SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS

Transcripción

1

2 E S T U D I SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS O R I E N T A L

3 Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006 Novembre del 2006 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Elaboració de continguts Autors: Jordi Pons i Novell (Centre d Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials, UB) Modest Guinjoan i Ferré (Consulting Barcelona Economia, SL) Supervisió i coordinació: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Supervisió lingüística: LinguaCom, SL Direcció editorial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Disseny gràfic: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Autoedició i fotocomposició: Anglofort, SA Impressió: Ingoprint, SA Dipòsit legal: B La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors. Imprès en paper ecològic de 115 g/m 2 ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

4 Agraïments Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrair la col laboració de les persones següents: Ramon Aymerich, periodista Joan Carles Basi, Pimec Bonaventura Batlle, Pimec Vallès Oriental Carles Campàs, Grup HD Covalco, SA José Luis Caña, Constructora Cycons (Grupo Caña) Mª Àngels Caparrós, Fimoga Associació Alícia Casart, Cambra de Comerç de Barcelona Mireia Casas, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers) Màrius Catalan, Fimoga Associació Lluís Farran, Departament de Política Territorial i Obres Públiques Carles Fernández, Consorci de Turisme del Vallès Oriental José Manuel Fernández, Ajuntament de Mollet del Vallès Pere Gabern, Centre Tecnològic i Universitari de Granollers Xavier Gispert, Ficosa International, SA Anna M. Gómez, Ajuntament de Mollet Laura Grau, Consorci de Turisme del Vallès Oriental Anna Jané, Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Maria Lloreda, KH Lloreda, SA Mercè Llorente, Observatori de l Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del Vallès Oriental Pepita Maymó, Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental Núria Maynou, Observatori de l Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del Vallès Oriental Joan Miquel, Coperfil Group, SA Pere Miret, Celtic Group Pilar Perea, Cambra de Comerç de Barcelona Jordi Planas, Universitat de Barcelona Carme Poveda, Cambra de Comerç de Barcelona Manuela Redondo, Departament de Treball i Indústria Carme Rodríguez, Consell Comarcal del Vallès Oriental AGRAÏMENTS 3

5 Ramon Roig, Caixa Catalunya Josep Saperas, Grup HD Covalco, SA Maria Segarra, Cambra de Comerç de Barcelona Albert Serrano, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers) Joaquim Solà, Universitat de Barcelona Demián Pau Tabbia, Associació d Industrials del Vallès Oriental (AIBV) Montserrat Termes, Universitat de Barcelona Elsabet Viladecans, Institut d Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona) Monserrat Vilalta, Universitat de Barcelona Juan Luis Zalbidea, Cambra de Comerç de Barcelona ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

6 Índex Presentació Fonts i bibliografia Definició i delimitació del territori Situació i evolució socioeconòmica Població Activitat i renda Ocupació i mercat laboral El treball estranger al Vallès Oriental Indicadors socials i de qualitat de vida L activitat econòmica al territori Estructura econòmica: trets principals Les principals empreses La industrialització del Vallès Oriental en perspectiva històrica Agricultura i ramaderia L Espai Rural de Gallecs: un exemple de desenvolupament econòmic sostenible en el sector primari Indústria El sector del moble a la Garriga i al Vallès Oriental KH Lloreda, SA Celtic Group Construcció L expansió del sector immobiliari Coperfil Group, SA Serveis Granollers canvia la imatge Comerç i territori Oferta turística El futur dels serveis a la comarca Grup HD Covalco, SA Factors determinants de la localització de l activitat Especialització i diversitat del teixit productiu Localització de l activitat econòmica al Vallès Oriental Disponibilitat de sòl industrial Inversió pública i dotació d infraestructures Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Ficosa International, SA) Centre Tecnològic i Universitari de Granollers Disponibilitat de mà d obra qualificada i capital humà Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial El Baix Vallès, un sistema urbà singular Integra, un servei per a les empreses Vallès Oriental: una mirada de prop Diagnosi estratègica d un territori divers Estudi monogràfic: La indústria al Vallès Oriental Síntesi i principals conclusions ÍNDEX 5

7 Presentació L Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006 és el sisè volum de la col lecció d estudis comarcals que des de la Cambra de Comerç de Barcelona estem portant a terme amb la voluntat de satisfer la demanda creixent d informació de les nostres empreses sobre l àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen l activitat econòmica. L Estudi pretén d aconseguir dos objectius. D una banda, donar a conèixer la realitat econòmica del Vallès Oriental als agents econòmics i socials interessats, a partir d una recopilació i una anàlisi aprofundida de tota la informació estadística econòmica i social disponible per a un termini temporal ampli. De l altra, l Estudi pretén ser un document de reflexió que marqui línies d actuació de futur i, amb aquesta finalitat, s ha demanat la col laboració a diferents institucions de promoció econòmica territorials, a empresaris i a experts coneixedors de la realitat econòmica de la comarca perquè ens donin una visió personal sobre els aspectes que més preocupen de l esdevenidor del territori. També inclou un estudi monogràfic molt aprofundit dedicat al sector més estratègic del Vallès Oriental, la indústria manufacturera. Estic molt satisfet amb el resultat perquè crec que pot ser una eina de gran utilitat tant per als poders públics com per a les empreses a l hora de prendre decisions, precisament ara que la comarca es troba en un moment de canvis profunds com a conseqüència dels efectes de la globalització sobre el teixit industrial. Malgrat això, l expansió del sector serveis i de la construcció ha permès un període de bonança econòmica els darrers anys que ha de ser aprofitada pels agents econòmics per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur. Confio que el trobareu interessant i que amb els vostres suggeriments ens ajudeu a millorar-ne les edicions futures. Miquel Valls i Maseda President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona PRESENTACIÓ 7

8 Fonts i bibliografia Fonts Agència Catalana de l Aigua Agència de Residus de Catalunya Caixa Catalunya Caixa d Estalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa Cambra de Comerç de Barcelona Consell Comarcal del Vallès Oriental Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya Fomento de la Producción Idescat: Institut d Estadística de Catalunya Incasol: Institut Català del Sòl INE: Institut Nacional d Estadística Institut Cartogràfic de Catalunya Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Ministeri de Foment Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona REIC: Registre d establiments industrials de Catalunya Renfe SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos Secretaria d Estat de la Seguretat Social Bibliografia Abel, J. i Jordana, J. (1987). L activitat econòmica al Vallès Oriental. Barcelona: Oikos-Tau. Aced, J.M. (2006). «L associacionisme als polígons industrials: situació actual». Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. Ajuntament de Granollers (2003). Programa d orientació per als equipaments comercials (POEC) del municipi de Granollers. Granollers. Álvarez, M.; Quevedo, J. i Viladecans, E. (2005). «La localització i el creixement de l activitat econòmica a les comarques catalanes en la dècada dels noranta». Revista Econòmica de Catalunya, vol. 51, p Anguera, J. (1994). La transformació del Vallès Oriental. Barcelona: Caixa de Catalunya. FONTS I BIBLIOGRAFIA 9

9 Caixa Catalunya (1994). «El Vallès Oriental: Un teixit industrial diversificat i dinàmic en una situació territorial privilegiada». Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya Estimació del PIB comarcal Barcelona. Caixa Catalunya (2005). «L augment de residències d ús turístic a Catalunya en el període : una visió comarcal». Informe sobre conjuntura econòmica, vol. 100, p Caixa Catalunya (2006). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya Estimació del PIB comarcal Barcelona. Caixa d Estalvis i Pensions de Barcelona (2005). Anuario Económico de España. Barcelona. Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2005). Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona. Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a). Sòl industrial al Vallès Oriental. Granollers. Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001b). «Dones i homes al mercat de treball». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 12, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001c). «Sectors industrials del Vallès Oriental». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 13, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003a). «Nivells d instrucció a la comarca». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 14, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003b). «Transició escola-empresa». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 15, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004a). «Informe agrari del Vallès Oriental». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 16, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004b). «L economia social». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 17, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005a). «L envelliment demogràfic. Una aproximació». L Observatori del Vallès Oriental, vol. 18, p Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005b). Anàlisi DAFO dels sectors agroalimentari i industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers. Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005c). Informe de conjuntura econòmica del Vallès Oriental (primer semestre de l any 2005). Granollers. Consell Comarcal del Vallès Oriental (2006). Anàlisi de les necessitats formatives del sector agroalimentari. Granollers. Consell General de Cambres de Catalunya (2006). Memòria Econòmica de Catalunya. Barcelona. Departament d Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001). Les multinacionals industrials catalanes, Barcelona. Diputació de Barcelona (2004). Document d estratègies pel territori del Vallès Oriental. Barcelona. Espasa, M. (2005). «La inversió pública a la província de Barcelona: una comparació amb la Comunitat de Madrid». Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. Fomento de la Producción (2005). España Barcelona. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

10 García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2002). Evolució dels sectors econòmics i del sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003a). Diagnosi estratègica del territori corresponent al Pacte Territorial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003b). La situació actual de l estructura productiva de la comarca del Vallès Oriental: un model explicatiu. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball i Indústria. Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de la Regió metropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona. Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2006). «La localització de l activitat industrial a la província de Barcelona». Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern ( ). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Muñoz, F. (2004): UrBANALització. La producció residencial de baixa intensitat a la província de Barcelona, Tesi doctoral. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2003). Transport públic i treball. Quadern del Pacte Industrial, 1. Barcelona: Beta Editorial. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2004). Mapa de la formació professional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Quadern del Pacte Industrial, 2. Barcelona: Beta Editorial. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2006). Indicadors, infraestructures i serveis d innovació. Una primera anàlisi del potencial innovador de la RMB. Barcelona: CIDEM. [En premsa] Parés, J. i Bibiloni. D.J. (2005). La mobilitat en els polígons industrials. Consell Comarcal del Vallès Oriental: Granollers. Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l Administració Central a la província de Barcelona en el període Barcelona: Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Sáez, X.; Solà, J. i Termes, M. (2006). La indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [En premsa] Serra, A.; Saz, A. i Xalabarder, A. (2004). Els serveis de proximitat al Vallès Oriental: potencialitat econòmica i social. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. FONTS I BIBLIOGRAFIA 11

11 1. Definició i delimitació del territori La comarca del Vallès Oriental ocupa part de les serralades Litoral i Prelitoral i de la depressió que s estén entre les dues, fet que motiva que el relleu sigui determinant per establir-ne els límits. Tota la comarca és interior i limita, al nord, amb el Bages, Osona i la Selva, a l est, amb el Maresme, al sud, amb el Barcelonès, i, a l oest, amb el Vallès Occidental. La divisió territorial promulgada per la Generalitat de Catalunya republicana l any 1936, que va donar a la comarca del Vallès Oriental 42 municipis, es va restablir el L any 1990, en modificar-se la divisió comarcal del 1987, el municipi de Caldes de Montbui, fins aleshores al Vallès Occidental, va passar a formar part del Vallès Oriental. La comarca va quedar formada, per tant, per 43 municipis, amb capital a Granollers. El Vallès Oriental és una comarca d importants contrastos, atès que s hi poden trobar, d una banda, àrees densament poblades i industrialitzades, com les del voltant de Granollers i Mollet del Vallès, on se situen el major nombre d activitats econòmiques i d equipaments, així com una bona part de la població comarcal. Aquestes dues ciutats comparteixen la funció vertebradora del territori i són dues grans àrees de concentració de l activitat industrial, tot i que progressivament tendeixen a integrar-se en una gran àrea econòmica. D altra banda, a la comarca hi ha altres localitzacions industrials, tot i Mapa 1.1. El Vallès Oriental. Mapa comarcal de Catalunya Font: Institut Cartogràfic de Catalunya DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DEL TERRITORI 13

12 que amb menys activitats productives, un nivell de població molt inferior i una saturació del territori menor, com és el sistema urbà de l entorn de Sant Celoni, a la zona del Baix Montseny. En contraposició, al Vallès Oriental també hi ha municipis situats als vessants més muntanyosos i extrems de la comarca i relativament allunyats de les xarxes de transport principals, que tenen un volum de població més reduït i un nivell de desenvolupament i implantació industrial gairebé nul. En aquests municipis s han donat les condicions òptimes per al creixement de les urbanitzacions de segona residència. La saturació de Barcelona i el desplaçament de la indústria i de la població cap a les comarques del seu entorn han provocat un brusc increment del nombre de residents i d activitats industrials del Vallès Oriental. Aquest fet, juntament a la important tradició industrial de la comarca, l esperit emprenedor dels seus habitants i la seva capacitat d adaptació econòmica, han provocat que el sector industrial tingui una importància cabdal dins de l economia del Vallès Oriental i que el seu pes en l estructura productiva sigui superior que a la resta de les comarques de l àmbit metropolità de Barcelona. A més, una notable diversificació és un dels factors clau que permeten d explicar-ne l expansió i la consolidació a la comarca. 1 Aiguafreda 2 Ametlla del Vallès, l' 3 Bigues i Riells 4 Caldes de Montbui 5 Campins 6 Canovelles 7 Cànoves i Samalús 8 Cardedeu 9 Castellcir 10 Castellterçol 11 Figaró-Montmany 12 Fogars de Montclús 13 Franqueses del Vallès, les 14 Garriga, la 15 Granera 16 Granollers 17 Gualba 18 Llagosta, la 19 Lliçà d Amunt 20 Lliçà de Vall 21 Llinars del Vallès 22 Martorelles 23 Mollet del Vallès 24 Montmeló 25 Montornès del Vallès 26 Montseny 27 Parets del Vallès 28 Roca del Vallès, la 29 Sant Antoni de Vilamajor 30 Sant Celoni 31 Sant Esteve de Palautordera 32 Sant Feliu de Codines 33 Sant Fost de Campsentelles 34 Sant Pere de Vilamajor 35 Sant Quirze Safaja 36 Santa Eulàlia de Ronçana 37 Santa Maria de Martorelles 38 Santa Maria de Palautordera 39 Tagamanent 40 Vallgorguina 41 Vallromanes 42 Vilalba Sasserra 43 Vilanova del Vallès 15 Bages Vallès Occidental Osona Mapa 1.2. El Vallès Oriental. Mapa municipal Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Maresme 5 42 Selva Baix Montseny Baix Vallès Mercat de traball de Granollers Altres ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

13 La proximitat a la ciutat de Barcelona i les condicions de l entorn natural de la comarca, amb indrets tan suggeridors com el Parc Natural del Montseny, els cingles de Bertí, el Montnegre o la serra del Corredor, així com la disponibilitat de sòl, també han impulsat el creixement immobiliari i l aparició de nombroses urbanitzacions destinades al turisme interior, per bé que cada vegada més les residències secundàries han tendit a convertirse en habitatges principals. El medi físic de la comarca és molt variat, amb altituds que van des dels 50 m de la vall baixa del Besòs fins als m del turó de l Home. La comarca és formada per un nombre considerable de valls que la travessen en direcció nord-sud i que la divideixen en paisatges clarament diferenciats. S hi poden distingir tres unitats geogràfiques, com la Serralada Prelitoral, on destaca el massís del Montseny, amb el turó de l Home, les Agudes, el Matagalls o el Tagamanent; la Depressió Prelitoral, i la Serralada Litoral o de Marina, que al Vallès Oriental és formada per un grup de relleus de poca alçada, com la serra del Montnegre o la serra del Corredor. Els rius del Vallès Oriental pertanyen a la conca del Besòs i a la de la Tordera, i es caracteritzen pel fet de tenir un cabal escàs i una gran irregularitat. El Besòs es forma de la unió del Congost i de la riera de Mogent, a l altura de Montmeló. El Congost neix a la plana de Vic i travessa un important nucli urbà i industrial format pel triangle Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. La riera de Mogent neix a la serra del Corredor, passa per la Roca del Vallès i Montornès del Vallès i després s uneix al Congost. Afluents importants del Besòs són la riera de Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll. La conca de la Tordera neix al peu de les Agudes, segueix la vall de Sant Marçal i voreja tot el massís del Montseny fins a endinsar-se a la comarca de la Selva. Recull les aigües del vessant oriental del Montseny i dins el Vallès els seus principals afluents són les rieres de Trentapasses, Fuirosos, Pertegàs, Gualba i Breda. La diversitat del relleu, la presència de sistemes muntanyosos i la proximitat del mar provoquen que el Vallès Oriental presenti una gran diversitat climàtica, amb la presència de diferents microclimes, atès que en un espai relativament petit es troben importants contrastos: una plana amb turons que no sobrepassen els m i, al voltant, muntanyes, que al Montseny arriben als m d altitud. Si s observen les temperatures de la plana es posa de manifest que tenen les característiques del clima mediterrani litoral, mentre que a les zones properes a les muntanyes són més extremes. D altra banda, el fet que una bona part del Vallès Oriental sigui una plana envoltada de muntanyes motiva que sigui un indret propens als fenòmens d inversions tèrmiques. Les pluges a la comarca també són molt variables segons l altitud i la localització dels diferents municipis. La topografia tan variada i les diferents condicions climàtiques de la comarca donen lloc a una gran varietat de vegetació, tot i que en algunes zones ha estat molt alterada pel desenvolupament econòmic i urbanístic. Entre els paratges naturals més notables de la comarca destaquen el Parc Natural del Montseny, que és el massís més enlairat de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió de ha, distribuïdes en 18 municipis del Vallès Oriental, la Selva i Osona; el Parc Natural del Montnegre-Corredor, que és un paratge natural situat a la Serralada Litoral de ha repartides entre el Vallès Oriental i el Maresme, i l espai rural de Gallecs, situat al bell mig de la comarca, que és una zona on predominen els usos agrícoles i forestals, i que evoca un paisatge cada dia més escàs al voltant de Barcelona. DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DEL TERRITORI 15

14 2. Situació i evolució socioeconòmica 2.1. Població Evolució demogràfica: trets principals Segons la darrera revisió del padró corresponent a l any 2005, la comarca del Vallès Oriental tenia h., distribuïts en 43 municipis. Granollers i Mollet del Vallès concentraven el 30,2 % de la població de la comarca. La població del Vallès Oriental ha augmentat de persones els darrers 24 anys, que representa una diferència relativa del 60,5 % entre els anys 1981 i 2005, equivalent a un creixement anual acumulatiu del 2 %. Durant aquests anys, el ritme de creixement quinquennal de la població s ha anat accelerant, des del 6,8 % del subperíode , fins al 12,7 % del subperíode ; mentre que els últims quatre anys, des del darrer cens de l any 2001, la població ha crescut el 12,4 % (quadre ). Quadre Població. Període Nombre de persones Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/ Catalunya % , , , , , ,2 Fonts: Idescat, padrons municipals d'habitants 1986, 1996, 2005 i censos de població 1981, 1991 i 2001 La població del Vallès Oriental ha guanyat pes de manera significativa en relació amb el conjunt de Catalunya, i ha passat de representar el 3,8 % el 1981 al 5,2 % el 2005, fet que posa de manifest un creixement més ràpid de la població de la comarca, que ha estat, com s esmentava anteriorment, del 2 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % del conjunt de Catalunya. En aquests anys, el Vallès Oriental ha estat la quarta comarca catalana que en termes absoluts ha guanyat més població, el 13,1 % del que ha assolit el Principat; i en termes percentuals ha estat també la quarta comarca que ha guanyat més habitants, superada únicament pel Baix Penedès (4,2 % anual acumulatiu), el Garraf (2,6 %) i la Selva (2,4 %). Quan es compara l evolució de la població al Vallès Oriental amb la de les comarques de la regió metropolitana de Barcelona, es posa de manifest que en termes absoluts el nombre d habitants ha crescut més al Vallès Occidental, al Baix Llobregat i al Maresme, però en termes relatius la situació ha estat la contrària, atès que a l entorn de Barcelona sols ha estat superada pel Garraf. Cal emmarcar el comportament demogràfic de la comarca del Vallès Oriental en el procés de reequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècada dels vuitanta. Aquest procés s ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc a les zones de l àmbit metropolità. Un altre aspecte que cal remarcar al voltant de l evolució de la població catalana aquests anys és que el creixement demogràfic s ha localitzat fonamentalment en els municipis de dimensió mitjana. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 17

15 La posició geogràfica del Vallès Oriental, amb la seva proximitat a les zones que conformen el districte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu, proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa des dels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seu entorn, s ha trobat just en l epicentre dels moviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes. Aquesta redistribució de la població en l entorn de la ciutat de Barcelona es va iniciar a la dècada dels vuitanta i progressivament s ha anat estenent cap a zones més allunyades. La comarca del Vallès Oriental s ha vist beneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquest fenomen, que sembla que encara no s ha aturat i que, com es veurà en capítols posteriors, ha provocat canvis rellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en el dinamisme de la construcció residencial, en el preu de l habitatge i en la disponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitats empresarials. El Vallès Oriental té una superfície de 851 km 2 i representa el 2,7 % del territori català. La densitat geogràfica de la comarca és de 425 h./km 2, per sobre dels 218 h./km 2 de Catalunya. La comarca és la setena més densament poblada de Catalunya, superada tan sols per les de l entorn de Barcelona i el Tarragonès. En el mapa es mostra la densitat demogràfica, mesurada en h./km 2, dels municipis de la comarca l any 2005 i es posa de manifest que hi ha importants diferències pel que fa a la distribució de la població en el territori. Així, un conjunt de nou municipis, caracteritzats pel fet de tenir el major nombre d habitants de la comarca (Mollet del Vallès, Granollers, Canovelles, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Cardedeu) o bé un terme municipal relativament petit (la Llagosta, Montmeló i Martorelles), tenen una densitat superior als h./km 2. D altra banda, municipis amb un nombre elevat d habitants com Caldes Superior a h./km 2 Entre 425 (mitjana comarcal) i h./km 2 Entre 200 i 425 h./km 2 (mitjana comarcal) Entre 50 i 200 h./km 2 Menys de 50 h./km 2 Mapa Densitat de població per municipis. Any 2005 Font: Idescat i elaboració pròpia ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

16 de Montbui i, especialment, Sant Celoni, tenen una densitat inferior a la mitjana comarcal, atès que la seva superfície és elevada. Finalment, cal esmentar que els municipis amb una densitat més reduïda estan situats al nord de la comarca, a l entorn del massís del Montseny. Es tracta de municipis com Granera, Tagamanent, Fogars de Montclús, Montseny, Castellcir, Sant Quirze Safaja o Gualba, que tenen pocs habitants i un terme municipal relativament gran. Evolució demogràfica per municipis El creixement de la població en el període als municipis del Vallès Oriental ha presentat tendències diferents. Un dels fets més destacats ha estat la pèrdua de pes de població comarcal dels dos municipis més grans, atès que l any 1981 Granollers i Mollet del Vallès concentraven el 35,9 % dels residents al Vallès Oriental, mentre que el 2005, com s ha esmentat suara, han acumulat el 30,2 % de la població. Això no obstant, tant Granollers (amb un increment anual acumulatiu de l 1 %) i Mollet del Vallès (1,5 %) han assolit un augment de la població superior al del conjunt de Catalunya, tot i que han perdut pes a la comarca, atès que l augment dels residents al Vallès Oriental ha estat molt notable. Pel que fa a la resta de municipis, tots menys cinc (la Llagosta, Castellterçol, Martorelles, Aiguafreda i Montseny) han assolit un increment del nombre d habitants superior, en termes percentuals, que el conjunt de Catalunya. Els municipis amb un augment percentual més important de la població en aquests 24 anys han estat Vallromanes, Sant Pere de Vilamajor, Bigues i Riells, Lliçà d Amunt, Cànoves i Samalús i l Ametlla del Vallès, tots amb un nombre relativament reduït d habitants al principi de la dècada dels vuitanta i que s han beneficiat del boom residencial de la comarca (quadre i mapa ). L increment assolit per aquests municipis ha implicat que en aquest període hagin pràcticament quintuplicat la població. Aquesta evolució tan Superior al 4% Del 2% (mitjana del Vallès Oriental) al 4% De l 1% al 2% Inferior a l 1% Mapa Creixement de la població. Període Font: Idescat i elaboració pròpia SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 19

17 Quadre Població per municipis. Nombre de persones Diferència Aiguafreda Ametlla del Vallès, l' Bigues i Riells Caldes de Montbui Campins Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Castellcir Castellterçol Figaró-Montmany Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, les Garriga, la Granera Granollers Gualba Llagosta, la Lliçà d'amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Martorelles Mollet del Vallès Montmeló Montornès del Vallès Montseny Parets del Vallès Roca del Vallès, la Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni Sant Esteve de Palautordera Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Pere de Vilamajor Sant Quirze Safaja Santa Eulàlia de Ronçana Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès Vallès Oriental % s/catalunya 3,8 4,0 4,3 4,7 5,1 5,2 13,1 Catalunya Municipi segregat el 1983 del terme de la Roca del Vallès i del de Montornès del Vallès, el qual ja va formar municipi independent entre 1936 i La diferència correspon al període Font: Idescat ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

18 favorable del nombre de residents en la majoria dels municipis ha provocat uns canvis socioeconòmics profunds en el teixit social de la comarca i la necessitat d afrontar, bàsicament els ajuntaments, les demandes de diferents tipus de serveis socials i equipaments per part de la població, en augment continu. En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població en el període han estat, amb l excepció de Sant Celoni, els més grans de la comarca: Mollet del Vallès ( h.), Granollers ( h.), Cardedeu (7.778 h.), Parets del Vallès (7.457 h.), les Franqueses del Vallès (6.486) i Caldes de Montbui (5.383). A més, també ha augmentat considerablement el nombre de residents a alguns municipis que al principi del període eren relativament petits: Lliçà d Amunt (9.748 h.), Bigues i Riells (5.688 h.) i l Ametlla del Vallès (5.430 h.). A la banda oposada, cal esmentar que cap municipi no ha perdut població en aquest període, mentre que els que han tingut un increment més reduït en termes absoluts del nombre d habitants són Granera, Montseny, Tagamanent, Castellterçol, Fogars de Montclús i Campins que, amb l excepció de Castellterçol, són els més petits de la comarca i estan situats a prop del massís del Montseny. Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les quatre grans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat força diferent en el període (quadre ). Així, els municipis englobats en el mercat de treball de Granollers, que l any 2005 han representat el 58 % de la població del Vallès Oriental (amb Granollers, Caldes de Montbui, Cardedeu i les Franqueses del Vallès, com a municipis més grans), aquests anys han crescut el 2,4 % anual acumulatiu; mentre que la resta d àrees han assolit un increment del nombre de residents inferior a la mitjana Quadre Població per àrees. Nombre de persones Diferència Baix Montseny Baix Vallès Mercat de treball de Granollers Altres Vallès Oriental En % total Vallès Oriental Baix Montseny 8,5 8,2 7,7 7,8 7,4 8,0 0,5 Baix Vallès 36,3 36,0 34,9 33,9 33,6 32,3 4,0 Mercat de treball de Granollers 53,1 53,8 55,5 56,5 57,2 58,0 4,9 Altres 2,2 2,0 1,8 1,8 1,7 1,7 0,5 Vallès Oriental 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Nota: Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina. Baix Vallès: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles. Mercat de treball de Granollers: l'ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Altres: Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja i Vilalba Sasserra. Font: Idescat i elaboració pròpia SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 21

19 comarcal, però superior al del conjunt de Catalunya. Així, els municipis del Baix Vallès (on destaquen Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i la Llagosta), amb el 32,3 % de la població de la comarca el 2005, han crescut l 1,5 % anual acumulatiu; mentre que els municipis del Baix Montseny (amb Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera com a municipis amb més residents), que han representat el 2005 el 8 % de la població comarcal, han tingut un increment anual acumulatiu de la població de l 1,7 %. Finalment, la resta de municipis (tots per sota dels h., entre els quals destaquen Aiguafreda i Castellterçol), amb l 1,7 % de la població del Vallès Oriental, han crescut a una taxa anual acumulativa de l 1 % aquests 24 anys. Característiques demogràfiques L estructura de la població per sexe i edat de la comarca del Vallès Oriental és una mica diferent de la del conjunt de Catalunya (gràfic ). La piràmide d edats del Vallès Oriental reflecteix que la població de la comarca està menys envellida que la mitjana de Catalunya, atès que el 16,1 % dels habitants de la comarca tenien l any 2005 menys de 15 anys, mentre que aquest percentatge era del 14,1 % a Catalunya. D altra banda, el 48,2 % de la població del Vallès Oriental tenia entre 15 i 44 anys (45,6 % a Catalunya), el 22,9 %, entre 45 i 64 anys (23,8 %), i el 12,8 %, 65 anys o més (16,5 %). Pel que fa a la distribució de la població per sexes, al Vallès Oriental hi ha un nombre més elevat d homes (50,6 %) que de dones (49,4 %), mentre que al conjunt de Catalunya el percentatge de dones (50,4 %) és lleugerament superior al d homes (49,6 %). En els dos casos es palesa un predomini significatiu de les dones en la franja de les persones de més de 64 anys. El procés d envelliment de la població del Vallès Oriental és menys pronunciat que la del conjunt de Catalunya. L índex d envelliment, que relaciona el total de població de més de 64 anys amb la de menys de 15 anys, era del 80 %, molt inferior a la mitjana de Catalunya (116 %). Això significa que per cada 100 persones més grans de 64 anys n hi havia 125 que tenien menys de 15 anys. La resta d indicadors demogràfics del quadre assolien uns valors similars al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya, Edat > % Homes % Dones Gràfic Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2005 Font: Idescat ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

20 Quadre Indicadors d'estructura d'edats. Any 2005 Vallès Oriental Catalunya Índex d'envelliment Índex d'infantesa Índex de dependència juvenil Índex de dependència senil Índex de recanvi de la població d'edats actives Relació de nens/dones en edat fèrtil Habitants de 65 anys i més / 100 h. de menys de 15 anys 2 Habitants de 0 a 14 anys i més / 100 h. del total de població 3 Habitants de menys de 15 anys / 100 h. de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de 15 a 64 anys 5 Habitants de 60 a 64 anys i més / 100 h. de 15 a 19 anys 6 Habitants de 0 a 4 anys / 100 dones de 15 a 49 anys Font: Idescat amb l excepció de l índex de recanvi de la població d edats actives, és a dir, els habitants de 60 a 64 anys / 100 h. de 15 a 19 anys, que era més reduït a la comarca, fet que posa de manifest que el nombre de persones per dur a terme el relleu al mercat laboral, en termes percentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya. En el període , l expansió demogràfica del Vallès Oriental s explica, en bona part, per la immigració procedent de la resta de Catalunya, una part de la qual ha estat deguda, com ja s ha esmentat, a les dinàmiques de relocalització de la població a l entorn de la ciutat de Barcelona. D altra banda, els darrers anys es palesa un creixement de les persones provinents de l estranger, que, segons les darreres dades del padró corresponents a l any 2005, ja representaven el 9,8 % de la població de la comarca, encara per sota, però, del 12,6 % del conjunt de Catalunya. El fenomen de la immigració estrangera ha estat molt ràpid i molt intens, tant al Vallès Oriental com al conjunt del país, atès que a la comarca fa sols nou anys el percentatge de la població nascuda a l estranger era tan sols del 2,1 %. Les migracions de població estrangera, com es posa en relleu en el quadre , han estat bàsicament extracomunitàries, formades inicialment de manera majoritària per persones que buscaven feina i que, posteriorment, tendeixen al reagrupament familiar. Finalment, cal esmentar que, en aquest període de temps, el creixement natural de la població ha estat, a diferència d altres comarques, bastant elevat al Vallès Oriental. Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica és la composició de la població segons el lloc de naixement. El 36,6 % dels residents a la comarca l any 2005 han nascut a la comarca, el 28,9 %, en una altra comarca catalana, el 24,7 %, a la resta d Espanya, i el 9,8 %, a l estranger. Els darrers anys es palesa un augment de les persones nascudes a Catalunya que viuen a la comarca, un descens de les nascudes a la comarca i a la resta de l Estat, i un augment espectacular de les persones estrangeres residents al Vallès Oriental (quadre ). En aquest sentit, com ja s ha esmentat, el percentatge de residents a la comarca nascuts a l estranger del Vallès Oriental, tot i que força elevat, se situa per sota de la mitjana catalana i queda lluny del percentatge d algunes comarques com l Alt Empordà, la Segarra, el Baix Empordà, la Selva, la Vall d Aran, el Barcelonès, el Montsià i la Cerdanya, en les quals les persones nascudes a l estranger representen més del 15 % de la població comarcal. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 23

21 Quadre Fluxos de població. Període Nombre de persones Moviment natural Moviment migratori Saldo total Migracions internes Immigracions estrangeres Naixements Defuncions Saldo Resta de Resta Saldo Àfrica Amèrica Europa Altres Total Saldo natural Catalunya d'espanya migrac. int. immigr est. migracions s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d (1) Hi ha 308 persones de les quals no consta la procedència 1 En el cas de les migracions internes no inclou els anys 1991 i 1996, mentre que en el cas de les immigracions estrangeres no inclou els anys 1991, 1996, 2001, 2002 i 2003 s.d.: sense dades 2 Font: Idescat ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

22 Quadre Població segons el lloc de naixement. En percentatge Vallès Oriental Mateixa comarca 41,8 40,5 38,4 36,6 Una altra comarca 22,8 26,2 28,9 28,9 Resta de l'estat 34,3 31,2 27,7 24,7 Estranger 1,2 2,1 5,0 9,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Catalunya Mateixa comarca 50,8 50,3 48,5 45,3 Una altra comarca 16,7 18,1 19,4 19,1 Resta de l'estat 30,8 28,8 26,0 23,0 Estranger 1,7 2,8 6,1 12,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Idescat Síntesi L any 2005, la comarca del Vallès Oriental tenia h., el 30,2 % dels quals estaven concentrats a Granollers i Mollet del Vallès. En el període , la població de la comarca ha crescut més que al conjunt de Catalunya, el 2 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % de Catalunya. La posició geogràfica del Vallès Oriental, pròxima a les zones que conformen el districte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu, proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa des dels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seu entorn, s ha trobat just en l epicentre dels moviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes. La comarca del Vallès Oriental s ha vist beneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquest fenomen, que sembla que encara no s ha aturat i que ha provocat canvis rellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en el dinamisme de la construcció residencial, en el preu de l habitatge i en la disponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitats empresarials. L estructura de la població per sexe i per edat del Vallès Oriental era lleugerament diferent a la del conjunt de Catalunya. La piràmide d edatsposa de manifest que la població de la comarca estava menys envellida que la del total català i que el nombre de persones per efectuar el relleu en el mercat laboral, en termes percentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya. Els darrers anys, es palesa un augment espectacular de les persones estrangeres residents al Vallès Oriental, que ja representaven el 9,8 % de la població, davant del 12,6 % del total català. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 25

23 2.2. Activitat i renda Durant el període , el PIB de la comarca del Vallès Oriental ha crescut de mitjana interanual el 2,5 %, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya, un ritme pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüència d aquest comportament similar de les dues economies, el pes del Vallès Oriental amb relació al Principat s ha mantingut constant en aquest període i actualment la comarca representa el 4,8 % del PIB de l economia catalana. Amb l excepció de l any 2004, el creixement de la comarca va ser lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (gràfic ). 1 En aquest període, els quatre grans sectors productius també s han comportat d una manera molt semblant a la comarca i al conjunt de l economia catalana. En aquests anys els sectors més dinàmics de l economia vallesana han estat la construcció i els serveis. En els dos casos, el creixement de l activitat a la comarca ha estat molt similar a l assolit pel conjunt de Catalunya. La indústria ha estat el sector amb un menor creixement al Vallès Oriental (0,2 % anual acumulatiu), per bé que ha evolucionat de la mateixa manera que el conjunt de l economia catalana. En el cas de l agricultura i la ramaderia, el creixement de l activitat al Vallès Oriental (el 0,3 % anual acumulatiu) ha estat una dècima superior que al Principat (quadre ). L any 2005, el PIB/càpita de la comarca del Vallès Oriental, calculat a partir de les estimacions de PIB de la Caixa de Catalunya i expressat en euros constants de l any 2000, ha estat de , un 7,7 % menys que la mitjana catalana ( ). Aquest diferencial s ha eixamplat lleugerament des del 2002 fins al 2005, atès que en aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIB lleugerament menys favorable que el del conjunt de Catalunya, mentre que la població ha crescut més al Vallès Oriental que al Principat (el 12,4 % a la comarca i el 10,3 % al conjunt de Catalunya) (quadre i gràfic ). Taxa de variació interanual, en % ,9 3,1 2,5 2,8 2,3 2,7 2,2 1, Vallès Oriental Catalunya Gràfic Creixement del PIB. Taxa de variació interanual, en percentatge Font: Caixa Catalunya 1 Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el cas d haverlos tingut en compte, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l any 2005 hauria estat del 3,3 %, en lloc del 3,1 % que es mostra en el gràfic ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

24 Quadre PIB sectorial. Període Taxa mitjana de variació interanual, en percentatge Vallès Oriental Catalunya Primari 0,3 0,2 Indústria 0,2 0,0 Construcció 5,4 5,5 Serveis 3,8 3,5 Total 2,5 2,7 Font: Caixa Catalunya Quadre Evolució del PIB. Euros constants del 2000 PIB PIB/càpita Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya Vallès Oriental Catalunya % Oriental Oriental MEUR milers /h. Índex Cat.= ,8 16,5 17,4 94, ,8 16,3 17,3 94, ,8 16,3 17,5 92, ,8 16,2 17,6 92,3 Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l Idescat ,5 94,0 Índex ,9 92, Gràfic PIB/càpita. Vallès Oriental. Índex Catalunya = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa de Catalunya i l'idescat En comparar el PIB/h. del Vallès Oriental l any 2005 amb el de la resta de comarques catalanes, es posa de manifest que, en ordenar-les de més a menys producció/h., el Vallès Oriental ocupa el lloc dissetè, tot i que sols és superada per una comarca de SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 27

25 la demarcació de Barcelona (el Barcelonès, que ocupa el sisè lloc). Amb un nivell de PIB/h. de 92,3, quan es considera la mitjana catalana igual a 100, la comarca se situa en una situació similar a la de comarques com la Selva (94,7), la Garrotxa (93,1 %), l Alt Camp (93), el Vallès Occidental (92,3), l Urgell (92) i el Pla d Urgell (90,7). Quan es du a terme l anàlisi comparativa entre Catalunya i el Vallès Oriental en termes de renda familiar bruta disponible (RFBD), els resultats són bastant similars. Malauradament, aquesta anàlisi només es pot fer per al període , que és el darrer que ha publicat l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat). 2 En el quadre s observa que l any 2002 la RFBD/h. de la comarca, quan es considera la mitjana catalana igual a 100, se situa en 96, és a dir, un 4 % menys que al conjunt de Catalunya. En ordenar el conjunt de comarques de major a menor renda/h., el Vallès Oriental ocupa el lloc 33, amb una RFBD/càpita similar a la del Priorat (98,4, en considerar el conjunt de Catalunya igual a 100), Osona (98), el Berguedà (97,7), el Baix Ebre (96,4), el Bages (95,5), el Garraf (95,5), l Alt Urgell (95,4) i el Vallès Occidental (95,2). Dins de la demarcació de Barcelona, el Vallès Oriental té un nivell de renda/h. molt similar al d Osona, el Berguedà, el Bages, el Garraf i el Vallès Occidental, una mica superior al de l Alt Penedès, l Anoia i el Baix Llobregat, i inferior al del Barcelonès i el Maresme. D altra banda, entre 1999 i 2002, segons les dades de l Idescat, l índex de renda/càpita al Vallès Oriental s ha allunyat lleugerament de la mitjana catalana. Així, si s assigna cada any un índex igual a 100 a la renda/càpita de Catalunya, el Vallès Oriental en els diferents anys del període se situava al voltant de 96, és a dir, un 4 % per sota de la mitjana catalana. En aquest període de temps, la renda/h. de la comarca ha assolit un increment anual acumulatiu del 3,3 %, per sota del 3,5 % del conjunt de Catalunya. Aquest increment sols ha estat superior al del Bages (3,2 %), el Vallès Occidental (3,2 %), el Barcelonès (3,1 %), l Alt Penedès (3 %), la Segarra (2,8 %) i l Alt Urgell (2,2 %). Això no obstant, cal posar de manifest que entre 1999 i 2002 totes les comarques de la demarcació de Barcelona, amb l excepció del Berguedà, l Anoia i el Maresme, han tingut una evolució de la renda/h. menys favorable que el conjunt de Catalunya. Quadre Renda familiar bruta disponible (RFBD) RFBD RFBD/h. Any Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Catalunya MEUR Milers d'euros Vallès Oriental RFBD/h. Índex Cat.= ,2 10,6 96, ,6 11,0 96, ,9 11,3 96, ,2 11,7 96,0 Font: Idescat 2 Les dades de renda familiar comarcal elaborades per l Idescat per als anys s emmarquen dins del nou sistema europeu de comptes (SEC-95). Aquest fet comporta que no sigui viable la comparació d aquestes sèries comarcals amb les publicades per l Idescat per al període És previst que properament l Idescat elabori una sèrie enllaçada de renda familiar per facilitar l anàlisi dinàmica d aquesta variable econòmica. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

26 Quadre Renda familiar bruta disponible municipal (RFBD) / h. Municipis de més de h. Catalunya = Ametlla del Vallès, l' 142,1 152,6 Bigues i Riells 111,3 115,0 Caldes de Montbui 106,7 103,5 Canovelles 81,7 79,0 Cardedeu 106,7 109,6 Franqueses del Vallès, les 91,9 91,8 Garriga, la 105,4 106,7 Granollers 98,7 95,8 Llagosta, la 77,0 77,0 Lliçà d Amunt 99,0 95,9 Lliçà de Vall 106,7 107,6 Llinars del Vallès 94,5 92,7 Mollet del Vallès 85,0 82,8 Montmeló 82,2 82,5 Montornès del Vallès 87,5 82,3 Parets del Vallès 92,0 91,4 Roca del Vallès, la 98,4 97,3 Sant Celoni 94,5 91,4 Sant Fost de Campsentelles 113,3 111,9 Santa Maria de Palautordera 88,2 90,5 Vallès Oriental 96,6 96,0 Catalunya 100,0 100,0 Font: Idescat En el quadre es posa de manifest que els municipis de més de h. 3 de la comarca presenten diferències significatives de nivell de RFBD/h. L any 2002, hi havia set municipis amb una renda/h. superior a la mitjana catalana: l Ametlla del Vallès (152,6, si es considera la mitjana de Catalunya igual a 100), Bigues i Riells (115), Sant Fost de Campsentelles (111,9), Cardedeu (109,6), Lliçà de Vall (107,6), la Garriga (106,7) i Caldes de Montbui (103,5). D altra banda, un municipi tenia una renda/h. superior a la mitjana de la comarca, però inferior a la de Catalunya: la Roca del Vallès (97,3). Finalment, els 12 municipis restants de més de h. gaudien d una renda/h. inferior a la mitjana comarcal: Lliçà d Amunt (95,9), Granollers (95,8), Llinars del Vallès (92,7), les Franqueses del Vallès (91,8), Parets del Vallès (91,4), Sant Celoni (91,4), Santa Maria de Palautordera (90,5), Mollet del Vallès (82,8), Montmeló (82,5), Montornès del Vallès (82,3), Canovelles (79) i la Llagosta (77). Entre els anys 1999 i 2002, d aquests 20 municipis de més de h., tan sols 7 han tingut un creixement de la renda/h. superior al del conjunt de Catalunya: l Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Cardedeu, Santa Maria de Palautordera, la Garriga, Lliçà de Vall i Montmeló. D altra banda, l evolució de la renda a la Llagosta ha estat la mateixa que al conjunt de Catalunya, mentre que als 12 municipis restants, l evolució, tot i ser positiva, ha estat inferior que a Catalunya. Malgrat que una part significativa de la població resident a la comarca, on s enregistra la RFBD, treballava en una altra comarca, on s enregistra la seva aportació al PIB, no s observen, com s ha esmentat anteriorment, diferències excessivament rellevants 3 Aquesta informació sols està disponible per als municipis de més de h. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 29

