Exp. 2012/5518 Consultora: BUSINESS STRENGTHS ENGINEERING MAPES DE SOROLL I MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Exp. 2012/5518 Consultora: BUSINESS STRENGTHS ENGINEERING MAPES DE SOROLL I MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA SANT CLIMENT DE LLOBREGAT"

Transcripción

1 Exp. 2012/5518 Consultora: BUSINESS STRENGTHS ENGINEERING MAPES E SOROLL I MAPA E CAPACITAT ACÚSTICA SANT CLIMENT E LLOBREGAT Barcelona, Juny de 2013

2

3 CRÈITS Comissió tècnica de seguiment: - Rosa Quirante (iputació de Barcelona) - Marc Martínez (Ajuntament de Sant Climent de Llobregat) - Elisa de Bru de Sala (Business Strengths Engineering) Equip redactor: - Business Strengths Engineering: o o Sergio Matas Elisa de Bru de Sala esembre 2012 Juny 2013

4

5 ÍNEX 1. INTROUCCIÓ. MARC GENERAL... 4 Objectius... 4 Marc legal... 4 Zones de sensibilitat i zonificació acústica del territori... 5 escripció del municipi Antecedents Identificació dels principals emissors acústics del municipi METOOLOGIA Mesuraments realitzats Mesuraments de llarga durada Mesuraments de curta durada Instrumentació utilitzada durant els mesuraments ANÀLISI ELS RESULTATS ELS PUNTS E MESURA MAPES E SOROLL a) Mapa de soroll en període diürn (Ld, de les 7 a les 21 hores) b) Mapa de soroll en període nocturn (L n, de les 23 a les 7 hores) Nivells de soroll mesurats ZONIFICACIÓ ACÚSTICA EL MUNICIPI Criteris per a l elaboració dels nous mapes de capacitat acústica (iputació de Barcelona) Proposta de mapa de capacitat acústica de Sant Climent de Llobregat MAPES E SUPERACIONS IÜRN I NOCTURN PROPOSTES E MILLORA ANNEXES ANNEX 1: FITXES E MESURA E CURTA I LLARGA URAA ANNEX 2: CERTIFICATS E VERIFICACIÓ ELS EQUIPS ANNEX 3: PLA ORENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL ANNEX 4: MAPA E LOCALITZACIÓ E PUNTS E MESURA ANNEX 5: MASIES I/O EIFICACIONS AÏLLAES UBICAES INS EL TERME MUNICIPAL E SANT CLIMENT E LLOBREGAT ON ES ESENVOLUPA ALGUN TIPUS ACTIVITAT Pàgina 3 de 71

6

7 1. INTROUCCIÓ. MARC GENERAL Objectius El present document constitueix la memòria del projecte de realització del Mapa de situació acústica existent i del mapa de capacitat acústica municipal de Sant Climent de Llobregat. La direcció tècnica d aquest treball s ha dut a terme conjuntament amb la iputació de Barcelona i amb l Ajuntament de Sant Climent de Llobregat. La realització d ambdós mapes té per objectiu proporcionar les eines necessàries per a la gestió i l avaluació del soroll ambiental al municipi de Sant Climent de Llobregat, seguint les especificacions determinades pel ecret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n adapten els annexos. La funció principal d aquests instruments és la d evitar, prevenir o reduir la contaminació acústica a la que està exposada la població, així com preservar i/o tractar de millorar la qualitat acústica del territori. El mapa de capacitat acústica estableix els nivells d immissió sonora fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat, fixant les zones de sensibilitat acústica, que agrupen les parts del territori amb la mateixa percepció acústica. Aquesta capacitat de percepció sonora del territori s estableix per a tres períodes temporals diferents (dia, vespre i nit) i té en compte els usos del sòl. Marc legal Amb l objectiu de prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica, per tal d evitar i reduir els danys que se n podrien derivar, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Aquesta llei regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació provocada pels sorolls i les vibracions. Estableix els mecanismes necessaris per fixar els objectius de qualitat acústica en el territori i per donar resposta a la problemàtica produïda per aquest tipus de contaminació. En aquest sentit, correspon a l Ajuntament elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivells d immissió dels receptors acústics a què és aplicable aquesta llei, que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s escau, les zones del medi natural, a l efecte de determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l establiment de les zones de sensibilitat acústica en l àmbit del municipi. La promulgació de legislació de l estat sobre aquesta matèria comporta que les zones de sensibilitat acústica, definides en els mapes de capacitat acústica, hagin de tenir en compte els objectius de qualitat acústica i els diferents usos del sòl. El ecret 245/2005, de 8 de novembre, estableix els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica, en el marc de la irectiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Govern de la Generalitat va aprovar el 10 de novembre de 2009 el ecret 176/2009, mitjançant el qual es desenvolupa la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n adapten els annexos. Aquest ecret Pàgina 4 de 71

8 s ha elaborat tenint present la normativa bàsica de l Estat espanyol i els requeriments de la Unió Europea. Aquest fet permet que amb l aplicació de la normativa catalana es doni compliment a tot l ordenament jurídic que regula la contaminació acústica. Zones de sensibilitat i zonificació acústica del territori El ecret 176/2009 contempla que la planificació general del territori i el planejament urbanístic, general o derivat, han d incloure la zonificació acústica del territori en funció de les següents zones de sensibilitat: a) Zona de sensibilitat acústica alta (A). Comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B). Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll. c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C). Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll. d) Zones de soroll: espais del territori afectats per la presència d infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim o aeri. e) Zona d especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA): àrees que per les seves singularitats característiques es considera convenient conservar una qualitat acústica d interès especial. f) Zona acústica de règim especial (ZARE): àrees en què es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant. a) Zona de sensibilitat acústica alta (A) Pot incloure les àrees i els usos següents o similars: - (A1) Espais d interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000 o altres espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecció acústica També s hi inclouen les zones tranquil les a camp obert que es pretén que es mantinguin silencioses per raons turístiques, de preservació de paisatges sonors o de l entorn. En qualsevol cas, s han de tenir en compte les activitats agrícoles i ramaderes existents. Els seus valors límit d immissió poden ser més restrictius que els de les restants àrees de la zona de sensibilitat acústica alta i poden ser objecte de declaració com a zones d especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA). - (A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demanin una especial protecció acústica S hi inclouen els usos sanitaris, docents i culturals que demanin, a l exterior, una especial protecció contra la contaminació acústica, com les zones residencials de repòs o geriatria, centres de dia, les grans zones hospitalàries amb pacients ingressats, les zones docents, com ara campus universitaris, zones d estudi i biblioteques, centres de recerca, museus a l aire lliure, zones de museus i d expressió cultural i altres assimilables. Pàgina 5 de 71

9 - (A3) Habitatges situats al medi rural Han de complir les següents condicions: estar aïllats i no formar part d un nucli de població, ésser en sòl no urbanitzable i no estar en contradicció amb la legalitat urbanística. - (A4) Àrees amb predomini del sòl d ús residencial Les zones verdes que es disposin per obtenir distància entre les fonts sonores i les àrees residencials no s assignaran a aquesta categoria acústica, sinó que es consideraran zones de transició. b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B) Pot incloure les àrees i els usos següents o similars: - (B1) Àrees on coexisteixen sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents - (B2) Àrees amb predomini de sòl d ús terciari Inclouen els espais destinats amb preferència a activitats comercials i d oficines, espais destinats a restauració, allotjament i altres, parcs tecnològics amb exclusió d activitats productives en gran quantitat, incloent-hi les àrees d estacionament d automòbils que els són pròpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels esmentats a (C1). - (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrial Inclouen els espais d ús predominantment residencial existents afectats per zones de sòl d ús industrial també existents, com ara polígons industrials o d activitats productives en gran quantitat, que per la seva situació no és possible el compliment dels objectius fixats per a una zona (B1). c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C) Pot incloure les àrees i els usos següents o similars: - (C1) Àrees amb predomini del sòl d ús terciari, recreatiu i d espectacles Inclouen els espais destinats a recintes firals amb atraccions recreatives, llocs de reunió a l aire lliure, espectacles, i altres assimilables. - (C2) Àrees amb predomini de sòl d ús industrial Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser utilitzats per als usos relacionats amb les activitats industrials i portuàries amb llurs processos de producció, els parcs d abassegament de materials, els magatzems i les activitats de tipus logístic, estiguin o no vinculades a una explotació en concret, els espais auxiliars de l activitat industrial, com ara subestacions de transformació elèctrica, etc. Pàgina 6 de 71

10 En les àrees acústiques d ús predominantment industrial es poden tenir en compte les singularitats de les activitats industrials per a l establiment dels objectius de qualitat, respectant el principi de proporcionalitat econòmica. - (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d infraestructures de transport o altres equipaments públics que els reclamin Inclouen els espais de domini públic en els quals s ubiquen els sistemes generals de les infraestructures de transport viari urbà i interurbà, ferroviari, marítim i aeri. Els receptors situats en aquestes àrees, i per a l avaluació d activitats, s han de classificar d acord amb la zona de sensibilitat acústica que els correspondria si no existís aquesta afecció. El pas d una zona a una altra ha de ser progressiu, és a dir, d una zona de sensibilitat acústica baixa s ha de passar per una zona de sensibilitat acústica moderada per arribar a una zona de sensibilitat acústica alta. d) Zones de soroll Són zones de soroll els espais del territori afectats per la presència d infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim o aeri. Comprenen el territori de l entorn de la infraestructura i es delimiten per la corba isòfona definida pels punts del territori on es mesuren els valors límit d immissió, corresponents a les zones de sensibilitat acústica on se situa la infraestructura. La delimitació de la zona de soroll ha de considerar, com a mínim, els aspectes i paràmetres establerts a l apartat 2 de l annex del ecret 176/2009, i ha d orientar-se a compatibilitzar, a efectes de qualitat acústica i en la mesura que sigui possible, les activitats existents o futures en aquest territori amb les pròpies de les infraestructures, i cal tenir en compte els objectius de qualitat acústica corresponents a les zones afectades. En el territori inclòs en la zona de soroll els valors dels índexs d immissió poden superar els objectius de qualitat acústica aplicables a les zones de sensibilitat acústica corresponents. e) Zona d especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) 1) Es poden declarar zones d especial protecció de la qualitat acústica, les àrees en què per les seves singularitats característiques es considera convenient de conservar una qualitat acústica d interès especial. Tenen aquesta consideració: Aquelles àrees a camp o mar obert d interès natural, com ara espais d interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000, grans recorreguts o altres espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecció acústica. Aquelles àrees urbanes que engloben parcs, zones enjardinades, interiors d illes, espais per a vianants o altres àmbits similars on es vol mantenir la qualitat acústica. Pàgina 7 de 71

11 2) En les zones en què es duguin a terme activitats agrícoles i ramaderes, en la resolució de declaració es poden preveure períodes excepcionals en els quals es puguin sobrepassar els valors límit d immissió establerts per tal de garantir la preservació de les esmentades activitats. f) Zona acústica de règim especial (ZARE) Es poden declarar zones acústiques de règim especial (ZARE) aquelles àrees en què se sobrepassin els valors límit d immissió en l ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica baixa en 15 db(a) o més, en qualsevol dels índexs d emissió de soroll L d, L e i L n, dues vegades a la setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d alternes, dins el termini d un mes. A continuació es presenta una taula resum on s indiquen els valors límit d immissió que estableix el ecret 176/2009 per a cadascuna de les diferents zonificacions acústiques que pot adoptar el territori (Annexos A, 1, 2 i 3 del Reglament). Pàgina 8 de 71

12 SOROLL. AMBIENT EXTERIOR. VALORS LÍMIT IMMISSIÓ: NIT (23 a 7h) IA/VESPRE (7 a 23h), en db(a) NORMATIVA CATALANA: ecret 176/2009, ecret 245/2005 i Llei 16/2002 Valors objectiu (Annex A Reglament) Valors límit infraestructures (Annex 1 i 2 de la Llei 16/2002) (*) Valors límit activitats (L Ar ) (Annex 3 Llei 16/2002) Zona Zona escripció de la zona Zones existents Zones noves Existents Noves LAFmax Existents Noves nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia A B A1 Espais d interès natural i altres A2 Predomini del sòl d ús sanitari, docent i cultural A3 Habitatges situats al medi rural A4 Predomini del sòl d ús residencial B1 B2 B3 Coexistència de sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport Predomini del sòl d ús terciari diferent a C1 (oficines, estacionament automòbils) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrials C1 Usos recreatius i d espectacles C Altres C2 Predomini de sòl d ús industrial C3 Zona soroll ZARE ZEPQA Sistemes generals d infraestructures de transport o altres equipaments públics Territori afectat per infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. Zones Acústiques de Règim Especial, per la presència de nombroses activitats. 2cops/setmana > 15 db(a) valors zona C Zona d Especial Protecció de la Qualitat Acústica. Soroll ambiental: db(a) (*) Els objectius de qualitat acústica per les infraestructures de la Generalitat s han d assolir abans del (isposició transitòria Cinquena del ecret 176/2009). Pàgina 9 de 71

