PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS EDUCACIÓ

Transcripción

1 PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS EDUCACIÓ

2 PRESENTACIÓ L informe que teniu a les mans és un resum dels resultats més importants de la quarta edició del Panel de Polítiques Públiques Locals d Educació desenvolupat el 216. L objectiu del Panel és recollir, de forma periòdica, aquella informació rellevant, actualitzada i comparable, per al seguiment de les polítiques locals dels ajuntaments de Catalunya de més de 1. habitants, exceptuant l Ajuntament de Barcelona. Les característiques generals de l estudi i la descripció metodològica del mateix es poden trobar al lloc web: La realització d aquesta investigació, impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Gerència de Serveis d'educació de la Diputació de Barcelona, ha estat possible gràcies a la complicitat dels electes i el personal tècnic dels ajuntaments participants, sense els quals no hauria estat possible la seva realització. Des d aquest moment agraïm la vostra atenció i us convidem a realitzar consultes, aportacions i suggeriments mitjançant les nostres adreces de contacte.

3 ÍNDEX 1 METODOLOGIA I UNIVERS D ESTUDI 2 OBJECTIUS 3 PLANIFICACIÓ 4 RECURSOS ECONÒMICS 5 COL LABORACIÓ AMB CENTRE EDUCATIUS 6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES 7 ACTIVITATS D ADMISSIÓ I EQUITAT 8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS 8 ORGANISMES GOVERNAMENTALS 1 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA 12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA 13 TREBALLADORS/ES 14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES ANNEX

4 1 METODOLOGIA I UNIVERS D ESTUDI L'estudi inclou els municipis de més de 1. habitants de la demarcació de Barcelona segons el padró de 215, un total de 119, excloent la ciutat de Barcelona. Tota la informació fa referència de forma exclusiva als ajuntaments que han participat responent l'enquesta del Panel, és a dir, un total de 96 municipis, i les actuacions desenvolupades fan referència a l'any 215. Les fonts d'informació contingudes en aquest estudi són primàries, facilitades pels equips dels ajuntaments entre els mesos de maig i octubre de 216. Municipis participants al Panel 216 Trams de població Total municipis De 1. a 2. h. De 2.1 a 5. h. De 5.1 a 1. Més 1. h. participants [n=119] [n=56] [n=41] h. [n=13] [n=9] N % N % N % N % N % Respostes 45 8, , ,3 9 1, 96 8,7 Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

5 2 OBJECTIUS L objectiu de treball en matèria d educació més mencionat pels ajuntaments de Catalunya com a primera opció és Atenció a la petita infància ( a 3 anys) amb un 33,3 % i el segon és l Admissió d alumnat/escolarització equilibrada amb el 15,6%. Principals objectius de treball en matèria d'educació. Actuacions triades com a primer objectiu per l'any 215 [N=96] Atenció a la petita infància ( a 3 anys) 33,3 Admissió d alumnat / Escolarització equilibrada d alumnat 15,6 Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàs escolar 13,5 Formació de persones adultes 6,3 Conservació, manteniment i vigilància de centres Ensenyaments musicals i artístics Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursos d'accés a 5,2 5,2 5,2 Formació professional 4,2 Orientació educativa El suport a les AMPA i a la funció educativa de les famílies Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritat obligatòria 2,1 2,1 2,1 Transició escola treball Suport a l'oferta educativa més enllà de l horari lectiu 1, 1, Altres objectius no mencionats 3,1 Sense objectius ni línies estratègiques 1, Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

6 3 PLANIFICACIÓ El 85,4% dels ajuntaments de Catalunya tenen algun tipus de pla vigent l any 216 que preveu i coordina les actuacions d educació. Tots els municipis de més de 5. habitants disposen d un pla. El 6,4% dels ajuntaments tenen un pla específic d'educació, el 34,4% inclouen la planificació en un pla general i el 16,7% la inclouen en altres plans sectorials. Planificació de les actuacions d'educació segons el tipus de pla [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya 9 85, , , ,7 1 Diversos plans sectorials que inclouen actuacions d'educació Plans generals que inclouen actuacions d'educació Pla específic d'educació Algun tipus de pla Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

7 3.1 Plans específics Els plans específics més mencionats pels ajuntaments de Catalunya són el Pla educatiu d entorn (69% ), Pla contra l absentisme (37,9%) i el Pla educatiu de ciutat (36,2%). 1 9 Percentatge d'ajuntaments segons el tipus de pla específic d'educació [N=58] 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya , ,2 37,9 3 27,6 2 15,5 1,3 1 3,4 Altres Pla local d'educació permanent Pla d'acompanyament a l'escolaritat Pla d'infància Projecte educatiu de ciutat Pla contra l'absentisme Pla educatiu d'entorn Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