27 entre el PIB i la RFBD/h. Així, l any 2001 sortien del Vallès Oriental per motius de treball residents, el 14,9 % de la població comarcal, i entraven a altres comarques, també per motius laborals, residents, equivalents a l 11,8 % de la població del Vallès Oriental. L anàlisi de la mobilitat obligada per desplaçaments per motiu de treball posa de manifest que les persones que sortien del Vallès Oriental per treballar en una altra comarca es dirigien principalment al Barcelonès, el Vallès Occidental i, tot i que menys, al Baix Llobregat, el Maresme, Osona i la Selva. D altra banda, les persones residents en altres comarques que treballaven al Vallès Oriental provenien majoritàriament d aquestes mateixes sis comarques (quadre ). Un altre indicador per estudiar la renda/càpita territorial és el que s inclou a l Anuario Económico de España, editat pel Servei d Estudis de la Caixa d Estalvis i Pensions de Barcelona. En aquest anuari s estima un índex de nivell econòmic per a tots els municipis de més de h. que va de l 1 al 10. El quadre presenta les estimacions d aquest indicador corresponents als anys 1997 i 2003 per als municipis del Vallès Oriental que tenen més de h. Segons aquestes dades, cap municipi no empitjora la posició relativa entre 1997 i 2003, mentre que 25 la milloren; és especialment remarcable l evolució positiva d aquest indicador de renda/h. a l Ametlla del Vallès, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Si a cada un dels índexs de nivell econòmic, que oscil len entre 1 i 10, s hi assigna un nivell de renda equivalent al punt mitjà de l interval al qual fan referència (quadre ), es comprova que del 1997 al 2003 la renda/càpita dels municipis del Vallès Oriental de més de h. va passar de a , xifra que significa un creixement anual acumulatiu del 5,1 %, per sobre del 4,2 % del conjunt de Catalunya. D altra banda, l any 2003 la renda/càpita del Vallès Oriental era un 4 % inferior a la del conjunt de Catalunya (de , davant dels del Principat). Finalment, cal esmentar la informació relativa a ingressos de l Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborada per l Institut d Estudis Regionals i Metropolitans Quadre Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Any 2001 Entren al Vallès Oriental Surten del Vallès Oriental Total desplaçaments entre comarques % població 11,8 14,9 Destinació/origen Barcelonès Vallès Occidental Baix Llobregat Maresme Osona Selva Bages Desplaçaments a diversos municipis Altres Font: Idescat ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

28 Quadre Evolució de la RFBD als municipis de més de h Aiguafreda 6 7 Ametlla del Vallès, l' 6 9 Bigues i Riells 6 7 Caldes de Montbui 6 7 Campins 1 Canovelles 6 6 Cànoves i Samalús 6 7 Cardedeu 7 8 Castellcir 1 Castellterçol 6 6 Figaró-Montmany 1 Fogars de Montclús 1 Franqueses del Vallès, les 6 7 Garriga, la 7 8 Granera 1 Granollers 7 8 Gualba 1 Llagosta, la 6 6 Lliçà d Amunt 6 6 Lliçà de Vall 6 8 Llinars del Vallès 6 7 Martorelles 6 7 Mollet del Vallès 6 7 Montmeló 6 7 Montornès del Vallès 6 6 Montseny 1 Parets del Vallès 6 8 Roca del Vallès, la 6 8 Sant Antoni de Vilamajor 6 8 Sant Celoni 6 7 Sant Esteve de Palautordera 6 7 Sant Feliu de Codines 6 6 Sant Fost de Campsentelles 6 7 Sant Pere de Vilamajor 5 8 Sant Quirze Safaja 1 Santa Eulàlia de Ronçana 6 7 Santa Maria de Martorelles 1 Santa Maria de Palautordera 6 7 Tagamanent 1 Vallgorguina 6 7 Vallromanes 6 9 Vilalba Sasserra 1 Vilanova del Vallès 6 8 Catalunya 7 8 Expressat en Vallès Oriental Catalunya Aquests municipis els anys 1997 i 2003 tenien menys de h. Nota: Els equivalents en euros als índexs econòmics creixen lleugerament cada any. L'any 2003 els índexs econòmics al quadre corresponen als valors següents ( del 2003): 5: RFBD entre i : RFBD entre i : RFBD entre i : RFBD entre i : RFBD entre i Font: Elaboració pròpia a partir de l'anuario Económico de España, de "la Caixa" SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 31

29 de Barcelona. Els resultats d aquesta enquesta corresponents a l edició de l any 2000 es mostren en el quadre i indiquen que el nivell d ingressos nets anuals dels membres de la llar al Vallès Oriental era lleugerament superior al del conjunt de Barcelona i de la regió metropolitana de Barcelona. Així, el 6,8 % de les llars del Vallès Oriental van declarar uns ingressos nets anuals iguals o inferiors als , el 65,7 % de les llars se situaven en uns ingressos nets entre i l any, mentre que el 18,1 % de les llars declaraven uns ingressos nets superiors als anuals (cal tenir en compte que el 9,4 % de les persones enquestades va preferir no respondre la pregunta de l enquesta referida al nivell d ingressos de la seva unitat familiar). Quadre Nivell d'ingressos nets anuals (l'any anterior de l'enquesta) de tots els membres de la llar i per tots els conceptes. Any En percentatge Vallès Oriental Regió Metropolitana Província de Barcelona de Barcelona Menys de /any 0,5 0,1 0,0 De a /any 0,0 0,2 0,3 De a /any 2,1 4,4 4,4 De a /any 4,2 8,4 8,2 De a /any 14,7 18,4 18,5 De a /any 21,3 19,7 20,1 De a /any 29,7 18,0 17,9 De a /any 12,9 8,5 8,6 De a /any 3,4 3,4 3,3 Més de /any 1,8 2,1 2,1 NS/NC 9,4 16,8 16,4 Total 100,0 100,0 100,0 Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d'estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Síntesi Des de l any 2002 fins al 2005, el PIB del Vallès Oriental ha assolit un creixement mitjà interanual del 2,5 %, un ritme pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüència d aquest comportament similar de les dues economies, el pes del Vallès Oriental en relació amb el Principat s ha mantingut constant en aquest període i el 2005 la comarca representava el 4,8 % del PIB de l economia catalana. En aquest període, els quatre grans sectors productius també s han comportat d una manera molt semblant a la comarca i al conjunt de l economia catalana; els sectors més dinàmics de l economia vallesana han estat la construcció i els serveis. L any 2005, el PIB/càpita de la comarca del Vallès Oriental, expressat en euros constants de l any 2000, ha estat de , un 7,7 % menys que la mitjana catalana ( ). Aquest diferencial s ha eixamplat lleugerament des del 2002 fins al 2005, atès que en aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIB lleugerament menys favorable que el conjunt de Catalunya, mentre que la població ha crescut més al Vallès Oriental que al Principat. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

30 Quan es du a terme l anàlisi comparativa entre Catalunya i el Vallès Oriental en termes de renda familiar bruta disponible (RFBD), els resultats són bastant similars. L any 2002, la RFBD/h. de la comarca, quan es considera la mitjana catalana igual a 100, se situava en 96, és a dir, un 4 % menys que al conjunt de Catalunya. Dins de la demarcació de Barcelona, el Vallès Oriental tenia un nivell de renda/h. molt similar al d Osona, el Berguedà, el Bages, el Garraf i el Vallès Occidental, una mica superior al de l Alt Penedès, l Anoia i el Baix Llobregat, i inferior al del Barcelonès i el Maresme. En el període la renda/h. de la comarca ha assolit un increment anual acumulatiu del 3,3 %, per sota del 3,5 % del conjunt de Catalunya Ocupació i mercat laboral Estructura i evolució de l ocupació El nombre de persones ocupades a la comarca del Vallès Oriental ha crescut molt notablement els darrers anys, com a conseqüència de l increment de l activitat econòmica. En el període , el nombre d afiliats a la Seguretat Social a la comarca, que inclou tant el règim general com el règim especial d autònoms, 4 ha augmentat el 15,4 % acumulatiu (que significa un creixement anual acumulatiu del 2,9 %), una taxa molt similar al 15,8 % del conjunt de Catalunya (és a dir, un creixement anual acumulatiu del 3 %). El nombre d afiliats al règim general de la Seguretat Social, que l any 2005 representava el 79,2 % dels afiliats de la comarca, ha augmentat menys en aquest període (el 2,8 % anual acumulatiu) que el d afiliats al règim especial d autònoms (3,5 %), que el 2005 ha significat el 20,8 % dels treballadors de la comarca. L increment del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social a la comarca va ser superior al català l any 2003 i, especialment, el 2004, mentre que el darrer any el comportament de l ocupació al Vallès Oriental ha estat, tot i haver assolit un increment del 3,4 %, menys dinàmic que al conjunt de Catalunya (quadre i gràfic ). Quadre Treballadors afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental. Dades del quart trimestre de cada any Règim Vallès Oriental/ Règim Vallès Oriental/ Total Vallès Oriental/ general Catalunya % especial Catalunya % Catalunya % autònoms , , , , , , , , , , , , , , , , , ,7 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya 4 En aquest capítol, quan es parla dels afiliats a la Seguretat Social es fa referència, si no s assenyala una altra cosa, a la suma dels afiliats al règim general i al règim especial d autònoms. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 33

31 5,0 4,5 4,7 4,6 Taxa de variació interanual, en % 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 2,3 1,4 2,8 2,2 2,9 2,3 2,9 3,4 0,5 0, Vallès Oriental Catalunya Gràfic Evolució dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya En aquests cinc anys, el creixement del nombre d afiliats a la comarca ha estat lleugerament inferior al de la població, fet que ha provocat un descens suau del percentatge d ocupats respecte a la població al Vallès Oriental. En concret, mentre que l any 2000 el 40,8 % de la població de la comarca estava afiliada a la Seguretat Social, el 2005 aquest percentatge ha estat del 40,3 %. D altra banda, l any 2005 el percentatge de la població ocupada de la comarca s ha situat lleugerament per sota del 44,8 % assolit pel total de Catalunya, fet que s explica, en part, perquè surten més residents de la comarca a treballar a altres comarques, especialment al Barcelonès i a les que conformen l àrea metropolitana de Barcelona, que els que hi entren a treballar procedents d altres comarques. En definitiva, una de les característiques del mercat de treball del Vallès Oriental, com s ha posat de manifest en el capítol anterior, és que és molt obert i que la mobilitat, tant interior a la comarca com amb les comarques veïnes, és molt elevada. El percentatge d afiliats a la Seguretat Social a la comarca del Vallès Oriental en relació amb el conjunt de Catalunya s ha mantingut estable en aquest període (el 4,7 % respecte del total de Catalunya, tant l any 2000 com el 2005). Pel que fa al règim general de la Seguretat Social, el nombre d afiliats a la comarca ha representat el 4,5 % del total català, mentre que en el cas del règim especial d autònoms aquest percentatge s ha enlairat fins al 5,5 % dels treballadors autònoms catalans. D altra banda, el pes dels ocupats totals a la comarca en relació amb el conjunt de Catalunya l any 2005 és inferior que el que té la població respecte al total català (5,2 %). Quan es compara el creixement dels afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental en relació amb la resta de comarques catalanes, es palesa que la comarca se situa entre les nou que han estat menys dinàmiques. L augment dels afiliats que hi ha hagut a la comarca (el 2,9 % anual acumulatiu, davant del 3 % de Catalunya) és similar al de comarques com el Vallès Occidental (3 %), el Baix Llobregat (2,9 %), Osona (2,5 %) i l Anoia (2,5 %); però se situa lluny de l assolit per les comarques que en aquest període de temps han estat més dinàmiques pel que fa a la creació de llocs de treball: el Baix Penedès, la Cerdanya, la Vall d Aran, el Solsonès i el Pallars Sobirà, totes amb ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

32 increments anuals acumulatius dels ocupats per sobre del 6 %. En tot cas, cal assenyalar que en aquests anys el Vallès Oriental, dins de la demarcació de Barcelona, ha ocupat una posició intermèdia pel que fa a la creació de llocs de treball, atès que sols han assolit un major creixement del nombre d afiliats a la Seguretat Social que el Vallès Oriental les comarques de l Alt Penedès (el 3,9 % anual acumulatiu), el Garraf (3,6 %), el Maresme (3,5 %), el Bages (3,4 %) i el Vallès Occidental (3 %). En el període el nombre d afiliats a la Seguretat Social a la indústria a la comarca del Vallès Oriental ha disminuït l 1 % anual acumulatiu, mentre que en la construcció i els serveis l evolució del nombre d ocupats ha estat molt favorable. En concret, en la construcció, el nombre d afiliats s ha incrementat el 5,1 % anual acumulatiu i, en els serveis, el creixement anual acumulatiu ha estat del 5,4 %. En la indústria i els serveis, l evolució de l ocupació a la comarca ha estat millor que al conjunt de Catalunya, tot i que en el cas de la indústria s observa un cert estancament en els dos àmbits territorials, mentre que pel que fa als serveis el dinamisme és elevat tant al Vallès Oriental com al Principat. En canvi, en el cas de la construcció l increment del nombre dels afiliats ha estat més reduït a la comarca que al conjunt de l economia catalana. En la indústria, són especialment remarcables els augments del nombre d afiliats a la Seguretat Social en els sectors de l alimentació, begudes i tabac (amb un creixement anual acumulatiu del 4 %), del paper, edició i arts gràfiques (3,2 %), dels minerals no metàl lics (2,8 %) i de la metal lúrgia i productes metàl lics (1,2 %). En canvi, les pèrdues més significatives d ocupació han tingut lloc en els sectors del tèxtil, confecció, cuir i calçat (amb un descens anual acumulatiu del 6,3 %), de la fabricació de material de transport ( 6,1 %), de la fusta i suro ( 4,2 %), de l equipament elèctric, electrònic i òptic ( 3,9 %) i de la fabricació de manufactures diverses ( 3,4 %). Pel que fa als serveis, totes les activitats d aquest sector han tingut una evolució favorable del nombre d afiliats a la Seguretat Social. Així, destaca que el nombre d afiliats a les altres activitats empresarials (incloent-hi els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries), ha assolit un creixement anual acumulatiu del 9,5 %; a la sanitat, del 7,2 %; a les administracions públiques, del 5,6 %; als altres serveis (incloent-hi l assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic), del 5,2 %; i al comerç i la reparació, del 5 % (quadre ). En aquest període, la indústria ha patit una pèrdua de pes considerable en l estructura productiva del Vallès Oriental, atès que l any 2000 representava el 41,7 % dels afiliats a la Seguretat Social, mentre que el 2005 aquest percentatge s ha situat en el 34,4 %. En canvi, la construcció (que l any 2005 ha ocupat el 12,1 % dels treballadors de la comarca) i, especialment, els serveis (amb el 52,8 % dels afiliats a la Seguretat Social a la comarca el 2005), han augmentat la seva importància en l estructura productiva del Vallès Oriental (quadre ). Les activitats industrials amb un pes més important en l estructura productiva del Vallès Oriental són la metal lúrgia i els productes metàl lics (el 6,8 % dels afiliats a la Seguretat Social de la comarca), la química (4,4 %), el cautxú i plàstic (3,4 %) i el tèxtil, confecció, cuir i calçat (2,9 %). Pel que fa al sector serveis, les activitats amb més presència en l estructura dels treballadors de la comarca han estat el comerç i la reparació (el 21 % dels treballadors del Vallès Oriental), les altres activitats empresarials (8,4 %) i els transports i comunicacions (5,6 %). SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 35

33 Quadre Treballadors afiliats a la Seguretat Social per sectors. Dades del quart trimestre de cada any Creixement interanual % Vallès Oriental Catalunya Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Oriental Catalunya % Agricultura ,6 7,9 3,5 4,1 Indústria ,0 1,5 8,1 8,3 Act. extractives, energia i aigua ,6 0,2 3,7 3,8 Alimentació, begudes i tabac ,0 1,7 4,3 4,8 Tèxtil, confecció, cuir i calçat ,3 6,9 6,0 6,2 Fusta i suro ,2 3,3 6,7 6,4 Paper, edició i arts gràfiques ,2 0,4 5,4 6,5 Química ,8 0,1 10,8 11,3 Cautxú i plàstic ,3 0,5 14,8 15,4 Minerals no metàl lics ,8 0,8 7,2 8,6 Metal lúrgia i productes metàl lics ,2 0,3 10,0 10,8 Maquinària i equips mecànics ,8 1,5 6,9 7,2 Equip. elèctric, electrònic i òptic ,9 3,5 8,5 8,3 Fabricació material de transport ,1 1,0 9,6 7,4 Fabricació manufactures diverses ,4 2,0 11,4 10,7 Construcció ,1 5,5 5,2 5,1 Serveis ,4 4,0 3,3 3,6 Comerç i reparació ,0 2,8 4,3 4,8 Hoteleria ,6 4,4 3,5 3,3 Transports i comunicacions ,5 2,4 4,6 4,6 Altres activitats empresarials (*) ,5 5,7 1,9 2,3 Educació ,8 3,2 2,9 3,0 Sanitat ,2 6,1 2,9 3,0 Administracions Públiques ,6 4,3 2,7 2,9 Altres serveis (**) ,2 3,7 3,3 3,6 No classificats ,4 9,2 3,1 3,4 Total ,9 3,0 4,7 4,6 *(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries. (**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic. Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya L índex d especialització productiva permet de valorar la presència dels sectors productius a la comarca del Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya i completar la informació del quadre mitjançant l ús de l expressió: Lij /Lj IEij = 100 Li /L on L ij són els assalariats en el sector i al Vallès Oriental; L j són els assalariats totals de la comarca; L i són els assalariats al sector i a Catalunya, i L són els afiliats a la Seguretat Social al conjunt de Catalunya. Si el valor que s obté està per sobre de 100, ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

34 Quadre Estructura dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any, en percentatge Vallès Oriental Catalunya Agricultura 0,5 0,7 0,6 0,8 Indústria 41,7 34,4 24,1 19,3 Act. extractives, energia i aigua 0,5 0,4 0,6 0,5 Alimentació, begudes i tabac 2,3 2,4 2,5 2,4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4,7 2,9 3,6 2,2 Fusta i suro 1,1 0,8 0,8 0,6 Paper, edició i arts gràfiques 2,5 2,5 2,2 1,8 Química 4,9 4,4 2,1 1,8 Cautxú i plàstic 3,8 3,4 1,2 1,0 Minerals no metàl lics 1,4 1,4 0,9 0,8 Metal lúrgia i productes metàl lics 7,4 6,8 3,4 2,9 Maquinària i equips mecànics 2,3 1,9 1,6 1,2 Equip. elèctric, electrònic i òptic 3,6 2,6 2,0 1,4 Fabricació material de transport 4,3 2,7 2,1 1,7 Fabricació manufactures diverses 2,8 2,0 1,1 0,9 Construcció 10,9 12,1 9,8 11,1 Serveis 46,9 52,8 65,3 68,8 Comerç i reparació 19,0 21,0 20,4 20,2 Hoteleria 4,2 4,3 5,6 6,0 Transports i comunicacions 5,7 5,6 5,8 5,7 Altres activitats empresarials 6,1 8,4 14,8 16,8 Educació 2,3 2,3 3,6 3,6 Sanitat 3,0 3,7 4,9 5,7 Administracions públiques 2,8 3,1 4,7 5,0 Altres serveis 3,9 4,4 5,6 5,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya significa que la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en el sector, atès que el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. En cas contrari, si l índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té un pes menor en l estructura productiva que al conjunt de Catalunya. Els resultats que es mostren al quadre posen de manifest que el Vallès Oriental té una especialització productiva més elevada en la indústria i en la construcció, mentre que en el cas dels serveis és més reduïda. Quant a la indústria, l índex assoleix un valor de 178,3 (que és el quocient multiplicat per 100 entre el pes del sector en l estructura productiva de la comarca 34,4 % i el pes del sector en l estructura productiva catalana 19,3 % ). Els subsectors industrials amb un índex d especialització més elevat, i per tant amb més pes en l estructura productiva comarcal que en la catalana, són el cautxú i plàstic (amb un índex igual a 331,6, és a dir, que el sector té un pes 3,3 vegades més elevat al Vallès Oriental que a Catalunya), la química (243), la metal lúrgia i productes metàl lics (232,3) i la fabricació de manufactures diverses (230). Pel que fa a les branques dels serveis, el Vallès Oriental presenta una especialització menor en totes les branques que s hi inclouen, amb l excepció SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 37

35 Quadre Índex d'especialització productiva del Vallès Oriental Agricultura 74,9 88,7 Indústria 172,6 178,3 Act. extractives, energia i aigua 79,4 81,3 Alimentació, begudes i tabac 92,6 103,9 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 129,4 133,6 Fusta i suro 142,9 136,7 Paper, edició i arts gràfiques 116,0 139,0 Química 231,3 243,0 Cautxú i plàstic 317,1 331,6 Minerals no metàl lics 153,6 184,2 Metal lúrgia i productes metàl lics 214,7 232,3 Maquinària i equips mecànics 148,8 154,6 Equip. elèctric, electrònic i òptic 181,6 178,1 Fabricació material de transport 206,0 158,9 Fabricació manufactures diverses 245,4 230,0 Construcció 110,7 109,3 Serveis 71,8 76,7 Comerç i reparació 93,0 103,5 Hoteleria 74,5 71,9 Transports i comunicacions 97,7 98,7 Altres activitats empresarials 41,7 49,8 Educació 62,6 64,5 Sanitat 61,3 64,8 Administracions públiques 58,5 62,2 Altres serveis 70,8 76,4 Total 100,0 100,0 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya del comerç i la reparació (103,5), mentre que en el cas dels transports i comunicacions, el pes del sector és similar a la comarca i al conjunt de Catalunya. Cal remarcar també l escassa especialització de la comarca en les altres activitats empresarials incloses en el sector serveis, l educació, la sanitat i les administracions públiques. L activitat econòmica està repartida entre els 43 municipis que integren el Vallès Oriental d una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallès concentren el 46,2 % dels ocupats i el 42,8 % de la població. D altra banda, els dos municipis més grans de la comarca, Granollers i Mollet del Vallès, que l any 2005 han tingut el 30,2 % de la població comarcal, han acumulat el 30,8 % dels ocupats, és a dir, que és dona una concentració elevada dels treballadors en els municipis amb més habitants de la comarca. Al quadre es mostren els cinc municipis que tenen més ocupats en cada un dels sectors productius. Es pot observar que Granollers concentra la major part dels treballadors en la indústria (15,4 %), en la construcció (14,6 %) i, especialment, en els serveis (25,6 %). En el cas de la indústria també tenen un nombre elevat d afiliats a la Seguretat Social les Franqueses del Vallès, Lliçà de Vall, Parets del ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

36 Quadre Concentració dels afiliats als municipis del Vallès Oriental. Any En percentatge Afiliats totals Granollers 20,6 Mollet del Vallès 10,2 Parets del Vallès 5,9 Franqueses del Vallès, les 5,0 Montornès del Vallès 4,5 Total 46,2 Afiliats indústria Granollers 15,4 Franqueses del Vallès, les 7,4 Lliçà de Vall 7,3 Parets del Vallès 7,3 Mollet del Vallès 6,6 Total 44,0 Afiliats construcció Granollers 14,6 Mollet del Vallès 9,1 Franqueses del Vallès, les 6,1 Cardedeu 5,8 Sant Celoni 4,4 Total 40,0 Afiliats serveis Granollers 25,6 Mollet del Vallès 12,9 Parets del Vallès 5,8 Caldes de Montbui 4,3 Sant Celoni 4,3 Total 52,9 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya Vallès i Mollet del Vallès. Pel que fa a la construcció, Mollet del Vallès, les Franqueses del Vallès, Cardedeu i Sant Celoni són els municipis, després de Granollers, amb més ocupats; mentre que, finalment, en els serveis, juntament amb la capital comarcal, els municipis amb més afiliats a la Seguretat Social són Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Caldes de Montbui i Sant Celoni. L augment del nombre d afiliats a la Seguretat Social en els municipis de la comarca ha estat força desigual en el període (mapa ). Així, en termes percentuals, els municipis que han assolit un augment més notable de l ocupació (més del 6 % anual acumulatiu) han estat Campins, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Esteve de Palautordera, Sant Quirze Safaja, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Fogars de Montclús, Cànoves i Samalús, Sant Pere de Vilamajor i Gualba, tots, amb l excepció de la Roca del Vallès, amb un nombre relativament reduït de treballadors en els seus termes municipals. Pel que fa als cinc municipis amb un nombre de treballadors més elevat l any 2005, l evolució dels afiliats també ha estat desigual, atès que Montornès del Vallès (el 4,9 % d augment anual acumulatiu), les Franqueses del Vallès (3,9 %) i, tot i que menys, Granollers (3,1 %), han crescut per sobre del conjunt de la comarca; mentre que Parets SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 39

37 Superior al 6% Entre el 2,9% (mitjana comarcal) i el 6% Entre el 0% i el 2,9% (mitjana comarcal) Inferior al 0% Mapa Evolució dels afiliats als municipis del Vallès Oriental. Període Taxa creixement interanual, en % Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya del Vallès (2,7 %) i Mollet del Vallès (2,2 %) han crescut menys que la mitjana del Vallès Oriental. En canvi, en termes absoluts els municipis que han assolit un increment més notable del nombre de treballadors han estat Granollers (4.208 treballadors, que representen el 21,6 % de l increment assolit pel conjunt de la comarca), Mollet del Vallès (1.514), Montornès del Vallès (1.402), les Franqueses del Vallès (1.276), la Roca del Vallès (1.182) i Parets del Vallès (1.082). A la banda oposada, cinc municipis han perdut llocs de treball en aquest període; són especialment ressenyables Lliçà de Vall (670 persones), Martorelles (274) i la Llagosta (204). Quadre Distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Social per dimensió de l'empresa. En percentatge Any 2000 Any 2005 Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Catalunya Fins a 50 treballadors 62,0 53,1 61,7 52,5 De 51 a 250 treballadors 25,3 21,6 26,3 21,8 Des de 251 treballadors 12,7 25,3 12,0 25,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

38 En la distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Social per dimensió d empresa, en el quadre s observa que el 61,7 % dels assalariats de la comarca treballen en empreses de fins a 50 treballadors, el 26,3 %, en empreses de 51 a 250 treballadors, i el 12 %, en empreses amb més de 250 treballadors. En relació amb el conjunt de Catalunya, s observa un pes més elevat a la comarca de les empreses més petites i de les mitjanes, mentre que el pes de les empreses més grans és inferior a la comarca que al conjunt de Catalunya. Distribució i evolució de l atur Les dades d atur registrat a les oficines de l INEM assenyalen que a la comarca del Vallès Oriental hi ha hagut persones aturades l any 2005, el 5,4 % del total català, lleugerament per sobre del 5,2 % que representa la població del Vallès Oriental en el conjunt de Catalunya. D altra banda, cal destacar que l any 1983 l atur a la comarca representava el 4 % del de l economia catalana, mentre que al Vallès Oriental hi vivia el 3,1 % de la població catalana. En aquests 22 anys l evolució de l atur registrat ha estat menys favorable al Vallès Oriental que al conjunt de Catalunya, atès que el nombre d aturats a la comarca ha enregistrat un descens anual acumulatiu de l 1,6 %, mentre que a l economia catalana aquesta disminució anual s ha situat en el 2,9 %. 5 Al gràfic es pot comprovar que la variació interanual de l atur registrat a la comarca té un comportament, a grans trets, similar al de Catalunya. En els períodes de creixement econòmic compresos del 1987 al 1990, d una banda, i del 1995 al 2000, de l altra, l atur registrat va disminuir considerablement, tant al Vallès Oriental com a Catalunya. D altra banda, en els períodes i , anys de desacceleració de l activitat econòmica, l atur va créixer de manera significativa en aquests dos àmbits territorials. S observa, en general, que en les etapes de recuperació econòmica l evolució de l atur va ser lleugerament més favorable a la 30 Taxa de variació interanual, en % Vallès Oriental Catalunya Gràfic Atur registrat. Dades del mes de març de cada any Font: Idescat 5 Dades referides al mes de març de cada any. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 41

39 comarca que al conjunt del Catalunya, mentre que en les fases de desacceleració, l atur va créixer més al Vallès Oriental que a l economia catalana. Finalment, en els dos darrers anys l evolució del nombre d aturats a la comarca i a Catalunya va ser molt favorable, com a conseqüència de la revifada de l activitat econòmica. Pel que fa a la distribució de l atur per sexes, amb dades referides a l any 2005, de les persones en situació d atur registrat, el 40,7 % han estat homes i el 59,3 %, dones. El fet que l atur femení superi significativament l atur masculí és una pauta de comportament habitual tant al Vallès Oriental com al conjunt de Catalunya; això no obstant, el pes de l atur femení a la comarca és superior a la mitjana de Catalunya, on el 56,7 % de les persones aturades l any 2005 han estat dones. D altra banda, el 39,9 % dels aturats del Vallès Oriental tenien més de 44 anys, el 35,8 %, entre 30 i 44 anys, i el 24,3 %, menys de 29 anys. Quan es comparen aquests percentatges amb els del conjunt de l economia catalana es posa de manifest un pes major en la distribució dels aturats a la comarca de les persones de 30 a 44 anys, mentre que la situació és la contrària en les altres dues franges d edat considerades. Pel que fa a la composició de l atur per nivells de formació, el 74,3 % de les persones aturades tenien un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, per sobre del percentatge que representaven aquests col lectius en la composició de l atur en el conjunt de Catalunya (70,8 %). D altra banda, el 4,6 % dels aturats a la comarca tenien estudis universitaris, mentre que a Catalunya aquest percentatge se situava en el 6,5 % de les persones aturades. Aquestes xifres indiquen que el nivell de formació dels aturats del Vallès Oriental ha estat lleugerament inferior que el del Principat. Per sectors d activitat econòmica, l atur es concentrava en els serveis i la indústria, que sumen el 85,3 % de l atur de la comarca. La distribució sectorial de l atur, de la mateixa manera que succeïa en l ocupació, ha estat lleugerament diferent al Vallès Oriental i a Catalunya. Els aturats del sector serveis representaven el 54,4 % de l atur total de la comarca, mentre que a Catalunya en representaven el 59,1 %. En canvi, el pes de l atur a la indústria era superior al Vallès Oriental que al conjunt de l economia catalana, contràriament a la situació de la construcció (quadre ). Per a un nivell superior de desagregació territorial, al quadre es mostra com ha evolucionat l atur registrat als municipis de la comarca del 1983 al Els municipis amb un descens més pronunciat de l atur en aquest període han estat Granollers ( persones), Mollet del Vallès ( 943), Canovelles ( 726), la Llagosta ( 562) i Montornès del Vallès ( 356). En canvi, el nombre d aturats ha augmentat en 19 municipis, per bé que tan sols en 4 l increment ha estat superior a les 100 persones: Lliçà de Munt, Bigues i Riells, Lliçà de Vall i l Ametlla del Vallès. D altra banda, des de l any 2000 fins al 2005 l atur registrat s ha incrementat a un bon nombre de municipis del Vallès Oriental, mentre que en el període va disminuir pràcticament a tots els municipis de la comarca. La informació referida a la taxa d atur registrat, obtinguda com el quocient entre l atur registrat i la població activa, posa de manifest que la situació del Vallès Oriental és similar a la del conjunt de Catalunya. Això no obstant, cal valorar amb cautela aquestes xifres relatives a la taxa d atur, atès que s han obtingut com el quocient entre l atur registrat l any 2005 i la població activa de l any 2001, darrer any per al qual es disposa d aquesta informació. Aquest fet pot provocar que les taxes d atur obtingudes siguin superiors a les reals, atès que amb tota probabilitat la població activa de les diferents comarques catalanes entre els anys 2001 i 2005 hagi augmentat de manera considerable. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

40 Quadre Atur registrat per sexe, edat, nivell de formació i sector d'activitat econòmica. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Aturats Per sexe Homes 40,7 43,3 Dones 59,3 56,7 Total 100,0 100,0 Per edat De 16 a 29 anys 24,3 25,1 De 30 a 44 anys 35,8 33,9 De 45 anys i més 39,9 41,0 Total 100,0 100,0 Per nivells de formació Sense estudis 0,1 0,1 Estudis primaris 3,0 2,3 Certificat escolar 40,4 37,8 EGB/batx. elem./grad. esc. 33,9 34,0 BUP/batx. superior/cou 8,6 10,9 FP 9,3 8,4 Titulat de grau mitjà 2,2 2,6 Titulat de grau superior 2,4 3,9 Total 100,0 100,0 Per sector d'activitat econòmica Agricultura 0,6 0,7 Indústria 30,9 23,9 Construcció 7,4 9,1 Serveis 54,4 59,1 Sense ocupació anterior 6,7 7,1 Total 100,0 100,0 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya L any 2005, la taxa d atur del Vallès Oriental ha estat del 6,7 %, mentre que al conjunt de Catalunya ha estat del 6,6 %. Un total d 11 comarques catalanes han tingut l any 2005 un atur que s ha situat per sobre de la mitjana del Vallès Oriental, mentre que a totes les comarques de la demarcació de Barcelona, amb l excepció de l Alt Penedès i el Barcelonès, la taxa d atur s ha situat per sobre de la que s ha enregistrat al Vallès Oriental. Dins de la comarca, l any 2005 hi ha hagut 16 municipis amb una taxa d atur que superava la mitjana comarcal. Entre aquests n hi ha 6 dels més grans de la comarca: les Franqueses del Vallès (7,6 %), Mollet del Vallès (7,3 %), Canovelles (7,2 %), Parets del Vallès (7,1 %), Sant Celoni (7,1 %) i Montornès del Vallès (7,1 %). En canvi, altres municipis amb un nombre elevat d habitants com Granollers (6,5 %), Cardedeu (6 %) i Caldes de Montbui (5,6 %), han tingut una taxa d atur inferior a la mitjana del Vallès Oriental. Finalment, cal destacar que un conjunt de 10 municipis, que tenen com a característica comuna l escàs volum de població, han tingut una taxa d atur que s ha situat per sota del 5 %: Granera, Sant Quirze Safaja, Montseny, Fogars de Montclús, Castellcir, Tagamanent, Figaró-Montmany, Cànoves i Samalús, Campins i Vallromanes (mapa ). SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 43

41 Quadre Atur registrat per municipis. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any Creixement absolut Aiguafreda Ametlla del Vallès, l' Bigues i Riells Caldes de Montbui Campins Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Castellcir Castellterçol Figaró-Montmany Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, les Garriga, la Granera Granollers Gualba Llagosta, la Lliçà d Amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Martorelles Mollet del Vallès Montmeló Montornès del Vallès Montseny Parets del Vallès Roca del Vallès, la Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni Sant Esteve de Palautordera Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Pere de Vilamajor Sant Quirze Safaja Santa Eulàlia de Ronçana Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès Vallès Oriental % s/catalunya 4,0 4,0 4,9 4,7 5,4 Catalunya Municipi segregat el 1983 del terme de la Roca del Vallès i del de Montornès del Vallès, el qual ja va formar municipi independent entre 1936 i La variació de l'atur correspon al període Font: Idescat ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

42 Superior al 6,7% (mitjana Vallès Oriental) Entre el 5% i el 6,7% (mitjana Vallès Oriental) Inferior al 5% Mapa Taxa d'atur per municipis. Any Dades del mes de març Nota: La taxa d'atur s'ha obtingut del quocient entre l'atur registrat i la població activa de l'any Font: Idescat Quadre Atur registrat per àrees. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any Creixement anual acumulatiu Baix Montseny ,0 Baix Vallès ,1 Mercat de treball de Granollers ,3 Altres ,9 Vallès Oriental ,6 Catalunya ,0 Nota: Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina. Baix Vallès: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles. Mercat de treball de Granollers: l'ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Altres: Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja i Vilalba Sasserra. Font: Idescat i elaboració pròpia Quan s analitza l evolució de l atur registrat a les quatre grans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca, es posa de manifest que del 1983 al 2005 al Baix Montseny i a la zona del mercat de treball de Granollers hi ha hagut un descens del SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 45

43 8,0 7,5 7,3 Taxa d atur, en % 7,0 6,5 6,0 5,5 6,8 7,3 6,3 6,7 6,6 5,0 4,7 4,5 4,0 Baix Montseny Baix Vallès Mercat de treball de Granollers Altres Vallès Oriental Catalunya Gràfic Taxa d'atur per àrees. Any Dades del mes de març de cada any, en percentatge Notes: La taxa d'atur s'ha obtingut del quocient entre l'atur registrat i la població activa de l'any Vegeu el quadre pel que fa als municipis que integren cada una de les àrees. Font: Idescat nombre d aturats en termes percentuals inferior al del conjunt de la comarca, mentre que al Baix Vallès i a l àrea que engloba la resta de municipis de la comarca la reducció ha estat més pronunciada (quadre ). Pel que fa a la taxa d atur registrat en aquestes àrees, la zona del mercat del treball de Granollers (6,3 %) i la zona que agrupa la resta de municipis (4,7 %), s han situat lleugerament per sota del conjunt del Vallès Oriental, el Baix Montseny (6,8 %) ha tingut una taxa d atur similar a la mitjana comarcal, mentre que al Baix Vallès (7,3 %) la taxa d atur ha estat superior a la de la comarca (gràfic ). Dinàmica de la contractació L any 2005 s han formalitzat contractes de treball al Vallès Oriental, que representa el 5,1 % dels contractes signats a Catalunya aquest any, lleugerament per sota del 5,2 % que representava la població del Vallès Oriental en el total català. Aquesta xifra significa un increment del 21,2 % respecte a la mitjana dels contractes signats en el període , fet que posa de manifest el dinamisme del mercat de treball de la comarca el darrer any. Els darrers vuit anys el percentatge de contractes indefinits signats a la comarca s ha situat una mica per sota del 12 %, mentre que aproximadament el 88 % han estat temporals. La distribució del nombre de contractes entre indefinits i temporals a la comarca ha estat semblant a la del conjunt de Catalunya, on al voltant del 13 % dels contractes han estat indefinits en aquest període (quadre ). Pel que fa a la distribució dels contractes per sexe, amb dades referides a l any 2005, dels contractes, el 52,6 % han estat signats per homes i el 47,4 %, per dones, percentatges molt similars als que s han enregistrat a Catalunya. Quant a l edat, tan sols l 11,4 % de les persones que han aconseguit un contracte de treball al Vallès Oriental tenien més de 44 anys, mentre que el 54,5 % en tenien menys de 30. Pel que fa a la composició dels contractes per nivells de formació, el 57,3 % de les persones ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

44 Quadre Nombre i tipus de contractes. Vallès Oriental Vallès Oriental/ Contractes Indefinits % Temporals % Catalunya % ,2 89,8 5, ,7 88,3 5, ,4 88,6 4, ,3 87,7 5, ,4 87,6 4, ,0 88,0 5, ,2 88,8 5, ,9 88,1 5,1 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya Quadre Contractes per sexe, edat, nivell de formació i sector d'activitat econòmica. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total Contractes Per sexe Homes 57,3 51,9 52,6 53,1 52,1 52,2 Dones 42,7 48,1 47,4 46,9 47,9 47,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat De 16 a 29 anys 46,4 55,6 54,5 46,4 54,7 53,7 De 30 a 44 anys 37,3 33,7 34,1 37,7 33,7 34,2 De 45 anys i més 16,3 10,7 11,4 15,9 11,6 12,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Per nivell de formació Sense estudis 5,0 5,8 5,7 5,0 6,2 6,1 Estudis primaris 3,2 5,9 5,6 4,3 6,4 6,1 Certificat escolar 16,0 19,4 19,0 14,8 16,6 16,4 EGB / batx. elem. / grad. esc. 43,6 37,6 38,3 38,3 35,2 35,6 BUP / batx. superior / COU 12,9 14,1 13,9 14,7 16,2 16,0 FP 10,3 11,1 11,0 11,3 11,2 11,2 Titulat de grau mitjà 3,6 3,1 3,1 4,5 4,1 4,1 Titulat de grau superior 5,5 3,0 3,3 7,0 4,2 4,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Per sector d'activitat econòmica Agricultura 0,8 0,6 0,6 1,4 2,3 2,1 Indústria 27,6 12,0 13,9 15,2 7,2 8,3 Construcció 9,8 9,1 9,1 9,1 11,3 11,0 Serveis 61,8 78,4 76,4 74,3 79,3 78,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 47

45 que han signat un contracte de treball al Vallès Oriental tenien un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, per sobre del que representen aquests col lectius en els contractes signats en el conjunt de Catalunya (52 %). En canvi, tan sols el 6,7 % dels contractes han estat signats per persones amb estudis superiors, mentre que al Principat aquest ha estat el nivell educatiu de les persones que han signat el 8,6 % del nombre total de contractes. Per sectors d activitat, el 76,4 % dels contractes corresponien al sector serveis, 2,2 punts percentuals menys que al conjunt de Catalunya, mentre que el 13,9 %, més de cinc punts percentuals més que al conjunt de l economia catalana, han estat signats a la indústria (quadre ). Expedients de regulació d ocupació Els expedients de regulació d ocupació a la comarca del Vallès Oriental han afectat treballadors en el període , el 4 % dels treballadors afectats per aquesta contingència al conjunt de Catalunya, percentatge que se situa clarament per sota del que representen la població i l ocupació comarcals en relació amb el total català. En aquests anys, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d ocupació ha oscil lat d una manera pronunciada, des de les 338 persones afectades l any 2000 a les de l any 1993 (quadre ). L any 2005 ha disminuït respecte de l any anterior el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d ocupació al Vallès Oriental, mentre que al Principat ha augmentat considerablement. En tot cas, els darrers anys, com a conseqüència de la bona marxa de l economia, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d ocupació ha estat molt inferior que en la primera meitat de la dècada dels noranta, quan tant al Vallès Oriental com a Catalunya el nombre d expedients de regulació i de treballadors afectats va ser molt elevat. Quadre Expedients de regulació d'ocupació autoritzats. Nombre Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental / Cat. % Expedients Treballadors Expedients Treballadors Expedients Treballadors autoritzats afectats autoritzats afectats autoritzats afectats ,5 1, ,4 5, ,5 3, ,3 4, ,4 5, ,2 3, ,3 3, ,3 2, ,3 5, ,0 7, ,4 4, ,1 5, ,6 5, ,6 2, ,5 5, ,0 4,2 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

46 El treball estranger al Vallès Oriental 1 Els últims anys a la comarca del Vallès Oriental ha tingut lloc, com a bona part de Catalunya, una notable entrada de població estrangera. Sens dubte, aquest fenomen migratori ha comportat canvis en la configuració de la societat i en particular del mercat de treball que els ha acollit. Per conèixer l abast d aquest fenomen a la comarca del Vallès Oriental, a continuació analitzem a grans trets la situació actual pel que fa a volum de població d origen estranger, els sectors d activitat on treballen, el seu nivell de formació, els tipus d ocupacions en què són contractats, el nivell d atur, etc. D acord amb la informació que facilita el padró municipal d habitants, a 1 de gener de 2005, estrangers residien al Vallès Oriental, i representaven el 8,8 % de la població de la comarca. L augment de població estrangera ha estat molt important el darrer quinquenni; de fet, l any 2000 la població estrangera era de només persones (el 2,2 % de la població). En aquest període , el creixement acumulat de la població estrangera ha estat més intens al Vallès Oriental que al conjunt de Catalunya. Però el fet que a la comarca la població amb nacionalitat espanyola hagi augmentat (principalment atreta per una oferta immobiliària a preus relativament assequibles en una comarca ben comunicada amb Barcelona), ha comportat que el creixement absolut de la població total vallesana respecte de l any 2000 hagi estat protagonitzat a parts iguals per estrangers i per nacionals ( i més, respectivament). En canvi, al conjunt de Catalunya l augment de població ha estat degut fonamentalment a l entrada d estrangers (el 84 % d habitants nous han estat estrangers). Així doncs, el pes de la població estrangera al Vallès Oriental (8,8 %) ha quedat situat per sota de la mitjana catalana (11,4 %). Per nacionalitats, el col lectiu d estrangers més nombrós al Vallès Oriental ha estat l africà, ja que ha representat el 43,2 % dels estrangers ( h.), seguit del llatinoamericà (34 %; h.). Precisament aquest últim col lectiu destaca perquè ha estat el que més ha crescut en el període analitzat; de 667 empadronats l any 2000 s ha passat a el 2005, és a dir, més. També ha estat notable l augment d africans i d europeus de fora de la Unió Europea (9.695 i més, respectivament). Al conjunt de Catalunya, per contra, el col lectiu més nombrós ha estat el de llatinoamericans (han representat el 38,9 % dels estrangers), seguit del d africans (25,1 %). Per conèixer la participació dels estrangers al mercat de treball de la comarca vallesana i les seves característiques principals ens centrarem en la informació procedent dels registres d afiliació a la Seguretat Social i dels registres de contractació i demandes d ocupació del Servei d Ocupació de Catalunya (SOC). En tots els casos, la informació es refereix a 31 de desembre de La xifra d estrangers afiliats a la Seguretat Social 2 que treballaven en centres de treball de la comarca del Vallès Oriental s ha elevat a , el 8,8 % de l afiliació comarcal. S ha mantingut, per tant, l equilibri entre el pes que tenien els estrangers en el conjunt 1 Les fonts d informació emprades són les següents: padró municipal, Institut Nacional d Estadística; registres d afiliació a la Seguretat Social, Secretaria d Estat de la Seguretat Social, i registres de contractació i atur, Observatori del Treball, Departament de Treball i Indústria. 2 Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de treballadors autònoms. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 49