13 escripció del municipi Sant Climent de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, que limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l est, Torrelles de Llobregat al nord i amb Begues a l oest (Figura 1). Figura 1. Localització del terme municipal de Sant Climent de Llobregat i municipis limítrofs. El municipi està situat a la vall de les rieres de Les Comes, del Querol i de Salom, a uns 15 Km de Barcelona i envoltat per les muntanyes Sant Ramón, Pedres Blanques, Costa Fustera, Coll de la Creu i el Padró. Sant Climent de Llobregat té una extensió d uns 11 Km² amb una població de habitants 1, a 87 metres d altitud per sobre el nivell del mar. L activitat majoritària del municipi sempre ha sigut l agrària on el que eren les vinyes ara hi ha camps de cirers, fruita molt identificada amb Sant Climent de Llobregat. egut a aquesta popularitat al juny es donen lloc diversos esdeveniments relacionats amb la cirera que aporten una gran afluència de gent al municipi. A banda d aquests fets anuals, el flux de circulació més important es produeix únicament per la carretera que travessa el municipi connectant Viladecans (BV-2003) i Sant Boi de Llobregat (BV- 2004). En general el municipi de Sant Climent de Llobregat és d ús residencial amb una zona clara amb activitat industrial situada al sud del municipi. Aquesta zona està comprimida entre l entrada del municipi des de Viladecans i els números 75 i 80 de la Travessia 1 A data d 1 de gener de 2012, segons dades de l Institut d Estadística de Catalunya. Pàgina 10 de 71

14 Prat de la Riba. Sant Climent de Llobregat també té diversos equipaments situats en diversos punts del municipi com són l escola, el centre cívic, el poliesportiu i l Ajuntament. Pàgina 11 de 71

15 CE B R i l'estret de Roques Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat Escola Sant Climent C. de Querol C. del r. Barraquer r e r e s Costa Fustera C. del Puig d'end CE C. de Bosquerons Carrer de Mixerris Can Carreres r C a R i e r a d e C a n Can Bonhome Avinguda de Prat de la Riba a r d i n a scola ment C. de les Comes Can Tita C. de Pau Casals Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans Cam de Torrelles Escultura Viva Ajuntament Carrer de Sant Climent de la Vila Carrer de la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonet CE CE T o t r r e n e d CE l'esgl sia Can Pinet BV-2004 Sant Climent C. de C. Nou C. de J. Font C. de St. Pere Museu d'eines C. de Rodera Carrer del Moll Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de les Flors C. de la Roureda C. de C. del Pi la Circumval laci Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s e la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t arrerada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera Carrer de le Cementiri de ent de Llobregat la Circumval laci Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m CE R i e r a d e S Can Tallada e i r R Cam de Can Tallada Can Riera Nou BV-2 Can Riera Vell CE Juny 2013 Escala 1:5000 la Roureda Realitzat de la Sant Climent de Llobregat MAPA E BASE Nucli: Sant Climent de Llobregat 100 m

16 Antecedents L únic treball en matèria de contaminació acústica de que disposa Sant Climent de Llobregat és un mapa de capacitat acústica elaborat l any Identificació dels principals emissors acústics del municipi Aquesta fase ha consistit en la localització i reconeixement dels potencials emissors acústics i la seva àrea d influència. La principal font de soroll observada al municipi de Sant Climent de Llobregat és el trànsit de vehicles privat, destacant, sobre totes les vies, la Travessia Prat de la Riba degut a l elevada freqüència de pas de vehicles per aquesta via. A la resta de vies del municipi, el volum de trànsit és molt inferior que el de la Travessia Prat de la Riba, amb un interval que va des d una freqüència de pas moderada com a la Rambla Riera o al camí del Cementiri fins a un volum quasi nul tal i com succeeix al carrer Mixerris. Il lustració 1. Vista de la Travessia Prat de la Riba. L altra font de soroll important del municipi és l activitat industrial, la qual es concentra sobretot a l entrada del municipi per Viladecans. Aquesta font afecta sobretot en període diürn ja que és quan les naus industrials estan obertes. Tot i això, en període nocturn també hi ha alguna zona afectada per l activitat industrial degut a maquinària que no s atura en cap moment. e totes maneres, el fet que la indústria es concentri al recorregut de la Travessia Prat de la Riba provoca que el trànsit, en molts casos, eclipsi l efecte acústic de l activitat industrial. Il lustració 2. Vista de la zona industrial de la localitat amb la Travessia Prat de la Riba al fons de la imatge. Pàgina 13 de 71

17 2. METOOLOGIA acord amb el ecret 245/2005 i el ecret 176/2009, l elaboració del mapa de capacitat acústica s ha efectuat d acord amb les fases següents: a) Identificació dels emissors acústics del territori b) eterminació del nivell de soroll ambiental c) Zonificació acústica del territori d) Concreció del mapa de capacitat acústica Tot seguit es procedeix a descriure les diferents fases, des de la determinació del nivell de soroll ambiental, fins a la concreció del mapa de capacitat acústica del municipi. Mesuraments realitzats La fase de determinació de soroll ambiental consisteix en la realització de mesuraments de nivell de soroll en ambient exterior, en un nombre suficient i representatiu, que permeti conèixer els emissors acústics existents, els sectors exposats al soroll i l àrea d afectació. S han realitzat 31 mesuraments puntuals de curta durada (15 minuts) i 4 mesuraments de llarga durada (24 hores), distribuïts de manera equitativa pels diferents nuclis del municipi en funció de la realitat acústica de cadascun d ells, coneguda en una fase prèvia de reconeixement del territori, i d acord amb la informació proporcionada per l Ajuntament de Sant Climent de Llobregat en matèria de soroll. Els punts de mesura s han consensuat conjuntament amb el consistori del municipi i la iputació de Barcelona (plànol a l Annex 4) i s han dut a terme entre les 9 hores d un dilluns i les 13 hores d un divendres. Mesuraments de llarga durada L elecció dels punts de mesura de llarga durada (24 hores), en la fase de determinació dels nivells de soroll ambiental, s ha basat en la recerca de punts representatius de la realitat acústica del municipi. Un altre criteri que també ha influït en l elecció dels punts de mesura ha estat la tipologia dels edificis en els quals s havia d instal lar l equip. L alçada a la qual es recomana fer la mesura, segons la norma ISO 1996, de caracterització i mesurament del soroll ambiental (citada al ecret 176/2009), és de 4 metres ±0,5 metres sobre el terra. S han buscat habitatges amb balcons i/o terrasses exteriors situades en primeres plantes, que complissin aquest requeriment d alçada, i s han proposat a l Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, que ha sigut l encarregat de contactar amb els propietaris dels edificis suggerits. Aquestes mesures de llarga durada s han situat en zones d especial interès acústic, algunes molt properes a les principals infraestructures de transport del municipi, i d altres en zones de transició sonora o proposades per l Ajuntament, no tant exposades acústicament al soroll de les infraestructures. S han evitat zones rurals o de poca afectació sonora en la població del municipi: Pàgina 14 de 71

18 Punt Ubicació 1 Pl. de la Vila, 1 2 Av. Pau Casals, 20 3 Trv. Prat de la Riba, 70 4 c/muntanya, 21 A continuació es mostra la ubicació dels mesuraments de llarga durada realitzats. Figura 2. Localització dels punts des d on s han realitzat els mesuraments de llarga durada. Mesuraments de curta durada Els mesuraments de curta durada s han realitzat de manera equitativa pels diferents nuclis del municipi amb la finalitat de conèixer la realitat acústica del municipi tant el període diürn com en període nocturn. En el plànol a l Annex 4 es mostra la ubicació dels diferents punts de mesura de curta durada realitzats, tant en període diürn (de 7 a 21 hores) com en període nocturn (de 23 a 7 hores). A continuació es mostra la ubicació dels mesuraments de curada durada realitzats. Pàgina 15 de 71

19 Figura 3. Localització dels punts des d on s han realitzat els mesuraments de curta durada (en vermell els realitzats en període diürn i en verd els realitzats en període nocturn). Instrumentació utilitzada durant els mesuraments Per a la determinació del nivell de soroll ambiental al municipi s han utilitzat els equips següents (s adjunten els certificats de verificació dels sonòmetres i dels calibradors a l Annex 2): Equip de mesura Sonòmetre integrador SOLO 01dB tipus I (Núm. sèrie: ) Calibrador acústic tipus I, Rion, model NC-74 (Núm. sèrie: ) Sonòmetre integrador CESVA SC-310 tipus I (Núm. sèrie: T224838) ata verificació Pàgina 16 de 71

20 Equip de mesura ata verificació Calibrador acústic tipus I, Rion, model NC-74 (Núm. sèrie: ) Sonòmetre integrador SOLO 01dB tipus I (Núm. sèrie: 11825) Calibrador acústic tipus I, Rion, model NC-74 (Núm. sèrie: ) Anemòmetre Estació meteorològica SKYWATCH GEOS-11 Baròmetre, higròmetre i termòmetre En la fase d elaboració i representació gràfica dels mapes de soroll i de capacitat acústica, s ha utilitzat el software ArcGis (v.9.3). Pàgina 17 de 71

21 3. ANÀLISI ELS RESULTATS ELS PUNTS E MESURA El fet que Sant Climent de Llobregat sigui un municipi de poques dimensions permet que la representació dels diversos mapes pugui ser realitzada en un sol quadrant a escala 1:5000 tot apreciant el municipi de manera clara i precisa. 3.1 MAPES E SOROLL A continuació s exposen els resultats obtinguts en la realització del mapa de situació acústica existent al municipi de Sant Climent de Llobregat. S han dut a terme 2 mapes, un en horari diürn (de 7 a 21 hores) i l altre en horari nocturn (23 a 7 hores). acord amb les especificacions de la iputació de Barcelona, no s ha realitzat el mapa de soroll en horari vespertí (21 a 23 hores) degut a que es considera una franja horària de transició cap a la nit, durant la qual els nivells de soroll són habitualment inferiors o molt similars als diürns, amb els mateixos valors límit d immissió establerts pel ecret 176/2009. Al final del present apartat es mostra una taula resum amb els nivells de soroll mesurats en tots els punts realitzats. a) Mapa de soroll en període diürn (Ld, de les 7 a les 21 hores) La zona acústicament més afectada del municipi és la carretera que el travessa, connectant els municipis de Viladecans (BV-2003) i Sant Boi de Llobregat (BV-2004), i que correspon a la Travessia Prat de la Riba al seu pas per Sant Climent de Llobregat. Aquesta infraestructura presenta uns nivells de soroll entre els 65 i els 69 db(a) en el tram comprès entre l entrada del poble per Viladecans i el creuament amb Rambla Riera; dada que representa un 12% del total de metres de carrer que té el municipi (Figura 4). Aquests nivells elevats són deguts a l elevada freqüència de pas dels vehicles que hi circulen en horari diürn i, en alguns trams, a l activitat industrial que s hi desenvolupa. onat que una bona part dels vehicles que circulen per la Travessia Prat de la Riba passen per Rambla Riera, el tram de carretera que segueix cap a Sant Boi de Llobregat presenta uns nivells lleugerament inferiors, entre els 60 i els 64 db(a). També pertanyen a aquest interval de nivells de soroll la citada Rambla Riera, la Plaça de la Vila i el Camí del Cementiri degut al volum de trànsit que circula per aquestes vies. El carrer Església, a part del trànsit, influeix l estretor del carrer i el seu pronunciat pendent en sentit de circulació ascendent. A més, els carrers que connecten amb la Travessia Prat de la Riba, tot i tenir un volum de trànsit baix, es veuen afectats pel trànsit d aquest vial principal i, per tant, els trams més propers també presenten uns nivells entre els 60 i els 64 db(a). La franja de soroll entre els 55 i els 59 db(a), que correspon al 27% del total de metres de carrer del municipi, es dona sobretot a vies interiors de la localitat amb un pendent elevat, de forma que, tot i que el volum de trànsit no és elevat, el pas d un vehicle implica un augment important dels nivells de soroll. També es troben en aquesta franja les entrades a la zona de la Rodera pel carrer Circumval lació i pel Camí del Cementiri, respectivament degut a la moderada freqüència de pas dels vehicles de dues i quatre rodes. A més, els trams afectats pel trànsit de la Travessia Prat de la Riba i la zona amb activitat industrial Pàgina 18 de 71

22 més allunyada d aquest vial presentenn també uns nivells de soroll entree els 55 i els 59 db(a). Finalment, els carrers on els nivells són inferiors als 55 db(a) corresponen a zones molt tranquil les on el trànsit de vehicles és molt baix, de forma que les fonts de soroll principals són l activitat de veïnatge i el trànsit que circula per carrers propers. Els carrers on els nivells són inferiors als 55 db(a) suposen pràcticament el 38% del total de metres de carrer del municipi. 12,04% 11,17% 22,71% 26,81% 27,26% Ld_45-49 Ld Ld_55-59 Ld_60-64 Ld_65-69 Figura 4. Percentatge de longituds de carrers segons el nivell d immissió sonora en període diürn. Pàgina 19 de 71

23 B R i Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat l'estret de Roques ambient exterior (Ld) db(a) db(a) db(a) db(a) db(a) Costa Fustera C. del Puig d'end Escola Sant Climent C. de Bosquerons Carrer de Mixerris C. de Querol Can Carreres C. del r. Barraquer r e r e s r C a C a n R i e r a d e Can Bonhome Avinguda de Prat de la Riba a r d i n a Objectes de la base Massa d'aigua Carrers Camins Edificis C. de les Comes Can Tita C. de Pau Casals Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans Cam de Torrelles Escultura Viva Ajuntament Carrer desantcliment de la Vila Carrer de la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonet T o t r r e n e d Sant Climent C. de l'esgl sia Can Pinet C. Nou C. de J. Font C. de St. Pere BV-2004 Museu d'eines C. de Rodera Carrer del Moll C. de les Flors Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de la Roureda C. de la Circumval laci C. del Pi Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s e la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t ada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera Carrer de la Circumval laci l e s ementiri de e Llobregat Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m R i e r a d e S a n Can Tallada e i r R Cam de Can Tallada Can Riera Nou BV-2003 Can Riera Vell la Roureda Torrent de la Rou Juny 2013 Escala 1:5000 Realitzat Sant Climent de Llobregat Nucli: Sant Climent de Llobregat 100 m

