Renda Bruta Familiar Disponible. Vallès Oriental. Any 2013

Transcripción

1 Renda Bruta Familiar Disponible. Vallès Oriental. Any 2013

2 Juliol 2016 Notes informatives de desenvolupament local del Vallès Oriental La renda de les famílies del Vallès Oriental es situa en euros l any 2013, 500 euros menys respecte al En els últims dos anys la Renda Familiar Bruta Disponible (RFDB) per habitant a la comarca es redueix en 500 euros, passant dels de l any 2011 als actuals. La reducció de capacitat d estalvi i despesa de les famílies vallesanes registrada entre 2011 i 2013 s ha repetit en totes les comarques de Catalunya. L Ametlla del Vallès es manté com el municipi amb el nivell de renda més elevat de la comarca amb per habitant, superant en un 8,6% la mitjana catalana que és de El segueix Vilanova del Vallès amb una renda familiar per habitant de * L'àmbit geogràfic de les estimacions són les comarques i els municipis de Catalunya de més de habitants i les capitals comarcals. 2

3 Dades generals de la Renda Bruta Familiar Disponible. Any 2013 L Institut d Estadística de Catalunya, IDESCAT, ha publicat les dades de Renda Bruta Familiar Disponible, un indicador macroeconòmic que mesura els ingressos de què disposen les famílies per destinar-los al consum o a l estalvi. Aquest indicador ens permet conèixer la capacitat de despesa o estalvi de les famílies per comarques i municipis majors de habitants. Taula 1. Renda familiar disponible bruta (RFDB). Base Anys RF DB RF DB RF DB RF DB Variació per habitant per habitant interanual Comarca milers milers Cat=100 milers milers Cat= ( %) Alt Penedès ,2 99, ,0 98,8-1,1% Baix Llobregat ,7 102, ,0 105,1 1,4% Barcelonès ,1 111, ,1 111,8-1,0% Garraf ,8 97, ,7 96,7-1,6% Maresme ,2 99, ,8 97,5-2,7% Vallès Occidental ,6 101, ,6 102,2-0,1% Vallès Oriental ,1 98, ,0 98,6-0,7% Àmbit Territorial Metropolità ,2 105, ,2 106,4-0,6% Catalunya ,3 100, ,2 100,0-1,2% Mapa 1. Renda Bruta Familiar Disponible per càpita. Índex Catalunya=100. Any L any 2013 la renda familiar disponible bruta disminueix a la comarca un 0,7% respecte a l any anterior, seguint la mateixa dinàmica registrada pels àmbits territorials superiors de referència: a Catalunya la renda familiar disponible cau un -1,2% interanual i a l Àmbit Territorial Metropolità en un - 0,6%. Aquest descens es produeix a la majoria de comarques catalanes, amb l excepció del Baix Llobregat (on augmenta +1,4%) i el Tarragonès (+0,5%). Aquestes dues comarques són les úniques de tot Catalunya que incrementen la seva renda familiar disponible durant el Per altra banda, el Moianès (-6,9%) i la Cerdanya (-6,7%) són les que experimenten una major caiguda. 3

4 La renda mitjana per habitant a la comarca va ser de , situant-se per sota de la mitjana de l Àmbit Metropolità ( ) i de Catalunya ( ). El Barcelonès es manté com la comarca amb la renda per habitant més elevada amb , superant en un 11,8% la mitjana catalana. Dins les comarques de l àmbit metropolità la segueixen el Baix Llobregat ( ), el Vallès Occidental ( ), i l Alt Penedès ( ). Per sota de la renda mitjana per habitant de la nostra comarca se situen el Maresme ( ) i el Garraf ( ). El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, conjuntament amb el Ripollès (amb una renda familiar per habitant de ), són les úniques comarques que se situen amb un nivell de renda superior a la mitjana catalana. Per altra banda el Montsià i el Baix Ebre, amb i per habitant, són les comarques amb una renda inferior a la mitjana del conjunt català. Gràfic 1. Variació de la RFDB al Vallès Oriental. 0,0% -0,5% -1,0% -1,5% -2,0% -2,5% -3,0% -3,5% -4,0% -0,7% -3,2% Vallès Oriental -0,6% -3,1% Àmbit Territorial Metopolità (ATM) -1,2% -3,7% Catalunya L evolució de la renda familiar del 2013 amb la del 2011 experimenta una reducció generalitzada a totes les comarques de Catalunya. El Vallès Oriental registra un decrement de la renda familiar de -3,2%, una mica per sobre de la registrada a l Àmbit Metropolità (-3,1%) i per sota la del conjunt català (-3,7%). El Baix Llobregat, amb un decreixement del -1,1%, és la comarca que registra una menor reducció de la renda familiar disponible, molt lluny de la registrada per la resta de comarques metropolitanes. Fora d aquest àmbit territorial, el Ripollès (-2,3%) i el Tarragonès (-2,4%) són les comarques amb menor descens de la renda familiar. Les comarques amb major disminució respecte al 2011 són la Ribera d Ebre (-11,5%) i l Alta Ribagorça (-10,4%). 4

