PROCÉS PARTICIPATIU EN EL MARC DE LA REVISIÓ DEL POUM DE SANTA COLOMA DE FARNERS. ENQUESTA DE PERCEPCIÓ CIUTADANA Informe de resultats

Transcripción

1 PROCÉS PARTICIPATIU EN EL MARC DE LA REVISIÓ DEL POUM DE SANTA COLOMA DE FARNERS ENQUESTA DE PERCEPCIÓ CIUTADANA Informe de resultats

2 CRÈDITS Realitzat per: Direcció i elaboració informe: Manel Gil López Amb el suport de: Espai d Anàlisi Social 2

3 INDEX CRÈDITS... 2 INDEX... 3 INTRODUCCIÓ... 4 ASPECTES METODOLÒGICS... 5 PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES... 7 PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L ENQUESTA MODEL DE CREIXEMENT CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ CREIXEMENT URBANÍSTIC DELS BARRIS ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI AL MEU BARRI SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI A LA CIUTAT HABITATGE ALÇADA DESITJABLE DELS HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ POLÍTICA MUNICIPAL D HABITATGE SOCIAL RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS MOBILITAT MITJÀ DE DESPLAÇAMENT HABITUAL PRINCIPALS ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE LA MOBILITAT APARCAMENT ESPAIS A PRESERVAR PRINCIPAL ESPAI NATURAL A PRESERVAR PRINCIPAL ELEMENT ARQUITECTÒNIC O MONUMENTAL A PRESERVAR EN RESUM...32 Espai d Anàlisi Social 3

4 INTRODUCCIÓ L Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha impulsat un procés participatiu en el marc de la revisió del planejament urbanístic del municipi; el POUM (Pla d Ordenació Urbanística Municipal). La realització del procés participatiu, encarregat a l empresa EDAS, integrada en l equip redactor del POUM, cerca incorporar els ciutadans i ciutadanes del municipi en la definició del model urbanístic a desenvolupar en els propers anys, treballant des d una perspectiva integral de municipi i procurant evitar els discursos particularistes. Per assolir els seus objectius, el procés incorpora diferents espais i mecanismes participatius. Un d aquests mecanismes ha estat la distribució d una enquesta de percepció entre la ciutadania, els resultats de la qual es presenten en aquest informe. L objectiu general de l enquesta ha estat incorporar als treballs de l equip redactor del POUM la percepció general dels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma de Farners, sobre quin és el present i quin hauria de ser el futur de diferents elements de la realitat urbanística del municipi, els quals poden veure s afectats per una nova normativa de l ordenació territorial del municipi. Aquesta informació serà un element més a tenir en compte per l equip redactor a l hora de realitzar la seva proposta per al futur planejament urbanístic. Les persones enquestades han estat consultades sobre aspectes com les formes i nivell de creixement, els usos del sòl, la necessitat d equipaments, l organització de la mobilitat, o l habitatge. L enquesta ha estat dissenyada per copsar també informació sobre els béns arquitectònics, culturals, ambientals i paisatgístics que cal preservar, segons la seva perspectiva. Per altra banda, la realització d una enquesta incorpora també un element de difusió del procés entre la ciutadania, alhora que reforça la voluntat que sigui un procés obert i plural, on tothom disposi d espais on poder dir la seva. Aquests han estat dos factors de gran importància a l hora de decidir la metodologia de distribució i recollida dels qüestionaris, prioritzant l accessibilitat a la mateixa del màxim nombre d habitants del municipi. Espai d Anàlisi Social 4