24 b) Mapa de soroll en període nocturn (L n, de les 23 a les 7 hores) En general, durant el període nocturn decauen considerable ement els nivells d immissió en ambient exterior a tota la localitat, situant-se en la majoria de carrers per sota dels 55 db(a). El 60% de metres de carrer del municipi tenen un nivell d immissió en període nocturnn inferior als 55 db(a) ( Figura 5). La via amb nivells de soroll superiors als esmentats correspon a la zona més sorollosa en període diürn, és a dir, la Travessia Prat de la Riba. Els nivells d immissió (L n ) obtinguts en aquesta infraestructura es troben en la franjaa dels db(a) des de l entrada per Viladecans fins a l edifici corresponent al número 71 d aquestaa via, mentre que a partir d aquest punt els nivells baixen situant-se entree els 55 i els 59 db(a). Aquesta disminució és deguda a que, en el tram amb nivells més elevats, d una banda els vehicles circulen a una velocitat superior a la resta del tram de la infraestructura i, d altra banda, tot i que les indústries estan tancades, hi ha maquinària sorollosa que funciona ininterrumpidament. En període nocturn el volum de trànsit als carrers interiors del municipi de Sant Climent de Llobregat decreix considerablement, motiu pel qual també ho fan els nivells de soroll mesurats en aquests punts. Les àrees més tranquil les segueixen sent les comentades en l anàlisi del mapa de soroll en períodee diürn, però en nocturnn augmenten de grandària i engloben més carrers de l entorn. Els nivells mesurats en aquests carrers es troben en molts casos per sota dels 50 db(a). La conclusió més rellevant del mapa de situació acústica existent en període nocturn és que tot el municipi de Sant Climent de Llobregat es troba per sota de la franja de nivells dels 50 db(a) a excepció de la ja mencionada Travessia Prat de la Riba. 31,89% 7,90% 38,02% 22,19% Ln_45-49 Ln_50-54 Ln_55-59 Ln_60-64 Figura 5. Percentatge de longituds de carrers segons el nivell d immissió sonora en període nocturn. Pàgina 21 de 71

25 B ambient exterior (Ln) db(a) Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat l'estret de Roques db(a) db(a) db(a) Objectes de la base Massa d'aigua Carrers Camins Edificis Escola Sant Climent C. de Querol C. del r. Barraquer r e r e s Costa Fustera C. del Puig d'end C. de Bosquerons Carrer de Mixerris Can Carreres R i e r a r C a d e C a n Can Bonhome Avinguda de Prat de la Riba a r d i n a Escola liment C. de les Comes Can Tita C. de Pau Casals Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans Cam de Torrelles Escultura Viva Ajuntament Carrer de Sant Climent de la Vila Carrer de la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonet T o t r r e n e d Sant Climent C. de l'esgl sia Can Pinet C. Nou C. de J. Font C. de St. Pere BV-2004 Museu d'eines C. de Rodera Carrer del Moll Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de les Flors C. de la Roureda C. de C. la Circumval laci Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s del Pi R i e la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t Carrerada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de lamuntanya la Rodera Carrer de la Circumval laci le s R Cementiri de ent de Llobregat Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m R i e r a d e S a n t C l Can Tallada e i r R Cam de Can Tallada Can Riera Nou BV-2003 Can Riera Vell Juny 2013 Escala 1:5000 la Roureda Torrent de la Roureda Realitzat Sant Climent de Llobregat EXISTENT (NOCTURN) Nucli: Sant Climent de Llobregat Puig-aguilar A R 100 m

26 Nivells de soroll mesurats a) Mesures de curta durada (15 minuts) db(a) Punt Ubicació Període L Aeq L AF10 L AF90 1 Trv. Prat de la Riba, 92 iürn 63,8 68,6 50,9 2 Trv. Prat de la Riba, 107 iürn 57,0 58,0 55,1 3 Camí de la Camagriga, s/n iürn 51,8 54,8 42,3 4 c/puig d'andí, 11 iürn 52,2 51,3 37,8 5 c/mixerris, 9 iürn 49,3 49,0 38,0 6 Trv. Prat de la Riba, 39 iürn 64,0 68,2 49,2 7 c/de l'esglèsia, 5 iürn 64,4 63,3 48,8 8 Camí de Cal Marí, 7 iürn 60,7 60,9 39,6 9 c/torrelles, 7 iürn 59,1 60,3 40,6 10 c/padró, 23 iürn 55,6 55,1 39,7 11 c/ de Sant Pere, 10 iürn 55,2 56,7 39,9 12 c/nou, 13 iürn 53,2 55,1 37,5 13 c/roureda, 25 iürn 47,2 47,7 34,8 14 c/rodera, 8 iürn 52,6 52,1 36,3 15 c/del Mig, 20 iürn 54,7 56,4 40,1 16 c/muntanya, 11 iürn 64,8 69,5 46,8 17 c/querol, 13 iürn 52,7 53,6 40,5 18 Travessia Nova,13 iürn 54,2 55,2 39,8 19 Trav. Prat de la Riba, 28 iürn 67,3 69,4 48,0 20 c/de la Circumval lació, 23 iürn 56,0 56,6 41,1 25 c/moll, 16 iürn 51,6 55,5 37,2 31 Trv. Prat de la Riba, 14 iürn 62,3 41,5 65,3 21 Trv. Prat de la Riba, 85 Nocturn 60,8 64,5 37,1 22 Camí del Cal Marí, 7 Nocturn 32,9 33,5 22,8 23 C/ Sant Climent, 37 Nocturn 44,2 37,5 23,0 24 C/ Querol, 41 Nocturn 42,1 32,9 27,8 26 Camí de Torrelles, 8 Nocturn 29,8 32,6 26,1 27 C/ les Flors Nocturn 39,4 35,6 26,8 28 C/ Rafael Casanova, 4 Nocturn 31,9 33,9 27,4 29 C/ Moll, 53 Nocturn 40,0 35,9 25,2 30 Trav. Prat de la Riba, 107 Nocturn 47,2 48,2 32,3 Pàgina 23 de 71

27 b) Mesures de llarga durada (24 hores) db(a) Punt Ubicació L d (7-21h) L e (21-23h) L n (23-7h) 1 Pl. de la Vila, 1 62,9 54,4 50,5 2 Av. Pau Casals, 20 58,1 55,3 54,2 3 Trv. Prat de la Riba, 71 67,1 64,3 59,6 4 c/muntanya, 21 Habitatges "La Rodera" 55,1 56,3 46,0 Pàgina 24 de 71

28 3.2 ZONIFICACIÓ ACÚSTICA EL MUNICIPI Tot seguit s exposen quins són els criteris per a l elaboració dels nous mapes de capacitat acústica i es presenta la proposta de mapa de capacitat acústica de Sant Climent de Llobregat. Criteris per a l elaboració dels nous mapes de capacitat acústica (iputació de Barcelona) El mapa de capacitat acústica del municipi ha de ser el mateix per tot l any. Per a la gestió i plans de millora, si existeix en un municipi molta estacionalitat, es pot treballar amb dos o més mapes de soroll, però cal tenir en compte que els valors objectius es comparen amb els nivells de soroll existents al llarg d un any i no d un període concret. El mapa de capacitat acústica ha d incloure tot el sòl urbanitzat i tots els sectors de desenvolupament previstos en el planejament urbanístic aprovat. La zonificació s ha de fer, bàsicament, a partir de l ús predominant del sòl. La major part dels habitatges en un nucli urbà haurien de situar-se en una zona A4 (ús residencial). Les zones urbanitzades existents A4 i B1 tenen els mateixos valors objectius de qualitat, per tant, el fet que sigui una zona amb carrers amb més trànsit no comporta haver de passar d A4 a B1. La zona B1 té uns valors límit més elevats que la zona A4 per a les activitats. Per aquest motiu és una zona adequada com a transició entre una zona d habitatges i una zona industrial. Només de manera excepcional es pot considerar una zona o bloc d habitatges dins una zona B3 (àrees afectades per sòl d ús industrial). I només de manera molt excepcional es pot considerar algun habitatge puntual dins una zona C1 o C2 (exemple: un habitatge dins un polígon industrial). Convé aprovar el mapa al més aviat possible, sense esperar la definició de les zones de soroll que correspon als titulars de les infraestructures i que s han de superposar a les zones delimitades. Per tant de moment es considera que no cal assenyalar zones C3 ni zones de soroll. El fet que existeixin locals comercials en planta baixa no ha d influir necessàriament en la zonificació, atès que tots els habitatges en ambient interior tenen els mateixos valors objectiu i els mateixos valors límit. Atès que les mesures en ambient exterior s han de prendre a la façana dels habitatges, el compliment de les activitats en zones industrials s ha de dur a terme en els habitatges (o dependències d ús sensible al soroll) més afectats, no en la mateixa zona industrial. Per tant, la zonificació d indrets sense dependències d ús sensible al soroll no té rellevància a nivell pràctic. No es consideren compatibles la zona A2 amb les zones B1, B2 i B3, ni la zona A4 amb la B3. No existeix un criteri únic per establir aquesta zona de transició, poden influir molts factors, com ara, tipologia de les edificacions, el trànsit existent, la tipologia i alçària de les activitats industrials. Així i tot, en general es considera raonable que: o En una zona urbana compacte: 1. La distància mínima entre una zona industrial (C2) i una zona residencial (A4) sigui de 25 metres. 2. En una cantonada entre un carrer zonificat com a B1 i un carrer residencial perpendicular a aquest (zonificable com a A4), la zona Pàgina 25 de 71

29 B1 es prolongui en el carrer residencial el doble de l amplada d aquest carrer. o En una zona amb edificacions aïllades: 1. Les zones de transició han de ser com a mínim el doble de les distàncies considerades en els apartats 1 i 2, atès que no es disposa de l efecte barrera que provoquen les edificacions contínues que poden existir en una tipologia d urbanització d illa tancada. Municipis especialment tranquils (turisme rural, etc.) poden plantejar-se zonificar el nucli per sota d A4, per exemple amb nivells d una zona A2 o A3, però cal especificar-ho clarament a l ordenança. Els interiors d illa de zones residencials que no es troben afectats pel trànsit són susceptibles de ser una zona amb valors límit com els d una zona A2 o A3, però cal especificar-ho clarament a l ordenança. Es tracta d evitar en la mesura que sigui possible que per exemple equips de condicionament d aire destorbin la tranquil litat que pot existir en aquestes zones. Les cases rurals aïllades habitades s han de zonificar, en principi, com a zona A3, si tenen activitats pròximes (granges) es poden zonificar com a zona A4. L establiment de zones ZEPQA en sòl no urbanitzable és competència de la Generalitat de Catalunya. Respecte la mida de les zones de sensibilitat acústica, cal evitar segmentar excessivament el territori. Tendir a zones grans. Per exemple, per escoles i centres esportius, situats dins una zona residencial, posar A4 com a l entorn, en comptes d A2 només pel centre. Proposta de mapa de capacitat acústica de Sant Climent de Llobregat La informació i documentació obtinguda a través de les reunions realitzades amb els Serveis Tècnics de l Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, així com del Mapa Urbanístic de Catalunya (Annex 3), ha servit per agrupar les zones del territori d un mateix ús del sòl i definir les zones amb la mateixa capacitat acústica. A continuació es detalla el mapa de capacitat acústica de tot el terme municipal de Sant Climent de Llobregat i es mostra el plànol zonificat del municipi. La metodologia emprada en la zonificació del territori ha consistit en atribuir una sensibilitat acústica a cadascun dels perímetres de les parcel les, àrees i edificacions del municipi, tal i com estableix el ecret 245/2005. Per aquells conjunts d habitatges que conformen un únic perímetre i poden pertànyer a dues zonificacions acústiques diferents, s ha hagut de delimitar una distància de transició. Aquesta distància de canvi de zonificació acústica és de 25 metres respecte l eix central dels carrers. A partir d aquesta distància, si la divisió realitzada trenca algun edifici, el punt frontera entre les dues zonificacions passarà a ser l últim habitatge/edifici complet que queda sota el perímetre tancat de la zonificació de transició. En termes generals, al municipi de Sant Climent de Llobregat hi predominen les zones de sensibilitat acústica alta, que es corresponen bàsicament al sòl d ús residencial (A4) i representen el 78% de superfície urbanitzable del municipi (Figura 6), i en segon lloc, les zones de sensibilitat acústica baixa amb predomini del sòl d ús industrial (C2). Els equipaments més sensibles, com els centres educatius, mèdics i culturals, s han classificat com a zones de sensibilitat acústica alta de predomini de sòl d ús residencial (A4), tot i poder pertànyer a una zona A2. El motiu d aquesta classificació pretén evitar una excessiva sectorització del territori en diferents zones acústiques, ja que l entorn d aquests equipaments està majoritàriament envoltat d habitatges. Pàgina 26 de 71

