Butlletí de l Observatori

Transcripción

1 12 de gener de 2011 Butlletí de l Observatori de En aquest número: Dades:... 2 Dades d atur registrat durant el mes de desembre de 2010 Aquest mes de desembre s ha registrat un descens de 129 persones a l atur, dins d un context més general de descens de les xifres d atur, tant al context català com metropolità. L atur comarcal es situa en persones i s assoleix una taxa d atur del 15,03%. Per sexes, es comptabilitzen homes en situació d atur (la qual cosa suposa una taxa del 13,63%) i dones (la taxa femenina es situa en el 16,80%). Estudi d interès:... 7 Anuari 'Societat catalana 2010' de l'associació Catalana de Sociologia L'Associació Catalana de Sociologia (ASC), filial de l'institut d'estudis Catalans (IEC), va publicar la setmana passada aquest estudi que es presenta com una radiografia de l'evolució social a Catalunya durant l'any El llibre analitza la realitat social catalana en l'actual context de crisi econòmica i explica el seu impacte en els diferents àmbits socials i també polítics. Enllaç d interès:... 8 SIPAE, cercador de polígons d activitat econòmica SIPAE (Sistema d Informació dels Polígons d Activitat Econòmica de Catalunya) és un sistema recopilatori de dades consultables de polígons d activitat econòmica, elaborat per la Generalitat de Catalunya. La importància d aquest cercador deriva de les noves condicions de competitivitat en l'àmbit internacional, que plantegen nous i importants reptes per al model de producció i creixement de l'economia Nota: Les opinions expressades en els documents ressenyats són les dels seus autors i no són compartides necessàriament per l Observatori de o per les entitats que integren els pactes per l ocupació. Observatori de desenvolupament local Tel: Consell Comarcal del Vallès Oriental Fax: Àrea d Estudis, Desenvolupament Local i Participació a/e: estudis1@vallesoriental.cat Editor: Consell Comarcal del Vallès Oriental Web:

2 Dades d atur registrat del mes de desembre de 2010 Aquest mes de desembre s ha registrat un descens de 129 persones a l atur, dins d un context més general de descens de les xifres d atur. L atur comarcal es situa en persones i s assoleix una taxa d atur del 15,03%. Per sexes, es comptabilitzen homes en situació d atur (la qual cosa suposa una taxa del 13,63%) i dones (la taxa femenina es situa en el 16,80%). El descens no ha estat generalitzat, tot i que ha beneficiat als mercats de treball més grans, en primer terme trobem l àmbit del Baix Vallès, amb un descens d aturats situat en 86 persones. En aquest mercat es registren persones a l atur i la taxa es situa en el 16,59%, lleugerament per sobre al conjunt comarcal. Al mercat de treball de Granollers el descens ha estat similar, de 84 persones i la taxa es situa en un 14,41%, més d un punt percentual per sota el conjunt comarcal. Al Baix Montseny és on l atur ha augmentat, en 19 persones, registrant-se així un total de persones a l'atur i assolint-se una taxa que arriba al 14,11%, força inferior a la del conjunt comarcal. Aquest descens s emmarca dins d una dinàmica de tendència decreixent de l atur al conjunt català i a la majoria de comarques de l àmbit metropolità. De fet, aquest mes l evolució ha estat més favorable que altres anys, en els què l atur augmentava durant el mes de desembre. Atur registrat per mercats de treball. Desembre de 2010 Vallès Oriental Baix Montseny Baix Vallès MT de Granollers Atur registrat Homes Dones Taxa d'atur estimada 1 15,03% 14,11% 16,59% 14,41% Homes 13,63% 13,27% 15,15% 12,96% Dones 16,80% 15,20% 18,41% 16,24% Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 1. Població Activa Local Estimada 2009(PALE). Xarxa d Observatoris de la Diputació de Barcelona (XODEL) Atur registrat per àmbits territorials Mes anterior Mes actual Variació Pobl. Activa 1 Atur Taxa d atur Atur Taxa d atur Absoluta Relativa Baix Montseny ,01% ,11% 19 0,77 % Baix Vallès ,72% ,59 % -86-0,77 % MT Granollers ,48% ,41 % -84-0,47 % Vallès Oriental ,09% ,03 % ,40 % RMB ,37% ,27 % ,66 % Catalunya ,68% ,63 % ,33 % Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 1 Població activa local estimada Població activa: EPA 3n trimestre de de gener de