5 ASPECTES METODOLÒGICS fitxa tècnica de l enquesta Data de realització del 2 al 16 de febrer de Tipus d enquesta qüestionari estructurat pre-codificat. S han emprat dos mitjans per a la distribució i compliment dels qüestionaris: -Qüestionari per correu: S han distribuït dos qüestionaris en paper a cada una de les llars del municipi. El total de qüestionaris lliurats ha estat de 9.000, els quals, un cop complimentats, podien ser dipositats a diferents dependències municipals: Oficines de l Ajuntament, Biblioteca, Centre Assistència Primària, Pavelló Poliesportiu La Nòria, Escola d'adults, Oficina de Turisme, Local Social S.C.Residencial, Pavelló Poliesportiu Saioners, Llar de Jubilats. -Qüestionari web: s ha ofert la possibilitat d omplir també el qüestionari mitjançant un formulari web des de la pàgina web municipal. Àmbit municipi de Santa Coloma de Farners. Univers població resident al municipi. Mostra no s ha realitzat una selecció probabilística de la mostra de la població a entrevistar, sinó que tots els residents del municipi han tingut oportunitat de donar resposta a l enquesta. El fet de no haver seleccionat una mostra estadísticament representativa de la població impedeix que els resultats puguin ser inferits al conjunt de la població amb prou precisió. Es a dir, que els resultats reflecteixen el parer de les persones que han donat resposta a l enquesta i els representen a elles, no al conjunt de la població. Tota manera, aquests resultats ens permeten copsar el parer general, a mode de termòmetre social. Percentatge de resposta un cop finalitzat el treball de camp s han recollit un total de 497 qüestionaris vàlids. Aquests qüestionaris suposen un 4,35% del total dels habitants del municipi, segons dades del padró continu de l any Del total de qüestionaris vàlids recollits, 463 han estat rebuts a partir dels distribuïts a les llars per correu, i un total de 34 han estat rebuts a través del web. 1 Totes les respostes al qüestionari han estat realitzades per persones majors de 12 anys. La població total de 12 o més anys segons dades del padró continu era de habitants l any Segons aquestes dades, la taxa de resposta dels habitants de 12 o més anys hauria estat del 5,02%. Espai d Anàlisi Social 5

6 Guia per a la lectura de les taules Com a guia de lectura de les dades que apareixen a les diferents taules i gràfics de l informe, cal tenir present el següent: Totes les taules i gràfics han estat elaborats a partir de les dades i els resultats de l estudi, excepte aquells que fan referència a la població total del municipi, els quals provenen de dades oficials. A les taules i gràfics s especifica amb la indicació BASE el nombre total de respostes sobre les quals s han calculat els percentatges que hi apareixen. Les dades de les taules i els gràfics es donen en percentatges sobre el número total de respostes vàlides. Les no respostes No sap i No contesta s han desestimat, i no s inclouen a l anàlisi. La lectura de les taules és vertical si no s indica el contrari. En aquest cas s especificarà amb la llegenda LECTURA HORITZONTAL. En el cas de preguntes multirresposta, on la resposta es basa en l elecció d una o més opcions de resposta, es mostra en percentatge el total d entrevistats/des que han assenyalat cada una d elles. Per aquesta raó, el sumatori de totes les opcions serà superior a 100. Tractament de les dades obtingudes en funció del lloc de residència L informe ofereix l anàlisi de resultats d alguna de les variables recollides en funció del lloc de residència. Per a fer-ho s ha optat per fer agrupacions segons zones de proximitat geogràfica dels catorze barris del municipi, entenent que la percepció respecte el territori i el seu urbanisme està condicionada pel lloc de residència. Aquesta decisió ha estat pressa per tal de facilitar el tractament de les dades i poder així oferir resultats més entenedors. L agrupació realitzada ha estat la següent: 1. Centre (inclou Zona Geriàtric) 2. Urbanitzacions (inclou Can Ferragut, Can Oliveras, Ctra. Anglès, Sol Ixent i Masserra) 3. Santa Coloma Residencial 4. Pla del Cementiri 5. Poblenou ( inclou Can Xumetra, Zona Institut i Veïnat de Vall) 6. Can Malladó i Can Camps Espai d Anàlisi Social 6

