Jornada de Formació per a Tècnics del CPF Solsona, 13 de juliol de 2010 Àrea de Gestió Forestal Sostenible - CTFC
|
|
- Adolfo Herrero García
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Introducció de frondoses nobles per a la producció de fusta de qualitat Jornada de Formació per a Tècnics del CPF Solsona, 13 de juliol de 2010 Àrea de Gestió Forestal Sostenible - CTFC
2 Índex Introducció Projectes CPF-CTFC Principals espècies de frondoses Plantacions Modalitats de gestió Conclusions
3 1. Introducció Què són les frondoses nobles? - Són espècies arbòries que produeixen fusta amb unes característiques tècniques i estètiques excepcionals (noguera, cirerer, freixe, servera...) Espècies relativament escasses en condicions naturals: - Elevat preu - Importància estratègica - Promoció en plantacions
4 Per què frondoses nobles? - Interès econòmic / estratègic - Activitat rendible (TIR: 5 7%) - Demanda elevada i creixent; deficitari a l UE - Interès tècnic - Baix esforç de gestió - Elevat potencial a Catalunya - Gran diversitat d itineraris tècnics - Interès ecològic 1. Introducció - Diversificació i enriquiment d espais agraris
5 2. Projectes CPF-CTFC Objectius generals: Avaluar el potencial de Catalunya per produir fusta de qualitat Desenvolupar itineraris tècnics adaptats a les nostres condicions en un marc de mínima gestió Objectius específics: Avaluació l adaptació d espècies Anàlisi de tècniques de plantació Desenvolupament de models de gestió Avaluació econòmica d alternatives Transferència
6 2. Projectes CPF-CTFC 1. Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase I: Avaluació de supervivència i creixement de cirerer i noguera, amb diferents tècniques de plantació: 5 plantacions
7
8 2. Projectes CPF-CTFC 1. Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase I: Avaluació de supervivència i creixement de cirerer i noguera, amb diferents tècniques de plantació - Transferència i divulgació relacionada amb la gestió de plantacions de frondoses nobles per a la producció de fusta de qualitat
9 Guia de gestió de plantacions de frondoses
10 Jornada forestal de primavera: Introducció de frondoses nobles per a la producció de fusta de qualitat ; Solsona, 15 juny 2006
11 2. Projectes CPF-CTFC 1. Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase I: Avaluació de supervivència i creixement de cirerer i noguera, amb diferents tècniques de plantació - Transferència i divulgació relacionada amb la gestió de plantacions de frondoses nobles per a la producció de fusta de qualitat 2. Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase II: Supervivència i creixement de noves espècies: Sorbus, Pyrus, Fraxinus - Innovació en dissenys de plantació: plantacions mixtes, plantacions amb acompanyament, sistemes agroforestals, plantacions d adaptació d espècies
12 Plantacions mixtes amb acompanyament (3) Superfície per plantació: 1 1,5 ha CTFC Espècies amb doble acompanyament de Fraxinus angustifolia: 2008 Solsona: Sorbus, Juglans 2008 Sallent: Sorbus 2009 Riner: Sorbus, Juglans, Pyrus
13 Plantacions mixtes d adaptació d espècies (12) # arbres per espècie Catalunya Central Pre-Pirineu Acer campestre Acer pseudoplatanus 36 Celtis australis 36 Fraxinus angustifolia 36 Fraxinus excelsior 36 Noguera NG-23xRa Noguera MJ-209xRa Prunus avium 36 Pyrus communis Sorbus torminalis Sorbus domestica 36 Total CTFC
14 Sistema agroforestal (2010) Disseny: Frondoses + cereal CTFC Font: Projecte SAFE Font: Projecte SAFE Font: Projecte SAFE
15 2. Projectes CPF-CTFC LOCALITZACIÓ DE PLANTACIONS ESTABLERTES AMB PROJECTES CPF-CTFC ( ) - Groc: pures ( ) - Verd: mixtes ( ) - Vermell: 8 sps, Cat central (2009) - Blau: 8 sps, Prepirineu (2009) - Taronja: agroforestal (2010)
16 2. Projectes CPF-CTFC 1. Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase I: Projecte CPF-CTFC: Introducció d espècies de frondoses productores de fusta de qualitat Fase II: Projecte CPF-CTFC-IDF-CRPF: Frondoses nobles per a la restauració i revalorització d àrees rurals: innovació i transferència en tècniques de plantació sostenibles (Pirinoble): Avançar en el coneixement de diferents espècies i materials vegetals de frondoses productores de fusta de qualitat - Innovació en tècniques de plantació sostenibles: ús de residus forestals com a material d acolxat, protectors biodegradables... - Desenvolupament i avaluació de nous itineraris tècnics de disseny i gestió de plantacions de frondoses: plantacions mixtes, sistemes combinats xop+frondoses...
