El Pla d Acció per a l Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat

Transcripción

1

2 El Pla d Acció per a l Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat El Pla d Acció per a l Energia Sostenible s ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la Unió Europea i seguint la metodologia establerta des de l Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El Pacte d alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables. Equip Redactor: Estudi Ramon Folch Gestió i comunicació ambiental, s.l. Ivan Capdevila (Enginyer Tècnic. Director Tècnic) Albert Vendrell, Biòleg i Ambientòleg (Cap de projecte) David Bessó, Enginyer de camins (Tècnic ambiental) Josep Escarrà, Ambientòleg (Tècnic ambiental) Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; Responsables seguiment PAES Rosa Maria Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura. Pere Curto. Control de gestió de l Àrea de Territori i Ciutadania. Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d Ecologia Urbana. Diputació de Barcelona; Direcció del treball Rafael Ocaña. Tècnic de l Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Medi Ambient Diputació de Barcelona

3 Pla d Acció per a l Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat Document I Inventari d emissions. Diagnosi. Estratègia. Pla d acció. Pla de seguiment. Novembre 2009

4 SUMARI 1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi climàtic 5 2. INVENTARI D EMISSIONS Metodologia Consum energètic i emissions del municipi Electricitat Combustibles líquids Cicle de l aigua Residus Resum d emissions del municipi Generació local d energia Cogeneració Solar fotovoltaica Grau d autoabastament energètic en recursos renovables Consum energètic i emissions de l Ajuntament Electricitat Gas natural Combustibles líquids Resum d emissions de l Ajuntament DIAGNOSI Emissions del municipi Balanç global al municipi Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya Emissions de l Ajuntament Potencial d implantació d energies renovables a les instal lacions municipals Gestió energètica de l Ajuntament Conclusions ESTRATÈGIA 40 Sant Boi-Barcelona, novembre de 2009

5 4.1. Objectius estratègics de reducció Projecció d escenaris d emissions de GEH dels àmbits d actuació Evolució del municipi Evolució de l Ajuntament Selecció dels àmbits prioritaris d actuació PLA D ACCIÓ Estructura Àrees de l'ajuntament involucrades en l execució del Pla d Acció Organigrama municipal Accions Fitxes Actuacions sorgides de les VAE Resum del Pla d acció PLA DE SEGUIMENT 91 Sant Boi-Barcelona, novembre de

6 1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL 1.1. Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Llobregat es troba situat a la part baixa de la comarca del Baix Llobregat. La superfície municipal és de 21,5 km 2. En els darrers 9 anys la població s ha mantingut estable en relació a d altres municipis catalans, ja que ha crescut un 2,5% fins arribar el 2008 a habitants. La taula 1.1 mostra l evolució de la població en els darrers anys. Taula 1.1. Evolució de la població municipal en el període Any Població Font: Idescat El principal sector econòmic del municipi és el terciari, tot i que té polígons industrials significatius i una important àrea agrícola inclosa en el Parc agrari del Baix Llobregat. El municipi disposa actualment de tres línees d autobús públic intramunicipal, les SB1, SB2 i SB3, així com connexió directa amb Barcelona mitjançant els Ferrocarrils, des de dues estacions (Sant Boi i Molí Nou). La potabilització de l aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l EDAR del Prat de Llobregat, mitjançant tractament biològic amb tractament terciari. Pel que fa als residus municipals, Sant Boi de Llobregat es troba dins de l àmbit de l Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics Transport i Residus (EMSTHR), i l any 2008 presentava una producció per càpita de 1,31 kg/hab dia (100 g per sota de la mitjana Sant Boi-Barcelona, novembre de

7 de tot l àmbit de l EMSHTR), amb una taxa de recollida selectiva del 20,7% 1, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana de l àmbit EMSHTR El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi climàtic Sant Boi de Llobregat va signar el 17 de novembre de 2008 l anomenat "Pacte d alcaldes/esses que, impulsat per la Comissió europea, promou que els municipis que s hi adhereixin facin seus els objectius de la Unió Europea per a l any 2020 i adoptin el compromís de reduir les emissions de CO 2 en el seu territori en més del 20% per al 2020 mitjançant la creació de plans d acció en favor de les fonts d energies renovables. La firma del pacte comporta: Elaborar i aprovar pel Ple municipal un Pla d Acció d Energia Sostenible en un termini màxim d un any des de la data d adhesió al Pacte. Elaborar un Informe bianual per a l avaluació, control i verificació de l acompliment dels objectius proposats. Organitzar el Dia de l Energia Informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d Alcaldes/esses per l Energia sostenible a Europa. El present document constitueix el Pla d Acció per a l Energia Sostenible (PAES, d ara endavant) i, per tant, representa la concreció de l estratègia per part de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per assolir els objectius marcats per la UE. Sant Boi de Llobregat ha demostrat al llarg dels últims anys un alt compromís en favor de l ambient i la sostenibilitat, tant a nivell polític om a nivell tècnic. Així ho demostra: La redacció de l Agenda 21 amb un Pla d acció local pel període , i un ampli procés de participació, pioner en el seu camp. L elaboració del Pla d Eficiència Energètica de Sant Boi de Llobregat, que aposta, entre d altres, per contenir el creixement del consum energètic i d emissions contaminants, incrementar l eficiència en el consum d energia i afavorir la utilització d energies renovables. La metodologia de treball seguida per a la redacció del present document es basa en els diversos documents de suport facilitats per la Diputació de Barcelona (Proposta de 1 Dades de la web de l Agència de residus de Catalunya. Sant Boi-Barcelona, novembre de

