Interpretacions regles oficials de la FIBA

Transcripción

1 Interpretacions regles oficials de la FIBA Interpretacions 2008 Interpretacions antigues vigents

2

3 Interpretacions Oficials a les regles de la FIBA Sovint es presenten una sèrie de dubtes a l hora de realitzar interpretacions del reglament de joc. Mitjançant aquestes interpretacions la FIBA pretén resoldre totes aquestes dubtes. Aquestes interpretacions editades per la FIBA tenen caràcter de document oficial al igual que el reglament. El contingut d aquest document són les Interpretacions Oficials FIBA de les Regles Oficials de Basquetbol 2008 i entren en vigor l 1 de Setembre de Quan les interpretacions d aquest document difereixin de les anteriors, aquest document tindrà prioritat. Les Regles Oficials de Basquetbol FIBA estan aprovades pel Comitè Central de la FIBA i són revisades periòdicament per la seva Comissió Tècnica. Les regles s escriuen tan clares i comprensibles com sigui possible, però fan referència a principis més que a situacions de joc. Tot i que no poden cobrir l amplia varietat de casos específics que poden ocórrer durant un partit de basquetbol. L objectiu d aquest document és convertir els principis i conceptes del reglament en situacions específiques i pràctiques com les que podrien sorgir en un partit de basquetbol. Les interpretacions de les diferents situacions poden estimular les ments dels àrbitres i complementar l estudi inicial detallat de les regles. Darrera revisió: Abril Les Regles Oficials de Basquetbol FIBA continuaran essent el principal document que regula el basquetbol FIBA. Així i tot, l àrbitre principal té la potestat i autoritat completa per adoptar decisions sobre qualsevol punt que no sigui agafat expressament del reglament o en aquestes interpretacions oficials FIBA. 1

4

5 Article 5: Lesions SITUACIÓ 1 Si un jugador es lesiona o sembla estar lesionat i, com a conseqüència, l entrenador, ajudant d entrenador, substitut o qualsevol altre acompanyant del seu equip entra a la pista de joc, es considera que el jugador ha rebut tractament, s administri o no aquest tractament. A4 sembla tenir el turmell lesionat i s atura el joc. El metge de l equip A entra al terreny de joc i tracta el turmell lesionat d A4. (a) El metge de l equip A entra al terreny de joc, però A4 ja s ha recuperat. (b) L entrenador de l equip A entra al terreny de joc per avaluar la lesió d A4. (c) L ajudant d entrenador, un substitut o un acompanyant de l equip A entren al terreny de joc però no tracten a A4. En tots els casos, es considera que A4 ha rebut tractament i serà substituït. SITUACIÓ 2 No hi ha límit de temps perquè un jugador lesionat de gravetat sigui retirat del terreny de joc si, segons l opinió d un metge, el trasllat és perillós pel jugador. A4 està lesionat de gravetat i el joc s atura durant 15 minuts perquè el metge estima que el seu trasllat pot ser perillós pel jugador. L opinió del metge determinarà el temps apropiat per la retirada del jugador lesionat del terreny de joc. El joc es reprendrà després de la situació sense cap sanció. SITUACIÓ 3 Si un jugador està lesionat, sagna o presenta una ferida oberta i no pot continuar jugant immediatament (aproximadament 15 segons), ha de ser substituït, a no ser que qualsevol equip sol liciti un temps mort en el mateix període de rellotge aturat i el jugador es recuperi durant aquest temps mort abans que soni el senyal de l anotador per sol licitar la seva substitució. 3

6 A4 es lesiona i s atura el partit. Com A4 no pot continuar jugant immediatament, l àrbitre fa sonar el seu xiulet al mateix temps que efectua el senyal de substitució. L entrenador de l equip A (o de l equip B) sol licita un temps mort: a) Abans que el substitut d A4 hagi entrat al joc. b) Després que el substitut d A4 hagi entrat al joc. Un cop finalitzat el temps mort, sembla que A4 s ha recuperat i sol licita romandre en el terreny de joc. Es concedirà la sol licitud d A4? a) Es concedeix el temps mort i si A4 es recupera durant aquest, podrà continuar jugant. b) Es concedeix el temps mort però ja ha entrat en el partit un substitut d A4. És a dir, A4 no pot tornar a participar fins que no hagi passat una fase de partit amb el rellotge en marxa. Article 7: Entrenadors: Obligacions i drets SITUACIÓ 1 20 minuts abans de l hora programada per l inici del partit, cada entrenador o el seu responsable ha de proporcionar a l anotador una llista amb els noms i números corresponents dels membres de l equip aptes per jugar. L entrenador és el responsable directe d assegurar-se que els números que apareixen a la llista es corresponen amb els números de les samarretes dels jugadors. 10 minuts abans de l hora de l inici de partit, l entrenador confirmarà la seva aprovació dels noms i números corresponents dels membres del seu equip i dels noms dels entrenadors mitjançant la firma de l acta. L equip A presenta en temps i forma la relació dels participants a l anotador. Els números de dos jugadors no són els mateixos que els números que apareixen en les seves samarretes o s omet el nom d un jugador a l acta. Aquest fet es descobreix: a) Abans del començament del partit. b) Després del començament del partit. Què és el que haurà de fer l àrbitre? (a) Es corregeixen els números equivocats i s afegeix el nom del jugador a l acta sense cap tipus de sanció. (b) L àrbitre atura el partit quan no col loqui en desavantatge cap dels equips. Es corregeixen els números equivocats però, tanmateix, no es pot afegir el nom del jugador a l acta. 4

7 Article 9: Inici i final d un període SITUACIÓ 1 Un partit no començarà fins que tots dos equips disposin al terreny de joc d un mínim de cinc jugadors facultats per jugar sobre el terreny de joc i preparats per jugar. Si a l hora fixada per l inici del partit hi ha menys de cinc jugadors, els àrbitres han de ser sensibles davant qualsevol circumstància inesperada que pugui explicar el retard. Si s ofereix una explicació raonable, no es sancionarà amb falta tècnica. Igualment, si no s ofereix cap explicació, es pot sancionar amb una falta tècnica i/o la pèrdua del partit per incompareixença. Observacions: Aquesta restricció només serà vàlida a l inici del partit i no a l inici de qualsevol altre període o període extra. A l hora programada per l inici, l equip A té menys de cinc jugadors a la pista de joc preparats per jugar. a) El representant de l equip A facilita una explicació raonable i acceptable del retard dels jugadors. a) Es retardarà l inici del partit un màxim de 15 minuts. Si els jugadors que falten arriben al terreny de joc i estan preparats per jugar abans que hagi passat aquest temps, el partit s iniciarà. En cas contrari, l equip A pot perdre el partit per incompareixença i rebre un marcador de b) El representant de l equip A no facilita una explicació raonable i acceptable del retard dels jugadors. b) Es retardarà l inici del partit un màxim de 15 minuts. Si els jugadors que falten arriben al terreny de joc i estan preparats per jugar abans que hagi passat aquest temps, es pot sancionar una falta tècnica tipus B a l entrenador de l equip A, després d aquesta començarà el partit. En cas contrari, l equip A pot perdre el partit per incompareixença i rebre un marcador de

8 SITUACIÓ 2 L article 9 clarifica quina cistella ha de defensar un equip i en quina ha d atacar. Si erròniament, qualsevol període comença amb tots dos equips atacant/defensant la cistella equivocada, aquesta situació es corregirà tan aviat com sigui possible, sense posar a cap equip en desavantatge. Els punts fets, el temps jugat, les faltes sancionades, etc. abans d aturar el joc seran vàlids. s 1) Després de l inici d un període, els àrbitres s adonen que tots dos equips estan jugant en la direcció equivocada. 2) A l inici d un període, l equip A està atacant/defensant la cistella correcta quan B4, al perdre l orientació, dribla fins la cistella equivocada i fa una cistella. 1) El partit s aturarà tan aviat com sigui possible sense posar en desavantatge a cap equip. Els equips canviaran de cistella i el joc es reprendrà des del punt més proper on s ha aturat com si d un mirall es tractés. 2) Es concediran dos punts al capità en pista de l equip A. Article 12: Salt entre dos i possessió d alternança SITUACIÓ L equip que no obté el control de la pilota al salt entre dos que dóna inici al partit disposarà d un servei des del lloc més proper a on s ha produït en la propera situació de salt. s 1) L àrbitre principal llança la pilota en un salt entre dos inicial. Just després que la pilota sigui legalment tocada pel saltador A4: (a) Es produeix una pilota retinguda entre A5 i B5. (b) Es sanciona una falta doble a A5 i B5. 1) Ja que encara no s ha establert la possessió, l àrbitre no pot servir-se de la fletxa de possessió d alternança per concedir la possessió. Per tant, l àrbitre principal administrarà un nou salt entre dos des del cercle central entre A5 i B5. El temps que hagi transcorregut des del cop de dits legal fins a la pilota retinguda o doble falta es mantindrà. 6

9 2) L equip B té dret a un servei per la regla de possessió d alternança. Un àrbitre i/o l anotador comet una errada i la pilota es concedida a l equip A per que faci el servei. 3) Al mateix temps que sona el senyal de final del primer període, es sanciona una falta antiesportiva de B5 sobre A5. La fletxa afavoreix l equip B. Com procediran els àrbitres? 2) Una vegada que la pilota toqui o sigui tocada per un jugador al terreny de joc, l error no pot corregir-se. Així i tot, l equip B no perd la seva oportunitat de servei per possessió d alternança com a conseqüència de l errada i té dret al servei a la propera situació de salt que es produeixi. 3) A5 llança dos tirs. Llançarà dos tirs lliures sense jugadors situats en el passadís i sense temps de joc. Després dels dos minuts de l interval, el joc es reprendrà amb un servei per l equip A en la prolongació de la línia central, davant de la taula d anotadors. L equip B no perdrà el seu dret al servei a la següent situació de possessió d alternança. Article 17: Servei SITUACIÓ 1 Abans que el jugador que efectua un servei hagi deixat la pilota, es possible que el moviment per realitzar el servei pugui provocar que la/es mà/ns del jugador amb la pilota sobrepassi/n el pla imaginari sobre la línia lateral que separa el terreny de joc de la zona fora de les línies limítrofes. En aquests casos, el jugador defensor continua tenint la responsabilitat d evitar interferir el servei i no ha de tocar la pilota mentre continuï en mans del jugador que fa el servei. A4 va a realitzar un servei. Mentre sosté la pilota, la/es mà/ns de A4 sobrepassen el pla de la línia limítrofa, de tal manera que la pilota està sobre el terreny de joc. B4 agafa la pilota que està en les mans d A4 o la toca per treure-l hi sense provocar contacte físic amb A4. B4 ha interferit en el servei, retardant la represa del joc. B4 serà avisat i es comunicarà aquest fet al seu entrenador, de tal manera que aquest avís serà aplicable a tots els jugadors d aquest equip per la resta de partit. Si qualsevol jugador de l equip B fa una altra acció similar, es pot sancionar amb una falta tècnica. 7

10 SITUACIÓ 2 Durant un servei, el jugador que el fa ha de passar la pilota ( no donar-la en mà) a un company que estigui sobre el terreny de joc. Posar la pilota en la mà d un jugador que estigui sobre el terreny de joc violaria la intenció d un servei. Durant un servei d A4, aquest jugador posa la pilota a les mans d A5, que està al terreny de joc. A4 ha comès una violació del servei. La pilota ha d abandonar la/es mà/ns del jugador perquè el servei es consideri legal. Es concedeix la pilota a l equip B perquè faci el servei des del lloc més proper a on s ha comès la violació. SITUACIÓ 3 Durant els dos últims minuts del quart període o els dos últims minuts de qualsevol període extra, el servei s efectuarà des de la prolongació de la línia central, davant de la taula d anotadors, si es concedeix un temps mort a l equip al que s ha concedit la possessió de la pilota a la seva pista defensiva. El jugador que efectua el servei té dret a passar la pilota a qualsevol part del terreny de joc. s 1) Durant l últim minut del partit, A6 està efectuant un driblatge a la seva pista defensiva quan un jugador de l equip B dóna un cop de dits a la pilota fent que aquesta abandoni el terreny de joc a l alçada de la línia de tirs lliures (a) Es concedeix un temps mort a l equip B (b) Es concedeix un temps mort a l equip A. (c) Es concedeix primer un temps mort s l equip B i immediatament després a l equip A (o viceversa). 1) a) El joc es reprendrà amb un servei per l equip A a l alçada de la línia de tirs lliures. (b) (c) El joc es reprendrà amb un serveis per l equip A des de la prolongació de la línia central, davant de la taula d anotadors. Des d on s administrarà el servei de l equip A per reprendre el partit després del temps mort? 8