17 2. Projectes CPF-CTFC LOCALITZACIÓ DE PLANTACIONS PROJECTE PIRINOBLE (2010) - 8 Plantacions d adaptació de 12 materials vegetals a la Catalunya oriental (vermell) -Plantació mixta de noguera i pollancre (groc) - 3 plantacions previstes tardor
18 3. Principals espècies Criteris generals: - Mirar la vegetació existent a la zona - Emprar, sempre que sigui possible, materials locals
19 3. Principals espècies El material local és una garantia d èxit
20 3.1. Noguera (Juglans sp.) 3. Principals espècies L espècie més utilitzada, degut al elevat preu de la seva fusta. Tolera sequeres moderades, però és sensible a sòls pesants. - Noguera comuna (Juglans regia): sensible a malalties; poc forestal. Programes de millora en marxa (IRTA) - Noguera híbrida (J. x intermedia): molt vigorosa, el material més emprat actualment. Planta cara (2,5 3 ), generalment d origen francès Principals materials: MJ-209xRa; NG-23xRa - Noguera negra americana (J. nigra): poc utilitzada, possible alternativa a pollancre
21 3.1. Noguera (Juglans sp.) 3. Principals espècies
22 3.2. Cirerer (Prunus avium) 3. Principals espècies Espècie important a nivell industrial. Molt sensible a sequera i entollament; recomanable amb més espècies Material emprat: cirerer europeu (Prunus avium) Fàcil de trobar al mercat, planta relativament barata Clons desenvolupats a França: Ameline, Gardeline, Monteil No es disposa d informació d ús de cirerer americà (Prunus serotina)
23 3.2. Cirerer (Prunus avium) 3. Principals espècies
24 3.3. Freixe (Fraxinus sp.) 3. Principals espècies Fustes molt apreciades pels fusters, no tant pels mercats (modes?) Elevat interès en ambient forestal, espècie abundant i sociable - Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior): àrees fredes - Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia): àrees caloroses Cap d ells té material comercial de qualitat
25 3.3. Freixe (Fraxinus sp.) 3. Principals espècies
26 3.4. Serveres (Sorbus sp.) Les fustes més cares d Europa. Apareixen en bosc amb freqüència; gran tolerància a condicions limitadores. Ús limitat pel seu lent creixement. Les espècies amb més potencial fuster: - Moixera de pastor (Sorbus torminalis) -Servera (Sorbus domestica) 3. Principals espècies Sense material de qualitat
27 3.5. Pereres (Pyrus sp.) 3. Principals espècies Apareixen en bosc, però no són gaire sociables (problemes sanitaris) Comença a haver material clonal de qualitat, especialment forani. També es fan servir materials fruiters de molt vigor.
28 3.6. Altres espècies amb interès 3. Principals espècies - Lledoner (Celtis australis) - Vern (Alnus sp.) - Til ler (Tilia sp.)