30 Els habitatges aïllats situats en el medi rural, com són les masies i cases rurals que pertanyen al terme municipal de Sant Climent de Llobregat, no s han representat tots implícitament en el mapa de capacitat acústica. Segons les especificacions del ecret 176/2009, es correspondran a una zona de sensibilitat acústica alta (A3), si estan habitats de manera permanent, ubicats en sòl no urbanitzable i no estan en contradicció amb la legalitat urbanística vigent. En cas contrari, i mentre no s hi desenvolupi cap mena d activitat, s assimilaran a sòl d us residencial (A4). A l Annex 5 es presenta un llistat facilitat per l Ajuntament de les masies i/o edificacions aïllades ubicades dins del terme municipal de Sant Climent de Llobregat, en les quals es desenvolupa algun tipus d activitat, ja sigui agrícola, ramadera o de restauració, o qualsevol combinació d aquestes tres. Aquestes activitats, si es troben aïllades no es delimiten, mentre que si estan properes a habitatges, es consideraran zones de sensibilitat acústica moderada, on coexisteixen el sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport (B1). Així mateix, els edificis aïllats situats en medi rural que estan afectats de forma directa per una infraestructura de transport es corresponen a una zona de sensibilitat acústica moderada (B1). A nivell d infraestructures de transport, l únic vial d elevada freqüència de vehicles del municipi correspon a la carretera que travessa el municipi connectant els municipis de Viladecans (BV-2003) i Sant Boi de Llobregat (BV-2004). Aquesta infraestructura, corresponent a la Travessia Prat de la Riba al seu pas pel municipi de Sant Climent de Llobregat, s ha inclòs dins de la zonificació acústica B1 en aquells trams en que coexisteixen amb sòl d ús residencial. L activitat industrial de la localitat es concentra a l entrada del municipi des de Viladecans. Així es considerarà com a zona de sensibilitat acústica baixa de predomini de sòl d ús industrial (C2) a totes les edificacions compreses des de l entrada al municipi per Viladecans fins als edificis corresponents als números 75 i 80 de la Travessia Prat de la Riba. La zonificació B2 inclou espais destinats amb preferència a activitats comercials i d oficines, espais destinats a restauració, allotjament, centres cívics, càmpings, parcs tecnològics amb exclusió d activitats productives en gran quantitat, incloent-hi les àrees d estacionament d automòbils que els són pròpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels destinats a usos recreatius i d espectacles. Per tant, es consideren com a zones B2, l edifici de la Policia Local i el Casal de Cultura Casal d Avis. El Casal es considera un edifici on es duen a terme moltes activitats, de forma que les façanes més properes dels edificis residencials es zonifiquen també com a B1 al produir-se una coexistència de sòl d ús residencial amb activitats. A la Travessia Prat de la Riba, hi ha un conjunt de vivendes que es troben envoltades d activitat industrial. Aquests habitatges es troben entre els números 49 i 71 a la vorera de la Riera de Sant Climent i entre els números 68 i 78 a la vorera contrària. L àrea formada per aquests edificis es zonifica com una àrea urbanitzada afectada per sòl d ús industrial (B3). Les instal lacions esportives formades pel Poliesportiu Municipal i la piscina descoberta es zonifiquen com una àrea de baixa sensibilitat acústica amb predomini del sòl d ús terciari, Pàgina 27 de 71

31 recreatiu i d espectacles (C1). També rep aquestaa zonificació la Masia que no està en funcionament i en breu formarà part de la zona esportiva. de Can Bonet ja La resta del territori urbà del terme municipal s ha zonificat com a A4, de predomini del sòl d ús residencial, que esdevé el majoritari a la localitat de Sant Climent de Llobregat. 1,55% 0,47% 4,37% 1,95% 12,91% 78,75% A4 B1 B2 B3 C1 C2 Figura 6. Percentatge d àrees del municipi segons la seva zonificació. Pàgina 28 de 71

32 B R i e (Annex A Reglament) A2 l'estret de Roques A4 Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat B1 B2 B3 C1 Escola Climent Costa Fustera C. de l s Comes Can Tita C. del Puig d'end Escola Sant Climent C. de Bosquerons C. de Pau Casals Carrer de Mixerris Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans Cam de Torrelles Escultura Viva C. de Querol Ajuntament Can Carreres Carrer de Sant Climent de la Vila C. del r. Barraquer R i e r a Carrer de r C a d e r e r e s C a n la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonhome Avinguda de Prat de la Riba Can Bonet T o t r r e n a e d r d i n a del mapa. Objectes de la base Camins Edificis C2 Massa d'aigua Carrers Sant Climent C. de l'esgl sia Can Pinet C. Nou C. de J. Font C. de St. Pere BV-2004 Museu d'eines C. de Rodera Carrer del Moll Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de les Flors C. de la Roureda C. de la Circumval laci C. del Pi Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t a Carrerada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera Carrer de la Circumval laci l e Cementiri de ment de Llobregat Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m R i e r a d e S Can Tallada e i r R Cam de Can Tallada Can Riera Nou BV-2 Can Riera Vell Juny 2013 Escala 1:5000 Realitzat Sant Climent de Llobregat Nucli: Sant Climent de Llobregat la Roureda 100 m Torrent de la

33 3.3 MAPES E SUPERACIONS IÜRN I NOCTURN Un cop elaborada la proposta de mapa de capacitat acústica del municipi de Sant Climent de Llobregat i coneixent els nivells de soroll existents al territori a través del mapa de situació acústica existent, es realitzen els mapes de superacions diürn i nocturn, que representen les diferències entre els nivells reals mesurats en cadascun dels carrers i els nivells límit d immissió corresponents a cadascun d aquests carrers. Per a l elaboració dels mapes de superacions de Sant Climent de Llobregat, que s exposen tot seguit, només s ha utilitzat una de les tres escales de superació representables que indica el ecret 176/2009: la franja de superacions entre 1 i 4 db(a). La franja de superacions de 5 a 9 db(a) i la de més de 9 db(a) no s ha hagut d utilitzar, ja que no s ha donat en cap punt del municipi. Tant en període diürn com en període nocturn, l única via on es produeixen superacions correspon a la Travessia Prat de la Riba, sent la superació sempre inferior als 5 db(a) respecte els valors objectiu. En període diürn (de 7 a 21 hores), el tram de superació es troba entre el creuament de Rambla Riera amb la Travessia Prat de la Riba i la finca corresponent al número 71 de la Travessia, allà on comença la zona considerada com a B3 (àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrials). En període nocturn (de 23 a 7 hores), la zona de superació inclou el mateix tram que a la franja diürna i, a més, se suma el tram urbanitzat de Travessia de la Riba que va des del creuament amb Rambla Riera en direcció a Sant Boi de Llobregat. La conclusió que es pot extreure de la realització dels mapes de superacions és que Sant Climent de Llobregat gaudeix d una bona qualitat acústica, ja que, exceptuant la Travessia Prat de la Riba, no hi ha cap tram de carrer en que s hagin superat els valors límits d immissió, d acord amb la zonificació acústica proposada. Pàgina 30 de 71

34 B R 1-4 db(a) l'estret de Roques Objectes de la base Massa d'aigua Carrers Camins Edificis R Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat PR Escola Sant Climent C. de Querol C. del r. Barraquer r e r e s Escola Climent CE Costa Fustera C. de les Comes PR Can Tita C. del Puig d'end CE PR C. de Bosquerons PR PR PR PR PR C. de Pau Casals Carrer de Mixerris Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans Cam de Torrelles PR PR Escultura Viva PR Ajuntament Can Carreres Carrer de Sant Climent de la Vila R i e r a PR r C a d e C a n Carrer de la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonhome Avinguda de Prat de CE la Riba Can Bonet CE CE T o t r r e n a e d r d i n a Sant Climent Museu d'eines C. de l'esgl sia Can Pinet C. de les Flors C. Nou PR C. de J. Font C. de Rodera C. de St. Pere Carrer del Moll BV-2004 Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de la Roureda C. de la Circumval laci Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s C. del Pi R i la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de C. del Pinar e r a d e la Creu Ca rerada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera S a n t C l i m e n t R R l e s Cementiri de ment de Llobregat Carrer de la Circumval laci Cam de Sant Climent de Llobregat d e S a l o m CE R e i r a R i e r a d e S a n t Can Tallada PR Cam de Can Tallada Can Riera Nou R PR BV-2003 Can Riera Vell CE PR PR Juny 2013 Escala 1:5000 la Roureda Torrent de la Rour Realitzat Sant Climent de Llobregat Nucli: Sant Climent de Llobregat Puig-aguilar A R 100 m

35 CE B R i l'estret de Roques Superacions nocturnes 1-4 db(a) Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat Objectes de la base Massa d'aigua Carrers Camins Edificis Escola Sant Climent C. de Querol C. del r. Barraquer r e r e s Costa Fustera C. del Puig d'end CE C. de Bosquerons Carrer de Mixerris Can Carreres r C a R i e r a d e C a n Can Bonhome Avinguda de Prat de la Riba a r d i n a Escola Climent C. de les Comes Can Tita C. de Pau Casals Av. de P. Casals Av. dels Pa sos Catalans Fustera C. Costa Cam de de la Torrelles Escultura Viva Ajuntament Carrer de Sant Climent de la Vila Carrer de la Riera C. de Rafael Casanova Can Bonet CE CE T o t r r e n e d CE l'esgl sia Can Pinet BV-2004 Sant Climent C. de C. Nou C. de J. Font C. de St. Pere Museu d'eines C. de Rodera Carrer del Moll C. de les Flors Cam del Cementiri Can Taps C. del Pedr C. de la Roureda C. de la Circumval laci C. del Pi Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s e la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t Ca rerada Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera Carrer de le Cementiri de ment de Llobregat la Circumval laci Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m CE R i e r a d e S Can Tallada e i r R Cam de Can Tallada Can Riera Nou BV-2 Can Riera Vell CE Juny 2013 Escala 1:5000 la Roureda Torrent de la Realitzat Sant Climent de Llobregat Nucli: Sant Climent de Llobregat Puig-aguilar A R 100 m

36 4. PROPOSTES E MILLORA Tot i que la qualitat acústica de Sant Climent de Llobregat és bona, donat que només es produeixen superacions dels nivells límit d immissió marcats pel mapa de capacitat acústica en alguns trams de la Travessia Prat de la Riba, en el present apartat es presenten algunes recomanacions genèriques encaminades a millorar la qualitat acústica del municipi, amb l objectiu de minorar la contaminació acústica general i protegir les zones acústicament tranquil les. Algunes actuacions transversals que contemplen tots els agents implicats en la generació, gestió i control del soroll, que poden ajudar a millorar la qualitat acústica d un municipi són: Planificar la mobilitat urbana i interurbana, així com el planejament urbanístic en general, tenint en consideració les zones del municipi on actualment hi ha uns nivells de soroll baixos, per tal de no incrementar els nivells d immissió sonora en dites zones. Establir els usos del sòl més adients i les activitats que en ell s hi poden desenvolupar en les zones de nou desenvolupament urbanístic per tal de preservar, i en cap cas superar, els objectius de qualitat acústica marcats pel mapa de capacitat acústica. Implicar i sensibilitzar a la ciutadania en matèria de contaminació acústica, aconseguir la col laboració dels principals agents implicats en la generació de soroll i potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. Pàgina 33 de 71

37 ANNEXES 1. Fitxes de mesura de curta i llarga durada 2. Certificats de verificació dels equips 3. Pla d Ordenació Urbanística Municipal 4. Mapa de localització de punts de mesura 5. Masies i/o edificacions aïllades ubicades dins del terme municipal de Sant Climent de Llobregat on es desenvolupa algun tipus d activitat Pàgina 34 de 71

38 ANNEX 1: FITXES E MESURA E CURTA I LLARGA URAA Pàgina 35 de 71

39 Mesures de llarga durada LL-01 Plaça de la Vila, 1 L den 62,0 dba L e 54,4 dba L d 62,9 dba L n 50,5 dba ata inici 20/03/2013 Hora d inici i finalització 11:09 Període elemental de mesura Temps total 1 minut 24 hores escripció del punt de mesura: es del balcó de l Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, situat a la Plaça de la Vila, 1. istància a la façana de 2 metres, sonòmetre a 4 metres d alçada. Observacions: Com a principals fonts de soroll, l activitat a la Plaça de la Vila i els cotxes que travessen la plaça per accedir al Camí de Cal Marí i l Avinguda de Pau Casals. Altres: el carrer que transcorre per davant el balcó de l Ajuntament on s ha instal lat l equip de mesura té un únic sentit de circulació i un carril de circulació. Es pot estacionar en una zona de càrrega i descàrrega habilitada just davant del balcó. Les façanes del voltant de la plaça són habitatges d entre 3 i 4 plantes i la majoria tenen comerços als baixos. db(a) Evolució temporal mesura 24h (Plaça de la Vila, 1) :09:39 11:56:39 12:43:39 13:30:39 14:17:39 15:04:39 15:51:39 16:38:39 17:25:39 18:12:39 18:59:39 19:46:39 20:33:39 21:20:39 22:07:39 22:54:39 23:41:39 0:28:39 1:15:39 2:02:39 2:49:39 3:36:39 4:23:39 5:10:39 5:57:39 6:44:39 7:31:39 8:18:39 9:05:39 9:52:39 10:39:39 Pàgina 36 de 71