11 2) A4 està llançant dos tirs lliures en l últim minut del partit. Durant el segon, A4 trepitja la línia de tir lliure mentre està llançant i es sanciona violació. L equip B sol licita un temps mort. Des d on s administrarà el servei de l equip B per reprendre el partit després del temps mort? 2) El joc es reprendrà amb un servei per l equip B des de la prolongació de la línia central davant de la taula d anotadors. 3) Durant els dos últims minuts del partit, A4 ha driblat en la seva pista defensiva durant 6 segons quan B4 dóna un cop de dits a la pilota i la llança fora del terreny de joc. Es concedeix temps mort a l equip A. Després del temps mort, el joc es reprèn mitjançant un servei d A4 des de la prolongació de la línia central, davant de la taula d anotadors. (a) Quants segons del compte de 24 li resten a l equip A? (b) Si A4 passa la pilota a la seva pista defensiva, de quants segons disposa l equip A per passar la pilota a la pista ofensiva? 3) (a) L equip A només disposa de 18 segons del compte de 24 segons. (b) Després de rebre la pilota a la pista defensiva, l equip A disposa d un nou compte de 8 segons per passar la pilota a la pista ofensiva. 4) Existeixen altres situacions a més a més de les que apareixen a l Art a les quals el servei de banda posterior s administrarà des de la prolongació de la línia central, davant de la taula d auxiliars: (a) Un jugador que efectua un servei des de la prolongació de la línia central, davant de la taula d auxiliars comet una violació i es concedeix la pilota als adversaris perquè realitzin un servei des del mateix punt on es va realitzar el servei original. (b) Si es desqualifica a membres d ambdós equips durant un enfrontament i no existeix cap altra penalització per administrar, i en el moment en què s ha detingut el partit, un equip tenia el control de la pilota o dret al mateix 4) A totes les situacions, el jugador que efectua el servei pot passar la pilota a pista davantera o a la del darrera. 9

12 Article 18 i 19: Temps mort registrat/substitucions SITUACIÓ 1 Un temps mort no es pot concedir abans que hagi començat el temps de joc d un període, ni després que el temps de joc d un període hagi finalitzat. No es pot concedir una substitució abans que hagi començat el temps de joc del primer període ni desprès que hagi finalitzat el temps de joc del partit. Es pot concedir qualsevol substitució durant els intervals de joc. s 1) Durant el salt inicial, el saltador A5 comet una violació abans que la pilota sigui tocada legalment, pel que es concedeix la pilota a l equip B per que faci el servei. En aquest moment, qualsevol dels dos entrenadors sol licita un temps o demana una substitució. 2) Es sanciona una falta al mateix temps que sona el senyal de final d un període o període extra (no al final del partit), i se li concedeixen dos llançaments lliures a A4, En aquest moment, qualsevol dels entrenadors sol licita: (a) Un temps mort. (b) Una substitució. 1) No es pot concedir el temps mort ni la substitució perquè el temps de joc no ha començat. 2) (a) No es pot concedir el temps mort perquè ha finalitzat el temps de joc d un període. (b) Només es pot concedir la substitució després que finalitzin els tirs lliures i hagi començat l interval de joc del següent període o període extra. 10

13 SITUACIÓ 2 Si el senyal de 24 segons sona mentre la pilota es troba a l aire durant un llançament a cistella, no atura el rellotge del partit. No es permeten substitucions i es tracta d una oportunitat de temps mort únicament per l equip que rep la cistella. Durant un llançament a cistella, el senyal de 24 segons sona mentre la pilota està a l aire. La pilota entra a la cistella. En aquell moment: (a) Un o tots dos equips sol liciten substitucions. (b) Un o tots dos equips sol liciten temps morts. (a) El senyal de 24 segons s ignora perquè no atura el rellotge de partit. El rellotge de partit només s aturarà, i es permetrà una substitució a l equip que ha rebut la cistella, només en els últims dos minuts del quart període o de cada període extra. Si l equip que ha rebut la cistella realitza una substitució, l altre equip també podrà efectuar-la i es podrien concedir temps morts a tots dos equips. (b) L oportunitat de temps mort és només per l equip que ha rebut la cistella. Si es concedeix el temps mort també pot concedir-se un temps mort als adversaris i, si es sol licita, ambdós equips poden efectuar substitucions. SITUACIÓ 3 Si es demana un temps mort o una substitució (de qualsevol jugador, incloent el llançador dels tirs lliures) després que la pilota es trobi a disposició del llançador de tirs lliures pel primer o únic tir lliure, es podrà concedir el temps mort o la substitució a ambdós equips si: (a) L últim o únic tir lliure és encistellat o (a) L últim o únic tir lliure va seguit per un servei des de la línia central o si per qualsevol raó vàlida la pilota resta morta després de l últim tir lliure. 11

14 1) A4 disposa de tirs lliures. L equip A (o l equip B) sol licita un temps mort o una substitució. (a) Abans que la pilota estigui a disposició d A4, el qual ha de llançar dos tirs lliures. (b) Després del primer tir lliure. (c) Després de l últim tir lliure (que és vàlid) però abans que la pilota es trobi a disposició del jugador que efectuarà el servei. (d) Després de l últim tir lliure (que és vàlid) però després que la pilota es trobi a disposició del jugador que ha de realitzar el servei. 1) (a) El temps mort o la substitució es concedirà directament, abans de llançar-se el primer tir lliure. (b) El temps mort o substitució es concedeix després de l últim tir lliure, si és vàlid. (c) El temps mort o la substitució es concedeix directament abans del servei. (d) El temps mort o substitució no es concedeixen. Es concedirà el temps mort o la substitució i, si és així, quan? 2) A4 disposa de dos tirs lliures. Desprès de llançar el primer, l equip A o l equip B sol licita un temps mort o una substitució. En quina de les següents situacions es concedirà el temps mort o la substitució, i si és així, quan? Durant el llançament de l últim tir lliure: (a) La pilota rebota a l anella i el joc continua. (b) Es converteix el tir lliure. (c) La pilota no toca l anella. 2) (a) No es concedeix temps mort ni substitució. (b)(c) i (d) Es concedeix d immediatament el temps mort o la substitució. 12

15 (d) A4 trepitja la línia de tir lliure mentre està llançant i es senyalitza la violació. (e) S erra el tir lliure però B4 entra en el passadís abans de que la pilota hagi abandonat la/les mà/ns del llançador i es sanciona la violació. SITUACIÓ 4 (e) A4 llança un nou tir lliure, i si el converteix, es concedeix immediatament el temps mort o la substitució. Si un equip comet una falta després de sol licitar un temps mort, aquest no començarà fins que l àrbitre hagi finalitzat la seva comunicació amb els auxiliars. Si es tracta de la cinquena falta d un jugador, aquesta comunicació inclouria el procediment de substitució necessari. En aquest cas, el temps mort començarà una vegada que s hagi completat el procés de substitució i l àrbitre faci sonar el seu xiulet i faci el senyal corresponent. 1) L entrenador A sol licita un temps mort. La pilota resta morta a causa d una falta de B4, que es la seva cinquena falta. 1) El temps mort no s iniciarà fins que tota la comunicació amb els oficials corresponent a la falta hagi finalitzat i el substitut de B4 hagi entrat al terreny de joc. 2) L entrenador A sol licita un temps mort. La pilota resta morta a causa d una falta de B4, és la seva cinquena falta. Mentre l àrbitre està comunicant-se amb els auxiliars, els jugadors van a les seves corresponents banquetes en lloc d esperar a que l àrbitre faci sonar el seu xiulet per donar inici al temps mort. 2) Si els equips són conscients que s ha sol licitat un temps mort, es permetrà que vagin a les seves banquetes quan s aturi el rellotge del partit, tot i que el temps mort no hagi començat encara formalment. SITUACIÓ 5 Si els àrbitres s adonen que hi ha més de cinc jugadors del mateix equip al terreny de joc, aquesta errada ha de corregir-se al més aviat possible sense posar en desavantatge als contraris. Assumint que els àrbitres i auxiliars de taula estan desenvolupant la seva tasca correctament, un jugador ha d haver entrat en el terreny de joc il legalment. Els àrbitres ordenaran que un dels jugadors es retiri immediatament i sancionaran amb una falta tècnica B l entrenador d aquest equip, ja que és el responsable d assegurar-se que les substitucions es realitzin correctament i que el jugador deixa el terreny de joc immediatament després de la substitució. 13

16 Durant el joc, es descobreix que l equip A té més de cinc jugadors al terreny de joc. (a) En aquest moment, l equip B (amb cinc jugadors) té el control de la pilota. (b) En aquest moment, l equip A (amb més de cinc jugadors) té el control de la pilota. (a) El partit s aturarà immediatament, a menys que es col loqui en desavantatge a l equip B. El jugador que ha entrat (o estat) al partit il legalment ha d abandonar el terreny de joc i es sancionarà amb una falta tècnica B l entrenador de l equip A. (b)el partit s aturarà immediatament. El jugador que ha entrat (o estat) al partit il legalment ha d abandonar el terreny de joc i es sancionarà amb una falta tècnica B l entrenador de l equip A. SITUACIÓ 6 Després de descobrir-se que l equip A està jugant amb més de cinc jugadors, també es descobreix que A5 ha aconseguit punts o ha comès una falta quan participava il legalment. Els punts i les faltes comeses per (o comeses sobre) A5 seran vàlides i comptaran com a faltes d equip. Els àrbitres s adonen que A5 està al terreny de joc com a sisè jugador del seu equip. (a) S atura el joc després d una falta d A5. (b) S atura el joc després d una cistella d A5. (c) S atura el joc després que B5 ha comès falta sobre A5 en un llançament no reeixit. (a) La falta d A5 es considerarà falta de jugador i es sancionarà en conseqüència. (b) La cistella d A5 serà vàlida. (c) Els tirs lliures conseqüència de la falta de B5 els llançarà qualsevol jugador de l equip A dels que estiguessin a la pista quan s ha comès la falta. SITUACIÓ 7 Els articles 18 i 19 clarifiquen quan comença i finalitza una oportunitat de substitució ( o temps mort). Els entrenadors que desitgen fer una substitució o demanar un temps mort han de ser conscients d aquestes limitacions i estar preparats perquè aquestes sol licituds es facin en el moment oportú. Si la sol licitud es realitza fora d una oportunitat de substitució o temps mort, no es concedirà la substitució o el temps mort en aquell moment. 1) L entrenador A corre fins la taula d oficials sol licitant en veu alta una 1) A conseqüència del senyal de l àrbitre, la pilota resta morta i el rellotge de partit continua aturat, 14

17 substitució (o temps mort). L anotador fa sonar el senyal per error. L àrbitre fa sonar el seu xiulet i atura el joc. 2) Es produeix una violació d interposició o interferència (a) Durant els dos últims minuts del quart període o període extra. (b) En qualsevol moment que no siguin els dos últims minuts del quart període o període extra. En el moment en que es produeix la violació, es troben a la taula d auxiliars substituts d un o d ambdós equips per entrar al partit. seria una oportunitat de substitució (o temps mort) en condicions normals. No obstant això, la substitució (o temps mort) no es concedirà ja que la sol licitud s ha efectuat massa tard i el joc s haurà de reprendre immediatament. 2) A les dues situacions (a) i (b), la violació fa que el rellotge s aturi i la pilota passi a estar morta. Es concediran les substitucions. Article 24: Driblatge SITUACIÓ Si un jugador llança la pilota intencionadament al tauler (sense intentar un llançament legítim a cistella), es considera com si hagués botat la pilota al terra. Per tant, si aquest jugador torna a tocar la pilota abans que toqui (és a dir, tocat per) un altre jugador, es considerarà un driblatge. 1) A4 no ha iniciat un driblatge quan llança la pilota contra el tauler i la torna a agafar abans que toqui cap altre jugador. 2) A4 llança la pilota contra el tauler després de finalitzar un driblatge, ja sigui en moviment continu o estant aturat, i la torna a agafar abans que toqui cap altre jugador. 1) Després d agafar la pilota (aquesta descansa en les seves mans), A4 pot llançar o passar però no començar un nou driblatge. 2) A4 comet una violació per efectuar un nou driblatge. Article 25: Avançament il legal SITUACIÓ 15

18 No es considera violació que un jugador que està a terra obtingui el control de la pilota. De la mateixa manera, no és violació que un jugador que sosté la pilota caigui a terra de forma involuntària. També és possible que la inèrcia d un jugador en moviment provoqui que, al caure, llisqui un breu espai, cosa que també és legal. D altra banda, si el jugador a continuació rodola o intenta aixecar-se mentre sosté la pilota, es produeix una violació. A 1) A3 sostenint la pilota, perd l equilibri i cau a terra. 2) A3, que es troba al terra, obté el control de la pilota i després: (a) Passa la pilota a A4. (b) Inicia un driblatge estant encara a terra. (c) Intenta aixecar-se sostenint la pilota. 3) A3 cau a terra sostenint la pilota. La seva inèrcia provoca que A3 llisqui pel terra abans de detenir-se. Article 28: Vuit Segons VUIT 1) L acció involuntària d A3 de caure a terra és legal. 2) A (a) i (b) l acció d A3 és legal. A (c) es produeix una violació. 3) El moviment involuntari d A3 en lliscar no és violació. D altra banda, si A3 a continuació rodolés o intentés aixecar-se sostenint la pilota, es produiria una violació per avançament il legal. SITUACIÓ 1 L aplicació d aquesta regla es basa únicament en el compte de vuit segons que fa un àrbitre. En cas d existir discrepàncies entre el numero de segons que compta l àrbitre i els que mostra el dispositiu de 24 segons, la decisió de l àrbitre tindrà prioritat. A4 està fent un driblatge en la seva pista del darrera quan l àrbitre sanciona violació de vuit segons. El dispositiu de 24 segons mostra que només han transcorregut set segons. La decisió de l àrbitre és correcta. Només ell està facultat per decidir quan finalitza el període de vuit segons. SITUACIÓ 2 Si el compte de vuit segons a pista de darrera s atura donada una situació de salt i la possessió d alternança corresponent és pel mateix equip que tenia el control de la pilota, aquest equip només disposarà del temps que resta al compte de vuit segons perquè la pilota passi a la seva pista davantera. 16