8 3.2 Informació alumnat Les dades i/o informació més actualitzada sobre l alumnat que disposen els ajuntaments són les que tenen a veure amb l alumnat matriculat a cada centre (93,8%) i amb l alumnat preinscripció secundària i obligatòria (87,5%). Dades i/o informació actualitzada sobre temes educatius disponibles pels ajuntaments [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya 87,5 93,8 8 71, ,3 5 43, ,1 2 1 No disposa de dades Acreditació de l alumnat Alumnat que estudia postobligatòria Absentisme a les escoles Alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) Alumnat preinscripció secundària i postobligatòria Alumnat matriculat a cada centre Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

9 Mitjana del percentatge de recursos 4 RECURSOS ECONÒMICS La principal font de finançament les actuacions educatives són els propis ajuntaments amb un 75,8%, 16,6% d altres administracions i el 7,6% d altres fonts. Procedència dels recursos econòmics destinats a educació. Mitjana del percentatge sobre el 1% de recursos [N=8] hab hab hab. >1. hab. Catalunya 75, ,6 1 7,6 D'altres Fons D'altres Administracions Del propi ajuntament Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

10 Mitjana del percentatge de recursos 4.1 Destí dels recursos econòmics El 35,6% dels recursos que els municipis de Catalunya han destinat a les polítiques educatives han estat dedicats a escoles bressol, el 26,3% a conservació i manteniment de centres, el 21% a altres ensenyaments i el 17,1% a programes de suport i altres actuacions. Percentatge total de recursos econòmics destinats als següents serveis durant el 215* [N=75] hab hab hab. >1. hab. Catalunya , ,1 21, 26,3 1 Programes de suport i altres actuacions Altres ensenyaments Conservació, manteniment i vigilància de centres *Per aquest informe només s han considerat aquells municipis que han respost a tots els indicadors consultats Escoles bressol Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

11 4.2 Evolució dels recursos econòmics L'evolució dels recursos varia segons les activitats. Majoritàriament els municipis han mantingut els pressupostos, en molt poques activitats hi ha disminucions i en algunes ( acompanyament a l escolaritat, atenció a la petita infància o conservació de centres ) hi ha sensibles augments. Evolució dels recursos del Ajuntament destinats a educació els darrers dos anys [N=96] Han augmentat S'han mantingut igual Han disminuït Atenció a la petita infància ( a 3 anys) 37,5 54,2 7,3 Conservació, manteniment i vigilància de centres [n=95] 35,8 53,7 1,5 Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàs 35,4 57,3 2,1 El suport a les AMPA i a la funció educativa de les 35,4 55,2 5,2 Ensenyaments musicals i artístics 29,2 56,3 6,3 Suport a l'oferta educativa més enllà de l horari lectiu 24 54,2 4,2 Formació de persones adultes 22,9 59,4 1 Orientació educativa 21,9 54,2 1 Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursos 19,8 57,3 3,1 Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritat 17,7 66,7 1 Transició escola - treball [n=95] 15,8 57,9 1,1 Formació professional 15,6 45,8 2,1 Admissió d alumnat / Escolarització equilibrada 5,2 82, Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

12 4.3 Evolució del copagament La majoria dels municipis han mantingut els preus del copagament dels usuaris i famílies per diferents activitats educatives. Evolució del copagament dels usuaris i famílies els darrers dos anys Ha augmentat S'ha mantingut igual Ha disminuït No hi ha copagament Escoles de música, dansa i altres ensenyaments artístics [N=89] 16,9 66,3 6,7 1,1 Escoles bressol [N=95] 14,7 67,4 16,8 1,1 Formació de persones adultes [N=87] 8 67,8 21,8 Casals infantils, centres oberts o altres serveis de lleure educatiu [N=96] 4,2 66,7 9,4 19,8 Programes de retorn al sistema educatiu [N=77] 3,9 53,2 42,9 Activitats educatives més enllà de l'horari lectiu [N=79] 3,8 63,3 3,4 Altres [N=37] 8,1 32,4 59, Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