47 de la població i en el total de l afiliació. Per grans sectors d activitat, gairebé la meitat dels estrangers, concretament el 48,7 %, ha treballat al sector serveis; a continuació, trobem la indústria (25 %) i la construcció (24,6 %), amb un percentatge similar d estrangers i, finalment, l agricultura, que ha concentrat l 1,7 % dels afiliats. Si es compara aquesta distribució amb la dels nacionals, es pot destacar com a trets principals el major pes dels estrangers en la construcció i l agricultura (en el cas dels nacionals, aquests sectors apleguen el 10,9 % i el 0,6 % dels afiliats) i la menor participació a la indústria (35,3 % dels afiliats nacionals). Quant a branques d activitat s observa una forta concentració dels afiliats estrangers en determinades activitats; podríem dir així que s estarien creant el que molts experts anomenen nínxols laborals. En concret, més de la meitat dels afiliats estrangers s han localitzat en tal sols cinc activitats: la construcció (on s ha aplegat un de cada quatre afiliats), l hoteleria, el comerç al detall, les altres activitats empresarials (on s han localitzat, entre d altres, les empreses de treball temporal) i el comerç a l engròs. L afiliació nacional, per contra, ha estat força distribuïda per branques d activitat. Quant a les activitats en les quals hi ha hagut una proporció de treball estranger més elevat amb relació al total d ocupats, destaca la silvicultura i l explotació forestal, amb 41 estrangers per cada 100 ocupats. A continuació trobem correus i telecomunicacions (23,4 %), l hoteleria (18,7 %), l agricultura, ramaderia i caça (18,6 %) i la construcció (17,9 %). A l altre extrem, les activitats en les quals el pes del treball estranger ha estat menor (inferior al 3 %) han estat les assegurances i plans de pensions; activitats auxiliars de mediació financera, i maquinària i materials elèctrics. Per sexes, destaca la baixa proporció de dones estrangeres afiliades a la Seguretat Social (de cada 100 estrangers afiliats, només 25 han estat dones) i la forta concentració d aquestes en el sector serveis (el 76 % de les estrangeres que treballaven). En comparació amb les nacionals sobresurt la proporció d estrangeres que han treballat a l hoteleria (el 20,3 % de les ocupades) i a les altres activitats empresarials (10,8 %). En el cas dels homes estrangers s observa una distribució sectorial força més equilibrada: el 39,7 % ha treballat als serveis; el 31,6 %, a la construcció; el 26,7 %, a la indústria, i el 2 %, a l agricultura, fet que contrasta amb el que ha succeït entre els homes de nacionalitat espanyola, que s han concentrat als serveis i la indústria, principalment. L anàlisi de l afiliació per règims mostra que dels afiliats estrangers que treballaven al Vallès Oriental, , és a dir, el 93,6 % del total, han estat afiliats al règim general de la Seguretat Social i tan sols 815 (el 6,4 %), al règim especial de treballadors autònoms. Certament aquest pes del treball per compte propi entre els estrangers ha estat baix, sobretot si es compara amb el que s observa entre els afiliats nacionals (el 22,2 % han estat autònoms). En particular, d aquest col lectiu d estrangers que han treballat per compte propi, cal fer esment de l elevada concentració en certes activitats; de fet, gairebé el 60 % dels estrangers que eren autònoms han treballat en un d aquests subsectors: la construcció (30,9 %), el comerç al detall (16,2 %) o l hoteleria (11,3 %). Una altra font d informació que ens dóna una idea de les característiques principals dels estrangers que treballaven al Vallès Oriental ha estat la contractació laboral registrada al Servei d Ocupació de Catalunya. Segons aquestes dades, dels ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

48 , ,4 % ,7 18,6 17,9 17,2 16,2 14,7 13,8 12,7 10 Mitjana comarcal 8,8% 5 0 Silvic. i explot. fores. Correus i telec. Hoteleria Agr. ramad. i caça Construcció Minerals metàl lics Mediació financera Indústria paper Llars pers. domèstic. Minerals no metàl. ni energ. Gràfic 1. Activitats amb un percentatge d afiliats estrangers més elevat. Vallès Oriental. 31 de desembre de 2005 Font: Secretaria d Estat de la Seguretat Social, MTAS contractes de treball formalitzats al Vallès Oriental durant l any 2005, el 20 % ha estat signat per treballadors estrangers, això és, contractes. Un dels trets principals que podem assenyalar és que els estrangers han signat menys contractes indefinits que els treballadors amb nacionalitat espanyola: la proporció ha estat del 8,7 % i del 12,8 %, respectivament. D altra banda, i tal com hem vist en analitzar l afiliació a la Seguretat Social, el pes dels homes ha estat força superior al de les dones: tres de cada quatre contractes han estat signats per homes. En el cas dels nacionals, en canvi, les dones han aplegat una mica més de la meitat dels contractes. Per edats, el col lectiu que ha sumat més contractes ha estat el de 30 a 44 anys, amb el 51,2 % del total (entre els nacionals ho ha estat el dels joves de menys de 30 anys, amb el 58 % dels contractes). Quant al nivell de formació, més de la meitat dels estrangers que han formalitzat un contracte de treball, concretament el 54 %, no tenien estudis o tenien un nivell de formació baix (estudis primaris o certificat d escolaritat). Aquest percentatge s ha reduït al 24 % quan s ha tractat dels nacionals. Pel que fa al sector d activitat, el 65 % dels contractes fets a estrangers ha estat per treballar al sector serveis; el 18,3 %, a la construcció; el 14,6 %, a la indústria, i l 1,8 %, a l agricultura. Si comparem aquesta distribució amb la dels nacionals, destaca, com en el cas de l afiliació, el percentatge d estrangers contractats a la construcció i l agricultura. Un altre aspecte que cal ressenyar és que el sector industrial ha estat el que ha fet més contractes indefinits als seus treballadors, ja siguin nacionals o estrangers: en el cas d aquests últims el percentatge d indefinits ha estat de gairebé el 17 %, força per sobre de la mitjana dels estrangers, del 8,7 %. Per branques d activitat, la que ha aplegat més contractes de treball ha estat la d altres activitats empresarials (el 40,3 %). Cal recordar que en aquesta branca ha estat on s han localitzat, entre d altres, les empreses de treball temporal. La segona branca en nombre de contractes formalitzats ha estat la construcció (18,3 %); i la tercera, a certa distància, l hoteleria (5,7 %). SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 51

49 Quant al tipus d ocupacions en què han estat contractats els estrangers al Vallès Oriental, sobresurt, amb escreix, la de peons de les indústries manufactureres, amb el 50,1 % dels contractes. Sens dubte, la forta concentració de contractes en aquesta ocupació ha estat conseqüència de la importància del sector industrial a la comarca. Les altres dues ocupacions en nombre de contractes han estat la d empleats domèstics i personal de neteja d edificis (7,1 %) i la de peons de la construcció (6,6 %). En el cas del conjunt de Catalunya, on el pes de la indústria en l estructura sectorial ha estat menor, s observa una major diferenciació en el tipus d ocupacions principals: el 18,9 % dels contractes fets a estrangers han estat per treballar com a peons de les indústries manufactureres; el 14,6 %, com a empleats domèstics i personal de neteja d edificis; el 10,8 %, com a treballadors de serveis de restauració; el 9 %, com a peons de la construcció; el 6,5 %, com a treballadors d obres estructurals de la construcció, i el 5,9 %, com a peons agraris o pesquers. Pel que fa a la durada dels contractes temporals signats per estrangers el 2005 al Vallès Oriental, els més nombrosos han estat els de durada indeterminada, amb el 38,3 % dels contractes temporals (principalment acostumen a ser contractes d obra i servei). A continuació trobem els contractes de menys d un mes (24,6 %) i els de 3 a 6 mesos (17,6 %). En el cas dels nacionals, en canvi, s observa un menor pes dels contractes de durada indeterminada (32,5 %) i una major proporció de contractes de més curta durada (el 50,7 % ha durat menys de 3 mesos, mentre que en el cas dels estrangers ha estat el 38,3 %). Si tenim en consideració la dimensió de les empreses, veiem que les que han contractat més estrangers han estat les més petites, d 1 a 10 treballadors. Aquest fet ha estat especialment significatiu en el cas de la contractació indefinida; el 78 % dels contractes indefinits signats per estrangers han estat per treballar en empreses de menys de 50 treballadors. En resum, els treballadors estrangers que han estat contractats al Vallès Oriental durant el 2005 ho han estat per treballar, principalment, a microempreses del sector industrial com a peons d indústries manufactureres, en molts casos probablement a través d empreses de treball temporal. Per acabar, la informació relativa als aturats inscrits a les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya indica que a 31 de desembre de 2005 al Vallès Oriental es comptabilitzaven aturats estrangers. Quant al perfil d aquests aturats, responia al d un home d entre 30 i 44 anys que amb anterioritat havia treballat al sector serveis, tenia un nivell de formació d educació general 3 i sol licitava una ocupació com a treballador no qualificat. En el cas dels aturats amb nacionalitat espanyola el perfil corresponia al d una dona de més de 45 anys que també havia treballat al sector serveis, tenia educació general i demanava igualment una ocupació com a treballadora no qualificada. Amb relació al conjunt d estrangers aturats a Catalunya, els que vivien al Vallès Oriental n han representat el 4,2 %; si comparem aquesta proporció amb la que representava la comarca quant a volum de població estrangera i afiliada a la Seguretat Social 3 Nivell formatiu que inclou les persones que tenen certificat escolar, han completat els estudis d educació general bàsica o de batxillerat. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

50 (recordem, en els dos casos, del 8,8 %) es pot deduir que l atur ha afectat menys els estrangers del Vallès Oriental. També es pot destacar que el percentatge d aturats estrangers que han treballat amb anterioritat al sector industrial ha estat força més elevada al Vallès (16,1 %) que al conjunt de Catalunya, si bé aquest fet respon a una estructura sectorial més industrialitzada. Una altra diferència ha estat que el nombre d estrangers que han demanat una ocupació com a treballador no qualificat ha estat especialment elevat en el cas del Vallès Oriental (67 % davant d una mitjana del 51 % al conjunt de Catalunya). Per tant, podem assenyalar que la població estrangera localitzada al Vallès ha constituït una oferta de treball no especialitzada. Per acabar, podem concloure que l entrada d estrangers al mercat de treball del Vallès Oriental no representa a hores d ara un impacte d efectes extraordinaris, tanmateix sí que pot estar provocant un cert canvi en els subsectors i tipus d ocupacions en què s està localitzant aquesta oferta de treball nouvinguda, atès que una de les seves característiques és, sens dubte, la forta concentració en certes activitats i ocupacions. Caldrà estar atents els propers anys perquè aquest fet no impliqui una segmentació del mercat laboral de la comarca i una precarització de les condicions de treball. Manuela Redondo Avilés Departament de Treball i Indústria Síntesi L increment de l activitat econòmica al Vallès Oriental els darrers anys s ha traduït en un creixement notable de l ocupació. En el període , el nombre d afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el 2,9 % anual acumulatiu, una taxa similar al 3 % del conjunt de Catalunya. El nombre d afiliats al règim general de la Seguretat Social, que l any 2005 representava el 79,2 % dels afiliats de la comarca, ha assolit en aquest període un augment inferior (2,8 % anual acumulatiu) que el d afiliats al règim especial d autònoms (3,5 %), que el 2005 ha significat el 20,8 % dels treballadors de la comarca. En aquests anys, a la indústria hi ha hagut un descens dels llocs de treball de l 1 % anual acumulatiu, i aquest sector ha patit una pèrdua de pes en l estructura productiva del Vallès Oriental, atès que l any 2000 representava el 41,7 % dels afiliats a la Seguretat Social, mentre que el 2005 aquest percentatge s ha situat en el 34,4 %. En canvi, la construcció (que l any 2005 ha ocupat el 12,1 % dels treballadors de la comarca) i, especialment, els serveis (amb el 52,8 %), han augmentat el pes relatiu en l estructura productiva del Vallès Oriental. Les activitats industrials amb un pes més important en l estructura productiva del Vallès Oriental són la metal lúrgia i els productes metàl lics, la química, el SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 53

51 cautxú i plàstic i el tèxtil, confecció, cuir i calçat. Pel que fa al sector serveis, les activitats amb més presència en l estructura dels treballadors de la comarca són el comerç i la reparació, les altres activitats empresarials i els transports i comunicacions. L activitat econòmica està repartida entre els 43 municipis que integren el Vallès Oriental d una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Així, Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallès han concentrat el 46,2 % dels ocupats i el 42,8 % de la població. Finalment, l any 2005 la taxa d atur del Vallès Oriental ha estat del 6,7 %, molt similar a la del conjunt de Catalunya, que s ha situat en el 6,6 % de la població activa Indicadors socials i de qualitat de vida En aquest apartat s estudien un conjunt d indicadors referits a l ensenyament no universitari, la cultura i esport, la sanitat i els serveis socials, l habitatge, la seguretat pública, els parcs de vehicles i les entitats financeres que poden ajudar, més enllà de les dades d activitat productiva, renda i mercat de treball, a determinar la qualitat de vida de la població del Vallès Oriental. L anàlisi d aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, la població del Vallès Oriental gaudeix d un nivell de qualitat de vida força similar al del conjunt de Catalunya. Això no obstant, en comparació amb la mitjana catalana es constata la menor dotació per habitant d equipaments sanitaris (farmàcies, llits d hospital i centres extrahospitalaris), d equipaments culturals (biblioteques, arxius, museus i sales de cinema), d entitats financeres i de places en residències per a persones amb disminució. En canvi, en termes comparatius, el Vallès Oriental té una bona dotació de teatres i auditoris, d equipaments esportius i de lleure, de centres de dia per a gent gran, de mossos d esquadra i de vehicles. La informació relativa a la qualitat de vida de l Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (ERM), de l edició de l any 2000, elaborada per l Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, permet de concloure que la valoració que fan els residents a la comarca del Vallès Oriental sobre el nivell de vida existent al seu municipi és superior al del conjunt de la província de Barcelona i dels municipis de la regió metropolitana de Barcelona (RMB). Així, en el quadre es posa de manifest que el 43 % dels residents al Vallès Oriental opinen que la qualitat de vida al seu municipi és molt elevada (al conjunt de la província aquest percentatge és del 30,9 %, i a la RMB, del 29,9 %); mentre que el 52,7 % assenyala que és elevada. D altra banda, únicament el 3,4 % dels residents a la comarca opinen que el nivell de vida del seu municipi és baix o molt baix (mentre que al conjunt de la província ho pensen el 6,3 % dels ciutadans, i a la RMB, el 6,7 %). La valoració global del nivell de vida que fan els habitants del Vallès Oriental (7, en una escala d 1 a 9) se situa per sobre de les valoracions mitjanes dels residents al conjunt de comarques de la província de Barcelona (6,7) i de la RMB (6,6). ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

52 Quadre Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell de vida del municipi de residència. Any En percentatge Vallès Oriental Regió Metropolitana Província de Barcelona Barcelona Qualitat de vida molt elevada 43,0 29,9 30,9 Qualitat de vida elevada 52,7 61,1 60,7 Qualitat de vida baixa 2,8 5,5 5,2 Qualitat de vida molt baixa 0,6 1,2 1,1 NS/NC 0,9 2,3 2,1 Total 100,0 100,0 100,0 Valoració mitjana 1 7,0 6,6 6,7 1 La valoració s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8,9), elevada (6,7), baixa (3,4), molt baixa i NS/NC, i s'han desestimat els que han respost 5. Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d'estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Ensenyament no universitari En el curs , al Vallès Oriental hi havia 189 centres d ensenyament no universitari, el 68,3 % d ensenyament públic (percentatge lleugerament superior que en el conjunt de Catalunya, on aquesta xifra se situava en el 64,3 %) i el 31,7 % d ensenyament privat. En els darrers vuit cursos acadèmics ha augmentat 15 unitats el nombre de centres públics, mentre que els de titularitat privada se n han reduït dues. Aquesta evolució del nombre de centres ha provocat que hagi augmentat el 7,4 % el nombre de centres a la comarca des del curs fins al curs D altra banda, els centres d ensenyament no universitari del Vallès Oriental representen el 4,8 % dels que hi ha al conjunt de Catalunya, per sota del pes de la població comarcal en el total català (5,1 %) l any 2004 (quadre ). El nombre d alumnes d educació infantil, primària, especial i secundària ha augmentat el 5,3 % des del curs fins al Com en el conjunt de Catalunya, el nombre d alumnes matriculats va disminuir fins al curs , mentre que a partir del curs següent el nombre d alumnes va augmentar considerablement, fet que s explica, en part, per l ampliació de l ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys. En el període esmentat, l evolució del nombre d alumnes que estudien en centres públics ha augmentat el 4,8 %, mentre que en els centres privats l increment ha estat del 6,6 % (quadre ). Malgrat que l evolució del nombre d alumnes matriculats en ensenyaments no universitaris al Vallès Oriental ha estat favorable en aquest període, cal tenir en compte que en aquests anys la població de la comarca s ha incrementat el 20,8 %. En el quadre es mostren les dades relatives al nombre d alumnes del curs diferenciades segons el tipus d ensenyament. Dels estudiants que hi havia en aquest curs al Vallès Oriental, el 72,2 % eren alumnes de centres públics (molt per sobre del 59,4 % corresponent al conjunt de Catalunya) i el 27,8 % ho eren de centres privats. Aquests percentatges no eren exactament els mateixos en els diferents tipus d ensenyament. Així, estudiaven en centres públics el 67,8 % dels alumnes d educació infantil, el 72,7 % dels alumnes d educació primària i el 75 % dels de secundària (el 69,9 % dels alumnes d ESO, el 80 % dels de batxillerat i el 90,4 % dels que cursaven SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 55

53 Quadre Centres, segons el tipus d'ensenyament. Nombre Curs Curs Vallès Catalunya Vallès Vallès Catalunya Vallès Oriental Oriental/ Oriental Oriental/ Catalunya % Catalunya % Només infantil , ,1 Infantil i primària , ,3 Només secundària , ,5 Infantil, primària i secundària 0 1 0, ,0 Només educació especial , ,1 Total públic , ,1 Només infantil , ,0 Infantil i primària , ,6 Només secundària , ,7 Infantil, primària i secundària , ,0 Només educació especial , ,4 Total privat , ,3 Total centres , ,8 Font: Idescat i Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya cicles formatius de cicle mitjà o superior). D altra banda, en el curs el nombre d estudiants del Vallès Oriental representava el 5,5 % dels alumnes catalans, mentre que l any 2004 la població comarcal representava el 5,1 % de la del conjunt de Catalunya. Com a conseqüència del major pes del sector públic en l ensenyament a la comarca, el 6,7 % dels alumnes de centres públics catalans cursaven els seus estudis al Vallès Oriental, mentre que en el cas dels centres privats aquest percentatge se situava en el 3,8 %, per sota del pes de la població de la comarca en el total català. Un altre aspecte que cal remarcar amb relació a l ensenyament no universitari és el del percentatge dels alumnes nascuts a l estranger, que en el curs representaven Quadre Alumnes d'educació infantil, primària, especial i secundària. Vallès Oriental Sector públic Sector privat Total Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,5 Font: Idescat i Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

54 Quadre Alumnes, segons el tipus d'ensenyament, curs Vallès Oriental Sector públic Sector privat Total Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya Infantil , , ,7 Primària , , ,7 Especial 165 6, , ,8 Secundària , , ,2 ESO , , ,5 Batxillerat , , ,8 CFGM , , ,1 CFGS , , ,5 Total , , ,5 Font: Idescat i Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya al Vallès Oriental el 6 % dels alumnes matriculats, mentre que al conjunt de Catalunya aquesta xifra s enlairava fins al 7,4 %. Aquests percentatges eren molt superiors als centres públics (7,5 % a la comarca i 10,4 % a Catalunya) que als privats (2,2 % i 3,1 %, respectivament). Per avaluar aquests valors cal tenir en compte que l any 2004 el 8,4 % dels residents al Vallès Oriental i el 10,6 % dels de Catalunya havien nascut a l estranger. Equipaments culturals i esportius 6 L any 2004, a la comarca del Vallès Oriental hi havia 32 biblioteques finançades per entitats i institucions diverses, que representa un percentatge de 9 biblioteques/ h., xifra lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (12). El Vallès Oriental tenia 9 arxius, 15 museus o col leccions, 26 sales de cinema i 9 teatres o auditoris. En comparació amb el conjunt de Catalunya, el Vallès Oriental, amb l excepció dels teatres i auditoris, gaudeix d una dotació d equipaments culturals, relativitzada pel nombre d habitants, lleugerament més reduïda. Entre les ofertes en l àmbit de l art i la cultura del Vallès Oriental destaca la ruta Raspall, que convida a la descoberta de l arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall, com també de l arquitectura per a l estiueig, un fenomen social que va caracteritzar la comarca al principi del segle XX. A Granollers, un dels principals punts d interès és l antic Hospital de Sant Domènec, que ara funciona com a biblioteca pública. Un altre edifici que caracteritza la ciutat és la Porxada, una llotja renaixentista situada a la plaça de l Ajuntament, al costat de diferents edificis modernistes. Entre els museus de la comarca destaquen el Museu de Granollers de Ciències Naturals, el Museu Abelló (Mollet del Vallès) i el Museu Thermalia (Caldes de Montbui). De la resta d atractius naturals i culturals de la comarca es poden esmentar les termes romanes de Caldes de Montbui, el paratge de Gallecs a Mollet del Vallès, les esglésies romàniques de Gallifa, Sant Miquel del Fai, un espai natural d especial bellesa a la vall del riu Tenes, o al nord de la comarca els municipis situats a prop del Montseny. 6 Els comentaris d aquest epígraf i els següents es basen en la informació estadística recollida al quadre SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 57

55 Dintre del camp esportiu, destaca l elevat nombre d instal lacions esportives: pistes poliesportives a l aire lliure (207), pistes de tennis (224), camps de frontó (33), camps de futbol (58), poliesportius en pavellons (46), espais esportius en sales (220), piscines a l aire lliure (145) i cobertes (31), pistes d atletisme (7) i altres pistes convencionals i singulars (601). En la majoria d equipaments esportius, el Vallès Oriental té una dotació per habitant molt similar o fins i tot superior a la mitjana de Catalunya. Sanitat i serveis socials L any 2005 hi havia al Vallès Oriental 11 centres hospitalaris i 911 llits, que representa un índex de 2,52 llits/1.000 h., un percentatge clarament inferior al de Catalunya (4,66 llits/1.000 h.). Està previst que pròximament obri les portes un hospital a Mollet del Vallès que servirà per corregir, en part, l escassa dotació de llits a la comarca. En efecte, aquesta menor dotació de llits hospitalaris a la comarca en termes relatius posa de manifest que els darrers anys l important creixement de la població, amb una part cada vegada més notable de residents nascuts a l estranger, no ha anat acompanyat d un increment suficient en la dotació de serveis sanitaris. Els habitants del Vallès Oriental també disposen de 231 centres extrahospitalaris (especialment consultoris de medicina general o pediatria, consultoris especialitzats i clíniques dentals), que representa un índex de 6,4 centres/ h., una mica per sota del conjunt de Catalunya (7,1). D altra banda, a la comarca hi ha 106 oficines de farmàcia, que representa un índex de 2,9 farmàcies/ h., per sota del conjunt del Principat (4,2 farmàcies/ h.). L any 2005 la comarca tenia places de residència per a la gent gran (el 33,2 % d iniciativa pública o social, i el 66,8 % d iniciativa mercantil), que representa 7,09 places/1.000 h., per sobre de les 6,74 places de Catalunya. Hi havia també 46 centres de dia per a la gent gran, amb 639 places. En calcular l índex del nombre de centres i de places/1.000 h., la comarca del Vallès Oriental està més ben dotada que la mitjana de Catalunya. Finalment, a la comarca del Vallès Oriental l any 2005 hi havia 4 centres residencials, 3 d iniciativa social i 1 d iniciativa pública, per a persones amb disminució, amb 134 places. En aquest cas, l índex de centres i de places / h. a la comarca és similar al del conjunt de Catalunya pel que fa referència al nombre de centres, però lleugerament inferior quan es consideren les places disponibles. Habitatge L any 2005 es va iniciar a la comarca del Vallès Oriental la construcció de habitatges, que significa 17,4 habitatges iniciats/1.000 h., xifra lleugerament superior als 15,8 habitatges iniciats/1.000 h. al conjunt de Catalunya. Quan es compara la intensitat constructora a la comarca, relativitzada pel nombre d habitants, amb la de la resta de comarques catalanes, es posa de manifest que el Vallès Oriental l any 2005 ha ocupat una posició intermèdia, amb un nombre d habitatges iniciats relativitzat pel nombre d habitants similar al d altres comarques de la demarcació de Barcelona com Osona, el Bages, el Garraf, l Anoia i el Vallès Occidental, però superior a l assolit pel Maresme, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Dins de la província de Barcelona, tan sols a l Alt Penedès i al Berguedà la intensitat constructora ha estat sensiblement superior que al Vallès Oriental. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

56 Quadre Indicadors socials i de qualitat de vida Nombre % Per h. Any Vallès Catalunya Vallès Vallès Oriental Oriental/ Oriental Catalunya Catalunya Equipaments culturals Biblioteques ,8 0,09 0,12 Arxius ,5 0,03 0,04 Museus i col leccions ,2 0,04 0,07 Sales de cinema ,3 0,07 0,11 Teatres i auditoris ,6 0,03 0,02 Equipaments esportius i de lleure Pistes poliesportives a l'aire lliure (> 400 m 2 ) ,3 0,59 0,58 Pistes de tennis (> 400 m 2 ) ,5 0,64 0,51 Camps de frontó (> 200 m 2 ) ,8 0,09 0,07 Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (> 400 m 2 ) ,9 0,17 0,17 Poliesportius en pavellons (> 400 m 2 ) ,6 0,13 0,10 Espais esportius en sales (> 50 m 2 ) ,2 0,63 0,62 Piscines a l'aire lliure (> 50 m 2 ) ,4 0,41 0,48 Piscines cobertes (> 50 m 2 ) ,6 0,09 0,07 Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 m 2 ) ,0 0,02 0,01 Altres pistes convencionals (esquaix, petanca, etc.) ,0 1,47 0,75 Altres pistes singulars (esquí, camps de golf, etc.) ,3 0,25 0,30 Equipaments sanitaris Oficines de farmàcia ,6 0,29 0,42 Centres hospitalaris ,1 0,03 0,03 Llits d'hospitals ,8 2,52 4,66 Centres extrahospitalaris ,6 0,64 0,71 Equipaments de serveis socials Places en residències per a gent gran, segons naturalesa jurídica Iniciativa pública ,3 0,50 1,11 Iniciativa social ,4 1,86 1,78 Iniciativa mercantil ,4 4,74 3,85 Total ,4 7,09 6,74 Centres de dia per a gent gran Entitat privada d'iniciativa mercantil ,0 0,09 0,06 Entitat privada d'iniciativa social ,3 0,02 0,02 Entitat pública ,7 0,02 0,02 Total ,1 0,13 0,09 Nombre de places en centres de dia per a gent gran Entitat privada d'iniciativa mercantil ,1 0,94 0,80 Entitat privada d'iniciativa social ,3 0,33 0,32 Entitat pública ,4 0,49 0,47 Total ,7 1,77 1,59 Centres residencials per a persones amb disminució Entitat privada d'iniciativa mercantil ,0 0,00 0,00 Entitat privada d'iniciativa social ,8 0,01 0,01 Entitat pública ,3 0,00 0,00 Total ,3 0,01 0,01 SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 59

57 Quadre Indicadors socials i de qualitat de vida (continuació) Nombre % Per h. Any Vallès Catalunya Vallès Vallès Oriental Oriental Oriental Catalunya Catalunya Nombre de places en residències per a persones amb disminució Entitat privada d'iniciativa mercantil ,0 0,00 0,06 Entitat privada d'iniciativa social ,8 0,20 0,27 Entitat pública ,4 0,17 0,12 Total ,2 0,37 0,45 Habitatge Habitatges iniciats ,7 17,4 15,8 Habitatges acabats ,2 11,3 11,2 Preu del m 2 d'habitatge nou construït (en ) ,4 Seguretat Plantilla orgànica de les policies locals ,3 1,40 1,36 Mossos d'esquadra ,0 2,38 1,37 Parc de vehicles Turismes , Motocicletes , Camions i furgonetes , Tractors industrials ,8 5 4 Autobusos i altres , Total , Entitats financeres, per tipus Caixes ,7 0,70 0,75 Bancs ,4 0,30 0,35 Total ,6 1,00 1,09 1 Projectes visats del Col legi d Aparelladors. 2 En el cas del Vallès Oriental es considera el preu de l'habitatge a la ciutat de Granollers, i en el cas de Catalunya no s hi inclou la ciutat de Barcelona. Font: Idescat, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya D altra banda, l any 2005 ha finalitzat la construcció de habitatges, que significa un índex d 11,3 habitatges acabats/1.000 h., valor pràcticament idèntic al del Principat (11,2 habitatges acabats/1.000 h.). Com en el conjunt de Catalunya, el dinamisme del sector residencial els darrers anys ha estat molt notable. Així, l any 2005 s han acabat un 112,8 % més d habitatges que l any 1991, mentre que en aquest període de temps la població del Vallès Oriental s ha incrementat el 37,6 %. Segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l any 2005 el preu del metre quadrat d habitatge nou construït a Granollers, la capital comarcal, ha estat de 3.158, que significa un increment notable del 14 % respecte a l any anterior. D altra banda, el preu del metre quadrat d habitatge nou construït l any 2005 ha estat 2,5 vegades més elevat que l any 2000 (1.238 ). En comparació amb la mitjana de ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

58 Catalunya, excloent-ne la ciutat de Barcelona, el preu a Granollers l any 2005 ha estat un 6,4 % superior. 7 Seguretat L any 2004 hi havia al Vallès Oriental 490 policies locals, que significa una relació d 1,4 policies locals/1.000 h., un índex pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya. D altra banda, a la comarca hi havia 836 mossos d esquadra, és a dir, un índex de 2,38 mossos/1.000 h., clarament per sobre dels 1,37 mossos/1.000 h. del conjunt de Catalunya, que s explica pel fet que l any 2001 es van desplegar els mossos a les comissaries de Granollers, Sant Celoni i Caldes de Montbui, i l any 2002 ho van fer a Mollet de Vallès, mentre que en algunes comarques catalanes, especialment les de l entorn de Tarragona, encara no s ha desplegat totalment aquest cos policíac. També cal esmentar que l Escola de Policia de Catalunya, on es formen els mossos d esquadra, té la seu a Mollet del Vallès. Parc de vehicles El parc de vehicles del Vallès Oriental era l any 2004 de unitats, xifra que significa un índex de motorització de 687 unitats/1.000 h., lleugerament superior al del conjunt de Catalunya (645). Segons la tipologia del vehicle, s observa que l índex de motorització més alt es dóna a la categoria de turismes (494), seguit dels camions i les furgonetes (116) i de les motocicletes (51). Entitats financeres L any 2002 a la comarca del Vallès Oriental hi havia 329 entitats financeres, el 70 % de les quals eren caixes, i el 30 %, bancs. La xifra relativa d entitats financeres/1.000 h. era igual a 1, lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (1,09). Tant en el cas de les caixes com dels bancs, el nombre relativitzat d entitats és inferior a la comarca que al Principat. 7 En el capítol 3.4. es fa una anàlisi més detallada de l evolució del mercat de l habitatge al Vallès Oriental. SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 61

59 Síntesi L anàlisi de diferents indicadors socials referits a l ensenyament no universitari, la cultura, l esport, la sanitat, els serveis socials, l habitatge, la seguretat pública, el parc de vehicles i el nombre d entitats financeres, permet de concloure que, en termes generals, la població del Vallès Oriental gaudeix d un nivell de qualitat de vida força similar al conjunt de Catalunya. Això no obstant, en comparació amb la mitjana catalana es constata la menor dotació per habitant d equipaments sanitaris (farmàcies, llits d hospital i centres extrahospitalaris), d equipaments culturals (biblioteques, arxius, museus i sales de cinema), d entitats financeres i de places en residències per a persones amb disminució. La menor dotació de llits hospitalaris a la comarca en termes relatius posa de manifest que els darrers anys l important creixement de la població, amb un percentatge cada vegada més notable de residents nascuts a l estranger, no ha anat acompanyat d un increment suficient dels equipaments sanitaris. Això no obstant, aquest dèficit quedarà compensat en part per la propera obertura d un nou centre hospitalari a Mollet del Vallès. En canvi, en termes comparatius, el Vallès Oriental té una bona dotació de teatres i auditoris, d equipaments esportius i de lleure, de centres de dia per a gent gran, de mossos d esquadra i de vehicles. La valoració del nivell de vida que fan els residents al Vallès Oriental (7 d una escala de l 1 al 9) és superior a la valoració mitjana que fan els habitants al conjunt de la província de Barcelona (6,7) i a la RMB (6,6). El 43 % dels residents al Vallès Oriental opinen que la qualitat de vida al seu municipi és molt elevada, el 52,7 % assenyala que és elevada, mentre que tan sols el 3,4 % opina que el nivell de vida del seu municipi és baix o molt baix. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

60 3. L activitat econòmica al territori 3.1. Estructura econòmica: trets principals L activitat productiva del Vallès Oriental es caracteritza per quatre trets principals: Una indústria que continua tenint un paper fonamental en el sistema productiu, tot i la terciarització creixent de l economia de la comarca. El teixit industrial és molt important i és un motor de l economia, però pateix un retrocés relatiu, amb un pes molt superior al del conjunt de Catalunya. Un sector serveis relativament menys desenvolupat que al conjunt de Catalunya, però en expansió constant i amb un pes en l economia comarcal que s apropa al 50 % de la producció. Un sector de la construcció en expansió, gràcies al fort dinamisme de l edificació d habitatges, que en termes relatius ha assolit un creixement molt superior al del conjunt català, amb un pes en l estructura productiva superior al de Catalunya. Un sector primari amb un pes molt reduït en l estructura productiva comarcal, inferior al que té al Principat. La població ocupada i l estructura del PIB al Vallès Oriental l any 2005 reflecteixen la importància que actualment tenen la indústria i els serveis a la comarca. El 38,8 % del PIB i el 34,4 % dels afiliats a la Seguretat Social pertanyien al sector de la indústria, mentre que els serveis ocupaven el 52,8 % dels treballadors i generaven el 49,9 % de la producció. El sector de la construcció representava el 10,7 % del PIB i ocupava el 12,1 % dels treballadors, mentre que el sector primari generava tan sols el 0,6 % de la producció comarcal. En comparació amb el conjunt de Catalunya, al Vallès Oriental la indústria i la construcció tenien una presència més elevada en l estructura productiva, atès que la seva aportació al PIB comarcal era superior; mentre que en el sector serveis i en l agricultura el pes de l activitat era inferior a la comarca que al Principat (quadre ). Quadre Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB, en percentatge Diferència Vallès Oriental Primari 1,4 1,1 0,6 0,6 0,8 Indústria 54,5 48,1 45,4 38,8 15,7 Construcció 7,0 6,8 9,0 10,7 3,7 Serveis 37,1 44,1 45,0 49,9 12,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Catalunya Primari 2,2 2,0 1,7 1,6 0,6 Indústria 34,1 31,0 31,3 26,1 8,0 Construcció 8,3 6,8 7,2 8,4 0,1 Serveis 55,5 60,2 59,8 63,9 8,4 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Idescat (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2001 i 2005) L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 63

61 En el període , la indústria ha patit una pèrdua de pes en l estructura productiva comarcal en passar de representar el 54,5 % al 38,8 % de la producció, tot i que el Vallès Oriental continuava sent una de les comarques amb una presència més significativa de la indústria en el teixit econòmic, atès que és la quarta comarca on el pes del valor afegit brut (VAB) industrial en l estructura productiva comarcal era més elevat. En canvi, els serveis han augmentat considerablement el pes en la producció del Vallès Oriental, atès que l any 1991 la seva aportació era del 37,1 % de la producció i, actualment, com s esmentava anteriorment, representen el 49,9 % del PIB comarcal. D altra banda, el pes de la construcció també ha augmentat d una manera notable, en passar de representar el 7 % del PIB comarcal l any 1991 al 10,7 % el Finalment, l aportació de l agricultura a la producció de la comarca (que era molt reduïda) ha disminuït lleugerament. Al quadre es mostra la distribució del VAB per sectors econòmics als 17 municipis que l any 1996 (últim disponible) tenien més de h., que representaven el 81,7 % de la població de la comarca. El teixit productiu d aquests municipis era molt diferent. Així, en set municipis el pes de la indústria era superior al 55 % de la producció (Montmeló, Montornès del Vallès, les Franqueses del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Palautordera i Lliçà de Munt), mentre que tan sols a quatre no arribava al 40 % (Cardedeu, Granollers, Mollet del Vallès i Caldes de Montbui). Pel que fa al sector serveis, en cap municipi el pes en l estructura productiva no era superior a la del conjunt de Catalunya (60,2 %), mentre que tan sols a tres va superar el 50 % de la producció (Mollet del Vallès, Granollers i Caldes de Montbui). En canvi, els set municipis en els quals la indústria tenia més presència en l estructura econòmica, eren els que tenien un sector serveis menys desenvolupat, atès que eren els únics en què el pes del sector terciari era inferior al 40 % de la producció. En el cas Quadre Distribució del VAB a preus de mercat per sectors dels municipis de més de h. Any En percentatge sobre el total Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Caldes de Montbui 2,3 34,2 10,4 53,2 100,0 Canovelles 0,6 51,9 7,2 40,3 100,0 Cardedeu 2,0 39,5 11,3 47,1 100,0 Franqueses del Vallès, les 2,4 64,7 6,4 26,6 100,0 Garriga, la 0,6 43,2 8,1 48,1 100,0 Granollers 0,3 38,9 5,1 55,8 100,0 Llagosta, la 0,2 49,6 6,5 43,8 100,0 Lliçà d Amunt 2,0 56,0 7,3 34,7 100,0 Llinars del Vallès 2,3 40,7 12,5 44,5 100,0 Mollet del Vallès 0,2 38,4 5,4 56,1 100,0 Montmeló 0,2 66,3 4,7 28,8 100,0 Montornès del Vallès 0,4 64,9 4,1 30,6 100,0 Parets del Vallès 0,3 59,5 4,9 35,3 100,0 Roca del Vallès, la 3,1 47,9 7,7 41,4 100,0 Sant Celoni 0,7 46,8 8,7 43,9 100,0 Sant Fost de Campsentelles 0,4 57,5 10,4 31,7 100,0 Santa Maria de Palautordera 2,2 56,5 8,5 32,8 100,0 Vallès Oriental 1,1 48,1 6,8 44,1 100,0 Font: Idescat (només disponible per als municipis de més de h.) ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

62 de la construcció, els municipis amb una presència més significativa del sector, amb un pes en l estructura productiva superior al 10 %, eren Llinars del Vallès, Cardedeu, Sant Fost de Campsentelles i Caldes de Montbui. Per acabar, tan sols a la Roca del Vallès el sector primari va assolir el 3 % de la producció, mentre que a la resta de municipis era inferior. El Vallès Oriental ocupa una posició privilegiada a l entorn metropolità de Barcelona, gaudeix d un medi natural de qualitat i disposa d una estructura econòmica diversificada i molt dinàmica. En aquest sentit, la comarca es troba en una fase de creixement important de l activitat i de la població que ha de ser aprofitada per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur. Les decisions que s adoptin ara influiran decididament en el desenvolupament futur del territori, fet que fa indispensable que siguin el resultat de la planificació i el consens de tots els agents econòmics i socials de la comarca. El creixement demogràfic del Vallès Oriental ha de permetre en els propers anys de generar una major oferta de serveis en el territori i, per tant, d augmentar el pes d aquest sector en l estructura productiva de la comarca. En el futur immediat es requereix un impuls del sector serveis, especialment de les activitats relacionades amb els serveis a les empreses, el turisme i els serveis a les persones, que actualment estan poc desenvolupades a la comarca. El pes d aquest sector en l estructura productiva comarcal, com ja s ha esmentat, és inferior al que té en el conjunt de Catalunya, tant pel que fa a l aportació a la producció com al nombre de llocs de treball creats, fet que provocarà que en el futur vagi guanyant importància en la generació de riquesa a la comarca. El futur econòmic de la indústria del Vallès Oriental està molt lligat a l evolució de la regió metropolitana de Barcelona, és a dir, del conjunt format per la ciutat de Barcelona i la seva àrea d influència en termes econòmics i de mercat de treball. La vulnerabilitat del teixit industrial metropolità i de la comarca del Vallès Oriental és significativa, atès que factors estructurals, com l escala reduïda de moltes empreses, la concentració d una part de les activitats en branques amb un grau de maduresa elevat i amb un contingut tecnològic minso, l escassa generació de noves inversions d elevat contingut tecnològic i la dependència, en molts casos, de centres de decisió exteriors, poden provocar que els propers anys la indústria continuï perdent pes en l estructura productiva de la comarca i del conjunt de la regió metropolitana. Malgrat això, les indústries que actualment desenvolupen la seva activitat a la comarca tenen una capacitat elevada per mantenir-se en el mercat, atès que les millores en les tècniques de producció, en la mà d obra i en el servei al client possibiliten el manteniment d un nivell de competitivitat elevat. En tot cas, la important diversificació del teixit industrial de la comarca, amb una presència significativa de la química, dels productes farmacèutics, dels transformats metàl lics (que inclou la indústria auxiliar de l automòbil) i també, tot i que en transformació per la forta competència, del tèxtil i de l alimentació, garanteix que els anys vinents la indústria comarcal seguirà actuant com a motor de l economia del Vallès Oriental. D altra banda, en el sector industrial també cal fer referència a l existència d algunes especialitats concretes, que són generades per un teixit de petites empreses vinculades entre si per diversos lligams o al voltant d una empresa d un volum considerable, i que provoquen una especialització elevada en la zona on estan ubicades. Els casos més destacats són la indústria del moble a la Garriga, alguns subsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica a Sant Celoni i les motocicletes al Baix Vallès. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 65

63 Una de les fortaleses principals del teixit econòmic de la comarca és la reserva de sòl industrial urbanitzable industrial. Tot i la saturació relativa que presenten alguns polígons, especialment dels municipis situats al sud de la comarca i més propers a l entorn metropolità de Barcelona, el Vallès Oriental disposa d una reserva de sòl elevada, atès que és una de les comarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable, gràcies a la superfície de què disposa. En aquest sentit, s haurà de decidir si s opta per disposar d una oferta àmplia de sòl amb un preu relativament baix en comparació amb altres zones de la regió metropolitana; d aquesta manera atrauria empreses que consumeixen molt de sòl; o bé invertir en la dotació i millora dels serveis dels polígons existents, fet que permetria de generar un sòl de més qualitat i, en conseqüència, a un preu més elevat, però que faria que el territori pogués ser atractiu per a empreses que generin més valor afegit. En definitiva, la situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l entorn de Barcelona, la disponibilitat de sòl industrial, l existència de reserva de sòl, les bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris i d innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure noves empreses i ampliar el teixit industrial. La construcció ha assolit forts creixements de l activitat els darrers anys gràcies sobretot a l edificació d habitatges, que s explica per la millor relació qualitat/preu de l habitatge que troben els nous residents procedents de l entorn de la ciutat de Barcelona, l augment significatiu de la població i l edificació de segones residències en les zones més rurals situades al nord de la comarca. Cal esperar que en el futur l aportació del sector de la construcció a la generació de riquesa no continuï creixent com ho ha fet els darrers anys, tot i que la seva aportació a la producció comarcal continuarà sent elevada. Finalment, el sector primari probablement seguirà perdent pes en l estructura productiva. Per dotar de més força l activitat del sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agraris comarcals, la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialment el turisme, i apostar clarament per fomentar la cultura de la producció de qualitat en el món agrari. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