19 L equip A ha tingut control de pilota durant cinc segons a la seva pista de darrere quan es produeix una pilota retinguda. Els àrbitres determinen que l equip A té dret al servei per possessió d alternança. L equip A només disposarà de tres segons per passar la pilota a la seva pista davantera. SITUACIÓ 3 Durant un regat des de la pista del darrera, la pilota passa a la pista davantera d un equip quan ambdós peus del jugador que dribla i la pilota estan en contacte amb la pista davantera. Aquesta circumstància serà d aplicació únicament quan el jugador estigui efectuant un driblatge. 1) A1 (que no està efectuant un regat) té un peu a cada costat de la línia central. Rep la pilota d A2, que es troba a la pista del darrera. Després A1 torna a passar la pilota a A2 qui encara es troba a la pista del darrere. 2) A2 dribla amb la pilota des de la seva pista del darrere i finalitza el driblatge amb un peu a cada costat de la línia central sostenint la pilota amb les seves mans. Després A2 passa la pilota a A1, que també té un peu a cada costat de la línia central. 3) A2 està efectuant un driblatge des de la seva pista del darrera i té un peu (però no els dos) a pista davantera. Després, A2 efectua una passada a A1, que té un peu a cada costat de la línia central. A continuació, A1 realitza un driblatge cap a la pista del darrera. 4) A4 està efectuant un driblatge des de la seva pista del darrere i finalitza el seu moviment d avançament però continua botant 1) Violació d A2, doncs A1 no està driblant. L Art , tercer punt, s aplica únicament al jugador que efectua un driblatge. 2) El driblatge finalitza quan el jugador toca la pilota amb ambdues mans a la vegada o permet que la pilota descansi sobre una o les dues mans. És a dir, A2 ja no està driblant. Qualsevol passada que faci A2 a A1, qui té un peu a cada costat de la línia central, o a qualsevol company d equip que es trobi a la pista del darrere constitueix una violació. 3) Violació d A1. El primer jugador que driblava, A2, no ha fet que la pilota passés a pista davantera. D altra banda, la pilota sí que passa a la pista davantera de l equip A quan toca a A1, que té part del seu cos en contacte amb la pista davantera. A1 no pot tornar la pilota a la seva pista del darrera. 4) A (a), (b) i (c), A4 continua estant a la pista del darrera fins que ambdós peus i la pilota toquin la pista davantera. El compte de vuit 17

20 (a) Amb un peu a cada costat de la línia central (b) Amb ambdós peus a pista davantera però amb la pilota a pista del darrere. (c) Amb ambdós peus a la pista del darrera però amb la pilota a la pista davantera. 5) A4 efectua un driblatge pujant la pilota des de la seva pista del darrere i avança per la línia central amb ambdós peus a la seva pista del davant però amb la pilota a la pista del darrere. A4 continua el driblatge tornant a posar ambdós peus a la pista del darrera de l equip A. segons continua a les tres situacions. 5) A4 continua estant a la pista del darrere fins que ambdós peus i la pilota toquin la pista davantera. El compte de vuit segons continua. Article 29: Vint-i-quatre segons SITUACIÓ 1 Quan s intenta un llançament a cistella proper al final del compte de vint-i-quatre i sona el senyal estant la pilota a l aire, si la pilota toca el tauler o no toca l anella es produeix una violació, a menys que els contraris hagin obtingut el control de la pilota de manera clara i immediata. Es concedirà la pilota als adversaris per que efectuïn un servei des del lloc més proper a on s ha produït la violació, excepte directament darrere del tauler. 1) La pilota està a l aire durant un llançament d A5 quan sona el senyal de vint-i-quatre segons. La pilota toca el tauler i després roda pel terra, on és tocada per B4 i després per A4, abans de ser controlada finalment per B5. 2) Un llançament d A5 toca el tauler, però no l anella. Durant el rebot, B5 toca la pilota però no arriba a controlar-la, després d això A5 obté el control de la pilota. En aquest moment sona el senyal de vint-i-quatre segons. 3) A4 llança a cistella, al final del compte de vint-i-quatre segons. El llançament és taponat legalment per B4 i després sona el senyal de vint-i-quatre segons. 1) És violació de 24 perquè la pilota no toca l anella i no hi ha hagut un posterior control de la pilota immediat per part dels adversaris. 2) Es produeix una violació de vint-iquatre segons. El dispositiu de vint-iquatre segons continua en funcionament quan la pilota no toca l anella i la torna a controlar un jugador de l equip A. 3) Es produeix una violació de vint-iquatre segons. La falta de B4 s ignorarà a menys que sigui tècnica, antiesportiva o 18

21 Després del senyal, B4 comet falta sobre A4. desqualificant. 4) La pilota està a l aire durant un llançament d A4 quan sona el senyal de vint-i-quatre. La pilota no toca l anella i després es produeix una pilota retinguda entre A5 i B5. SITUACIÓ 2 4) Aquesta es una violació de vint-iquatre segons. L equip B no obté el control de la pilota de manera immediata i clara en el rebot. Si es dóna un servei per possessió alterna a un equip que tenia el control de pilota, aquest equip només disposarà del temps que restava en el compte de vint-i-quatre segons quan s ha produït la situació de salt entre dos. 1) L equip A controla la pilota quan resten deu segons del compte de vint-i-quatre segons i té lloc una pilota retinguda. Es dóna el servei per possessió alterna a: a. L equip A. b. L equip B. 2) L equip A controla la pilota quan aquesta surt fora del terreny de joc i resten 10 segons del compte de vint-i-quatre segons. Els àrbitres no es posen d acord per decidir si havia estat A4 o B4 l últim en tocar la pilota abans que sortís, o no poden determinar quin jugador va ser l últim en fer-ho. Es concedeix un servei per possessió alterna a: (a) L equip A. (b) L equip B. 1) (a) L equip A només disposarà dels deu segons que mancaven en el compte de vint-i-quatre segons. (b) L equip B disposarà d un nou compte de vint-i-quatre segons. 2) (a) L equip A només disposarà de deu segons del compte de vint-iquatre segons. (b) L equip B disposarà d un nou compte de vint-i-quatre segons. 19

22 Article 30: Pilota retornada a la pista del darrere SITUACIÓ Un jugador que es troba a l aire manté el mateix estat en relació a la seva posició sobre la pista que en el moment en que va efectuar el salt. S han produït situacions injustes quan s ha aplicat aquest principi. Quan un jugador a l aire (a) Salta des de la seva pista del davant. (b) Obté el control de la pilota estant encara a l aire i, en fer-ho, és el primer jugador que estableix control de pilota pel seu equip. (c) A continuació torna a la pista del darrere del seu equip, el jugador no pot evitar cometre violació per haver retornat la pilota a la pista del darrere. Per eliminar aquesta situació injusta, s ha adoptat una excepció a l Art. 30, que estipula que si un jugador que es troba a l aire estableix un nou control de pilota pel seu equip, la posició d aquest jugador sobre la pista (en relació a pista del davant/del darrere) no es determinarà fins que aquest jugador hagi posat ambdós peus a terra. 1) Durant un contraatac A4, a pista del darrere, intenta una passada cap a A5, a pista del davant. B3, que es troba a la seva pista del davant (o la del darrere de l equip A) salta i intercepta la passada a l aire, caient després. (a) Amb els dos peus a la pista del darrere de l equip B (b) Amb un peu a cada costat de la línia central. 2) En el salt inicial del primer període, la pilota ha estat palmejada legalment quan A5 (no és saltador) salta des de la seva pista davantera, estableix control de la pilota a l aire i cau a la pista de darrere de l equip A. (a) Amb els dos peus a la pista del darrere de l equip A. (b) Amb un peu a cada costat de la línia central. 3) A4 efectua un servei des de la seva pista davantera i passa la pilota a A3. A3 salta, obté el control de la pilota i cau. (a) Amb els dos peus a la pista del darrere de l equip A. (b) Amb un peu a cada costat de la 1) No es produeix violació. Quan B3 estableix un nou control de la pilota per al seu equip estant enlairat, la seva posició sobre la pista no s estableix fins que els dos peus tornin a terra. En ambdós casos, es considera que B3 està legalment a la pista del darrere de l equip B. 2) No es produeix violació. L equip A ha establert la possessió quan A5 ha aconseguit controlar la pilota enlairat. En ambdós casos, A5 es troba legalment a la pista del darrere de l equip A. 3) El control de l equip a pista davantera ja estava establert abans que A3, enlairat, obtingués el control de la pilota. En ambdós casos, violació per tornar la pilota il legalment a la pista del darrere. 20

23 línia central. Article 31: Interposició i interferència SITUACIÓ 1 Si un jugador introdueix la mà per sota de la cistella i toca la pilota mentre està per sobre de l anella durant un llançament a cistella o tir lliure, es produeix una interferència. Durant l últim o únic tir lliure d A4, B4 introdueix la mà per sota la cistella i toca la pilota abans que toqui l anella. Violació de B4 per tocar la pilota il legalment. Es concedeix un punt per l equip A i es sanciona falta tècnica a B4. SITUACIÓ 2 Si un jugador introdueix la mà per sota la cistella i toca la pilota mentre està per sobre de l anella durant una passada o un rebot, comet una violació La pilota està per sobre de l anella en una passada i A4 introdueix la mà per sota de la cistella i toca la pilota. Interferència. Es concedeixen dos o tres punts a l equip B. SITUACIÓ 3 Després de l últim o únic tir lliure i després que la pilota hagi tocat l anella, si la pilota és tocada legalment per qualsevol jugador abans que s introdueixi a la cistella, el tir lliure canvia d estat i es torna en una cistella de dos punts La pilota toca l anella en l últim tir lliure d A4 i està botant en aquesta quan B4 intenta tocar-la cap a fora, però la pilota acaba entrant a cistella. El tir lliure ha canviat d estat i es concedeixen dos punts a l equip A, ja que la pilota ha estat tocada legalment. SITUACIÓ 4 Si un jugador toca la pilota en un llançament mentre està en trajectòria ascendent, s aplicaran totes les restriccions relatives a interposicions i interferències. 21

24 La pilota està a l aire després d un llançament d A4 quan és tocada en trajectòria ascendent per B5 (o A5). En trajectòria descendent la pilota la toca: (a) (b) A3 B3 El contacte de B5 (o A5) amb la pilota en la seva trajectòria ascendent és legal i no canvia l estat de llançament. No obstant, el següent contacte amb la pilota, en trajectòria descendent, de A3 o B3 és violació. (a) Es concedeix la pilota a l equip B per un servei des del punt més proper al que ocupa A3 en cometre la violació. (b) Es concedeixen dos o tres punts a l equip A. SITUACIÓ 5 Si un jugador defensor fa que vibri el tauler o l anella durant un llançament a cistella de tal manera que impedeix que la pilota, a judici de l àrbitre, entri en la cistella, es considera una interferència. A4 intenta un llançament de tres punts gairebé al final del partit. Mentre la pilota està a l aire sona el senyal de final de partit. Després del senyal, B4 fa que vibri el tauler o l anella, i impedeix que la pilota, a judici de l àrbitre, entri a la cistella. La pilota està viva fins i tot després de que soni el senyal de final de partit, per tant es produeix una interferència. Es concediran tres punts a l equip A. SITUACIÓ 6 Es produeix una interferència si un defensor o un atacant toquen la cistella o el tauler durant un llançament a cistella mentre la pilota està en contacte amb l anella i encara té la possibilitat d entrar a la cistella. Després d un llançament de camp d A4, la pilota ha botat a l anella i torna a tocar-la. Mentre està en contacte amb l anella B4 toca la cistella o el tauler. Es tracta d una interferència? Sí. Les restriccions d interferència s apliquen sempre que existeixi la possibilitat que la pilota entri a cistella. 22