3 Atur registrat per municipis de la comarca i evolució mensual, desembre de 2010 Mercats de treball Atur registrat Dif. últim mes Taxa d atur estimada Campins ,49% Fogars de Montclús ,14% Gualba ,62% Montseny ,59% Sant Celoni ,53% Sant Esteve de Palautordera ,50% Santa Maria de Palautordera ,87% Vallgorguina ,92% Baix Montseny ,11% La Llagosta ,31% Martorelles ,72% Mollet del Vallès ,38% Montmeló ,32% Montornès del Vallès ,97% Parets del Vallès ,84% Sant Fost de Campsentelles ,71% Santa Maria de Martorelles ,66% Baix Vallès ,59% L Ametlla del Vallès ,97% Bigues i Riells ,05% Caldes de Montbui ,40% Canovelles ,34% Cànoves i Samalús ,54% Cardedeu ,69% Figaró-Montmany ,88% Les Franqueses del Vallès ,09% La Garriga ,38% Granollers ,38% Lliçà d Amunt ,64% Lliçà de Vall ,57% Llinars del Vallès ,26% La Roca del Vallès ,56% Sant Antoni de Vilamajor ,65% Sant Feliu de Codines ,83% Sant Pere de Vilamajor ,56% Santa Eulàlia de Ronçana ,70% Tagamanent ,26% Vallromanes ,28% Vilanova del Vallès ,33% Mercat de Granollers ,41% Aiguafreda ,93% Castellcir ,54% Castellterçol ,60% Granera ,24% Sant Quirze Safaja ,99% Vilalba Sasserra ,26% Altres municipis ,12% Total Vallès Oriental ,03% Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 12 de gener de

4 L anàlisi municipal de l evolució de l atur ens fa constatar diferències significatives. Així per exemple, al Baix Montseny on en termes generals constatem un increment de l atur, aquest es deu bàsicament al creixement de l atur a Sant Celoni ( 16 persones) i a Vallgorguina i Santa Maria de Palautordera ( 8 persones respectivament). Per la banda dels descensos més significatius, podem veure com al Baix Vallès el conjunt es beneficia de la caiguda de l atur a Mollet ( 80 persones), Parets del Vallès ( 23 persones) i Sant Fost de Campsentelles ( 10 persones). Aquests descensos fan pujar la balança tot i els increments significatius a La Llagosta ( 17 persones) o Montornès del Vallès ( 9). Al mercat de treball de Granollers es palesen diferències notables, però malgrat els augments de l atur a municipis com Les Franqueses del Vallès ( 33 persones) o Llinars del Vallès ( 12 persones), per dir els mes significatius, la reducció de l atur a la gran majoria de municipis de l àmbit beneficia el conjunt: Granollers ha registrat un descens de 52 persones, Bigues i Riells de 38, Sant Pere de Vilamajor 14 o Cardedeu 9. L anàlisi per edat i sexe dels aturats indica que aquest mes de desembre ha estat especialment favorable a l ocupació de joves i dones, col lectius beneficiats de l ocupació temporal d aquests mesos d hivern. De fet a tots els mercats de treball es constata aquesta reducció, que també s ha reflectit al mercat de treball català i metropolità, per tant aquesta és una característica de la comarca extrapolable als seus àmbits superiors. Atur registrat per edats. Desembre de 2010 Menors de 25 anys De 25 i més anys Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Baix Montseny Baix Vallès MT Granollers Vallès Oriental RMB Catalunya Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Per activitats econòmiques, podem veure com a la nostra comarca el descens de les dades a beneficiat a tots els sectors econòmics, a excepció de la construcció, tot i que curiosament, a l únic lloc on aquest sector ha augmentat ha estat justament al Baix Montseny. En general, el sector més beneficiat per la reducció de l atur ha estat el dels serveis, tot i que l agricultura i la indústria també han registrat descensos notables. Val a dir però que d acord a les dades, la reducció més notable en les dades bé de la mà dels aturats sense ocupació anterior (SOA), col lectiu que s ha reduït en 80 persones respecte al mes passat. Això ho podem veure a l anàlisi de les dades d atur per branques d activitat, on destaquen els següents descensos: Activitat professionals i tècniques ( 64) Comerç a l engròs i al detall ( 42), Hostaleria ( 36) i Transport i emmagatzematge ( 35). 12 de gener de

5 Atur registrat per sector d activitat i àmbit territorial. Desembre de 2010 Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior Baix Montseny Baix Vallès MT Granollers Vallès Oriental RMB Catalunya Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. El descens de l atur aquest mes malgrat no ser molt alt si que és positiu perquè referma la tendència de descens de les dades, i és totalment diferent a l evolució que es va registrar els darrers mesos de l any 2009, mesos en els quals l atur es va incrementar considerablement. Cal dir que el descens en termes relatius a la comarca ha estat de 0,40%, descens superior al conjunt català (0,33%) però inferior al conjunt metropolità (0,66%). Comparant les xifres amb el que passava fa un any cal fer una doble valoració: d una banda, hem de destacar, de forma positiva, que els aturats de desembre de 2010 ( persones) es situen per sota dels registrats fa un any, quan comptàvem amb un atur de persones a la comarca. De fet, el desembre de l any passat constatàvem un increment substancial de l atur de més de 400 persones respecte el mes anterior, fet que afortunadament, enguany no s ha repetit. Per tant, en termes de tendència ens podem refermar en el fet que mica en mica les dades van sent més positives tot i que el context encara és crític, tenint en compte que la xifra actual segueix vorejant la xifra de aturats... per tant, estem lluny de poder parlar de bonança pel que fa als nivells de desocupació de l atur comarcal. 12 de gener de