8 Metodologia per a la redacció d un PAES, avaluació d emissions de GEH, Diagnosi i Pla d Acció, etc.), en què es proporcionen els factors d emissió a emprar associats al consum energètic. La Diputació de Barcelona actua com una estructura de suport (supporting structure) del Pacte d Alcaldes/esses a la província de Barcelona L Ajuntament de Sant Boi de Llobregat assumeix la responsabilitat de reduir pel 2020 en més d un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) d aquells àmbits en què l Ajuntament té competències i capacitat d actuació, agafant com a any de referència el 2005, els àmbits indirectes i directes (Veure figura 1.1). A la figura 1.1 s aprecien els àmbits d actuació del PAES. Figura 1.1. Àmbits de compromís del PAES i de l Ajuntament Indústria (sector secundari) Sector primari MUNICIPI (fora àmbit) Mobilitat Consum domèstic energia Tractament residus Terciari (part del terciari és l Ajuntament) Cicle de l aigua MUNICIPI (àmbits inidrectes) AJUNTAMENT (àmbit directe) Flota municipal i externalitzada Equipaments Enllumenat i semàfors Transport públic Font: elaboració pròpia a partir de la Diputació de Barcelona Sant Boi-Barcelona, novembre de

9 Els àmbits a què s ha compromès actuar l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat inclouen: Àmbits on l ajuntament hi desenvolupa una acció directa i computen en el compromís de reducció 2 : o Equipaments. o Enllumenat públic. o Semàfors. o Flota de vehicles municipals. o Flota de vehicles externalitzada. o Transport públic (únicament el que es desenvolupa dins del municipi, hi està exclòs l interurbà). Altres àmbits en què l Ajuntament es compromet a actuar, tot i que hi té una capacitat d incidència indirecta: o Sector domèstic. o Sector serveis. o Mobilitat urbana. o Cicle de l aigua. o Gestió de residus. La iniciativa del Pacte dels alcaldes/esses s engloba en un conjunt d iniciatives sorgides de diferents organismes a favor de la lluita contra el canvi climàtic. A nivell europeu, algunes de les iniciatives més rellevants, a part del Pacte d Alcades/esses, són: Carta de Leipzig de 24 de maig de 2007: document en què els ministres responsables de desenvolupament urbà dels estats de la UE acorden uns principis i estratègies comunes en aquesta temàtica. Comunicació de la Comissió Europea COM(2008) 30 final, 2 cops 20 per al El canvi climàtic una oportunitat per Europa: document on es recullen dos objectius clau a la UE per al 2020: Reduir com a mínim un 20% les emissions de GEH i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE. 2 En el compromís de reducció també hi comptabilitzen els àmbits indirectes del cicle de l aigua i la gestió dels residus. Sant Boi-Barcelona, novembre de

10 A nivell estatal i català, cal tenir en compte: Plan de Acción de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4): aprovat el juliol de 2007, la seva execució representarà un estalvi de 87,9 Mt equivalents de petroli i permetrà una reducció d emissions de CO 2 de 238 Mt. Els seus esforços se centren en 7 sectors (indústria, transport, edificació, serveis públics, equipaments residencials, agricultura i transformació de l energia), tot especificant mesures concretes per a cadascun d ells. Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte : persegueix el compliment dels compromisos d Espanya en matèria de canvi climàtic i el impuls de les energies netes, al mateix temps que s aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient. Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic : elaborat per l Oficina Catalana del Canvi Climàtic, representa una eina transversal per coordinar, impulsar i fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme per tal d aconseguir una reducció de l emissió de gasos d efecte hivernacle i acomplir els acords de Kyoto. Els objectius del Pla són limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte l any base, fomentar la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d emissions i incrementar el coneixement del canvi climàtic per part de la població. L objectiu final de reducció és el de 5,33 Mt CO 2eq anuals de mitjana en el període Pla de l Energia de Catalunya : eina que desenvolupa els objectius i les estratègies de la política energètica catalana en quatre àmbits principals: Foment de l estalvi i eficiència energètica, promoció de les fonts energètiques renovables, desenvolupament de les infraestructures energètiques i suport a la recerca i innovació tecnològica. Actualment es troba en revisió, i un dels temes claus de la revisió ha de ser la contribució a la reducció de les emissions de Gasos d Efecte Hivernacle (GEH) del sistema energètic català. Finalment, cal destacar que la Diputació de Barcelona també ha entomat el repte del canvi climàtic, i a banda de donar suport als municipis de la província en la redacció del PAES també ha publicat recentment: Catàleg de propostes per a la mitigació i adaptació local al canvi climàtic: publicació redactada per l Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es tracta d un recull de propostes que es poden posar en marxa des dels municipis per tal de contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Sant Boi-Barcelona, novembre de