25 Article 35: Doble falta SITUACIÓ Sempre que els àrbitres adoptin decisions oposades, o que es produeixin infraccions al mateix temps i una d elles impliqui la cancel lació d una cistella convertida, aquesta sanció prevaldrà i els punts no seran concedits. Es produeix un contacte entre A4, en acció de llançament, i B4. La pilota entra en la cistella. L àrbitre de cap sanciona falta en atac d A4 i, per tant, no concedeix la cistella. L àrbitre de cua sanciona falta en defensa a B4 i, per tant, la cistella hauria ser vàlida. Es tracta d una doble falta i la cistella no serà vàlida. El joc continuarà amb un servei lateral a l alçada de tirs lliures per a l equip A. L equip només disposarà del temps que restava al compte de vint-i-quatre segons en el moment de produir-se la falta. Article 36: Falta antiesportiva SITUACIÓ Quan la pilota es trobi fora dels límits del terreny de joc durant un servei i encara estigui en mans de l àrbitre o a disposició del jugador que va a efectuar el servei, si un jugador defensor a la pista provoca un contacte sobre un jugador de l equip que realitza el servei i es sanciona falta, aquesta s ha de jutjar com a antiesportiva. 1) A4 té la pilota a les seves mans o a la seva disposició per efectuar un servei quan B5 provoca un contacte sobre A5 i es sanciona falta. 2) Durant un servei d A4, la pilota ha sortit de les seves mans quan B5 provoca un contacte sobre A5 i es sanciona falta. 1) S ha de sancionar falta antiesportiva, sense efectuar cap mena d advertència, doncs B5 no realitza cap esforç per jugar la pilota i crea un avantatge antiesportiu al no permetre que s engegui el rellotge. 2) Cal sancionar una falta personal normal, a menys que els àrbitres considerin que la gravetat de la falta de B5 mereix ser penalitzada com a antiesportiva o 23

26 Article 38: Falta Tècnica desqualificant. SITUACIÓ 1 Quan un àrbitre avisi un jugador per una acció o comportament que, en cas de repetir-se, podria comportar una falta tècnica, aquest avís ha de comunicar-se també a l entrenador d aquest equip i serà d aplicació per tots els membres d aquest equip en la resta de partit. Aquests avisos només es faran amb la pilota morta i el rellotge de partit aturat. S avisa a un jugador de l equip A per: (a) (b) (c) (d) Interferir un servei. Aplaudir en la cara d un adversari que està fent un llançament i fa la cistella. Comportament antiesportiu. Altres accions que, en cas de repetirse, poden tenir com a conseqüència una falta tècnica. L avís es comunicarà a l entrenador de l equip A i s aplicarà a tots els membres d aquell equip durant la resta del partit. SITUACIÓ 2 Si es sanciona una falta tècnica en un interval de joc a un jugador - entrenador facultat per jugar, la falta tècnica comptarà com falta de jugador i com falta d equip en el següent període. A4 és jugador entrenador i se l sanciona una falta tècnica per: (a) (b) Penjar-se de l anella durant l escalfament previ al partit o en el descans. El seu comportament antiesportiu durant un interval. (a) i (b) es sancionarà a A4 amb una falta tècnica com a jugador. La falta comptarà com falta d equip en el següent període, així com per les cinc faltes de jugador. SITUACIÓ 3 Els adversaris no podran desconcertar a un jugador que estigui en acció de tir mitjançant accions tal com moure les mans per impedir la seva visió, cridar, donar una trepitjada al terra o aplaudir a prop del llançador. Aquestes accions poden tenir com a conseqüència una falta tècnica si es posa al llançador en desavantatge, o un avís en cas contrari. 24

27 A4 està efectuant un llançament a cistella quan B4 intenta distreure l cridant o donant una trepitjada al terra. El tir: (a) (b) Entra. No entra a) S avisarà a B4 i es comunicarà aquest fet al seu entrenador. Aquest avís, serà d aplicació a tots els membres de l equip B durant la resta del partit en cas de produir-se un comportament similar. b) Es sancionarà a B4 amb una falta tècnica. SITUACIÓ 4 Si un jugador torna a participar en el partit després d haver comès la cinquena falta i després d haver-se comunicat que ja no estava facultat per jugar, aquesta participació il legal serà sancionada en el moment de descobrir-se, sense posar els adversaris en desavantatge. B4 comet la seva cinquena falta i se li comunica que ja no està facultat per jugar. Més tard, B4 torna al partit com a substitut. La participació il legal de B4 es descobreix: (a) (b) (c) (d) Abans que la pilota estigui viva durant la posada en funcionament del partit. Després que la pilota estigui viva, amb control de l equip A. Després que la pilota estigui viva, amb control de l equip B Després que la pilota resti morta després de produir-se l entrada de B4 al partit. a) B4 sortirà del partit immediatament i es carregarà una falta tècnica B a l entrenador del seu equip. b) El partit s aturarà immediatament, a menys que es posi en desavantatge l equip A. B4 sortirà del partit i es carregarà una falta tècnica B a l entrenador del seu equip. (c) i (d) El partit s aturarà d immediat. B4 sortirà del partit i es carregarà una falta tècnica B a l entrenador del seu equip. SITUACIÓ 5 Si un jugador torna a participar en el partit després de comunicar-li que ja no està facultat per jugar, a causa de la seva cinquena falta, i aconsegueix una cistella, comet una falta o és objecte de falta abans que s adonin de la participació il legal, la cistella 25

28 serà vàlida i les faltes es consideraran com falta de jugador. B4 comet la seva cinquena falta i se li comunica que ja no està facultat per jugar. Més tard, B4 torna al partit com a substitut. La participació il legal de B4 es descobreix: a) La cistella aconseguida per B4 serà vàlida. b) La falta de B4 serà considerada falta de jugador. (a) (b) (c) Després que B4 faci una cistella. Després que B4 faci una falta. Després que B4 rebi una falta d A4 (cinquena falta d equip). c) Els tirs lliures que corresponen a B4 els llançarà el seu substitut. Després de finalitzar tota l activitat relacionada amb els punts (a), (b) o (c), s administrarà la penalització de la falta tècnica B a l entrenador de l equip B. SITUACIÓ 6 Si un jugador que ha comès la seva cinquena falta, però al que no s ha comunicat aquest fet, està o torna a entrar al partit, haurà de sortir d aquest quan s adonin de l error (sense posar als contraris en desavantatge). En aquest cas no hi haurà sanció per la participació il legal del jugador. Si aconsegueix cistella, comet una falta o és objecte de falta, la cistella serà vàlida i les faltes es consideraran com faltes de jugador. 1. A10 sol licita substituir a A4. La pilota resta morta a conseqüència d una falta comesa per A4 i A10 entra al terreny de joc. Els àrbitres no comuniquen a A4 que aquesta era la cinquena falta. Posteriorment, A4 torna al partit com a substitut. La participació il legal d A4 es descobreix: (a) Després que el rellotge del partit s hagi posat en funcionament i mentre A4 està participant com a jugador. (b) Després que A4 hagi fet una cistella. a) El partit s aturarà, sense posar l equip B en desavantatge, i A4 sortirà del terreny de joc immediatament, essent substituït. La participació il legal d A4 no es compensarà amb cap sanció. b) La cistella d A4 és vàlida. c) La falta comesa per A4 serà considerada falta de jugador i es 26

29 (c) Després que A4 faci falta sobre B4. (d) Després que A4 rebi una falta de B4. sancionarà en conseqüència. d) La falta de B4 es considerarà una falta contra un jugador i es concediran dos o tres tirs lliures al substitut d A4 si pertoca. 2. Deu minuts abans de l inici del partit, es sanciona una falta tècnica a A4. Abans de començar el partit B4 llança dos tirs lliure. El partit comença amb un salt entre dos però B4 no es troba en el cinc inicial de l equip B. És legal? 2. No. Els tirs lliures ha de llançar-los un dels cinc jugadors designats per començar el partit. No es pot concedir una substitució abans que hagi començat el temps de joc. SITUACIÓ 7 Quan un jugador es deixa caure per simular una falta i crea un avantatge injust, aconseguint que es sancioni falta de l adversari o creant una atmosfera antiesportiva dels espectadors cap als àrbitres, aquest comportament es considerarà antiesportiu. A4 dribla cap a cistella quan el defensor B4 cau d esquena al terra sense que s hagi produït contacte entre cap dels dos jugadors o després d un contacte insignificant que no pot causar la reacció de B4. Ja s havia advertit per aquest fet als jugadors de l equip B per mitjà del seu entrenador. Aquest comportament és clarament antiesportiu i embruta el partit. Cal sancionar una falta tècnica. SITUACIÓ 8 Quan es permet un balanceig excessiu dels colzes pot produir-se una greu lesió, especialment en situacions de rebot i de defenses estretes. Si tal acció crea contacte, cal sancionar falta personal. Si no existeix contacte es pot sancionar falta tècnica. A4 obté el control de la pilota durant un rebot i és defensat immediatament per B4. A4 balanceja excessivament els colzes en un intent d intimidar a B4 o per crear un espai suficient on poder pivotar, passar o driblar. L acció d A4 no s ajusta a l esperit i intenció de les Regles. Pot sancionarse una falta tècnica a A4. 27

30 Article 39: Enfrontaments SITUACIÓ Si un equip controla la pilota en el moment de produir-se un enfrontament o amenaça per provocar-lo, quan es reprengui el joc disposarà únicament del temps que resta del compte de vint-i-quatre segons. L equip A ha controlat la pilota durant vint segons quan es produeix una situació que pot degenerar en enfrontament. Els àrbitres desqualifiquen a membres de tots dos equips per abandonar els límits de les seves zones de banqueta. El joc es reprendrà amb un servei de l equip A. L equip A, que controlava la pilota abans de l enfrontament, haurà d efectuar un servei des de la prolongació de la línia central, enfront de la taula d auxiliars, amb només quatre segons disponibles en el compte de vint-i-quatre segons. Article 42: Situacions especials SITUACIÓ 1 En les situacions especials en què s hagin d administrar vàries sancions durant el mateix període de rellotge aturat, els àrbitres han de prestar especial atenció en l ordre en què s han comès la violació o faltes per determinar quines sancions han d administrar-se i quines han de cancel lar-se. A4 intenta un llançament a cistella. Mentre la pilota està a l aire, sona el senyal de vint-iquatre segons. Després del senyal, però estant A4 encara a l aire, B4 comet una falta antiesportiva sobre ell i: (a) La pilota no toca anella. En tots els casos, la falta antiesportiva de B4 no pot ignorar-se. a) A4 ha estat ser objecte de falta en acció de tir. La violació de 24 segons s ignorarà doncs s ha comès després de la falta antiesportiva. A4 llançarà dos o tres tirs lliures seguits d un servei per a l equip A des del centre de la línia lateral davant de la taula d auxiliars de taula. 28

31 (b) La pilota toca anella, però no entra a cistella. b) No hi ha violació de vint-i-quatre segons. Es concediran dos o tres tirs a A4, seguits d un servei de l equip A des de la prolongació de la línia central, enfront de la taula de l auxiliars de taula. (c) La pilota entra a la cistella. c) No hi ha violació de vint-i-quatre segons. Es concedeixen dos o tres punts a A4, seguit d un tir lliure addicional i servei de l equip A des de la prolongació de la línia central, enfront de la taula de l anotador. SITUACIÓ 2 Si es comet una doble falta o faltes amb sancions iguals durant el llançament dels tirs lliures, les faltes seran anotades, però no s administrarà la sanció. 1. A4 ha de llançar dos tirs lliures. Després del primer, es sanciona a A5 i B5 amb doble falta. 2. A4 ha de llançar dos tirs lliures. Després del primer, es sanciona a A5 amb falta tècnica i després a B5. 3. A4 ha de llançar dos tirs lliures. Anota tots dos abans que la pilota passi a estar viva després de l últim tir lliure: (a) Es sanciona a A5 i B5 amb doble falta. (b) Es sanciona a A5 i B5 amb sendes faltes tècniques. 1. S anotaran les faltes a A5 i B5, després d això A4 llançarà el seu segon tir lliure i el joc es reprendrà com després de qualsevol últim o únic tir lliure. 2. S anotaran les faltes tècniques a A5 i B5, després A4 llançarà el seu segon tir lliure. El joc es reprendrà com després de qualsevol últim o únic tir lliure. 3. (a)(b) En tots dos casos, s anotaran les faltes als jugadors implicats, després el joc es reprendrà amb un servei des de la línia de fons com després de qualsevol últim o únic tir lliure convertit. SITUACIÓ 3 En el cas d una doble falta, el joc es reprendrà amb un servei de l equip que tenia control de la pilota o dret al mateix quan s ha sancionat la doble falta. En el cas d una situació especial quan després de cancel lar sancions iguals contra ambdós equips no hagi més sancions per administrar, el joc es reprendrà amb un servei de l equip que tenia control de la pilota o dret al mateix abans de la primera infracció. En el cas que cap equip tingués el control de la pilota o dret al mateix abans que cap equip tingués el control de la pilota o dret al mateix abans de la primera infracció, es 29

32 produeix una situació de salt. El joc es reprendrà amb un servei de possessió d alternança. Durant l interval entre el primer i segon període: (a) Es sanciona una falta doble d A5 i B5, que són desqualificats per agredir-se. a) El joc es reprendrà amb un servei per l equip A des del centre de la línia lateral davant de la taula d auxiliars. En el moment en què la pilota toqui a un jugador en el terreny de joc, la fletxa canviarà de direcció a favor de l equip B. (b) Es sanciona falta tècnica a l entrenador de l equip A i després a l entrenador de l equip B. b) Es continua amb el mateix procediment, començant amb un servei de l equip B. La fletxa d alternança afavoreix a : (a) L equip A. (b) L equip B. Article 42: Errors rectificables SITUACIÓ 1 Perquè un error sigui rectificable ha de ser descobert pels àrbitres, auxiliars de taula o comissari abans que la pilota es tingui viva després de la primera pilota morta una vegada que s hagi engegat el rellotge després de l error. És a dir: Es produeix l error: Tots els errors es produeixen durant una pilota morta. Pilota viva. L error és rectificable. El rellotge es posa o continua engegat. L error és rectificable. Pilota morta. L error és rectificable Pilota viva. L error ja no és rectificable Després de la correcció de l errada, el joc es reprendrà des del moment en què s ha 30