29 4. Plantacions 4.1. DISSENY DE LA PLANTACIÓ - Disseny òptim: definit per cada propietari i terreny (densitat, disposició dels arbres, etc) - Marc de plantació més comú: 6x6 m
30 4. Plantacions 4.1. DISSENY DE LA PLANTACIÓ - Disseny òptim: definit per cada propietari i terreny (densitat, disposició dels arbres, etc) - Marc de plantació més comú: 6x6 m - Preparació del terreny: subsolatge + aclotament
31 4. Plantacions 4.1. DISSENY DE LA PLANTACIÓ - Disseny òptim: definit per cada propietari i terreny (densitat, disposició dels arbres, etc) - Marc de plantació més comú: 6x6 m - Preparació del terreny: subsolatge + aclotament - Plantació: manual
32 4.2. TASQUES DE MANTENIMENT PROTECCIÓ - Prevenció de danys per mamífers 4. Plantacions - Lluita contra males herbes - Prevenció danys per sequera
33 4. Plantacions 4.2. TASQUES DE MANTENIMENT PROTECCIÓ - Prevenció danys per mamífers Tanca Fil elèctric Protectors individuals
34 4. Plantacions 4.2. TASQUES DE MANTENIMENT PROTECCIÓ - Lluita contra males herbes Desbrossat Herbicides Acolxat
35 4. Plantacions 4.3. TASQUES DE MANTENIMENT PRODUCCIÓ FUSTA DE QUALITAT - Poda Objectiu: crear un tronc llarg (mínim 3 m), recte i dret, amb nusos petits concentrats en el nucli del tronc - Aclarides Objectiu: evitar competència entre arbres, per mantenir un creixement diametral adequat i prevenir mort de branques
36 4. Plantacions 4.3. TASQUES DE MANTENIMENT PRODUCCIÓ FUSTA DE QUALITAT - Poda S aplica a l estiu Cada espècie té les seves particularitats Dos objectius: Poda de formació: promoure la guia terminal S aplica des dels primers anys Conseqüència: l arbre creix recte i vertical
37 Poda de formació
38 4. Plantacions 4.3. TASQUES DE MANTENIMENT PRODUCCIÓ FUSTA DE QUALITAT - Poda S aplica a l estiu Cada espècie té les seves particularitats Dos objectius: Poda de formació: promoure la guia terminal S aplica des dels primers anys Conseqüència: l arbre creix recte i vertical Poda de qualitat: treure branques gruixudes (2,5-3 cm Ø) S aplica fins assolir la llargària de canó desitjada Conseqüència: nusos petits, canó llarg
39 Poda de qualitat
40 4. Plantacions 4.3. TASQUES DE MANTENIMENT PRODUCCIÓ FUSTA DE QUALITAT Resum del procés de poda d un arbre
41 4. Plantacions 4.3. TASQUES DE MANTENIMENT PRODUCCIÓ FUSTA DE QUALITAT Eines de poda
42 4. Plantacions 4.4. PRODUCCIÓ I RENDIBILITAT NOGUERA Rendibilitat (TIR) d una plantació de noguera en marc 6x6 (300 arbres/ha)
43 4. Plantacions 4.4. PRODUCCIÓ I RENDIBILITAT CIRERER Estació de bona qualitat Estació de qualitat mitjana Rendibilitat (TIR) de plantació cirerer, qualitat bona, marc 6x6 m (300 arbres/ha)
