TERMOMETRE DE L'EXCLUSIÓ SOCIAL. Selecció d'indicadors

Transcripción

1 TERMOMETRE DE L'EXCLUSIÓ SOCIAL Selecció d'indicadors Març 29

2 Indicadors Europa Espanya Catalunya Índex de desenvolupament humà IDH = 1/3 (índex d'esperança de vida) + 1/3 (índex d'educació) + 1/3 (índex de PIB) Font: PNUD, 25. Taxa de risc de pobresa % de persones sota del llindar de pobresa després de transferències socials (El llindar correspon a 6% de l'ingrés mitjà ),99,949,945 16% (estimació Eurostat) 19,9% ( segons el llindar espanyol) 18,2% (segons el llindar català) Font: EUROSTAT 25, INE 27 i IDESCAT 27 Llars amb dificultats per arribar a final de mes Calculat a partir d'aquests indicadors : el grau de dificultat per arribar a final de mes amb els ingressos nets mensuals percebuts - la capacitat d'estalvi en relació amb els ingressos i despeses de la llar - i la valoració sobre l'adequació del moment actual per realitzar compres importants 54,74% 56,7% Font: INE 25, IDESCAT 27 Taxa d'atur Percentatge d'aturats respecte a la població activa 7,6% 14.8% 11,8% Font: EUROSTAT Gener 29, IDESCAT 28 (IV 28) Preu de l'habitatge Preu mitjà (euros) del metre quadrat 218,5 2434,5 Font: Ministeri d Habitatge, 28 (2n ) Abandonament prematur de l'escola Percentatge dels anys sense seguir estudis o formació el nivell d'estudis del qual no sobrepassa l'ensenyament secundari. 15,2% (UE25) 3,8% 34,1% Font: EUROSTAT, 25 i el Ministeri d Educació (25) [1] Despesa total en protecció social Percentatge del PIB dedicat a la protecció social: prestacions socials, despeses de funcionament d'aquest programa i diversos despeses dels règims de protecció social. 26,9% 2,9% 17,7% Font: EUROSTAT 26 i IDESCAT 25 [ 1] Ferrer, Ferran i Albaigés, Bernat, Abandonament Escolar Prematur a L estat de l educacció a Catalunya. Annuari 26, Fundació Jaume Bofill, Ed. Mediterrania,28, pàg. 32

3 Índex de desenvolupament humà= + 6,15% entre 1997 y ,17% entre 24 y 25 Llars amb dificultat per arribar a final de mes* = + 18,48% entre 2 i 25-2,6 % entre 24 i 25 Taxa d'atur = - 53,37% entre 1996 y 27-2, 35 % entre 26 y % entre el Trimestre IV de 27 i el TIV de 28 Preu de l'habitatge* = + 22,6 % entre 1998 y ,25 % entre 27 y 28 Despesa total en protecció social = - 8,77 % entre 1994 y 25 +,97 % entre 24 y 25 Abandonament prematur de l'escola = - 4, 77 % entre 1996 i 26-2,9 % entre 25 i 26 * Els percentatges han estat calculats a partir de les dades del primer de cada any.

4 L'índex de desenvolupament humà Esperança de vida al néixer (anys) Taxa d'alfabetització d'adults (%) Taxa bruta de matriculació combinada (%) PIB real per càpita (PPA en dòlars) Esperan ça de vida Índexs Escolarit at PIB Valor IDH IDH Núm d'ordre 8, ,93,99,94, El IDH mesura l'èxit mitjà d'un país en tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà: una vida llarga i saludable, els coneixements i un nivell decent de vida. En 25, Islàndia, seguida per Noruega i Austràlia, apareix com el país dotat del IDH més alt (, 968) mentre Sierra Leone està en última posició (177), desprès de Guinea-Bissau y Burkina Faso, amb un índex de,336. Entre 1997 i 25, Espanya va passar de la posició 21 a 13; es troba després de França (1), Finlàndia (11), Estats Units (12) i precedeix Dinamarca ( 14), Àustria ( 15) i Regne Unit (16). És el primer any que l IDH nacional supera l IDH a nivell de Catalunya que és de, 945. El PNUD classifica els països en tres grups: País de desenvolupament humà elevat (IDH,8): 7 països. País de desenvolupament humà mitjà (,5 IDH <,8): 84 països. País de desenvolupament humà baix (IDH <,5): 21 països.

