CTMA: Introducció, Geosfera, El temps en geologia, Atmosfera, Hidrosfera

Transcripción

1 Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària i Superior d Ensenyaments Professionals Guindàvols Departament de Ciències Experimentals Mercè del Barrio Arranz Curs a Avaluació Data Examen 3 CORRECCIÓ CTMA: Introducció, Geosfera, El temps en geologia, Atmosfera, Hidrosfera Qualificació Nom: Curs: 2n Batx. 1. [4 punts] En un sector de la plana al luvial d un riu es vol dur a terme una explotació de materials. Per aquest motiu s han realitzat tres sondeigs de reconeixement que, juntament amb la informació de camp, completen la informació sobre la geometria del cos al luvial que es vol explotar. Observeu la figura que representa el tall del riu i llegiu les dades dels sondeigs següents: S1. S2. S3. Fins a 2,5 m de fondària, graves i sorres; des d aquesta cota fins al final de la perforació, a una fondària de 15 m, pissarres i esquists. La zona d explotació prevista està marcada a la figura amb un requadre (zona c). Fins a 12,5 m de fondària, graves i sorres; des d aquesta cota fins al final de la perforació, a una fondària de 20 m, pissarres i esquists. A partir dels 7,5 m les graves i sorres es troben completament saturades. Fins a 5 m de fondària, graves i sorres; des d aquesta cota fins al final de la perforació, a una fondària de 15 m, pissarres i esquists (1 punt) Completeu el tall que teniu a la figura adjunta amb les dades facilitades pels sondeigs realitzats. Indiqueu la posició del nivell freàtic. El tall es troba a la figura adjunta 1.2. (1 punt) A partir del tall que heu completat, raoneu si la zona inicialment escollida és l òptima o no per explotar el màxim de materials al luvials possibles. Quina problemàtica pot comportar la possible variació del nivell freàtic? La zona d'extracció prevista no és la més adient per explotar el màxim d'àrids naturals possibles ja que afloren litologies (esquists i pissarres) que no es poden aprofitar per a l'obtenció d'aquests tipus de roca industrial. Si com a conseqüència d'un període de pluges es produeix un ascens del nivell freàtic, l'explotació es podria veure inundada.

2 1.3. (1 punt) En quina categoria es consideren els materials al luvials segons el seu ús? Segons la litologia d aquests materials, a quins usos es destinen? Des del punt de vista de l'ús, s'anomenen àrids naturals. S'utilitzen sobretot en la indústria de la construcció per a la fabricació de formigó. Les sorres, si són silícies, s'utilitzen en la fabricació de vidre. Les sorres també s'utilitzen com a abrasius a la indústria metal lúrgica, per a la fabricació de motlles, així com en la construcció de sistemes de filtració d'aigües (1 punt) Un cop finalitzada l explotació, es vol utilitzar el forat creat per a l abocament de residus sòlids urbans. És una bona idea? Quin tipus d impacte pot tenir? No és una bona idea. Els materials al luvials (graves i sorres) objecte d'explotació, són permeables per porositat i es comporten com a una formació aqüífera. Per tant, l'abocament de residus en el forat creat per l'explotació pot originar que els lixiviats contaminin les aigües subterrànies. Aquest aspecte de contaminació constitueix l'impacte ambiental més notori d'aquests tipus d'activitats antròpiques incontrolades.. 2. [2 punts] La qualitat de l aigua dels rius es pot mesurar a partir de l índex ISQA (índex simplificat de la qualitat de l aigua). A la taula adjunta es reflecteixen les mitjanes d aquest índex per als rius principals de Catalunya, per a dos períodes diferents: i Rius Punts Mitjana ISQA Mitjana ISQA Fluvià Olot 81,79 88,86 Ter Roda de Ter 52,50 79,94 Ter Sant Julià de Ramis 50,56 86,07 Tordera Gaserans 36,56 85,02 Besòs Reixac 3,72 43,13 Llobregat Abrera 44,06 72,68 Anoia Sant Sadurní d Anoia 11,03 65,06 Foix Castellet 37,35 67,50 Francolí La Masó 61,60 80,96 Segre Torres de Segre 70,05 83,90 Ebre Tortosa 77,42 84, (1 punt) Es tenen en compte cinc paràmetres per a la confecció d aquest índex. Esmenteu ne alguns. Quin és l interval de variació que presenta aquest índex entre la pitjor i la millor qualitat? Per a la confecció d'aquest índex es tenen en compte 5 paràmetres: temperatura, matèries en suspensió, l'oxigen dissolt, sals dissoltes i l'oxidabilitat (la pregunta demana alguns, per tant, es considerarà correcte si l alumnat en sap més de dos). L'índex varia d'1 a 100, els valors baixos indiquen una pitjor qualitat, mentre que els valors alts indiquen una millor qualitat (0,5 punts) Observeu la columna de l any de la taula i digueu quin riu tenia l aigua més contaminada. Ordeneu els rius de més a menys contaminats i doneu algunes raons que expliquin el perquè d aquest ordre. A l'any el riu Besos és el que presentava un índex més baix i per tant indicava una aigua més contaminada. L'ordre de rius contaminats és el següent: Besos, Anoia, Tordera, Foix, Llobregat, Ter, Francolí, Segre, Ebre i Fluvià. El grau de contaminació dels rius depèn bàsicament dels abocaments que si fan, tant d'aigües residuals domèstiques com d'aigües industrials. Així, en general, la presència de poblacions amb gran nombre d'habitants i d indústries contaminants a les conques dels rius comporta una probabilitat més gran de contaminació. També cal tenir en compte el