13 5 COL LABRACIÓ AMB ELS CENTRES EDUCATIUS Dues terceres parts dels ajuntaments col labora amb els centres en la majoria de les activitats consultades. Alguns programes, com formació en alternança amb el treball o els programes d innovació educativa estan menys estesos sobre tot als municipis més petits. Col laboració amb els centres educatius [N=96] 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya ,6 67,7 69,8 72,9 79,2 8,2 8,2 82,3 89,6 96,9 6 56,3 54,2 5 46, Altres tipus d'accions de col laboració amb els centres educatius Formació en alternança amb el treball Programes d'innovació educativa Programes d'adquisició i reforç de competències clau Programes de transició entre etapes educatives Accions de Programes de promoció de la transició escola - convivència treball Programes de diversificació curricular Programa d'orientació educativa Programes de retorn al sistema educatiu (segones oportunitats) Programes de vinculació de l escola al territori Programes de lluita contra l absentisme Activitats educatives dins l'horari lectiu Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

14 5.1 Entitats participants En la majoria dels programes consultats, l ajuntament col labora amb altres administracions. Als programes de vinculació de l escola al territori són els que tenen una major proporció d intervenció exclusiva de l ajuntament. 1 Activitats promogudes o realitzades pels ajuntaments segons entitats participants [N=96] 9 Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses...) ,3 56, , ,8 13,5 27,1 2,8 43,8 42,7 35,4 19,8 2,8 16,7 17,7 18,8 15,6 15,6 11,5 22,9 4,6 27,1 33, ,1 28,1 19,8 15,6 11,5 3,2 4,6 16,7 34, ,7 2422,9 Formació en alternança amb el treball Programes d'innovació educativa Programes de retorn al sistema educatiu (segones oportunitats) Programes de transició entre etapes educatives Programes de transició escola - treball Programes d'adquisició i reforç de competències clau Programes de diversificació curricular Accions de promoció de la convivència Programes de lluita contra l absentisme Altres tipus d'accions de col laboració amb els centres educatius Programa d'orientació educativa Activitats educatives dins l'horari lectiu Programes de vinculació de l escola al territori Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

15 5.2 Agent/s del territori que han intervingut Els agents del territori que més intervenen en les actuacions de col laboració són les entitats (ampas, lleure...). Hi ha activitats on destaquen les empreses privades com formació amb alternança al treball, diversificació curricular i retorn al sistema educatiu. Agent/s del territory que han intervingut en aquestes actuacions de col laboració amb els centres educatius ,2 Entitats (AMPAS, lleure, fundacions,,,) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals,,,) 81,8 81,8 8 76,9 73, ,7 64,3 61,1 6 57,1 56,3 53,8 91,3 69,6 95, ,6 35,7 36,4 34, ,7 27,8 26,7 6,7 18, ,3 9,1 9,1 22,7 18,2 Programes de transició entre etapes educatives [n=2] Formació en alternança amb el treball [n=18] Programes de diversificació curricular [n=26] Programes de retorn al sistema educatiu [n=14] Programes de transició escola - treball [n=18] Programes d'adquisició i reforç de competències clau [n=15] Programes d'orientació educativa [n=16] Programes d'innovació educativa [n=2] Accions de promoció de la convivència [n=15] Altres tipus d'accions de col laboració [n=11] Programes de lluita contra l absentisme [n=11] Activitats educatives dins l'horari lectiu [n=23] Programes de vinculació de l escola al territori [n=22] Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

16 6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES Més de dues terceres parts dels ajuntaments desenvolupen activitats més enllà de horari lectiu i suport a les famílies. La menys estesa és l activitat d acompanyament a les famílies nouvingudes. Educació més enllà de l horari lectiu i suport a les famílies [n=96] 1-2. hab hab hab. >1. hab. Barcelona , ,2 82,3 89,6 9, Accions específiques d'acompanyament a les famílies nouvingudes Obertura dels equipaments educatius fora de l'horari lectiu Programes de dinamització de les AMPA dels centres educatius Actuacions de promoció Programes de reforç escolar d activitats educatives més enllà de l horari lectiu Actuacions d acompanyament i formació de famílies Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

17 6.1 Entitats participants Hi ha una proporció alta de casos en que només intervé l ajuntament en activitats més enllà de l horari lectiu i suport a les famílies. En acompanyament i formació a les famílies és més habitual la col laboració amb altres administracions. 1 Entitats participants en activitats més enllà de l horari lectiu i suport a les famílies [n=96] Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses,,,) , ,4 4,6 29,2 28,1 42,7 29,2 3,2 52,1 55, ,9 15,6 14,6 21,9 1,4 5,2 17,7 Actuacions d acompanyament i formació de famílies Accions específiques d'acompanyament a les famílies nouvingudes Programes de reforç escolar Actuacions de promoció d activitats educatives més enllà de l horari lectiu Programes de dinamització de les AMPA dels centres educatius Obertura dels equipaments educatius fora de l'horari lectiu Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