6 Desembre 2009: Taxa calculada amb la PALE de l any Font: Departament de Treball. Elaboració pròpia A més, tal i com veiem al segon gràfic, el grup de persones que porten més temps a l atur, en especial els que fa entre 18 i 24 mesos que estan a l atur són el col lectiu de persones que es van mantenint desocupats i que costa més que s incorporin al mercat de treball. Font: Departament de Treball. Elaboració pròpia 12 de gener de

7 Dades d interès Anuari 'Societat catalana 2010' de l'associació Catalana de Sociologia L'Associació Catalana de Sociologia (ASC), filial de l'institut d'estudis Catalans (IEC), va publicar la setmana passada aquest estudi que es presenta com una radiografia de l'evolució social a Catalunya durant l'any El llibre analitza la realitat social catalana en l'actual context de crisi econòmica i explica el seu impacte en els diferents àmbits socials i també polítics. Aquesta és la quarta edició de l'anuari de l'asc, que té com a objectiu "posar en relleu, de manera periòdica i des d'una visió científica, la situació social del país, els principals elements de canvi que l'afecten en cada etapa i l'evolució de la vida col lectiva, per contribuir a una millor entesa dels fenòmens comuns i a una major solidesa de la cohesió de la societat". L'anuari, editat per l'associació Catalana de Sociologia i coordinat per la sociòloga Marina Subirats repassa l'efecte de la crisi econòmica en la societat catalana durant el Entre els fenòmens preocupants que destaca la publicació hi ha l'afebliment de la solidaritat entre els grups, els conflictes per obtenir recursos, el creixement del malestar de la classe treballadora, l'empobriment de la immigració i la desconfiança dels ciutadans davant les institucions polítiques, especialment després dels casos de presumpta corrupció. L'anuari recull diversos articles en els que es desgranen els detalls de l'efecte de la crisi en àmbits com la joventut, l'estat del Benestar i el mercat laboral, entre d'altres. Com explica la coordinadora de l Anuari, s evidencia que els mecanismes de l'estat del Benestar són ara més necessaris que mai però a la vegada més febles, per la qual cosa es conclou que cal defensar amb força i enfortir les mesures que ajudin a reduir l impacte de la crisi en el dia a dia del ciutadà. Els continguts en línia de l'anuari es troben disponibles per a la seva consulta al portal web de publicacions de l'iec, des d'on també es pot comprar la versió impresa. 12 de gener de

8 Enllaç d interès SIPAE, un nou cercador d activitat industrial El SIPAE (Sistema d Informació dels Polígons d Activitat Econòmica de Catalunya) és un sistema que recull dades consultables de polígons d activitat econòmica de Catalunya. Aquest sistema uns objectius principals: Disposar d un sistema amb informació útil, fiable i actualitzada de: Polígons d activitat econòmica existents i planificats (autoritzats urbanísticament) Ubicació i característiques dels establiments industrials Fomentar la ubicació d activitats en polígons d activitat econòmica de Catalunya. Així, en aquest cercador es poden trobar: Polígons d activitat econòmica de Catalunya, entesos com la superfície delimitada de sòl industria i mixt amb una extensió mínima de 0,5 ha. Establiments amb 10 o més treballadors (no micro empreses) que s hi troben ubicats. Aquest cercador és una acció vinculada a l Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Així, un dels blocs que es pretén promoure en aquest acord és la competitivitat empresarial en general i, entre les diverses línies d actuació d aquest bloc, el sòl i els polígons industrials. Un dels àmbits d actuació principals per aquesta promoció, és l elaboració d un mapa de polígons industrials d arreu de Catalunya que informi sobre la situació actual de les infraestructures de mobilitat, energia i telecomunicacions. El SIPAE vol ser la resposta a aquesta actuació. El butlletí és una publicació electrònica de l Observatori de. El butlletí publica, periòdicament, informació rellevant per a la presa de decisions en l àmbit del desenvolupament local al Vallès Oriental. L Observatori de és una acció comarcal conjunta del Pacte del Baix Montseny pel Desenvolupament i l Ocupació, el Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació del Baix Vallès, el Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació del mercat de treball de Granollers i el Pacte Territorial per a l Ocupació del Vallès Oriental, coordinada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental. 12 de gener de