3 cabal del riu, quan més gran sigui, més dilueix la contaminació. A partir d'aquests criteris, el riu Besos amb moltes poblacions i indústries a la seva conca i amb un cabal baix és el que presenta un índex més baix. Per tant, els rius petits propers a zones urbanes i industrials són els que pateixen una pressió més forta de cara a la seva contaminació (0,5 punts) Observeu ara la columna de l any de la taula i digueu quins canvis reflecteixen els índexs de l any respecte als de l any Doneu algunes raons que expliquin aquests canvis. Els índexs de l'any reflecteixen una millora en la contaminació de tots els rius. El més espectacular és el Besos que passa de 3,72 a 43,13. Els canvis els podem atribuir a dos fets. Per una banda a la instal lació de depuradores a les poblacions de més de 2000 habitants i a una millora de la gestió de les aigües residuals. Per altra banda, a les precipitacions abundants de l'any 1996, que comporten un augment dels cabals dels rius i per tant una major dilució de la contaminació. 3. [2 punts] 3.1. (1 punt) Suposem que un embassament del nostre país està al 37 % de la seva capacitat. La seva conca hidrogràfica té una superfície de 440 km 2, amb una infiltració i una evapotranspiració anuals que sumen 320 l/m 2. Aquest embassament abasteix d aigua unes comarques amb els consums consumptius anuals indicats a la taula, el 70 % dels quals procedeixen de les aigües del pantà: Urbà 37 hm 3 Industrial 67 hm 3 Agrícola i ramader 99 hm 3 Quina precipitació mitjana hauria de tenir aquesta conca cada any, en l/m 2, per a què no disminuïssin les reserves del pantà? P = ET + R + I R = Q+Re Si les reserves del pantà (Re) no han de disminuir, com a mínim ha de passar que: P = ET + Re + I La conca te 440Km 2 = m 2 Pèrdues per evapotranspiració + infiltració = ET+I = 320 l/m m 2 = l Consum del pantà = Re gastades =70( )/100 = 142,1 hm 3 = l Aigua de pluja total necessària = l l = l Dividint per la superfície de la conca, fa falta una pluja de 642,9 l/m (1 punt) Esmenteu tres mesures concretes per estalviar aigua, una per a cada sector, sense cap repetició i sense mencionar les restriccions. SECTOR Urbà MESURA planificació urbana d acord amb els recursos d aigua utilització d instal lacions de baix consum d aigua utilització de plantes autòctones o xeròfil les en els enjardinaments reutilització, prèvia depuració, de les aigües residuals domèstiques per al rec aprofitament de l aigua de pluja

4 Industrial reciclatge i reutilització de l aigua utilització de tecnologies amb baix consum d aigua Agrícola i ramader selecció adequada dels tipus de conreu d acord amb les necessitats d aigua utilització de rec per degoteig, impulsos, microaspersors,... control de la distribució i el subministrament, per evitar pèrdues 4. [2 punts] L 11 de novembre de 2001, a la conferència del clima de Marràqueix, es va fer un pas més en la signatura del Protocol de Kyoto sobre el conveni marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) (1 punt) En el marc d aquests acords hi ha dos conceptes a destacar: el de balanç total de CO 2 (diferències entre el volum d emissió de CO 2 i el volum d immobilització o segrest d aquests gasos en embornals* de carboni) i la compravenda de drets d emissió de gasos hivernacle. Expliqueu el significat dels dos conceptes següents: Embornals* En aquest context es consideren embornals o claveguerons de CO 2 els boscos, doncs en la seva producció de biomassa absorbeixen de l atmosfera una bona part d aquest gas. També els sòls, com a reservori de matèria orgànica. Compravenda de drets d emissió * sumideros La compravenda de drets d emissió és una fórmula pensada per a permetre als països industrialitzats de continuar (i fins i tot augmentar) les emissions de CO 2 i alhora permetre el desenvolupament dels països del 3r món. Consisteix en que aquests darrers països, si no emeten a l atmosfera totes les tones de CO 2 que tenen assignades, poden vendre aquests drets d emissió a altres països que estiguin interessats (1 punt) a. (0,5 punts) En què consisteix l efecte hivernacle? L'efecte hivernacle és l'escalfament que es produeix a l'atmosfera terrestre degut a la transparència que té l'atmosfera per la radiació visible, i a l'opacitat que presenten alguns dels seus gasos a la radiació infraroja. Aquesta darrera es deu al retorn en forma de calor de l'absorció de radiació visible des de la superfície de la Terra. b. (0,5 punts) Esmenteu dos efectes que es poden esperar en el cas que es donin les prediccions més pessimistes sobre l augment de l efecte hivernacle. 1 Augment del nivell del mar per la dilatació de l'aigua de mar i pel desglaçament dels gels assentats sobre terres fermes (Antàrtida, Alaska Groenlàndia, glaceres de les altes muntanyes). 2 Inundació de gran quantitat de sòl actualment molt poblat als deltes dels grans rius (Nil, Mississipí, Ganges, Mekong,...)

5 més... Fam per la pèrdua de sòl fèrtil. Grans desplaçament de població (lluites pel territori). Canvis climàtics que tindrien implicacions en canvis de l ús del sòl, particularment la transformació en deserts de terres actualment fèrtils. Extensió de malalties tropicals a latituds on actualment la temperatura atmosfèrica impedeix la seva difusió per manca del vector de transmissió (mosquits) en no trobar se en les seves temperatures òptimes, i que l'augment de la temperatura podria afavorir. Desglaçament d'alguns permafrost (sòls parcialment congelats) amb modificació de les condicions abiòtiques dels ecosistemes. Expansió de plagues. Extinció d espècies.... i totes aquelles altres que pugin tenir versemblança.