18 6.2 Agents del territori que han intervingut Les entitats (ampas, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d actuacions realitzades amb altres agents del territori. Agents del territori han intervingut en actuacions d'educació més enllà de l'horari lectiu i de suport a les famílies Entitats (AMPAS, lleure, fundacions,,,) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals,,,) ,4 9 95,2 1 96, ,1 33,3 26,7 27, ,1 Programes de reforç escolar [N=28] 1 1 Programes de dinamització de les AMPA [N=1] 4,8 Actuacions d acompanyament i formació de famílies [N=21] 6,7 Accions específiques d'acompanyament a les famílies nouvingudes [N=15] 1,3 Actuacions de promoció Obertura dels equipaments d activitats educatives més educatius fora de l'horari lectiu enllà de l horari lectiu [N=29] [N=16] 6,3 Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

19 7 ACTIVITATS ADMISSIÓ I EQUITAT Les actuacions de promoció de l equitat i la promoció de beques i/o ajudes de ajuda de suport a l escolaritat, estan esteses en la majoria dels municipis. Activitats admissió i equitat realitzades al 215 [n=96] 1-2. hab hab hab. >1. hab. Catalunya ,4 97, Actuacions de promoció de l equitat en l admissió (estratègies d'escolarització equilibrada) Beques i ajuts de suport a l'escolaritat Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

20 7.1 Entitats participants En les activitats d admissió i equitat és més freqüent la col laboració dels municipis amb altres administracions. En canvi, la intervenció d altres agents del territori és mínima. Entitats participants en activitats admissió i equitat [n=96] 1 Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses,,,) , , ,5 7,3 9,4 Actuacions de promoció de l equitat en l admissió (estratègies d'escolarització equilibrada) Beques i ajuts de suport a l'escolaritat Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

21 7.2 Agents del territori que han intervingut Les entitats (ampas, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d actuacions realitzades amb altres agents del territori. (Cal tenir en compte que són molt pocs els casos considerats) Agents del territori en activitats admissió i equitat 1 9 Entitats (AMPAS, lleure, fundacions,,,) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals,,,) 1 88, ,9 33, ,3 11,1 Actuacions de promoció de l equitat en l admissió (estratègies d'escolarització equilibrada) [N=7] Beques i ajuts de suport a l'escolaritat [N=9] Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

22 7.3 Estratègies d escolarització equilibrada El repartiment de l alumnat amb NEE és l activitat més comú entre els municipis. En canvi, els models de zonificació només s estenen al 26,8% dels municipis. 1 Estratègies d'escolarització equilibrada desenvolupades pels ajuntaments (possibilitat de més d'una resposta) [N=82] 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya , ,7 51,2 3 26, ,5 Altres Models de zonificació que compensin la composició social dels centres Modificació de les ràtios per equilibrar Aprofitament actiu de la reserva de places NEE Repartiment de l'alumnat NEE entre centres Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

23 7.4 Models de zonificació El model zona única és més extens als municipis més petits; en canvi, el model zona múltiple ho és als municipis més grans. 1 Models de zonificació [N=82] 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya , , ,3 Altres Zona múltiple Zona única Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

24 7.5 Prestació de beques i/o ajudes Dels ajuntaments que han prestat beques i/o ajudes, les més esteses són les beques de menjador (84%). En canvi, les menys esteses són les activitats complementàries en horari lectiu (43,6%). Beques i/o ajuts dels ajuntaments, amb recursos municipals, per a serveis directament relacionats amb l'escolarització [N=94] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya ,5 75,5 78, ,1 53,2 4 43, Altres Activitats complementàries en horari lectiu Transport Activitats extraescolars (fora horari lectiu) Llibres Activitats d'estiu Menjador Suport escolarització escoles bressol Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

25 7.6 Serveis Municipals d'admissió i equitat de l'alumnat Un 91,1% dels municipis de Barcelona disposen de comissions de garanties d admissió mentre que en el 51,6% hi ha oficines municipals d escolarització. Aquestes estan poc desenvolupades en els municipis més petits. 1 Serveis Municipals d'admissió i equitat de l'alumnat 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya 9 91, , Oficina municipal d'escolarització [n=91] Comissions de garanties d admissió [n=9] Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