7 PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES El fet d adreçar l enquesta al conjunt de la població, per recollir el seu parer sense seleccionar prèviament una mostra aleatòria proporcional de la mateixa, dóna lloc a que només doni resposta una part de la població. Per aquesta raó, i per comprovar fins a quin punt són diferents la població enquestada de la població total, en aquest apartat es compara la distribució de totes dues poblacions, en funció d algunes variables sociodemogràfiques bàsiques. Les dades referents al total de la població han estat consultades a l Idescat i provenen del Padró continu de l any 2008, en el cas del sexe i l edat. En el cas del nivell formatiu s han tingut en compte les dades del Cens de l any 2001, darreres dades oficials actualitzades. Els principals factors demogràfics dels quals es disposa informació per a realitzar un estudi comparatiu són: Sexe En funció del sexe, la distribució de les persones que han participat responent el qüestionari ha estat similar a la proporció que es dóna a la població total. Tot i així es copsa una mínima diferència, donat que l enquesta ha estat resposta per un 2,0% de població femenina superior a la registrada al padró municipal. Taula 1. Comparativa de la població del municipi i de la població que ha respost a l enquesta, en funció del sexe SEXE Població total Percentatge Població entrevistada Homes 51,60 49,6 Dones 48,40 50,4 Total Base: Població total: habitants (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 486 persones entrevistades han facilitat aquesta dada Espai d Anàlisi Social 7

8 Edat Pel que fa a l edat de les persones que han donat resposta a l enquesta, la proporció és diferent a la de la població general, sobretot en alguns dels grups d edat. Així doncs, es comprova que en els trams d edat d entre 30 i 44 anys i els de 65 i anys i més, les diferències registrades en la proporció dels participants a l enquesta respecte a la distribució a la població total són mínimes. En canvi, es registren diferències més importants en els altres dos grups d edat. Així, el percentatge de persones d entre 45 i 64 anys supera en més d onze punts percentuals a la proporció d aquest grup en el conjunt de la població. El contrari passa en el cas dels joves entre 15 i 29 anys els quals, tot i haver pres part amb gairebé una de cada deu enquestes recollides, no assoleixen la mateixa proporció que es dóna al conjunt de la població. Gràfic 1. Comparativa d entrevistats/des i de la població del municipi segons el grup d edat 45,00 40,00 38,3 35,00 31,87 33,5 30,00 27,16 25,00 20,00 15,00 10,00 22,83 9,9 18,13 18,3 Població SCF Enquesta 5,00 0,00 Entre 15 i 29 anys Entre 30 i 44 anys Entre 45 i 64 anys 65 anys i més Base: Població total: habitants majors de 14 anys (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 464 persones entrevistades majors de 14 anys han facilitat aquesta dada 2. 2 La major part dels enquestats no inclosos en aquestes xifres corresponen a 32 enquestats/des que no han facilitat aquesta dada. L altre persona enquestada no inclosa és menor de 15 anys. Espai d Anàlisi Social 8

9 Nivell d instrucció En relació al nivell d estudis es registren les majors diferències entre la població que ha donat resposta al qüestionari i la població total del municipi, segons dades del Cens de població de l any En aquest cas es comprova que la possibilitat de respondre a l enquesta ha estat més ben acollida entre el col lectiu amb estudis universitaris que entre la resta de col lectius. El percentatge de persones enquestades que tenen un nivell formatiu d estudis superiors ha estat molt superior a la seva presència real a la població, mentre que la participació de persones de la resta de nivells formatius ha estat inferior a la seva presència en el global de la població. Gràfic 2. Comparativa d entrevistats/des i de la població del municipi segons el nivell d instrucció 50,00 45,00 46,5 40,00 35,00 33,2 36,6 33,2 30,00 25,00 20,00 27,5 Població SCF Enquesta 15,00 10,00 12,0 8,3 5,00 0,00 2,7 Sense titulació Primer grau Segon grau Universitaris Base: Població total: habitants (Font: Idescat. Cens 2001) Enquesta: 476 persones entrevistades han facilitat aquesta dada Espai d Anàlisi Social 9

10 Barri de residència En relació al lloc de residència dels participants a l enquesta, s obté la següent distribució dels qüestionaris recollits: Taula 2. Distribució d entrevistats/des en funció del barri de residència BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge Centre ,33 Santa Coloma Residencial 51 11,38 Urb. Can Xumetra 31 6,92 Zona Institut 26 5,80 Urb. Can Malladó 25 5,58 Urb. Can Camps 19 4,24 Pla del Cementiri 17 3,79 Urb. Can Oliveras 13 2,90 Masserra 11 2,46 Urb. Sol Ixent 9 2,01 Urb. Can Ferragut 8 1,79 Zona Geriàtric 7 1,56 Urb. Ctra. d'anglès 6 1,34 Veïnat de Vall 4 0,89 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada La distribució segons la zona de residència utilitzada a l informe, és la següent: Taula 3. Distribució d entrevistats/des segons la zona de residència BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge Centre ,9 Poblenou 61 13,6 Santa Coloma residencial 51 11,4 Urbanitzacions 47 10,5 Can Malladó i Can Camps 44 9,8 Pla del Cementiri 17 3,8 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada Espai d Anàlisi Social 10