11 2. INVENTARI D EMISSIONS Aquest capítol conté el consum energètic a Sant Boi de Llobregat i les emissions de GEH (Gasos amb Efecte d Hivernacle) associades, a partir del qual es realitzarà, en el capítol següent, la diagnosi del sistema Metodologia Tal i com marca la metodologia per a la redacció dels PAES, s ha considerat com a referència l any S ha pres l any 2007 com a comparació, ja que per a l any 2008 no es disposaven de dades en tots els sectors. Igualment, es diferencia entre les emissions produïdes al terme municipal de Sant Boi de Llobregat i les que són responsabilitat directament d activitats i instal lacions de l Ajuntament. Les emissions de GEH han estat calculades a partir dels factors d emissió proporcionats a la citada metodologia, amb l objectiu que els resultats dels diversos PAES siguin comparables. No s ha pogut disposar de les dades de consum de gas natural ni de gasos liquats del petroli (GLP) per a l any 2007 per al global del municipi, de manera que, amb l objectiu de que els dos anys de referència fossin comparables, s ha optat per no comptabilitzar el consum de gas natural ni de GLP per a l any S han utilitzat un ventall de fonts diverses per l obtenció de les dades. Les taules 2.1 i 2.2 mostren la font de les dades i el responsable d aconseguir-les per a la posterior realització del inventari. Sant Boi-Barcelona, novembre de

12 Taula 2.1. Font i responsable d adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic del municipi. Dades Responsable Font Primari Sector Industrial Serveis Transports Consum d'energia Domèstic Electricitat Diputació de Barcelona ICAEN MUNICIPI Font Gas natural GLP Combustibles líquids Consum anual d'aigua ERF ACA Cicle de l'aigua Tractament de la depuradora que abasteix d'aigua el municipi ERF Ajuntament (ACA) Generació total de residus ERF ARC Tones destinades a cada tractament ERF ARC Residus Distribució de la bossa de residus d'envasos lleugers Ajuntament Ecoembes Consum de la flota de vehicles de recollida de residus Ajuntament Ajuntament Font: elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de

13 Taula 2.2. Font i responsable d adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic de l Ajuntament. Dades Responsable Font Enllumenat públic Consum d'energia Sector Semàfors Equipaments municipals Electricitat Ajuntament Ajuntament AJUNTAMENT Flota de vehicles Font Gas natural Combustibles líquids Pròpia (serveis de l'ajuntament, policia municipal, etc.) Serveis externalitzats (manteniment enllumenat, parcs i jardins, neteja viària, etc.) Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Transport públic Consum de la xarxa de transport públic urbana ERF EMT (ATM) Font: elaboració pròpia La interlocució principal amb la Diputació de Barcelona ha estat amb Rafael Ocaña, tècnic de l Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat, mentre que per part de l Ajuntament la interlocució principal a nivell tècnic ha estat amb: Rosa Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura. Pere Curto. Control de gestió de l Àrea de Territori i Ciutadania. Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d Ecologia Urbana. Finalment, per complementar la recollida de dades, també es van dur a terme les Visites d avaluació energètica (VAE) a 10 equipaments significatius i representatius de Sant Boi. Aquestes VAE es van fer segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona i van permetre tenir una visió més detallada de la gestió energètica en els equipaments municipals en diferents àmbits. De mutu acord amb els tècnics municipals, els equipaments avaluats van ser els recollits en la taula 2.3. Sant Boi-Barcelona, novembre de

14 Taula 2.3. Equipaments auditats mitjançant la VAE. EQUIPAMENTS MUNICIPALS CASAL DE BARRI CAN MASSALLERA POLESPORTIU I PISCINA LA PARELLADA ADREÇA c/ Mallorca, 30 c/ Mossèn Pere Tarrès,35 CASA DE LA VILA Plaça Ajuntament, 1 CASAL DE BARRI L OLIVERA Plaça de Montserrat Roig, 1 BIBLIOTECA JORDI RUBIO I BALAGUER c/ Baldiri Aleu, 6-8 POLICIA MUNICIPAL c/. Riera Fonollar, 2 CASAL DE BARRI CAMPS BLANCS c/ Salvador Seguí, s/n SERCONSA c/. Riera fonollar, 2 CEIP MARIANAO c/. Xiprers, 1 CEIP FERNANDEZ LARA c/. Coin 5 Font: elaboració pròpia Consum energètic i emissions del municipi Als següents apartats s expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO 2, CO 2eq ). El CO 2eq és la conversió a CO 2 de tots els GEH tenint en compte el seu potencial d escalfament) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d emissió continguts a la metodologia de redacció dels PAES, tant per als anys 2005 com Els dos primers subapartats fan referència a les emissions derivades del consum energètic, mentre que els dos subapartats següents contenen el càlcul de les emissions derivades de la gestió de residus i del cicle de l aigua, és a dir, les no estrictament energètiques. Finalment, el subapartat conté el resum del total d emissions del municipi (agregat de tots els sectors). Sant Boi-Barcelona, novembre de

15 Electricitat Taula 2.4. Emissions associades al consum elèctric (2005) Sector Consum (tep) Consum Emissions (t) (kwh) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari Industrial Serveis Transports Domèstic Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN. Taula 2.5. Emissions associades al consum elèctric (2007) Sector Consum (tep) Consum Emissions (t) (kwh) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari Industrial Serveis Transports Domèstic Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN. 3 Inclou les emissions de l Ajuntament, que es tractaran de manera individualitzada en l apartat 2.3. Sant Boi-Barcelona, novembre de

16 Combustibles líquids Taula 2.6. Emissions associades al consum de gasoil (2005) Sector Consum (tep) Consum (t) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari ,17 0, Industrial ,61 0, Serveis ,12 0, Transports ,55 4, Domèstic ,17 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN Taula 2.7. Emissions associades al consum de gasolina (2005) Sector Consum (tep) Consum (t) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari ,00 0,00 0 Industrial ,00 0,00 0 Serveis ,00 0,00 0 Transports ,74 1, Domèstic ,00 0,00 0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN Taula 2.8. Emissions associades al consum de gasoil (2007) Sector Consum (tep) Consum (t) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari ,17 0, Industrial ,27 0, Serveis ,10 0, Transports ,79 4, Domèstic ,15 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN Sant Boi-Barcelona, novembre de