26 8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS Les escoles bressol i de música són els centres més estesos entre els municipis. En canvi, les ludoteques, altres ofertes de formació musical i altres centres de formació artística estan estesos en una proporció minoritària de municipis. Existència centres educatius municipals [n=96] hab hab hab. >1. hab. Catalunya 1 9 8, ,7 68,8 7, , Altres ofertes de formació musical Ludoteques Altres centres d'ensenyaments artístics Escoles municipals de persones adultes Altres (casals infantils...) Altres ofertes de Escoles municipals de formació de persones música i/o dansa adultes Escoles bressol Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

27 8.1 Tipus de finançament dels centres educatius Els centres educatius municipals mostres diferents fonts de finançament. A les escoles bressol destaquen altres administracions (diputacions); en persones adultes, la Generalitat i en ludoteques, només l ajuntament. 1 9 Ajuntaments amb centres educatius segons tipus de finançament [n=96] Només Ajuntament Ajuntament i la Generalitat Ajuntament i altres administracions Ajuntament i agents del territori 8 79, , ,3 35,4 36,5 29,2 2 17,7 21,9 19,8 18,8 19,8 18,8 15,6 15,6 19,8 1 1,4 3,1 3,1 4,2 Ludoteques 1,4 2,1 Altres ofertes de formació musical 7,3 6,3 6,3 Altres centres d'ensenyaments artístics 8,3 Altres (casals infantils...) 3,1 Altres ofertes de formació de persones adultes 1 Escoles municipals de persones adultes 2,1 Escoles municipals de música i/o dansa 6,3 4,2 Escoles bressol Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

28 Percentatge d'ajuntaments Suport rebut pels ajuntaments dels organismes governamentals (possibilitat de més d'una resposta) [n=84] Finançament Formació Assessorament, suport tècnic Algun tipus de suport Font: Fundació Carles Pi i Sunyer, ,2% 15,5% 75,% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % Consorci Consell comarcal Diputació Generalitat de Catalunya Govern Central Unió Europea 31,% 2,4% 1,2% 9 ORGANISMES GOVERNAMENTALS Els organismes governamentals més mencionats pels ajuntaments en algun tipus de suport són la Diputació (99%) i la Generalitat de Catalunya (88,5%). La Diputació és l organisme que ofereix més varietat de suports a un major nombre de municipis. Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport als Ajuntaments en matèria d'educació (possibilitat de més d'una resposta) [N=96] 1 99, Finançament Formació Assessorament Algun tipus de suport 9 88,5 8 74, ,6 5,2 5,2, Diputació Generalitat de Catalunya Consell Comarcal Govern central Unió Europea Consorci Mancomunitat Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

29 Percentatge d'ajuntaments 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % Ens governamentals triats pels ajuntaments com a primera opció per a l'assessorament en temes de participació [n=84] 1-2. hab hab hab. >1. hab. Catalunya Font: Fundació Carles Pi i Sunyer, ,6% 13,4% 12,2% 4,9% 2,4% 1,2% Diputació Un altre Ajuntament Generalitat de Consell comarcal Universitats Altres Catalunya 9.1 Ens governamentals de referència Els ens de referència als que es dirigeixen els ajuntaments quan necessiten assessorament en temes d educació triats en primera opció són la Diputació (49%) i en menor mesura el Departament d Ensenyament (39,6%). Ens de referència per a l'assessorament en temes d'educació [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya , , ,3, Un altre Ajuntament El Consell Comarcal La Diputació El Dep. d Ensenyament (Generalitat de Catalunya) Universitats Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

30 9.2 Convenis amb el Departament d Ensenyament Un 9,6% dels ajuntaments consultats tenen subscrit algun conveni amb el Departament d Ensenyament. Els més habituals són els Programes educatius o projectes singulars (82,8%) i els destinats al Sosteniment de centres educatius (65,5%). Algun conveni subscrit entre l'ajuntament i el Departament d'educació [N=96] Àmbits en els quals es realitzen els convenis entre l'ajuntament i el Departament d Ensenyament (possibilitat de més d'una resposta) [N=87] Programes educatius o projectes singulars 82,8 No 9,4% Per al sosteniment de centres educatius 65,5 Per a l'assumpció de competències delegades 51,7 En relació amb la planificació escolar 49,4 Sí 9,6% Corresponsabilitat 29,9 Altres àmbits 2, Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