33 aturat per la seva correcció. La pilota es concedirà a l equip que hi tenia dret quan s ha aturat el partit per efectuar la correcció. Abans que s arribi a la sanció per faltes d equip, B4 comet falta sobre A4. L àrbitre comet un error concedint dos tirs lliures a A4. Després de l últim tir lliure convertit, el joc continua i es reprèn el rellotge de partit. B5 rep la pilota, dribla i encistella. L error es descobreix: (a) Abans que la pilota estigui a disposició de l equip A per efectuar el servei des de la línia de fons. (b) Després que la pilota es trobi a disposició de l equip A per efectuar el servei des de la línia de fons. La cistella de B5 és vàlida. a) Els tirs lliures reeixits s anul laran. L error és encara rectificable i es concedirà un servei a l equip A des de la línia de fons on s ha aturat el partit per corregir l error. b) L error ja no és rectificable i el joc continua. SITUACIÓ 2 Si l error consisteix en tirs lliures llançats per un jugador equivocat, els tirs lliures llançats per error es cancel laran i es concedirà un servei a l alçada de la línia de tirs lliures a l equip contrari o, si el joc ja s ha reprès, des del lloc en què s ha aturat. Si els àrbitres veuen que un jugador erroni es prepara per llançar els tirs lliures abans que la pilota es trobi a la seva disposició pel primer o únic tir lliure, ha de substituir-se pel llançador correcte sense que se li apliqui cap sanció. B4 comet falta sobre A4, sisena falta d equip B. Es concedeixen dos tirs lliures a A4. En el seu lloc, és A5 qui llença els dos tirs, reeixint els dos. L error es descobreix: (a) Abans de que la pilota es trobi a disposició d A5 pel primer tir lliure. (b) Després del primer tir lliure convertit. (c) Després del segon tir lliure convertit. (a) L error es corregeix immediatament i es comunica a A4 que ha de llançar els tirs lliures, sense optar a cap sanció contra l equip A. (b)(c) Es cancel laran els dos tirs lliures i el joc es reprendrà amb un servei per l equip B a la alçada de la línia de tirs lliures. S aplicarà el mateix procediment si la 31

34 falta de B4 és antiesportiva. SITUACIÓ 3 Quan es rectifica una errada, el joc es reprendrà des del punt en que s ha aturat per la correcció, a menys que la correcció impliqui concedir tirs lliures merescuts i: (a) Si no hi ha hagut canvi de possessió d equip des que s ha comés l error, el joc es reprendrà com després de qualsevol tir lliure normal. (b) Si hi ha canvi de possessió d equip des que s ha comès l error i el mateix equip aconsegueix una cistella, s ignorarà l error i el joc es reprendrà com després de qualsevol cistella de camp normal. 1. B4 comet falta sobre A4, cinquena falta de l equip B. Per error, es concedeix servei en lloc dels dos tirs lliures a A4. A5 estableix control de pilota en el terreny de joc quan B5 colpeja la pilota i la desvia fora del terreny de joc. L entrenador de l equip A sol licita un temps mort, durant el qual els àrbitres s adonen de l error rectificable o se ls comunica que A4 ha de llançar dos tirs lliures. 2. B4 comet falta sobre A4, cinquena falta de l equip B. Per error, es concedeix servei en lloc dels dos llançaments a A4. Després del serveis A5 realitza un dribbling i llança a cistella, però és objecte de falta per part de B4 i se li concedeixen dos tirs lliures. Durant el període de rellotge aturat, els àrbitres s adonen de l error rectificable. 3. B4 comet falta sobre A4, cinquena falta de l equip B. Per error, es concedeix servei en lloc de dos tirs lliures a A4. després del servei A5 llança a cistella i encistella, Abans que la pilota passi a estar viva de nou, els àrbitres s adonen de l error rectificable. Com continuaran? 1) Es concediran dos tirs lliures a A4 i el joc es reprendrà com després de qualsevol tir lliure normal. 2) A4 disposarà de dos tirs lliures sense jugadors alineats en el passadís. Posteriorment, A5 llançarà dos tirs lliures i el joc es reprendrà com després de qualsevol tir normal. 3) S ignora l errada i el joc continuarà com després de qualsevol cistella de camp normal. 32

35 Article 46: Àrbitre principal: Obligacions i poders SITUACIÓ 1 És possible que durant un partit hi hagi algun incident o situació que no estigui reflectida explícitament en les Regles Oficials del Basquetbol o en les Interpretacions Oficials FIBA. En aquest cas, l àrbitre principal està habilitat per prendre una decisió, basada en la seva opinió personal, dins de l esperit i intenció del joc net i la filosofia de les regles. L àrbitre principal té poder per adoptar decisions sobre qualsevol aspecte no reflectit explícitament en les regles, normalment ens referim als poders elàstics de l àrbitre principal. Després d una cistella de l equip A durant els últims minuts del partit, la pilota s allunya del terreny de joc. L àrbitre farà sonar el seu xiulet per aturar el rellotge del partit. En aquest cas, es permetrien substitucions i temps morts a tots dos equips mentre el rellotge estigués aturat i la pilota morta. No obstant, això no s aplica després d una cistella convertida durant els últims dos minuts del quart període o període extra. Si un àrbitre fes sonar el seu xiulet posaria en desavantatge l equip amb dret al servei, perquè permetria a l equip que ha encistellat fer una substitució o sol licitar un temps mort. Per tant, l àrbitre no farà sonar el seu xiulet perquè provocaria una interrupció del partit. SITUACIÓ 2 L àrbitre principal està autoritzat a utilitzar l equip tècnic, per decisió pròpia o per petició d un entrenador, per comprovar si un llançament al final d un període s ha efectuat dins del temps de joc. Es l única persona que ha de decidir si s utilitzarà l esmentat equipament o no. En cas de revisar la jugada, aquesta revisió serà portada a terme per part dels àrbitres, comissari en cas que hi fos, i cronometrador. L àrbitre principal adoptarà la decisió final. La sol licitud per utilitzar aquest equipament ha d efectuar-se abans de l inici del 33

36 següent període o abans que l àrbitre hagi signat l acta. 1. A4 llança a cistella quan sona la senyal de fi de període o partit. La cistella es reeixida i els àrbitres concedeixen dos punts a l equip A. L entrenador de l equip B opina que durant aquest últim llançament, la pilota ha abandonat les mans d A4 després d haver finalitzat el temps de joc i sol licita l ús de l equipament tècnic. Com han de procedir els àrbitres? (a) Els àrbitres estan totalment segurs de la seva decisió. (b) Els àrbitres tenen algun dubte o no estan d acord si el llançament ha estat efectuat abans de que sonés la senyal de final de període o de partit. 1. (a)l àrbitre nega la sol licitud de l entrenador de l equip B. (b)l àrbitre accedeix a la sol licitud de l entrenador de l equip B. La revisió de la jugada es realitza en presencia dels àrbitres, comissari, en cas que hi sigui, i cronometrador. Si la repetició aporta una prova visual evident que la pilota ha abandonat les mans del jugador després d haver finalitzat el temps de joc del període o partit, s anul larà la cistella. Si la repetició confirma que la pilota ha deixat les mans del llançador abans del final del temps de joc del període o partit, es confirmarà el resultat. 2. L equip A va guanyant per dos punts. Es sanciona una falta d A4 sobre B4 quan sona el senyal de final de període o de partit. Abans de l inici del següent període o període extra, l entrenador de l equip perjudicat (equip A) sol licita el servei de l equipament tècnic. L equip A va guanyant per dos punts. Quan B4 està llançant a cistella sona el senyal del final de període o de partit, però els àrbitres concedeixen dos punts en lloc de tres. Abans de l inici del següent període o període extra o abans que l àrbitre principal hagi signat l acta, l entrenador de l equip perjudicat (equip B) sol licita l ús de l equipament tècnic. SITUACIÓ 3 2. L equipament tècnic només pot utilitzar-se per assegurar-se que el llançament final (no la falta sancionada) s ha realitzat abans o després del final del temps de joc d un període. La sol licitud de l entrenador de l equip A serà denegada. 3. L equipament tècnic només pot utilitzar-se per assegurar que el llançament final (no si un llançament és de dos o de tres punts) s ha realitzat abans o després del final del temps de joc d un període. La sol licitud de l entrenador de l equip B serà denegada. Abans del partit l àrbitre principal aprova l equipament tècnic i informa de la seva 34

37 presència a ambdós entrenadors. Només pot utilitzar-se l equipament tècnic aprovat per l àrbitre principal a l hora de veure la repetició. A4 efectua un llançament de camp mentre sona el senyal de final de període o de partit. La cistella és reeixida. L entrenador B sol licita la revisió de la jugada ja que segons la seva opinió el llançament s ha efectuat després d haver finalitzat el temps de joc. No existeix cap equipament tècnic aprovat en el terreny de joc però el responsable de l equip B afirma que el partit ha estat gravat pel seu equip des de la grada i lliura als àrbitres la cinta de vídeo per la seva revisió. La sol licitud del entrenador B serà denegada. 35

38 INTERPRETACIONS OFICIALS A LES REGLES DE JOC DE LA FIBA ANTERIORS AL 2008 QUE CONTINUEN VIGENTS Recopilació de les diferents interpretacions oficials a parts de les vigents de la FIBA

39 Regla II: Terreny de joc i equipament Article 2: Terreny de Joc Semicercle de l àrea restringida zona ACB I EUROLEAGUE Es delimitarà un semicercle de 1,22 m. de radi des del punt perpendicular al centre de l anella. La distància des del punt a la línia interior de fons serà de 1,575 m. per proposar una àrea restrictiva per la interpretació de les faltes d atac sota cistella. Annex 1 En les competicions d àmbit català, els taulers de 1.80 m. x 1.20 m. estan autoritzats. Annex 2 L acta oficial del partit per les competicions d àmbit català serà l aprovada per l Assemblea General de l FCBQ Regla III: Els equips Annex 3 Per acord de l Assemblea de l FCBQ del 30 de juny de 2007: A les competicions d àmbit català, entenem per acompanyants d equip a: directors tècnics, delegats de camp (en camp contrari) jugadors vestits de carrer, metges, fisioterapeutes, sempre que disposin de la llicència o l autorització corresponent. Annex 4 Per acord de la Junta Directiva de la FCBQ del 19/10/90 s autoritza els equips catalans i els participants de les competicions d àmbit autonòmic, a utilitzar samarretes a ratlles. S autoritza també, per acord de la Junta Directiva de la FCBQ del 19/10/98, l ús individual de la samarreta de màniga curta per sota de la de joc, que pot ser del mateix color que la de joc o bé del color que més predomina i mai del color de la de l equip contrari i sempre igual per tots els jugadors del mateix equip. Annex 5 Segons l acord aprovat a l Assemblea de la FCBQ del 2007: Les bases de competició de la FCBQ permeten del 4 al 25, 30-35, i ACB EUROLEAGUE- FCBQ DEL 4 AL 25 + DEL 30 AL 35 + DEL 40 AL 45 i DEL 50 AL 55 37

40 FIBA DEL 4 AL 15 FEB DEL 4 AL 19 Annex 6 Per les competicions d àmbit català aplicarem, en referència als uniformes de joc, l article 160/161 del reglament jurisdiccional de la FCBQ. Article 160: En el cas que, a parer dels àrbitres, el color dels uniformes de joc d ambdós equips puguin ocasionar confusions, s haurà de canviar la samarreta l equip visitant, ja que sempre es desplaçarà amb el corresponent recanvi d uniforme. Art. 161: Quan una competició es celebra en concentració es considerarà com equip visitant, als afectes de canvi de samarreta, l equip que figura en segon lloc en el programa oficial. Article 7: Entrenadors: Drets i obligacions 2006 SITUACIÓ 1 20 minuts abans de l hora programada per l inici del partit, cada entrenador o el seu responsable ha de proporcionar a l anotador una llista amb els noms i números corresponents dels membres de l equip aptes per jugar. L entrenador és el responsable directe d assegurar-se de que els números que apareixen a la llista es corresponen amb els números de les samarretes dels jugadors. 10 minuts abans de l hora de l inici de partit, l entrenador confirmarà la seva aprovació amb els noms i números corresponents dels membres del seu equip i amb els noms dels entrenadors mitjançant la firma de l acta. L equip A presenta en temps i forma la relació dels participants a l anotador. Els números de dos jugadors no són els mateixos que els números que apareixen en les seves samarretes o s omet el nom d un jugador a l acta. Aquest fet es descobreix: c) Abans del començament del partit. (Atenció annex 7 per competicions de l FCBQ) d) Després del començament del partit. (a) Es corregeixen els números equivocats i s afegeix el nom del jugador a l acta sense cap tipus de sanció. (b) L àrbitre atura el partit quan no col loqui en desavantatge a cap dels equips. Es corregeixen els números equivocats però, tanmateix, no es pot afegir el nom del jugador a l acta. Què és el que haurà de fer l àrbitre? Annex 7 Per les competicions d àmbit català aplicarem, en referència a aquesta interpretació, l article 165del reglament jurisdiccional de l FCBQ. 38