64 Les principals empreses L any 2003 hi havia registrades a la comarca del Vallès Oriental 540 empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR, xifra que representa el 6,9 % de les empreses catalanes amb aquest volum de facturació. D aquestes 540 empreses, 91 tenien més de 100 treballadors, el 6,5 % de les empreses catalanes que complien aquestes dues característiques. Atès que el pes del PIB del Vallès Oriental en el conjunt de Catalunya era del 4,8 % i el de la població, del 5,2 %, es posa de manifest una important presència relativa d indústries amb una facturació elevada a la comarca, fruit de la tradició industrial del Vallès Oriental. Les empreses més grans del Vallès Oriental estaven molt repartides entre els diferents municipis de la comarca. La capital de la comarca, Granollers, concentrava el 20 % de les empreses de la comarca amb un volum de vendes superior a 1 MEUR l any i l 11 % de les que tenien més de 100 treballadors. Pel que fa a la resta de la comarca, entre els municipis que tenien més empreses amb un volum de vendes superior 1 MEUR l any destaquen Parets del Vallès (48 empreses), les Franqueses del Vallès (45), Lliçà de Vall (43), Mollet del Vallès (34), Montornès del Vallès (30), Caldes de Montbui (29) i Canovelles (23). En considerar les empreses amb més de 100 treballadors, els municipis que sobresurten, a més de Granollers, són Parets del Vallès (12 empreses), Montornès del Vallès (9), Mollet del Vallès (8), Martorelles (7), les Franqueses del Vallès (5), Lliçà de Vall (5) i Caldes de Montbui (4) (quadre 1.). Quan s analitza la dimensió de les empreses, es posa de manifest la important presència a la comarca d empreses amb un volum de facturació entre 1 i 10 MEUR i d empreses amb un nombre de treballadors entre 50 i 250 (quadre 2.). Un total de 364 empreses tenien una facturació anual entre 1 i 10 MEUR (el 7,2 % de les empreses catalanes amb aquest volum de facturació), 164, entre 10 i 100 MEUR (6,6 %), 12, entre 100 i MEUR (4,3 %), mentre que a la comarca no hi havia cap empresa amb una facturació superior a MEUR. Pel que fa al nombre de treballadors, 160 empreses tenien entre 50 i 250 treballadors (el 7,3 % de les empreses catalanes amb aquest nombre d ocupats), 28, entre 250 i treballadors (6,6 %), mentre que no n hi havia cap amb més de treballadors, tot i que a Catalunya n hi havia 109 amb aquest volum d ocupació. Pel que fa al sector d activitat de les principals empreses del Vallès Oriental, al quadre 3. es mostren els sectors productius als quals pertanyen les 540 empreses de la comarca, amb un volum de facturació superior a 1 MEUR. Es posa de manifest el predomini de les empreses comercials (92 empreses), de les químiques (90), de les construccions mecàniques (66) i de l alimentació (56). Destaca també que el 21,3 % de les empreses de la metal lúrgia no fèrria catalanes amb vendes superiors a 1 MEUR estaven instal lades al Vallès Oriental, mentre que també hi desenvolupaven l activitat el 15,5 % de les empreses químiques catalanes, el 12,5 % de les dedicades a la pell, calçat i adobats, l 11,2 % de les del sector de les construccions mecàniques, el 10,5 % del sector de vidre, el 10,2 % del sector de les joguines, el 10,2 % de la indústria farmacèutica i el 10 % del sector del material elèctric. Al quadre 4. es presenten, ordenades de major a menor, les 100 empreses del Vallès Oriental amb més treballadors l any S indica el nom de l empresa, la població on està situada, el volum de vendes, el nombre de treballadors i el sector d activitat al qual pertanyen. Així, les 10 empreses amb un nombre de treballadors més elevat eren Superficies de Alimentación, SA (Granollers, supermercats), Autoliv Kle, SA (Granollers, components d automoció), Fico Mirrors, SA (Mollet del Vallès, components L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 67

65 Quadre 1. Nombre d'empreses, per municipis. Any 2003 Vendes superiors a 1 MEUR Vendes superiors a 1 MEUR i més de 100 treballadors Nombre % Nombre % Aiguafreda 4 0,7 1 1,1 Ametlla del Vallès, l' 9 1,7 1 1,1 Bigues i Riells 2 0,4 Caldes de Montbui 29 5,4 4 4,4 Campins Canovelles 23 4,3 2 2,2 Cànoves i Samalús Cardedeu 15 2,8 Castellcir 1 0,2 Castellterçol 2 0,4 Figaró-Montmany Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, les 45 8,3 5 5,5 Garriga, la 16 3,0 3 3,3 Granera Granollers , ,0 Gualba Llagosta, la 15 2,8 Lliçà d Amunt 11 2,0 3 3,3 Lliçà de Vall 43 8,0 5 5,5 Llinars del Vallès 9 1,7 2 2,2 Martorelles 14 2,6 7 7,7 Mollet del Vallès 34 6,3 8 8,8 Montmeló 16 3,0 3 3,3 Montornès del Vallès 30 5,6 9 9,9 Montseny Parets del Vallès 48 8, ,2 Roca del Vallès, la 16 3,0 3 3,3 Sant Antoni de Vilamajor 1 0,2 Sant Celoni 16 3,0 3 3,3 Sant Esteve de Palautordera Sant Feliu de Codines 2 0,4 1 1,1 Sant Fost de Campsentelles 9 1,7 2 2,2 Sant Pere de Vilamajor 4 0,7 2 2,2 Sant Quirze Safaja 1 0,2 Santa Eulàlia de Ronçana 5 0,9 Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera 5 0,9 2 2,2 Tagamanent 1 0,2 1 1,1 Vallgorguina 2 0,4 1 1,1 Vallromanes Vilalba Sasserra 1 0,2 Vilanova del Vallès 3 0,6 1 1,1 Vallès Oriental Catalunya % Vallès Oriental / Catalunya 6,9 6,5 Font: Elaboració pròpia a partir d'españa , Fomento de la Producción (2005) ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

66 Quadre 2. Nombre d'empreses, per dimensió. Any 2003 Vendes Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental / Nombre % Nombre % Catalunya % 1-10 MEUR , ,7 7, MEUR , ,5 6, MEUR 12 2, ,5 4,3 Més de MEUR 0 0,0 22 0,3 0,0 Total ,9 Traballadors Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental / Nombre % Nombre % Catalunya % , ,5 7, , ,5 6,6 Més de , ,0 0,0 Total ,9 1 Empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR. 2 Empreses amb 50 o més treballadors. Font: Elaboració pròpia a partir d'españa , Fomento de la Producción (2005) d automoció), Merck Farma y Química, SA (Mollet del Vallès, indústria farmacèutica), TI Group Automotive Systems, SA (Montornès del Vallès, components d automoció), Coperfil Group, SA (Vallgorguina, construcció i immobiliàries), Ramcon Empresa de Servicios, SA (Mollet del Vallès, activitats diverses), Intermas Nets, SA (Llinars del Vallès, química-plàstics), Valeo Climatización, SA (Martorelles, components d automoció) i Dimodes, SA (Montmeló, grans magatzems). Entre aquestes 10 empreses amb un nombre més elevat de treballadors destaca la presència de quatre empreses del sector dels components de l automoció, fet que palesa la importància d aquesta activitat en el teixit productiu del Vallès Oriental. Les empreses amb seu al Vallès Oriental tenien una important presència internacional, atès que l any 2001, com a mínim, 21 empreses tenien 37 establiments productius a l estranger (quadre 5.). Aquestes empreses estaven localitzades a Aiguafreda, l Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera. Al quadre es mostra els països on estan ubicats els establiments d aquestes empreses i el sector d activitat al qual pertanyen, i es posa de manifest la diversitat dels països que acullen aquestes multinacionals catalanes i de l activitat que desenvolupen. Finalment, un estudi recent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya permet de concloure que a Catalunya hi ha 42 sistemes productius locals (SPL) de caire industrial i oberts a la competència. 1 Un SPL és una aglomeració d empreses d un determinat sector o segment estratègic en un espai geogràfic limitat, que creen entre si vincles de cooperació i competició, i juntament amb les quals hi ha la presència de proveïdors especialitzats, empreses de serveis o institucions associades. Aquests SPL 1 Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005): Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 69

67 Quadre 3. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per sector d'activitat. Any 2003 Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental / Catalunya % Comercials ,5 Química ,5 Construccions mecàniques ,2 Alimentació ,7 Distribució ,0 Tèxtil ,1 Transports i logística ,2 Material elèctric ,0 Metal lúrgia no fèrria ,3 Construcció i immobiliàries ,6 Fusta, suro i mobles ,8 Materials de construcció ,7 Paper ,2 Indústria farmacèutica ,2 Pell, calçat i adobats ,5 Electrònica ,4 Hoteleria i agències de viatge ,1 Joguines ,2 Mitjans de comunicació ,0 Siderometal lúrgia ,5 Vidre ,5 Electrodomèstics ,1 Publicitat i màrqueting ,1 Confecció i gèneres de punt ,3 Energia ,3 Enginyeries i consultoria d'empreses ,4 Altres sectors ,6 Total ,9 Font: Elaboració pròpia a partir d'españa , Fomento de la Producción (2005) estan oberts a la competència, atès que les companyies que els integren competeixen amb empreses de fora del país. En el quadre 6. s assenyalen els sistemes productius dels quals forma part la comarca del Vallès Oriental. En concret, s indica el nom de l SPL, la localització (comarques que l integren), el nombre d establiments, el nombre de treballadors, el percentatge que representen les exportacions sobre conjunt de la producció i el pes de la producció de l SPL sobre el conjunt del sector a Catalunya. La comarca del Vallès Oriental pertany a 17 dels 42 SPL identificats a l economia catalana: pell petita, moble domèstic, arts gràfiques i edició, química de gran consum, productes farmacèutics, productes de matèries plàstiques, productes metàl lics, maquinària i equips d envàs i embalatge, maquinària de manipulació i elevació, motlles i matrius, electrònica, aparellatge elèctric, llums i aparells d il luminació, automoció, motocicletes, material ferroviari i material aeroespacial. En el cas del moble, l SPL és format tan sols per municipis del Vallès Oriental, mentre que la resta dels SPL són compartits per diverses comarques. Es posa de manifest que en la majoria de les activitats esmentades el pes de les exportacions sobre el total de producció de cadascun dels SPL és molt elevat, així com el pes de la producció de l SPL sobre el conjunt del sector a Catalunya. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

68 Quadre 4. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 2003 Empresa Població Vendes Treballadors Sector (MEUR) 1 Superficies de Alimentación, SA Granollers 143, Distribució-supermercats (Sorli Discau) 2 Autoliv Kle, SA Granollers 146, Construccions mecàniques - components automoció 3 Fico Mirrors, SA Mollet del Vallès 97, Construccions mecàniques - components (Ficosa International, SA) 1 automoció 4 Merck Farma y Química, SA Mollet del Vallès 127, Indústria farmacèutica 5 TI Group Automotive Systems, SA Montornès del Vallès 70, Construccions mecàniques - components automoció 6 Coperfil Group, SA Vallgorguina 127, Construcció i immobiliàries 7 Ramcon Empresa de Servicios, SA Mollet del Vallès 7, Activitats diverses 8 Intermas Nets, SA Llinars del Vallès 54, Química-plàstics 9 Valeo Climatización, SA Martorelles 138, Construccions mecàniques - components automoció 10 Dimodes, SA Montmeló 67, Distribució - grans magatzems 11 Sandvik Española, SA Caldes de Montbui 120, Construccions mecàniques - diversos 12 Sati Grupo Textil, SA Garriga, la 54, Tèxtil 13 Bacardí España, SA Mollet del Vallès 321, Alimentació-begudes 14 Domar, SA Martorelles 64, Electrodomèstics 15 Automotive Lighting Rear Lamps Llinars del Vallès 43, Material elèctric España, SA 16 Cray Valley Ibérica, SA Sant Celoni 139, Química-diversos 17 Intertransit, SA Parets del Vallès 6, Transports i logística 18 Remco, SL Lliçà de Vall 47, Electrònica 19 Showa Europe, SA Martorelles 47, Construccions mecàniques - components automoció 20 Industrias Murtra, SA Granollers 42, Tèxtil 21 United Biscuits Ibérica, SL Montornès del Vallès 295, Alimentació-farines 22 Nacional Motor, SA (Derbi) Martorelles 90, Vehicles 23 ITW España, SA Franqueses del Vallès, les 112, Química-plàstics 24 Laboratorios Inibsa, SA Lliçà de Vall 41, Indústria farmacèutica 25 Elis Manomatic, SA Parets del Vallès 14, Activitats diverses 26 Distribuciones Juan Salinas, SA Caldes de Montbui 5, Fusta, suro i mobles 27 J. Feliu de la Penya, SL Canovelles 32, Material elèctric 28 Lucta, SA Montornès del Vallès 59, Química-perfumeria i detergents 29 Bandalux Industrial, SA Granollers 29, Metal lúrgia no fèrria 30 Técnicas Modulares e Industriales, SA Granollers 64, Construccions mecàniques - maquinària 31 Alkor Draka Ibérica, SA Sant Celoni 72, Química-plàstics 32 Lamigraf, SA Ametlla del Vallès, l' 50, Mitjans de comunicació 33 Salicrú, SA Santa Maria de Palautordera 30, Electrònica 34 Grupo Corona España 2, SA Parets del Vallès 29, Comercials - material elèctric 35 Freudenberg España, SA, Parets del Vallès 36, Tèxtil Telas sin Tejer, S. en C. 36 Flexngate España, SA Franqueses del Vallès, les 57, Construccions mecàniques - diversos 37 Hydro Building Systems, SL Parets del Vallès 61, Metal lúrgia no fèrria 38 Piedra Natural Leiro, SA Tagamanent 23, Materials de construcció 39 Egar 10, SL Mollet del Vallès 2, Activitats diverses 40 Plásticos Ta-Tay, SA Montornès del Vallès 35, Química-plàstics 41 ALP Revetón, SL Franqueses del Vallès, les 9, Química-diversos 42 Durero Packaging, SA Montornès del Vallès 23, Paper-embalatge 43 Gráficas de Prensa Diaria, SA Parets del Vallès 48, Mitjans de comunicació 44 Linde & Wiemann, SA Garriga, la 42, Siderometal lúrgia 45 Freudenberg Ibérica, S. en C. Parets del Vallès 20, Química-cautxú 46 Masa Decor, SA Sant Pere de Vilamajor 44, Mitjans de comunicació 47 Sanndoz Industrial Products, SA Franqueses del Vallès, les 138, Indústria farmacèutica 48 Actaris Contadores, SA Montornès del Vallès 47, Material elèctric 49 Cepex, SAU Granollers 27, Química-plàstics 50 Figueras International Seating, SA Lliçà d'amunt 38, Fusta, suro i mobles L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 71

69 Quadre 4. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 2003 (continuació) Empresa Població Vendes Treballadors Sector (MEUR) 51 Puntiblond, SA Sant Pere de Vilamajor 15, Tèxtil 52 Vileda Ibérica, Sociedad en Comandita Parets del Vallès 84, Química-perfumeria i detergents 53 Givaudan Ibérica, SA Sant Celoni 55, Química-diversos 54 Diagnòstic Grifols, SA Parets del Vallès 26, Indústria farmacèutica 55 Farmhispania, SA Montmeló 58, Indústria farmacèutica 56 Productos Eaton Livia, SA Montornès del Vallès 25, Construccions mecàniques - components automoció 57 Logisfashion, SA Santa Maria de Palautordera 6, Transports i logística 58 Biokit, SA Lliçà d'amunt 28, Química-diversos 59 Prielà, SA Granollers 22, Distribució-supermercats 60 Bericap, SA Roca del Vallès, la 24, Química-plàstics 61 ThyssenKrupp Materials Ibèrica, Sa Martorelles 195, Comercials-siderúrgiques 62 Manaut, SA Martorelles 27, Construccions mecàniques - diversos 63 Purac Bioquímica, SA Montmeló 66, Química-diversos 64 Fabricación Asientos Vehículos Martorelles 34, Construccions mecàniques - components Industriales, SA automoció 65 Grupo Combursa, SA Parets del Vallès 27, Construccions mecàniques - maquinària 66 Epidor, SA Lliçà de Vall 20, Comercials-diversos 67 Basf Sistemas de Impresión, SA Vilanova del Vallès 34, Química-diversos 68 Seminis Vegetable Seeds Ibérica, SA Montornès del Vallès 30, Alimentació-diversos 69 Terasaki España, SAU Granollers 10, Material elèctric 70 Calibrados de Precisión, SA Llagosta, la 42, Siderometal lúrgia 71 Rauschert España, SL Lliçà de Vall 7, Materials de construcció 72 Aguilar y Salas, SA Franqueses del Vallès, les 16, Construccions mecàniques - diversos 73 Acabados del Vallès, SA Garriga, la 19, Pell, calçats i adobats 74 Miralles Cartonajes, SA Mollet del Vallès 14, Paper-embalatge 75 Compañía Maquinaria 93, SA Parets del Vallès 64, Comercials-maquinària 76 Industrias Químicas del Vallès, SA Mollet del Vallès 35, Química-diversos 77 Witte y Solá, SA Sant Fost de Campsentelles 11, Metal lúrgia no fèrria 78 Franke España, SA Mollet del Vallès 37, Construccions mecàniques - diversos 79 Hager Sistemas, SA Roca del Vallès, la 34, Material elèctric 80 Industrias Kores, SA Sant Fost de Campsentelles 18, Activitats diverses 81 Klüber Lubrication GmbH Ibérica, S. en C. Parets del Vallès 26, Química-diversos 82 Industrias Cosmic, SAU Caldes de Montbui 18, Materials de construcció 83 Fabricación Aparatos de Control, SA Aiguafreda 7, Material elèctric 84 Lavandería Logo, SL Sant Feliu de Codines 5, Activitats diverses 85 Curtidos Riba Guixa, SL Montornès del Vallès 23, Pell, calçat i adobats 86 Iberhospitex, SA Lliçà de Vall 10, Indústria farmacèutica 87 Cristales Curvados, SA Granollers 11, Vidre 88 Saplex, SA Canovelles 17, Química-plàstics 89 Relats, SA Caldes de Montbui 13, Material elèctric 90 Zedis, SA Lliçà d'amunt 18, Publicitat i màrqueting 91 Hydro Aluminio La Roca, SA Roca del Vallès, la 40, Metal lúrgia no fèrria 92 Textiles y Bordados, SA Roca del Vallès, la 3,54 99 Tèxtil 93 Superficies Anódicas, SL Llagosta, la 6,54 98 Metal lúrgia no fèrria 94 Karcher, SA Granollers 32,87 97 Comercials-maquinària 95 Fivent, SA Llinars del Vallès 14,41 95 Metal lúrgia no fèrria 96 Embalajes Petit, SA Parets del Vallès 55,78 95 Paper-embalatge 97 Laboratorios Cosméticos Feltor, SA Sant Celoni 8,34 95 Química-perfumeria i detergents 98 Instaclack Internacional, SA Martorelles 10,59 94 Materials de construcció 99 Mier Comunicaciones, SA Garriga, la 9,65 91 Electrònica 100 Géneros de Punto Torras, SA Caldes de Montbui 23,81 90 Pell, calçats i adobats 1 En l'actualitat, en les instal lacions d'aquesta fàbrica s'hi troba situat el Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Ficosa International, SA). Font: Elaboració pròpia a partir d'españa , Fomento de la Producción (2005) ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

70 Quadre 5. Multinacionals industrials catalanes al Vallès Oriental. Any 2001 Població Empresa Activitat Establiments a l'estranger Aiguafreda Monesal Teixits de cotó i derivats 1 Portugal Ametlla del Vallès, l' Lamigraf Impressió paper decoratiu 1 Alemanya Caldes de Montbui Géneros de Punto Torras Confecció de peces 1 Índia de pell i punt Caldes de Montbui Relats Aïllants tèrmics, elèctrics 1 Regne Unit i protecció mecànica Canovelles J. Feliu de la Peña Aparells d'il luminació 1 Mèxic Franqueses del Vallès, les Frutos Secos Puig Fruita seca 1 Portugal Granollers Industrias Murtra Cintes, fil polipropilè 1 Itàlia Granollers Técnicas Modulares Material ferroviari 1 Brasil, 1 Canadà, 1 Estats Units, e Industriales 1 Tunísia, 1 Xile i 1 Xina Granollers Vismon Internacional Productes químics 1 Argentina, 1 Índia i 1 Mèxic Lliçà de Vall Plasticband Plàstics per a embalatge 1 Argentina i 1 França Llinars del Vallès Fivent Mosquiteres, mampares 1 Estats Units de bany Llinars del Vallès Intermas Nets Transformació plàstic 1 Mèxic Martorelles FAINSA-Fabricación Seients de tren i autocar 1 Estats Units i 1 Regne Unit Asientos Vehículos Industriales Martorelles Manaut Radiadors per a 1 Bèlgica calefacció central Martorelles Ollearis Dipòsits, canonades 1 Argentina i 1 Marroc i equips amb polièster Montornès del Vallès Durero Packaging Arts gràfiques 1 Cuba Montornès del Vallès Lucta Aromes, fragàncies 1 Colòmbia, 1 Estats Units, i additius 1 Mèxic i 1 Xina Montornès del Vallès Plásticos Ta-Tay Articles plàstics d'ús 1 Romania domèstic Parets del Vallès Zanini Auto Grup Components de 1 Brasil, 1 França i 1 Mèxic l'automòbil Sant Esteve de Palautordera Conitek Enllumentat públic 1 Tunísia Santa Maria de Palautordera Salicrú Equips d'electrònica 1 Brasil i 1 Xina i potència Font: Les multinacionals industrials catalanes, 2001, Departament d'indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 73

71 Quadre 6. Sistemes productius locals industrials al Vallès Oriental Nom de l'spl Localització Establiments Treballadors Exportacions/ Pes s/producció l'spl l'spl producció, % del sector, % 1 Moble domèstic al Vallès Oriental Vallès Oriental 2 Pell petita a Osona i Osona i Vallès Oriental al Vallès Oriental 3 Arts gràfiques i edició Anoia, Bages, Baix Llobregat, a l'àmbit metropolità de Barcelonès, Vallès Occidental i la Catalunya Central 1 i Vallès Oriental 4 Química de gran Baix Llobregat, Barcelonès, consum a l'àmbit Maresme, Vallès Occidental metropolità de i Vallès Oriental Barcelona 5 Productes farmacèutics Baix Llobregat, Barcelonès, a l'àmbit metropolità Maresme, Vallès Occidental de Barcelona i Vallès Oriental 6 Productes de matèries Baix Llobregat, Barcelonès, plàstiques a l'àmbit Vallès Occidental i Vallès metropolità Oriental de Barcelona 7 Productes metàl lics Bages, Baix Llobregat, a l'àmbit metropolità Barcelonès, de Barcelona i la Maresme, Osona, Vallès Catalunya Central 2 Occidental i Vallès Oriental 8 Maquinària i equips Baix Llobregat, Barcelonès, d'envàs i d'embalatge a Vallès Occidental i Vallès l'àmbit metropolità Oriental de Barcelona 9 Maquinària de Baix Llobregat, Barcelonès, manipulació i elevació Vallès Occidental i Vallès a l'àmbit metropolità Oriental de Barcelona 3 10 Motlles i matrius a Baix Llobregat, Barcelonès, l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallès de Barcelona Oriental 11 Electrònica a l'àmbit Baix Llobregat, Barcelonès, (consum) / 83 metropolità de Barcelona Vallès Occidental i Vallès 50 (professional) Oriental 12 Aparellatge elèctric a Baix Llobregat, Barcelonès, l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallès de Barcelona Oriental 13 Llums i aparells Baix Llobregat, Barcelonès, d'il luminació a l'àmbit Vallès Occidental i Vallès metropità de Barcelona Oriental 14 Automoció al cinturó Alt Penedès, Bages, Baix industrial de Barcelona 4 Llobregat, Barcelonès, Maresme, Selva, Vallès Occidental i Vallès Oriental 15 Motocicletes a l'àmbit Baix Llobregat, Barcelonès, > metropolità de Barcelona 5 Vallès Occidental i Vallès Oriental ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

72 Quadre 6. Sistemes productius locals industrials al Vallès Oriental (continuació) Nom de l'spl Localització Establiments Treballadors Exportacions/ Pes s/producció l'spl l'spl producció, % del sector, % 16 Material ferroviari a Baix Llobregat, Barcelonès, l'àmbit metropolità de Vallès Occidental i Vallès Barcelona 6 Oriental 17 Material aeroespacial a Baix Llobregat, Barcelonès, s.d. l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallès de Barcelona Oriental 1 En el nombre d'establiments i de treballadors que s'hi assenyalen hi manquen algunes editorials importants com Planeta, Grup Zeta o RBA Holding Editorial. Si s'hi incloguessin, les dades augmentarien considerablement. 2 No s'hi inclouen els establiments dedicats al recliclatge de la ferralla i rebuigs de metall. 3 S'hi inclouen les empreses d'ascensors, que són un negoci diferent de la manutenció i l'elevació industrial. També s'hi inclouen importadors i serveis postvenda. 4 No s'hi han inclòs empreses que treballen per a la indústria auxiliar de l'automòbil, però tenen codis estadístics de motlles i matrius, plàstics o productes metàl lics.per la qual cosa s'estima que el nombre real d'establiments d'aquest SPL està prop dels 500 i donen ocupació a uns treballadors. 5 Les xifres són estimades, atès que hi ha nombroses empreses que treballen per al sector de les motocicletes però tenen codis estadístics d'altres activitats. 6 Les xifres són estimades, atès que hi ha nombroses empreses que treballen per al sector del material ferroviari però tenen codis estadístics d'altres activitats. s.d.: sense dades Font: Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya, 2005, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya La industrialització del Vallès Oriental en perspectiva històrica Avui el Vallès Oriental és una de les comarques més industrials de Catalunya, fruit d una evolució relativament recent: dels darrers 50 anys. Els anys 1930, quan es van definir els àmbits comarcals, era una comarca «predominantment agrícola«, mentre que el Vallès Occidental era en paraules de Pau Vila «essencialment industrial». Precisament un dels criteris per establir els límits de la comarca va ser el radi d influència del mercat de Granollers, que aleshores era un dels principals mercats agraris de Catalunya. Durant el segle XIX el Vallès Oriental va participar molt poc en la transformació que hi va haver a l economia catalana. Una memòria sobre l economia de la comarca elaborada l any 1874 (redescoberta fa pocs anys) ens descriu una economia amb una orientació productiva molt marcadament agrària. Segons l autor de la memòria, Granollers era una de les ciutats importants de la província de Barcelona, principalment pel seu mercat setmanal, en segon lloc, perquè era cap del partit judicial, després, per ser lloc de pas per als viatgers cap a Barcelona, i només en darrer terme, per la indústria que hi tenia establerta. Aquesta realitat contrastava molt amb les ciutats de Sabadell i Terrassa, que a l altra banda del Vallès estaven creixent en l àmbit industrial. A Granollers la industrialització moderna va arrencar precisament el darrer quart del segle XIX. No era una localitat amb una gran tradició manufacturera. Des d antic havia desenvolupat una funció de centre comarcal, proveïdor de béns elaborats per a la seva rodalia; però en el segle XVIII hi havia altres localitats de la comarca amb una especialització industrial molt més marcada, com ara Castellterçol o Sant Feliu L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 75

73 de Codines, que concentraven una important producció de teixits de llana. Durant el segle XIX aquesta indústria artesana va entrar en una crisi que ja va ser definitiva. La competència amb els mètodes de producció moderns, amb maquinària moguda a vapor, era insalvable, i per adoptar el vapor les comunicacions eren un element essencial. Un element que no va faltar a Granollers, cruïlla de camins des dels temps més antics, que també va saber adaptar-se als nous sistemes de transport: el ferrocarril de Barcelona a Granollers (1854) va ser el segon de Catalunya (només precedit pel de Barcelona a Mataró, de 1848), reforçat més tard amb una segona línia cap a Sant Joan de les Abadesses (1875). Uns anys abans de l arribada del ferrocarril, Granollers va soterrar les muralles medievals i va acollir la nova carretera de Barcelona a Vic (1848), que va modificar totalment l estructura urbana de la vila. D aquesta manera quedava connectada també per un altre sistema de comunicació estratègic en el futur. No és sorprenent que al començament de la dècada de Pascual Madoz ja constatés l existència a Granollers de mitja dotzena de fàbriques cotoneres, una amb telers mecànics moguts per una màquina de vapor. Si les primeres fàbriques mogudes a vapor es van instal lar a Catalunya durant la dècada de , s ha de convenir que l aparició de la indústria moderna no va ser pas tardana. Tanmateix, el creixement industrial va ser molt lent fins ben entrat el segle XX. El 1857, Víctor Balaguer assenyalava l escassa importància de la indústria tèxtil granollerina quan advertia que la fàbrica més gran disposava només d una setantena de telers. El 1874 ja eren 13 fàbriques tèxtils, però només dues superaven els 25 telers (en total sumaven 164 telers, més de la meitat manuals). Cap al final del segle XIX les fàbriques tèxtils que funcionaven a Granollers eren una vintena i sumaven més d un miler de telers. Gairebé tots eren mecànics i destinats a teixits de cotó, una opció que es va anar consolidant progressivament fins a esdevenir totalment hegemònica, a diferència de les ciutats veïnes de Sabadell i Terrassa. Aleshores ja s havien creat les primeres fàbriques de producció metal lúrgica associada al sector tèxtil, com ara l empresa Trullàs (1880). Però va caldre esperar l impuls decisiu de l electricitat com a força motriu (1913) i la conjuntura especialment favorable de la Primera Guerra Mundial, per donar a aquest creixement industrial l impuls definitiu. Fins a la segona meitat del segle XX, dintre del procés d industrialització, el sector cotoner va ser protagonista indiscutible i va estar molt concentrat a la capital comarcal. Als anys trenta gairebé la meitat dels telers de tota la comarca es localitzaven a Granollers. Es va establir un fort contrast entre l ambient industrial i urbà de Granollers i la seva rodalia rural. Tanmateix, els anys del canvi de segles XIX-XX ja van sorgir algunes iniciatives remarcables a altres poblacions, com ara Mollet o Sant Celoni. A Mollet, cap al final del segle XIX ja hi havia instal lades dues fàbriques mogudes per vapor: una de dedicada a la producció de teixits de cotó, amb un centenar de telers mecànics i prop de 200 treballadors; l altra, la serradora dels germans Moretó, que aviat es va transformar en farinera i que ha continuat l expansió fins a convertir-se en una de les grans empreses espanyoles d aquest sector. La proximitat del nucli barceloní i les bones comunicacions, especialment les dues línies de ferrocarril (el 1880 s hi va sumar una tercera línia, el Calderí de Mollet a Caldes de Montbui, orientada al transport de viatgers cap a la vila termal), van afavorir el creixement industrial. Una altra condició, la disponibilitat d aigua abundant pel curs del Besòs, va ser estratègica per instal lar algunes produccions industrials. És el cas de la Pelleria (1897), que aviat es va ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

74 convertir en societat anònima (1911, Tenería Moderna Franco-Española, SA) i que va esdevenir una de les protagonistes del creixement industrial de Mollet durant tot el segle XX. Cap al 1930 donava ocupació a uns 400 treballadors i era una de les adoberies més importants d Espanya. Aleshores Pau Vila ja definia Mollet com una vila «netament industrial», atès que disposava d un miler de treballadors industrials per a una població total que no arribava als 5.000, i només uns 300 treballadors de la terra. A Sant Celoni l activitat agrària continuava sent preponderant, amb una població pagesa d unes 800 persones sobre un total de i escaig, tot i que la indústria cotonera ocupava unes 500 persones. En aquells moments ja havia entrat en declivi una altra branca industrial de gran importància al començament del segle XX: la indústria surotapera. Cap al 1900 hi havia establertes a Sant Celoni 14 fàbriques de taps de suro i només 5 de teixits de cotó. La proximitat dels boscos amb alzines sureres del Montseny i del Montnegre, i també la facilitat de comunicacions amb Barcelona (des del 1860 connectada amb el ferrocarril), van afavorir aquesta especialització, que va entrar en crisi els anys de la Primera Guerra Mundial. Fins a la dècada dels seixanta del segle XX el sector tèxtil va mantenir un protagonisme absolut a Granollers. Es calcula que el 80 % de la població activa industrial treballava en activitats relacionades amb el sector tèxtil. Durant el període autàrquic es van crear un gran nombre de petites empreses, que invertien poc en tecnologia, tot aprofitant la precària situació del món laboral i la reserva del mercat espanyol per a les empreses autòctones. Però a partir d aquell moment el sector va entrar ràpidament en crisi, les fallides d empreses es van succeir i el nombre de treballadors del sector es va reduir gairebé a la meitat en molt pocs anys: de (1960) a (1964), és a dir, que va tornar al nivell del Aquesta crisi del sector tèxtil es va produir també a la resta de la comarca i, amb intensitats diferents, ha continuat fins als nostres dies. Paral lelament, però, es van desenvolupar altres sectors que fins aleshores havien tingut una importància molt menor, especialment el sector del metall, el químic i l alimentari, que es van convertir en els nous protagonistes del creixement industrial. L impuls d aquests sectors va venir fonamentalment de l exterior: la comarca es va beneficiar de la proximitat de la metròpoli barcelonina i una autèntica constant històrica del traçat de la xarxa de comunicacions, que al final dels anys seixanta va incorporar el primer tram d una de les primeres autopistes d Espanya. Així, la màxima concentració industrial es va localitzar a l àrea de Granollers, Lliçà de Vall, Parets i Mollet, amb una densa xarxa viària, però també cal destacar els municipis de les Franqueses, la Garriga, Cardedeu i Sant Celoni, i al mateix temps es difonia la indústria a molts municipis de la comarca que fins aleshores havien estat totalment rurals, com ara Montornès, Martorelles o la Llagosta. Els anys setanta el sector industrial ocupava dues terceres parts de tota la població activa comarcal, i després de la crisi derivada de l augment de preus del petroli, la població ocupada per la indústria seguia superant el 50 %. El sector del metall es va convertir en el més gran de la comarca, molt concentrat en la gran àrea industrial que segueix l eix viari de Granollers a Mollet. A Granollers, cap al 1970 ja ocupava gairebé una tercera part dels treballadors industrials, a molta distància dels treballadors del sector tèxtil (17 %) o químic (16 %). Aquesta indústria metal lúrgica ja no estava associada al sector tèxtil, que els anys seixanta havia iniciat la davallada, L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 77

75 sinó que orientava la producció cap als altres sectors emergents, com ara l automoció o la construcció. El sector químic havia tingut històricament una importància escassa a la comarca, amb l excepció de la producció de sabó a Granollers: una empresa fundada per Esteve Barangé el segle XIX es va convertir al primer terç del segle XX en una de les empreses més importants d Espanya. Més tard, als anys cinquanta, va iniciar la seva expansió la fàbrica de sabons dels germans Camp, que a la dècada dels setanta va arribar a ocupar més d un miler de treballadors. A partir dels anys seixanta, i amb Sant Celoni com un altre centre productor important, va ser quan aquest sector va començar a prendre una rellevància decisiva a la comarca, i es va convertir en el segon sector en volum d ocupació (el 20 % de la mà d obra industrial) i el primer en especialització respecte del total català (8,5 %), segons dades de El tercer sector emergent a partir dels anys seixanta va ser l alimentari. Abans, la base agrícola de la comarca havia facilitat l aparició a Granollers d algunes petites indústries de vins i aiguardents (ja al segle XIX) i d algunes fàbriques de fruita seca (els anys vint i, amb més força, a la postguerra). També amb relació a l especialització ramadera en el sector vaquí productor de llet, que es va difondre a la comarca a partir de la segona dècada del segle XX, es va establir a Sant Celoni una fàbrica de productes làctics (la Sila), que cap al 1930 ocupava una cinquantena de persones. Però la indústria alimentària que es va desenvolupar a partir de la dècada dels seixanta ja no tenia connexió amb la producció agrària comarcal i la inversió també era de procedència forana. En destaca principalment l elaboració de productes alimentaris per al consum humà i particularment els derivats de la farina, com ara les galetes o les pastes. L any 1991, tres de les primeres quatre empreses industrials de la comarca en nombre de treballadors eren d aquest sector. En conjunt, el sector industrial ha esdevingut molt independent del territori comarcal (tant en capital, com en proveïments i vendes). En un context de globalització i de terciarització de l economia com el que estem vivint, caldrà veure si en l evolució futura el Vallès Oriental serà capaç de mantenir la dinàmica industrial que l ha caracteritzat els darrers temps. Jordi Planas Maresma Universitat de Barcelona ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

76 Síntesi De l anàlisi econòmica sectorial es desprèn que el teixit industrial de la comarca és molt important i és motor de l economia, però està en retrocés relatiu, amb un pes molt superior al del conjunt de Catalunya. El sector serveis està relativament menys desenvolupat que en el conjunt de Catalunya, però en expansió constant i amb un pes en l economia comarcal que s apropa al 50 % de la producció. El sector de la construcció té un pes en l estructura productiva superior a la del conjunt de Catalunya i en els darrers anys hi ha hagut una forta expansió gràcies al fort dinamisme de l edificació d habitatges. Finalment, el sector primari té un pes molt reduït en l estructura productiva comarcal, inferior al que té al Principat. El Vallès Oriental ocupa una posició privilegiada en l entorn metropolità de Barcelona, gaudeix d un medi natural de qualitat i té una estructura econòmica diversificada, ben posicionada i dinàmica. En aquest sentit, la comarca es troba en una fase de creixement important de l activitat i de la població que ha de ser aprofitada per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur. En el futur immediat es requereix un impuls del sector serveis, especialment de les activitats relacionades amb els serveis a les empreses, el turisme i els serveis a les persones, que actualment estan poc desenvolupades a la comarca. En aquest sentit, cal aprofitar les potencialitats de la mà d obra immigrant i formarla de manera adequada, per expansionar el sector terciari del Vallès Oriental. En l àmbit industrial, una de les fortaleses principals del teixit econòmic de la comarca és la disponibilitat de sòl. Tot i la saturació relativa que presenten alguns polígons, especialment dels municipis situats al sud de la comarca i més propers a l entorn metropolità de Barcelona, el Vallès Oriental disposa d una reserva de sòl elevada. Altres factors positius per atraure noves empreses són la important diversificació del teixit industrial de la comarca, la situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l entorn de Barcelona, les bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris i d innovació tecnològica. En el futur l aportació del sector de la construcció a la generació de riquesa, amb tota probabilitat, no continuarà creixent com ho ha fet els darrers anys, tot i que la seva contribució a la producció comarcal continuarà sent elevada. Per evitar que el sector primari continuï perdent pes en l estructura productiva, en el futur caldrà potenciar les empreses agroalimentàries, la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialment el turisme, i apostar clarament per fomentar la cultura de la producció de qualitat en el món agrari. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 79

77 3.2. Agricultura i ramaderia L any 2005, l activitat agrària i ramadera ha representat únicament el 0,6 % del PIB del Vallès Oriental, per sota del pes que té al conjunt de Catalunya (l 1,6 % del PIB). Amb relació a l any 1991, el pes del sector primari en l estructura productiva de la comarca, igual que al total català, s ha reduït de manera significativa. D altra banda, com ja s ha comentat en l apartat 2.2., en el període el PIB primari del Vallès Oriental ha assolit un creixement anual del 0,3 %, molt inferior que el conjunt de l economia comarcal i lleugerament superior al 0,2 % anual assolit pel sector primari a Catalunya. Al quadre es mostra l estructura de la producció del sector primari a la comarca del Vallès Oriental per productes l any 2005, en comparació amb la del conjunt de Catalunya. L agricultura ha representat el 39,8 % del PIB agrari de la comarca; la ramaderia, el 50,3 %, i la fusta, el 9,9 %. Dins de l agricultura destaca l aportació al PIB de productes com les hortalisses (25 % del PIB agrari), els cereals (3,8 %), el vi i Quadre Estructura del PIB al sector primari per productes. Any En percentatge Vallès Oriental Pes s/catalunya Cereals 3,8 4,7 Lleguminoses 1,7 0,2 Tubercles per a consum humà 1,2 0,3 Cultius industrials herbacis 0,1 0,3 Farratges 0,0 1,1 Hortalisses 25,0 11,6 Fruita fresca (no cítrics) 1,2 18,0 Fruita seca 1,5 3,7 Cítrics 0,0 2,2 Vi i subproductes 2,1 9,4 Oli d'oliva i subproductes 0,1 3,7 Flors i plantes ornamentals 0,8 5,1 Llavors i planters 2,1 1,7 Altres productes agrícoles 0,1 0,3 Agricultura 39,8 62,3 Vaquí 19,3 6,4 Oví i cabrum 0,9 0,4 Porcí 15,4 16,3 Aviram 0,5 1,1 Altres animals 0,3 0,3 Llet 13,5 3,3 Ous 0,2 0,3 Altres productes ramaders 0,1 0,2 Ramaderia 50,3 28,3 Fusta 9,9 4,3 Pesca marítima i continental 0,0 5,1 Total 100,0 100,0 Font: Caixa Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

78 subproductes (2,1 %) i les llavors i planters (2,1 %). En el cas de la ramaderia, l any 2005 destaca l aportació del sector vaquí (19,3 % del PIB agrari comarcal), el porcí (15,4 %) i la llet (13,5 %). El pes de la ramaderia dins de l activitat agrària de la comarca és, en definitiva, molt elevat, i no es pot oblidar que el sector ha estat tradicionalment una activitat molt rellevant per a l economia comarcal, especialment als municipis de la zona nord. El creixement de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, així com els canvis en els mitjans de transport a partir de la segona meitat de segle XIX, van impulsar un canvi significatiu en la producció agrària del Vallès Oriental. Si al segle XIX es va produir l expansió de la vinya i la introducció del conreu de patates, al principi del segle XX la nova especialització fonamental va ser l explotació de vaques lleteres, amb pràcticament tota la producció destinada al mercat barceloní. Això va provocar, a més, l expansió del conreu de farratges i de cereals per al consum dels animals estabulats. Aquesta especialització ramadera s explica també per les condicions climàtiques de la comarca, que no eren gaire favorables per fer competitius els conreus d altres productes agrícoles. Actualment, el sector vaquí i la llet representen encara el 32,8 % de la producció agrària comarcal, per bé que els cultius de cereals i, especialment, de farratges han descendit considerablement, mentre que el cultiu d hortalisses ha augmentat de manera significativa. La comarca no ha tingut històricament, fora del sector vaquí, una forta densitat ramadera, tot i que en els darrers anys, en part per la normativa europea relacionada amb la llet, ha disminuït el sector del vaquí i de la llet a la comarca i ha augmentat la del sector porcí. Segons les dades del darrer cens agrari (1999), a la comarca del Vallès Oriental el 26,5 % de la superfície agrària ( ha) estava dedicada a terres de conreu, mentre que els prats i les pastures n ocupaven només el 3,7 % (1.633 ha), i la zona forestal, el 62,8 % ( ha). El Vallès Oriental era una comarca amb una presència rellevant de conreus de regadiu; aquest tipus de cultius representaven el 22,5 % de les terres llaurades, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge era del 28 % (quadre ). El regadiu estava força estès als municipis que feien ús de les aigües del Montseny i en els que aprofitaven les parts baixes de la riera de Tenes, del Congost i la riera de Mogent. La zona de la comarca més conreada era la part central, la zona nord tenia més superfície forestal, mentre que la zona sud havia perdut bona part de la superfície agrícola amb el desenvolupament industrial i urbanístic de les darreres dècades. El Vallès Oriental tenia, segons aquestes dades del cens, l 1,1 % de la superfície agrícola utilitzada de Catalunya i el 3,3 % de la superfície forestal total, mentre que la comarca representava el 2,7 % de la superfície total del conjunt del país. Els darrers anys s havia reduït significativament la superfície agrícola utilitzada a la comarca, atès que el 1989 les dades del cens agrari assenyalaven que el Vallès Oriental tenia el 2,4 % del sòl agrícola català. Aquesta pèrdua de sòl agrícola s explica, en bona part, pel fet que la comarca ha vist com molta de la seva superfície s ha convertit en sòl urbanitzable, especialment al voltant dels municipis amb més habitants, seguint una tendència que s ha anat generalitzant a moltes comarques catalanes, especialment en les més poblades. Les dades del cens agrari de 1999 posen de manifest que el sector vaquí era el predominant en la ramaderia del Vallès Oriental, seguit del porcí i de l aviram. Des de l any 1982 ha disminuït el nombre d explotacions que es dediquen a la ramaderia, amb l única L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 81