17 Taula 2.9. Emissions associades al consum de gasolina (2007) Sector Consum (tep) Consum (t) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2 O CO 2eq Primari ,00 0,00 0 Industrial ,00 0,00 0 Serveis ,00 0,00 0 Transports ,84 1, Domèstic ,00 0,00 0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ICAEN Cicle de l aigua Les emissions associades al cicle de l aigua són degudes a la depuració, bombament i potabilització. Tanmateix, les causades pel bombament ja es troben incloses dins el consum energètic del sector serveis, i per tant no es comptabilitzen en aquest apartat. El consum d aigua total del municipi inclou els consums domèstics i industrials. Aquest consum és significativament superior al consum exclusivament domèstic, que a Sant Boi en el 2008 era de m 3, un 7,5% que al Tanmateix, en el càlcul d emissions s ha comptabilitzat el consum total, ja que es destinaran mesures a disminuir els consums domèstics, i també industrials. La potabilització de l aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l EDAR del Prat de Llobregat, amb tractament biològic. A partir dels factors d emissió facilitats per l ACA per tipus de tractament, es pot calcular l emissió de GEH que comporten, que es mostra a les taules 2.11 i Taula Consum d aigua a Sant Boi de Llobregat Any Consum d'aigua total (m 3 ) Habitants Consum total d'aigua per habitant (m 3 /hab/any) , ,2 Font: ACA. Dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant. Sant Boi-Barcelona, novembre de

18 Taula Emissions associades al consum d aigua (2005) Fase de tractament Factor de consum elèctric (kwh/m 3 ) Consum elèctric (kwh) Emissions GEH (t CO 2-eq) Depuració 0, Bombament Potabilització 0, Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ACA. Taula Emissions associades al consum d aigua (2007) Fase de tractament Factor de consum elèctric (kwh/m 3 ) Consum elèctric (kwh) Emissions GEH (t CO 2-eq) Depuració 0, Bombament Potabilització 0, Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ACA Residus Les emissions associades al tractament i dipòsit controlat de residus són les causades pel transport i el seu tractament, recalcant que segons el tractament es pot produir un estalvi d emissions, quantificat com si es tractés d emissions negatives, ja que el reciclatge de les diverses fraccions recollides selectivament comporta l estalvi d emissions per la generació dels mateixos productes ex-novo (aquest estalvi ja comptabilitza en el balanç l energia consumida en el procés de reciclatge). El tractament amb més impacte en l emissió de GEH és el dipòsit controlat. La generació de residus a Sant Boi es va reduir l any 2007 lleugerament (vegeu taula 2.13), tant a nivell global (-0,92%) com en la generació per habitant (-0,36%). Sant Boi-Barcelona, novembre de

19 Taula Generació de residus a Sant Boi de Llobregat Any Generació total de residus (t) Habitants Generació de residus per habitant (kg/hab any) , ,2 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l ARC. Taula Emissions associades al consum en el transport dels residus (2005) Emissions (t) Consum (l gasoil) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq ,02 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Taula Emissions associades al consum en el transport dels residus (2007) Consum (l gasoil) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq ,02 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Taula Emissions associades al tractament dels residus (2005) Tractament Tones de residus tractades Emissions GEH (t CO 2-eq) DC amb aprofitament biogàs DC sense aprofitament biogàs 0 0 Incineració 0 0 Metanització 0 0 Compostatge Reciclatge paper i cartró Reciclatge vidre Reciclatge envasos lleugers Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi i l EMA. Sant Boi-Barcelona, novembre de

20 Taula Emissions associades al tractament dels residus (2007) Tractament Tones de residus tractades Emissions GEH (t CO 2-eq) DC amb aprofitament biogàs DC sense aprofitament biogàs 0 0 Incineració 0 0 Metanització 0 0 Compostatge Reciclatge paper i cartró Reciclatge vidre Reciclatge envasos lleugers Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi i l EMA. Per al càlcul de l estalvi d emissions degut al tractament dels envasos lleugers s ha utilitzat la distribució d aquest tipus de residu al municipi de Sant Boi de Llobregat, proporcionada per l Entitat del Medi Ambient, ja que els factors d emissió varien en funció del tipus de residu (per als elements marcats amb una * es desconeix el factor d emissió). Taula Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2005) Tipus d envàs lleuger Recollida (t) Emissions associades (t CO 2) Plàstics PET 143,2-177,0 Plàstics PEAD Natural 55,1-115,9 Plàstics PEAD Color 42,8-90,0 Plàstics PVC 0,5 (*) Plàstics Film (excepte bosses d un sol ús) 35,2-42,3 Plàstics Film bosses d un sol ús 20,2-24,3 Resta de Plàstics 46,9 (*) Metalls (acer) 49,1-30,2 Metalls (alumini) 6,2-3,8 Cartró per a begudes 48,6 0,4 Total ,1 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l EMA. Sant Boi-Barcelona, novembre de