40 LL-02 Avinguda Pau Casals, 20 L den 61,3 dba L e 55,3 dba L d 58,1 dba L n 54,2 dba ata inici 20/03/2013 Hora d inici i finalització 10:33 Període elemental de mesura 1 minut Temps total 24 hores escripció del punt de mesura: es del balcó de la vivenda de l Avinguda Pau Casals, 20. istància a la façana de 2 metres, sonòmetre a 7 metres d alçada. Observacions: Com a principals fonts de soroll, els cotxes que circulen per l Avinguda Pau Casals i el soroll derivat de l activitat de veïnatge (vianants, veïns que obren/tanquen portes, finestres, etc.). Altres: Carrer d un sentit de circulació i un únic carril sense zona d aparcament de vehicles. Voreres a ambdós costats, de 5 metres d amplada a la banda contraria del punt de mesura i d 1 metre a la banda des d on es realitza el mesurament. A costat del punt de mesura hi ha vivendes de 4 plantes d alçada i, al costat oposat, hi ha el Casal de Cultura. db(a) Evolució temporal mesura 24h (Av. Pau Casals, 20) :33:39 11:18:39 12:03:39 12:48:39 13:33:39 14:18:39 15:03:39 15:48:39 16:33:39 17:18:39 18:03:39 18:48:39 19:33:39 20:18:39 21:03:39 21:48:39 22:33:39 23:18:39 0:03:39 0:48:39 1:33:39 2:18:39 3:03:39 3:48:39 4:33:39 5:18:39 6:03:39 6:48:39 7:33:39 8:18:39 9:03:39 9:48:39 Pàgina 37 de 71

41 LL-03 Travessia Prat de la Riba, 71 L den 68,3 dba L e 64,3 dba L d 67,1 dba L n 59,6 dba ata inici 14/03/2013 Hora d inici i finalització 13:30 Període elemental de mesura 1 minut Temps total 24 hores escripció del punt de mesura: es del balcó de la vivenda de la primera planta de la Travessia Prat de la Riba, 71. istància a la façana de 2 metres, sonòmetre a 4 metres d alçada. Observacions: Com a principals fonts de soroll, el trànsit de la Travessia Prat de la Riba (carretera BV- 2003), situada just davant del punt de mesura. En menor mesura també es percep soroll provinent de l activitat industrial de les naus del voltant. Altres: Carrer de doble sentit de circulació sense pendent i un carril de circulació per sentit. Només hi ha estacionament habilitat al costat de la calçada oposat al punt de mesura tot i que també hi ha cotxes estacionat sobre la vorera on es troba la finca des d on es realitza el mesurament. Voreres a ambdós costats de 2 metres d amplada. Els edificis del voltant corresponent a petites naus industrials, la majoria d elles consten de planta baixa i un pis. db(a) Evolució temporal mesura 24h (Trv. Prat de la Riba, 71) :30:39 14:16:39 15:02:39 15:48:39 16:34:39 17:20:39 18:06:39 18:52:39 19:38:39 20:24:39 21:10:39 21:56:39 22:42:39 23:28:39 0:14:39 1:00:39 1:46:39 2:32:39 3:18:39 4:04:39 4:50:39 5:36:39 6:22:39 7:08:39 7:54:39 8:40:39 9:26:39 10:12:39 10:58:39 11:44:39 12:30:39 13:16:39 Pàgina 38 de 71

42 LL-04 Carrer Muntanya, 21 L den 56,4 dba L e 56,3 dba L d 55,1 dba L n 46,0 dba ata inici 11/03/2013 Hora d inici i finalització 10:14 Període elemental de mesura 1 minut Temps total 24 hores escripció del punt de mesura: es del balcó de la vivenda del c/ Muntanya, 21. istància a la façana de 2 metres, sonòmetre a 4 metres d alçada. Observacions: El soroll predominant prové dels vehicles que circulen pel c/muntanya i els carrers del voltant. Altres: Carrer de doble sentit de circulació però no té els carrils delimitats. Hi ha cotxes aparcats en línea davant la vorera contraria al punt de mesura i voreres a ambdós costats d 1 metre cadascuna. Al llarg de tot el carrer hi ha vivendes formades per planta baixa i primer pis. db(a) Evolució temporal mesura 24h (c/muntanya, 21) :14:46 10:58:46 11:42:46 12:26:46 13:10:46 13:54:46 14:38:46 15:22:46 16:06:46 16:50:46 17:34:46 18:18:46 19:02:46 19:46:46 20:30:46 21:14:46 21:58:46 22:42:46 23:26:46 0:10:46 0:54:46 1:38:46 2:22:46 3:06:46 3:50:46 4:34:46 5:18:46 6:02:46 6:46:46 7:30:46 8:14:46 8:58:46 Pàgina 39 de 71

43 Mesures de curta durada diürnes C- 01 Travessia Prat de la Riba, 92 L Aeq 63,8 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 68,6 dba Hora d inici 12:19:39 L AF90 50,9 dba Hora de finalització 12:34:39 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 78 Nombre de vehicles pesats 3 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la paret. Observacions El soroll predominant prové del trànsit del carrer i les indústries de l entorn. Altres: Carrer de doble sentit de circulació amb un carril per a cada sentit, amb zona d aparcament en línia a ambdós costats del carrer. L amplada total del carrer és de 15 metres. El carrer té un lleuger pendent ascendent i es troba asfaltat. Els edificis, de caràcter industrial, tenen una alçada aproximada de 7 metres (vorera de davant del punt de mesura) i 9 metres (al punt de mesura). Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%. C- 02 Travessia Prat de la Riba, 107 (Zona Industrial) L Aeq 57 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 58 dba Hora d inici 11:39:53 L AF90 55,1 dba Hora de finalització 11:54:53 Temps total Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles pesats 15 minuts 4 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 8 metres de la façana. Observacions El soroll predominant prové de la industria. Altres: Carrer de doble sentit de circulació amb un únic carril de gran amplada,11 metres aproximadament, amb zona d aparcament en bateria als dos costats del carrer. L amplada total del carrer és de 19 metres. El carrer no té pendent i es troba asfaltat. Els edificis de les dues voreres, de caràcter industrial, tenen una alçada aproximada de 7 metres. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%. Pàgina 40 de 71

44 C- 03 Camí de la Camagriga, s/n L Aeq 51,8 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 54,8 dba Hora d inici 11:47:41 L AF90 42,3 dba Hora de finalització 12:02:49 Temps total Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles pesats 15 minuts 3 0 escripció del punt de mesura: Al final del Camí de la Camagriga. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 3 metres de distància de la façana de l Escola Infantil i Primària de Sant Climent de Llobregat. Observacions: El soroll predominant prové dels nens que juguen al pati, vehicles que accedeixen a l escola i vianants que passegen. En menor mesura també es percep trànsit a la llunyania i les campanades de l església. Altres :al final del Camí de la Camagriga hi ha una rotonda per on els vehicles giren per canviar de sentit. No hi ha cap altre edificació pel voltant. Condicions ambientals: T = 17,1ºC, HR = 40%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. C- 04 c/puig d'andí, 11 L Aeq 52,2 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 51,3 dba Hora d inici 11:12:18 L AF90 37,8 dba Hora de finalització 11:27:18 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 3 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura :Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana més propera. Observacions: La principal font de soroll és la natura i un col legi llunyà. Altres : Via de dos sentits de circulació amb un carril bidireccional, sense zona d aparcament definida en línea. L amplada total del carrer és de 12 metres. El carrer té un pendent moderat ascendent i es troba asfaltat. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%. Pàgina 41 de 71

45 C- 05 Punt 5. c/ Mixerris, 9 L Aeq 49,3 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 49 dba Hora d inici 10:50:11 L AF90 38 dba Hora de finalització 11:05:11 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 2 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura : Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de la façana. Observacions: El soroll predominant prové de la natura i d una escola bressol. Altres : Carrer amb doble sentit de circulació i un carril, amb zona d aparcament en línia al costat oposat del punt de mesura. L amplada total del carrer és de 12 metres. El carrer té un pronunciat pendent descendent i es troba asfaltat. Els edificis de les dues voreres, de caràcter residencial,i l escola, tenen una alçada aproximada de 7 metres. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%. C- 06 Travessia Prat de la Riba, 39 (Poliesportiu Municipal) L Aeq 64,0 dba ata inici 21/03/2013 L AF10 68,2 dba Hora d inici 10:08:20 L AF90 49,2 dba Hora de finalització 10:23:20 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles pesats escripció del punt de mesura : Travessia Prat de la Riba, davant el Poliesportiu Municipal. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 6 metres de distància de la façana dels habitatges del davant del Poliesportiu. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit de la Travessia Prat de la Riba. Altres : Carrer amb doble sentit de circulació i un únic carril per sentit. L amplada total del carrer és de 7 metres. El carrer té un lleuger pendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 9 metres. A l altra vorera hi ha el Poliesportiu Municipal, que té una alçada d uns 8 metres aproximadament. Condicions ambientals: T = 21ºC, HR = 40,8%, velocitat màxima del vent = 0 m/s Pàgina 42 de 71

46 C- 07 c/ de l' Església, 5 L Aeq 64,4 dba ata inici 11/03/2013 L AF10 63,3 dba Hora d inici 13:28:11 L AF90 48,8 dba Hora de finalització 13:43:11 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 10 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura : Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit i d un aire condicionat llunyà d un bar. Altres : Carrer d un únic carril i sentit de circulació. L amplada total del carrer és de 6,5 metres. Els edificis de les dues voreres, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 10 metres al punt de mesura,i 14 metres a la vorera oposada. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. C- 08 Camí de Cal Marí, 7 L Aeq 60,7 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 60,9 dba Hora d inici 12:10:55 L AF90 39,6 dba Hora de finalització 12:25:55 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 16 Nombre de vehicles pesats escripció del punt de mesura: Camí de Cal Marí, 7. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit del propi carrer, dels vehicles que circulen per l Avinguda Pau Casals i pel Camí de la Camagriga. En menor mesura també es percep soroll de la gent que passeja pel carrer. Altres : Carrer amb doble sentit de circulació i un únic carril per sentit, amb una pendent molt pronunciada. L amplada total del carrer és de 8 metres. Només hi ha edificis en la banda del carrer des d on es realitza el mesurament i es tracta d habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 40,8%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 2 Pàgina 43 de 71

47 C- 09 Camí de Torrelles, 7 L Aeq 59,1 dba ata inici 11/03/2013 L AF10 60,3 dba Hora d inici 12:47:45 L AF90 40,6 dba Hora de finalització 13:02:45 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 6 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres d un mur de pedra. Observacions: El soroll predominant prové del transit de l àrea. Altres : Carrer amb un únic carril i sentit de circulació. L amplada total del carrer és de 7 metres. El carrer té un pronunciat pendent ascendent i es troba asfaltat. A la vorera del punt de mesura, trobem un mur de pedra d uns 3 metres d alçada.. A l altra vorera hi ha en un nivell inferior,corresponent al Passeig de les Oliveres,amb edificis residencials d uns 4 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%, velocitat màxima del vent = 1 m/s. direcció: S. C- 10 c/ Padró, 23 L Aeq 55,6 dba ata inici 11/03/2013 L AF10 55,0 dba Hora d inici 15:39:31 L AF90 39,7 dba Hora de finalització 15:54:31 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 6 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i al costat d un barranc. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit i de la natura. Altres : Carrer amb un únic carril de circulació bidireccional, amb zona d aparcament en línia al costat oposat del punt de mesura. L amplada total del carrer és de 8 metres. El carrer té un pronunciat pendent ascendent i es troba asfaltat. Només hi ha edificis en la banda del carrer contraria des d on es realitza el mesurament i es tracta d habitatges de 7 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 16ºC, HR = 46%, velocitat màxima del vent = 3 m/s, direcció: S. Pàgina 44 de 71

48 C- 11 c/ de Sant Pere, 10 L Aeq 55,2 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 56,7 dba Hora d inici 16:34:17 L AF90 39,9 dba Hora de finalització 16:49:17 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 3 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit del propi carrer. Altres: Carrer d un sentit de circulació amb un únic carril i zona habilitada per aparcar els cotxes en línea en el costat contrari del carrer des d on es realitza la mesura. L amplada total del carrer és de 7 metres. El carrer es troba asfaltat i té un pronunciat pendent ascendent. Els edificis de les dues voreres, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 7 metres. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. C- 12 c/ Nou, 13 L Aeq 53,2 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 55,1 dba Hora d inici 16:32:42 L AF90 37,5 dba Hora de finalització 16:47:42 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles 1 pesats escripció del punt de mesura: Carrer Nou, 13. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1 metre de distància de la façana. Observacions: El soroll prové de l activitat de veïnatge (persianes/portes que s obren i es tanquen, gent que passeja, etc.). e forma esporàdica també es percep el soroll provinent d algun vehicle que circula pel propi carrer Nou o pels carrers del voltant. Altres: Carrer d un sentit de circulació amb un únic carril. L amplada total del carrer és de 4 metres. El carrer no té un pendent molt pronunciat i es troba asfaltat. Al llarg de tot el carrer hi ha habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 20ºC, HR = 37,6%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 4 Pàgina 45 de 71

