MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA FOSSA DE MORA 51 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Transcripción

1 MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA FOSSA DE MORA 51 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

2 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l estat químic 6.3 Impactes sobre l estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2

3 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Terres de l'ebre Conca/ques hidrogràfica/ques: L'Ebre Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Móra la Nova Sèrie 1:50.000, ICC: 444, 472, 471, 470 i 497 Ginestar Bellmunt del Priorat Miravet Colldejou Garcia Móra d'ebre l'argentera la Figuera Pradell de la Teixeta Tivissa Benissanet el Lloar Marçà Cabacés el Molar la Vilella Baixa Vandellòs i l'hospitalet de l'infant la Torre de Fontaubella el Pinell de Brai Rasquera Falset Àrea/es hidrogeològica/ques: 311 Àrea de la depressió de Móra d'ebre 310 Àrea paleomesozoica de LlaberiaPrades Extensió total (km2): 344 Extensió aflorant (km2): 344 Delimitació geogràfica: Es localitza a la Serralada Prelitoral. Correspon al sector entre els rius Canaleta i Ebre i les serres mesozoiques de Pàndols i Cavalls, coincidint pràcticament en la seva totalitat amb la denominada fossa Tectònica de Móra. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al luvial) Altres tipologies litològiques: C t í ti hid à li d i t A üíf lli Pàgina 3

4 Característiques hidràuliques dominants: Altres característiques: Pàgina 4

5 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 3104C A A A I C C C C34 Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk inferior de la Fossa de Móra Aqüífer dels peudemonts quaternaris de la Fossa de Móra Aqüífers dels al luvials quaternaris de l'ebre (sector LlaberiaPrades) Aqüífers dels al luvials quaternaris de l'ebre (sector Fossa de Móra) Aqüífer dels conglomerats i sorrenques terciàries de la Fossa de Móra Aqüífer de les calcàries del cretaci superior de la Fossa de Móra Aqüífer de les calcàries i dolomies del Juràssic de la Fossa de Móra Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk superior de la Fossa de Móra Aqüífer de la formació sorrenca d'utrillas de la Fossa de Móra 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA Característiques geològiques i geomètriques Constitueix una fossa d orientació NESO, de falles lístriques molt verticalitzades i reblerta de materials detrítics terciaris. Els materials mesozoics estan afectats per plecs i falles amb nivells de desenganxament a la base del Muschelkalk mig. Entre els nivells permeables terciaris s intercala un nivell margós que actua de semiconfinant. El gruix de materials detrítics és d uns 150 m i la base mesozoica d uns 500 m (figura 2) Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua La massa s ha delimitat amb criteris de geologia i de conca hidrogràfica. Es tracta d accidents tectònics que limiten amb materials de baixa permeabilitat mitjançant un contorn que es considera sense flux. Pel NE el límit de la massa l imposa la divisòria topogràfica entre la conca de l Ebre i les conques internes de Catalunya. Òbviament aquest contorn es considera sense flux subterrani. 3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX Recàrrega i descàrrega Recàrrega natural: Zones de recàrrega: Zones de descàrrega: Recarrega directa per infiltració d aigua de pluja. La mateixa que la de la massa. Els materials mesozoics aporten 24 hm3/a cap a la fossa. Cap el riu Ebre (36 hm3/a) i cap a altres unitats. La descàrrega a través de fonts és mínima i torna a infiltrase n a l aqüífer. Pàgina 5

6 Comentari: Tipus de circulació dominan Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predominant és de tipus: Piezometria A l aqüífer mesozoic la presència d un nivell intercalat poc permeable (Muschelkalk mig i Keuper) determina l existència local de dues piezometries diferenciades sobretot a les vores de la cubeta. El nivell piezomètric se situa entre 150 i 200 msnm. El funcionament de l aqüífer quaternari està lligat a la pròpia dinàmica del riu. El nivell piezomètric pot situarse fins a uns 1520 al nivell del riu Paràmetres hidràulics Permeabilitat (m/d): Coef. emmagatzematge (%): Transmissivitat (m2/d): Sense dades Sense dades ZONA NO SATURADA Aproximadament fins a 50 m 3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL El riu Ebre és predominantment efluent però pot ser influent en determinats trams i èpoques. 3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es constatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa). Pàgina 6

7 No hi han suficients dades experimentals com per a establir l estat químic de referència. Analítiques actuals indiquen una hidrofàcies bicarbonatada càlcica per aquestes aigües subterrànies. Pàgina 7

8 4. ZONES PROTEGIDES En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'aigua Subterrània. Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits Pàgina 8

9 4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'ebre). 4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada) No es localitza en un zona amb municipis inclosos dins el registre de zones vulnerables. 4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre) No es localitzen aqüífers protegits en l extensió ocupada per aquesta massa d aigua. 4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa. Pàgina 9