31 9.3 Col laboració amb el Departament d Ensenyament L àmbit amb més col laboració amb el Departament d Ensenyament són les Escoles Bressol (57,3%) i els PFI (55,2%). On es produeix menys col laboració és en la Formació Professional ocupacional (32,3%). Àmbits en els quals els ajuntaments col laboren amb el Departament d Ensenyament (o un altre Departament amb competències) en la programació de l'oferta educativa en el municipi [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya ,2 57, ,5 41,7 47,9 49, 32, ,3 1,4 Altres No col laboren Formació ocupacional Formació professional reglada Escoles de música Programes de diversificació curricular Formació d adults PFI Escoles bressol Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

32 9.4 Valoració de la col laboració amb altres agents Gairebé la totalitat dels municipis valoren com a bona la relació amb les Escoles i Instituts públics. En canvi, la valoració 'normal' és més gran quan es valoren els serveis territorials, les entitats de lleure o les escoles bressol no municipals. Valoració que fan els ajuntaments de la seva col laboració amb diferents agents educatius [N=96] Bona Normal Dolenta Inexistent Escoles i instituts públics 94,8 5,2 Inspecció d Ensenyament 71,9 25 3,1 AMPAs 67,7 3,2 1 Escoles i instituts concertats 58,3 21,9 19,8 Serveis territorials del Departament d Ensenyament 53,1 41,7 5,2 Entitats de lleure 46,9 43,8 2,1 7,3 Escoles d adults que no siguin de titularitat municipal 34,4 25 4,6 Escoles bressol que no siguin de titularitat municipal 27,1 49 2,1 21,9 Escoles de música i dansa que no siguin de titularitat municipal 16,7 32,3 51 Escoles d ensenyaments artístics que no siguin de titularitat municipal 14, , Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

33 9.5 Xarxes locals El 91,7% dels ajuntaments participa en alguna xarxa local. Les més esteses són les vinculades a Petita infància (52,1%) i les menys esteses són les vinculades a Educació permanent (16,7%). Pertinença a una xarxa local vinculada a la gestió de les polítiques d'educació [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya ,8 46,9 52, ,1 3,2 32,3 2 12,5 16,7 1 8,3 No participa en cap xarxa Altres Educació permanent Formació professional Projecte Educatiu de Ciutat Taula de millora de l'èxit escolar Programes de transició escolatreball Petita infància Pla Educatiu d'entorn Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

34 9.6 Tipus de participació en xarxes locals Hi ha algunes xarxes on els ajuntaments tenen més protagonisme amb el lideratge o co-lideratge de les mateixes com els plans educatius d entorn, els projectes educatius de ciutat i de petita infància. Tipus de participació dels ajuntaments que formen part d'una xarxa local d'educació durant l'any Lidera o co-lidera Col labora Finança 8, 87,8 89,7 7 65,4 66,7 6 56,3 58, ,5 5, 45,2 4,5 34,7 3 28,6 28,9 28, ,5 18,8 6,5 2, 17,2 13,8 Formació professional (n=26) Educació permanent (n=16) Taula de millora de l'èxit escolar (n=31) Programes de transició escolatreball (n=42) Petita infància (n=45) Pla Educatiu d'entorn (n=49) Projecte Educatiu de Ciutat (n=29) Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

35 9.7 Xarxes Intermunicipals El 49% dels ajuntaments participa en xarxes intermunicipals. Les més esteses són les vinculades als Programes de transició escola-treball (29%) i les menys esteses són les vinculades a Taules de millora de l èxit escolar (6,3%) i educació permanent (7,3%). Pertinença a una xarxa intermunicipal dins dels següents àmbits educatius [N=96] hab hab hab. > 1. hab. Catalunya , 4 29, ,5 16,7 2,8 1 6,3 7,3 7,3 Taula de millora de l'èxit escolar Educació permanent Altres Projecte Educatiu de Ciutat Pla Educatiu d'entorn Petita infància Programes de transició escolatreball No participa en cap xarxa Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 212

36 1 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Gairebé tots els municipis disposen de Consell escolar i gairebé la meitat ha realitzat Processos participatius. Més d una tercera part té Consells de participació infantil i juvenil. Mecanismes de participació ciutadana utilitzats pels ajuntaments en l'àmbit d'educació [N=96] 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya 1 91, , ,1 7,3 No s'ha utilitzat Altres Consell de participació infantil i juvenil Processos participatius Consell escolar Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