49 C- 13 c/ Roureda, 40 L Aeq 47,2 dba ata inici 21/03/2013 L AF10 47,7 dba Hora d inici 09:17:05 L AF90 34,8 dba Hora de finalització 09:32:05 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Carrer Roureda, 40. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de la façana. Observacions: El soroll predominant prové de l activitat de veïnatge (persianes/portes que s obren i es tanquen, gent que passeja, etc.) i dels vehicles que transiten tant pel carrer de la Creu que té un gran pendent. També es percep un gall, un gos i ocells. Altres: Carrer d un sentit de circulació amb un únic carril i zona habilitada per aparcar els cotxes en línea en el costat del carrer des d on es realitza el mesurament. L amplada total del carrer és de 7 metres i hi ha dues voreres d una amplada de 0,5 metres. El tram del carrer des d on es realitza el mesurament no té un pendent molt pronunciat i es troba asfaltat. Al llarg de tot el carrer hi ha habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 20ºC, HR = 35%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 1 C- 14 c/ Rodera, 8 L Aeq 52,6 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 52,1 dba Hora d inici 17:01:00 L AF90 36,3 dba Hora de finalització 17:16:00 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 7 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Carrer Rodera, 8. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové de l activitat de veïnatge (persianes/portes que s obren i es tanquen, gent que passeja, etc.) i dels vehicles que transiten pel propi carrer Rodera. Altres: Carrer d un sentit de circulació amb un únic carril i zona habilitada per aparcar els cotxes en línea en el costat del carrer contrari a on es realitza el mesurament. L amplada total del carrer és de 7 metres i hi ha dues voreres d una amplada de 0,5 metres. El carrer des té una pendent pronunciada i es troba asfaltat. Al llarg de tot el carrer hi ha habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 20ºC, HR = 37,6%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 46 de 71

50 C- 15 c/ del Mig, 20 L Aeq 54,7 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 56,4 dba Hora d inici 15:59:05 L AF90 40,1 dba Hora de finalització 16:14:05 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Carrer del Mig, 20. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 0,5 metres de distància de la façana. Observacions:El soroll predominant prové del trànsit de la Travessia Prat de la Riba i soroll de l activitat de veïnatge (gent que accedeix als habitatges, compressor d aire condicionat, etc.). Altres: Carrer d un sentit de circulació, sense voreres i només transitable amb cotxe pels veïns i els Serveis Municipals. L amplada total del carrer és de 4 metres, no té pendent i té llambordes. A tot el carrer hi ha habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 20ºC, HR = 37,6%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 2 C- 16 Rambla Riera, 11 L Aeq 64,8 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 69,5 dba Hora d inici 15:39:43 L AF90 46,8 dba Hora de finalització 15:54:43 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles 2 pesats escripció del punt de mesura: Rambla Riera, 11. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit de la Rambla Riera i de la Travessia Prat de la Riba. Altres: Carrer asfaltat de 14 metres d amplada, d un carril de circulació per sentit. Voreres a ambdós costats del carrer de 0,5 metres d amplada la del punt de mesura i de 7 metres la vorera del davant. Edificis de caràcter residencial de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 20ºC, HR = 38%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 52 Pàgina 47 de 71

51 C- 17 c/ Querol, 13 L Aeq 52,7 dba ata inici 20/03/2013 L AF10 53,6 dba Hora d inici 12:33:02 L AF90 40,5 dba Hora de finalització 12:48:02 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 7 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Carrer Querol, 13. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1 metre de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit del carrer Querol i del Camí de Torrelles. També es percep soroll provinent de l activitat de veïnatge (persones que entren/surten dels habitatges, vianants, etc.). Altres: Carrer de dos sentits de circulació però els carrils no estan delimitats, amb zona d aparcament en línia en la vorera del davant del punt de mesura. L amplada total del carrer és de 10 metres. El carrer té un pendent moderat i es troba asfaltat. Els edificis del carrer són de tipus residencial i tenen 9 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 40,8%, velocitat màxima del vent = 0,6 m/s, direcció: S C- 18 Travessia Nova, 13 L Aeq 54,2 dba ata inici 11/03/2013 L AF10 37,6 dba Hora d inici 16:08:41 L AF90 39,8 dba Hora de finalització 16:23:41 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 3 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1,5 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit del propi carrer i dels veïns. Altres: Carrer d un únic sentit de circulació i un carril, amb zona d aparcament en línia a la vorera oposada al punt de mesura. L amplada total del carrer és de 9 metres. El carrer no té pendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura tenen una alçada aproximada de 8 metres i,a la vorera contrària trobem un hort en forma de talús descendent, delimitat per una tanca que fa un metre d alçada. Condicions ambientals: T = 16ºC, HR = 46%, velocitat màxima del vent = 1,5 m/s. direcció: S. Pàgina 48 de 71

52 C- 19 Travessia Prat de la Riba, 28 L Aeq 67,3 dba ata inici 11/03/2013 L AF10 69,4 dba Hora d inici 13:08:17 L AF90 48,0 dba Hora de finalització 13:23:17 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 93 Nombre de vehicles pesats 9 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit. Altres: Via de dos sentits de circulació i un carril per cada sentit, sense zona d aparcament de vehicles. L amplada total del carrer és de 13 metres. El carrer té un lleuger pendent descendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura tenen una alçada aproximada de 6 metres i són de caràcter residencial. A la vorera contrària, hi trobem el riu. Condicions ambientals: T = 16ºC, HR = 46%, velocitat màxima del vent = 0,5 m/s. direcció: S. C- 20 c/ Circumval lació 23 L Aeq 56,0 dba ata inici 12/03/2013 L AF10 56,6 dba Hora d inici 16:07:56 L AF90 41,1 dba Hora de finalització 16:22:56 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 10 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit del propi carrer i els veïns. Altres: Carrer amb un únic carril i sentit de circulació,amb zona d aparcament en línia al costat del punt de mesura i semi-bateria al costat oposat. L amplada total del carrer és de 13 metres. El carrer té un lleuger pendent ascendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera on fem la mesura, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 10 metres,davant trobem un barranc. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 50%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 49 de 71

53 C- 25 c/ Moll, 16 L Aeq 51,6 dba ata inici 21/03/2013 L AF10 55,5 dba Hora d inici 09:44:36 L AF90 37,2 dba Hora de finalització 09:59:36 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 5 Nombre de vehicles pesats escripció del punt de mesura: Carrer Moll, 16. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové de l activitat de veïnatge (s obren/tanquen persianes, gent passejant gossos, etc.). També es perceben les campanes de l església i en menor mesura el trànsit de la Travessia Prat de la Riba. Altres: Carrer d un únic sentit de circulació sense delimitar els carrils. L amplada total del carrer és de 9 metres i no té voreres. El carrer té una pendent lleugera i és de llambordes. Els edificis del carrer són habitatges de 6 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 22ºC, HR = 35%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. 0 C- 31 Travessia Prat de la Riba, 14 L Aeq 62,3 dba ata inici 21/03/2013 L AF10 65,3 dba Hora d inici 12:00:15 L AF90 41,5 dba Hora de finalització 12:15:15 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 27 Nombre de vehicles 2 pesats escripció del punt de mesura: Travessia Prat de la Riba, 14. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1,5 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit de la Travessia Prat de la Riba. Altres: Carrer amb doble sentit de circulació i un únic carril per sentit. L amplada total del carrer és de 7 metres. El carrer té un lleuger pendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 13 metres i hi ha oficines als baixos. A l altra vorera hi ha un magatzem d uns 4 metres d alçada. Condicions ambientals: T = 22ºC, HR = 35%, velocitat màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 50 de 71

54 Mesures de curta durada nocturnes C- 21 Travessia Prat de la Riba, 85 L Aeq 60,8 dba ata inici 18/03/2013 L AF10 64,5 dba Hora d inici 23:00:35 L AF90 37,1 dba Hora de finalització 23:15:35 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 25 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la paret. Observacions: El soroll predominant prové del tràfic del carrer i les indústries de l entorn. Altres: Carrer de doble sentit de circulació amb un carril per a cada sentit, amb zona d aparcament en línia als dos costats del carrer. L amplada total del carrer és de 15 metres. El carrer té un lleuger pendent ascendent i es troba asfaltat. Els edificis, de caràcter industrial, tenenn una alçada aproximada de 7 metres (vorera de davant del punt de mesura) i 9 metres (al punt de mesura) ). Condicions ambientals: T = 18ºC, HR = 40%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. C- 22 Camí del Cal Marí,7 L Aeq 32,9 dba ata inici 18/03/2013 L AF10 33,5 dba Hora d inici 23:30:19 L AF90 22,8 dba Hora de finalització 23:45:19 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 0 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll que es percep prové de la natura. Altres: Carrer de doble sentit de circulació amb un carril per a cada sentit,amb zona d aparcament en línia en el costat oposat al punt de mesura. L amplada total del carrer és de 15 metres. El carrer té un pendent molt pronunciat descendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura, de caràcter residencial,tenen una alçada aproximada de 8 metres i, a la vorera contrària,trobem una zona boscosa,en forma de talús ascendent. Condicions ambientals: T = 18ºC, HR = 40%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 51 de 71

55 C- 23 c/ Sant Climent, 37 L Aeq 44,2 dba ata inici L AF10 37,5 dba Hora d inici 19/03/ :24:34 L AF90 23,0 dba Hora de finalització 00:39:34 Temps total Nombre de vehicles lleugers 15 minuts 0 Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Carrer Sant Climent, 37. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll que es percep correspon a les campanes de l església, animals i algun vehicle que circula esporàdicament pels carrers del voltant. Altres: Carrer d un únic sentit de circulació i un carril, amb zona d aparcament en línia en el costat oposat al punt de mesura. L amplada total del carrer és de 5 metres. El carrer no té pendent i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura tenen una alçada aproximada de 9 metres i, els de la vorera contrària, tenen una alçada de 6 metres. Els edificis són de caràcter residencial. Condicions ambientals: T = 11ºC, HR = 75%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. C- 24 c/ Querol, 41 L Aeq 42,1 dba ata inici L AF10 32,9 dba Hora d inici 18/03/ :32:48 L AF90 27,8 dba Hora de finalització 23:47:48 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles 1 lleugers Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Carrer Querol, 41. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1,5 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant és el de cotxes que circulen per carrers llunyans. També es perceben les campanes de l església i gossos bordant lleument. Altres: Carrer de doble sentit de circulació i un carril per sentit tot i que no estan delimitats, amb zona d aparcament en línia en el costat oposat al punt de mesura. L amplada total del carrer és de 10 metres. El carrer té un pendent força pronunciat i es troba asfaltat. Tan sols hi ha edificis de caràcter residencial, a la vorera del punt de mesura, els quals tenenn una alçada aproximada de 6 metres. A la vorera contrària, hi ha el límit d un habitatge que queda enfonsat. Condicions ambientals: T = 11ºC, HR = 75%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 52 de 71

56 C- 26 Camí de Torrelles, 8 L Aeq 29,8 dba ata inici L AF10 32,6 dba Hora d inici 19/03/ :03:53 L AF90 26,1 dba Hora de finalització 00:18:53 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles 0 lleugers Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Camí de Torrelles, 8. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1 metre de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant prové dels animals (mussol, etc.), les campanes de l església, la televisió d algun veí i les passes d un vianant. Altres: Carrer d un únic sentit de circulació i un carril. L amplada total del carrer és de 6 metres. El carrer té un pendent descendent molt pronunciat i es troba asfaltat. Els edificis de la vorera del punt de mesura, de caràcter residencial, tenen una alçada aproximada de 6 metres i, el de la vorera contrària de 9 metres. Condicions ambientals: T = 11ºC, HR = 75%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. C- 27 c/ les Flors, 71 L Aeq 39,4 dba ata inici L AF10 35,6 dba Hora d inici 18/03/ :51:07 L AF90 26,8 dba Hora de finalització 00:06:07 Temps total Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles pesats 15 minuts 2 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant és el de la natura i els veïns. Altres: Carrer de doble sentit de circulació amb un carril per a cada sentit. A la nit els cotxes aparquen en línea sobre la vorera. L amplada total del carrer és de 10 metres. El carrer no té pendent i es troba asfaltat. Els edificis a tots dos costats del carrer tenen una alçada aproximada de 14 metres. Tots ells són de caràcter residencial. Condicions ambientals: T = 18ºC, HR = 40%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 53 de 71

57 C- 28 c/ Rafael Casanova, 4 L Aeq 31,9 dba ata inici L AF10 33,9 dba Hora d inici 19/03/ :38:14 L AF90 27,4 dba Hora de finalització 00:53:14 Temps total Nombre de vehicles lleugers Nombre de vehicles pesats 15 minuts 0 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: El soroll predominant és el de la natura i veïnatge llunyà. Altres: Carrer amb doble sentit de circulació i un únic carril. L amplada total del carrer és de 6 metres. El carrer té un pronunciat pendent descendent i es troba pavimentat amb llambordes. Els edificis de la vorera del punt de mesura tenen una alçada aproximada de 8 metres i, els de la vorera contrària, tenen una alçada de 11 metres. Els edificis són de caràcter residencial. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 45%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. C- 29 c/ Rafael Casanova, 4 L Aeq 40,0 dba ata inici 19/03/2013 L AF10 35,9 dba Hora d inici 00:15:36 L AF90 25,2 dba Hora de finalització 00:30:36 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles lleugers 0 Nombre de vehicles pesats 0 escripció del punt de mesura: Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 2 metres de distància de la façana. Observacions: Soroll de trànsit provinent de la Travessia Prat de la Riba. Altres: Carrer asfaltat amb un únic sentit de circulació i un carril per a aquest. Pendent descendent lleuger i aparcament en línia a la vorera contrària a la del punt de mesura. Edificis residencials d uns 11 metres d alçada darrere del punt de mesura, i de 8 metres d alçada davant. Condicions ambientals: T = 17ºC, HR = 45%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 54 de 71