5 Anàlisi Municipal: 10 municipis de la comarca tenen una renda per habitant superior a la mitjana catalana L Ametlla del Vallès es manté com el municipi amb el nivell més alt de renda per habitant amb de mitjana, un 8,6% superior a la mitjana catalana. El segueixen els municipis de Vilanova del Vallès ( ), Parets del Vallès ( ), Lliçà de Vall ( ) i la Roca del Vallès ( ). Canovelles, en canvi, és el municipi del Vallès Oriental amb una renda mitjana per habitant més baixa ( ), seguit de Santa Maria de Palautordera ( ) i Sant Feliu de Codines ( ). Mapa 2. Renda Bruta Familiar Disponible per Càpita. Índex Catalunya=100. Municipis del Vallès Oriental 2013 Taula 2. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) al Vallès Oriental. Municipis majors de habitants. Any RF DB RF DB per habitant V ariació interanual Municipi milers milers (Cat=100) RF BD Ametlla del Vallès, l' ,6 108,7-3,6% Aiguafreda Bigues i Riells ,3 100,8-0,6% Caldes de Montbui ,1 99,3-3,4% Campins Canovelles ,2 87,5-0,3% Cànoves i Samalús Cardedeu ,3 100,9-1,3% Fogars Franqueses del Vallès, les ,8 97,7-1,1% Garriga, la ,4 101,6-1,9% Granollers ,1 99,2-1,3% Gualba Llinars del Vallès ,4 95,2-3,4% Llagosta, la ,6 96,0 1,9% Lliçà d'amunt ,1 99,3-0,7% Lliçà de Vall ,9 104,3-0,7% Martorelles Mollet del Vallès ,9 98,3 1,1% Figaró-Montmany Montmeló ,2 100,3 2,3% Montornès del Vallès ,5 95,9 1,2% Montseny Parets del Vallès ,9 104,6 2,7% Roca del Vallès, la ,9 104,3-2,8% Sant Antoni de Vilamajor ,1 99,7-2,1% Sant Celoni ,2 93,8-0,4% Sant Esteve de Palautordera Sant Fost de Campsentelles ,2 100,2-1,1% Sant Feliu de Codines ,1 93,0-3,8% Sant Pere de Vilamajor Santa Eulàlia de Ronçana ,0 98,6-0,9% Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera ,9 92,1 0,2% Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès ,2 106,3 1,3% Vallès Oriental ,0 98,6-0,7% En relació amb l any anterior, 7 municipis de la comarca dels 24 estudiats han registrat un augment de la renda familiar, encapçalats per Parets del Vallès (+2,7%), Montmeló (+2,3%) i la Llagosta (+1,9%). La resta de municipis que registren un increment interanual de la renda familiar són: Vilanova del Vallès, Montornès del Vallès, Mollet del Vallès i Santa Maria de Palautordera. A l altre extrem hi ha 5 municipis que registren una caiguda de la renda familiar superior al 2%: Sant Feliu de Codines (-3,8%), l Ametlla del Vallès (-3,6%), Caldes de Montbui (-3,4%), la Roca del Vallès (-2,8%) i Sant Antoni de Vilamajor (-2,1%). 5