44 5. Modalitats de gestió Gestió intensiva vs. extensiva
45 5. Modalitats de gestió Densitat baixa vs. densitat elevada
46 5. Modalitats de gestió Plantacions pures vs. mixtes
47 Plantacions amb acompanyament Noguera + freixe Cirerer + plàtan fals Noguera + plàtan fals
48 Sistemes multi-producte Frondoses + cereal Font: Projecte SAFE
49 Sistemes multi-producte Frondoses + blat de moro, gira-sol, tabac... Font: Projecte SAFE
50 Sistemes multi-producte Frondoses + colza, aromàtiques, farratge... Font: Projecte SAFE
51 Sistemes multi-producte Sistemes silvopastorals Font: Projecte SAFE
52 Frondoses + ornamentals Sistemes multi-producte C. Vidal Frondoses + xop
53 Altres esquemes productius Diversificació boscos coníferes
54 Altres esquemes productius Frontera entre agricultura i bosc de ribera Diversificació boscos frondoses
55 Altres esquemes productius M. Winter Microestacions excel lents
56 Altres esquemes productius Paisatge i restauració Depuració i filtratge d aigües
57 Altres esquemes productius Gestió forestal de frondoses espontànies; cirerer, freixe, aurons...
58 6. Conclusions - Gestió òptima: en funció de terreny i propietari - Menys inversió: aprofitar fenòmens naturals - La clau està en combinar: - Produccions més diverses: menys riscos - Optimització característiques de cada terreny
59 Moltes Gràcies Per a més informació: Àrea de Gestió Forestal Sostenible CTFC jaime.coello@ctfc.es
60 PLANTACIONS A VISITAR MATÍ 1. Riner (blau) 2. Ardèvol (vermell) TARDA 3. Castellar de la Ribera (groc)
Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST
Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal Eines i models ORGEST Jornada tècnica Ribes de Freser, 30 d abril de 2013 Teresa Cervera Zaragoza ORGEST (Orientacions de gestió
Más detallesEls boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen
Más detallesPREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014
PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES
Más detallesPLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT
PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT Promou: Subvenciona: Argençola Bellprat Carme La Llacuna La Pobla de Claramunt La Torre de Claramunt Orpí Sta Mª Miralles Sta Margarida de Montbui St. Martí
Más detallesPrograma Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)
una xarxa transfronterera d experimentació, d intercanvi i de transferència pel desenvolupament de l agricultura ecològica en produccions agrícoles al servei dels tècnics, dels agricultors ecològics i
Más detallesLa mel com a Producte Forestal No Fuster
La mel com a Producte Forestal No Fuster Pau Vericat Grau Área de Gestió Forestal Sostenible pau.vericat@ctfc.cat Eva Moré Palos Grup de plantes aromàtiques i medicinals Àrea de Productes Forestals no
Más detallesEl Cultiu de la soja Jaume Lloveras i Monica Cairò Tàrrega, 21 de febrer de 2017
El Cultiu de la soja Jaume Lloveras i Monica Cairò Tàrrega, 21 de febrer de 2017 Soja en doble cultiu (Lleida, 2015) PROTOCOL DEL CULTIU DE LA SOJA DE SEGONA COLLITA Planta lleguminosa que té com a valor
Más detallesHarmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet
Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica
Más detallesNoves tendències en el cultiu de l ametller: material vegetal
Noves tendències en el cultiu de l ametller: material vegetal L elecció varietal és un aspecte d extraordinària importància en el cultiu de l ametller. Les principals varietats cultivades a Espanya tenen
Más detallesFONT D ENERGIA RENOVABLE
. ARGENTONA 12-03-2010 LA PRODUCCIÓ DE BIOMASSA ALS BOSCOS DEL MARESME I VALLÈS ORIENTAL: FONT D ENERGIA RENOVABLE Enginyer Tècnic Forestal. HI HA BIOMASSA? ENS QUEDAREM SENSE BOSCOS? COM ÉS LA NOSTRA
Más detallesViabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.
Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics. Núria Palmada 16 de setembre de 2013 POTENCIAL D INVERSIÓ EN BIOMASSA A LES COMARQUES GIRONINES AL SECTOR PÚBLIC
Más detallesEstudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis (Vilanova i la Geltrú, Barcelona) Adrià Andújar Sallés Beatriz Duguy
Más detallesLLISTAT DE POSSIBLES ARBRES PEL PATI DE LA VITXETA
LLISTAT DE POSSIBLES ARBRES PEL PATI DE LA VITXETA PRIMERA SELECCIÓ: ARBRES AUTÒCTONS Oliver. Aquest ja el tenim i bastant repetit. Alzina (Quercus ilex) Molt lent. Arbre gran i imponent, amb una capçada
Más detallesLa noguera híbrida. i la noguera comuna
La noguera híbrida ( Juglans x intermedia) i la noguera comuna ( J. regia) per a fusta de qualitat 5 Fotografia: Jacques Becquey.IDF. 1 La noguera híbrida (Juglans x intermedia) Hi ha diferents espècies
Más detallesMANUAL DE SELVICULTURA PARA PLANTACIONES DE ESPECIES PRODUCTORAS DE MADERA DE CALIDAD
MANUAL DE SELVICULTURA PARA PLANTACIONES DE ESPECIES PRODUCTORAS DE MADERA DE CALIDAD Autores G. MONTERO Coordinador 0. CISNEROS 1. CAÑELLAS Colaboradores A. Hernández M. Frías R. Vallejo Coedición Instituto
Más detallesGerència de riscs. Gestió de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous Productes
Gerència de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous productes. Castaño Confide Correduría de Seguros y Reaseguros S.A Barcelona, Gerència de riscs Els centres sanitaris són institucions de
Más detallesEl verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21
El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a
Más detallesViatge forestal al sud de França 20 anys d'experiències amb frondoses productores de fusta de qualitat a Midi-Pyrénées
Viatge forestal al sud de França 20 anys d'experiències amb frondoses productores de fusta de qualitat a Midi-Pyrénées 30 d'agost - 1 de setembre de 2011 www.pirinoble.eu INFORME TÈCNIC Àrea de Gestió
Más detallesProtocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial
Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics Pla d Acció Tutorial Índex I. INTRODUCCIÓ...3 2. PROPOSTA DE SEQÜÈNCIA DES DEL PUNT DE VISTA DEL TUTOR...0 Alumnes de 1er curs...0 Alumnes en fase
Más detallesPla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat
Pla General de Política Forestal 2014 2024 Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Diagnosi del sector forestal català El 64% del territori català és forestal (el 40% és arbrat) Són 2.060.173,56
Más detallesLa nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Más detallesFrondoses productores de fusta de qualitat: ecologia i silvicultura d espècies per a l àmbit pirinenc i regions limítrofes. Espècies i silvicultura
Frondoses productores de fusta de qualitat: ecologia i silvicultura d espècies per a l àmbit pirinenc i regions limítrofes V Espècies i silvicultura Col lecció: Fitxes tècniques V Espècies i silvicultura
Más detallesTècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1. El patrimoni empresarial. L inventari OBJECTIUS Conèixer el concepte d empresa i les seves diferents classificacions.