41 interva l Interpretacions oficials a les regles de la FIBA Article 165: Per a poder actuar un jugador o entrenador en un partit caldrà necessàriament que, abans del seu començament, hagi estat inscrït amb el seu equip a l'acta oficial de joc. Un cop signada la relació de jugadors inscrits per l'entrenador o, en el seu defecte, pel capità del respectiu equip, no se'n podrà afegir ni treure'n cap. Situació Es descobreix que un dels jugadors a la pista no pertany als jugadors assenyalats al cinc inicial. Això succeeix: 1 Abans de començar el partit. 2 Després de començar el partit. 1 El jugador il legal serà substituït per l original assenyalat quan el preparador va donar el cinc inicial. 2 S ignora l errada i el joc continua. Regla IV: Reglamentació del joc Article 8: Temps de joc, tempteig, empatat i períodes extres Annex 7 Segons l acord a l Assemblea de l FCBQ del 2007: Per les competicions d àmbit català, la modificació del temps de joc és la següent: els intervals entre el primer i el segon període, entre el tercer i quart període i abans de qualsevol període extra serà d un minut. L interval de la mitja part serà de deu minuts. PERÍODES EXTRES 1A. PART 1/2 2 A. PART CATEGORIA PART 1P interval 2P 3P interval 4P P.E. interval P.E. FCBQ 10' 1' 10' 10' 10' 1' 10' 1' 5' 1' FIBA - ACB - EUROLEAGE - LEB - LF 10' 2' 10' 15' * 10' 2' 10' 2' 5' 2' EBA - LF2 10' 1' 10' 10' 10' 1' 10' 2' 5' 2' Als partits de LF la mitja part serà de 10 minuts. Article 9: Començament i final d un període del partit 39

42 2003 En competicions d ACB i EUROLEAGUE el final d un període o període extra, vindrà determinat per la senyal lluminosa de color vermell que envolta el tauler. Situació 1 L àrbitre entra en el cercle central per administrar el salt entre dos al començament del partit. Després del llançament, però abans que la pilota sigui legalment tocada, l àrbitre auxiliar ordena que es repeteixi el salt perquè no ha estat executat correctament. En aquest interval, A6 empenta violentament B6, aquesta acció és xiulada per l àrbitre com una falta antiesportiva contra A6. Situació 2 Si s assenyala una falta abans que la pilota sigui tocada per un dels saltadors, es penalitza com a falta en un interval de joc. Si la falta s assenyala després, es considera com a falta durant el temps de joc. s: L àrbitre acaba de llançar la pilota per un salt entre A4 i B4 quan: 1. S assenyala una falta a B4. 2. S assenyala una tècnica a B5. 3.S assenyala una falta antiesportiva per B6. Comesa sobre A6. En tots els casos les faltes es van xiular: a) Abans que la pilota fos tocada per un dels saltadors. b) Després que la pilota fos tocada per un dels saltadors. per l equip A. Situació 3 Si s assenyala una violació durant l administració d un salt entre dos, es penalitza com si hagués succeït durant temps de joc. Els principis per penalitzar situacions durant un interval de joc són vàlids per a faltes, no per a violacions. : Durant un salt entre dos, A4 salta i toca la pilota abans Situació que 4 arribi al punt més alt. Com s inicia el segon i quart període? Aquesta és una falta tècnica durant un interval del joc. És falta del jugador A6 i es considera com a falta d equip per al primer període. Es penalitza amb dos (2) tirs lliures per a l equip B seguit del salt entre dos per començar el primer període. 1-a) El jugador A4 disposa de dos TL i el joc es continua amb salt entre dos al cercle central. 1-b) L equip A disposa de la pilota per efectuar un servei. 2-a). L equip A disposa de 2 TL i el joc es reprèn amb un salt entre dos al cercle central. 2-b) L equip A disposa de 2 TL més servei per l equip A. 3-a) L equip A disposa de dos TL i el joc continua amb un salt entre dos al cercle central. 3-b) L equip A disposa de 2 TL seguits de servei Violació d A4. El joc es reprèn amb servei per a l equip B. L equip al qual correspon la propera possessió alterna després de la fi del primer i tercer període, realitzarà un servei des de la prolongació de la línia central en la banda oposada a la taula dels auxiliars. El jugador que realitza el servei de banda haurà de tenir un 40

43 peu a cada banda de la prolongació de la línia central i està autoritzat a passar la pilota a qualsevol jugador que estigui situat en qualsevol punt de la pista de joc. Article 11: Posició del jugador i de l àrbitre 2003 Situació 1 A4 és enlaire amb la pilota i és legalment taponat per B4. Ambdós jugadors tornen al terra amb la pilota fermament agafada. que l acció va passar primer. Situació 2 A5 i B5 salten per agafar la pilota. Els dos jugadors tenen la pilota fermament agafada quan tornen al terra, però A5 col loca el peu (peus) fora de la pista de joc. S ha de xiular retenció de pilota i tindrà lloc un salt entre dos (procés d alternança).es considera S ha de xiular retenció de pilota i tindrà lloc un salt entre dos (procés d alternança), la situació de la pilota retinguda va ser prèvia al fora. Article 12: Salt entre dos i alternança de possessió 2003 Situació 1 A l equip A li correspon un servei de banda a No. A l equip A li continua corresponent la conseqüència de la possessió alterna. Abans propera possessió alterna. Una falta no causa la que el servei s hagi realitzat, A4 comet falta pèrdua del dret a la possessió d alternança per desqualificant. Li correspon a l equip B la a un servei de banda. propera possessió d alternança per a un servei de banda? Situació 2 En un servei de banda fruit d una lluita, A4 Sí, l equip A ha finalitzat el seu procés encaixa la pilotat en els suports de l anella. Li d alternança, i un nou procés, favorable a l equip correspondrà a l equip B la següent situació de B s iniciarà a causa de la pilota retinguda per possessió alterna? l equip A. Situació 3 En un servei de banda per possessió alterna, No. El servei de banda serà administrat tal i han de canviar els àrbitres les seves posicions? s indica en el Manual d àrbitres de la FIBA. Situació 4 41

44 En un servei de banda per possessió alterna de B5, la pilota és tocada simultàniament dins de la pista per A4 i B4, sortint a continuació la pilota fora de banda. La propera possessió alterna correspon a l equip A? Sí.La fletxa d alternança canvia en el moment en el que la pilota es legalment tocada Situació 5 A5 reïx l últim tir lliure. Abans que la pilota torni No servei de fons per a l equip B. a ser viva, A4 i B4 cometen una doble falta. l equip A té dret a la següent possessió alterna. S haurà de reprendre el partit amb un servei de banda de l equip A? Article 14: Control de la pilota 2003 Situació 1 En un servei de pilota o tir lliure, el jugador, a La pilota és a disposició del jugador ( pilota judici de l àrbitre, retarda intencionadament viva) tan aviat com l àrbitre la col loca al terra l acció d agafar la pilota. (començarà el compte de 5 segons) per realitzar el servei de banda. Situació 2 En un servei després d una cistella o tir lliure convertit, el jugador, a judici de l àrbitre, retarda intencionadament l acció d agafar la pilota. L àrbitre ha de seguir el mateix procediment explicat a la situació 1 (agafar la pilota i deixarla al terra). Article 15: Jugador en acció de tir REGLA 0.3 ACB 42

45 L objectiu d aquesta normativa és regular les situacions de final de període o partit mitjançant l aplicació del Stop Time System, relatives al temps mínim necessari per poder llançar la pilota i aconseguir una cistella, en un servei lateral o de fons o en un rebot, després de tir lliure no convertit. El rellotge de partit ha d indicar 00.3 o més perque un jugador pugui disposar de la possessió de la pilota en un rebot o servei de banda per intentar un llançament a cistella. L Instant Replay s utilitzarà si s aconsegueix una cistella en una jugada d aquest tipus i finalitza el període o el partit. So el rellotge de partit indica 00.2 o l únic tir o cistella que es considerarà com a legal serà un palmeig o un passi bombejat alt. Un palmeig es defineix com a qualsevol acció en la que la pilota es desviada, però no controlat, per un jugador i després entra a la cistella. Aquest tipus d acció es considerarà legal si queden 00.1 o més en un període. Un passi bombejat alt es defineix com a un passi que un jugador atacant palmeja mentre està a l aire, i continua amb un intent de cistella. Si la recepció del passi i la successiva esmaixada toca l anella, aquest tipus d acció es considerarà legal si queden 00.1 o més en un període. En canvi, si l intent de passi bombejat alt és a una distància fins l anella de la cistella per mitja del qual la pilota ha de ser controlada a l aire, bé amb una o dues mans, és necessari un mínim de 00.3 per anotar una cistella, perquè sigui vàlida. No s aplicarà l Instant Replay si el joc comença amb 00.2 o 00.1es defineix com a un passi que un jugador atacant Independentment de quan soni la botzina o es s il lumini el marc del tauler indicant el final de període o partit, els àrbitres, amb ajuda de l Instant Repaly si és necessari, seran els que decidiran en última instància si la cistella és o no vàlida. L àrbitre principal prendrà la decisió final. Es podria resumir en dos situacions específiques. a. 0.3 dècimes de segon o més per un tir de camp b. Menys de 0.3 dècimes de segons pel palmeix sense control pròxim a l anella o la esmaixada després d un passi bombejat. Instant Replay s aplicarà a la primera acció amb 0.3 dècimes de segon o més. En canvi amb el rellotge aturat de partit a 0.2 o 0.1 no s aplicarà Instant Replay, ja que únicament serà vàlida la cistella després d una palmejada o un passi bombejat. Article 16: Encistellada: quan es marca i el seu valor 2004 Situació 1 A4 salta dins de l àrea de tres punts i intenta un llançament a cistella. La pilota està en la seva trajectòria ascendent i es tocada per B4 qui salta dins de l àrea de dos punt i fa falta a A4 abans de posar els peus al terra. 1. La pilota entra i és reeixida 2. La pilota no entra, no és reeixida 1 La cistella val dos (2) punts d acord amb l status de la pilota i es concedeix un (1) tir lliure a A4 2 Es concedeixen tres (3) tirs lliures a A4 d acord amb els status del saltador 43

46 2003 Situació 1 Als darrers segons de partit, A4 intenta un tir des de la seva pista de defensa. El tir és massa curt i la pilota cau al terra: Dins de l àrea de 3 punts Dins de l àrea de 2 punts I llavors entra a cistella abans que soni el senyal d acabament. Situació 2 El jugador A4 intenta un tir de camp o una passada des de l àrea de 3 punts. En la seva trajectòria ascendent. la pilota és tocada legalment per un jugador: 1. Dins de l àrea de 3 punts 2. Dins de l àrea de 2 punts I llavors entra a cistella abans que soni el senyal d acabament. Situació 3 El jugador A4 intenta un tir de camp des de l àrea de 2 punts. En la seva trajectòria ascendent, la pilota es tocada legalment per un jugador que és a l àrea de 3 punts. La pilota entra. 1. Es concedeixen 3 punts a l equip A. 2. Es concedeixen 2 punts a l equip A. 1. Es concedeixen 3 punts a l equip A. 2. Es concedeixen 2 punts a l equip A. Es concedeixen 3 punts a l equip A. Situació 4 Després d un llançament a cistella d A4, la pilota No es pot concedir cap punt en cap d aquestes és tocada durant la seva trajectòria descendent dues situacions. El joc es reprendrà com una per sobre de l anella per A5 i B5 simultàniament: situació de salt entre dos (regla de l alternança). la pilota entra la pilota no entra Situació 5 A4 intenta un tir en suspensió des de l àrea de llançament de tres punts, B4, situat en l àrea de dos punts, intenta bloquejar el llançament en la seva trajectòria ascendent. B4 desvia la pilota i 44 Recorda: Quan es produeixen decisions contradictòries entre els àrbitres o infraccions simultànies de les regles i una de les sancions és per anul lar la cistella, aquesta sanció ha de prevaler i no s han de concedir els punts.