37 11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA El 99% dels municipis consultats disposen de regidories amb competències delegades en educació. El 5,5% de les regidories comparteix gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són Infància (17,2%) i Cultura (15,1%). Regidoria amb competències específiques en educació [N=96] No hi ha cap regidoria amb competències específiques en educació; 1 Sí, sense figurar "educació" en la denominació de la regidoria; 7,3 1% 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=93] Exclusiva Compartida 46,5 44,8 5,5 61,5 75, 53,5 55,2 49,5 38,5 25, 1-2. hab hab hab. > 1. hab. Catalunya Sí, figurant "educació" en la denominació de la regidoria; 91,7 Competències amb les quals les regidories d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=95] Gent Gran Habitatge Medi Ambient Immigració Cooperació Dona Salut Esports i lleure Serveis Socials Joventut Cultura Infància Altres 4,3 4,3 4,3 4,3 7,5 9,7 11,8 11,8 15,1 17,2 24, Percentatge d'ajuntaments Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

38 12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA El 84% dels municipis té un organisme tècnic que centralitza les actuacions d educació. El 38,8% dels organismes comparteixen la gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són infància i joventut (17,5%). Ajuntaments amb departament tècnic d'educació [N=96] No 15,6% 1% 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=8] Exclusiva Compartida 12,5 26,7 38,8 51,7 53,8 87,5 73,3 61,3 48,3 46, hab hab hab. > 1. hab. Barcelona Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216 Si 84,4% Habitatge Gent gran Cooperació Immigració Medi ambient Dona Salut Serveis Socials Esports i lleure Cultura Altres Joventut Infància Matèries amb les quals l'organisme tecnicoadministratiu d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=59] ,8 11,3 13, ,3 17,5 17,5 17, Percentatge d'ajuntaments

39 12.1 Espais de coordinació Els espais de coordinació més estables programes, comissions- estan estesos en una tercera part del municipis, mentre que la programació anual amb pressupost assignat és de nomésel 1%. En canvi, el 34% dels municipis només realitzen una coordinació puntual amb altres àrees. Espais transversals de coordinació entre educació i altres àrees [N=96] hab hab hab. >1. hab. Catalunya ,4 36,5 3 28,1 2 1,4 14,6 1 Programació anual conjunta d'activitats amb pressupost assignat Altres espais Comissió/taula que s'encarrega de fixar criteris i pautes comunes Coordinació és puntual Plans transversals entre àrees Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

40 12.2 Canvis realitzats als organismes tècnics El 44% dels ajuntaments han realitzat canvis significatius en els organismes tècnics dedicats a educació en relació a l'anterior mandat. El 12,5% del municipis ha canviat el cap tècnic, un 7,3% ha creat una estructura nova i el 3,1% ha canviat la forma de gestió. Cal destacar que només el 1% dels municipis ha eliminat l'organisme d educació existent. Canvis produïts des de l'inici mandat [N=96] hab hab hab. >1. hab. Barcelona , ,8 2 7,3 12,5 1 1, 3,1 S'ha eliminat l'organisme existent S ha canviat la forma de gestió de l'estructura organitzativa existent S'ha creat una estructura organitzativa nova S'ha canviat el/la cap tècnic/a Altres Sense canvis significatius Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

41 Número de treballadors 13 TREBALLADORS/ES El 92,7% dels ajuntaments de Catalunya tenen treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació. El 59% dels municipis tenen funcionaris; el 82%, personal laboral, i el 27% tenen altres tipus de contractes. El 77% ha realitzat formació específica en educació del personal de l'àrea d'educació de l'ajuntament. Ajuntaments amb treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació[n=96] No 7,3% Sí 92,7% Mitjana municipal de treballadors/es dedicats a educació [N=96] 13,1 7,2 3,2 4, 1, hab hab hab. > 1. hab. Catalunya Ajuntaments amb treballadors segons el seu vincle laboral [N=89] 59,6 82, 27, Funcionari/a Laboral Altres tipus de contractes (plans d'ocupació...) Formació específica en educación del personal de l'àrea d'educació de l'ajuntament [N=87] No; 23 Si; 77 Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

42 Percentatge d'ajuntaments 13.1 Canvis en les plantilles i dedicació de personal El 79,5% dels ajuntaments no han realitzat canvis en relació al nombre de treballadors dedicats a educació durant el 215. Els municipis més grans són els que més han reduït les plantilles de personal. En relació a la dedicació, el 79,5% dels ajuntaments ha mantingut el nombre d hores del personal d educació durant el 215; el 2,3% ha disminuït la dedicació horària i el 18% l ha augmentat. Municipis que han realitzat canvis en la plantilla de personal durant el 215 [N=96] Municipis que han realitzat canvis en les hores dedicades pel personal durant el 215[n=96] hab hab. >1. hab. Catalunya 1-2. hab ,5 8 79, ,9 2 18,2 1 4,5 1 2,3 Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