10 5. PRESSIONS 5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL Any 2003 km2 % Sòl urbà i Sòl agrícola industrial Secà Regadiu 2,6 0,8 132,9 38,7 2,8 0,8 Massa forestal 199,4 59,8 5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC Dejeccions ramaderes Les dejeccions ramaderes no exerceixen cap pressió sobre aquesta massa d aigua subterrània. Agricultura intensiva Sobre la massa d aigua de la Fossa de Mora la pressió per agricultura intensiva s ha considerat baixa. L agricultura de regadiu suposa menys de l 1% de la superfície de la massa mentre que la de secà supera el 38% (Figura 3). No obstant, es considera que és el regadiu el que pot majoritàriament afectar negativament sobre l estat químic de la massa d aigua subterrània. Els conreus de regadiu dominants són els cítrics els quals s ubiquen a la part central de la massa, a l entorn del riu Ebre i dels rius i rieres tributàries (riera del Compte, riu Sec i riu Siurana). L agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l aigua subterrània. S ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l agricultura són inferiors a 68 kg. Aplicació de biosòlids La pressió per aplicació de biosòlids procedents de depuració sobre aquesta massa d aigua es considera nul la. De totes maneres, al municipi de Falset, que de manera molt parcial coincideix amb el límit nordest de la massa, s ha considerat que la pressió que poden exercirhi els biosòlids és baixa (s hi apliquen 2,3 tones de matèria seca per hectàrea adobable sobre una superfície de 24,4 hectàrees). Les hectàrees adobables a falset no s ubiquen sobre aquesta massa d aigua. Retorns de reg i recàrrega artificial Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,07 hm3 l any Zones urbanes i industrials Pàgina 10

11 La pressió que les zones urbanes i industrials exerceixen sobre aquesta massa d aigua es considera baixa. Hi ha pocs nuclis urbans, els més importants són Mora d Ebre (4800 habitants), Mora la Nova (2900 habitants), Tivissa (1800 habitants) i Miravet (800) habitants. No s hi coneixen zones industrials destacables. A l àmbit industrial el principal vessant és el de l energia. Infraestructures industrials La pressió per infraestructures industrials es considera inexistent. Abocaments industrials No hi ha pressió per abocaments industrials. Sòls contaminats La pressió per sòls contaminats és baixa per aquesta massa d aigua. Només hi ha un sòl potencialment contaminat al municipi de Tivissa, dins la comarca de la Ribera d Ebre. Es tracta d una contaminació per CHS i afecta a una superfície aproximada de 30 m2. Dipòsits de residus La pressió sobre l estat químic deguda a dipòsits de residus és alta. Aquesta es troba condicionada per al presència d un dipòsit de residus controlat i dos dipòsits de residus industrials. El primer correspon al dipòsit controlat de Tivissa a la Ribera d Ebre, els altres corresponen als dipòsits industrials de les empreses Gestió i Recuperació de Terrenys S.A. i a l empresa Kukje Chun Nam S.A., situades a la mateixa comarca. La primera d aquestes empreses està pendent d entrar en funcionament amb una capacitat bruta estimada en m3. En el segon cas es troba actualment en funcionament, amb una capacitat neta de m3. Runams salins No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d aigua. Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) No hi ha pressió sobre l aigua subterrània per abocaments d estacions depuradores d aigua residual. Hi ha però alguns abocaments molt localitzats amb volums de càrrega orgànica inferiors als 1000 kg de DQO per dia els quals no suposen cap risc sobre l estat de les aigües superficials. Extraccions d'àrids Les extraccions d àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l estat químic i com sobre l estat quantitatiu. Extreuen material de la zona saturada (comportant una disminució del nivell piezomètric) i no saturada i això comporta un augment de la vulnerabilitat de la massa. També cal considerar que en alguns casos els clots creats es reompliren en el passat de materials que poden aportar contaminants a l aigua subterrània. Sobre la massa 51 aquesta pressió s ha valorat com a Baixa. Al voltant dels rius Siurana, Sec i riera del Comte Segre es coneix l existència de 6 punts d extracció de graves. En tots ells, l extracció ja ha estat finalitzada i la restauració ja hi ha estat duta a terme i Pàgina 11

12 actualment es troba en període de garantia. Extraccions que provoquen Intrusió Salina No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d una massa no costanera. Pàgina 12

13 RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC FONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difuses Agricultura i Ramaderia Clavegueram i col lectors urbans i industrials Activitat industrial Activitat industrial Gestió de residus Activitat minera EDARs (*) Extraccions d'àrids Dejeccions ramaderes (DJ) Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG) Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI) Retorns de reg i recàrrega artificial (RA) Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI) Abocaments, lixiviats i fugues (II) Pressions puntuals Abocaments industrials (AI) Sòls contaminats (SC) Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR) Runams salins (RS) Abocaments d'aigües depurades (AE) Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX) Sense pressió Baixa Sense pressió Baixa Baixa Sense pressió Baixa Baixa Alta Sense pressió Sense pressió Baixa Extracció d'aigua a zones costaneres Extracció que provoca intrusió salina (IS) PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Sense pressió Moderada (*) Estacions depuradores d'aigües residuals Pàgina 13

14 5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU Extraccions d'aigua Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials Pàgina 14