21 Taula Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2007) Tipus d envàs lleuger Recollida (t) Emissions associades (t CO 2) Plàstics PET 173,9-215,0 Plàstics PEAD Natural 67,0-140,8 Plàstics PEAD Color 52,0-109,3 Plàstics PVC 0,6 (*) Plàstics Film (excepte bosses d un sol ús) 42,7-51,3 Plàstics Film bosses d un sol ús 24,5-29,5 Resta de Plàstics 56,9 (*) Metalls (acer) 59,6-36,7 Metalls (alumini) 7,5-4,6 Cartró per a begudes 59,0 0,5 Total 662,0-586,8 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l EMA Resum d emissions del municipi A continuació s explicita el global d emissions municipals pel 2005 i el 2007, i l evolució que hi ha hagut en aquest període. Com es pot veure en la taula 2.20, en aquests 2 anys les emissions s han reduït molt lleugerament (un 0,1%). Emissions de l any 2005 Taula Emissions per sectors i font energètica (2005) Emissions GEH (t CO 2-eq) Sector Electricitat Gas Natural GLP Combustibles líquids Total Primari 87 nd nd Industrial nd nd Serveis nd nd Transports 0 nd nd , Domèstic nd nd Font: Elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de

22 Taula Emissions del sector de l aigua (2005) Sector Emissions GEH (t CO 2-eq) Depuració Bombament Potabilització Total Aigua Font: Elaboració pròpia Taula Emissions del sector dels residus (2005) Sector Emissions GEH (t CO 2-eq) Transport Tractament Total Residus Font: Elaboració pròpia Emissions de l any 2007 Taula Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO 2-eq) Sector Electricitat Gas Natural GLP Combustibles líquids Total Primari 74 nd nd Industrial nd nd Serveis nd nd Transports 0 nd nd Domèstic nd nd Font: Elaboració pròpia Taula Emissions del sector de l aigua (2007) Emissions GEH (t CO 2-eq) Sector Depuració Bombament Potabilització Total Aigua Font: Elaboració pròpia Taula Emissions del sector dels residus (2007) Emissions GEH (t CO 2-eq) Sector Transport Tractament Total Residus Font: Elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de

23 Evolució de les emissions Taula Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO 2-eq ) Sector Variació Primari % Industrial % Serveis % Transports/mobilitat % Domèstic % Cicle de l'aigua % Residus % Total ,1% Font: Elaboració pròpia Pel que fa a l avaluació de les emissions per càpita, com s ha esmentat anteriorment, la població de Sant Boi de Llobregat s ha mantingut força constant i, ja que les emissions globals del municipi també s han mantingut constants, les emissions per càpita al municipi no han patit variacions, mantenint-se en 3,9 tco 2 eq/habitant Generació local d energia La generació d energia a Sant Boi de Llobregat es concentra en dues petites centrals de cogeneració i algunes plantes d energia solar fotovoltaica Cogeneració Existeixen dos emplaçaments amb sistemes de cogeneració amb motor alternatiu de gas natural: L escola de la Fundació Llor, amb una potència de 90 kw. La indústria Reyde, S.A., amb una potència de kw. Les dues entraren en funcionament l any 1999 i la seva producció per als anys 2005 i 2007 no està disponible ja que es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3 instal lacions d aquest tipus al municipi. Sant Boi-Barcelona, novembre de

24 Solar fotovoltaica La producció de l any 2005 es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3 instal lacions d aquest tipus al municipi. L any 2007 existien a Sant Boi de Llobregat 3 instal lacions d energia solar fotovoltaica amb una potència total instal lada de 15 kw i una producció bruta de 21 MWh Grau d autoabastament energètic en recursos renovables Aquest indicador (expressat en percentatge) relaciona la producció local d energia amb l energia total consumida al municipi. A Sant Boi de Llobregat l única font d energia renovable amb dades de producció conegudes és la solar fotovoltaica que, com s ha dit, per a l any 2005 no està disponible i per a l any 2007 va produir 21 MWh. D altra banda, l energia total consumida al municipi per a l any 2007 s explicita a la taula Taula Consum energètic per sectors (2007) Sector Consum d'energia (kwh) Primari Industrial Serveis Transports/mobilitat Domèstic Aigua Residus Total Font: Elaboració pròpia El grau d autoabastament energètic del municipi per a l any 2007 és del 0,0024%. És a dir, pràcticament un grau d abastament nul i per tant no s ha tingut en compte a l hora de calcular-ne l estalvi d emissions. Tanmateix, en l apartat del Pla d acció sí que es proposaran una sèrie de mesures que augmentaran significativament el potencial de producció energètica del municipi i que, per tant, sí que es podran calcular com estalvis en les emissions de GEH. Aquestes mesures seran la producció d energia solar fotovoltaica i la utilització de biomassa per a la caldera de la Torre de la Vila. Per últim, també s ha de tenir en compte que no hi ha cap registre de la producció d energies renovables per part de particulars, és a dir, de les derivades de l aplicació del Codi Tècnic o de la voluntat de cada propietari. Sant Boi-Barcelona, novembre de

25 2.4. Consum energètic i emissions de l Ajuntament Als següents apartats s expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO 2 ) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d emissió continguts a la metodologia de redacció dels Plans d Acció per a l Energia Sostenible, tant per als anys 2005 com En el consum energètic i emissions de l Ajuntament s han considerat els àmbits estrictament energètics i de capacitat d actuació directa per part de l ajuntament, és a dir: Enllumenat públic. Semàfors. Equipaments municipals. Flota de vehicles. Transport públic Electricitat Taula Emissions associades al consum elèctric (2005) Sector Consum (kwh) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Sant Boi-Barcelona, novembre de