47 després d això fa falta sobre A4: a) Abans que A4 hagi retornat al terra a) Es concedeixen dos punts i un llançament addicional a A4 b) Es concedeixen dos punts i la possessió de b) Després que A4 hagi retornat al terra la pilota per a un servei a l equip A. Malgrat això, si l equip B té més de 4 faltes d equip En els dos casos la pilota entra. en aquest període, es concedeixen dos punts i dos tirs lliures addicionals a A4. Situació 6 Mentre la pilota és enlaire durant un llançament a a) Es concedeixen dos o tres punts a A4. El joc cistella d A4, es xiula una doble falta contra A5 i es reprendrà amb un servei a la línia de fons B5. per a l equip B. a) la pilota entra b) Cap equip tenia el control de la pilota ni tenia el dret a la pilota quan es va xiular la doble falta, continua la situació de salt entre dos b) la pilota no entra (regla d alternança). Article 17: Servei 45

48 2003 Articl e 18: Temps mort Situació 1 Serveis més enllà de la línia de fons després d una cistella o l últim tir convertit. Situació 2 A4 està a punt d efectuar un servei. Mentre retè la pilota amb les mans, les seves mans estan sobre la línia. B4 que està en la pista de joc, agafa la pilota de les mans d A4 sense produir cap contacte físic. No existeix límit en el número de companys d equip o en el número de passes entre ells més enllà de la línia de fons després d una cistella o l últim tir lliure convertit. Aquest també s aplica si la pilota se li dóna a un àrbitre al jugador. Només existeix la limitació del temps per realitzar el servei (5 ) En primera instància es tracta d una violació per part de B4. Després d una amonestació, si es torna a produir, s ha de xiular una falta tècnica per endarrerir el joc impedint el servei. DISTRIBUCIO TEMPS MORTS ACB En els partits de la categoria ACB, seran distribuïts de la següent manera: - Un (1) pel primer, segon i tercer període i Dos (2) pel quart període. A més es concedirà un temps mort de TV. si en arribar al minut 8 del primer, segon i tercer període no s ha sol licitat cap temps mort. En el quart període es concedirà el primer temps mort de TV si en arribar al minut 5 no ha sol licitat cap. En arribar al minut 8 del quart període es concedirà un nou temps mort de televisió si no s ha sol licitat cap entre ens minuts 5 i 8. DISTRIBUCIO TEMPS MORTS EUROLEAGUE Es concediran de la següent manera : - Dos (2) pel primer i segon període i Tres (3) pel tercer i quart període. A més es concediran 1 temps morts de TV de 90, si cap equip ha demanat un abans, després de la primera xiulada dels àrbitres a partir de que el marcador indiqui 4:59. (Mai després de cistella) Situació 1 A8 disposa de 2 tirs lliures. Converteix l últim d ells. Abans de que la pilota es trobi a disposició de l equip B per efectuar el servei, l equip A sol licita un temps registrat. Se li concedirà? Situació 2 Si. 46

49 A6 disposa d un tir lliure. Després de que la pilota es posi a la seva disposició, l equip A o B sol licita un temps registrat. Converteix el tir lliure. Es podrà concedir el temps registrat a qualsevol dels dos equips? Situació 3 Es sanciona una falta tècnica a l entrenador A. L equip B disposa de dos tirs lliures seguits de possessió de la pilota des del centre de la pista. L últim tir lliure no es reeixit. Abans de que la pilota sigui posada a disposició del jugador de l equip B que va a efectuar el servei, l equip B sol licita un temps mot. Se li concedirà? Si. Si Situació 1 Pot l entrenador sol licitar un temps registrat directament des de l àrea de la banqueta sense dirigir-se personalment a l anotador? Situació 2 Amb la pilota morta i el rellotge del partit aturat, l entrenador A, des de la seva banqueta, sol licita directament un temps registrat a l àrbitre més proper. Es concedirà el temps registrat? Actualment, aquesta és una pràctica molt comuna entre la majoria dels entrenadors. En aquestes situacions s ha de ser tolerant i es farà sonar el senyal en la primera oportunitat de temps registrat per informar els àrbitres de la sol licitud. Però, sovint, l anotador està concentrat en el joc, i no tenint contacte visual lateral amb l entrenador, no sempre s adona que un temps registrat enregistrat ha estat sol licitat. En tal cas, seria convenient una clara comunicació verbal. No obstant això, els entrenadors han de ser conscients que corren el risc que el temps registrat no sigui concedit si l anotador no veu o escolta el senyal. L àrbitre indicarà a l entrenador que es dirigeixi a l anotador i esperi el seu senyal. L anotador indicarà el temps registrat i aquest serà concedit. 47

50 Situació 3 Un entrenador-jugador està jugant en la pista de joc. Aquest sol licita directament un temps registrat a un àrbitre, haurà de ser concedit el temps registrat en la propera oportunitat? Situació 4 Un entrenador-jugador està jugant en la pista de joc. Està autoritzat l ajudant de l entrenador a estar dret durant el partit? No, la sol licitud ha de ser feta a l anotador No Situació 5 Durant el salt entre dos a l inici del partit, però abans que la pilota sigui legalment tocada, el saltador A5 comet una violació i es concedeix la pilota a l equip B per a un servei de banda. En aquest moment, l entrenador B demana una substitució o temps registrat. No es pot concedir ni la substitució ni el temps registrat perquè el temps de joc no ha començat encara Situació 6 Al mateix temps que el senyal de la fi d un No es pot concedir ni la substitució ni el temps període o període extra, es xiula una falta i es registrat perquè el temps de joc ja ha acabat. concedeixen a A4 dos (2) tirs lliures. En aquest moment l entrenador A o B demana una substitució o temps registrat. Situació 7 Si una substitució té lloc durant un temps registrat, quan el substitut esdevé un jugador i el jugador un substitut? Tan aviat com el substitut informa de la substitució a l anotador. 48

51 Article 19: Substitucions Situació 1 S ha concedit una substitució a l equip A. El jugadors A10 i A11, que estaven asseguts a les Com que l oportunitat de substitució no ha acabat encara, l anotador ha de cooperar i cadires dels jugadors substituts, ja han entrat a indicar als àrbitres, fent sonar el senyal la pista després d un senyal de l àrbitre. En immediatament, que s ha fet una petició de aquest moment, quatre jugadors més, dos de substitució. cada equip, deixen les banquetes dels seus Seria anar més enllà de la intenció de la regla equips per dirigir-se a la taula de l anotador, fer sonar el senyal només quan el substitut ha demanat directament una substitució. informat a l anotador en persona i és una altra vegada a la cadira del jugador substitut. Situació 2 Durant la substitució per a l equip A l àrbitre insisteix en el fet que: Els substituts han d entrar i els jugadors han de sortir pel centre de la pista, just davant de la taula dels anotadors. Els jugadors que són substituïts deixaran la pista al mateix temps que els substituts entren en ella. Situació 3 B4 fa una falta a A4 durant l acció d un llançament. A4 no és un bon llançador i simula una lesió; és substituït per A10, el millor llançador de l equip A que hi ha a la banqueta. Pot l àrbitre impedir aquestes dues situacions deslleials? Els substituts romandran fora de la línia de demarcació, a prop de la taula dels anotadors, fins que l àrbitre faci el senyal perquè entrin al terreny de joc. Els jugadors que són substituïts no han d informar ni a l anotador ni a l àrbitre i poden deixar la pista des de qualsevol punt. Després d establir contacte visual amb la taula dels anotadors i el substitut, l àrbitre pot fer el senyal des de la seva posició a la pista. No és necessari que sigui davant de la taula d anotadors. Després del senyal, els substituts entraran al terreny de joc des de qualsevol lloc. Recorda: Assegura t que el nombre de jugadors que deixen la pista és igual al nombre de substituts que entren. Completa la substitució i reprèn el joc tan aviat com sigui possible. L única acció possible per part de l àrbitre és assegurar-se que a lesió d A4 és autèntica i no simulada. 49

52 Regla V: Violacions Article 23: Jugador fora del terreny de joc i pilota fora del terreny de joc 2003 Situació Un jugador amb la pilota dins el terreny de joca, és tocat per un altre jugador que es troba fora del terreny de joc. Situació La pilota no es troba fora del terreny de joc La pilota es troba en les mans d un jugador dins del terreny de joc i és tocada pe un altre jugador que es troba fora del terreny de joc La pilota es troba llavors fora del terreny de joc ja que ha esta tocada pe un jugador que es troba fora del terreny de joc Article 25: Avanç il legal Situació 1: : 2006 Quan un jugador rep la pilota amb un peu en el terra, salta sobre aquest peu i torna a caure sobre el mateix peu i posteriorment fa un servei o un llançament a cistella. Acció legal. Article 28: Vuit segons Situació 2003 Proper a la fi del seu període de vuit segons A4 passa la pilota des de la seva pista del darrere a la seva pista del davant. Abans que acabi el període de vuit segons, la pilota toca al jugador adversari B4 en la pista del davant i torna a la pista del darrere per a un jugador de l equip A. Té l equip A el dret a un nou període de vuit segons? Sí. Es considera que la pilota és en la pista del davant tan aviat com aquesta toca el terra, a un jugador o a un àrbitre en la pista del davant. 50

53 Article 29: Vint-i-quatre segons 2005 Situació 1 L equip A controlo la pilota i intenta un Violació de 24 segons. El rellotge de partit ha de llançament a cistella després de 20 segons. corregir-se (en aquest cas retrocedir 4 segons). El La pilota no toca l anella però l operador de joc es reiniciarà amb un servei de banda per 24 segons erròniament creu que si ho ha fet, l equip que no ha comés la violació en aquest pel que inicia un compte de 24 segons. 8 cas, l equip B segons després el comissari i l operador de 24 segons se n adonen de q la desició no era la correcta. S informen als àrbitres de que han transcorregut 8 segons des de que es va reinicià per error. Quin és el procediment adequat en aquest cas? Concedim el servei de lateral resultant a l altre equip a causa de la violació de 24 segons? Situació 2 L equip A té el control de la pilota durant 5 Si, el comte començarà quan A6 tingui control de segons en la seva pista defensiva quan surt la pilota (veure art i ) fora de la pista de joc, després de ser tocat per B4. Es concedeix el servei a l equip A. A4 efectua el servei passant la pilota a A6, qui la toca, però no controla, Ha de reiniciarse el conta de 8 segons (24 segons) únicament quan A6 hagi recuperat el control de la pilota?(es l art la resposta?) Situació 3 A4 efectua un llançament i la pilota queda No. retinguda entre la cistella i el tauler quan (La pilota ha de tocar l anella perquè es concedeixi manquen 13 segons en el rel rellotge de un nou comte de 24 segons a l equip A. El fet de possessió. La fletxa indica possessió per que la pilota quedi retinguda entre la cistella i el l equip A. Té l equip A un nou comte de 24 tauler no significa tocar l anella. L equip a segons? disposarà de la pilota amb els 13 segons restants) 51

54 Tir d A. Senyal. Pilota entra a cistella. Tir d A. Senyal. Toca anella. Pilota no entra a cistella Tir d A. Senyal. Toca tauler. Pilota entra a cistella. Tir d A. Senyal. Pilota en trajectòria ascendent. Tocada per l equip B. Tir de A. Senyal. Pilota en trajectòria ascendent. Tocada per l equip A. Tir d A. Senyal. Pilota en trajectòria a cistella. Tocada per l equip A Tir d A. Senyal. Pilota en trajectòria a cistella. Tocada per l equip B: Tir d A. Senyal. Toca anella i rebota. Pilota tocada per l equip A. Tir d A. Senyal. Toca anella i rebota. Pilota tocada per l equip B. Tir d A. Senyal. La pilota no toca anella. Tir d A. Toca anella. No sona el senyal. Tir d A Toca anella. Senyal. Pilota entra a cistella. Tir d A Toca anella. Senyal. Pilota no entra a cistella. Tir d A. La pilota no toca anella. No sona el senyal. Val el bàsquet. Pilota per l'equip B darrera la línia de fons. No s ha d aturar el joc. Acció legal, segueix el joc. Nou compte de 24 segons per l equip que obtingui el control de la pilota. Val el bàsquet. El joc continua. Pilota morta. Violació de 24 segons. Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el tir. Nou compte de 24 segons. Pilota morta. Violació de 24 segons. Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el tir. Nou compte de 24 segons. No val el bàsquet. Violació per interferència. Pilota per l equip B en la prolongació de la línia de tirs lliures, independentment de que la pilota hagi entrat. Nou compte de 24 segons. Val el bàsquet. Violació per interferència. Pilota per l equip B en la línia de fons. Nou compte de 24 segons. Acció legal, segueix el joc. Nou compte de 24 segons per l equip que obtingui el control de la pilota. Acció legal, segueix el joc. Nou compte de 24 segons per l equip que obtingui el control de la pilota. Violació de 24 segons. Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el llançament Nou compte de 24 segons. El joc continua amb un nou compte de 24 segons quan s agafa control de pilota. El senyal sona per error. Val el bàsquet. Continua el joc. El senyal sona per error. Continua el partit. Rebot per Equip A: el compte de 24 segons continua. Rebot per Equip B: nou compte de 24 segons. 52