79 Quadre Superfície agrària per tipus. Any 1999 Vallès Oriental Catalunya ha % ha % Superfície agrària utilitzada (SAU) , ,2 Terres llaurades , ,6 secà , ,0 regadiu , ,0 Pastures permanents , ,4 Superfície forestal , ,4 Altres terres (erm, espartar, matoll, etc.) , ,4 Total , ,0 Font: Idescat excepció de les dedicades al bestiar oví. Això no obstant, les explotacions que s han mantingut són més grans, en un procés molt semblant al que ha tingut lloc en l agricultura. El Vallès Oriental, segons la classificació de la política de desenvolupament rural de la Generalitat de Catalunya, és una comarca que queda definida com a zona d agricultura consolidada, que es caracteritza per la seva integració amb la resta de sectors econòmics autòctons, especialment amb les indústries agroalimentàries. Cal dir que la zona sud de la comarca, més propera a l àrea metropolitana de Barcelona, té força similituds amb les zones denominades d agricultura periurbana, que es caracteritzen pel fet de tenir una activitat agrícola desenvolupada a la perifèria de les aglomeracions urbanes i per la pressió urbanística per l ocupació del sòl, que condiciona el desenvolupament de les activitats agràries. És evident que, tant a la comarca del Vallès Oriental com al conjunt de Catalunya, l activitat agrària està estretament lligada al desenvolupament i l equilibri territorial i que, per tant, seria positiu fomentar-ne el desenvolupament. Per dotar de més força l activitat del sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agraris comarcals; establir les eines i els mecanismes adients per enfortir la tasca dels productors locals; potenciar les línies de treball que potenciïn la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialment el turisme, a la comarca, i apostar clarament per fomentar la cultura de la producció de qualitat en el món agrari. En aquest sentit, s ha d efectuar un esforç per desenvolupar les innovacions que aportin una millora competitiva al sector que possibilitin la seva supervivència en el futur en un context de pressió urbanística creixent, i que ofereixin unes bones perspectives per als joves que es vulguin incorporar al camp per desenvolupar activitats agràries i ramaderes. Finalment, cal destacar que recentment el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha elaborat una anàlisi DAFO del sector agrari de la comarca. 1 Entre les debilitats més 1 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005), Anàlisi DAFO dels sectors agroalimentari i industrial a la comarca del Vallès Oriental, Granollers, p ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

80 destacades del sector cal esmentar la davallada del nombre d explotacions agràries, la inversió insuficient en els processos productius, les baixes rendes econòmiques del camp, l existència d un elevat nombre de petites explotacions agràries amb dificultats per poder competir en el mercat, la manca de política comercial per part dels productors, l envelliment de la població ocupada, les dificultats per efectuar el relleu generacional, la generació d un elevat volum de residus i la poca promoció dels productes de qualitat. Pel que fa a les amenaces a què haurà de fer front el sector en l esdevenidor cal fer referència a la pressió urbanística, la incorporació a la Unió Europea de països de l est amb una gran tradició agrària, el canvi en les pautes de consum de la població i la disminució dels ajuts provinents de la política agrària comunitària els propers anys. Al costat d aquests aspectes poc favorables a l agricultura i la ramaderia, la comarca té una sèrie de fortaleses i oportunitats que han de ser aprofitades en el futur per consolidar les activitats agràries al territori. Entre les fortaleses principals destaquen l elaboració de productes amb trets característics, l existència de productes autòctons de la comarca, la presència d un nombre notable d explotacions econòmicament viables, la diversificació d activitats econòmiques en l àmbit rural i l elevada relació entre el món agrari i les indústries agroalimentàries. Pel que fa a les oportunitats, destaca l augment de la sensibilitat pel consum de productes sans i de qualitat entre la població, la concentració de consumidors potencials a l àrea metropolitana de Barcelona, la valoració del paisatge rural com a recurs ambiental i turístic i l elevada sensibilitat dels agents econòmics i socials de la comarca vers el món rural. L Espai Rural de Gallecs: un exemple de desenvolupament econòmic sostenible en el sector primari La meitat del territori de la comarca del Vallès Oriental és superfície agrària i, segons les dades del cens agrícola de l any 1999, el sol agrícola del Vallès Oriental representa l 1,1 % del total de Catalunya i el 3,3 % de la superfície forestal. Tanmateix, el paisatge agrícola i rural ha anat disminuint els darrers anys a favor d un increment del sòl urbanitzable a causa, entre altres factors, de la pressió demogràfica i urbanística generades per les dinàmiques econòmiques i socials que han tingut lloc a l entorn geogràfic de la segona corona metropolitana. L any 2004 el sector agrari al Vallès Oriental va representar el 0,6 % del PIB comarcal, mentre que el 2005, les empreses orientades al sector agrari i la indústria alimentària han representat el 2,5 % del total d empreses de la comarca i el 3,3 % dels assalariats. Una dada que cal tenir en compte és que la mitjana d edat de la població ocupada al sector primari a la comarca, a l igual que per al conjunt de Catalunya, és més elevada que la de la resta de sectors. En el cens agrari de 1999 es comptabilitzaven explotacions, que representen l 1,5 % del total de Catalunya. La meitat es dedica exclusivament a l agricultura i l altra meitat, de manera mixta, a l activitat ramadera. Els darrers anys, l augment de la demanda de productes alimentaris de qualitat, una preocupació creixent per la protecció del medi ambient i la recerca d espais de lleure a L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 83

81 l entorn de les ciutats, entre altres factors, han fet que es comenci a valorar el sector agrari molt més enllà del seu valor estrictament econòmic. La recerca de l equilibri entre espai i natura a l entorn metropolità i la idea d un sector agrari com a vertebrador del territori han propiciat el plantejament de diferents actuacions adreçades a vitalitzar el sector i promoure l econòmicament. Les iniciatives municipalistes, públiques i privades i associatives, que s estan treballant a la comarca afavoreixen la pràctica d experiències pilot de caire sostenible, perdurables i equilibradores del territori, i tenen com a objectius finals l activació econòmica del sector agroalimentari, la preservació mediambiental dels espais rurals existents a la comarca i la seva projecció en l àmbit social i del lleure. Tot això tenint present que el resultat d un bon model de desenvolupament rural repercuteix positivament en tots els sectors econòmics i també en la qualitat de vida social i en la conservació del medi ambient. En resum, les línies d actuació bàsiques d aquest suport al desenvolupament rural en què se sustenten les accions que s estan duent a terme tenen a veure amb: la diversificació i la promoció econòmica, l associacionisme, el treball en xarxa i la participació, la valoració cultural, de lleure i patrimonial, i la protecció del medi ambient. El Consell Comarcal i la pràctica totalitat dels ajuntaments de la comarca estan implicats, a diferents nivells, en aquest procés, impulsant o programant diverses iniciatives i participant en xarxes o plataformes de desenvolupament sostenible del territori (Agenda 21, Natura 2000 o Fedenatur). Una mostra clara d aquest compromís va ser la signatura del Consell d alcaldes de la comarca d una declaració de principis sobre desenvolupament rural, on es van acordar unes voluntats d actuació del sector públic envers la promoció econòmica sostenible del territori. Ara bé, de tots els espais rurals de la comarca, n hi ha un de concret que, per la seva situació geogràfica, la seva història recent i pel conjunt d iniciatives que s hi estan duent a terme, s ha convertit en un punt de referència comarcal en la posada en marxa de programes per al desenvolupament sostenible: l Espai Rural de Gallecs. El cas concret de l Espai Rural de Gallecs Gallecs és un espai geogràfic situat al sector central de la plana del Vallès i és una de les zones agrícoles més grans que hi queden avui. El seu territori està repartit entre els termes municipals de sis poblacions: Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau de Plegamans, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac i, per tant, està envoltat d importants nuclis industrials i residencials, així com per xarxes de comunicació molt transitades. Actualment hi viuen unes 200 persones i, a més dels espais destinats a l activitat agrària, Gallecs té zones de boscos, amb un nucli rural que envolta l església romànica de Santa Maria de Gallecs i amb un conjunt de masies aïllades, algunes d un important valor arquitectònic i destinades a habitatge o a finalitats socials i de lleure. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

82 La situació actual d aquesta àrea natural periurbana és resultat de diversos factors polítics que han ocasionat canvis en la consideració i la gestió del terreny, i la seva peculiaritat la converteix en un exemple clar de treball per a la recerca de l equilibri entre el sector agrari, la prevenció del medi ambient i l oferta d un espai de lleure. La història recent de Gallecs és singular. L any 1970, el Ministeri de l Habitatge va expropiar ha de terreny repartides entre set municipis per crear una macrociutat de habitants a les rodalies de Barcelona amb l objectiu d absorbir el creixement demogràfic fruit del desenvolupament industrial de la província de Barcelona, però l arribada de la democràcia i la forta oposició popular van aturar el desenvolupament del projecte de macrociutat. Posteriorment, el traspàs de competències de l antic Institut Nacional d Urbanització (INUR) a les comunitats autònomes va transferir a la Generalitat de Catalunya Incasol la titularitat del sòl. Després d anys de reivindicacions ciutadanes, mobilitzacions socials, negociacions i acords entre administracions i, sobretot, d una aposta clara d alguns dels ajuntaments amb terme municipal a Gallecs per la preservació d aquest espai com a zona rural, l any 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar el Pla director urbanístic de l ACTUR de Santa Maria de Gallecs, amb el qual la classificació del sòl es converteix d urbanitzable no programat a sòl no urbanitzable destinat a sistema d espais lliures públics d interès general. Després de 35 anys de les expropiacions, de les ha expropiades l any 1970, actualment en queden 775 ha protegides pel seu valor agrari, mediambiental i paisatgístic. Abans d arribar a la protecció definitiva de Gallecs, el compromís del sector públic de la comarca en l impuls d iniciatives de desenvolupament sostenible al territori i, sobretot, la clara voluntat de preservar la zona, va portar els ajuntaments de Mollet del Vallès i Parets del Vallès a crear, l any 2001, un consorci per gestionar l Espai Rural de Gallecs. Aquest ens té com a objectiu garantir la preservació i la millora dels valors productius, ecològics, paisatgístics i culturals, i impulsar les funcions econòmiques, mediambientals, educatives i socials inherents al seu àmbit d actuació. El Consorci gestiona una superfície total de 525,6 ha, el 86,6 % de les quals pertanyen a Mollet i el 13,4 % restant, a Parets. Aquesta realitat converteix Mollet del Vallès, amb una població de habitants l any 2005, en una ciutat peculiar, ja que gairebé la meitat del terme municipal és sòl no urbanitzable, fet que repercuteix de manera molt positiva en la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a la ciutat. Les línies de treball que s han fixat des del Consorci per aconseguir els objectius que assenyalàvem anteriorment s engloben en les tres àrees següents: foment de l agricultura sostenible i ecològica, preservació del medi ambient i la natura, i promoció de l espai lúdic i d educació. En l àmbit de l agricultura sostenible, el Consorci treballa per fomentar una activitat econòmica que sigui respectuosa amb el medi ambient i que permeti obtenir productes alimentaris d una qualitat elevada. En aquest sentit, la redacció del Pla de gestió L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 85

83 agrícola sostenible de Gallecs va dotar els pagesos d instruments necessaris per garantir el seu nivell de benestar i millorar qualitativament la seva producció. Quant a accions concretes, la col laboració entre el Consorci i l Associació de Pagesos ha propiciat la recuperació de productes del camp i la creació d una agrobotiga on es poden comprar productes elaborats a l Espai, com el pa de Gallecs, la coca de Sant Galdric, la mongeta del ganxet o mistela. En l àmbit comarcal, s ha participat en un programa europeu, liderat pel Consell Comarcal, per trobar economies d escala entre els petits productors alimentaris que els ajudi en la recerca de mecanismes conjunts de distribució dels seus productes i per fomentar l intercanvi d experiències i el treball en xarxa. Fruit d aquest programa sorgeix la iniciativa d organitzar a Mollet els agromercats, que, a hores d ara, s han convertit en una cita ineludible del calendari de fires i mercats de la comarca. També es participa en programes comarcals per trobar vies de comercialització dels productes agroalimentaris entre els agents del sector terciari restauració o agroturisme, entre d altres i per al foment i la difusió entre els consumidors de la importància d uns bons hàbits alimentaris i el consum de productes de qualitat i la seguretat alimentària. A més, el Consorci promou convenis de col laboració amb els centres docents i d investigació per a la cessió d espais destinats a l experimentació agrícola i la recerca en agricultura ecològica. Paral lelament, s impulsen accions de formació que permetin la millora de les qualificacions professionals, la capacitació i el foment de l ocupació entre els col lectius més desfavorits. En aquest àmbit, s està treballant en programes comarcals que fomentin l entrada de joves al camp per afavorir el rejoveniment del sector i el seu enfortiment potencial gràcies a un nivell formatiu més elevat que pot repercutir en la millora qualitativa del sector. La feina que es desenvolupa en l àmbit de la conservació del medi ambient està enfocada en el manteniment dels boscos, el foment de les energies renovables, la biodiversitat i la connectivitat biològica de l espai amb altres espais de valor ecològic propers que n impedeixin l aïllament. En aquest camp, Gallecs ha obtingut finançament a través del programa LIFE, promogut per la Unió Europea, per al finançament del medi ambient i és membre de la Federació d Espais Naturals, Metropolitans, Rurals i Periurbans (Fedenatur), una xarxa europea de parcs naturals periurbans que treballa per trobar solucions per fer front a l impacte de la pressió urbana i industrial, causants, en bona part, de la degradació paisatgística i ambiental. Algunes de les accions que s han dut a terme són la recuperació i la regeneració d espais malmesos i la creació de zones humides aiguamolls, que han permès d incrementar l atractiu paisatgístic de la zona i, també, han fet augmentar el potencial ecològic i biològic, i han permès de convertir-lo en un punt d aturada d aus migratòries, on nien unes 60 espècies d aus. La proximitat de Gallecs a la ciutat de Mollet i a la resta de poblacions de l entorn converteix aquest espai en una zona de visita i de passeig on es posa a l abast dels ciutadans la possibilitat de gaudir del paisatge que ofereixen els camps conreats i del patrimoni arquitectònic rural que formen les masies i l església romànica. La redacció del Pla d ús públic de Gallecs va determinar els usos socials de l espai conciliant-los ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

84 amb l activitat agrícola. Algunes de les actuacions que s han anat implantant han anat adreçades a l adequació i la recuperació de camins que possibilitin als visitants fer senderisme seguint diferents itineraris, a la creació d àrees de lleure i a l oferta d activitats adreçades a l educació ambiental i a la interpretació del medi. D altra banda, l espai és un escenari únic per a l organització d esdeveniments culturals respectuosos amb el medi. Aquestes són, a grans trets, les línies de treball que s estan duent a terme a l Espai Rural de Gallecs. Ara, després de la seva recent protecció, els nous reptes se centren en la definició d unes noves propostes de promoció econòmica i en la redacció d un nou projecte estratègic, que tingui a veure amb la promoció d un desenvolupament rural i uns models d explotació i gestió agrària avançats que treballin per a la recerca de sinergies mitjançant elements clau com la concertació publicoprivada i la cooperació empresarial. Anna M. Gómez Economista i tècnica de l Ajuntament de Mollet Síntesi L any 2005, l activitat agrària i ramadera ha representat únicament el 0,6 % del PIB del Vallès Oriental, per sota del pes que té al conjunt de Catalunya (l 1,6 % del PIB). En el període , el PIB primari del Vallès Oriental ha assolit un creixement anual del 0,3 %, molt inferior que el conjunt de l economia comarcal i lleugerament superior al 0,2 % anual assolit pel sector primari a Catalunya. L agricultura ha representat l any 2005 el 39,8 % del PIB agrari de la comarca; la ramaderia, el 50,3 %, i la fusta, el 9,9 %. En comparació amb el conjunt de Catalunya, es posa de manifest una major especialització de la comarca en la ramaderia i la fusta, mentre que en l agricultura la situació és la contrària. Dins de l agricultura destaca el conreu de les hortalisses, els cereals, el vi i subproductes i les llavors i planters. En el cas de la ramaderia, destaca l aportació a la producció agrària del sector vaquí, el porcí i la llet. El pes de la ramaderia dins de l activitat agrària de la comarca és molt elevat i no es pot oblidar que el sector ha estat tradicionalment una activitat molt rellevant per a l economia comarcal. La superfície agrícola de la comarca equival a l 1,1 % de la del conjunt de Catalunya, mentre que el Vallès Oriental representa el 2,7 % de la superfície total del conjunt del país. En canvi, la superfície forestal de la comarca en relació amb la catalana (3,3 %), gràcies en bona part al massís del Montseny, és superior al pes de la superfície de la comarca en el conjunt del Principat. Els darrers anys s ha reduït significativament en la superfície agrícola utilitzada al Vallès Oriental, atès que la comarca ha vist com molta de la seva superfície s ha convertit en sòl urbanitzable, especialment al voltant dels municipis amb més habitants, seguint una tendència que es va generalitzant a moltes comarques L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 87

85 catalanes, especialment a les més poblades. Per dotar de més força l activitat del sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agraris comarcals; establir les eines i els mecanismes adients per enfortir la tasca dels productors locals; potenciar les línies de treball que augmentin la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialment el turisme, i apostar clarament per fomentar al món agrari la cultura de la producció de qualitat Indústria El Vallès Oriental, malgrat l important procés de terciarització que hi ha hagut els darrers anys, ha estat històricament una comarca amb una forta tradició industrial i actualment disposa d un potent teixit industrial que és el principal motor econòmic, atès que una gran part de les activitats econòmiques es desenvolupen al voltant de la presència d empreses del sector industrial. L any 2005, el sector industrial ha representat el 38,8 % del PIB comarcal, per sobre del 26,1 % de l economia catalana, malgrat que en el període la indústria ha perdut pes en el teixit econòmic del Vallès Oriental, ja que l any 1991 representava el 54,5 % de la producció. L any 2005 la comarca ha aportat el 7,1 % de l activitat industrial de l economia catalana, per sobre del pes que ha tingut el PIB comarcal (4,8 %) al conjunt de Catalunya. Al quadre es mostra l estructura del PIB de la indústria l any 2005 al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya. La química (que ha generat el 21,9 % del PIB industrial de la comarca), la metal lúrgia i productes metàl lics (13,5 %), els aliments, begudes i tabac (11,3 %), el cautxú i plàstic (9,5 %), l equipament elèctric, electrònic i òptic (7,1 %) i el paper i arts gràfiques (7,1 %), han estat les branques industrials amb més pes en l estructura productiva comarcal. Pel que fa a la resta de subsectors industrials, tres han aportat al voltant del 6 % de la producció de la indústria a la Quadre Estructura del PIB al sector industrial. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Energia, aigua i extractives 1,9 12,8 Aliments, begudes i tabac 11,3 11,2 Tèxtil, cuir i calçat 5,2 6,2 Fusta i suro 1,3 1,4 Paper i arts gràfiques 7,1 9,1 Química 21,9 14,5 Cautxú i plàstic 9,5 4,9 Altres minerals no metàl lics 4,3 4,9 Metal lúrgia i productes metàl lics 13,5 9,9 Maquinària i equips mecànics 5,9 5,8 Equipament elèctric, electrònic i òptic 7,1 8,1 Material de transport 6,6 7,8 Indústries manufactureres diverses 4,3 3,3 Indústria 100,0 100,0 Font: Caixa Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

86 comarca (el tèxtil, cuir i calçat, la maquinària i equipament mecànic, i el material de transport), mentre que la resta han tingut una presència menor en l estructura industrial del Vallès Oriental. Pel que fa a l ocupació, al quadre del capítol de mercat de treball s ha posat de manifest que l any 2005 el 34,4 % dels afiliats a la Seguretat Social (règim general i règim especial d autònoms) del Vallès Oriental treballava a la indústria, per sobre del 19,3 % del conjunt de Catalunya. Les pautes de comportament del nombre d ocupats entre 2000 i 2005 han estat similars a grans trets a les que s han observat en estudiar la producció industrial de la comarca. Així, entre aquests dos anys hi ha hagut una pèrdua de pes relatiu de la indústria en l estructura ocupacional de la comarca, que ha passat del 41,7 % dels ocupats de la comarca l any 2000 al 34,4 % el La metal lúrgia i productes metàl lics (el 6,8 % dels ocupats totals de la comarca), la química (4,4 %), el cautxú i plàstic (3,4 %), el tèxtil, confecció, cuir i calçat (2,9 %), la fabricació de material de transport (2,7 %) i l equipament elèctric, electrònic i òptic (2,6 %), han estat les branques industrials amb més ocupats a la comarca. D altra banda, en el període , hi ha hagut un descens anual acumulatiu del nombre de treballadors a la indústria al Vallès Oriental de l 1 %, mentre que a Catalunya la davallada ha estat de l 1,5 %. En el mapa es mostra l especialització industrial dels municipis de la comarca, és a dir, el percentatge dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general i règim especial d autònoms) que estaven ocupats a la indústria. S observen grans diferències entre els municipis vallesencs, atès que a 14, situats majoritàriament al Baix Vallès i a l entorn de la capital comarcal, el pes dels afiliats a la indústria era superior al 40 %. Això no obstant, els municipis més grans de la comarca al voltant dels quals hi havia una forta presència de la indústria en el teixit productiu, Granollers i Mollet del Vallès, tenien una especialització industrial relativament baixa, fet que s explica per la importància de les activitats relacionades amb els serveis. Els municipis amb una menor especialització industrial han estat, a grans trets, els situats al nord de la comarca i els més petits dels que formaven part del mercat de treball de Granollers. En tot cas, cal destacar que en alguns municipis de la zona nord, com Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba i Aiguafreda, la indústria també ha tingut una presència significativa en el teixit productiu. Per analitzar més acuradament la indústria manufacturera al Vallès Oriental s han agrupat els subsectors industrials en tres grans grups a partir de les característiques productives i competitives. Segons la classificació de l OCDE, s han agrupat les manufactures industrials en avançades, intermèdies i tradicionals. Les activitats avançades es caracteritzen pels trets següents: tenen un ús intensiu de la tecnologia, disposen d una mà d obra molt qualificada, desenvolupen intensament les activitats de recerca, presenten nivells de productivitat elevats i tenen una demanda de productes elevada. Les manufactures tradicionals estan en una situació totalment oposada: tenen uns processos productius menys desenvolupats, amb uns nivells de qualificació de la mà d obra baixos, una activitat de recerca feble, una productivitat reduïda i una demanda de productes estancada. Les manufactures intermèdies se situaven entre les activitats tradicionals i les avançades. Les manufactures intermèdies han tingut un pes superior en l estructura productiva industrial del Vallès Oriental que en la catalana, atès que representaven el 36,2 % dels ocupats a la comarca i el 30,1 % dels del conjunt de Catalunya. Pel que fa a les L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 89

87 Superior al 40% Entre el 29% i el 40% Inferior al 29% Mapa Especialització industrial dels municipis del Vallès Oriental. Any 2005 Nota: L'especialització industrial s'obté del quocient (multiplicat per 100) entre els afiliats al sector industrial i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cada municipi. Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya manufactures avançades, el pes a la comarca, el 7,5 % dels llocs de treball, era el mateix que al conjunt català. Finalment, en el cas de les manufactures tradicionals, el seu pes en l ocupació industrial comarcal (56,3 %) era inferior al del conjunt de l economia catalana (62,4 %) (quadre ). En el període , les manufactures tradicionals han guanyat una mica de pes en l estructura industrial de la comarca, mentre que les intermèdies i les avançades n han perdut lleugerament. En termes de distribució territorial de la indústria al Vallès Oriental, els assalariats de les manufactures avançades es concentraven als municipis de Lliçà de Munt (18,4 %), Lliçà de Vall (12,5 %) i Granollers (10,6 %). Pel que fa a les manufactures intermèdies, els tres municipis amb un nombre més elevat d assalariats eren Granollers (17,5 % del total), les Franqueses del Vallès (10,9 %) i Martorelles (10,9 %). En canvi, en les manufactures tradicionals els llocs de treball estaven més repartits entre els diferents municipis de la comarca, atès que els tres municipis amb més assalariats (Granollers, Lliçà de Vall i Parets del Vallès) concentraven el 30,8 % d aquestes branques productives (quadre ). El Vallès Oriental va iniciar els processos d industrialització especialitzant-se, ben entrat el segle XIX, en el sector tèxtil cotoner, les indústries auxiliars del sector tèxtil i, tot i que menys, en la metal lúrgia, que bàsicament proveïa de maquinària les empreses tèxtils. Aquesta especialització es va mantenir fins als anys seixanta del segle xx, quan el ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

88 Quadre Afiliats per grans branques industrials. En percentatge Vallès Oriental Catalunya Manufactures avançades 8,7 7,5 8,2 7,5 Manufactures intermèdies 36,8 36,2 28,9 30,1 Manufactures tradicionals 54,5 56,3 62,9 62,4 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Manufactures avançades: equipament elèctric, electrònic i òptic. Manufactures intermèdies: química, cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics i fabricació de material de transport. Manufactures tradicionals: activitats extractives, energia i aigua, alimentació, begudes i tabac, tèxtil, confecció, cuir i calçat, fusta i suro, paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl lics, metal lúrgia i productes metàl lics i fabricació de manufactures diverses. Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya sector tèxtil va patir una forta crisi al conjunt de l economia catalana. Aquesta crisi va coincidir amb un procés de diversificació del teixit industrial de la comarca, que va provocar que sectors com la química, els transformats metàl lics i l alimentació es desenvolupessin considerablement. A partir de la dècada dels setanta, la zona sud del Vallès Oriental es va configurar com una zona natural d expansió de la indústria i la població de l entorn de la ciutat de Barcelona. És en aquest moment, en definitiva, quan va tenir lloc una clara diferenciació territorial a la comarca entre la zona sud, fortament integrada a l àrea metropolitana de Barcelona, i la resta de la comarca, que conserva, en part, les estructures socioeconòmiques prèvies al fort desenvolupament industrial dels anys setanta. Els darrers anys, el Vallès Oriental ha estat una àrea de forta expansió industrial, tot i que la configuració industrial actual és en bona mesura conseqüència de les transformacions que van tenir lloc en el teixit productiu de la comarca als anys setanta del segle XX, quan es va formar un nucli industrial molt important a la zona compresa entre Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Lliçà de Vall, dotat d una densa xarxa de comunicacions que facilita l accés a les zones més poblades de Catalunya. Aquest nucli s estén cap a municipis propers com Montmeló, Montornès del Vallès, Martorelles, les Franqueses del Vallès i la Llagosta. El teixit industrial es caracteritza, des d aleshores, per una presència important de la indústria química, dels transformats metàl lics (que inclou la indústria auxiliar de l automòbil) i també, tot i que en declivi, del tèxtil i de l alimentació. D altra banda, actualment a la indústria de la comarca predomina la petita i mitjana empresa amb una producció molt diversificada, però també empreses, tot i que escasses, d una dimensió notable que s han instal lat a la comarca com a resultat de l expansió metropolitana. Una part d aquestes indústries més grans tenen l origen en inversions foranes, de manera que avui les empreses d origen local i de gran dimensió són molt escasses. També cal esmentar que, tot i la forta presència d algunes empreses importants del sector químic i farmacèutic, la indústria de la comarca no genera inversions d elevat contingut tecnològic. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 91

89 Quadre Concentració dels assalariats de la indústria als municipis del Vallès Oriental. Any En percentatge Assalariats indústria Granollers 15,9 Lliçà de Vall 7,6 Franqueses del Vallès, les 7,5 Total 31,0 Assalariats manufactures avançades Lliçà de Munt 18,4 Lliçà de Vall 12,5 Granollers 10,6 Total 41,5 Assalariats manufactures intermèdies Granollers 17,5 Franqueses del Vallès, les 10,9 Martorelles 10,9 Total 39,3 Assalariats manufactures tradicionals Granollers 15,1 Lliçà de Vall 8,6 Parets del Vallès 7,1 Total 30,8 Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2006, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Una altra característica definitòria de la indústria comarcal és l existència d algunes especialitats concretes, que són generades per un teixit de petites empreses vinculades entre si per diversos lligams o al voltant d una empresa de dimensió considerable, i que provoquen una elevada especialització en la zona on estan ubicades. Els casos més destacats són la indústria del moble a la Garriga, alguns subsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica a Sant Celoni i les motocicletes al Baix Vallès. També cal esmentar que al Vallès Oriental hi ha instal lades moltes empreses logístiques, que es caracteritzen pel fet d utilitzar molt de terreny i ocupar un nombre relativament reduït de persones, tot i que, com a contrapartida, la seva presència permet a altres indústries externalitzar aquest servei i reduir costos i espai. Un exemple seria el CIM Vallès, localitzat a Santa Perpètua de la Mogoda al Vallès Occidental, però que és aprofitat per les empreses del Vallès Oriental, que aprofita la disponibilitat de sòl industrial i la proximitat a la xarxa de comunicacions amb la resta de Catalunya, l Estat espanyol i Europa per intercanviar mercaderies. La situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l entorn de Barcelona, la disponibilitat de sòl industrial en alguns municipis, l existència de reserva de sòl, les bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris i d innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure noves empreses i ampliar el teixit industrial. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

90 Les empreses principals, 2 amb més de 300 treballadors l any 2003, del sector metal lúrgic, productes metàl lics i equipaments mecànics eren Autoliv Kle, SA (Granollers, 897 treballadors), Fico Mirrors, SA Ficosa, que en l actualitat acull el Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Mollet del Vallès, 881 treballadors), TI Group Automotive Systems (Montornès del Vallès, 680 treballadors), Valeo Climatización, SA (Martorelles, 538 treballadors), Sandvik Española, SA (Caldes de Montbui, 485 treballadors) i Showa Europe, SA (Martorelles, 361 treballadors). Un altre sector industrial destacat a la comarca és el de la química i les indústries farmacèutiques, amb empreses com Merck Farma y Química, SA (Mollet del Vallès, 712 treballadors), Intermas Nets, SA (Llinars del Vallès, 542 treballadors), Cray Valley Ibérica, SA (Sant Celoni, 382 treballadors), ITW España, SA (les Franqueses del Vallès, 324 treballadors) i Laboratorios Inibsa, SA (Lliçà de Vall, 321 treballadors). Altres empreses no energètiques amb seu social a la comarca del Vallès Oriental i més de 300 treballadors l any 2003 eren Superficies de Alimentación, SA (Granollers, distribució-supermercats, 970 treballadors), Coperfil Group, SA (Vallgorguina, 587 treballadors), Ramcon Empresa de Servicios, SA (Mollet del Vallès, activitats diverses, 555 treballadors), Dimodes, SA (Montmeló, distribució - grans magatzems, 534 treballadors), Sati Grupo Textil, SA (la Garriga, tèxtil, 429 treballadors), Bacardí España, SA (Mollet del Vallès, alimentació-begudes, 411 treballadors), Domar, SA (Martorelles, electrodomèstics, 400 treballadors), Automotive Lighting Rear Lamps España, SA (Llinars del Vallès, material elèctric, 395 treballadors), Intertransit, SA (Parets del Vallès, transports i logística, 378 treballadors), Remco, SL (Lliçà de Vall, electrònica, 374 treballadors), Industrias Murtra, SA (Granollers, tèxtil, 348 treballadors), United Biscuits Ibérica, SL (Montornès del Vallès, alimentació, 339 treballadors) i Nacional Motor, SA, la coneguda Derbi, que ha estat venuda recentment a l empresa italiana Piaggio (Martorelles, ciclomotors i motocicletes, 331 treballadors). El sector del moble a la Garriga i al Vallès Oriental La història del moble a la Garriga es remunta a un segle enrere, quan va començar l activitat una fàbrica de pianoles. Més tard es va anar desenvolupant tota una sèrie d especialitats derivades, com fusters o ebenistes, que van evolucionar cap als mobles. Inicialment, es produïen mobles per a comandes particulars de famílies, que els encarregaven aprofitant els coneixements i l experiència de professionals que es dedicaven a altres àmbits. Però va anar adquirint més volada en la mesura que creixien els encàrrecs familiars. Aquests professionals es van anar dedicant cada vegada més a la fabricació de mobles, al mateix temps que assolien unes estructures de caràcter més empresarial i industrial. Actualment, la comarca està especialitzada en la producció de mobles de disseny, moderns i d avantguarda, d una qualitat elevada, i dintre d una gamma mitjana-alta. De fet, hom pot dir que a Catalunya les dues àrees fabricants d aquest tipus de moble són la Garriga i rodalies i la Sénia, a Tarragona. Val a dir que, mentre que al Vallès Oriental l activitat es caracteritza per mitjanes i petites sèries de fabricació, a la Sénia els volums 2 En l apartat 3.1. es presenten de manera detallada les empreses principals de la comarca. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 93

91 de producció que predominen són de més dimensió. Al Principat també hi ha activitat de producció de mobles rústics, semiclàssics i clàssics. Aquests, no obstant això, presenten una tendència descendent als mercats, davant de la inèrcia creixent dels mobles moderns i d avantguarda, que fa que les empreses fabricants estiguin duent a terme un procés de canvi d especialitat. Des del final de la dècada dels noranta el sector travessa un procés d alts i baixos, tant en vendes com en producció, que ha significat que el creixement sigui cada vegada menor. Actualment, el sector no està en un dels seus millors moments. S augura una transformació industrial mai viscuda, causada principalment per la competència inaccessible que representa una bona part de la importació desmesurada que s està duent a terme, així com pels canvis dels hàbits de consum de les famílies, que progressivament destinen una part més reduïda de la renda a comprar mobles. El sector del moble està immers en una sèrie de canvis importants marcats, sobretot, per les tendències del mercat. Es pot destacar, per exemple, que la demanda no presenta uns perfils clarament identificats i definits, fet que obliga a presentar, en terminis cada vegada més curts, noves col leccions amb nous colors, dissenys o materials, que requereixen, alhora, nous tractaments, noves línies de producció i noves campanyes de difusió. En resum, un alt cost econòmic per als fabricants. El competidor principal del tipus de moble que es fabrica al Vallès Oriental, i en general a Catalunya, és Itàlia, atès que produeix uns articles molt similars. En aquest sentit, tots dos marquen les tendències. Tot i així, cal posar l èmfasi en el fet que els nostres mobles són internacionalment tan competitius i valorats com els italians. De fet, els darrers anys moltes empreses de la comarca han començat, o bé han intensificat, les exportacions a diversos països, amb un èxit important, per la qualitat i el disseny que aporten. Actualment, les exportacions es dirigeixen, principalment, a França, Portugal, el Regne Unit, Alemanya, i els Estats Units. Des del punt de vista productiu, els fabricants catalans es caracteritzen per una competitivitat elevada, tot i que encara queda molt camí per assolir més fites en l àmbit comercial. La Fira del Moble de la Garriga està contribuint de manera destacada a promocionar nacionalment i internacionalment el moble modern i d avantguarda, i identificar-lo amb una imatge de marca i de qualitat. Cal destacar que la Fira ha estat i és l element aglutinador del sector, i l instrument més important per garantir la màxima promoció al menor cost. La Fira va començar l any 1999, després que des del principi de la dècada dels noranta un conjunt de fabricants desenvolupessin accions encaminades a promocionar el sector a escala estatal. Juntament a aquestes accions, es pot mencionar la posada en marxa el 1998 d uns premis anuals per motivar els estudiants de formació professional en fusta i moble de la Garriga, i el mateix any va tenir lloc la primera Festa de la Fusta. La primera edició va aplegar 43 fabricants expositors de mobles de la Garriga i rodalies i visitants (3.500 de professionals). En l última edició del 2005 n hi ha hagut , dels quals eren professionals. També és important assenyalar que la Fira ha ampliat notablement l àrea d influència, atès que cada vegada és més visitada per professionals d altres països europeus i dels Estats Units, i per mitjans de comunicació estrangers. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

92 Pel que fa als reptes més importants del sector del moble al Vallès Oriental, cal ser conscients de l impacte que té la competència procedent d altres països. En aquest sentit, cal assenyalar que l ampliació de països de la Unió Europea i la importació de producte del continent asiàtic, tenen una incidència negativa sobre el sector, atès que en aquests països hi ha productors de fusta i de mobles a baix cost, amb els quals és impossible competir. Entre els reptes del sector del moble del Vallès Oriental, per fer front a aquesta situació, cal destacar també la necessitat de consolidar el mercat nacional i d impulsar-ne la promoció internacional, tractant, d una banda, de crear una marca i una imatge associades al valor afegit, al disseny i a la qualitat, i, de l altra, d obrir mercats exteriors. Un altre repte de gran transcendència en l activitat és el disseny i la innovació, atès que són fonamentals per garantir la competitivitat de les empreses, tot i que exigeixen inversions importants. Paral lelament, s està actuant en diversos àmbits que garanteixin el futur i la continuïtat del sector. Així, fa uns anys es va posar en marxa l Escola d Oficis (ebenisteria, disseny, etc.) a la Garriga, en col laboració amb l Ajuntament, que està rebent una resposta positiva per part dels joves, i també de les empreses, que hi recorren per incorporar alumnes, primer en pràctiques i, més tard, com a empleats. D altra banda, des de fa un temps el sector s enfronta a canvis importants en el comportament de les famílies i en les seves pautes de consum, que han provocat un desplaçament de les preferències pels mobles en favor d altres articles, com electrodomèstics, automòbils, etc. Això ha convertit el moble en un bé complementari d altres i, en cap cas, en un producte imprescindible per a la vida quotidiana. Per aquesta raó es planteja un repte de gran transcendència com és el d endegar iniciatives encaminades a crear socialment la necessitat del moble, com ara a través de campanyes publicitàries. Cal pensar que en el futur un benestar més elevat de la societat portarà associat una utilització més intensa de la llar, fet que exigirà que aquesta sigui més confortable per a les persones. Màrius Catalan i Font President de Fimoga Associació KH Lloreda, SA KH Lloreda és una empresa familiar a cavall de la segona i la tercera generació, dedicada a la fabricació i comercialització de detergents per a la llar. Va ser fundada l any 1949 per Jaume Lloreda i es va dedicar inicialment als recobriments metàl lics. Però com a resultat de la necessitat interna de netejar les peces dels clients, l empresa va elaborar l any 1965 la seva primera gamma de detergents. La qualitat d aquests productes va incitar l empresari a comercialitzar-los principalment en el sector de la restauració, tintoreries, hospitals, tallers mecànics i a entrar formalment en aquesta nova activitat productiva. Fins a l any 1998, es van compatibilitzar les dues activitats (recobriments i detergents), i a partir d aleshores Josep Maria Lloreda, fill del fundador, es va centrar exclusivament en la fabricació i comercialització de productes de neteja, tant per al mercat industrial com per al gran consum. Al final de l any 2002 va passar de denominar-se IRM Lloreda a la seva denominació actual. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 95

93 Amb unes vendes de més de 26 MEUR, l empresa és present a tot el mercat espanyol i també a Portugal i al sud de França, on disposa de filials comercials. A l empresa treballen 95 persones, de les quals aproximadament una tercera part es dedica a operacions i específicament menys del 10 % és mà d obra directa, fet que posa en relleu un procés productiu altament mecanitzat. Inicialment instal lada a les Franqueses del Vallès, després a la Garriga i finalment al seu emplaçament actual, a Canovelles, l empresa no s ha mogut mai de la comarca. Ocupa m 2 de sostre, on disposa d una línia productiva amb capacitat de 250 unitats/minut. KH Lloreda fabrica quatre línies de productes de neteja, per a la cuina, la roba, la llar en general i una línia professional amb formats de 5 l. Les marques amb què opera l empresa són KH-7 i ZAS!. Els productes KH-7 Quitagrasas (netejador de cuina) i SinManchas (llevataques) són líders al mercat espanyol en la seva categoria, amb quotes del 56,8 % i 30,7 %, respectivament. El producte més emblemàtic de l empresa, el KH-7, és distribuït pràcticament pel 90 % del sector de la distribució a Espanya. Es ven sempre amb marca pròpia. La innovació és un valor que ve de lluny: ja el 1954 es va crear el primer laboratori de R+D; el 1989 es van aplicar els primers robots; el 2001 es va implantar el SIG (sistema integrat de gestió); el 2003 l empresa va fabricar el detergent dintre de l envàs final; el 2003 va obtenir la primera etiqueta ecològica. Contínuament s estan introduint millores en el producte, no només les que permeten noves aplicacions sinó també per les seves característiques mediambientals. La producció i els productes de KH Lloreda es fan amb una preocupació manifesta per respectar els estàndards de qualitat en el procés, en el producte, en l organització, en el tracte al client, amb l objectiu de satisfer les seves necessitats. Potser per això l empresa disposa no només de les certificacions ISO 9001:2000 (qualitat) i la ISO 14001:1996 (medi ambient), sinó que també té establert el sistema de gestió de l ètica (SGE21:2005). A més a més, KH Lloreda va obtenir el certificat d etiqueta ecològica de la Unió Europea, i va ser el primer producte espanyol de neteja a obtenir-lo. Actualment té aquesta etiqueta per a tres productes, la qual cosa garanteix que són altament respectuosos amb el medi ambient. L arrelament de l empresa a la comarca està determinat pel fet d haver-hi nascut com a empresa i d haver-s hi quedat, i per la política de proveïments que practica, atès que les ampolles que fan d envàs i les etiquetes es fabriquen al Vallès Oriental. La resta de primeres matèries tenen orígens diversos. Pel que fa al personal, en la seva major part també són residents a la comarca. En un mercat amb una presència de grans empreses multinacionals, els recursos competitius de KH Lloreda es fonamenten en la innovació, en la rapidesa de resposta i en la diferenciació per qualitat i respecte al medi ambient. El futur de l empresa està determinat per les previsions de creixement, amb la voluntat de doblar la xifra vendes en un termini de 3-4 anys, i descansa en la qualitat, la fidelització del consumidor i el respecte pels distribuïdors, que, com tots els qui participen en la cadena de valor, també han de trobar atractiu de vendre els productes de KH Lloreda. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

94 Celtic Group Celtic Group es dedica a la fabricació i distribució de teixits tècnics i de cortines a través de les empreses Vertisol, Bandalux Industrial i Vertilux. Es tracta d un grup de caràcter familiar en mans de tres germans, García García, d origen gallec, establerts des de fa més de 25 anys a Catalunya. Cada un d ells és al front d una de les empreses. Actualment Celtic Group dóna feina directament a unes 700 persones i indirectament a unes Vertisol és fabricant de teixits tècnics. Està implantada a Granollers, disposa d un producte dominant, el polyscreen, un teixit de fil de polièster d alta tenacitat que s aplica en la fabricació de cortines, tendals, revestiments i arquitectura tèxtil. És un dels tres fabricants del món en aquest tipus de teixit, i l únic que du a terme el procés complet, incloent-hi la filatura. Anualment la producció de teixits tècnics supera els 10 milions de metres quadrats, amb un respecte total de la normativa de protecció del medi ambient. El procés productiu té la certificació ISO9001. Durant l any 2006 ha posat en marxa una nova fàbrica a Galícia. L empresa té una delegació comercial a Austràlia, concretament a Berwick. Les exportacions de Vertisol representen aproximadament dues terceres parts de les vendes de l empresa. Bandalux Industrial és l empresa del grup dedicada al disseny, la confecció i la comercialització de cortines i sistemes d accionament orientats al sector de la llar, l oficina i obres emblemàtiques. Disposa d una àmplia gamma de productes (cortina enrotllable, vertical, veneciana d alumini i fusta, estors plegables, plafó japonès, tendals, etc.) així com solucions d instal lació, automatització, domòtica i assessorament tècnic. La seu és a Granollers i ocupa unes instal lacions de m 2. La implantació de l empresa en el mercat es du a terme a través de delegacions a les capitals principals d Espanya. Cada delegació actua d oficina comercial (amb el seu espai d exposició de producte), així com de centre d assistència tècnica i formació. En aquest sector, Bandalux és l única empresa que opera a tot el territori espanyol, davant de competidors generalment d abast només local o regional. Produeix anualment un milió de cortines. En cortina tècnica, Bandalux és líder absolut al mercat espanyol, i té delegacions a França (París i Niça), Bèlgica (Brussel les) i Portugal (Lisboa i Porto). Actualment les exportacions representen al voltant del 50 % de la xifra de vendes. El creixement de l empresa, de la mateixa manera que a Vertisol, ha tingut lloc recentment amb una nova fàbrica de m 2 al municipi de Moraña (Galícia), d on són originaris els germans García, amb el nom de Celtic Estores. El mercat de cortines de Bandalux es dirigeix més al no residencial (oficines, hotels, edificis públics, etc.) que no pas al residencial, tot i que amplia any rere any la gamma decorativa. Cal destacar que prop de dues terceres parts dels empleats de Bandalux són dones. Vertilux, la tercera de les empreses del grup, és una comercial amb seu central a Miami (Estats Units) dedicada a la distribució de teixits tècnics i components a tot el continent americà. Té dues delegacions pròpies als Estats Units (Los Ángeles i Dallas) i filials a Puerto Rico, Mèxic, el Salvador, Veneçuela i el Brasil. Els seus clients són els fabricants de cortines, persianes i tendals, als quals se subministra tots els elements necessaris: maquinària, mecanismes, components, teixits, PVC, alumini i altres. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 97