Más detallesLa innovació i la seva gestió
Curs de Direcció d Empreses La innovació i la seva gestió Prof. Dr. M. Subirachs Torné - núm. 1 Índex El plantejament del tema Les característiques de la innovació: l impacte sobre l organització El procés
Más detallesLogística d aprovisionament
Comerç i màrqueting Logística d aprovisionament CFGS.VEC.M05/0.16 Gestió de vendes i espais comercials Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada
Más detallesObservatori de Govern Local
El món local, un univers complex Durant els 40 anys des de la restabliment dels ajuntaments democràtics, les institucions locals s han anat configurant com un element clau del nostre sistema polític. En
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència
Más detallesSITUACIÓ ACTUAL DE L OLIVERA EN ALTA DENSAITAT
SITUACIÓ ACTUAL DE L OLIVERA EN ALTA DENSAITAT Josep Baiges Navarro Reus 20 de novembre 2010 ESTAT ACTUAL DE L OLIVICULTURA TRADICIONAL Producció mitjana : 2-4 tones olives /Ha. Recolecció totalment manual
Más detallesFrancesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic
en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector
Más detallesInstrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa
Jornada tècnica control d emissions en combustió de biomassa Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa Sant Cugat del Vallès 14 de desembre de
Más detallesESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL
ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL Baix Gaià GRUP DE RECERCA D ANÀLISI TERRITORIAL I ESTUDIS TURÍSTICS UNITAT DE GEOGRAFIA L inventari de recursos 267 RECURSOS TURÍSTICS 48 naturals
Más detallesMetodologia de la intervenció social
Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesper a fusta de qualitat
El freixe (Fraxinus excelsior i F. angustifolia) El freixe (Fraxinus excelsior i F. angustifolia) 21 Fotografia: Jaime Coello. Frondoses productores de fusta de qualitat: ecologia i silvicultura d espècies
Más detallesRecursos humans i responsabilitat social corporativa
Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat
Más detallesLA COMPRA VERDA en una organització EMAS
LA COMPRA VERDA en una organització EMAS CLUB EMAS Maria Passalacqua Vic, 14 de juliol de 2010 Què és la compra verda? Ambientalment correcta? Sostenible?... És incloure, en el moment de comprar, criteris
Más detallesEls protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat
Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat Els protocols d avaluacid avaluació d AQU Catalunya Albert Basart. Gestor de projectes. AQU Catalunya Guies d avaluacid
Más detallesItinerari en Direcció de Recursos Humans i Desenvolupament del Talent a les organitzacions de salut
Itinerari en Direcció de Recursos Humans i Desenvolupament del Talent a les organitzacions de salut Itinerari formatiu i Diploma Itinerari formatiu semipresencial, amb una estructura modul lar, que permetria
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesoctubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya
27 28 octubre Anna Esteve i Traveset Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya AMBIENTALITZACIÓ DE LES COMPRES CONTRACTACIÓ PÚBLICA La contractació pública és el mecanisme pel qual
Más detallesPla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals
Más detallesSalvador Gabarró President
Salvador Gabarró President 1 Contingut Responsabilitat social corporativa i govern corporatiu Compliment dels compromisos estratègics Creació de valor per a l accionista Propostes d acords 2 Responsabilitat
Más detallesDidàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Didàctica de l Educació Infantil PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula L educador infantil OBJECTIUS Identificar les competències de l educador. Determinar les atribucions adscrites
Más detallesMecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1 - El taller de reparació de vehicles 1 >> Objectius Conèixer els tipus de tallers i les àrees de treball de què disposen.
Más detallesMinisteri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016 1992: El Conveni sobre diversitat biològica s obra a signatura a la Cimera de laterraariodejaneiro 1993:
Más detallesEl til ler. (Tilia platyphyllos i T. cordata) per a fusta de qualitat. Fotografia: Vicent Tourret.IDF.