58 C- 30 Travessiaa Prat de la Riba, 107 (Zona Industrial) L Aeq 47,2 dba ata inici 18/03/2013 L AF10 48,2 dba Hora d inici 00:15:36 L AF90 32,3 dba Hora de finalització 00:30:36 Temps total 15 minuts Nombre de vehicles 27 lleugers Nombre de vehicles 0 pesats escripció del punt de mesura: Zona industrial Roquetes. Sonòmetre a 1,5 metres d alçada i a 1 metre de distància del límit de la industria del darrera. Observacions: El soroll predominant prové del trànsit de la Travessia Prat de la Riba. Esporàdicament s encén i s apaga una màquina d una industria propera al punt de mesura. Altres: El punt de mesura està dins la pròpia zona industrial, a la qual s accedeix per la Travessia Prat de la Riba. Els edificis són tots de tipus industrial, d una alçada aproximada de 6 metres. Condicions ambientals: T = 11ºC, HR = 75%, velocitatt màxima del vent = 0 m/s. Pàgina 55 de 71

59 ANNEX 2: CERTIFICATS E VERIFICACIÓ ELS EQUIPS Pàgina 56 de 71

60 Pàgina 57 de 71

61 Pàgina 58 de 71

62 Pàgina 59 de 71

63 Pàgina 60 de 71

64 Pàgina 61 de 71

65 Pàgina 62 de 71

66 Pàgina 63 de 71

67 Pàgina 64 de 71

68 Pàgina 65 de 71

69 ANNEX 3: PLA ORENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Pàgina 66 de 71

70 Sant Climent de Llobregat Escala 1: (a IN-A4) MUC. Mapa de valor informatiu ata impressió: 21/06/2013 Baix Llobregat

71 ANNEX 4: MAPA E LOCALITZACIÓ E PUNTS E MESURA Pàgina 68 de 71

72 CE B R i Cam de Sant Climent de Llobregat a Torrelles de Llobregat Curta durada dia Curta durada nit Llarga durada l'estret de Roques scola ment Costa Fustera C. de les Comes Can Tita 51,8 dba 3 52,2 dba 4 C. del Puig d'end Cam del Cementiri CE Can Taps Escola Sant Climent C. de Bosquerons C. de Pau Casals 49,3 dba 5 Carrer de Mixerris Av. de P. Casals C. de la Costa Fustera Av. dels Pa sos Catalans 60,7 dba ,9 dba Escultura Viva Ajuntament Sant Climent Museu d'eines C. del Pedr Cam de Torrelles C. de Querol 42,1 dba 55,6 dba Can Carreres C. del r. Barraquer Carrer de Sant Climent de la Vila C. de l'esgl sia r C a R i e r a d e r e r e s C a n 52,7 dba 17 29,8 dba 62,3 dba ,1 dba 9 54,7 dba ,2 dba 64,4 dba 7 64,8 dba 16 Carrer de la Riera 31,9 dba C. de Rafael Casanova Can Pinet C. de 28 53,2 dba 12 C. Nou les Flors Can Bonhome 54,2 dba 18 67,3 dba 19 51,6 dba ,6 dba C. de la Roureda 64,0 dba 6 C. de J. Font C. de Rodera 47,2 dba 13 52,6 dba 14 Avinguda de Prat de C. de C. del Pi CE la Riba 56,0 dba la Circumval laci 20 Can Bonet CE CE 55,2 dba 11 C. de St. Pere Carrer del Moll T o t r r e n BV ,0 dba 29 a e d r d i n a Sant Miquel Masia Molins R o q u e t e s e la Rodera C. de la Verge de Montserrat C. de la Creu C. del Pinar r a d e S a n t C l i m e n t arrerada Cementiri de ent de Llobregat Cam del Cementiri Coll de la Creu Carrer de la Muntanya la Rodera Carrer de la Circumval laci 60,8 dba ,8 dba le Cam de Sant Climent de Llobregat a d e S a l o m CE R i e r a d e S Can Tallada e i r Cam de Can Tallada Can Riera Nou R 47,2 dba ,0 dba BV-2 Can Riera Vell CE Juny 2013 Escala 1:5000 la Roureda Realitzat de la Sant Climent de Llobregat MESURA Nucli: Sant Climent de Llobregat 100 m

2. Criteris generals per determinar la zonificació del mapa de capacitat acústica

2. Criteris generals per determinar la zonificació del mapa de capacitat acústica 2. Criteris generals per determinar la zonificació del mapa de capacitat acústica Les zones de sensibilitat acústica, es defineixen d acord amb els criteris establerts en l annex 1 del Decret 245/2005,

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ABRERA

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ABRERA MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ABRERA Agost 2013 1 Aquest mapa de capacitat acústica s ha realitzat amb l assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CASSÀ DE LA SELVA

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CASSÀ DE LA SELVA MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CASSÀ DE LA SELVA 1 Aquest mapa de capacitat acústica s ha realitzat amb l assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE MONTGAT

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE MONTGAT Ajuntament de Montgat MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE MONTGAT 1. OBJECTIUS L objectiu principal d aquesta memòria és l elaboració del mapa de capacitat acústica del municipi de Montgat, com

Más detalles

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Dimarts, 20 de maig de 2014 Número 115 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Administració Local 201405176 Ajuntament de l Aldea ANUNCI Es fa públic, per a coneixement general, que el mapa de capacitat

Más detalles

MEMÒRIA DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLORET DE MAR

MEMÒRIA DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLORET DE MAR Aprovada definitivament per acord Plenari de 26/09/2016 MEMÒRIA DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLORET DE MAR Ajuntament de Lloret de Mar 1 Índex 1.- Objectius... 3 2.- Normativa d aplicació... 3 3.-

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE D ARGELAGUER

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE D ARGELAGUER MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE D ARGELAGUER ÍNDEX: MEMÒRIA 3 1. OBJECTIUS 4 2. NORMATIVA 4 3. METODOLOGIA 5 3.1 Fonts d informació 5 3.2 Identificació dels emissor acústics del municipi 5 3.3 Determinació

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE PUIGPELAT

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE PUIGPELAT MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE PUIGPELAT MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE PUIGPELAT Pàgina 1/ 22 Aquest mapa de capacitat acústica s ha realitzat amb l assistència tècnica del Servei

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ESPOLLA

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ESPOLLA MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ESPOLLA de Juny del 2016 MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI D ESPOLLA Pàgina 1/ 20 Aquest mapa de capacitat acústica s ha realitzat amb l assistència tècnica

Más detalles

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica. Maite Majó i Torrent,

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica. Maite Majó i Torrent, Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, se n adapten els annexos Direcció General de Qualitat Ambiental Departament

Más detalles

ANNEX 4. DETERMINACIÓ DELS NIVELLS D AVALUACIÓ DE LA IMMISSIÓ SONORA, LAR, A L AMBIENT INTERIOR PRODUÏDA PER LES ACTIVITATS I EL VEÏNAT

ANNEX 4. DETERMINACIÓ DELS NIVELLS D AVALUACIÓ DE LA IMMISSIÓ SONORA, LAR, A L AMBIENT INTERIOR PRODUÏDA PER LES ACTIVITATS I EL VEÏNAT ANNEX 4. DETERMINACIÓ DELS NIVELLS D AVALUACIÓ DE LA IMMISSIÓ SONORA, LAR, A L AMBIENT INTERIOR PRODUÏDA PER LES ACTIVITATS I EL VEÏNAT 1. Àmbit d aplicació Als efectes d aquesta Llei, s entén per soroll

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA PROPOSTA DE: MEMÒRIA MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA Ajuntament de Soses Abril 2017 INDEX 1. INTRODUCCIÓ... 3 1.1. OBJECTIU... 3 1.2. ANTECEDENTS... 3 2. NORMATIVA... 4 2.1. LLEI ESPANYOLA DEL SOROLL 37/2003...

Más detalles

DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ

DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ juliol 2017 DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ Decret 1/2009, d Ordenació dels Equipaments Comercials de la Generalitat de Catalunya

Más detalles

CATÀLEG DE CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLEIDA. 22 de setembre de 2017

CATÀLEG DE CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLEIDA. 22 de setembre de 2017 CATÀLEG DE CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLEIDA 22 de setembre de 2017 Objectius del Catàleg Afavorir la conservació del patrimoni edificat rural Incentivar la reactivació econòmica

Más detalles

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS EN LES URBANITZACIONS, ELS NUCLIS DE POBLACIÓ,

Más detalles

Acords del Consell d Administració

Acords del Consell d Administració Nota de premsa PÀG 1/2 29 de març de 2017 Acords del Consell d Administració El Port de Barcelona proposa la modificació del Pla Especial de la Nova Bocana per guanyar 14.000 m2 addicionals d espai públic

Más detalles

Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016

Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016 Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016 ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L AIRE Criteris d avís preventiu/declaració d episodi ambiental per contaminació

Más detalles

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la

Más detalles

MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI

MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI ANTIC SANT BOI DE LLOBREGAT OCTUBRE 2010 MODIFICACIÓ

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLEIDA

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLEIDA MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE LLEIDA CONTINGUT INTRODUCCIÓ 1.- METODOLOGIA EN L ELABORACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA 2.- RECONEIXEMENT DELS EMISSORS ACÚSTICS DEL TERRITORI 3.- MESURA DEL NIVELL DE

Más detalles

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ UNITAT 8 LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT La direcció de la producció La funció de producció és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis o productes dins de

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica DOGC núm.4507, 10.11.2005 La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació

Más detalles

CRITERIS TÈCNICS PER A L ELABORACIÓ DELS MAPES DE CAPACITAT ACÚSTICA SEMINARI

CRITERIS TÈCNICS PER A L ELABORACIÓ DELS MAPES DE CAPACITAT ACÚSTICA SEMINARI CRITERIS TÈCNICS PER A L ELABORACIÓ DELS MAPES DE CAPACITAT ACÚSTICA SEMINARI Aquest document sobre Criteris tècnics per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica, neix fruit del treball realitzat

Más detalles

INFORME D ADJUDICACIÓ

INFORME D ADJUDICACIÓ INFORME D ADJUDICACIÓ SERVEIS DE REPARACIÓ, CONSERVACIO I MANTENIMENT D INSTAL LACIONS I MAQUINARIA EN ELS EDIFICIS DE MERCABARNA AL RECINTE DE LA ZONA FRANCA I MERCABARNA FLOR A SANT BOI DE LLOBREGAT.

Más detalles

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC Jordi Catà Contreras Tècnic del Servei de Gestió del Risc i Planificació Direcció General de Protecció Civil Barcelona, 3 de juny de 2016...hi ha conflictes

Más detalles

ÀREA 6 TURISME RURAL ÀREES DE GESTIÓ

ÀREA 6 TURISME RURAL ÀREES DE GESTIÓ ÀREES DE GESTIÓ ÀREA 6 TURISME RURAL 6.1. Senders locals i àrees recreatives------------------------------------------------------------83 6.2. Actuacions a la Via Verda d Alcoi-------------------------------------------------------------89

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILANOVA I LA GELTRÚ

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILANOVA I LA GELTRÚ AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILANOVA I LA GELTRÚ - MEMÒRIA - R15-09/10 Maig 2010 C. Colom, 11. 08222 Terrassa Tel. +34 937 398 146 Fax +34 937 398 145

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS - MEMÒRIA - R32-07/08 Juny 2008 C. Colom, 11. 08222 Terrassa http://leam.upc.es Tel. +34 937 398 146 Fax +34 1 937 398 145 Índex Pàg. 1. Introducció...

Más detalles

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca Identificació de l element Denominació: TRAM DEL CAMÍ ARTÀ- LLUC Clau: - Codi: INC- I008 Grau de protecció: A1 Tipologia: camí Ús actual: comunicació/ via Autoria: - Estil o corrent: - Identificació espacial

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

Diputació de Barcelona

Diputació de Barcelona Bellaterra: 10 d octubre de 2012 Expedient número: 12_P048619_003_001Ed.3 Referència peticionari: Diputació de Barcelona Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental C/ Urgell 187 08036 Barcelona MAPA

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILADECANS R21-08/09

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILADECANS R21-08/09 º MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE VILADECANS R21-08/09 Juliol 2009 C. Colom, 11. 08222 Terrassa http://leam.upc.es Tel. +34 937 398 146 Fax +34 937 398 145 2 de 42 3 de 42 Índex Pàg. 1. Introducció...