15 Subministrament Agricultura Industrial TOTAL hm3/any % hm3/any % hm3/any % hm3/any 1,3 19,1 5,2 76,4 0,3 4,5 6,8 Recursos disponibles (hm3/any) Transferència a altres masses (hm3/any) Extraccions totals (hm3/any) Índex d'explotació (A) (B) (C) (C/AB) 19,2 0,0 6,8 0,36 Les extraccions totals d aigua subterrània són un total molt baix comparat amb el total d aigua superficial que s empra. El major volum d aigua extreta d aquesta massa es destina a agricultura (més d un 70% del total). Cultius de vivers i freatòfits Les plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d aigua i per tant poden incidir en l estat quantitatiu de la massa d aigua. A la massa 51 (fossa de Mora) no es produeix aquest tipus de pressió atès que pràcticament no s hi disposen vivers ni plantacions de pollancres. RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU FONTS PRESSIONS MAGNITUD Extracció d'aigua Extraccions d'àrids Captacions d'aigua subterrània Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX) Baixa Baixa Agricultura Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF) Sense pressió PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU: Baixa 5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud: Moderada Si bé la fossa està formada per materials de molt baixa permeabilitat els materials que la reomplen i que contenen l aigua subterrània presenten permeabilitats majors. Entre Pàgina 15

16 aquests materials de rebliment, terciaris, hi ha un nivell que actua de semiconfinant donant lloc a dues piezometries diferenciades. Els materials quaternaris superiors presenten una zona no saturada que pot assolir fins a 20 metres de profunditat. De manera general pot registrar 50 metres. Aquestes característiques donen un cert grau de protecció que, de manera general, permeten considerar una vulnerabilitat moderada. Pàgina 16

17 6. IMPACTES 6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT Figura 4. Punts de les xarxes de control Pàgina 17

18 Xarxes de control de l'agència (*) Quimisme bàsic Nivell piezomètric Núm. de punts 34 Període de registre Xarxes de control d'altres organismes Quimisme bàsic Nivell piezomètric 14 1 (*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'agència es troba disponible al web: Característiques de les xarxes: Els punts ens els que s analitzen nitrats s analitzen pertanyen també a la xarxa de control del quimisme bàsic. 6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa Aqüífer: 3104C31 Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk inferior de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Aqüífer: 3111A21 Aqüífer dels peudemonts quaternaris de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Pàgina 18

19 Aqüífer: 3104A11 Aqüífers dels al luvials quaternaris de l'ebre (sector LlaberiaPrades) ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7, ,3 275,59 100,9 372,86 172,26 57,65 Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 55,61 5,67 30,8 0,15 280,28 22,2 Promig de 34 punts distribuíts preferentment en els materials al luvials de la massa Aqüífer: 3111A11 Aqüífers dels al luvials quaternaris de l'ebre (sector Fossa de Móra) ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Aqüífer: 3111I31 Aqüífer dels conglomerats i sorrenques terciàries de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Aqüífer: 3104C35 Aqüífer de les calcàries del cretaci superior de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Pàgina 19

20 Aqüífer: 3104C33 Aqüífer de les calcàries i dolomies del Juràssic de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Aqüífer: 3104C32 Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk superior de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Aqüífer: 3104C34 Aqüífer de la formació sorrenca d'utrillas de la Fossa de Móra ph (u.ph) CE (us/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) Na (mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències Els nitrats presenten màxims de 151 mg/l i els clorurs de 505 mg/l. La conductivitat i els metalls són localment elevats. Es detecten també continguts d'amoni, organoclorats i plaguicides si bé en concentracions baixes Magnitud de l'impacte comprovat: Moderat Resum dels impactes sobre l'estat químic IMPACTE POTENCIAL (Pressió total x Vulnerabilitat) Moderat IMPACTE COMPROVAT Moderat Pàgina 20

21 6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències Dades insuficients per a descriure l'impacte Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu PRESSIÓ TOTAL (Pressió total = Impacte potencial) Baixa IMPACTE COMPROVAT Sense dades Pàgina 21

22 7. AVALUACIÓ DEL RISC RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL No No No Síntesi del risc: No es troba en risc Pàgina 22

23 FOSSA DE MORA ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC Situació geogràfica de la massa d'aigua

24 Figura 1. Situació geològica de la massa 51. Llegenda de la tipologia dels aqüífers: A: aqüífers en graves, sorres i argiles; B: aqüífers en conglomerats i gresos massius; C: aqüífers en calcàries i dolomies massives; D: aqüífers en calcàries, calcarenites i margues; E: aqüífers en conglomerats, gresos i margues; F: aqüífers en margues i evaporites; G: aqüífers en gresos, pissarres i esquists; H: aqüífers en formacions granítiques; I: aqüífers mixtos en depressions neògenes i quaternàries. Annex. Pàgina A 2

25 Figura 2. Agricultura de secà sobre la massa 51. Annex. Pàgina A 3

26 SO4 (mg / l) anys Figura 3. Concentració de sulfats (mg/l).. S observa una lleugera tendència cap un augment en les concentracions NO3 (mg/l) anys Figura 4. Concentració en nitrats (mg/l) Annex. Pàgina A 4

27 Cl (mg/l) anys Figura 5. Concentració de clorurs. Annex. Pàgina A 5