El til ler (Tilia platyphyllos i T. cordata) per a fusta de qualitat 53 Fotografia: Vicent Tourret.IDF. 7 El til ler (Tilia platyphyllos) (Tilia cordata) Les dues espècies de til ler més notòries en les
Más detallesMarc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic
Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic 2016-2020 1/ Introducció 2/ Pilars i Objectius del Pla 2.1 / Els Pacients 2.2 / Els Professionals 2.3 / Els Recursos 1 Introducció L Hospital Clínic de Barcelona
Más detallesInstruments de finançament públic per a emprenedors
Instruments de finançament públic per a emprenedors 26 d Octubre 2010. Roger Gutiérrez Tècnic - Àrea de Finançament ACC1Ó ÍNDEX 1. Finançament públic 2. Instruments d ACC1Ó 3. Conclusions 1. Finançament
Más detallesFP Dual a altres comunitats, FP Dual a altres comunitats, Catalunya. Catalunya. Cicle de plàstics a la Garrotxa
Cicle de plàstics a la Garrotxa FP Dual a altres comunitats, NOVES TITULACIONS FP Dual a altres comunitats, Mòduls professionals Interpretació i representació gràfica FP Dual a altres
Más detallesDades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat
Más detallesOCUPACIÓ REAL EN EL SECTOR DE LA FRUITA DOLÇA A LA PROVÍNCIA DE GIRONA
OCUPACIÓ REAL EN EL SECTOR DE LA FRUITA DOLÇA A LA PROVÍNCIA DE GIRONA PER QUÈ? : Justificació i objectius 1. Fer visible les estadístiques d ocupació agrària 2. Donar a conèixer la cadena 3. Quantificar
Más detallesEl programa HOGARES VERDES
El programa HOGARES VERDES Sagunt, 2 de març de 2011 Anna Pons Frígols Cap de la secció d Activitats del CEACV Presentació del CEACV, qui som? Titularidad pública (G.V. - C.M.A.A.U.H.) Inaugurat el 5 de
Más detallesTFC- ERP Implementació SAP Business One a una assessoria. Joan Rebollo Masoliver
TFC- ERP Implementació SAP Business One a una assessoria Joan Rebollo Masoliver ÍNDEX Informació del projecte i documentació. Introducció. Descripció de l empresa. Objectius Planificació. En quins terminis
Más detallesPIMES I MULTINACIONALS
PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència
Más detallesSistema de Gestió de la Qualitat
Sistema de Gestió de la Qualitat Qualificació i avaluació de proveïdors Alumne: Rubén Martín Gallardo Tutor: Jaume Beneded Navarro Treball final de Grau Grau Enginyeria Informàtica. Curs 2012-2013-03-10
Más detallesComparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva
Más detallesLa perera (Pyrus communis) i la pomera (Malus sylvestris) per a fusta de qualitat
La perera (Pyrus communis) i la pomera (Malus sylvestris) per a fusta de qualitat Fotografia: Mireille Mouas. IDF. 6 La perera (Pyrus communis) i la pomera (Malus sylvestris) Tot i que són espècies que
Más detallesXXX JORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES
jornada 1 30 jts EG XXX JORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES EMILI GAROLERA Del 12 d abril al 31 de maig de 2013 30 anys avançant junts en la formació forestal Edita: Consorci Forestal de Catalunya Coordinadors
Más detallesPLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA
PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA Introducció El Pla d acció tutorial consisteix en una gestió de la formació integral de l alumnat que es du a terme mitjançant tutories. En particular, es
Más detallesNUCLIS, ajuts d R+D empresarial en economia Circular, àmbit de residus (INNOVACIÓ TECNOLÒGICA) Participa i coopera en projectes d R+D
NUCLIS, ajuts d R+D empresarial en economia Circular, àmbit de residus (INNOVACIÓ TECNOLÒGICA) Participa i coopera en projectes d R+D Convocatòria 2018 Oberta fins 28 de setembre de 2018 20/07/2018 Dept.
Más detalles» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.
ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesVEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN
VEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN Pel proper curs 2017-18, fruit de més de 15 anys d experiència i avaluació, us fem arribar diferents propostes per trobar la més adient a la realitat
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detalles2675 Estudi per la implantació d un ERP de codi obert en una empresa de fabricació de mobles
2675 Estudi per la implantació d un ERP de codi obert en una empresa de fabricació de mobles Joan Muns Rovira Projecte Final de Carrera UAB, 8 de Febrer del 2011 Index 1. Objectius 2. Sistemes ERP Open
Más detallesL escola de l Enginyeria dels Biosistemes de la UPC
L escola de l Enginyeria dels Biosistemes de la UPC És una ciència multidisciplinar que integra l enginyeria amb les ciències biològiques, ambientals i agrícoles La seva aplicació s'estén a tots els organismes
Más detallesLA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA
UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de
Más detallesEl Sector agrícola i ramader, oportunitats de futur. Antoni Pané Ripoll Cooperativa d Ivars
El Sector agrícola i ramader, oportunitats de futur Antoni Pané Ripoll Cooperativa d Ivars Planeta terra Planeta blau Planeta aigua Evolució de la població mundial Les oportunitats... Creixement de la
Más detallesGENERACIÓ DELS MAPES DEL RISC METEOROLÒGIC I DEL RISC ESTÀTIC DE PROPAGACIÓ D INCENDI FORESTAL PER A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.
GENERACIÓ DELS MAPES DEL RISC METEOROLÒGIC I DEL RISC ESTÀTIC DE PROPAGACIÓ D INCENDI FORESTAL. Autor: Tutors: Joan Anglada Francesc Valls (UPC) José Herrera (OTPMIF) Tesina del Màster en Sistemes d Informació
Más detallesBases de la Gestió del risc a la ciutat. Aportar a les ciutats un arbrat que generi beneficis
Bases de la Gestió del risc a la ciutat Quins objectius tenen els ajuntaments? Aportar a les ciutats un arbrat que generi beneficis Característiques: - Que generi el màxim de beneficis - Que sigui sostenible
Más detallesLA UNIÓ EUROPEA I ELS FONS FEDER
LA UNIÓ EUROPEA I ELS FONS FEDER - El motiu original per la fundació de la Comunitat Econòmica Europea, més tard Unió Europea, va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de
Más detallesJornada tècnica: Nous models de gestió i finançament dels espais naturals
Jornada tècnica: Nous models de gestió i finançament dels espais naturals Pagament per recollida de bolets Juan Martínez de Aragón Recercador del CTFC Aprofitament actual dels fongs al món Utilització
Más detallesLA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ
UNITAT 8 LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT La direcció de la producció La funció de producció és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis o productes dins de
Más detallesDESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TELEMÀTICA PER PROVEIR EL MUNICIPI DE BEGUR D ACCÉS A INTERNET
DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TELEMÀTICA PER PROVEIR EL MUNICIPI DE BEGUR D ACCÉS A INTERNET TREBALL FINAL DE CARRERA. ENGINYERIA TÈCNICA DE TELECOMUNICACIÓ, ESPECIALITAT TELEMÀTICA David Fernández Sierra
Más detallesCom puc rendibilitzar la meva inversió? SET
Com puc rendibilitzar la meva inversió? L'objectiu d'aquesta presentació és respondre de forma efectiva a aquesta pregunta. Mitjançant el desenvolupament de la franquícia Petro7 li ajudarem a aconseguir
Más detallesAgenda 21 Escolar de Lleida CURS
CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar
Más detallesCampanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016
Campanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016 Context El mercat dels aparells elèctrics i electrònics (AEE) està en creixement constant. A Catalunya,
Más detallesIMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA
IMPLANTACIÓ D OPENERP EN UNA EMPRESA TFC: Implantació d OpenERP en una empresa Tutora: Humi Guill Fuster Alumne: Rainier Vendrell Rufete Curs: 2º quadrimestre curs 2012 2013 Rainier Vendrell Rufete 1 Descripció
Más detallesEl pla de Mar a ket ke i t ng n
El pla de Marketing AGENDA Marketing Pla de Marketing Etapes del Pla de Marketing Anàlisi de la situació Diagnòstic Objectius Estratègies Pressupost Avaluació 2 EL CONCEPTE DE MARKETING D una economia
Más detallesGestió silvícola del decaïment del pi marítim
Gestió silvícola del decaïment del pi marítim Santa Coloma de Farners, 20 de març de 2017 Marc normatiu LLEI estatal 43/2003, de Montes Artículo 53. Obligaciones de los titulares de los montes En cumplimiento
Más detallesBiomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines
Biomassa Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines Biomassa Biomassa forestal: Molt més que un biocombustible ENERGIA: Neta i sostenible
Más detallesLES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT
LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT Aina Tarabini Grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) http://grupsderecerca.uab.cat/geps/ Universitat Autònoma
Más detallesBiomassa al Ripollès
Biomassa al Ripollès Pla estratègic d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic a la comarca del Ripollès Esteve Pous Garrido Gerent - Enginyer de forests Consorci d Espais d Interès Natural
Más detallesGESTIO DE RESIDUS. Ernest Valls. Ajuntament de Tortosa
GESTIO DE RESIDUS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa COMPETÈNCIES MUNICIPALS La Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya enumera el llistat de competències
Más detallesCremes controlades i prescrites de vegetació
Generalitat de Catalunya Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi Cremes controlades i prescrites de vegetació José A. Terés
Más detallesL ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT
EL EL PAPER PAPER DE DE L ADMINISTRACIL L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA LA PROMOCIÓ PROMOCIÓI I GESTIÓ GESTIÓD À D ÀREES D ACTIVITAT DD ACTIVITAT ECONÓMICA ECONÓMICA IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT
Más detallesAssegurances per a entitats no lucratives
Assegurances per a entitats no lucratives Suport Associatiu ASSEGURANÇA PER A LES ACTIVITATS DE LLEURE I DE RESPONSABILITAT CIVIL Any 2018 Suport Associatiu Suport Associatiu és un projecte de Fundesplai
Más detallesNoves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient
Espai per escriure títol Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient Servei d Ocupació de Catalunya Barcelona, 17/11/2010 Agents Impacte Agents de la Xarxa Objectius Servei d Ocupació de
Más detallesVisor agroforestal i3 (Índexs Instantanis d Imatges) Manual d ús de la plataforma
Visor agroforestal i3 (Índexs Instantanis d Imatges) de la plataforma versió 4 02/07/2018 Visor agroforestal I3 (Índexs Instantanis d Imatges) Índex 1 Introducció... 1 2 Eines generals... 1 3 Índexs...
Más detallesValorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat)
Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat) Liberto Mas, Tècnic de Medi Ambient Aj. de Begues Jornada: Nous reptes en conservació
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesLA REGULACIÓ DE LA RECOL LECCIÓ DE BOLETS A CATALUNYA
LA REGULACIÓ DE LA RECOL LECCIÓ DE BOLETS A CATALUNYA JORNADA TÈCNICA Divendres 20 d abril de 2012 Sala del Palau de l Abat del Monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet) L objectiu de la jornada era parlar
Más detallesEstudi de Reputació Online dels Allotjaments Rurals i Càmpings de la Província de Barcelona. (Edició 2014)
Estudi de Reputació Online dels Allotjaments Rurals i Càmpings de la Província de Barcelona (Edició 2014) Projecte del LABturisme de la Diputació de Barcelona Índex resum executiu: Reputació Online dels
Más detallesMuseu Europeu del Bosc MUSEU EUROPEU DEL BOSC. I SETMANA BOSC I SOCIETAT Sant Celoni. 1 d octubre de 2015
Museu Europeu del Bosc MUSEU EUROPEU DEL BOSC I SETMANA BOSC I SOCIETAT Sant Celoni. 1 d octubre de 2015 Plantejament conceptual d arquitectura Catalunya és un país de boscos sense saber-ho La superfície
Más detallesAgenda. On som. On som. Qui som. Objectius. Procés. Productes. Juliol de 2009
Agenda Un projecte al voltant de les Plantes Aromàtiques i Medicinals a la Conca de Barberà Juliol de 2009 Pàgina 2 ConcaPam és a la Conca de Barberà, una comarca d'interior situada al nord de les comarques
Más detallesLES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL
LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL Curs bàsic (bloc 1) 1a edició Amb la col laboració: PRESENTACIÓ EL SECRETARIAT LES ADF Objectius del Bloc L objectiu és conèixer què són les Agrupacions de Defensa Forestal
Más detallesVAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION
Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat
Más detallesPlataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social
Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social Definició conceptual d economies CONCEPTES CLAU Economia convencional Activitat empresarial Sense voluntat transformadora
Más detallesCAMPANYA DE COMPOSTATGE CASOLÀ A TORDERA Redueix l orgànica, fes el teu propi adob i fes-te compostaire!
CAMPANYA DE COMPOSTATGE CASOLÀ A TORDERA 2008 Redueix l orgànica, fes el teu propi adob i fes-te compostaire! Els residus domèstics O bé la llencem al contenidor marró... La matèria orgànica La matèria
Más detalles