5 Els recursos econòmics El 19,9% de la població resident a Espanya està per sota del llindar de pobresa relativa. La taxa de les dones (21,2%) és superior a la dels homes (18,5%) però les majors desigualtats s'observen segons l'edat. Les persones de 65 o més anys pateixen d'una taxa del 3,6% i els menors de 16 anys d una del 23,8%. Font : INE, enquesta condicions de vida, 26 Percentatge de llars amb dificultat per arribar a final de mes Font : Idescat Amb molta dificultat Amb dificultat Amb poca dificultat total L'any 25, més de la meitat de les llars espanyols (55%) deien tenir dificultats per arribar a fi del mes. Si l'any 2 aquesta xifra mostrava un descens, des d'aleshores ha augmentat cada any. Observis especialment el creixement del percentatge corresponent a les llars més vulnerables.

6 El mercat laboral Taxa d'atur Font : Eurostat 3 25 % d'aturats UE 15 Espanya total Dones Homes Entre 1993 i 27, l'atur a Espanya va disminuir més del 5% fins a gairebé arribar al nivell de la Unió europea (només 1,3 punts percentuals de diferència). Malgrat que aquesta reducció hagi beneficiat tant a les dones com als homes, la desigualtat per gènere s ha mantingut. L any 27, la taxa d'atur de les dones era d'un 1,9% mentre que la dels homes era del 6,4%.

7 Taxa d'atur-evolució trimestral. Font: Enquesta de Població Activa INE % d'aturats TIV 28 TI 28 TII 28 TIII 28 TIV Ambdós sexes total dones total homes Mentre l'atur havia mantingut una trajectòria decreixent des de 1995, últimament s ha produït un augment notable del nombre de desocupats. El detall de la taxa d'atur mostra un creixement de més de cinc punts percentuals entre el quart de 27 i el de 28: va passar del 8,6% al 13,9%. Actualment, Espanya és el país amb la major taxa d'atur a Europa.

8 Taxa d'atur extrangers per origen i gènere Font: INE, Total Doble nacionalitat Unió Europea Resta d'europa Marroc Resta d'africa EE.UU i Canadà Llatinoamerica Resta del món i apàtrides Taxa d'atur ambdós sexes Taxa d'atur homes Taxa d'atur dones Al 23, el 15% dels estrangers estaven a l'atur, és a dir, 4 punts percentuals per sobre la taxa nacional. No obstant això, existeixen desigualtats importants segons el lloc de procedència. La taxa assoleix aproximadament un 23% entre els immigrants procedents del Marroc i la resta d'àfrica, i afecta particularment les dones per a les quals arriba a doblar-se. En canvi, la taxa d'atur dels estrangers procedents de països occidentals es mantenia igual o per sota del 1%.

9 L'habitatge Preus d'habitatge Font: Ministeri d'habitatge 3 25 Euros/ m Catalunya Espanya La inflació del preu de l'habitatge des de 1995 és considerable tant a nivell nacional com a nivell regional de Catalunya i trava cada vegada més l'accés a l'habitatge. A Catalunya, els preus s han triplicat en deu anys i eren un 17% més alts que a la resta de d Espanya al principi de 28. A causa de la crisi financera, les xifres del tercer del 28 mostren un descens inicial en el preu de l habitatge. S estima què els preus seguiran baixant en el futur pròxim. Malgrat això, altres factors causats per la crisi com el increment de l atur i la morositat i... auguren que aquest fenomen no es traslladarà en una millora del accés a l habitatge.

10 La protecció social Despesa total en protecció social Font: Eurostat % del PIB UE 15 Espanya UE En els darrers deu anys, Espanya ha experimentat un decrement de les despeses en protecció social més important que la produïda a la Unió Europea en general, el que es tradueix en una reducció progressiva del compromís social de l'estat. No obstant, entre 1999 i 25, s'ha produït una certa estabilització al voltant d'un 2% del PIB dedicat a la protecció social. A la Unió Europea, la mitjana és de 27,8%, ja que països com Dinamarca, Alemanya o França dediquen entre 29,4 i 31,5% del PIB a aquest objectiu.

11 El fracàs escolar Abandonament prematur de l'escola dels anys Font : Eurostat % EU 27 Espanya Encara que el fracàs escolar a Espanya ha baixat un 26% en 15 anys, es manté encara a nivells molt importants equivalents al doble del nivell europeu. Aquestes dades posen de manifest la vulnerabilitat d'una part important dels joves, i la precarietat socio-laboral que pot derivar-se d'aquesta situació.