26 Taula Emissions associades al consum elèctric (2007) Sector Consum (kwh) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Gas natural Taula Emissions associades al consum de gas natural (2005) Sector Consum Emissions (t) m 3 tep kwh CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals ,03 0, Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Taula Emissions associades al consum de gas natural (2007) Sector Consum Emissions (t) m 3 tep kwh CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals ,03 0, Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Sant Boi-Barcelona, novembre de

27 Combustibles líquids Les emissions associades als combustibles líquids (gasoil en el cas de l Ajuntament) s han obtingut a partir de les dades de consum de la flota de vehicles municipal i del transport públic urbà, ja que ni l enllumenat públic ni els semàfors ni els equipaments municipals en consumeixen. Val a dir, però, que l Ajuntament només disposa de les dades de consum de la flota de vehicles dels serveis externalitzats (manteniment de l enllumenat i dels parcs i neteja viària) i no ha pogut aconseguir les dades del consum de la flota de vehicles interna. Respecte el consum del transport públic municipal, aquest consta de 2 línies d autobús urbanes l any 2005 i de 3 l any Taula Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2005) Pròpia Flota vehicles Consum (l gasoil) No disponible Manteniment enllumenat Manteniment parcs Neteja viària Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Taula Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2007) Pròpia Flota vehicles Consum (l gasoil) No disponible Manteniment enllumenat Manteniment parcs Neteja Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament Sant Boi-Barcelona, novembre de

28 Taula Consum de les línies d autobús urbanes (2005) Línies kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l) SB SB SB Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EMT Taula Consum de les línies d autobús urbanes (2007) Línies Kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l) SB SB SB Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EMT A partir dels consums explicitats a les taules anteriors es calculen les emissions associades als combustibles líquids (gasoil, en aquest cas) per als anys 2005 i 2007: Taula Emissions associades al consum de gasoil (2005) Sector Consum (l gasoil) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats ,01 0, Transport públic ,02 0, Total ,04 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EMT i l Ajuntament Sant Boi-Barcelona, novembre de

29 Taula Emissions associades al consum de gasoil (2007) Sector Consum (l gasoil) Emissions (t) CO 2 CH 4 N 2O CO 2eq Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats ,01 0, Transport públic ,03 0, Total ,04 0, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EMT i l Ajuntament Resum d emissions de l Ajuntament Els valors obtinguts a les taules anteriors s han agrupat per àmbits i font energètica a les taules següents. Com es pot observar el consum de l Ajuntament ha disminuït gairebé un 5% en els dos anys analitzats. Taula Emissions per sectors de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2005) Sector Emissions GEH (t CO 2-eq ) Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de

30 Taula Emissions per sectors de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2007) Sector Emissions GEH (t CO 2-eq ) Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total Enllumenat públic Semàfors Equipaments municipals Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats Transport públic Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EMT Taula Variació de les emissions de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Sector Emissions GEH (t CO 2-eq ) Variació Enllumenat públic ,8% Semàfors ,0% Equipaments municipals ,8% Flota de vehicles ,9% Transport públic ,6% Total ,9% Font: Elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de

31 3. DIAGNOSI L objectiu del present capítol, realitzat a partir de les dades obtingudes en el inventari d emissions, és posar de manifest els principals sectors i activitats emissores, així com fixar els punts forts i febles de la petjada climàtica de Sant Boi de Llobregat. Aquesta no vol ser una diagnosi massa extensa, ni vol repetir el contingut del document IV del PAES (document de síntesi), sinó que ambdós s han de veure com dos documents complementaris. La present diagnosi, volgudament concisa i intencionada com es demana a la metodologia dels PAES facilitada per la Diputació, es construeix amb la voluntat de ser eficient i útil per ajudar a enfocar l estratègia de manera correcta, i a dissenyar el pla d acció de manera eficient i prioritzada. Un Pla d acció que pugui incidir en aquells punts que suposin una reducció de les emissions de gasos d efecte hivernacle més significatives i amb un cost/benefici adequat per a la societat de Sant Boi de Llobregat Emissions del municipi Balanç global al municipi Els sectors que composen el consum energètic del municipi són els sectors econòmics clàssics primari (agricultura), secundari (indústria) i terciari (serveis)-, el domèstic, el transport, el cicle de l aigua i els residus. Cal recordar que el sector serveis també inclou l Ajuntament. Les emissions al municipi han disminuït en el període un 0,1%. Pel que fa a la contribució de cada sectors a les emissions totals, el més important és amb diferència el transport, ja que arriba al 37% i el 38% del total els anys 2005 i 2007 respectivament. El segueixen el sector serveis, domèstic i la indústria. A més distancia, trobem el cicle de l aigua i dels residus i el sector primari de l economia. La majoria de sectors no han experimentat variacions importants al període , excepte el sector serveis (una pujada del 13%) i la indústria (una baixada del 17%). Segurament aquestes dues magnituds es poden explicar en part per la terciarització de l economia de Sant Boi de Llobregat, fenomen que es dóna en moltes de les ciutats mitjanes de Catalunya. Aquestes variacions es poden observar en la figura 3.1. Sant Boi-Barcelona, novembre de