6 Si obrim la perspectiva a tots els municipis de Catalunya, Sant Cugat del Vallès (amb per habitant) és el que registra el nivell de renda més elevat, un 26,6% superior a la mitjana catalana. La resta de municipis amb més renda per habitant són: Sant Quirze del Vallès (que també pertany a la comarca del Vallès Occidental) i Sant Just Desvern (del Baix Llobregat) amb una renda per habitant de i Tiana (del Maresme) amb una renda de Per altra banda, hi ha vuit municipis amb una renda per habitant entre els i els , situant-se més d un 30% per sota de la mitjana catalana: Ulldecona, Lloret de Mar, Castelló d Empúries, la Sénia, l Ametlla de Mar, Alcanar, Roses i Deltebre. Renda Bruta Familiar Disponible per recursos: Creix la proporció de prestacions socials en el conjunt de recursos de la renda familiar dels vallesans. El Càlcul de la renda familiar disponible es realitza calculant la diferència entre els recursos (les fonts de renda) i els principals usos (que són les cotitzacions a sistemes de previsió social i els impostos sobre la renda i el patrimoni). L anàlisi dels recursos de la renda és útil per veure l origen d aquesta. Aquests recursos poden ser: remuneració d assalariats (pagaments en diners i en espècie en concepte de prestació pel treball realitzat), excedent brut d explotació (l excedent d activitats empresarials i professionals d empreses individuals i societats) o també prestacions socials (transferències atorgades a les llars per part de tercers Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.- que tenen per objectiu cobrir l existència de certs riscos o necessitats). La remuneració d assalariats és el principal recurs de les famílies a totes les comarques, amb l única excepció de la Terra Alta (on el principal recurs és l excedent brut d explotació). El Gironès, el Tarragonès i l Aran són les comarques que presenten una major proporció dels recursos de les famílies procedents de la remuneració d assalariats. Taula 3. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per recursos (%) Remuneració d'assalariats Excedent brut d'explotació Prestacions socials Total Alt Penedès 60,5 18,8 20,7 100,0 Baix Llobregat 61,6 19,1 19,3 100,0 Barcelonès 59,2 19,3 21,6 100,0 Garraf 58,8 21,5 19,7 100,0 Maresme 58,4 21,7 19,8 100,0 Vallès Occidental 61,3 18,9 19,8 100,0 Vallès Oriental 60,0 20,1 19,9 100,0 Àmbit Territorial Metopolità 60,0 19,4 20,6 100,0 Catalunya 59,2 19,8 21,0 100,0 En el cas del Vallès Oriental, un 60% del total de la seva renda familiar respon a les remuneracions de treballadors, el mateix percentatge que a l Àmbit territorial i 0,8 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana (59,2%). El Baix Llobregat és la comarca metropolitana on la remuneració d assalariats té més pes en la renda familiar. En concret, el 61,6% de la renda respon a aquest tipus de recurs. L Excedent brut d explotació representa el 20,1% de les fonts de recursos familiars de la comarca, per sobre de la mitjana catalana (19,8%) i de la de l Àmbit Metropolità (19,4%). Per últim, el 19,9% de la renda de les famílies vallesanes prové de les prestacions socials, per sota de la mitjana metropolitana (20,6%) i la catalana (21%). 6