55 Tir d A. No toca anella. Senyal. Tir d A. Tap de l equip B, Senyal. Pilota entra a cistella. Tir d A. Tap de l equip B, Senyal. Pilota no toca la cistella. Tir d A. Tap de l equip B, Pilota surt de la pista: Tir d A. Tap de l equip B, Equip B agafa control. Senyal. Tir d A. Tap de l equip B, Equip A torna a agafar la pilota. Passada d A. Pilota desviada per qualsevol equip. Toca anella. Tir d A. Tap de B4, Llançador rep falta de B4, Senyal: Tir d A. Senyal. Tap de B4, Llançador rep falta de B4, Tap de B4 Llançador rep falta de B4 Senyal. A4 efectua un llançament a cistella. La pilota colpeja l anella i a continuació B5 aconsegueix la pilota i inicia el driblatge. Després que B5 hagi estat botant durant 2 segons sona el senyal de 24 segons per error i els àrbitres aturen el joc. Violació de 24 segons. Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el llançament. Nou compte de 24 segons. Val el bàsquet. El joc continua Violació de 24 segons, Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el llançament. Nou compte de 24 segons Pilota per l equip A per fer un servei fora de la pista. Continua la possessió de 24 segons en el moment que s atura. El senyal sona per error. Pilota per l equip B. Continua el partit. No s ha d aturar el partit Nou compte de 24 segons. La jugada continua amb els segons que mancaven de possessió. La jugada continua amb els segons que mancaven de possessió al no tractar-se d un tir a cistella. El senyal sona per error. Es penalitza la falta. No hi ha violació de 24 segons. Violació de 24 segons. La falta no es tindrà en compte sinó és tècnica, antiesportiva o desqualificant. Pilota per l equip B des del punt més proper on es va produir el llançament. Nou compte de 24 segons. Falta. No s ha d aturar el partit, el senyal del controlador de 24 segons no atura el partit i l àrbitre haurà de continuar l encontre. 26. S ha de concedir la pilota a l equip B per a un servei de banda amb 22 segons de possessió en el rellotge de 24 segons? A4 intenta fer una esmaixada. La pilota toca l anella i es dirigeix cap a la pista enrera de l equip A. Abans que cap jugador dels dos equips obtingui el control de la pilota, sona el senyal de 24 segons. Com s ha de reprendre el joc? Si s atura, compte nou de 24 segons. El partit ha de continuar. Els àrbitres no aturaran l encontre. 53

56 27. L equip A té el control de la pilota durant 20 segons, quan es xiula una falta tècnica sobre A5 seguida d una altra falta tècnica sobre B5. Aquesta és una jugada especial. S han d anul lar les dues faltes. Es donarà la pilota a l equip A amb només 4 segons que resten dels 24-segons L equip A té la pilota durant 15 segons i l àrbitre atura el partit: 1. Per netejar el terra. 2. Perquè el rellotge de partit no funcionava. 3. Perquè un espectador havia entrat a la pista. Tir. Senyal de 24 segons. Pilota toca cistella.(si no hi ha control) L àrbitre xiula per error. En tots els casos, el joc es reprèn amb un servei per l equip A i un nou compte de 24 segons. Salt entre dos (procés d alternança). 30. Tir. Senyal. L àrbitre xiula. Pilota no toca la cistella. Violació 24 segons. 54

57 Article 30: Retorn de la pilota a la pista de darrera Situació S ha produït una situació interessant un parell de vegades aquesta temporada. L equip A té control d una pilota viva en la seva pista davantera, comet un "fumble" (cap adversari toca la pilota), la pilota bota en la pista de darrere i A5 agafa sempre des de la pista davantera immediatament després del bot, Violació o no? Segons l anterior redacció seria violació, però segons la nova, no. S ha produït un canvi en la regla o com s interpreta? Es violació de camp endarrera perquè la pilota passa a la pista del darrera després de tocar el terra en la pista del darrera (art ) Situació 2 El jugador A4 té control d una pilota viva a la pista enrera. Llavors la passa a la pista davantera. La pilota és desviada per un company seu, A5 o per un àrbitre i és llavors quan és tocada primer per A6 que està a la pista de darrere. Situació 3 Es concedeix a l equip A un servei des de la banda en la seva pista davantera pròxima a la línia central. Una vegada la pilotà és a les mans d A4, aquest fa un pas lateral normal de tal manera que ara es troba situat amb els dos peus en la seva pista enrera. Llança la pilota al seu company d equip A5 que també es troba en la pista enrera. Situació 4 Falta antiesportiva de B4 sobre A4. Després dels tirs lliures, A5 té la pilota a les mans per a un servei des de la línia central i fa un pas lateral normal de tal manera que ara es troba situat amb els dos peus en la seva pista enrera. Llança la pilota al seu company d equip A6 que també es troba en la pista enrera. Violació per retornar de manera il legal la pilota a la pista enrera. Violació. Malgrat el fet que el moviment lateral d A4 és legal, és la posició inicial del servei de banda la que determina el lloc on pot passar la pilota el jugador que llança el servei. Jugada legal. El moviment lateral d A5 és legal i és la posició inicial del servei la que determina el lloc on pot passar la pilota el jugador que llança el servei. 55

58 Article 31: Interposició ( goaltending ) i interterferència Situació 1: A4 efectua un tir a cistella. Quan la pilota es troba en l aire sona el senyal del partit i després del senyal: 1 La pilota es tocada en la seva trajectòria ascendent per A5 o B5. Acció legal. Pilota esdevé morta. No s anoten punts. Final de període. 2 La pilota es tocada en la seva trajectòria descendent cap a cistella per A5. Violació per Goal tending. No s anoten punts. Final de període La pilota es tocada en la seva trajectòria descendent cap a cistella per B5. Violació per Goal tending. S anoten 2/3 punts. Final de període. 4 La pilota toca l anella, rebota i és tocada per A5 o B5. Violació, si la toca A5 la cistella no serà vàlida. Si la toca B5 s adjudicaran 2/3 punts per A 5 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler és tocat per A5. Violació. La cistella no serà vàlida. 6 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler és tocat per B5. Violació d interferència de pilota. S anoten 2/3 punts. Final de període. 7 La pilota està en contacte amb l anella i A5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota. l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. No s anoten punts. Final de període. 8 La pilota està en contacte amb l anella i B5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota. l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. S anoten 2/3 punts. Final de període La pilota està dintre de la cistella i la pilota, anella o la xarxa són tocades per A5. La pilota està dintre de la cistella i la pilota, anella o la xarxa són tocades per B5. Acció legal, es concedeixen 2/3 punts. Final de període. Violació per interferència, es concedeixen 2/3 punts. Final de període. 56

59 Situació 2: B4 fa falta a A4, que llança un tir de camp. Mentre la pilota és a l aire: 1 La pilota es tocada en la seva trajectòria ascendent per A5 o B5. Acció legal. Pilota morta. No s anoten punts. Es concedeixen 2/3 TL a A La pilota és tocada en la seva trajectòria descendent per A5. La pilota és tocada en la seva trajectòria descendent per B5. Violació de goal tending. No s'anoten punts. Es concedeixen 2/3 TL a A4. Violació de goal tending. Es concedeixen 2/3 punts i un TL addicional a A4. 4 La pilota toca l anella, rebota i és tocada per A5 o B5. Violació, si la toca A5 la cistella no serà vàlida. Si la toca B5 s adjudicaran 2/3 punts per A 5 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler són tocats per A5. No es concedeix cap punt. Violació per interferència de pilota. Es concedeixen 2/3 TL a A4. 6 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler són tocats per B5. Violació per interferència de pilota. Es concedeixen 2/3 punt a A4 i 1 TL addicional. 7 La pilota està en contacte amb l anella i A5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota, l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. No s anoten punts. 2/3 TL per A4. 8 La pilota està en contacte amb l anella i B5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota, l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. 2/3 punts i 1 TL addicional per A4. 9 La pilota està dintre de la cistella i la pilota, anella o la xarxa són tocades per A5. Acció legal, es concedeixen 2/3 punts i 1 TL addicional per A4. 10 La pilota està dintre de la cistella i tant la pilota, anella o xarxa són tocades per B5. Violació per interferència. Es concedeixen 2/3 punts i 1 TL addicional per A4. 57

60 Situació 3: A4 intenta un tir de camp. Mentre la pilota és a l aire. el senyal de l aparell de 24 segons sona i després del senyal: 1 La pilota és tocada en la seva trajectòria ascendent per A5 o B5. Pilota morta, violació de 24 segons posa en joc la pilota l'equip contrari al que llançava La pilota és tocada en la seva trajectòria descendent per A5. Violació per goal tending. No s anoten punts. 3 La pilota és tocada en la seva trajectòria descendent per B5. Violació per goal tending. Es concedeixen 2/3 punts. 4 La pilota toca l anella, rebota i és tocada per A5 o B5. Acció legal. El joc continua. 5 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler són tocats per A5. Violació per interferència. No s anoten punts. 6 La pilota està en contacte amb l anella i tant l anella, xarxa o tauler són tocats per B5. Violació per interferència. Es concedeixen 2/3 punts. 7 La pilota està en contacte amb l anella i A5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota. l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. No s anoten punts. 8 La pilota està en contacte amb l anella i B5 posa la mà per sota la cistella i toca la pilota. l anella, la xarxa o el tauler. Violació per interferència de pilota. Es concedeixen 2/3 punts. 9 La pilota està dintre de la cistella i la pilota, anella o xarxa són tocades per A5. Acció legal. Es concedeixen 2/3 punts. 10 La pilota està dintre de la cistella i la pilota, anella o xarxa són tocades per B5. Violació per interferència de pilota. Es concedeixen 2/3 punts. 58

61 2003 Situació 1 A4 passa la pilota a A5 per un alley-oop. Mentre, B4 fa que l anella o el tauler vibri. Com a conseqüència A5, després de rebre la passada, perd un llançament a cistella( esmaixada). És això violació d intercepció de la pilota? Situació 2 A4 intenta un llançament de tres punts a cistella quan està pròxim la fi del partit. Mentre la pilota és enlaire, sona el senyal de final del partit. Després del senyal B4 fa que l anella o el tauler vibri i, segons el criteri de l àrbitre, aquesta acció és la causant que la pilota no entri en la cistella. Situació 3 Després de l últim o l únic tir lliure d A4 la pilota toca l anella quan està en la seva trajectòria ascendent i encara hi ha possibilitats de fer bàsquet, B4 passa el braç a través de la cistella per dessota i toca la pilota. Sí. Segons les regles, una esmaixada es considera un llançament a cistella. Si, a criteri de l àrbitre, la vibració va provocar que la pilota no entrés, haurà de xiular una violació de B4 i concedirà dos punts a l equip A. Violació d Interferéncia de la pilota i es concedeixen tres punts a A4. Es concedeix un (1) punt a l equip A perquè el tir lliure encara no ha acabat, i es sanciona amb una falta técnica al jugador que ha comés la interferéncia. (art ) Comentari: Després de l últim o l únic tir lliure, quan la pilota ja ha tocat l anella i és tocada legalment per un atacant abans que entri en la cistella, l intent de tir lliure canvia el seu estat i esdevé una cistella de dos punts. El joc es reprendrà amb un servei per a l equip B des de la línia de fons, tal i com passa després d un bàsquet normal. 59

62 Regla VI: Faltes Article 33: Contactes: Principis generals CRITERI ARBITRAL PER A LA ZONA RESTRINGIDA S aplicarà a les jugades d 1 contra 1 quan sigui a entrades a cistella. Es considerarà que el jugador defensor està dins del semicercle de l àrea restringida quan té els dos peus dins de l esmentada àrea. Si es troba trepitjant la línea que marca el semicercle amb els dos peus si, aproximadament, les dues terceres parts es troben dins del semicercle es considera que es troba fora del semicercle. Si té un peu dins i l altre fora es considerar que es troba fora del semicercle Si trepitja la línea amb el dos peus, i aproximadament, les dues terceres part es troben fora, es considera que està fora del semicercle. Si es produeix un contacte entre un jugador defensor que està dins del semicercle i un jugador atacant, el responsable del contacte serà el jugador defensor, per tant, si el contacte és punible de ser sancionat amb falta, serà falta al defensor. La punibilitat del contacte no dependrà de si la cistella ha estat reeixida o no. Si la cistella és reeixida, segons el grau de violència amb el que s ha produït el contacte es xiularà o no falta del defensor. Si la cistella no és reeixida, es xiularà falta immediatament. L espai entre l àrea del semicercle i la línea de fons serà arbitrat tenint en comte les normes anteriors a aquesta regla. Article 35: Doble falta 2003 Situació 1 A4 comet una violació de passos. Abans que un jugador de l equip B tingui la pilota a la seva disposició per efectuar un servei, s assenyala una falta doble a A5 i a B5. Situació 2 Falta Tècnica al preparador B. Jugador A4 intenta 2 TL més possessió de pilota per l equip A. Immediatament després del segon TL s assenyala una Falta Doble a A5 i B5. Situació 3 A4 intentarà dos (2) tirs lliures. Després del primer tir lliure, es xiula una falta doble o una falta tècnica sobre A5 i B5. Servei per l equip B. Encara que l equip B no tingui encara el control de la pilota, s ha assenyalat gaudir d aquest control. Negar-li seria anar en contra de l esperit de les regles. Servei per l equip A. Encara que l equip A no tingui el control de la pilota, s ha assenyalat gaudir d aquest control. Aquesta és una jugada especial. S han d anul lar les penalitzacions de les faltes. A4 intenta el seu segon tir lliure i el joc es reprendrà com usualment es fa després de qualsevol últim o únic tir lliure. 60