32 Figura 3.1. Contribució i evolució dels sectors a les emissions del municipi Font: Elaboració pròpia. Es percentatges de la barra de cada any representen el pes relatiu de cada sector en les emissions anuals, mentre que els percentatges situats a la dreta de la figura representen les variacions intrasectiorials de cada sector, així p.ex: del 2007 al 2005 el sector serveis ha augmentat un 13%, cosa que ha produït que amb les variacions que també s han donat en cada un dels sectors, al 2007 el sector serveis contribueixi en un 24% de les emissions total, mentre que en el 2005 ho feia amb un 21% Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi Com s ha esmentat anteriorment, el sector del transport i la mobilitat és el principal emissor de GEH de Sant Boi de Llobregat amb diferència, i el seu pes en la contribució total fins i tot augmenta del 2005 al La figura 3.2 mostra en detall les emissions d aquest sector, i indica també quin és el percentatge de contribució del transport públic a les emissions totals de la mobilitat. Com es pot observar, tot i que les emissions del transport públic han augmentat un 12% per la posada en funcionament de la nova línea SB3 del 2005 al 2007, el seu pes en les emissions del sector transports és molt poc significativa. Tot i que la metodologia del PAES considera que el sector global de la mobilitat municipal no és un àmbit directe de l Ajuntament, sí que la gestió de la mobilitat local és competència de l Ajuntament, i atès que és el principal emissor de GEH municipal, calen mesures decidies per revertir aquesta situació. Sant Boi-Barcelona, novembre de

33 Figura 3.2. Emissions del sector mobilitat de Sant Boi de Llobregat i contribució del transport públic. Font: elaboració pròpia Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya Les emissions totals del municipi han estat comparades amb les del conjunt de Catalunya (obtingudes del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic) i s han relativitzat al nombre d habitants de cadascun dels àmbits. Taula 3.1. Emissions per càpita a Sant Boi i comparació amb Catalunya Àmbit Emissions totals 2005 (t CO 2-eq) Habitants Emissions per càpita 2005 (t CO 2-eq/hab) Sant Boi ,92 Catalunya ,47 Font: Elaboració pròpia Les emissions per habitant a Sant Boi de Llobregat són sensiblement inferiors a les del global de Catalunya. Això és degut a que al municipi no hi ha cap gran emissor de GEH (generació d energia, cimentera, siderúrgia, etc.), però també que no s han calculat, degut a l absència de dades, les emissions produïdes pel consum de gas natural i GLP. En definitiva, tot i que les emissions per càpita siguin més baixes que a la resta de Catalunya, això no eximeix als habitants de Sant Boi de Llobregat a disminuir en la seva part alíquota les emissions de GEH. Aquesta reducció es veurà fortament incentivada amb el present PAES del municipi. Sant Boi-Barcelona, novembre de

34 3.2. Emissions de l Ajuntament Les emissions de l Ajuntament van significar un 2% de les emissions totals de GEH del municipi de Sant Boi de Llobregat l any 2005 i un 1,9% l any Segons la metodologia dels PAES, els àmbits que signifiquen l aportació en emissions de GEH de dependència directa de l Ajuntament, són: Enllumenat públic. Semàfors. Equipaments municipals. Flota de vehicles. Transport públic urbà. D aquests àmbits, el que va contribuir en major mesura a les emissions de GEH l any 2005 va ser l enllumenat públic, amb un 48% de les emissions, seguit dels equipaments municipals amb un 36% del total. La quota de la resta d àmbits (semàfors, flota de vehicles i transport públic) és força més reduïda, amb valors entorn al 5%, tal i com es pot observar en la figura 3.3. L any 2007 el consum energètic manté proporcions similars, essent els sectors de l enllumenat públic i els equipaments municipals els més consumidors dels àmbits competència directa de l Ajuntament. Figura 3.3. Contribució i evolució dels sectors a les emissions de l Ajuntament Font: Elaboració pròpia. En la figura es poden veure els percentatges de variació (números localitzats a la dreta de la figura) que s han donat en el període dins de cada sector. És a dir, p.ex: Els semàfors han reduït un 25% les seves emissions i això ha fet que en la cistella global d emissions de l àmbit de l ajuntament, el seu pes es reduís del 4% al 2005 a un 3% al Sant Boi-Barcelona, novembre de

35 La reducció intraàmbit més important correspon als semàfors (un 25%) degut a que, dels semàfors de la ciutat, 385 (un 20%) van canviar les bombetes tradicionals d incandescència per d altres de tecnologia LED, molt més eficient energèticament. L enllumenat públic ha reduït també sensiblement el seu consum degut a que, de les làmpades de la ciutat, 285 (un 3%) van reduir la seva potència de 150 a 70 W, ja que en aquests punts la intensitat lumínica necessària ho permetia. La reducció obtinguda en els equipaments ha estat del 5%. Però a part d analitzar les emissions degudes al conjunt del seu consum, s han analitzat en detall 10 dels equipaments més representatius del municipi. En aquests equipaments s han dut a terme Visites d avaluació energètica (VAE) segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona. Aquestes visites han permès conèixer millor la gestió energètica dels equipaments municipals, així com dissenyar posteriorment mesures adhoc per reduir-ne les emissions. El criteri de selecció dels equipaments, de mutu acord amb els tècnics municipals, ha estat el d agafar equipaments significatius, d àmbits variats i amb un consum més elevat. A la taula 3.2 es mostren els consums per aquests deu equipaments en els anys 2005 i 2007 i la variació que han experimentat en aquests anys. Molts d ells augmenten el seu consum, de manera que la causa del descens d un 5% experimentat en el còmput global cal buscar-la en una disminució del consum dels equipaments més petits del municipi. Val a dir també que molts d ells presenten particularitats explicitades a les notes al peu. Sant Boi-Barcelona, novembre de