Más detalles

Procediment d auditoria interna de Qualitat

Procediment d auditoria interna de Qualitat A. OBJECTE B. ABAST C. REFERÈNCIES D. RESPONSABILITATS E. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT E.1. Elaboració del pla d auditories internes. E.2. Execució de les auditories. E.3. Informes d auditoria. E.4. Règim

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CANET DE MAR

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CANET DE MAR MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE CANET DE MAR 1 Aquest mapa de capacitat acústica s ha realitzat amb l assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,

Más detalles

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014 Àrea de Presidència Rambla Catalunya, 126 08008 Barcelona Tel. 934 020 709 Fax 934 049 14 s.planif.avaluacio@diba.cat www.diba.cat ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS

Más detalles

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Pla de Promoció (PPR-EEBE) SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT ESCOLA D ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE) Pla de Promoció (PPR-EEBE) (2017-2020) Gestió Documental i control de canvis Versió Referència de la modificació Elaborat

Más detalles

DOCUMENT COMPRENSIU. 3a exposició al públic Document comprensiu 1

DOCUMENT COMPRENSIU. 3a exposició al públic Document comprensiu 1 DOCUMENT COMPRENSIU 3a exposició al públic Document comprensiu 1 1.- PROPOSTES BÀSIQUES D ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM DE LES BORGES BLANQUES EN EL DOCUMET DE LA 3a EXPOSICIÓ AL PÚBLIC 1- Orientar el

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. Conselleria d'economia, Hisenda i Innovació INFORME SOBRE MESURES DE CAMP ELECTROMAGNÈTIC

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. Conselleria d'economia, Hisenda i Innovació INFORME SOBRE MESURES DE CAMP ELECTROMAGNÈTIC GOVERN DE LES ILLES BALEARS Conselleria d'economia, Hisenda i Innovació Direcció General de Tecnologia i Comunicacions INFORME SOBRE MESURES DE CAMP ELECTROMAGNÈTIC Data: 5/8/2008 Lloc: Diverses ubicacions

Más detalles

EDICTE de 2 de març de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Lleida referent al municipi d Alguaire.

EDICTE de 2 de març de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Lleida referent al municipi d Alguaire. 19694 Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5335 10.3.2009 EDICTE de 2 de març de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Lleida referent al municipi d Alguaire. La Comissió

Más detalles

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MANRESA Memòria ÍNDEX

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MANRESA Memòria ÍNDEX MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MANRESA Memòria ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ 2 OBJECTIUS 3 MARC LEGAL 4 IDENTIFICACIÓ DELS EMISSORS ACÚSTICS DEL TERRITORI 5 METODOLOGIA 5.1 INSTRUMENTACIÓ 5.2 MESURAMENTS 6 ANÀLISI

Más detalles

Mantenir la personalitat del municipi: Garantir la sostenibilitat del municipi:

Mantenir la personalitat del municipi: Garantir la sostenibilitat del municipi: MODEL DE MUNICIPI Mantenir la personalitat del municipi: Preservació del medi natural i del patrimoni històric i cultural. Un horitzó de creixement moderat i sostenible, mantenint el nucli urbà compacte.

Más detalles

SÒL URBÀ CONSOLIDAT POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA A01 DENOMINACIÒ: LA SALLE SUD

SÒL URBÀ CONSOLIDAT POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA A01 DENOMINACIÒ: LA SALLE SUD A01 DENOMINACIÒ: LA SALLE SUD situats a l'esquerra del casc antic, en la cantonada entre el Pg. del Lledó i el nou vial que connecta aquest Pg. amb el C/Joan Oliver. OBJECTI Obertura d un carrer mitjançant

Más detalles

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC

Más detalles

Introducció, competències, zonificació acústica de Centelles

Introducció, competències, zonificació acústica de Centelles 3.2.5. SOROLL 3.2.5.1. Introducció, competències, zonificació acústica de Centelles El soroll és el conjunt de fenòmens vibratoris que, captats pel sistema auditiu, provoquen una reacció de rebuig (molèstia,

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) Cosmocaixa, Barcelona, 22 i 23 de març de 2017 EL MUNICIPI DEL

Más detalles

Exemples de documents i registres del Pla d APPCC

Exemples de documents i registres del Pla d APPCC Exemples de documents i registres del Tot seguit es desenvolupen alguns models de documents del i de registres derivats de la seva execució a títol d exemple per facilitar la comprensió del principi 7

Más detalles

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona. AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat

Más detalles

Logística d aprovisionament

Logística d aprovisionament Comerç i màrqueting Logística d aprovisionament CFGS.VEC.M05/0.16 Gestió de vendes i espais comercials Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada

Más detalles

ÍNDEX. TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 13. Expropiacions 1. INTRODUCCIÓ CRITERIS... 3

ÍNDEX. TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 13. Expropiacions 1. INTRODUCCIÓ CRITERIS... 3 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. CRITERIS... 3 2.1. Plataforma... 3 2.2. Serveis afectats... 4 3. ESTIMACIÓ DELS DRETS I BÉNS AFECTATS... 4 3.1. Sòl... 4 3.2. Construccions... 5 3.3. Valoració... 5 1 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

MEMÒRIA DESCRIPTIVA PLA DE MILLORA URBANA PER L ORDENACIÓ DE VOLUMS C/MAS FIGUERES-CAMÍ VELL DE FORNELLS GIRONA. Girona, a Novembre del 2.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA PLA DE MILLORA URBANA PER L ORDENACIÓ DE VOLUMS C/MAS FIGUERES-CAMÍ VELL DE FORNELLS GIRONA. Girona, a Novembre del 2. PLA DE MILLORA URBANA PER L ORDENACIÓ DE VOLUMS C/MAS FIGUERES-CAMÍ VELL DE FORNELLS GIRONA MEMÒRIA DESCRIPTIVA Girona, a Novembre del 2.005 ÍNDEX 1. ANTECEDENTS... 3 2. NATURALESA, OBJECTE I ABAST...

Más detalles

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya Situació general

Más detalles

Estudi del soroll generat durant la recollida dels residus municipals en la fracció Resta

Estudi del soroll generat durant la recollida dels residus municipals en la fracció Resta Estudi del soroll generat durant la recollida dels residus municipals en la fracció Resta - RESUM EXECUTIU - Autors: Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, amb la col laboració

Más detalles

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,

Más detalles

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura

Más detalles

Informe relatiu als nivells de PM10 enregistrats a Catalunya entre el 20 i el 26 d abril de 2018

Informe relatiu als nivells de PM10 enregistrats a Catalunya entre el 20 i el 26 d abril de 2018 Informe relatiu als nivells de PM10 enregistrats a Catalunya entre el 20 i el 26 d abril de 2018 Última actualització: 26 d abril de 2018, a les 08.00 hores ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L AIRE Criteris d

Más detalles

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent

Más detalles

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANA DE BANYOLES (SECTOR NP1) A L ÀMBIT DEL PARC MANEL SADERRA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANA DE BANYOLES (SECTOR NP1) A L ÀMBIT DEL PARC MANEL SADERRA AJUNTAMENT DE BANYOLES MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANA DE BANYOLES (SECTOR NP1) A L ÀMBIT DEL PARC MANEL SADERRA SETEMBRE 2016 1 ÍNDEX Memòria 1. Introducció i antecedents

Más detalles

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017 AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient

Más detalles

Modificació del calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC

Modificació del calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC Modificació del calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC -18 Acord núm. CG//06/07 del Consell de Govern pel qual s aprova el calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC

Más detalles

MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA.

MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA. MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA. S inclouen a continuació al present catàleg, una fitxa de cada una de les muntanyes o indrets orogràfics amb més interès paisatgístic.

Más detalles

PLA D ACTUACIÓ URBANA 27 (ENTRE EL PASSEIG DE LA MUNTANYA I LA VIA DEL TREN) RODA DE PREMSA SALA DE PLENS GRANOLLERS, 6 DE MARÇ DE 2017

PLA D ACTUACIÓ URBANA 27 (ENTRE EL PASSEIG DE LA MUNTANYA I LA VIA DEL TREN) RODA DE PREMSA SALA DE PLENS GRANOLLERS, 6 DE MARÇ DE 2017 PLA D ACTUACIÓ URBANA 27 (ENTRE EL PASSEIG DE LA MUNTANYA I LA VIA DEL TREN) RODA DE PREMSA SALA DE PLENS GRANOLLERS, 6 DE MARÇ DE 2017 UNA ACTUACIÓ PREVISTA EN EL PLANEJAMENT VIGENT Aquest mes de març,

Más detalles

Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats

Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats Avaluació de s innovadors i/o de s consolidats optimitzats Grup d Experts en Tractament de Dejeccions Ramaderes dimecres, 25 juliol 2018 1. Índex 1. Índex... 2 2. Avaluació dels s innovadors i/o consolidats

Más detalles

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016 Comissió Consultiva d Hàbitat urbà Dilluns 18 d'abril de 2016 Ordre del dia 1. PEU per a l ordenació dels establiments d allotjament turístic, albergs de joventut, residencies col lectives d allotjament

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció

TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció PART 0 INTRODUCCIÓ TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció ÍNDEX 1. OBJECTE DE L ESTUDI... 3 2. CRITERIS PER A L ELABORACIÓ DE L EIA... 3 2.1. Legislació vigent... 3 3. METODOLOGIA PER A L ELABORACIÓ

Más detalles

PROPIETARIS: JOAN MAINOU i PONT i MERCÈ GIL i VALLDENEU

PROPIETARIS: JOAN MAINOU i PONT i MERCÈ GIL i VALLDENEU AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ MUNICIPAL CARRETERA DE CÀNOVES, ENTRE ELS CARRERS DE CELLECS i PASSATGE JOAN PAU II LES FRANQUESES DEL VALLÈS, GENER

Más detalles

DIRECCIÓ SERVEIS TIC INFORME TÈCNIC TÍTOL ANÀLISI DE L ESTAT DEL SERVEI TDT AL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DE MONTALT VERSIÓ 1.0

DIRECCIÓ SERVEIS TIC INFORME TÈCNIC TÍTOL ANÀLISI DE L ESTAT DEL SERVEI TDT AL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DE MONTALT VERSIÓ 1.0 DIRECCIÓ SERVEIS TIC INFORME TÈCNIC TÍTOL ANÀLISI DE L ESTAT DEL SERVEI TDT AL MUNICIPI DE CODI VERSIÓ 1.0 NOMBRE DE PÀGINES (inclosa aquesta) 6 ÍNDEX 1 Objecte... 3 2 Abast... 3 3 Consideracions prèvies...

Más detalles

Renovació de la xarxa d autobús en dies festius i nou intercanviador de TPU

Renovació de la xarxa d autobús en dies festius i nou intercanviador de TPU Renovació de la xarxa d autobús en dies festius i nou intercanviador de TPU Carles Bericat López. Ajuntament de Sabadell Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport Índex Dades del municipi Xarxa anterior

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES. SETEMBRE 2012 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES. ÍNDEX MEMÒRIA JUSTIFICATIVA PLÀNOLS 1. ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS

Más detalles

CICLES DE GRAU SUPERIOR

CICLES DE GRAU SUPERIOR CICLES DE GRAU SUPERIOR DOCUMENTACIÓ QUE S HA D APORTAR PER A L ACCÉS VIA BATXILLER c) Documentació que acredita que, en el moment de presentar la sol licitud, es tenen els requisits acadèmics que permeten

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible. Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible. Àlex Serrahima, advocat i propietari. Juan Porras, advocat i cap de serveis del CPF. Les

Más detalles

Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques

Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat

Más detalles

Calendari acadèmic dels estudis de grau i màster per al curs

Calendari acadèmic dels estudis de grau i màster per al curs Calendari acadèmic dels estudis de grau i màster per al curs -2018 Acord núm. 59/ del Consell de Govern pel qual s aprova el calendari acadèmic dels estudis de grau i màster per al curs -2018 Document

Más detalles

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya El PDU estableix els criteris per revisar l actual ordenació del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

Más detalles

Pla per a la Inclusió Social

Pla per a la Inclusió Social Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment

Más detalles

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Temporada d estiu de 2011 ÍNDEX Pàgina 1. Presentació...1 2. Programació i objectius del Servei de vigilància aèria...1 3. Publicació

Más detalles

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual

Más detalles

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Al llarg de diumenge el vent del nord va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h al Pirineu, Prepirineu, cims del prelitoral i extrem nord-est En alguns

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps de? La construcció El mètode de projectes Pla de treball Diagrama del mètode de projectes L avaluació del projecte Activitat 2 La documentació Descripció i anàlisi del

Más detalles

Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge

Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge INFORME DE RESULTATS - MUNICIPIS 2n semestre de 2012 Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge Juliol 2008 Índex Introducció Fitxa Tècnica Resultats particulars del Baròmetre Urbanisme

Más detalles

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat La prova pilot, organitzada per la Diputació de Barcelona, durant tres caps de setmana

Más detalles

APLICACIÓ DELS SISTEMES D INFORMACIÓ GEOGRÀFICA AL SENDERISME LLIURE

APLICACIÓ DELS SISTEMES D INFORMACIÓ GEOGRÀFICA AL SENDERISME LLIURE APLICACIÓ DELS SISTEMES D INFORMACIÓ GEOGRÀFICA AL SENDERISME LLIURE Universitat Politècnica de Catalunya Màster en Sistemes d Informació Geogràfica Curs 2010-2012 Marta Sas Castilleja SENDERISME i SIG

Más detalles

Observatori de Govern Local

Observatori de Govern Local El món local, un univers complex Durant els 40 anys des de la restabliment dels ajuntaments democràtics, les institucions locals s han anat configurant com un element clau del nostre sistema polític. En

Más detalles

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Realitzat amb l assistència Amb el suport de: 1 2 Índex

Más detalles

AJUNTAMENT DE CUNIT. PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL

AJUNTAMENT DE CUNIT. PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL AJUNTAMENT DE CUNIT PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL CCRS arquitectes Novembre 2006 (v2) PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE CUNIT MEMÒRIA SOCIAL Programa d habitatge protegit

Más detalles

El tramvia arriba a Badalona

El tramvia arriba a Badalona El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -

Más detalles

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Realitzat amb l assistència Amb el suport de: 1 2 Índex

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el

Más detalles