7 El pes dels recursos que conformen la renda de les famílies vallesanes ha variat en els últims anys. Pel que fa als recursos provinents de la remuneració d assalariats el seu pes s ha reduït en 0,6 punts respecte a Aquesta disminució s ha registrat en totes les comarques de Catalunya amb l excepció de la Conca de Barberà que experimenta un augment del pes de la remuneració d assalariats (0,6 punts percentuals més respecte a 2012). La disminució de la remuneració d assalariats a la comarca és la mateixa registrada al conjunt de Catalunya i superior a la de l Àmbit Metropolità. El Vallès Oriental se situa com l onzena comarca de Catalunya amb menor disminució del pes de la remuneració d assalariats. Les comarques amb un major descens del pes d aquest recurs en la renda familiar disponible són l Alta Ribagorça (-3,9), el Berguedà (-2,9) i el Montsià (-2,6). Gràfic 2. Variació del pes de la remuneració d assalariats en la RFDB. 0-0,5-1 -1,5-2 -2,5-3 -0,6-2,4 Vallès Oriental -0,5-1,9 Àmbit Territorial Metopolità (ATM) -0,6-2,2 Catalunya Respecte al 2011 la remuneració d assalariats en la renda de les famílies de la comarca disminueix en -2,4 punts percentuals, per sobre de la mitjana catalana (-2,2) i de la metropolitana (-1,9). Les comarques de l Aran (-0,6), el Barcelonès (-1,6) i el Tarragonès (-1,8) són les comarques amb menor descens del pes de la remuneració d assalariats. El Vallès Oriental es situa com la tretzena comarca de Catalunya amb menor descens. En canvi, l Alta Ribagorça (-7,8), el Berguedà(-5,5) i el Montsià (-5,5) són les comarques on més disminueix el pes d aquest tipus d ingrés de la renda familiar. Situació completament contrària és la que viu el pes de les prestacions socials. Aquest tipus de recurs incrementa el seu pes en el global de recursos que conformen la renda familiar disponible. En un context de crisi econòmica, totes les comarques de Catalunya han vist com la proporció d ingressos familiars provinents de prestacions socials s ha incrementat. Respecte a l any anterior, a la comarca el pes de les prestacions socials s incrementa en 0,8 punts percentuals, per sobre de la mitjana metropolitana (0,3) i catalana (0,4). 2 1,8 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 Gràfic 3. Variació del pes de les prestacions socials en la RFDB. 0,8 1,9 Vallès Oriental 0,3 1,3 Àmbit Territorial Metopolità (ATM) 0,4 1,4 Catalunya

8 Les comarques del Berguedà (+3,3) i el Solsonès (+2,2) són les que experimenten un major creixement del pes de les prestacions socials. Per altra banda, el Barcelonès (amb el mateix pes), el Gironès (+0,1) i la Garrotxa (-0,2) són les comarques amb menor augment del pes de les prestacions socials en el conjunt dels recursos que conformen la renda familiar disponible. El Vallès Oriental es situa com la vint-i-sisena comarca en increment del pes de les prestacions socials. Si analitzem la variació de les prestacions socials entre els anys 2013 i 2011, la comarca segueix registrant un creixement superior a la dels àmbits territorials de referència. El Berguedà (+5), el Montsià (+3,1) i l Alta Ribagorça (+3,1) són les comarques amb major creixement del pes de les prestacions socials. En canvi, el Barcelonès, el Gironès i l Alt Empordà (amb un augment de +0,9 punts percentuals) són les comarques amb menor increment del pes de les prestacions socials en el conjunt dels recursos de la renda familiar. El Vallès Oriental es situa com la 21a comarca en increment del pes d aquest recurs. Per últim, l excedent brut d explotació ha perdut pes en el conjunt de recursos que conformen la renda de les famílies vallesanes. En concret, la pèrdua de pes ha estat de 0,2 punts percentuals respecte a l any Tant el conjunt de Catalunya com l Àmbit Metropolità registren un creixement de l excedent brut d explotació de +0,2 punts. El Vallès Oriental és una de les 11 comarques on aquest tipus de recurs de la renda familiar perd pes. En canvi, l Alta Ribagorça (+2,4) i la Terra Alta (+1,4) són les comarques on s incrementa més el pes de l excedent brut d explotació. 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0-0,2-0,4 Gràfic 4. Variació del pes de l excedent brut d explotació en la RFDB. -0,2 0,5 Vallès Oriental 0,6 0,2 0,2 Àmbit Territorial Metopolità (ATM) 0,8 Catalunya Respecte a 2011 l excedent brut d explotació a la comarca s ha incrementat en 0,5 punts, per sota dels augments registrats a Catalunya i a l Àmbit Metropolità. Només 3 comarques registren una pèrdua de pes d aquest recurs: el Moianès (-0,5), l Aran (-0,4) i l Anoia (-0,1). 8