95 Les estratègies competitives de les empreses industrials de Celtic Group són diferenciades en cada cas. Així, Vertisol, la productora de teixits tècnics, té com a element competitiu bàsic la innovació de producte, de la qual és una mostra el polyscreen, així com el desenvolupament continu de noves aplicacions sobre la mateixa base. A Bandalux, que es beneficia de les innovacions que aporta Vertisol, la innovació també és important en l àmbit dels mecanismes que accionen les cortines i en l estudi de les solucions en ambients específics. Tot i això, la major força competitiva de Bandalux és el servei al client i la proximitat. Les delegacions són l instrument adequat per contactar amb els clients, interpretar les seves necessitats, fer les propostes i, per acabar-ho d arrodonir, servir les cortines en un termini extremadament curt, de 4-5 dies, en un tipus de comandes que són, necessàriament, productes fets a mida, per ajustar-se a les necessitats concretes de cada client. L estratègia com a grup és la integració vertical, que permet el control de tot el procés productiu i també l obtenció d una major agilitat en el desenvolupament i fabricació del producte. El grup, arrelat a Granollers, manté, com els seus fundadors, arrels a Galícia. Se subministra, en tot allò del que hi ha oferta, d empreses de la zona, i, no cal dir, de personal resident als municipis dels seus entorns, i aplica el mateix principi de proximitat que aplica als seus clients i que tants èxits els ha proporcionat, com ho mostren unes taxes de creixement anual de la xifra de vendes del 15 % al llarg dels darrers anys. Síntesi El Vallès Oriental, malgrat l important procés de terciarització que hi ha hagut els darrers anys, disposa d un potent teixit industrial, que és el motor econòmic de la comarca, atès que una gran part de les activitats econòmiques es desenvolupen al voltant de la presència d empreses del sector industrial. L any 2005, el sector industrial ha representat el 38,8 % del PIB comarcal, per sobre del 26,1 % de l economia catalana i ha aportat el 7,1 % de l activitat industrial de l economia catalana, per sobre del pes que ha tingut el PIB comarcal (4,8 %) al conjunt de Catalunya. Les branques industrials amb més pes en l estructura productiva comarcal han estat la química (que genera el 21,9 % del PIB industrial de la comarca), la metal lúrgia i productes metàl lics (13,5 %), els aliments, begudes i tabac (11,3 %), el cautxú i plàstic (9,5 %), l equipament elèctric, electrònic i òptic (7,1 %) i el paper i arts gràfiques (7,1 %). Les manufactures intermèdies han tingut un pes superior en l estructura productiva industrial del Vallès Oriental que en la catalana i representaven el 36,2 % dels ocupats a la comarca. En les avançades, el pes ha estat el mateix que al conjunt de Catalunya (7,5 %), mentre que en les tradicionals ha estat inferior (56,3 %). Els darrers anys el Vallès Oriental ha estat una àrea de forta expansió industrial, tot i que la configuració industrial actual és en bona mesura conseqüència de les transformacions que van tenir lloc en el teixit productiu de la comarca als anys ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

96 setanta del segle XX, quan es va formar un nucli industrial molt important a la zona compresa entre Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Lliçà de Vall, dotat d una densa xarxa de comunicacions que facilita l accés a les zones més poblades de Catalunya. Aquest nucli s estén cap a municipis propers com Montmeló, Montornès del Vallès, Martorelles, les Franqueses del Vallès i la Llagosta. La indústria de la comarca també es caracteritza per la presència d algunes especialitats concretes com la indústria del moble a la Garriga, alguns subsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica a Sant Celoni i les motocicletes al Baix Vallès. La situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l entorn de Barcelona, la disponibilitat de sòl industrial en alguns municipis, l existència de reserva de sòl i d unes bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres d innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure noves empreses i ampliar el teixit industrial Construcció El sector de la construcció té una presència superior en l estructura productiva del Vallès Oriental que en la de Catalunya. L any 2005, l aportació del sector a la producció de la comarca ha estat del 10,7 %, i al conjunt de l economia catalana, del 8,4 % (quadre ). D altra banda, des de l any 2002 fins avui el sector de la construcció ha aconseguit un creixement anual mitjà del PIB del 5,4 % a la comarca, pràcticament idèntic al 5,5 % de Catalunya, i clarament per sobre de l increment del 2,5 % assolit pel PIB del conjunt d activitats productives del Vallès Oriental. Aquest increment de l activitat s ha traduït en un augment molt notable del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general i règim especial d autònoms). En concret, en el període el nombre d ocupats al sector a la comarca ha tingut un creixement anual acumulatiu del 5,1 %, lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (5,5 %), i ha passat dels ocupats l any 2000 als l any En aquests anys, el nombre d afiliats a la Seguretat Social a la construcció ha crescut molt més que al conjunt de la comarca (el 2,9 % anual acumulatiu), fet que posa de manifest l important dinamisme del sector al Vallès Oriental (quadres ). L any 2005, el nombre d ocupats a la construcció ha representat el 12,1 % dels afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental, per sobre de l 11,1 % del conjunt de Catalunya. Entre 2000 i 2005, el pes del sector a la comarca, en termes d afiliats a la Seguretat Social, igual que a l economia catalana, s ha incrementat 1,3 punts percentuals, atès que, com ja s ha esmentat, la construcció ha mostrat més dinamisme en aquests dos àmbits territorials que la resta de branques productives pel que fa a la creació d ocupació (quadre ). D altra banda, els ocupats de la construcció al Vallès Oriental han representat l any 2005 el 5,1 % dels ocupats en el sector a Catalunya, lleugerament per sota del 5,2 % de la població de la comarca respecte al total català. La importància relativa del sector de la construcció no és la mateixa en els diferents municipis de la comarca. En el mapa es pot observar, amb dades referides a L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 99

97 Superior al 20% Entre el 12,1% (mitjana comarcal) i el 20% Inferior al 12,1% (mitjana comarcal) Mapa Especialització en la construcció dels municipis del Vallès Oriental. Any 2005 Nota: L'especialització en la construcció s'obté com el quocient (multiplicat per 100) entre els afiliats en el sector de la construcció i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cada municipi. Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya l any 2005, que els municipis amb un pes més elevat dels afiliats en la construcció (més del 20 % dels ocupats) són relativament petits, amb l excepció de Cardedeu, i distribuïts per tota la comarca, amb l excepció de la zona del Baix Vallès. D altra banda, els tres municipis de la comarca amb un volum superior d ocupació tenen un percentatge d afiliats al sector de la construcció inferior a la mitjana comarcal (12,1 %): Parets del Vallès (6 %), Granollers (8,6 %) i Mollet del Vallès (10,8 %). L evolució del nombre d habitatges acabats al Vallès Oriental confirma que la comarca ha assolit, igual que el conjunt de Catalunya, un creixement important del sector de la construcció des de la dècada dels vuitanta. Així, mentre que l any 1981 es van acabar al Vallès Oriental 7,7 habitatges/1.000 h., l any 2005 aquesta xifra s ha situat en 11,3 habitatges/1.000 h., i des de l any 1993 i fins avui el nombre d habitatges acabats a la comarca ha estat en tots els anys superior a 9 habitatges/1.000 h. D altra banda, amb l excepció del 2004, el nombre d habitatges acabats relativitzat pel nombre d habitants ha estat tots els anys superior a la comarca que a Catalunya (quadre ). En el període , a la comarca del Vallès Oriental s han acabat habitatges, el 5,9 % dels que s han acabat a Catalunya, un percentatge superior al pes de la població comarcal al conjunt català (5,2 % l any 2005). En aquest període, el ritme de creixement del nombre d habitatges acabats al Vallès Oriental (un increment anual acumulatiu del 3,6 %) ha estat similar al de Catalunya (3,7 %). Després de dos anys de relativa atonia del sector de la construcció, l any 2005 el nombre d habitatges acabats a ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

98 Quadre Habitatges acabats Nombre Per h. Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Catalunya % Catalunya= ,3 7,7 5,5 140, ,9 7,3 5,7 128, ,3 8,0 4,9 162, ,0 7,0 4,5 155, ,9 6,1 4,8 126, ,4 5,5 5,0 109, ,8 6,3 5,3 118, ,1 7,1 5,7 124, ,1 7,6 6,1 124, ,9 6,9 5,9 117, ,9 7,3 5,4 135, ,5 6,3 5,1 123, ,4 9,2 5,5 166, ,6 9,0 5,4 166, ,3 12,1 6,0 201, ,6 12,0 6,5 185, ,1 11,3 6,6 171, ,1 11,4 7,7 147, ,4 10,5 8,0 131, ,6 10,4 9,2 113, ,4 11,0 10,3 106, ,5 11,0 10,1 108, ,2 10,4 10,3 101, ,6 9,3 10,4 89, ,2 11,3 11,2 100,8 Total ,9 8,9 (*) 6,8 (*) 134,2 (*) (*) Mitjana del període Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la comarca ha assolit un nivell màxim històric, amb la construcció de habitatges. En el quadre també es posa de manifest que, amb l excepció del 2004, en tots els anys, des del començament de la dècada dels vuitanta i fins avui, el nombre d habitatges acabats per habitant ha estat superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. El fort increment del nombre d habitatges construïts al Vallès Oriental a partir de la dècada dels noranta s explica, en bona part, pel desplaçament cap a la comarca d un important nombre de famílies joves que no podien fer front als elevats preus de l habitatge a la ciutat de Barcelona; però també per la construcció d habitatges en urbanitzacions que, en alguns casos, especialment a la zona propera al Montseny, s han convertit en segones residències per als seus propietaris. Aquest dinamisme del mercat de l habitatge coincideix, com s ha vist al capítol 2.1., amb l etapa de més creixement de la població de la comarca. Quan es considera el nombre d habitatges acabats a les comarques catalanes l any 2005 relativitzat per la població, el Vallès Oriental (11,3 habitatges/1000 h.) és superat L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 101

99 Més de 15 Entre 8 i 15 Menys de 8 Mapa Habitatges acabats/1.000 h. per municipis. Any 2005 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per 27 comarques i se situa molt lluny de les que tenien una intensitat constructora més elevada: el Baix Penedès (51,2) el Baix Camp (44,5), el Pallars Sobirà (44), el Tarragonès (43,1), l Alta Ribagorça (38,5), la Cerdanya (38,4) i la Vall d Aran (37). Dins de la demarcació de Barcelona, l activitat constructora al Vallès Oriental ha estat una mica inferior a la del Bages, el Garraf, l Anoia, Osona i l Alt Penedès; similar a la del Vallès Occidental, el Maresme i el Berguedà, i superior a la del Baix Llobregat i el Barcelonès, que han estat les dues comarques catalanes amb un nombre d habitatges acabats / h. més reduït. En el mapa es mostra el nombre d habitatges acabats / h. l any 2005 als 43 municipis que formen la comarca del Vallès Oriental. La intensitat constructora més elevada ha tingut lloc en alguns municipis situats a l entorn de la ciutat de Granollers i també a la zona del Baix Montseny. Entre aquests municipis n hi ha de relativament petits, com Vilanova del Vallès, Tagamanent, Sant Esteve de Palautordera, Castellterçol, Vallgorguina i Sant Antoni de Vilamajor; i d altres que, sense ser els més grans de la comarca, tenen un volum de població superior als habitants, com la Garriga, les Franqueses del Vallès, Sant Celoni i Cardedeu. En canvi, a tots els municipis del Baix Vallès, amb l excepció de Parets del Vallès (11,9 habitatges/1.000 h.), l activitat constructora ha estat molt inferior a la mitjana comarcal. Quan es consideren els set municipis més grans de la comarca, amb una població l any 2005 superior als habitants, es pot observar que l evolució dels habitatges acabats relativitzada pel nombre d habitants ha estat desigual. Així, com ja s ha esmentat, a les Franqueses del Vallès (19,5 habitatges acabats / h.), a Sant Celoni (16,6), a Cardedeu (15,6) i a Parets del Vallès (11,9), l activitat constructora ha estat superior que al conjunt de la comarca, mentre que a Caldes de Montbui (9), Mollet del Vallès (8,5) i Granollers (4,1), ha estat inferior. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

100 L increment de la demanda de l habitatge a la comarca ha provocat un augment molt considerable dels preus els darrers anys. El preu de l habitatge nou, 3 mesurat en /m 2 construït, s ha incrementat, en el període , el 155 % a Granollers (mentre que des de l any 1996 fins avui l increment ha estat del 277 %) i el 138 % a Mollet del Vallès. Aquests augments han estat similars als de ciutats com Barcelona (135 %), Manresa (142 %), Mataró (153 %), Sabadell (140 %) i Terrassa (150 %); superiors als de Montcada i Reixac (114 %), Ripollet (125 %) i Rubí (108 %), i inferiors als d Igualada (174 %). Pel que fa al nivell de preus, l any 2005 ha estat similar a Granollers (3.158 /m 2 ) i a Mollet del Vallès (3.175 /m 2 ). Els preus a aquests dos municipis vallesans han estat propers als de Montcada i Reixac (3.134 /m 2 ) i Terrassa (3.110 /m 2 ); superiors als d Igualada (2.553 /m 2 ), Manresa (2.343 /m 2 ), Ripollet (2.784 /m 2 ) i Rubí (2.783 /m 2 ), i inferiors als d altres ciutats com Barcelona (5.082 /m 2 ), Mataró (3.646 /m 2 ) i Sabadell (3.409 /m 2 ) (quadre ). Pel que fa al mercat de lloguer, al quadre es posa de manifest que els preus a Granollers s han situat l any 2005 en 571 /mes, a Mollet, en 761 /mes, i a Caldes de Montbui, en 526 /mes. En el cas de Granollers, el preu del lloguer és similar al de Rubí (606 /mes); superior al d Igualada (434 /mes), Manresa (476 /mes) i Ripollet (524 /mes), i clarament inferior al de Barcelona (779 /mes), Mataró (692 /mes), Sabadell (750 /mes) i Terrassa (700 /mes). D altra banda, l evolució del preu del mercat de lloguer a Granollers i Mollet del Vallès fins a l any 2004 va ser més moderada que la de l habitatge nou, però l any 2005 el preu del mercat dels habitatges de lloguer s ha incrementat fortament en aquests dos municipis. El percentatge d habitatges de protecció oficial acabats al Vallès Oriental amb relació al conjunt d habitatges acabats en el període ha estat del 5,8 %, davant del 9,4 % assolit pel conjunt de Catalunya. Un fet remarcable és que els darrers dos anys el nombre d habitatges de protecció oficial acabats a la comarca ha estat extremadament reduït, tant en nombre com en el percentatge que representen sobre el total d habitatges construïts al Vallès Oriental (quadre ). Els habitatges acabats al Vallès Oriental tenen una tipologia diferent a la dels habitatges acabats del conjunt de Catalunya (quadre ). Així, l any 2005, el 29,1 % dels habitatges acabats a la comarca han estat unifamiliars, mentre que al conjunt de Catalunya aquesta xifra ha estat del 18,7 %. Entre els habitatges unifamiliars, a la comarca predominen els aïllats, mentre que a Catalunya són més habituals els adossats. D altra banda, a la comarca del Vallès Oriental els habitatges plurifamiliars en bloc representen el 70,9 % dels habitatges acabats, davant del 81,3 % del conjunt de Catalunya. La superfície també diferencia els habitatges acabats al Vallès Oriental i a Catalunya. Així, s observa que una tercera part dels habitatges acabats a la comarca tenien una superfície superior als 150 m 2, mentre que a Catalunya tan sols una cinquena part complien aquesta característica (quadre ). 3 L anàlisi de l evolució dels preus de l habitatge nou només es pot fer per als municipis de Granollers i de Mollet del Vallès, atès que són els únics per als quals es disposa de la informació elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al preu de l habitatge de lloguer, a més de la informació relativa a aquests dos municipis, també està disponible la referida a Caldes de Montbui. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 103

101 Quadre Preu de l'habitage nou. /m 2 construït Granollers Mollet Barcelona Igualada Manresa Mataró Montcada Ripollet Rubí Sabadell Terrassa del Vallès i Reixac s.d s.d. 824 s.d s.d s.d. 893 s.d s.d s.d. 979 s.d s.d s.d s.d Variació (%) 155,1 138,2 134,7 174,2 141,5 153,2 113,8 124,5 108,0 140,2 150,0 s.d.: sense dades Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

102 Quadre Preu de l'habitatge de lloguer. /mes Granollers Mollet Caldes de Barcelona Igualada Manresa Mataró Montcada Ripollet Rubí Sabadell Terrassa del Vallès Montbui i Reixac s.d s.d. s.d s.d s.d. s.d Variació (%) (*) 17,7 55,6 75,9 73,5 63,2 96,7 85,0 79,2 32,0 57,4 70,5 80,9 s.d.: sense dades (*): Excepte Mollet del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet, que correspon al període Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 105

103 Quadre Habitatges de protecció oficial acabats Vallès Oriental/ Vallès Oriental Catalunya Catalunya Nombre % habitatges Nombre % habitatges % acabats acabats , ,1 6, , ,7 5, , ,7 5, , ,8 5, , ,2 3, , ,2 2, , ,9 1, , ,1 4, , ,3 0, , ,4 1,2 Total , ,4 3,6 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Quadre Tipologia dels habitatges acabats. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Unifamiliars 29,1 18,7 Aïllats 18,5 8,1 Adossats 10,6 10,6 Plurifamiliars en bloc 70,9 81,3 Total 100,0 100,0 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Quadre Habitatges acabats segons superfície. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Fins a 50 m 2 0,8 1,0 Entre m 2 11,5 11,7 Entre m 2 20,2 29,0 Entre m 2 21,1 25,9 Entre m 2 13,1 13,3 De més de 150 m 2 33,4 19,0 Total 100,0 100,0 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

104 L expansió del sector immobiliari Tot va començar el dia que els Puig es van aturar en una àrea de servei de l autopista AP-7, ja de tornada a Barcelona. Van fer benzina, van prendre un parell de coca-coles i, de sobte, van topar amb el quadern publicitari d una promoció immobiliària. «Mira, mama, és el Damià, de Ventdelplà». Ventdelplà és la sèrie de més audiència de TV3 i Damià Delmàs és l actor Jordi Boixaderas, que apareix al quadern amb altres companys de rodatge cantant les meravelles del Solell de Santa Agnès, una promoció d habitatges unifamiliars de Med Group (immobiliària participada pel financer George Soros) a la Roca del Vallès. El Solell és l últim i ara per ara el més acurat en matèria de màrqueting capítol del procés d expansió residencial que actua a Catalunya des de meitat de la dècada dels vuitanta, que ha colonitzat ja el Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme i que arriba ara als darrers racons de comarques com Osona al nord o el Bages a l oest. En aquest procés, el Vallès Oriental ha estat i continua sent una de les comarques paradigmàtiques d un procés que es pot qualificar com el més gran moviment de població viscut a Catalunya des de la dècada dels setanta i que ha canviat l aspecte del territori i, potser també, la manera de veure les coses dels seus habitants. Sortosament, però, el Vallès Oriental té una estructura econòmica prou diversificada per no dependre exclusivament del monocultiu immobiliari. Té una indústria competitiva, un sector serveis i comercial en expansió i compta encara amb els darrers grans espais agrícoles de la regió metropolitana barcelonina. Amb tot, però, la construcció i el sector immobiliari han modelat profundament l aparença de la comarca i la seva economia els darrers anys. L any 2005, el nombre d habitatges nous iniciats als municipis del Vallès Oriental assolia la xifra de 6.296, fet que la situava com la tercera comarca catalana en xifres absolutes (només superada pel Vallès Occidental, amb i el Barcelonès, amb nous habitatges). Tampoc no es pot parlar de monocultiu de la construcció en termes d ocupació, encara que el nombre d afiliats a la Seguretat Social en aquest sector ha crescut els darrers anys de manera força important. El 1995 representaven el 8,9 % dels ocupats (en aquell any, persones), mentre que el 2005 el nombre de treballadors del sector de la construcció afiliats a la Seguretat Social era ja del 12,1 % d un total de persones. La família Puig, amb la qual començava aquesta història, ja viu al Solell. No ha perdut l entusiasme. Quan et conviden a casa, el primer que fan és ensenyar-te com des del menjador es poden veure els cims del Montseny. «Per això som ací!», et diuen. Els Puig han actuat motivats per allò que alguns economistes i sociòlegs anomenen ideologia clorofil la, o de manera més local, la síndrome de la caseta i l hortet, el desig de viure més a prop de la natura i de veure créixer els fills en un entorn familiar, de tocar de peus a terra i fugir de les ciutats construïdes entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat, en molts casos amb condicions mediocres d il luminació i edificació. Francesc Muñoz, geògraf i urbanista que ha estudiat el fenomen, alerta però del desig ambivalent que s amaga darrere d aquest petit èxode de les classes mitjanes: 1 «La gent parla de ser més a prop de la natura. És també el discurs que fan servir les 1 F. Muñoz (2004). UrBANALització. La producció residencial de baixa intensitat a la província de Barcelona, , tesi doctoral. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 107

105 immobiliàries, però el que hi ha darrere és l objectiu de gaudir de més metres quadrats d espai, cada vegada menys accessibles a la ciutat.» Muñoz ha encunyat un terme que ha fet fortuna, la urbanalització, l edificació seriada d habitatges unifamiliars fins al punt de modificar i transformar el paisatge. Aquest fenomen ha estat el resultat d un context econòmic únic: uns tipus d interès excepcionalment baixos en la història recent d aquest país, uns ajuntaments amb dificultats per aconseguir recursos econòmics i dues dècades d energia barata que han facilitat la dispersió de la població. «La motorització de la societat ha estat la base d aquesta expansió afegeix Muñoz. El 65 % de les noves promocions immobiliàries de la regió metropolitana estan vinculades a les noves autopistes.» Entre 1987 i 2001, un de cada tres habitatges construïts a la regió metropolitana era unifamiliar. El Vallès Oriental ha estat escenari central d aquest procés. En la primera meitat dels anys setanta, algunes localitats, com Lliçà de Munt o Santa Eulàlia de Ronçana, van acollir les primeres urbanitzacions. Es tractava de segones residències construïdes en condicions i infraestructures precàries que van haver de ser resoltes amb l arribada dels primers ajuntaments democràtics. Però els grans canvis van arribar la segona meitat dels anys vuitanta, quan la comarca es va especialitzar en la construcció d habitatges unifamiliars. Localitats com Lliçà de Munt, Bigues i Riells, Sant Fost de Campsentelles, l Ametlla del Vallès o Lliçà de Vall es van especialitzar en el format d habitatge aïllat, més car i de més superfície, dirigits per tant a rendes més elevades. Mollet del Vallès, però també Cardedeu, les Franqueses o la Garriga, es van especialitzar, en canvi, en habitatges adossats. «Els anys vuitanta la gent marxava de la ciutat per raons culturals, per la influència de l anomenat somni americà; a partir dels anys noranta, però, la gent marxa per guanyar més espai», explica Muñoz. Les xifres avalen el paper central del Vallès Oriental en la descompressió de l àrea central de la metròpoli barcelonina. El 1986, el Vallès Oriental tenia habitants. El desembre del 2004 aquesta xifra arribava als , que significa un increment del 45 % en 18 anys. La comarca ha estat els darrers 15 anys la quarta amb un volum més important d immigració interior, és a dir, procedent de les comarques veïnes, per darrere només del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Maresme. El 2005 era també la quarta comarca en què la població en edat escolar (entre 0 i 15 anys) representava un percentatge del total més alt (fins al 17,2 %), que indica la preferència de les parelles en edat fèrtil a l hora de triar una nova residència. La relació entre la construcció de nous habitatges i immigració de les comarques veïnes queda també patent amb les xifres recollides per Muñoz entre 1986 i En aquest període, poblacions especialitzades en la construcció d habitatges unifamiliars han enregistrat increments exorbitants de la població. És el cas de Sant Pere de Vilamajor, on el 45,3 % dels habitants han arribat al poble entre 1986 i O de Bigues i Riells (45,3 %), Lliçà de Munt (34,8 %) o Sant Antoni de Vilamajor (33,2 %). El procés semblaria no tenir fi si no fos perquè el sòl ha esdevingut darrerament una primera matèria escassa. Un informe recent de l Observatori del Risc de la Generalitat de Catalunya adverteix que, si segueix el model constructiu actual, el sòl s haurà esgotat a la regió metropolitana entre els anys 2015 i «El mercat sembla entendre aquesta escassetat. El procés urbanitzador continua, però ara es fan més adossats que habitatges aïllats, fins i tot fora de les ciutats. I en molts casos es va cap a un model ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

106 de blocs de quatre plantes», explica Muñoz. Els constructors i promotors immobiliaris que actuen al Vallès Oriental no han tingut, en aquest sentit, cap problema per adaptarse a la nova situació. Els darrers anys hi ha hagut una disminució creixent de la superfície mitjana dels habitatges que s inicien. Al mateix temps, els habitatges en bloc, que durant aquests anys semblaven reservats a localitats com Granollers, Mollet, Cardedeu, les Franqueses, Montornès o Parets, comencen a sovintejar en localitats més petites, i especialment als municipis de la riera de Caldes. La motorització, la facilitat per desplaçar-se de municipi per treballar o comprar, i els factors esmentats abans fàcil accés al crèdit i energia barata han estat motors del procés. Els darrers anys, però, se n hi ha afegit un altre que promet de mantenir el circuit en funcionament. Són els immigrants extracomunitaris. «La immigració dels anys seixanta i setanta va ocupar espais nous a la perifèria, va construir nous barris en condicions precàries. La immigració actual no té espai, ha de comprar habitatges ja construïts, cosa que revalora el mercat en els seus estrats més baixos, i permet que el circuit es mantingui viu», explica el també geògraf Juan Antonio Módenes. És el que està passant ara mateix als barris de les grans ciutats catalanes, on l arribada de nous immigrants ja siguin del Magrib, sud-americans, xinesos o de l Europa de l est revaloren els habitatges i porten a alguns dels propietaris, parelles d edat mitjana amb fills, a plantejar-se la possibilitat de desplaçar-se a noves ubicacions. El procés té una semblança amb allò que es va viure als Estats Units després de la postguerra. «En aquells anys va ser la població negra del sud la que, en desplaçar-se cap al nord industrial, va revalorar el centre de les ciutats i va propiciar l èxode de la classe mitjana blanca cap als suburbis», afegeix Módenes. Curiosament, també en aquells anys, el mapa de la localització industrial i residencial als Estats Units va canviar per la construcció d autopistes. El lloc on es viu canvia la manera que un té de pensar? Les urbanitzacions canvien la manera de veure el món? En la dècada dels noranta, els suburbis americans aïllats dels problemes de la gran ciutat, on es concentraven les persones més pobres, el que allà anomenen suburbia, va ser el cor de la revolució neoconservadora. Els catalans canviaran la manera de pensar després que una bona part d ells hagi abandonat les ciutats per les urbanitzacions i la perifèria? Muñoz i Módenes dubten a l hora de respondre. La vida suburbana canvia les preocupacions i les prioritats. Els Puig avui estan més preocupats per la seguretat i es diverteixen d una altra manera. Els seus fills coneixen poc Barcelona i amb prou feines han vist un magribí de prop. «Encara és massa d hora per saber què pot acabar passant. La gent que es mou busca més seguretat i millors equipaments que a la gran ciutat. El que és important és que les noves localitats són molt homogènies. El mateix tipus de gent, la mateixa edat, el mateix nombre de fills. El misteri és saber quins seran els problemes que hauran d afrontar aquestes localitats d aquí a 20 anys. Faltarà transport públic, faltaran residències i centres de dia per a la tercera edat. Faltaran nens, sens dubte. Això sí que és inquietant.» Ramon Aymerich Periodista L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 109

107 Coperfil Group, SA Coperfil Group és la capçalera d un grup d empreses del sector immobiliari no residencial amb seu social a Vallgorguina. Els orígens del que avui és un dels principals referents del sector a l Estat espanyol, se situen en una petita empresa creada per Vicente Roig, que als anys setanta fabricava i instal lava cobertes metàl liques. A mitjan anys noranta, Roig va fer una aposta clara i decidida pel sector empresarial a través de la construcció amb projectes del tipus clau al pany. A partir de l any 2001 va entrar en el sector de la promoció immobiliària. A remolc del creixement que assolia l empresa, l any 1988 es va traslladar a l emplaçament actual, a peu d autopista, al terme de Vallgorguina, on ocupa una superfície de m 2 de sostre. El grup té delegacions a Madrid (la més important), València, Sevilla, Saragossa, Santander, Canàries, Lisboa i Porto. Genera unes vendes consolidades de prop de 310 MEUR anuals i té 650 empleats, que operen en tres línies de negoci: immobiliària, construcció i patrimonial. L activitat que desenvolupa Coperfil al sector immobiliari és la promoció i l explotació no residencials. De manera individual, però també amb altres empreses com per exemple Landscape, del Banc Sabadell Atlántico, promou projectes logístics, parcs d oficines, centres comercials, parcs empresarials i hotels express (hotels barats a peu de carretera). La política que segueix l empresa habitualment és de rotació: després d un període inicial de dos a cinc anys d explotar aquests projectes els posa a la venda, bé sigui als mateixos usuaris o bé a fons d inversió immobiliària. La xifra de vendes en l activitat immobiliària el 2005 ha estat de 110 MEUR i ha donat feina a 60 persones. La inversió en actius en la mateixa data ha estat de 250 MEUR. Per bé que opera fonamentalment al sector privat, Coperfil també desenvolupa projectes per a l Administració, com ara en l activitat logística, amb esquemes de col laboració financera en virtut dels quals als anys la propietat del projecte passa a mans del sector públic. En la construcció no residencial, Coperfil se centra en allò on està més especialitzat: l enginyeria dels projectes i la producció i el muntatge de la part constructiva relacionada amb el metall, el vidre i l alumini, en peces prefabricades i premuntades a Vallgorguina. La part de construcció relacionada amb el ciment se subcontracta a l extensa xarxa de col laboradors que té l empresa. En aquest sector d activitat, Coperfil té una xifra de vendes de 200 MEUR anuals i dóna ocupació a 450 persones. D aquestes, 250 són tècnics superiors, fet que posa en relleu el perfil de l activitat que es desenvolupa en aquesta àrea. Només unes 60 persones són mà d obra directa. La construcció es fa tant per a projectes impulsats pel mateix grup, com per encàrrec d altres empreses o promotors. El perfil de l activitat en aquesta àrea canvia amb el temps. Així, si en la construcció industrial abans dominaven els projectes d empreses estrangeres que buscaven contractes claus al pany per fabricar al mercat espanyol (incloent-hi des de la cerca d emplaçament, l urbanisme i la construcció pròpiament dita), actualment, per bé que el mercat segueix creixent, dominen els projectes d empreses locals i més orientats a l emmagatzematge i la logística. També es transformen fàbriques velles i es construeixen, lògicament, hotels, centres comercials i oficines. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

108 El sector patrimonial del grup és la branca immobiliària en què inverteix amb voluntat de permanència. El tipus de projectes més representatius són els centres comercials, per bé que n hi ha d altres. En aquesta activitat Coperfil hi té invertits 80 MEUR, amb la previsió de créixer fins a 280 en l horitzó Es tracta de projectes que fins avui estan molt lligats al territori català. El grup Coperfil és líder del sector de la logística a Espanya, amb la producció de prop del 10 % dels metres quadrats que entren anualment al mercat. En el conjunt del sector no residencial la posició del grup també té lideratge destacat, amb una participació del voltant del 5 %. Les previsions de creixement d aquest grup immobiliari especialitzat en el sector no residencial per al futur es basen en la mateixa línia que els creixements sostinguts que ha tingut al llarg dels darrers anys, amb ritmes d increment de l activitat d aproximadament el 30 % anual, fet que posa de manifest la forta expansió de Coperfil en el sector immobiliari no residencial. Síntesi L any 2005, l aportació del sector de la construcció a la producció de la comarca ha estat del 10,7 %, per sobre del conjunt de l economia catalana (8,4 %). En el període , el nombre d ocupats en la construcció a la comarca ha assolit un creixement anual acumulatiu del 5,1 %, lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (5,5 %), i en els dos casos l evolució de l ocupació ha estat més favorable que al conjunt del teixit productiu. Actualment, el pes dels afiliats a la Seguretat Social en el sector és del 12,1 % dels ocupats, mentre que a Catalunya és de l 11,1 %. En el conjunt del període , el nombre mitjà anual d habitatges acabats / h. a la comarca ha estat de 8,9, molt superior a l assolit al conjunt de Catalunya (6,8). Amb l excepció del 2004, tots els anys, des del començament de la dècada dels vuitanta i fins avui, el nombre d habitatges acabats / h. ha estat superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. El fort increment del nombre d habitatges construïts al Vallès Oriental a partir de la dècada dels noranta s explica, en bona part, pel desplaçament cap a la comarca d un important nombre de famílies joves que no podien fer front als elevats preus de l habitatge a la ciutat de Barcelona; però també per la construcció d habitatges en urbanitzacions que, en alguns casos, especialment a la zona propera al Montseny, s han convertit en segones residències per als seus propietaris. Aquest dinamisme del mercat de l habitatge coincideix amb l etapa de més creixement de la població de la comarca. L important augment de la demanda ha provocat els darrers anys un creixement molt significatiu dels preus de l habitatge. El percentatge d habitatges de protecció oficial acabats al Vallès Oriental amb relació als habitatges acabats totals ha estat molt inferior al de Catalunya en el conjunt del període Finalment, els habitatges acabats al Vallès Oriental tenen una superfície mitjana superior a la del conjunt de Catalunya. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 111

109 3.5. Serveis El procés de terciarització de l activitat econòmica és un fet que no té aturador, però no és necessàriament homogeni, a tot el territori del Vallès Oriental. A la comarca el pes dels serveis en l activitat econòmica és molt inferior que al conjunt de Catalunya, però des de l inici de la dècada dels noranta la incidència del sector en el teixit productiu del Vallès Oriental ha augmentat de manera molt considerable i molt més que al Principat. Els darrers anys a la comarca hi ha hagut un desenvolupament notable dels serveis prestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia i innovació, etc.), procés que està íntimament lligat a la transformació de l activitat industrial, que provoca l aparició de determinades activitats de serveis que necessiten contractar externament empreses per donar suport al seu procés productiu. També han assolit més rellevància en el teixit productiu de la comarca els serveis adreçats a les persones (salut, llars d infants, centres geriàtrics, etc.), el turisme, les activitats comercials i l activitat logística, que es configura també com un dels punts forts de la comarca, pel seu posicionament en l entorn metropolità i la relativa disponibilitat de sòl a preus més reduïts que a la majoria de les comarques de l entorn de la ciutat de Barcelona. En termes de producció, el sector serveis ha representat l any 2005 el 49,9 % del PIB del Vallès Oriental, molt per sota del 63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostra un potencial de creixement significatiu. A la comarca el sector està molt menys desenvolupat que a l economia catalana, i des de l any 1991 i fins avui l aportació dels serveis a la creació de riquesa al Vallès Oriental ha augmentat més que a Catalunya, atès que al principi de la dècada dels noranta el sector representava el 37,1 % del PIB comarcal i el 55,5 % al Principat. Al quadre es mostra l estructura del PIB al sector serveis l any 2005 al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya, i es posen de manifest un reguitzell de semblances entre els dos àmbits territorials. El comerç, les administracions públiques, la sanitat, l educació, les immobiliàries i els serveis a empreses són els subsectors més rellevants, i representen el 68,3 % del PIB del sector serveis al Vallès Oriental, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge se situa en el 65,3 %. La importància de les diferents activitats terciàries en el conjunt del sector a la comarca és molt similar a la que tenen a l economia catalana, amb les úniques excepcions remarcables del comerç, que té un pes superior al Vallès Oriental, Quadre Estructura del PIB al sector serveis. Any En percentatge Vallès Oriental Catalunya Comerç i reparació 23,2 19,2 Hoteleria 9,4 10,8 Transports i comunicacions 13,4 14,2 Intermediació financera 2,0 2,5 Immobiliàries i serveis a empreses 22,6 24,3 AP, sanitat i educació pública i privada 22,5 21,8 Altres activitats socials i serveis 6,9 7,2 Serveis 100,0 100,0 Font: Caixa Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

110 atès que representa el 23,2 % de la producció dels serveis, mentre que a Catalunya és del 19,2 %, i dels serveis a les empreses, que tenen una presència menor al Vallès Oriental (el 22,6 % de l activitat dels serveis) que a l economia catalana (24,3 %). Pel que fa als treballadors afiliats al règim de la Seguretat Social (règim general i règim especial d autònoms), al quadre del capítol anterior s ha posat de manifest que l any 2005 el 52,8 % dels ocupats al Vallès Oriental han treballat en el sector serveis, clarament per sota del 68,8 % del conjunt de Catalunya. No obstant això, en el període el pes dels ocupats en els serveis al Vallès Oriental ha crescut considerablement, atès que l any 2000 tan sols el 46,9 % dels treballadors de la comarca pertanyien al sector. En aquest període de temps, el nombre d afiliats a la Seguretat Social en el sector a la comarca ha crescut el 29,8 % (que significa un creixement anual acumulatiu del 5,4 %), per sobre de l increment del 22 % assolit al conjunt de Catalunya (amb un increment anual acumulatiu del 4 %). En aquest període de temps, la creació de llocs de treball als serveis, tant a la comarca com a Catalunya, ha estat clarament superior a l augment de l ocupació en el conjunt de les branques productives. Això no obstant, l any 2005 els ocupats als serveis a la comarca han representat tan sols el 3,6 % dels afiliats al sector al conjunt de Catalunya, mentre que la població del Vallès Oriental equivalia al 5,2 % de la catalana. Des de l any 2000 fins avui els serveis que s han mostrat més dinàmics en la creació d ocupació han estat les altres activitats empresarials, que inclouen els serveis prestats a les empreses, la mediació financera, les assegurances, les activitats immobiliàries i les activitats informàtiques (amb un creixement anual acumulatiu del nombre d ocupats del 9,5 %), la sanitat (7,2 %) i les administracions públiques (5,6 %). A la resta d activitats econòmiques incloses dins del sector terciari els afiliats a la Seguretat Social han crescut també considerablement, però s han mostrat una mica menys dinàmiques que el conjunt del sector terciari del Vallès Oriental. En tot cas, amb l excepció dels transports i comunicacions, totes les activitats terciàries han tingut un increment del nombre d afiliats superior al conjunt de l economia comarcal. La importància relativa dels serveis no és la mateixa en els diferents municipis de la comarca. En el mapa es pot observar, amb dades referides a l any 2005, que els municipis amb un pes més elevat dels afiliats al sector serveis són Granollers, Mollet del Vallès, alguns municipis de dimensió intermèdia com Cardedeu, la Roca del Vallès, la Garriga, l Ametlla del Vallès, Vilanova del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, situats a l entorn de la capital comarcal, i un conjunt de municipis relativament petits situats majoritàriament a la zona del Baix Montseny. Pel que fa als que tenen una presència menor dels serveis en el teixit productiu, és més difícil trobar una pauta que els defineixi, atès que n hi ha de molt petits, com Montseny, Tagamanent o Vallgorguina, i d altres amb un nombre d habitants força considerable, com les Franqueses del Vallès, Lliçà de Vall, la Llagosta o Canovelles. En tot cas, aquests municipis amb una presència menor dels serveis en el teixit productiu estan repartits per tota la comarca. Els municipis més grans de la comarca tenen un percentatge d afiliats als serveis força desigual, atès que a Mollet del Vallès, Granollers i la Garriga és superior al 55 %; a Sant Celoni, Caldes de Montbui, Parets del Vallès i Montornès del Vallès se situa entre el 45 % i el 55 %; mentre que, finalment, a les Franqueses del Vallès i Lliçà de Vall, com ja s ha esmentat, el pes dels ocupats en el sector serveis amb relació al conjunt de l ocupació del municipi és clarament inferior a la mitjana comarcal. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 113

111 Superior al 55% Entre el 45% i el 55% Inferior al 45% Mapa Especialització en els serveis dels municipis del Vallès Oriental. Any 2005 Nota: L'especialització en els serveis s'obté com el quocient (multiplicat per 100) entre els afiliats en el sector dels serveis i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cada municipi. Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya Comerç Els ocupats del sector comercial han representat l any 2005 el 21 % de les persones afiliades a la Seguretat Social al Vallès Oriental, una mica per sobre del 20,2 % del conjunt de Catalunya. Granollers concentra el 22,2 % dels establiments comercials de la comarca, Mollet del Vallès, el 15,5 %, i Sant Celoni, el 6 %. Aquests tres municipis, però en especial Granollers, per la seva tradició comercial, actuen com a mercat principal de les seves àrees d influència. Els municipis més petits de la comarca tenen un nombre d activitats comercials escàs, fet que dificulta l accés d una bona part de la població al comerç de proximitat. Pel que fa al nombre d establiments relativitzat pel nombre d habitants, al quadre es posa de manifest que al Vallès Oriental hi ha 1,62 establiments/100 h., lleugerament per sota que al conjunt de Catalunya (1,78). 4 Els municipis amb més establiments comercials per habitant són Sant Celoni, Montseny, Granollers, Sant Esteve de Palautordera, Cardedeu, Vilalba Sasserra, Santa Maria de Palautordera i Caldes de Montbui. 4 La informació referida als establiments de comerç al detall s ha obtingut de les dades de l IAE publicades per l Idescat. Atès que aquest impost ha estat modificat, les darreres dades que es poden obtenir amb una fiabilitat elevada del nombre d establiments comercials fan referència a l any ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

112 Quadre Establiments d'empreses de comerç al detall per municipis. Any 2002 Nombre % Per 100 h. Aiguafreda 30 0,6 1,38 Ametlla del Vallès, l' 78 1,5 1,23 Bigues i Riells 69 1,3 1,14 Caldes de Montbui 235 4,4 1,77 Campins 2 0,0 0,66 Canovelles 226 4,2 1,69 Cànoves i Samalús 12 0,2 0,58 Cardedeu 239 4,5 1,82 Castellcir 5 0,1 1,19 Castellterçol 32 0,6 1,52 Figaró-Montmany 13 0,2 1,44 Fogars de Montclús 3 0,1 0,82 Franqueses del Vallès, les 181 3,4 1,33 Garriga, la 204 3,8 1,65 Granera 0 0,0 0,00 Granollers ,2 2,16 Gualba 14 0,3 1,63 Llagosta, la 202 3,8 1,64 Lliçà d'amunt 128 2,4 1,18 Lliçà de Vall 73 1,4 1,35 Llinars del Vallès 122 2,3 1,66 Martorelles 51 1,0 1,02 Mollet del Vallès ,5 1,70 Montmeló 113 2,1 1,30 Montornès del Vallès 180 3,4 1,37 Montseny 7 0,1 2,37 Parets del Vallès 204 3,8 1,33 Roca del Vallès, la 127 2,4 1,59 Sant Antoni de Vilamajor 44 0,8 1,11 Sant Celoni 321 6,0 2,42 Sant Esteve de Palautordera 30 0,6 1,89 Sant Feliu de Codines 64 1,2 1,36 Sant Fost de Campsentelles 61 1,1 0,91 Sant Pere de Vilamajor 13 0,2 0,44 Sant Quirze Safaja 3 0,1 0,68 Santa Eulàlia de Ronçana 42 0,8 0,84 Santa Maria de Martorelles 7 0,1 1,00 Santa Maria de Palautordera 123 2,3 1,80 Tagamanent 3 0,1 1,36 Vallgorguina 21 0,4 1,39 Vallromanes 11 0,2 0,69 Vilalba Sasserra 9 0,2 1,81 Vilanova del Vallès 26 0,5 1,00 Vallès Oriental ,0 1,62 Catalunya ,78 % Vallès Oriental / Catalunya 4,6 Font: Idescat L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 115