36 Taula 3.2. Evolució del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi Equipament Consum (kwh) Variació Poliesportiu La Parellada % 4 Casal de Barri Can Massallera % 5 Casa de la Vila % CEIP Fernández Lara % Serconsa % 6 Casal de Barri L Olivera % Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer % 7 Comissaria de la Policia Municipal N.D N.D. Casal de Barri Camps Blancs % CEIP Marianao % 8 Font: Elaboració pròpia D altra banda, en la taula 3.3 s ha comparat el consum d aquests equipaments amb uns valors mitjans per a cada tipus d equipament establert per la Diputació de Barcelona a partir d auditories energètiques realitzades entre l any 1995 i La conclusió és que existeix una gran variabilitat en la comparació del seu consum amb els valors mitjans establerts. D aquesta comparació en resulta un valor de referència, sense establir, però, que el consum de referència resultant de les auditories de la Diputació sigui el valor objectiu. És a dir, es tracta de valors orientatius. Alguns dels equipaments de Sant Boi de Llobregat presenten particularitats respecte als equipaments tipus de referència que es detallen a les notes al peu. 4 5 A l'any 2006 es va instal lar calefacció elèctrica a la sala de la 3era edat i més aparells de climatització en altres dependencies. 6 S ha augmentat la superfície dedicada a oficines i vestidors. 7 La biblioteca va ser inaugurada a mitjans de S ha ampliat amb una aula de P-3, amb calefacció elèctrica. Sant Boi-Barcelona, novembre de

37 Taula 3.3. Comparació del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi amb els valor mitjans proporcionats per la Diputació de Barcelona Equipament Tipus d equipament Consum mitjà (kwh/m 2 ) Consum 2007 (kw/m 2 ) Diferència Poliesportiu La Parellada Centre esportiu % Casal de Barri Can Massallera Local social % Casa de la Vila Administració % 9 CEIP Fernández Lara Centre educatiu % Serconsa Administració % 10 Casal de Barri L Olivera Local social % Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Biblioteca % Comissaria de la Policia Municipal Administració % 11 Casal de Barri Camps Blancs Local social % CEIP Marianao Centre educatiu % Font: Elaboració pròpia La flota de vehicles ha mantingut pràcticament constant les seves emissions, ja que el nombre de vehicles i el tipus de combustible dels serveis externalitzats (manteniment de l enllumenat, parcs, i neteja viària) s ha mantingut estable. En l anàlisi de les emissions degudes a la flota de vehicles de l ajuntament només s ha pogut analitzar el consum i les emissions dels serveis externalitzats, perquè l Ajuntament no coneix el consum dels vehicles interns. Aquest fet suposa una disfunció en el càlcul de les emissions del municipi, i es tindrà en compte a l hora de realitzar les propostes del Pla d Acció.. Finalment, respecte el transport públic, com ja s ha esmentat, la causa de l augment d un 12% en les seves emissions cal cercar-lo en què l any 2006 es va posar en marxa una nova línia d autobús, la SB3, que complementava el servei ofert per les línies SB1 i SB2. Així mateix, tot i que la metodologia del PAES segrega el transport públic de la resta de la mobilitat, la diagnosi i les propostes de mesura es plantegen conjuntament, perquè ambdós són parts d un mateix àmbit que s ha d analitzar i on s ha d actuar de manera integrada. En conclusió, les emissions de GEH de l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat han experimentat un descens global del 4,9%, fet que cal atribuir principalment a les reduccions als àmbits de l enllumenat públic, equipaments i semàfors, que han aconseguit compensar la pujada del transport públic. 9 L horari de la Casa de la Vila és de matí i tarda i també compta amb un policia les 24 h del dia. 10 Hi ha una presencia elevada d espais de magatzem o pàrking. 11 L horari de funcionament de la comissaria és de 24 hores al dia. Per tant, no es tracta d un edifici administratiu en sentit estricte. Sant Boi-Barcelona, novembre de

38 3.3. Potencial d implantació d energies renovables a les instal lacions municipals Com ja s ha esementat (vegeu 2.3), la generació local d energia no és gens significativa, de manera que s ha de dedicar una atenció especial al potencial que encara té Sant Boi de Llobregat per autoabastir-se d energia. A partir de les visites d avaluació energètica realitzades a 10 equipaments municipals, s ha analitzat quines són les possibilitats d implementació d energies renovables en aquestes instal lacions. Bàsicament, i degut a les característiques tant dels edificis com del municipi, es proposa la instal lació de plafons solars fotovoltaics en la meitat d ells. A la taula 3.4 es descriu l actuació proposada, la inversió econòmica que suposaria i la producció anual estimada. En total, el potencial de producció als 10 equipaments analitzats és de kwh/any. A la figura 3.4 es mostren imatges de les cobertes d alguns dels edificis visitats. Un d ells, concretament la coberta de la comissaria de la Policia Local, ja disposa d instal lació d energia solar tèrmica (ACS). El CEIP Fernández Lara acull la coberta amb el potencial d aprofitament més elevat, degut a les seves notables dimensions. Figura 3.4. Coberta de la comissaria de la Policia Local Font: Elaboració pròpia Figura 3.5. Coberta del CEIP Fernández Lara Font: Elaboració pròpia Sant Boi-Barcelona, novembre de