9 Taula 4. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per recursos (%). Municipis Vallès Oriental Remuneració Excedent brut Prestacions d'assalariats d'explotació socials Ametlla del Vallès, l' 62,9 24,6 12,5 Aiguafreda Bigues i Riells 58,4 25,3 16,3 Caldes de Montbui 59,5 20,8 19,8 Campins Canovelles 55,2 18,9 25,9 Cànoves i Samalús Cardedeu 63,0 19,9 17,1 Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, les 62,8 19,9 17,3 Garriga, la 63,2 19,7 17,2 Granollers 60,1 18,0 21,9 Gualba Llinars del Vallès 62,4 17,9 19,7 Llagosta, la 54,2 20,8 25,0 Lliçà d'amunt 56,0 25,3 18,7 Lliçà de Vall 55,8 24,5 19,7 Martorelles Mollet del Vallès 60,4 17,6 22,0 Figaró-Montmany Montmeló 59,1 17,4 23,5 Montornès del Vallès 59,5 18,7 21,8 Montseny Parets del Vallès 63,6 18,4 18,0 Roca del Vallès, la 62,4 21,0 16,6 Sant Antoni de Vilamajor 61,4 22,5 16,2 Sant Celoni 59,3 17,5 23,2 Sant Esteve de Palautordera Sant Fost de Campsentelles 55,6 24,7 19,7 Sant Feliu de Codines 61,8 18,3 19,9 Sant Pere de Vilamajor Santa Eulàlia de Ronçana 57,4 24,1 18,5 Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera 58,9 20,4 20,7 Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès 62,8 24,6 12,6 Vallès Oriental 60,0 20,1 19,9 Com dèiem, la remuneració d assalariats representa el 60% del total de les rendes de les famílies vallesanes. Els municipis de la comarca amb un percentatge més elevat d ingressos procedents de la remuneració d assalariats són: Parets del Vallès (63,6%), La Garriga (63,2%), Cardedeu (63%) i l Ametlla del Vallès (62,9%). Per la seva part, Bigues i Riells (25,3%), Lliçà d Amunt (25,3%), Sant Fost de Campsentelles (24,7%), Vilanova del Vallès (24,6%) i l Ametlla del Vallès (24,6%) són els que tenen un pes més important d excedents d explotació. Els municipis que tenen un major pes de les prestacions socials en la renda de les seves famílies són: Canovelles (25,9%), la Llagosta (25%), Montmeló (23,5%), Sant Esteve de Palautordera (+23,5%) i Sant Celoni (+23,2%). Mapa 3. Pes de les prestacions socials en la RBDF per càpita. Municipis del Vallès Oriental 2013 Els municipis amb una renda familiar disponible més elevada com l Ametlla del Vallès i Vilanova del Vallès es caracteritzen per una elevada proporció de remuneració d assalariats i de l excedent brut d explotació i una baixa proporció d ingressos procedents de prestacions socials. 9

10 NOTA METODOLÒGICA: La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també està influïda per l'activitat de l'administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos. Els principals recursos dels comptes de renda de les llars són: la remuneració d'assalariats l'excedent brut d'explotació les prestacions socials Els principals usos són: les cotitzacions socials l'impost sobre la renda i el patrimoni L'àmbit geogràfic de les estimacions són les comarques i els municipis de Catalunya de més de habitants i les capitals comarcals. Definicions: Remuneració d'assalariats: Comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable. Excedent brut d'explotació i renda mixta de les famílies: És l'excedent d'activitats empresarials i professionals d'empreses individuals i societats personalistes sense personalitat jurídica, diferents de les tractades com a quasisocietats, que són productores de mercat. A partir de l'any 2011 (base 2010), també inclou una estimació dels lloguers dels habitatges en què resideixen les famílies, quan en són propietàries o els tenen cedits (lloguers imputats). Prestacions socials: S'entenen totes les transferències corrents proporcionades a les llars amb intervenció d'un tercer (Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.), que són objecte d'assignació personal i tenen com a finalitat cobrir les càrregues que, per a les llars, es deriven de l'existència de certs riscos o necessitats sense que hi hagi una contrapartida equivalent i simultània del beneficiari. En el següent enllaç trobareu les notes metodològiques de l IDESCAT: Les Notes Informatives són publicacions electròniques del Servei de l Observatori Centre d Estudis del Vallès Oriental. Les Notes Informatives publiquen, periòdicament, informació rellevant per a la presa de decisions en l àmbit del desenvolupament local al Vallès Oriental. 10