113 En l àmbit de l activitat comercial, també es pot esmentar que el darrer any es van organitzar a la comarca del Vallès Oriental 19 fires, amb un total de 38 dies d activitat firal. Sens dubte, l elevat nombre d activitats firals organitzades a la comarca posa de manifest el dinamisme del teixit productiu del Vallès Oriental, en general, i del sector del comerç, en particular. Finalment, també cal fer referència dins del sector del comerç al centre comercial de la Roca del Vallès, que atrau un gran nombre de visitants durant tot l any provinents de la resta de comarques catalanes, especialment de l entorn metropolità de Barcelona. Turisme Pel que fa al turisme, l any 2005 el 4,3 % dels ocupats a la comarca han treballat en el sector de l hoteleria, mentre que al Principat ha estat el 6 %. El Vallès Oriental disposa de 48 establiments hotelers, amb places, 10 càmpings, amb places, 554 restaurants i 30 cases de pagès, amb 245 places. Cal destacar que els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu del nombre de places en establiments hotelers i, de manera especial, de les cases de pagès i de les places ofertes per aquest tipus d establiments, en especial a la zona del Baix Montseny, que ofereix als visitants uns paratges encisadors. Quadre Establiments turístics, per tipus. Nombre i places Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès Establiments Places Establiments Places Nombre Establiments Places Vallès Oriental Catalunya % Vallès Oriental/Catalunya ,7 0,9 2,7 1,3 3,3 1,6 1, ,9 1,0 2,8 1,5 3,4 2,1 2,2 Font: Idescat i Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya L escassa tradició turística de la comarca provoca que el sector estigui molt poc desenvolupat, però actualment, com es posa de manifest en el requadre que s adjunta al text, s estan impulsant, i fins i tot en alguns casos consolidant, ofertes molt atractives per atraure visitants al Vallès Oriental. El turisme és, sens dubte, una de les activitats econòmiques amb més bones perspectives de futur a la comarca. És evident que el sector turístic de la comarca no s ha d orientar cap a una oferta de temporada, sinó que s hauria de parlar d un turisme amb vocació de mantenir una activitat més o menys regular de caràcter permanent. Per aconseguir-ho, es disposa de l ampli patrimoni cultural i natural de la comarca, en especial el Parc Natural del Montseny, la rica i variada oferta de balnearis, que tenen una gran tradició a la comarca, l atractiu ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

114 d algunes ciutats com Granollers o les rutes modernistes organitzades per diferents municipis, en especial la ruta Raspall, que permet de conèixer els edificis modernistes que aquest arquitecte va dissenyar a Cardedeu i la Garriga. Una menció especial mereix el Circuit de Montmeló, atès que, a més de les dues grans curses que s hi organitzen durant l any, acull durant un bon grapat de caps de setmana diferents curses de menys anomenada que atrauen un nombre significatiu de visitants. D altra banda, les bones condicions climàtiques i tècniques del circuit fan que molts equips automobilístics de primer nivell hi facin una part considerable dels entrenaments, fet que genera un elevat grau d ocupació hotelera a la comarca. Altres serveis Quant a la resta d activitats incloses en el sector terciari, els serveis empresarials (inclou els serveis prestats a les empreses, la mediació financera, les assegurances, les activitats immobiliàries i les activitats informàtiques), representen el 8,4 % dels afiliats a la Seguretat Social a la comarca del Vallès Oriental; els transports i comunicacions, el 5,6 %; els altres serveis assistència social, serveis recreatius i culturals, serveis personals i servei domèstic, el 4,4 %; la sanitat, el 3,7 %; les administracions públiques, el 3,1 %, i l educació, el 2,3 %. Entre les activitats del sector serveis, cal esmentar que a la comarca hi ha la seu de l Escola de Policia de Catalunya, així com la presó de la Roca del Vallès, els quals generen un nombre de llocs de treball i un volum d activitat econòmica força remarcables. Els serveis prestats a les empreses, les activitats logístiques i els serveis a les persones, són algunes de les activitats terciàries que més s han desenvolupat els darrers anys. Aquestes activitats, conjuntament amb el turisme, la cultura, el lleure i les activitats esportives, els propers anys permetran de crear un volum considerable de llocs de treball a la comarca. Granollers canvia la imatge Els últims 10 anys Granollers ha patit un canvi d imatge molt important. Els dos eixos més visibles d aquest canvi són la reurbanització del centre històric i la recuperació del riu Congost. Amb la creació de l illa de vianants al voltant de l edifici més emblemàtic de la ciutat, la Porxada, s ha aconseguit una ciutat més amable per al vianant. El resultat ha estat una millora de la satisfacció del ciutadà i la consolidació de la capacitat d atracció de Granollers sobre la seva àrea d influència (Canovelles, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, la Vall del Tenes, l Ametlla del Vallès, etc.). Aquest projecte de reurbanització del centre històric de la ciutat s ha viscut en simbiosi amb l Associació de Comerciants de Granollers Centre, coneguda com a Gran Centre Granollers. Amb l objectiu de ser competitius davant la proliferació de grans superfícies comercials, aquesta associació de comerciants ha desenvolupat des del seu naixement, el 1995, un projecte global que té en compte tant l àmbit comercial com el cultural i de ciutat. D aquesta manera ha contribuït a la millora de la ciutat, tant cap endins com per a la projecció de Granollers fora del municipi. Finalment, la recuperació L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 117

115 del riu Congost ha estat un altre dels projectes visibles que han contribuït al canvi d imatge de la ciutat. La creixent preocupació generalitzada pel medi ambient també ha arribat a l Ajuntament de Granollers, que, des del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, ha contribuït a les millores dutes a terme al riu Congost al seu pas per la ciutat. Amb aquests canvis i la transformació constant de la ciutat, la qualitat de vida a Granollers ha augmentat considerablement els últims anys. La reurbanització del centre històric Qui conegui la Granollers de fa 10 anys recordarà que era una ciutat poc amiga dels vianants, amb voreres estretes i un trànsit intens. L Ajuntament de Granollers va decidir el maig de 1996 engegar un procés de planificació estratègica per millorar aquest i altres aspectes de la ciutat. Aquest pla estratègic, aprovat el 25 de març de 1999, incloïa, dins del pla integral de millora urbana i potenciació del centre, el projecte de conversió de la zona centre de la ciutat en zona de vianants. El dia 3 de juny de 1997 es va aprovar en el Ple municipal l Avantprojecte de reurbanització del centre històric de Granollers, que canviaria el model de ciutat. Els objectius principals eren unificar tot el centre històric, dotant-lo d un caràcter identificador de Granollers, guanyar espai per als vianants i aprofitar també per ordenar la xarxa de serveis de la zona (enllumenat, clavegueram, etc.). Tot plegat amb un pressupost de més de MPTA (més de 6 MEUR) i amb voluntat d invertir-los amb el màxim consens possible, involucranthi també els mateixos ciutadans. Va ser precisament el Consell General del Pla Estratègic de Granollers l organisme encarregat de canalitzar la participació ciutadana en el projecte. Aquest organisme va començar amb un centenar de membres: organitzacions, entitats i col lectius de la ciutat. La remodelació del nucli antic s ha desenvolupat en diferents etapes i encara avui es troba en procés de realització. La primera actuació es va fer a la zona compresa entre la plaça de la Porxada i els carrers de Sant Roc i de Santa Anna (1998). Tota aquesta àrea es va convertir en zona de vianants, amb totes les línies elèctriques soterrades. El 2000 es van iniciar les obres a la rectoria de la parròquia de Sant Esteve i a la plaça de l Església, que van canviar la fesomia d aquest espai cèntric i històric de la ciutat. En aquest cas, el canvi no ha consistit simplement en la transformació en zona de vianants, sinó en una reestructuració total, s han enderrocat alguns edificis (la comissaria de policia i l edifici de Càritas) i se n han construït de nous per donar més amplitud a la plaça i respectar l església com a eix vertebrador d aquest espai. A més a més, l existència d un jaciment arqueològic a la zona, tot i que ha complicat la feina, ha augmentat el valor històric i arqueològic de la ciutat. Una altra etapa del procés de reurbanització va ser la que es va iniciar el 2004 i que va afectar un tram de la carretera (carrer d Anselm Clavé). Aquest carrer, tot i que no és de vianants de forma permanent, durant els caps de setmana i els dies festius resta tancat al trànsit. I de moment sembla que la zona de vianants ha de seguir creixent. Està previst durant el 2006 afegir-hi dos trams més: el carrer de les Travesseres i un tram del carrer de Catalunya. Tot aquest esforç de la ciutat n ha rebut el reconeixement. El 1999 l Ajuntament de Granollers va rebre un accèssit del Premi Nacional de Comerç Interior, que concedeix ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

116 el Ministeri d Economia i Hisenda, per les seves actuacions de renovació urbana comercial al centre de la ciutat. Però el millor premi és, de ben segur, la satisfacció dels ciutadans. Una enquesta del 2005, encarregada per la Diputació de Barcelona i l Ajuntament de Granollers, indica que el 81,5 % dels granollerins i granollerines se sent molt o bastant satisfet de viure a la seva ciutat. Quan se ls pregunta sobre les actuacions municipals que consideren positives, tot i que el 70 % dels enquestats no en recorden cap en concret, les més recordades són les obres i infraestructures i la zona de vianants del centre. La transformació de Granollers continua. No és un procés del passat; és un projecte de ciutat per al futur que evoluciona amb la voluntat de la ciutadania. El Pla estratègic de la ciutat veu la seva continuïtat en el Pla d ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat aquest any. Aquest Pla consolida el model de ciutat actual i identifica noves actuacions. Es tracta de millorar ara totes les zones perifèriques que ho necessitin i els accessos a la ciutat, a més de descongestionar-la. Però això queda fora de l abast d aquesta nota. L Associació Gran Centre Granollers Gran Centre Granollers aplega comerciants, professionals i empreses de serveis de la zona centre de Granollers. Aquesta associació de comerciants va ser fundada el 1995 per competir amb les grans superfícies comercials, que ofereixen comerç i activitats de lleure conjuntament. Gran Centre va veure que per atraure els clients calia un projecte que anés més enllà de l àmbit comercial: calia crear una zona agradable i dinàmica. Per aquesta raó van establir tres eixos sobre els quals actuar: ciutat, cultura i comerç. Fent una ullada als objectius de Gran Centre Granollers, hom s adona de l esperit de l Associació. Objectius de Gran Centre Granollers: 1. Representar i gestionar els interessos dels membres davant de l Administració municipal, estatal i comunitària, així com altres organismes públics o privats per mitjà del diàleg i la col laboració. 2. Fomentar l amistat i les bones relacions entre tots els associats. 3. execució dels seus objectius, si es creu convenient. 4. Assolir la independència econòmica. 5. Fidelització dels clients a partir d una targeta de crèdit pròpia. 6. Recuperar la ciutat per a la gent: illa de vianants. 7. Animació de l illa de vianants com a espai perquè els ciutadans gaudeixin de la ciutat. 8. Formació de comerciants i dependents. 9. Informació als associats: assemblees, circulars, etc. i informació als titulars de la targeta amb la Revista de Gran Centre. 10. Participació, promoció i difusió de la cultura. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 119

117 11. Col laboració amb les entitats ciutadanes. 12. Ser un membre actiu, positiu, innovador i engrescador de la societat granollerina. 13. Promoure el respecte entre les persones, i millorar el tracte i el servei amb els clients i ciutadans. 14. Formació d una Junta Directiva participativa i compromesa en el projecte. Seguint aquests objectius establerts, l Associació ha iniciat un procés de dinamització comercial i cultural a la zona centre de Granollers molt important, que contribueix al canvi general de la ciutat. Dins de les activitats relacionades amb fer ciutat hi ha l impuls de l Associació en el procés de reurbanització del centre històric de Granollers i, en particular, en la creació de l illa de vianants. La campanya «Seu, guaita i fes-la petar», que consisteix en la col locació de cadires dins de l illa de vianants perquè qualsevol passejant pugui fer una parada, emfasitza la voluntat de Gran Centre de crear un ambient acollidor i de comunicació. També la campanya «Aquí tens un amic», amb la col laboració de «Petits però ciutadans» de l Associació Cultural de Granollers, contribueix a crear un ambient familiar a la zona centre de Granollers. Amb aquesta campanya els comerciants adquireixen el compromís d ajudar els infants que ho requereixin, ja sigui pel fet de trobar-se perduts, com per dubtes o consells, i millora l autonomia dels petits ciutadans. Altres activitats per amenitzar l estada al centre de Granollers inclouen el tren turístic Gran Centre, que recorre gratuïtament la zona tots els dissabtes a la tarda, així com una programació cultural complementària per a tots els gustos (trobada anual de puntaires, actuacions musicals, actuacions infantils, jazz al carrer, xerrades al carrer, representació de L auca del senyor Esteve, etc.). També desenvolupa activitats solidàries, com les relacionades amb el centre d acolliment El Xiprer (l any 2002, per exemple, va recollir 7 t de menjar per a aquesta institució granollerina), o col laborant amb algunes ONG, com ara Nous Camins i Mans Unides, per desenvolupar projectes al Tercer Món (el 2003 van recollir per finançar la construcció d un molí a Nambuma, Malawi). Un dels elements essencials de l èxit de l Associació Gran Centre ha estat la targeta de crèdit Gran Centre, un mitjà de pagament propi que ha permès de fidelitzar els clients a les botigues de Gran Centre Granollers. Aquesta targeta ofereix a l usuari el pagament fraccionat en tres mesos sense interessos, l obtenció de punts culturals, que es poden intercanviar per entrades al Teatre Auditori de Granollers, una hora diària d aparcament gratuït i altres descomptes i avantatges. Per obtenir aquesta targeta no cal obrir cap compte corrent nou ni pagar cap comissió d obertura o manteniment. Des del seu origen, el 1995, fins a l any 2000, la targeta Gran Centre va guanyar usuaris, i al març del 2005 el nombre d usuaris era de Si tenim en compte que la població de Granollers no arriba als habitants, ens podem fer una idea de l èxit aconseguit. Amb tot això, no és sorprenent el reconeixement que ha rebut l Associació Gran Centre amb premis d àmbit autonòmic i nacional: Premi de l escola universitària INTUR a l entitat que més ha potenciat el turisme al Vallès Oriental al 1999 ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

118 Premi de la Generalitat de Catalunya a la iniciativa comercial de 1998 Premi del Ministeri d Economia i Hisenda: Premi Nacional de Comerç Interior al Petit Comerç (Madrid, 1999) Reconeixement especial de la Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació al Vallès Oriental, en les XIII Jornades de la Cambra 2001 Premi Pimes a la millor iniciativa comercial 2002, atorgat per Pimec-Sefes (maig 2002) Premi a la innovació empresarial, atorgat per l Ajuntament de Granollers (maig 2003). Gran Centre també ha despertat l interès de moltes associacions de comerciants d arreu de Catalunya, d Espanya (Màlaga, Almeria, Vigo, Sant Sebastià, etc.) i d Europa (representants de la ciutat de Molfeta, a Itàlia, i Faro, a Portugal), que han estat benvingudes a conèixer el funcionament de Gran Centre Granollers. Fins i tot investigadors de la Manchester Metropolitan University (Regne Unit) han elaborat un estudi de la relació particular entre ciutat i comerç que ha desenvolupat l Associació Gran Centre Granollers. Aquest ampli reconeixement de l Associació ha contribuït a projectar la imatge de Granollers fora del municipi. La recuperació del riu Congost L any 1998, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs celebrava el desè aniversari. L objectiu des del seu inici va ser aconseguir la recuperació dels rius i rieres de la conca, entenent els rius com una unitat d aigua, llera i espai de ribera. La tasca era difícil, ja que la conca del riu Besòs era una de les més contaminades d Europa. Per això els ajuntaments de la conca van constituir el Consorci. Les línies de treball dutes a terme pel Consorci han estat: la gestió de les infraestructures públiques de sanejament, abastant el control d abocaments i l operació i el manteniment de les estacions depuradores d aigües residuals, entre d altres; la restauració i la millora ambiental dels espais de ribera, i l educació ambiental. Dins d aquest projecte global s hi inclou la millora del riu Congost i, en particular, el tram del seu pas per Granollers. Les actuacions al riu Congost a Granollers han estat destinades principalment a recuperar el valor paisatgístic i integrar el riu i el seu entorn, i garantir la capacitat de desguàs en les riuades. Tant el 1962 com el 1994 es van patir inundacions molt importants, que ara es volen evitar. Precisament les pluges del 1994 van endur-se riu avall les millores que s acabaven de dur a terme als laterals del riu, que consistien en la creació d un passeig de sauló per a vianants i la sembra de sis varietats d herbes autòctones adequades a l ecosistema del lloc. A partir d aleshores, s ha renunciat a la idea de crear un passeig a les vores immediates del riu, però s ha continuat el projecte de millora del riu en tots els altres vessants. La recuperació de la vida aquàtica és un element clar i il lustratiu dels bons resultats que s han aconseguit a tota la conca i, en particular, al riu Congost a Granollers. Aquest esforç per recuperar la vida al riu Congost ha estat també mereixedor de premis, com el que va rebre l Ajuntament de Granollers per la bona gestió dels recursos hídrics no potables de la Diputació de Barcelona a la millor iniciativa local per a l estalvi L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 121

119 de l aigua A més d utilitzar aigües residuals per a la neteja de carrers i el rec de parcs urbans, es va crear un aiguamoll al costat del riu Congost, amb constant moviment d aigua, la flora del qual s encarrega de millorar la qualitat de l aigua, la qual cosa permet la vida animal. Aquest aiguamoll funciona com a porta d entrada de peixos, amfibis, ocells migratoris i llúdrigues al riu Congost. El reconeixement a la feina feta al riu Congost arriba també a l àmbit internacional. A l octubre de 2005, membres de l associació d alcaldes de grans municipis del Japó van visitar la ciutat de Granollers, interessats especialment a aprendre com fer compatible l activitat industrial i la regeneració urbana i d espais naturals. Conclusions Els últims anys la ciutat de Granollers ha sofert una transformació que ha tingut ressò fora de la ciutat, tant a escala autonòmica com internacional. Amb el Pla estratègic de la ciutat es va materialitzar l empenta que tots els agents involucrats en la ciutat van engegar per millorar la qualitat de vida del ciutadà. S han dut a terme grans projectes, com la remodelació del centre històric, que encara avui està en procés d execució, i la recuperació del riu Congost. Ara és possible gaudir d una passejada pel centre de Granollers, ja sigui amb nens, amics o gent gran, sense entrebancs arquitectònics, ni patiment per la circulació de vehicles, tot plegat amenitzat amb les activitats que organitza l Associació Gran Centre. I ara és possible parar-se a contemplar el cabal del riu Congost i els animals que hi viuen, sense les molèsties de males olors, ni vistes d escuma contaminant. En aquesta nota s ha volgut donar una visió general, en cap cas exhaustiva, d aquesta transformació de Granollers els últims anys. Montserrat Vilalta Bufí Professora de la Universitat de Barcelona Comerç i territori Comerç i territori són dos conceptes que sovint van interrelacionats. De fet, la funció que desenvolupa el comerç depèn del territori en el qual s ubica, de la seva configuració, de les necessitats de compra de la població resident, o del mix comercial de la seva oferta. Es tracta de tot un conjunt d elements que determinen el producte comercial que ofereix un determinat espai (carrer, barri o municipi) i, per tant, això és el que configura i, a la vegada, condiciona les accions de promoció i ordenació que es vulguin dur a terme. Aquest fet també ha quedat clarament reflectit en la normativa vigent. En aquest sentit, un dels instruments que s ha emprat per resoldre la necessitat de donar solucions a les conseqüències que es deriven d aquesta interrelació entre comerç i territori, ha estat tota la normativa de regulació i ordenació del creixement de la superfície comercial, per tal d evitar desequilibris, desertització dels centres comercials urbans o la seva saturació. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

120 Aquest darrer aspecte ha generat la necessitat, no sols de tenir una llei d equipaments comercials, sinó també de disposar d una valoració i anàlisi objectiva de com està implantat el comerç en el nostre territori, és a dir, de tenir instruments de planificació urbanística que tinguin en compte, d una banda, la possibilitat de creixement comercial del territori a partir de la interrelació entre l oferta comercialitzable disponible amb la despesa comercialitzable (Pla territorial sectorial d equipaments comercials, PTSEC) i, de l altra, oferint als ajuntaments els instruments perquè puguin definir quin és el model comercial que volen per a les seves ciutats, mitjançant els plans d orientació dels equipaments comercials (POEC). Pel que fa al Vallès Oriental, quan s analitzen aquests instruments es pot comprovar quins han estat els objectius que s ha volgut aconseguir des de l òrbita municipal. De fet, la finalitat d aquests programes és permetre als ajuntaments d «adaptar progressivament els equipaments comercials de les poblacions respectives a les necessitats de consum i compra dels consumidors», en definitiva, definir quin és el model comercial que es vol per a cada municipi. En aquest sentit, caldria destacar el resultat de les informacions que es deriven dels POEC duts a terme fins al moment a la comarca, així com les indicacions del Pla territorial general de Catalunya, quan estableix que els sistemes de reequilibri metropolità es basen sobre polaritats ja existents al territori, com són les anomenades ciutats intermèdies (Mataró, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Sant Celoni i Martorell) i que actuen com a centres dels seus sistemes urbans i àrees d influència. Al Vallès Oriental es consoliden tres sistemes urbans principals: El sistema de Granollers, clarament delimitat pel seu continu urbà, format per la seva ciutat central més Canovelles, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, que organitzen també els municipis més petits del seu voltant (Lliçà de Vall, Lliçà de Munt, Santa Eulàlia de Ronçana, l Ametlla del Vallès, entre d altres). El sistema de Mollet, que organitza el territori al seu voltant, format per Montmeló, Parets del Vallès, Montornès, Sant Fost de Campsentelles, etc. El sistema de Sant Celoni, que articula el territori del Baix Montseny, estructurat al voltant mateix de Sant Celoni, a més dels municipis de Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, etc. A banda d altres POEC, com els de les Franqueses del Vallès o Sant Celoni, cal fer una especial referència, pel seu valor estratègic en el context de la comarca, als POEC de Granollers i Mollet del Vallès. POEC de Granollers (2004) En el POEC de Granollers es consolida la ciutat com a centre d atracció comercial i de lleure a escala comarcal, i s assenyala la dependència reduïda del centre barceloní a diferència de la resta de comarques limítrofes del Barcelonès. Granollers té una oferta equilibrada sectorialment, que permet de satisfer, amb estàndards sovint superiors als L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 123

121 mitjans, les necessitats de la mateixa població, així com les de l entorn més immediat. De fet, Granollers es considera capçalera d una de les subàrees comercials de l àmbit metropolità (Anuari econòmic de la Caixa), i és el centre de gravitació comercial de 37 municipis del seu entorn situats a una distància inferior als 57 km, i aglutina un mercat potencial local d unes persones. La dotació comercial a Granollers en termes de superfície de venda per cada habitants és un 37 % superior a la mitjana de Catalunya, però aquesta major dotació no es dóna per igual en tots els sectors, i en el comerç de consum alimentari i comerç mixt les dotacions estan lleugerament per sota dels valors de referència. A partir d una configuració comercial amb una elevada centralitat comercial, amb un comerç de trama urbana que es concentra en el 37 % en la part més cèntrica del teixit urbà granollerí, a banda del mercat municipal de Sant Carles que també esdevé una polaritat destacable per la seva ubicació en ple centre comercial de la ciutat; el model que es dedueix d aquest POEC estableix unes línies d actuació que perseveren en aquest model comercial que ja té, per la seva configuració, Granollers, i per mantenir l equilibri existent, que permet tan sols la possibilitat d obertura de nous establiments en l àmbit de la mitjana superfície alimentària (menys de 700 m 2 ). POEC de Mollet del Vallès (2000) El POEC de Mollet del Vallès (2000) té una vessant estratègica molt marcada, entre d altres coses, pels canvis en la configuració del territori dels darrers anys, així com per la nova orientació de les activitats econòmiques que es desenvolupen al municipi. Des de les primeres actuacions municipals en matèria comercial, a Mollet del Vallès es van anar succeint canvis estructurals importants. En aquest sentit, un dels elements determinants és i ha estat l evolució demogràfica tant de Mollet com de la seva rodalia, i és en bona part aquesta dinàmica demogràfica la que explica els hàbits i els comportaments de compra dels consumidors. D altra banda, cal tenir present la terciarització generalitzada de les activitats econòmiques a la ciutat, amb una importància creixent del sector comercial i dels serveis personals. Mollet del Vallès, amb una població l any 2005 de habitants, és una ciutat que ha anat creixent els darrers anys, en bona part gràcies a la construcció de noves àrees residencials. És una ciutat jove que actua de pol d atracció dels municipis veïns que formen el territori identificat com a Baix Vallès, i que agrupa una població aproximada de habitants. El POEC de Mollet del Vallès donava resposta a aquests creixements demogràfics, al sorgiment de nous barris residencials, amb necessitat d equipament comercial; però sobretot ajudava a respondre a un fet constatable com era l augment de la mobilitat personal i la consolidació de noves ofertes comercials al conjunt de l entorn de la ciutat de Barcelona i a la mateixa comarca, que havien provocat el manteniment d un nivell important d evasió de despesa comercialitzable. També dóna resposta als objectius centrals que es recollien en el seu Pla estratègic del 1994, on s establia la voluntat de «[ ] fer de Mollet una ciutat socialment integradora i integrada en el medi natural, que vertebri el Baix Vallès, que contribueixi al desenvolupament i a la modernització ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

122 econòmica, social, cultural i humana del conjunt de l àrea; [ ] i configurar Mollet com a nova centralitat comarcal és el millor escenari per al futur de la ciutat». Per tant, les actuacions que es recollien i que s han anat materialitzant demostren una vessant molt estratègica per dissenyar el desenvolupament futur del municipi, sobretot per tirar endavant actuacions que potenciïn i consolidin el paper de Mollet com a centre comercial, no tan sols que servissin per augmentar-ne l atractivitat, sinó que també comportessin una millora de l equipament al servei dels residents i que desincentivessin els desplaçaments per comprar en altres ciutats. Servei de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona Oferta turística Ben a prop de Barcelona i ple d indrets per descobrir s estén el territori vallesà. Les formes suaus de la seva plana li donen una aparença tranquil la, però a mesura que ens hi endinsem, veiem com aquesta plana s enfila per muntanyes i cingleres i ofereix un paisatge únic, una gastronomia de qualitat i unes tradicions pròpies, que lluiten per ressorgir un altre cop de les èpoques passades. Des del principi del segle XX, l economia agrària que nodria la població es basava en productes com el lli, el cànem, la llana, o en activitats com els assaonadors, els molins de farina, els pous de glaç, les carboneres o els forns de pega. Aquestes activitats es van anar substituint gradualment per fàbriques, enllumenat públic, construccions modernistes, balnearis i noves vies de comunicació que van portar nous fluxos de població de Barcelona i d altres punts d Espanya. Poc a poc es va anar teixint un nou esquema social que va explotar a l època franquista, on el progrés va arribar a cotes desmesurades acompanyat d un fort creixement demogràfic i urbanístic que, per manca de planificació, va anar desdibuixant el paisatge de la comarca. L aglomeració urbanística es concentra amb més insistència a la zona sud de la comarca, la més propera a Barcelona. Ara bé, cap al nord, queda encara un ampli i extens territori per gaudir de la natura i de la vida, tant en paratges naturals protegits que conviden al descans i al gaudi, com en poblacions dinàmiques i riques en patrimoni cultural. La forta tendència dels seus habitants per recuperar la seva identitat i les seves tradicions i per conservar el que encara en queda, fa que el territori es vagi tornant cada cop més amable i d aquesta manera més mereixedor de dedicar uns dies a la seva descoberta. Natura a prop de Barcelona El Vallès sempre ha servit d escapatòria pels qui s han sentit aclaparats pel ritme frenètic de la ciutat. Aquesta no és una comarca amb grans monuments o altíssims cims, però té el toc casolà i acollidor d un lloc sense pretensions que es mostra obert. Al nord hi tenim el Parc Natural del Montseny, que llinda amb les comarques de la Selva i Osona. El seu punt més alt, el Turó de l Home, es troba a m d alçada i, en L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 125

123 èpoques fredes, presideix la vall amb la seva corona emblanquinada per la neu. Cap a l est, un altre parc natural, el del Corredor-Montnegre, i al sud-est, els de la Serralada Litoral i la Serralada de Marina. Tots tres formen una frontera natural amb la comarca del Maresme, que s obre al mar. Aquestes reserves naturals contenen camins i caminets que ens permeten de gaudir de llargues passejades entre el fullatge, i per als més intrèpids, de fortes pujades i parets per escalar. El turisme actiu és protagonista avui i el patrimoni natural del Vallès permet el senderisme, la bicicleta i el cavall: fer els cims del Matagalls o les Agudes, arribar a Sant Martí de Montnegre des de Vallgorguina, la ruta prehistòrica de la Roca fins a Cèllecs, qualsevol de les rutes que surten des del Turó del Tagamanent, són magnífiques opcions per passar un dia. El Parc Etnològic de la Calma, també a Tagamanent, pot completar la nostra activitat, amb una visita a la masia Bellver i la Casa Museu Agustí. Aquests espais ens ofereixen la possibilitat de combinar la caminada amb una pinzellada d història local i un bon dinar de productes locals. I si volem ens podem engrescar a fer algun curs d orientació per la muntanya o descobrir de la mà d un guia expert les orquídies del Montseny. Sense cap mena de dubte, un entorn natural com aquest ens convida a allotjar-nos en una casa rural que ens ofereixi la comoditat d una llar per passar els capvespres en bona companyia. Tant si triem l opció de l agroturisme, amb la qual conviurem en el mateix espai que els habitants de la masia, com si preferim llogar una casa sencera per a nosaltres, la llum de l albada al matí, farà que l experiència hagi estat més enriquidora. A més a més, el tracte personalitzat i atent dels habitants de les cases ens ajudarà a apropar-nos al territori i a preguntar-nos si pot ser possible que tinguem tota aquesta riquesa tant a prop de Barcelona. Si dirigim el nostre rumb cap al nord-oest, la comarca ens ofereix el PEIN (Pla d espais d interès natural) dels cingles de Bertí, amb el seu ja conegut monestir de Sant Miquel del Fai, prop dels pobles de Bigues i Riells i Sant Feliu de Codines. A Castellcir, gairebé fent frontera amb Osona, ens podrem perdre per la fageda de la Sauva Negra, o fer la ruta dels pous de glaç a Castellterçol, vila natal de Prat de la Riba, en la qual podrem visitar la casa museu on va néixer. A Sant Miquel del Fai podem arribar, a peu, des del poble de Riells fent una caminadeta d una hora o, amb cotxe, des del poble de Sant Feliu de Codines. Tant se val com s hi arribi, el que és important és arribar-hi sense presses per poder passar una bona estona descobrint grutes, saltants d aigua i ermites excavades a la roca. Per als menuts és perfecte per córrer sense por de cotxes i per jugar a la seva zona d esbarjo i gronxadors. Per als adults, res millor que observar la grandiositat del paisatge fixant la vista en les cingleres que l envolten. Fent això, potser tenim sort i podem divisar un exemplar d àguila de cua barrada, una espècie protegida de la qual només n hi ha aquesta parella que viu al turó de les Onze Hores, un turó ben proper a Sant Miquel. La plana i els seus racons Cal dir que pintors com Joan Abelló han fet del paisatge del Vallès Oriental la seva font d inspiració, com ho va fer Dalí amb Port Lligat o Paul Gauguin amb el paradisíac Haití. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

124 Ho podem comprovar visitant el Museu Abelló a Mollet del Vallès, una de les poblacions de la zona sud del Vallès Oriental que més va sofrir la industrialització i que lluita dia a dia per conservar els seus espais naturals i la seva identitat. Mollet és una vila activa que organitza nombrosos actes culturals i on trobem el miracle de Gallecs, un espai rural que ha pogut sobreviure a l especulació i que encara conserva camps, boscos i masies, connectats tots per una xarxa de senders que permeten de fer-ne la descoberta a peu o amb bicicleta. Al mig de Gallecs hi trobarem l ermita romànica de Santa Maria de Gallecs, un bon exemple del llegat romànic vallesà, recentment restaurada. Des d aquest punt es pot arribar fins als aiguamolls de Can Benito tot passejant. Aquí trobareu també una agrobotiga, la primera botiga de productes ecològics de la comarca que gestionen els mateixos pagesos de la zona. Parada i fonda No han estat només pintors els que s han enamorat d aquesta terra sinó que escriptors com Núria Albó ens la descriuen poèticament com una comarca que té forma d un cor amb les ales esteses, o com Josep Pla, que ens parla de la gran simfonia domèstica que llueixen els seus mercats setmanals, sobretot el dels dijous a Granollers. El ritual del mercat dels dijous a Granollers és anar a fer un esmorzar de forquilla i ganivet a la Fonda Europa, l establiment de restauració més emblemàtic de la ciutat. La Fonda acull aquesta festa sociogastronòmica des de fa més de 50 anys, quan els pagesos que arribaven de matinada a la ciutat per vendre els seus productes al mercat, s entaulaven a la fonda per esmorzar. Són esmorzars a base de cap i pota amb samfaina, d arròs Parellada o de costelles de xai, que es reguen amb bon vi i que esdevenen l àpat principal de la jornada i una bona manera de relacionar-se amb altres pagesos i marxants. Actualment, la Fonda Europa continua sent un referent els dies de mercat i en el mateix brogit del local es respira encara aquesta aroma de tradició. La cultura de l aigua termal És clar que la gastronomia i l alimentació són bàsics per contribuir a tenir una salut de ferro, però el Vallès ofereix també a tots els que tinguem ganes de descansar i relaxarnos una font natural de salut i vitalitat diferent: l aigua termal. Al Vallès, a les poblacions de Caldes de Montbui i la Garriga, s hi concentren el 50 % dels balnearis de la província de Barcelona. Aquestes poblacions, gràcies a aquest bé natural, han esdevingut al llarg del temps unes de les més dinàmiques de la comarca pel que fa al turisme, i ho continuen sent. Totes dues poblacions han sabut aprofitar l aigua termal des de l època romana, on els tractaments per aprofitar els efectes curatius d aquesta aigua ja es feien servir. A Caldes de Montbui trobem el Balneari Broquetes, el Vila de Caldes i el Termes Victòria, tots tres situats al centre històric de la població i amb una oferta molt completa de tractaments termals. A tocar d aquests, al mig de la plaça del Lleó, hi trobem les restes de les termes romanes que encara avui es poden visitar, el Museu Thermalia i la L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 127

125 popular Font del Lleó, des d on l aigua brolla a 74 ºC les 24 hores del dia i que simbolitza la ciutat. El Museu Thermalia ens proposa un circuit inspirat en l experiència de l aigua termal i ens presenta el patrimoni i la historia de la Vila de Caldes. A part hi trobem també l exposició d escultures de l artista local Manolo Hugué juntament amb les obres que Picasso li va regalar per l amistat que els unia. A la Garriga, els balnearis Termes la Garriga i el Gran Balneari Blancafort ofereixen els més avançats tractaments en un entorn molt acollidor a les faldes del turó de Tagamanent. El passeig ple de torres d estiueig de principi del segle passat i el centre dinàmic i modern configuren un dels municipis més agradables de la comarca. Modernisme Val la pena, un cop a la Garriga, aprofundir en el seu llegat modernista, que ens rep amb l obra més representativa de l arquitecte Manel Joaquim Raspall, un dels pioners del modernisme arquitectònic català. Des d aquesta població, i per què no com a complement cultural de la nostra estada en un dels seus balnearis, podem començar la Ruta Raspall per la comarca. Aquesta ruta ens durà a través de l obra d aquest prestigiós arquitecte per les poblacions de la Garriga, Cardedeu, Granollers i l Ametlla i el Figaró. A la Garriga, però, a l illa Raspall, s hi concentra el millor de la seva obra. Encapçala el passeig d aquesta població, vestit de cases a banda i banda, la majoria d aquestes construïdes a l època d or de l estiueig, al principi del segle XX. Va ser aleshores quan entre les classes benestants de la burgesia barcelonina es va posar de moda anar a passar les llargues temporades d estiu a la comarca per gaudir de la frescor de la seva natura i dels efectes curatius de les seves aigües. Per anar-hi, aquestes famílies adinerades encarregaven la construcció de magnífiques mansions a arquitectes com Raspall, fet que va contribuir a la fesomia actual d aquesta població i que ha deixat un patrimoni arquitectònic que ara es pot conèixer a través de la Ruta Raspall, que surt el darrer diumenge de cada mes des de Cardedeu. La màgia del motor i la passió per les compres Com a contrapunt a tanta placidesa, i prop de les zones més urbanes com pot ser Granollers, Montmeló i Parets, podem experimentar les emocions fortes que ens ofereix l espectacle del Circuit de Catalunya. Aquesta instal lació, oberta l any 1991, és plena d activitat tot l any. Cada cap de setmana hi trobem competicions de diferents nivells, però els mesos de maig i juny arriben les proves més esperades: el Gran Premi de Fórmula 1 i el Gran Premi de Motociclisme, on es congrega l elit dels esports de motor. Durant aquests caps de setmana la comarca queda envaïda d aficionats que esperen veure els seus ídols en plena efervescència durant els entrenaments previs i durant la carrera. Per als amants de les compres a bon preu, una visita a la Roca Village farà les delícies dels compradors més exigents. En aquesta ciutat de les botigues es poden trobar veritables oportunitats, a preus molt raonables, de les marques més conegudes i prestigioses del mercat. Per anar a comprar, també és molt aconsellable passejar pel ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

126 centre de viles com Granollers, Sant Celoni o Mollet, amb un comerç que cada cop està més a l alça i on es poden trobar botigues diferents de les botigues de les grans marques i cadenes. Laura Grau Tècnica de turisme del Consorci de Turisme del Vallès Oriental El futur dels serveis a la comarca El sector serveis inclou activitats força diferents. D una banda, hi ha una sèrie de serveis de coneixement baix o tradicionals, adreçats principalment a cobrir les necessitats de les persones i en els quals la proximitat té un pes important pel que fa al seu consum. De l altra, hi ha els serveis basats en el coneixement o avançats, on la proximitat ja no té un pes tan important, i on adquireix una gran importància la generació de coneixement i la innovació. Aquest últim tipus de serveis és el que presenta, en general, un dinamisme més elevat i més capacitat de creació d ocupació. Al Vallès Oriental, el sector terciari es caracteritza pel predomini de les empreses de serveis de coneixement baix. D acord amb les dades de l any 2005, el sector serveis agrupava empreses, de les quals només el 23,3 % corresponien a serveis de coneixement alt. Si s analitza per nombre d assalariats, en el mateix període les persones ocupades en aquest tipus de serveis eren el 27,2 % dels treballadors del sector. Entre aquest tipus d empreses destaquen, pel nombre d assalariats, les dedicades a les activitats sanitàries i de serveis socials. Si s analitza per nombre d establiments, destaquen les relacionades amb activitats jurídiques i de comptabilitat i les immobiliàries. Es pot dir que, dins del sector, s evidencien unes mancances especials pel que fa al sector terciari més avançat i de contingut més tecnològic. Pel que fa a les empreses de serveis de coneixement baix, destaquen, tant pel nombre d empreses com d assalariats, les activitats comercials, especialment les de comerç al detall en establiments especialitzats. Per nombre d assalariats també destaquen l Administració pública i els transports. El sector terciari del Vallès Oriental i, més concretament, el de coneixement alt, ha de superar dos obstacles importants. En primer lloc, el dèficit en la formació dels treballadors i, en segon lloc, la poca inversió dedicada a l R+D, a més de la proximitat a Barcelona. D altra banda, les inversions estrangeres dirigides al sector serveis han tingut com a destinació principal la ciutat de Barcelona, especialment pel que fa a la intermediació financera, les assegurances, l hoteleria, l educació, la sanitat o les telecomunicacions. No obstant això, el Vallès Oriental disposa d algunes fortaleses i punts forts que obren una porta al desenvolupament d aquest tipus de serveis. Per exemple, la presència d un teixit industrial encara important a la comarca, i l increment de la importància de les activitats industrials més avançades tecnològicament, poden representar un increment de la demanda d alguns serveis, sobretot de tipus tecnològic. Des del punt de vista del sector serveis en conjunt, la comarca disposa d alguns punts d atracció L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 129

127 turística i comercial (alguns nuclis en què destaca l activitat comercial, el Circuit de Montmeló, o la potenciació de la gastronomia i dels espais naturals) que poden permetre n un dinamisme més elevat. També el creixement demogràfic que viu la comarca i la relativa joventut de la seva població comporten un augment de la demanda de serveis relacionats amb el lleure i la formació. Amb vista al futur, s evidencia cada cop més un augment de la terciarització de l economia comarcal, tot i que a un ritme més lent que al conjunt metropolità o català. Juntament amb el sector de la construcció, el millor comportament del sector serveis es pot vincular també al fet que no presenta un grau de dependència tan gran del context internacional com el sector industrial. No obstant això, el sector terciari del Vallès Oriental ha de superar, entre d altres, els obstacles de la formació i de la inversió en R+D per donar una millor resposta a les necessitats de la indústria del territori i per aconseguir una competitivitat més elevada. Mercè Llorente i Gutiérrez Tècnica de l Observatori de l Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del Vallès Oriental Grup HD Covalco, SA El grup HD Covalco engloba un conjunt d empreses de propietat familiar dedicades a la distribució majorista de productes d alimentació i de la llar (com ara productes de neteja o perfumeria, però en cap cas producte fresc), que operen sota la coneguda marca CoAliment, entre d altres. L origen de Covalco arrenca en un establiment de comerç al detall d una família, els Saperas, de Granollers, que venia del poble tarragoní de la Juncosa de Montmell. L activitat majorista es va iniciar als anys quaranta, per bé que no va ser fins als cinquanta que es va configurar com una estructura empresarial majorista d àmbit local i de la província de Barcelona. El negoci va créixer a poc a poc, però de manera sostinguda, fins a arribar a la situació actual. El grup d empreses que formen Covalco està regentat per la segona i tercera generació de la família Saperas, i la gestió està en mans de professionals externs. L any 2005 HD Covalco va facturar 318 MEUR, 2,2 vegades el que va facturar l any 2000, i té una plantilla que oscil la, segons les temporades, entre 850 i persones, 100 de les quals són comercials. L estructura empresarial està formada per vuit societats: CoAliment Granollers, CoAliment Penedès, BonMerkat, Digasa (Euskadi), CoAliment Aragó, CoAliment València, CoAliment Andalusia i Curiel y Díaz (Castella - la Manxa, Extremadura i Madrid). En total disposa de set plataformes de distribució i 63 autoserveis a l engròs (cash & carry), que ocupen m 2 de sostre. Totes les societats del grup estan equipades amb les últimes tecnologies pròpies de la distribució i de la logística, com ara radiofreqüència instal lada a tots els magatzems, EDI (intercanvi electrònic de dades), que permet de fer factures telemàtiques i firmes electròniques, o el control d estocs als establiments franquiciats. D altra banda, l any 2006 el grup HD Covalco ha comprat el grup 7 Alimentación 7, que té botigues pròpies i en règim de franquícia a Aragó, Navarra, La Rioja, Sòria i Guadalajara. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

128 Les dues línies bàsiques d activitat de distribució són la del comerç de proximitat i la d hoteleria. En la primera, HD Covalco té prop de clients, és a dir, establiments comercials que operen sota alguna de les fórmules de col laboració que té establertes: franquícia (sigui exclusiva, sigui integrada, que sumen la xifra de punts de venda) i clients independents. Les marques amb les quals opera Covalco en aquest àmbit són, a més a més de CoAliment, Spar, Compra Descuento i Bona Compra. El grup no opera amb clients esporàdics. Pel que fa a l hoteleria, l activitat consisteix en autoserveis a l engròs especialitzats per a restauració, hoteleria pròpiament, cafeteries i comunitats (col legis i hospitals, bàsicament). L estructura de distribució consisteix en 63 punts de venda (cash) d una superfície mitjana de m 2. Les marques sota les quals opera el grup en aquest àmbit són BonMerkat, Comerco i Enaco. Covalco ven productes de tot tipus de marques i proveïdors que es poden trobar en un supermercat, i també ven amb marca pròpia alguns productes seleccionats, tant d alimentació com de la llar. Aquesta línia de productes, que estan en fase de creixement, signifiquen actualment el 20 % de les vendes. El servei del gènere als seus clients es fa en 24, o com a màxim 48 hores. En el negoci de l hoteleria el lliurament es pot fer en 12 hores. L estratègia de creixement d HD Covalco descansa en l adquisició d empreses de distribució locals i regionals, o bé en la presa de participacions majoritàries que n assegurin el control. Així l empresa ha anat adquirint volum, i com a resultat també ha adquirit capacitat negociadora per efectuar les compres davant dels proveïdors, fet que li permet de ser un subministrador molt competitiu del comerç de proximitat i de l hoteleria. Aquesta estratègia es complementa amb una concepció del negoci pròpia d una empresa de logística que posa l èmfasi en el servei al client. L organització té una estructura centralitzada i unitats de negoci descentralitzades. A la central, ubicada a Granollers, l empresa gestiona l activitat comercial, l administració, les finances, la tresoreria, els sistemes d informació i els recursos humans, a més d establir l estratègia i les polítiques que cal seguir. L empresa compra allà on obté els millors productes als millors preus. Tot i això, la seva configuració territorialment dispersa fa que, tant en personal com en serveis de manteniment i la resta de compres operatives de proximitat, s abasteixi localment. A més a més, HD Covalco és proactiva amb la societat civil i col labora amb iniciatives del seu entorn, com, per exemple, a Granollers amb el teatre, l handbol i l Òmnium Cultural, entre d altres. L ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI 131

