obra.siespermetessinaquestescombinacionscrearíemun forattangranqueenfonsariaelvaixell.ésperaixòqueundelsrequisitsessencialsdelcopyleftés taparaquestforat:totafegitóocombinacióambunprogramasotacopylefts hadeferdetalmanera quelaversióampliadaocombinadatambésiguilliureisotmesaacopyleft. L aplicacióconcretadelcopyleftquefemservirperalamajorpartdelprogramarignuésla llicènciapúblicageneral(gpl,generalpubliclicense)delgnu.tenimaltrestipusdecopyleftque esfanservirendeterminadescircumstàncies.elsmanualsdegnutambés ofereixensotmesosa copyleft,peròd untipusdeversiómoltméssenzilla,jaquelacomplexitatdelagpldelgnués innecessàriapelsmanuals. L any1984o1985,donhopkins(unnoimoltespavilat),emvaenviarunacarta.alsobrehi havia escrit unes quantes frases divertides, inclosa aquesta: Copyleft. Tots els drets capgirats. Aleshoresvaigdecidirferservirlaparaulacopyleftperdesignarelconceptededistribucióqueestava ideantenaquellmoment. Pàgina35de291