43 14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES El 6% dels municipis consultats ha realitzat algun tipus d avaluació de les polítiques d educació. La major part d aquestes avaluacions (78%) són internes i realitzades a partir d informes i memòries. Percentatge d'ajuntaments que han realitzat algun tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=96] Avaluació mixta; 18,6 Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=59] Integral D'algún servei No s'ha realitzat Avaluació externa; 3,4 45,5 45,2 23,1 12,5 39,6 Avaluació interna; 78, 53,8 5 Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=57] 45,5 51,6 49 Altres tipus d'avaluació; 12,3 37,5 23,1 9,1 3,2 11, hab hab hab. > 1. hab. Catalunya Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216 Relació entre objectius i resultats obtinguts; 38,6 A partir d'informes tècnics i/o memóries; 89,5

44 14.1 Valoració diferents factors que afecten les polítiques Els recursos humans vinculats a educació tenen una formació adequada és l enunciat més valorat -molt o bastant d acord- pels ajuntaments (91%). En canvi, l enunciat menys valorat (45%), és el referit l increment dels recursos municipals en educació en proporció a les necessitats. Els recursos humans de l Ajuntament que treballen en temes d educació tenen una formació adequada Els serveis locals de l Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes en educació La comunitat educativa s'implica en les actuacions municipals relacionades amb educació Els reptes més importants que planteja l educació estan inclosos a l agenda política Hi ha un acord polític que dóna continuïtat a la política en educació Grau d'acord amb les següents afirmacions [n=96] Molt o bastant d'acord 79,2 77, ,4 91,7 Poc o gens d'acord 8,3 15,6 2,8 22,9 26 Hi ha idees innovadores per a afrontar els nous reptes que planteja l educació El teixit associatiu intervé de manera activa en les actuacions relacionades amb educació Les estructures de l Ajuntament treballen de forma coordinada i transversal en temes d educació L Ajuntament té recursos i eines per detectar les noves necessitats en matèria d educació Les polítiques municipals d'educació depenen de les estratègies o el suport d altres entitats governamentals Hi ha coordinació adequada entre els diferents nivells de govern pel que fa a l educació (Diputació, Generalitat...) Als darrers anys els recursos que l Ajuntament destina a l educació s han incrementat proporcionalment a les necessitats 69,8 67,7 66,7 62,5 59,4 58,3 45,8 3,2 32,3 33,3 37,5 4,6 41,7 54, Font: Panel de polítiques públiques locals d educació 216

45 Annex Els municipis inclosos a l'estudi són els següents: De 1. a 2. habitants Abrera Alcanar Arenys de Mar Argentona Balaguer Banyoles Berga Calella Canet de Mar Canovelles Cardedeu Castellbisbal Castelló d'empúries Corbera de Llobregat Cunit L'Escala La Bisbal d'empordà La Garriga La Llagosta La Roca del Vallès La Seu d'urgell Les Franqueses del Vallès Lliçà d'amunt Mollerussa Montornès del Vallès Palamós Palau-solità i Plegamans Pallejà Parets del Vallès Piera Premià de Dalt Ripoll Sant Andreu de Llavaneres Sant Carles de la Ràpita Sant Celoni Sant Joan de Vilatorrada Sant Quirze del Vallès Santa Coloma de Farners Tàrrega Tordera Torelló Torredembarra Torroella de Montgrí Vallirana Vilanova del Camí De 2.1 a 5. habitants Amposta Barberà del Vallès Cambrils Castellar del Vallès Figueres Gavà Igualada Manlleu Martorell El Masnou Molins de Rei Montcada i Reixac Olot Palafrugell Pineda de Mar Premià de Mar Ripollet Salou Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Pere de Ribes Sant Vicenç dels Horts Santa Perpètua de Mogoda Tortosa Valls El Vendrell Vic Vilafranca del Penedès Vilassar de Mar De 5.1 a 1. habitants Castelldefels Cornellà de Llobregat Girona Granollers Manresa Mollet del Vallès El Prat de Llobregat Rubí Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Viladecans Vilanova i la Geltrú Més de 1. habitants Badalona L'Hospitalet de Llobregat Lleida Mataró Reus Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa

46 FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER Casa Golferichs Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona Tel Fax DIPUTACIÓ DE BARCELONA Àrea d'atenció a les Persones Gerència de Serveis d'educació Comte d'urgell, Barcelona Telèfon Fax