129 Síntesi Els serveis representen el 49,9 % del PIB del Vallès Oriental, molt per sota del 63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostren un potencial de creixement molt elevat, ja que els darrers anys ha anat augmentant molt considerablement la seva aportació a la producció comarcal. Els ocupats del sector del comerç i reparació han representat l any 2005 el 21 % de les persones afiliades a la Seguretat Social al Vallès Oriental, lleugerament per sobre del 20,2 % del conjunt de Catalunya. Granollers, per la seva tradició comercial, Mollet del Vallès i Sant Celoni actuen com a mercat principal de les seves àrees d influència. Els municipis més petits de la comarca tenen un nombre d activitats comercials escàs, fet que dificulta l accés d una bona part de la població al comerç de proximitat. En l àmbit comercial cal destacar el centre comercial de la Roca del Vallès, que atrau un gran nombre de visitants durant tot l any, provinents de la resta de comarques catalanes, especialment de l entorn metropolità de Barcelona. L escassa tradició turística de la comarca provoca que actualment el sector estigui molt poc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de les activitats econòmiques amb més bones perspectives de futur al Vallès Oriental, atès que s estan impulsant, i fins i tot en alguns casos consolidant, ofertes molt atractives per atraure visitants. És evident que el sector turístic de la comarca no s ha d orientar cap a una oferta de temporada, sinó que s hauria de parlar d un turisme amb vocació de mantenir una activitat més o menys regular de caràcter permanent. Per aconseguir-ho es disposa de l ampli patrimoni cultural i natural de la comarca, en especial el Parc Natural del Montseny, la rica i variada oferta de balnearis, l atractiu d algunes ciutats com Granollers, les rutes modernistes organitzades per diferents municipis de la comarca o les activitats dutes a terme al Circuit de Montmeló. Els darrers anys a la comarca s han desenvolupat considerablement els serveis prestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia i innovació, etc.) i els serveis adreçats a les persones (salut, llars d infants, centres geriàtrics, etc.). L activitat logística es configura també com un dels punts forts de la comarca, pel seu posicionament en l entorn metropolità i la relativa disponibilitat de sòl a preus més reduïts que a la majoria de les comarques de l entorn de la ciutat de Barcelona. Aquestes activitats, conjuntament amb el turisme, seran les que els propers anys permetran de crear més llocs de treball a la comarca. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

130 4. Factors determinants de la localització de l activitat Els darrers anys en l estructura productiva del Vallès Oriental hi ha hagut, com s ha posat de manifest en els capítols anteriors, canvis significatius. Els factors que poden explicar aquesta transformació són molt diversos i tenen molt a veure amb la capacitat de la comarca d atraure noves activitats econòmiques o d ampliar i transformar les existents. En aquest capítol s analitzen cinc factors que han contribuït a determinar la localització de l activitat i l ocupació a la comarca durant els últims anys, i que en poden condicionar les perspectives futures: l especialització i la diversificació del teixit productiu; la disponibilitat de sòl industrial; la dotació d infraestructures; la disponibilitat de mà d obra qualificada i capital humà, i la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial Especialització i diversitat del teixit productiu El primer factor que s analitza són els avantatges competitius associats amb els processos d especialització i de diversificació de les activitats productives al territori. Els estudis sobre la localització de l activitat econòmica consideren que els teixits productius ubicats en un territori poden obtenir avantatges de localització per la via de l especialització o, de manera alternativa, de la diversificació d activitats. L especialització, per exemple, afavoreix les economies d escala, les sinergies entre empreses localitzades en un mateix territori i la difusió dels avenços tècnics. L evolució de l especialització productiva al Vallès Oriental amb relació a Catalunya mostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s ha diversificat excessivament. Al quadre es posa de manifest que l any 2000 el Vallès Oriental presentava una especialització productiva més elevada que el conjunt de Catalunya en totes les branques industrials, amb l excepció de les activitats extractives, energia i aigua, de l alimentació, begudes i tabac, i de la construcció. En canvi, pel que fa al sector serveis, el pes de totes les activitats que s hi inclouen han tingut un pes inferior a la comarca que al conjunt de Catalunya. L any 2005, el Vallès Oriental ha continuat presentant una especialització productiva en els mateixos sectors que cinc anys abans i ha passat a tenir una major especialització en dues activitats econòmiques que l any 2000 tenien menys presència en l economia comarcal que en la catalana: l alimentació, begudes i tabac, i el comerç i la reparació. En aquest període de temps ha augmentat l especialització de la comarca en el conjunt de la indústria i dels serveis, mentre que ha disminuït en la construcció. En la indústria, com s ha posat de manifest en el capítol 2.3., aquest augment de l especialització de la comarca ha tingut lloc com a conseqüència del fet que la destrucció de llocs de treball industrials ha estat inferior que al conjunt de Catalunya, mentre que en els serveis la situació és diametralment oposada, atès que l augment de l especialització ha estat provocada per un augment dels afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental clarament superior a l assolit en el conjunt de Catalunya. Pel que fa a la construcció, la pèrdua d especialització s explica pel fet que el nombre d afiliats, per bé que s ha incrementat molt notablement, ha crescut una mica menys que al Principat. 1 Per elaborar els quadres i s ha considerat la suma del nombre d afiliats al règim general i al règim especial d autònoms de la Seguretat Social els anys 2000 i No s ha inclòs en l anàlisi l agricultura, atès que no es disposa del nombre d afiliats al règim especial agrari. Això no obstant, les dades de producció presentades en el capítol 2. posen de manifest que el pes del sector primari a la comarca és molt reduït, i que els darrers 15 anys ha disminuït tant a la comarca com al conjunt de Catalunya. FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 133

131 Quadre Evolució de l'especialització productiva al Vallès Oriental Especialització productiva al Vallès Oriental. Any 2005 SÍ NO Especialització productiva al Vallès Oriental. Any 2000 SÍ Tèxtil, confecció, cuir i calçat Fusta i suro Paper, edició i arts gràfiques Química Cautxú i plàstic Minerals no metàl lics Metal lúrgia i productes metàl lics Maquinària i equips mecànics Equip. elèctric, electrònic i òptic Fabricació material de transport Fabricació manufactures diverses Construcció NO Alimentació, begudes i tabac Comerç i reparació Act. extractives, energia i aigua Hoteleria Transports i comunicacions Altres activitats empresarials (serveis) (*) Educació Sanitat Administracions públiques Altres serveis (**) Nota: El Vallès Oriental està especialitzat en un sector si el seu pes en l'estructura productiva de la comarca és superior que al conjunt de Catalunya. (*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries. (**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic. Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya Quan s analitza l especialització productiva del Vallès Oriental de l any 2005, crida l atenció l especialització escassa de la comarca en la sanitat, l educació, les administracions públiques i, especialment, les activitats empresarials incloses en el sector serveis (els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries). En canvi, la comarca presenta una especialització molt elevada en algunes branques industrials com la química, el cautxú i plàstic, la metal lúrgia i productes metàl lics, els minerals no metàl lics, l equipament elèctric, electrònic i òptic, i la fabricació de manufactures diverses. Un altre aspecte que permet de caracteritzar els sectors productius de la comarca consisteix a estudiar si el seu creixement és més o menys intens al Vallès Oriental que al conjunt de Catalunya. Així, un sector es considera competitiu al Vallès Oriental si el seu creixement és superior al del mateix sector al conjunt de Catalunya. Al quadre es presenten els sectors productius comarcals agrupats, en primer lloc, segons si durant el període el nombre d assalariats del sector ha augmentat o ha disminuït i, en segon lloc, segons si el sector és competitiu o no, és a dir, si l evolució en aquest període ha estat millor o pitjor, en termes de creació d ocupació, que la del sector al conjunt de Catalunya. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

132 Quadre Competitivitat dels sectors productius del Vallès Oriental Competitivitat SÍ NO Evolució dels afiliats al Vallès Oriental. Període Positiva Negativa Act. extractives, energia i aigua Alimentació, begudes i tabac Paper, edició i arts gràfiques Química Cautxú i plàstic Minerals no metàl lics Metal lúrgia i productes metàl lics Comerç i reparació Transports i comunicacions Altres activitats empresarials (*) Educació Sanitat Administracions públiques Altres serveis (**) Tèxtil, confecció, cuir i calçat Maquinària i equips mecànics Construcció Hoteleria Fusta i suro Equip. elèctric, electrònic i òptic Fabricació de material de transport Fabricació de manufactures diverses Nota: Un sector és competitiu al Vallès Oriental si en el període ha crescut més que en el conjunt de Catalunya. En cursiva i negreta s'han assenyalat els sectors productius en què estava especialitzat el Vallès Oriental el *(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries. (**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic. Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya La classificació dels sectors productius del Vallès Oriental d acord amb aquests dos criteris permet de concloure, en primer lloc, que del 2000 al 2005 el nombre d afiliats en totes les branques del sector serveis ha evolucionat positivament i, amb l excepció de l hoteleria, totes les activitats terciàries, a més, han tingut un creixement de l ocupació superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. La construcció ha tingut un comportament similar al de l hoteleria, és a dir, el nombre d ocupats ha augmentat, però a un ritme inferior que a l economia catalana. Pel que fa a la indústria, ja s ha esmentat que aquests anys ha perdut ocupació a la comarca, però a un ritme inferior que a Catalunya. Tot i així, el comportament de les branques industrials presenta diferències remarcables. Així, un primer grup d activitats han assolit un augment de l ocupació que, a més, ha estat superior que al Principat: activitats extractives, energia i aigua; alimentació, begudes i tabac; paper, edició i arts gràfiques; química; cautxú i plàstic; minerals no metàl lics, i metal lúrgia i productes metàl lics. A la resta de branques industrials ha disminuït l afiliació a la Seguretat Social en aquest període de temps, tot i que en alguns casos la pèrdua d ocupació en termes percentuals ha estat inferior que al conjunt de Catalunya (tèxtil, confecció, cuir i calçat; i maquinària i equips mecànics); mentre que en d altres la destrucció de llocs de treball ha estat més pronunciada a la comarca (fusta i suro; equipament elèctric, electrònic i òptic; fabricació de material de transport i fabricació de manufactures diverses). FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 135

133 La informació recollida al quadre també permet d analitzar simultàniament la competitivitat i l especialització del Vallès Oriental en les diferents activitats productives. En concret, cal destacar que la comarca és competitiva (el nombre d assalariats entre els anys 2000 i 2005 ha crescut més que a Catalunya) i l any 2005 s ha especialitzat més que el conjunt de Catalunya en l alimentació, begudes i tabac; el paper, edició i arts gràfiques; la química, el cautxú i plàstic; els minerals no metàl lics; la metal lúrgia i productes metàl lics, i el comerç i la reparació. D altra banda, pel que fa al tèxtil, confecció, cuir i calçat, i la maquinària i equips mecànics, l any 2005 la comarca també s ha especialitzat en aquests sectors i en el període s han mostrat competitius, però, a diferència de les activitats esmentades anteriorment, han perdut llocs de treball, per bé que menys que al Principat. Quan es compara l especialització productiva del Vallès Oriental amb la de la resta de comarques catalanes emprant les dades d afiliació a la Seguretat Social l any 2005, i referida únicament als tres grans sectors productius (indústria, construcció i serveis), es posa de manifest que la comarca està especialitzada, com ja s ha comentat anteriorment, en la indústria i en la construcció (és a dir, el pes d aquestes activitats a la comarca és superior que al conjunt de Catalunya). Aquesta situació és compartida amb unes altres 21 comarques catalanes, entre les quals n hi ha 6 de la demarcació de Barcelona: l Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Maresme i Osona (quadre ). Cal esmentar, per contextualitzar aquestes dades, que tan sols 7 comarques estan especialitzades en el sector serveis: les 4 que tenen en el seu territori una ciutat que és capital de província i les 3 en les quals el turisme té un fort desenvolupament (l Alt Empordà, l Alta Ribagorça i la Vall d Aran). Quadre Especialització de les comarques catalanes. Any 2005 Indústria Construcció Serveis Indústria Indústria Construcció i construcció i serveis i serveis Alt Penedès Alt Urgell Barcelonès Alt Camp Alt Empordà Segarra Baix Camp Gironès Anoia Alta Ribagorça Vallès Occidental Baix Ebre Bages Segrià Baix Empordà Baix Llobregat Tarragonès Baix Penedès Berguedà Vall d'aran Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Pallars Jussà Garrotxa Pallars Sobirà Maresme Montsià Noguera Osona Pla d'urgell Pla de l'estany Priorat Ribera d'ebre Ripollès Selva Solsonès Terra Alta Urgell Vallès Oriental Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

134 Localització de l activitat econòmica al Vallès Oriental 1 Els factors determinants de la localització i el creixement de l activitat econòmica en el territori es poden classificar en tres grans grups: els factors clàssics (amb incidència directa sobre els costos de producció), els factors lligats a decisions de política econòmica i els factors de creixement (relacionats amb el capital humà i les economies externes, tant de localització com d urbanització). Entre els factors clàssics de localització cal esmentar la disponibilitat de primeres matèries i d energia, la mà d obra i els aspectes relacionats amb el mercat de treball, com la taxa d activitat i la taxa d atur, la disponibilitat de fonts de finançament i la dotació d infraestructures (entre les quals destaca la disponibilitat de sòl industrial i la bona accessibilitat a la xarxa de transports i comunicacions). D altra banda, els factors de localització relacionats amb les decisions de política econòmica fan referència, entre d altres, al paper que tenen els impostos que han de suportar el teixit empresarial, les ajudes o subvencions que les autoritats puguin concedir (per exemple, sòl industrial barat, desgravacions fiscals o subvencions per a la creació de llocs de treball), i al fet que les autoritats dediquin recursos a la promoció industrial del seu territori. Finalment, els factors de creixement, com s ha esmentat, es relacionen amb el capital humà i les economies externes. El capital humà fa referència a la possibilitat que tenen els treballadors d augmentar la productivitat a mesura que adquireixen un nivell superior de formació. D altra banda, les economies externes estan relacionades amb la possibilitat que tenen les empreses d obtenir rendiments d escala creixents, externs a l empresa però interns al territori on són ubicades. Aquestes economies externes poden ser de localització o d urbanització. Les economies externes de localització fan referència a la possibilitat que tenen les empreses d obtenir rendiments creixents pel fet d estar localitzades en entorns on ja hi hagi instal lat un nombre elevat d empreses del mateix sector o pertanyents a activitats complementàries, és a dir, en entorns locals en els quals es doni una elevada especialització en un sector específic. En canvi, les economies externes d urbanització estan relacionades amb el fet que una empresa es pot veure beneficiada pel fet de localitzar-se en un lloc amb una densitat econòmica notable (volum elevat de població, treballadors o empreses) i amb una gran diversitat econòmica. Mitjançant l ús de tècniques economètriques i utilitzant com a variable de referència el nombre d assalariats obtingut a partir del nombre d afiliats al Registre general de la Seguretat Social, es poden analitzar els factors determinants de la localització i el creixement de l activitat econòmica a les comarques catalanes en el període En l anàlisi es diferencia la dinàmica del conjunt de l activitat econòmica, de la indústria i dels serveis, així com de les indústries manufactureres avançades i els serveis basats en el coneixement. Els resultats més destacats de l anàlisi, amb especial èmfasi a la comarca del Vallès Oriental, són els següents: La dècada dels noranta es va caracteritzar pel procés de deslocalització de la població i de l activitat econòmica, sobretot industrial, des del Barcelonès cap a 1 Es basa en el treball Álvarez, M.; García, J. i Viladecans, E. (2005). «La localització i el creixement de l activitat econòmica a les comarques catalanes en la dècada dels noranta». Revista Econòmica de Catalunya, vol. 51, p FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 137

135 les comarques més properes dins de l àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta línia, la comarca del Vallès Oriental, juntament a les del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, és una de les que ha assolit un augment més considerable de població i ocupació procedent de l àrea de Barcelona. El procés de deslocalització s explica, en bona part, en el cas de la població, pel preu de l habitatge i la congestió, i en el cas de les empreses industrials, per l esgotament del sòl industrial i el seu encariment. Aquest procés ha motivat paral lelament un fort augment del fenomen de la mobilitat laboral, que no es limita a l àrea metropolitana de Barcelona sinó que s ha estès per tot Catalunya. De fet, les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat) referides a la mobilitat per motius laborals indiquen que, mentre que l any 1986 el 30 % dels treballadors catalans residien i treballaven en municipis diferents, l any 2001 aquest percentatge havia augmentat fins a gairebé el 46 %. El Vallès Oriental forma part del grup de comarques en què, juntament amb el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat, ha crescut més el nombre d assalariats en termes absoluts en la dècada analitzada. En termes relatius, els majors creixements es van donar al Pallars Sobirà, la Vall d Aran i la Conca de Barberà, comarques de poc pes en el teixit productiu català. En canvi, el Barcelonès va ser la comarca amb un menor increment relatiu del nombre d assalariats en el període considerat. Així mateix, quan s analitza específicament el sector industrial, també el Vallès Oriental forma part del grup de comarques, amb el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, en què es va incrementar més el nombre d assalariats, en termes absoluts. Els dos Vallès també es caracteritzen per haver estat les dues comarques amb més disponibilitat de sòl industrial a la dècada dels noranta. Dins de la indústria, a escala subsectorial, les manufactures avançades han tingut una evolució similar a la del conjunt de la indústria. Novament el Vallès Oriental ha assolit un dels increments més notables del nombre d assalariats, en la línia de comarques com el Vallès Occidental o el Baix Llobregat. Pel que fa al sector serveis, el Vallès Oriental va assolir un augment de l ocupació en termes absoluts molt notable. Aquest augment va tenir lloc també a altres comarques, com el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià. És a dir, tant comarques que han perdut assalariats industrials a favor dels serveis, com comarques que han estat dinàmiques en tots els àmbits productius, com és el cas del Vallès Oriental. Els resultats de l anàlisi indiquen que les variables que més han influït en la localització i el creixement de l activitat econòmica a les comarques catalanes en aquest període han estat la població (que es relaciona amb les economies externes d urbanització) i la disponibilitat de sòl (especialment per a les activitats industrials i els serveis tradicionals). Entre les comarques amb més disponibilitat de sòl industrial destacaven, al principi de la dècada dels noranta, per aquest ordre, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Tarragonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Entre les comarques més poblades, a més de les esmentades, també destacava el Barcelonès. En el cas dels serveis basats en el coneixement també hi ha influït d una manera notable la disponibilitat de capital humà de la comarca i les economies externes de localització, és a dir, que la comarca estigués especialitzada en aquest tipus d activitat a l inici del període estudiat. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

136 Les economies externes, sobretot les d urbanització lligades a la dimensió del mercat i, tot i que menys, les economies externes de localització, també han influït en el creixement i la localització de l activitat del conjunt de les activitats productives a les comarques catalanes. Això no obstant, cal esmentar que la seva influència no està limitada a l àmbit de la comarca, sinó que va més enllà gràcies al fenomen de la mobilitat laboral. L evidència també indica que el sòl industrial ha tingut un paper fonamental en la localització i el creixement de l activitat econòmica a les comarques catalanes en el període analitzat. En particular, el creixement econòmic de la comarca del Vallès Oriental, juntament amb les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, en la dècada dels noranta es va veure molt afavorida per aquest fet. No obstant això, actualment aquestes comarques estan ja immerses en un procés de congestió i esgotament del sòl destinat a les activitats productives. Aquest fet fa preveure nous processos de deslocalització de l activitat econòmica cap a altres comarques de la província de Barcelona més allunyades de l aglomeració de la ciutat de Barcelona, com poden ser les comarques de l Alt Penedès, l Anoia, el Bages o Osona. Elisabet Viladecans Marsal Institut d Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona) Síntesi L evolució de l especialització productiva al Vallès Oriental amb relació a Catalunya mostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s ha diversificat d una manera considerable i que tant el 2000 com el 2005 ha tingut una forta especialització en les branques industrials. L any 2005 el Vallès Oriental ha presentat una especialització productiva més pronunciada que el total de Catalunya en totes les branques industrials, en la construcció i en el comerç i reparació. Pel que fa a la indústria, destaca l elevada especialització en la química, el cautxú i plàstic; la metal lúrgia i productes metàl lics; els minerals no metàl lics; l equipament elèctric, electrònic i òptic, i la fabricació de manufactures diverses. D altra banda, si considerem com a sectors competitius els que han evolucionat millor que al conjunt de Catalunya i que han augmentat l ocupació en el període , al Vallès Oriental totes les branques del sector serveis han assolit un creixement de l ocupació i, amb l excepció de l hoteleria, en totes l increment ha estat superior que al conjunt de Catalunya. En la construcció, el nombre d ocupats ha augmentat, però a un ritme inferior que a l economia catalana. La indústria ha perdut ocupació a la comarca en aquest període, però menys que a Catalunya. D altra banda, el comportament de les branques industrials presenta diferències remarcables. Així, un primer grup d activitats ha assolit un augment de l ocupació que, a més, ha estat superior que al Principat: activitats extractives, energia i aigua; alimentació, begudes i tabac; paper, edició i arts gràfiques; química; cautxú i plàstic; minerals no metàl lics, i metal lúrgia i productes metàl lics. A la resta de branques industrials ha disminuït l afiliació a la Seguretat Social en aquest període de temps, tot i que en alguns casos la pèrdua d ocupació en termes percentuals ha estat inferior que a l economia catalana (tèxtil, confecció, cuir i calçat, i maquinària i equips mecànics). FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 139

137 4.2. Disponibilitat de sòl industrial La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat de creixement d una àrea geogràfica. Disposar de més sòl implica més possibilitats d atraure activitats productives i usos residencials a uns costos relativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades. L encariment relatiu i l escassetat per oferir nova superfície a la regió metropolitana de Barcelona representen una gran limitació per augmentar el sòl industrial en aquesta zona i, a la vegada, pot provocar un desplaçament d algunes activitats productives cap a altres comarques menys congestionades i amb un preu del sòl industrial més competitiu. Les competències en matèria d ordenació urbanística corresponen als ajuntaments; per això han estat els impulsors principals, conjuntament amb l Institut Català del Sòl (Incasol), de polígons industrials situats al seu territori, amb l objectiu d atreure nous projectes empresarials que generin llocs de treballs per a la població resident, aconseguir ingressos per a les hisendes locals i descongestionar els nuclis urbans. Això no obstant, la planificació de l oferta de sòl industrial amb una perspectiva exclusivament municipal pot generar ineficiències en no tenir en compte plenament factors estratègics d escala supranacional, fet que pot generar un desaprofitament de sinergies entre els municipis d una mateixa comarca o d una àrea econòmica. Inventari dels polígons industrials El Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la col laboració de diversos ajuntaments i entitats, entre les quals la Cambra de Comerç de Barcelona, ha identificat 528 polígons industrials a les comarques de la regió metropolitana de Barcelona l any 2004, repartits en 143 dels 164 municipis. L any 2002, la superfície de sòl industrial de la regió era d ha, distribuïdes per comarques, tal com es mostra en el quadre , i representava el 3,6 % del conjunt del territori. A la comarca del Vallès Oriental la superfície destinada a usos industrials era de ha, que representava el 2,7 % de la superfície de la comarca i el 19,9 % del sòl industrial de la regió metropolitana. D altra banda, el 81,3 % del sòl destinat a usos industrials al Quadre Superfície de polígons industrials per comarques de la RMB Superfície Sòl industrial Sòl industrial/ % Sòl industrial total (ha.) (ha.) Superfície total (%) ocupat Alt Penedès ,5 61,2 Baix Llobregat ,4 86,9 Barcelonès ,7 98,8 Garraf ,3 83,3 Maresme ,9 75,5 Vallès Occidental ,6 89,3 Vallès Oriental ,7 81,3 Total ,6 85,2 Font: Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

138 Entre 1 i 4 Entre 5 i 8 Entre 9 i 12 Mapa Polígons industrials per municipis Font: Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a), García et al. (2002) i Parés i Bibiloni (2005) Vallès Oriental estava ocupat, un percentatge similar al del Garraf i el Baix Llobregat, inferior al del Barcelonès i el Vallès Occidental, i superior al de l Alt Penedès i el Maresme. Actualment a la comarca del Vallès Oriental hi ha 111 polígons industrials, distribuïts en 30 municipis. Cal esmentar que els que no en tenen cap són municipis amb pocs habitants i situats majoritàriament al nord de la comarca. Els municipis amb més polígons, com es posa de manifest en el quadre , són Lliçà de Vall (12), Sant Celoni (11), Granollers (10), Parets del Vallès (7), Cardedeu (6), la Garriga (6), Montmeló (5) i Montornès del Vallès (5). Al mapa es posa de manifest que els polígons de la comarca estan repartits per tot el territori d una manera desigual, atès que el 64 % es concentren a l entorn del mercat de treball de Granollers (que té el 58 % de la població comarcal); el 22,5 %, al Baix Vallès (amb el 32,3 % de la població); el 12,6 %, al Baix Montseny (que té el 8 % de la població comarcal), tot i que la majoria estan concentrats a Sant Celoni (11 dels 14 polígons de l àrea); mentre que la resta de municipis de la comarca, que representen l 1,7 % de la població, tenen en el seu territori el 0,9 % dels polígons (és a dir, un polígon, localitzat a Castellterçol). La disponibilitat de sòl industrial ha estat un factor determinant en l augment de la localització de l activitat econòmica al Vallès Oriental. L any 1991, el Vallès Oriental era la segona comarca catalana amb més superfície industrial disponible per ocupar, només superada pel Vallès Occidental. Actualment, al voltant del 80 % del sòl industrial ja està ocupat, i aquesta ocupació s ha accelerat des de mitjan anys noranta. Els municipis amb més sòl industrial són Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 141

139 Quadre Identificació dels polígons industrials del Vallès Oriental Municipi Polígon Sòl net m 2 % ocupat Empreses Ametlla del Vallès, l' Mas Dorca Monguit I Monguit II Bigues i Riells Can Barri Can Margarit s.d. s.d. Caldes de Montbui El Pinatar La Borda Canovelles Can Castells Can Galobardes Cardedeu Ampliació zona industrial sud s.d. Can Buixadera Carretera de les Aigües El Marital Marsell s.d. s.d. s.d. Sud Castellterçol El Vapor s.d. 3 Figaró-Montmany Can Oliveres La Rompuda Polígon del c/ Tagamanent Franqueses del Vallès, les El Ramassar Pla de Llerona (i Can Jubany) Sector U s.d. s.d. Sector V s.d. s.d. Garriga, la Ampliació Congost s.d. s.d. Ca n'illa Can Met-Sidru Can Terrers s.d. s.d. Congost Nucli urbà s.d. Granollers Can Gordi-Can Català s.d. Can Muntanyola s.d. Coll de la Manya s.d. Congost El Ramassar s.d. Els Xops s.d. Font de Ràdium Jordi Camp Palou Nord Torre Pinós s.d. s.d. Gualba M.O.D. Zona industrial Llagosta, la Polígon industrial la Llagosta s.d. Lliçà d Amunt Figueres s.d. Industrial Tenes Molí d'en Fonolleda Zona desplegament industrial s.d. s.d. Lliçà de Vall Can Coll s.d. Can Perdellot s.d. Cantallops s.d. Els Batzacs-Els Xops s.d. s.d. La Serra I s.d. s.d. s.d. La Serra II s.d. Les Argelagues s.d. s.d. Palaudàries s.d. s.d. Sector industrial s.d. s.d. Sector industrial s.d. s.d. Sector industrial s.d. s.d. Sector industrial s.d. s.d. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

140 Quadre Identificació dels polígons industrials del Vallès Oriental (continuació) Municipi Polígon Sòl net m 2 % ocupat Empreses Llinars del Vallès Zona industrial Coll Sabadell Zona industrial sud Martorelles Polígon industrial de Martorelles Mollet del Vallès Can Magarola Can Prat Santa Rosa Montmeló El Pedregar El Raiguer Pla sota el Molí Riera Marsà Zona industrial del Circuit Montornès del Vallès Can Buscarons de Baix Concentració Industrial Vallesana El Congost El Raiguer Lucta-Butano Parets del Vallès Eixample Industrial Llevant Industrial Nutrexpa s.d. s.d. Polígon industrial Bruguera s.d. Sector Autopista Sector Mollet Volart Roca del Vallès, la Can Font de la Parera Can Massaguer Carretera de Vallderiolf Roca Centre Sant Antoni de Vilamajor La Torreta s.d. s.d. s.d. Sant Celoni Can Batllori s.d. s.d. Can Caseta s.d. s.d. Cementiri Industrial Nord-Est Les Torres s.d. 2 Molí Planes Nord-Cementiri s.d. s.d. Porta de Ponent s.d. Riera Can Planes s.d. Roca Umbert s.d. s.d. Serra Valet s.d. s.d. s.d. Sant Feliu de Codines Pla de la Costa Sant Fost de Campsentelles Zona industrial Can Baliarda s.d. s.d. Polígon B s.d. Sant Pere de Vilamajor El Pla s.d. s.d. 1 Masadecor s.d. s.d. 1 Puntiblond s.d. s.d. 1 Santa Eulàlia de Ronçana Can Magre Mopresa Santa Maria de Palautordera Desenvolupament industrial La Serra Tagamanent Cantera Avencó s.d. s.d. s.d. Vilanova del Vallès Barri Pinxo Can Forns Mas Ferrer s.d.: sense dades Font: Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a), García et al. (2002) i Parés i Bibiloni (2005) FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 143

141 Vallès, Granollers, Lliçà de Vall i, tot i que menys, Sant Celoni. Els municipis més grans del Vallès Oriental, situats majoritàriament al sud de la comarca, tenen un grau d ocupació molt elevat, fins i tot superior al 80 % esmentat anteriorment. Això no obstant, malgrat la relativa saturació que presenten alguns polígons, cal remarcar que el Vallès Oriental disposa d una reserva de sòl elevada, atès que és una de les comarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable, gràcies a la superfície de la comarca. D altra banda, aquesta possibilitat de desenvolupar nou sòl industrial és un element avantatjós del Vallès Oriental amb relació a altres comarques de l entorn metropolità de Barcelona que estan molt més saturades. Els polígons de la comarca presenten, en general, una bona provisió de serveis urbans bàsics, com pavimentació, sanejament, aigua, electricitat o telefonia; malgrat que s observen algunes mancances en els accessos, en les xarxes de fibra òptica i en la senyalització de molts polígons industrials. D altra banda, els polígons vallesencs han de fer front a una xarxa viària mal organitzada i a les insuficiències del transport ferroviari per transportar mercaderies i persones. L ampliació dels polígons actuals, la seva modernització i la creació de més sòl específicament industrial s ha de convertir, per als agents socials de la comarca, en una prioritat per dinamitzar l economia del Vallès Oriental, atès que pot permetre atreure noves inversions en activitats productives diversificades que generin més valor afegit i, per tant, compensar les deslocalitzacions d activitats industrials tradicionals cap a països més competitius en costos laborals. Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap norma jurídica que reguli específicament la conservació dels polígons industrials i les relacions entre els titulars de les parcel les i les diferents administracions, especialment les locals. Seria interessant, per tant, fomentar la creació d associacions representatives en cada polígon, per tal que els empresaris s organitzin i puguin negociar amb una veu única davant les administracions. Aquest fet facilitaria la creació d unes normes d actuació en les relacions entre els ajuntaments i les associacions dels polígons, que permetria analitzar de manera conjunta les necessitats dels polígons i, en la mesura del que es pugui, trobar-hi solucions consensuades. En aquest sentit, cal valorar positivament les iniciatives, per exemple la de la Cambra de Comerç de Barcelona, que lidera la constitució de la Unió de Polígons de Catalunya, o de Pimec, amb la creació d un departament de gestió de polígons industrials, que tenen com a objectiu impulsar l associacionisme en els polígons. Política de sòl industrial de l Institut Català del Sòl L Incasol és l organisme autònom del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb competència en la creació de sòl urbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions es desenvolupen, principalment, amb recursos propis, tot i que de vegades també s utilitzen altres sistemes d execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com les juntes de compensació, els consorcis, els sistemes de cooperació i els sectors d urbanització prioritària. El quadre mostra l import de les operacions d adquisició, d urbanització i de venda de sòl industrial dutes a terme per l Incasol a la comarca del Vallès Oriental i al ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

142 Quadre Sòl industrial Adquisició Urbanització Venda Venda Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Oriental Catalunya Oriental Catalunya Oriental Catalunya Oriental Catalunya en % en % en m 2 % en % , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,6 Total , , , ,3 Font: Incasol FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 145

143 Quadre Classificació del sòl. Any En hectàrees Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/Catalunya % Superfície total ,7 Sòl urbà ,6 Sòl urbanitzable ,4 Programat ,1 No programat ,8 Sòl no urbanitzable ,4 Font: Incasol conjunt de Catalunya, durant el període En aquests anys, l import de les adquisicions de sòl industrial de l Incasol al Vallès Oriental va representar l 1,7 % del total de Catalunya, les obres d urbanització, el 0,7 %, i el sòl industrial venut, el 0,5 % en superfície i l 1,3 % en valor. Cal valorar aquestes xifres tenint en compte que l extensió de la comarca representa el 2,7 % del total català, i la superfície de sòl urbanitzable, el 7,4 %, mentre que l ocupació industrial de la comarca significa el 8,3 % dels ocupats en la indústria al conjunt de Catalunya. D altra banda, la superfície de sòl no urbanitzable a la comarca del Vallès Oriental representa el 2,4 % del conjunt de Catalunya (quadre ). Tot i que cal valorar positivament les actuacions efectuades per l Incasol, la tradició industrial de la comarca i el seu ric teixit productiu fan indispensable que les diferents institucions públiques s esforcin més per dotar la comarca, especialment la zona sud, de més sòl per desenvolupar-hi activitats productives. Finalment, al principi de l any 2006 s han programat a diferents municipis de la comarca quatre operacions de sòl industrial de l Incasol: Mollet del Vallès (Sector Sud Gallecs, exhaurida), Montmeló (Sota el Molí, exhaurida) i Sant Feliu de Codines (el Pla de la Costa I exhaurida i el Pla de la Costa II en preparació ). Síntesi Actualment a la comarca del Vallès Oriental hi ha 111 polígons industrials, distribuïts en 30 municipis. Cal esmentar que els que no en tenen cap són municipis amb pocs habitants i situats majoritàriament al nord de la comarca. L any 2002 la superfície de sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental era de ha, que representava el 2,7 % de la superfície de la comarca i el 19,9 % del sòl industrial de la regió metropolitana de Barcelona. Avui dia al voltant del 80 % del sòl industrial ja està ocupat, i aquesta ocupació s ha accelerat des de mitjan anys noranta. Els municipis amb més sòl industrial són Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del Vallès, Granollers, Lliçà de Vall i, tot i que menys, Sant Celoni. Els municipis més grans del Vallès Oriental, situats majoritàriament al sud de la comarca, tenen un grau d ocupació molt elevat, fins i tot superior al 80 % esmentat anteriorment. Això no obstant, malgrat la relativa saturació que presenten alguns polígons, cal remarcar que el ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

144 Vallès Oriental disposa d una reserva de sòl elevada, atès que és una de les comarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable, gràcies a la superfície que té la comarca. Els polígons de la comarca presenten, en general, una bona provisió de serveis urbans bàsics, tot i que tenen una xarxa viària mal organitzada i pateixen certes insuficiències en el transport ferroviari de mercaderies i persones. Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap norma jurídica que reguli específicament la conservació dels polígons industrials i les relacions entre els titulars de les parcel les i les diferents administracions, especialment les locals. Seria interessant, per tant, fomentar la creació d associacions representatives a cada polígon, perquè els empresaris s organitzin i puguin negociar amb una veu única davant les administracions. Malgrat que les actuacions d adquisició de sòl industrial dutes a terme per l Incasol els darrers anys s han de valorar molt positivament, no es pot oblidar que la tradició industrial del Vallès Oriental i el seu ric teixit productiu fan indispensable que les diferents institucions públiques s esforcin més per dotar la comarca, especialment la zona sud, de més sòl industrial, fet que ajudaria a dinamitzar-ne el teixit productiu Inversió pública i dotació d infraestructures Un dels principals factors determinants en les decisions de localització d activitats productives al territori és la dotació d infraestructures de transport i comunicacions. Un bon nivell d infraestructures redueix els costos per a les empreses que decideixen instal lar-se en un territori determinat, facilita l accés als mercats, tant de primeres matèries com de finals i, en conseqüència, fa que augmentin les expectatives de rendibilitat de les inversions projectades pels agents privats. La major part de la dotació d infraestructures d un territori és el resultat de la inversió pública que genera un estoc de capital públic en aquest territori, que afavoreix el desenvolupament econòmic i social, atès que cal esperar una relació elevada entre el nivell assolit per l estoc de capital públic per habitant en un territori i els nivells de productivitat i de renda per càpita de la població establerta en el territori. Esforç inversor de l Administració de l Estat En el període , 2 l Administració de l Estat no va dur a terme cap projecte d inversió que pugui ser assignat directament a la comarca del Vallès Oriental. 3 Això no obstant, cal tenir en compte que una part de les inversions efectuades en la xarxa ferroviària de rodalies de Renfe es va executar a la comarca, tot i que no ha estat 2 Malauradament no ha estat possible disposar dels projectes d inversió de l Estat distribuïts per comarques amb posterioritat a l any Aquestes dades provenen de La inversió de l Administració central a la província de Barcelona en el període , Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal, gener de 2002, p FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 147

145 possible determinar-ne la quantia. Segons l estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el període , l Administració de l Estat va transferir a la Generalitat 721,2 MEUR, 66,1 dels quals són directament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversions corresponen, majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana i subvencions a l habitatge, una part de les quals ha estat destinada a la comarca del Vallès Oriental. També cal fer referència a la inversió efectuada per l Administració de l Estat via Administració local, que representa una quantia molt menor. Així, durant el període , els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre aproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat, i poc més del 4 % de la inversió executada directament per l Administració de l Estat. En general, l Administració de l Estat finança una part molt petita de la inversió dels municipis, que representa aproximadament el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments. Aquests fluxos d inversió cal valorar-los en el context de la inversió efectuada per l Administració de l Estat a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Tal com s afirma a l estudi esmentat anteriorment, les «dades mostren que un habitant de la província de Barcelona va rebre, al llarg del període , el mateix que un habitant mitjà de l Estat espanyol en un any» (p. 34). D altra banda, un estudi de l Ajuntament de Barcelona 4 assenyala que, des del 1991 fins a l any 2002, la diferència entre el que ha invertit l Administració de l Estat a la província de Barcelona i a la Comunitat Autònoma de Madrid és de MEUR menys per a la província de Barcelona. En aquest estudi també s indica que la diferència d inversió Barcelona- Madrid dels darrers anys ha augmentat de manera progressiva. L any 2006, segons els pressupostos generals de l Estat, únicament és previst que el Ministeri de Foment efectuï al Vallès Oriental una inversió d 1,6 MEUR en l adaptació de la línia ferroviària el Papiol - Mollet (que té un cost pressupostat total de 132,7 MEUR, que seran executats en els propers anys) i una altra d 1 MEUR en el desdoblament de la línia de rodalies de Renfe entre Montcada i la Garriga. Cal tenir en compte, però, que entre aquestes inversions no s inclouen les efectuades per les entitats públiques empresarials com AENA (en aeroports), GIF (en obres de l alta velocitat), l ens públic de Ports de l Estat i una part de les inversions de Renfe, que representen al voltant del 75 % de les obres efectuades a Catalunya per l Estat. En tot cas, d aquestes inversions efectuades per les empreses públiques, el Vallès Oriental sols es podria beneficiar en part de les efectuades a la xarxa ferroviària, especialment, a la línia d alta velocitat Madrid-Lleida-Barcelona-França. Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya El quadre recull les inversions reals (capítol 6 del pressupost) liquidades de la Generalitat de Catalunya, total i per càpita, del 1994 al 2004, a la comarca del Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya. Les inversions totals al Vallès Oriental en aquest període van ser de 671 MEUR, que representa el 5,4 % del total comarcalitzat d aquestes inversions al conjunt de Catalunya ( MEUR), pràcticament el mateix percentatge que avui representa la població de la comarca amb relació al total català (5,2 % l any 2005) i molt per sobre del 2,7 % que representa la superfície del Vallès Oriental amb relació al conjunt de Catalunya. En termes per càpita, el Vallès Oriental va rebre aquests 4 Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern ( ). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

146 Quadre Inversions reals de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats Any Vallès Oriental Catalunya (*) Vallès Oriental/ Vallès Oriental Catalunya (*) Inversió h. Catalunya % Cat = 100 milers d' /h , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,7 Total , ,5 Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònoms administratius, comercials i financers, gestors de la Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i les empreses públiques. (*) Total comarcalitzat. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya 11 anys un volum d inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a /h., clarament per sobre dels /h. del conjunt de Catalunya. En el gràfic es mostra l evolució de la inversió real liquidada per càpita de la Generalitat al Vallès Oriental i al conjunt del país. En els períodes i , la inversió per càpita al Vallès Oriental va ser inferior que al conjunt de Catalunya, mentre que a la resta d anys considerats, especialment el 1994 i el 1995, es va situar per sobre de la mitjana catalana /h Vallès Oriental Catalunya Gràfic Inversions reals per habitat de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònoms administratius, comercials i financers, gestors de la Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i les empreses públiques. (*) Total comarcalitzat. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 149

147 Quadre Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d' Any Vallès Oriental Catalunya (*) Vallès Oriental/ Catalunya % , , , , , , , , , , , , , ,5 Total ,8 (*) Total comarcalitzat. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya D altra banda, en el quadre es recullen les inversions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, durant el període A la comarca del Vallès Oriental, el volum d inversions a la xarxa de carreteres va ser de 269,2 MEUR, que representa el 7,8 % de la despesa comarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya. Amb l excepció dels anys 1997 i 1998, la inversió en la xarxa de carreteres del Vallès Oriental per part de la Generalitat de Catalunya va ser força significativa. Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport (a maig del 2006) Xarxa viària La xarxa viària bàsica del Vallès Oriental està formada per vies de gran capacitat que es creuen a Mollet del Vallès: la C-17, que transcorre de sud a nord de Catalunya, travessant les serralades Litoral i Prelitoral seguint la vall del Congost, i que connecta la comarca amb el Barcelonès, Osona i el Ripollès; l AP-7, que circula paral lela a la costa entre les dues serralades, i la C-33, que uneix Mollet del Vallès amb Barcelona, seguint el curs del riu Besòs. També val la pena destacar altres carreteres, com la C-59 (eix de la riera de Caldes), que travessa la comarca per la banda oest; la C-35, paral lela a l AP-7 des de Mollet del Vallès fins a l enllaç amb la C-65 (al Gironès), i la C-60, que uneix la Roca del Vallès i Mataró, on enllaça amb la C-32. ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL

148 Mapa Mapa de carreteres del Vallès Oriental Font: Institut Cartogràfic de Catalunya La demanda de mobilitat amb el Barcelonès i el Vallès Occidental, d una banda, i la corresponent a les relacions entre els municipis de la comarca, de l altra, representen un elevat nombre de viatges que la xarxa viària actual, incompleta i jerarquitzada deficientment, difícilment pot assimilar. A més, s ha de tenir molt en compte que el municipi de Granollers està sotmès a un trànsit elevat de tipologia molt variada, que demana de manera urgent una millora del sistema viari de circumval lació. Actualment es troben en marxa o estan planificades diverses infraestructures, que permetran de millorar la xarxa viària del Vallès Oriental: Eix del Congost Barcelona-Vic-Ripoll (C-17) Aquest eix, fonamental per a les relacions del Vallès Oriental amb el Barcelonès, Osona i el Ripollès, està desdoblat fins al municipi de les Masies de Voltregà. Actualment està en licitació la concessió de l eix Vic-Ripoll per a l execució del seu desdoblament i l explotació posterior. El Govern preveu que entri en servei l any Ronda Nord de Granollers L anomenada segona fase de la ronda Nord de Granollers, entre les Franqueses i Canovelles, és un projecte de via urbana desdoblada que permetrà de tancar l anella de rondes de la ciutat i millorar les connexions amb la C-17, la B-40 i l AP-7. La primera fase d aquesta actuació, des de l enllaç amb la carretera Cardedeu - Sant Celoni (C-251) fins a l antiga N-152, ha entrat en servei l any La segona fase, actualment en un estat d execució avançat, correspon a FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L ACTIVITAT 151