11 PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L ENQUESTA 1. MODEL DE CREIXEMENT Per tal d establir quin és el posicionament de la població enquestada respecte la necessitat de creixement del municipi, s han introduït dues preguntes al qüestionari: 1.1. Creixement de la població Els resultats obtinguts indiquen que la majoria de les persones enquestades manifesten la seva preferència per un creixement de la població moderat i controlat. Aquesta opció ha estat assenyalada per gairebé dues terceres parts d entrevistats/des (61,46%). En segon lloc, un 27,59% d entrevistats/des manifesten que caldria limitar el creixement de la població. En darrer terme, es manifesta un 10,95% considerant que no caldria limitar el creixement de la població. Gràfic 3. Posicionament respecte el creixement de la població al municipi No s ha de limitar el creixement de la població 10,95% S ha de limitar el creixement de la població 27,59% El creixement de la població ha de ser moderat i controlat 61,46% Base: 493 persones entrevistades han facilitat aquesta dada No es registren diferències significatives respecte aquesta opinió en funció del perfil dels participants: sexe, edat, nivell formatiu o barri de residència. Espai d Anàlisi Social 11

12 1.2. Creixement urbanístic dels barris La segona pregunta referida a un potencial creixement del municipi, mostra la postura polaritzada de la població entrevistada respecte la possibilitat de creixement urbanístic dels barris: - Segons les respostes recollides, un 52,09% d enquestats/des es manifesta d acord respecte a la possibilitat que els barris puguin desenvolupar un creixement urbanístic, mitjançant el qual sigui possible acollir la nova població que pugui arribar en el futur. Per a un 32,92% del total d entrevistats/des, aquest creixement s hauria de produir mitjançant un augment de les densitats de les zones ja urbanitzades. En canvi, per a un 19,17% del total, aquest creixement s hauria de produir a partir de l increment de l ocupació del sòl, encara que això pugui suposar la pèrdua d espais agrícoles. - Per altra banda, un 47,92% ha manifestat que els barris no haurien de créixer urbanísticament. Aquest posicionament és defensat majoritàriament per aquells que s oposarien a un augment de la població, però també per gairebé 4 de cada 10 persones que manifesten que s hauria d establir algun tipus de control pel creixement poblacional. Gràfic 4. Posicionament respecte el creixement urbanístic dels barris No créixer urbanísticament 47,92% Créixer en extensió, encara que es perdin espais agrícoles 19,17% Créixer en densitat, encara que s'incrementin nombre d'habitatges 32,92% Base: 480 persones entrevistades han facilitat aquesta dada Espai d Anàlisi Social 12

13 2. ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR La urbanització i millora de l aspecte dels carrers ha estat considerada pels entrevistats/des la principal actuació de caire urbanístic a dur a terme en el municipi. Gairebé la meitat d entrevistats/des (49,39%) que han donat resposta a aquesta qüestió, han assenyalat com a mínim aquesta opció. En segon lloc destaca un 45,71% d entrevistats/des que consideren que cal intervenir en la millora de les vies d accés a la ciutat. La resta d opcions de resposta possibles han estat recolzades per aproximadament tres de cada deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió: Convertir tot l espai de la riera en un parc-passeig (29,80%), Millorar i ampliar els parcs i places públiques (29,18%), Convertir la zona centre del poble en zona de vianants (28,78%). Gràfic 5. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar Convertir la zona centre del poble en zona de vianants; 28,78% Millorar i ampliar els parcs i places públiques; 29,18% Convertir tot l'espai de la riera en un parcpasseig; 29,80% Millorar les vies d'accés a la ciutat; 45,71% Urbanitzar i millorar l'aspecte dels carrers; 49,39% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% Pregunta multirresposta. Base: 490 entrevistats/des que han donat un total de 896 respostes Espai d Anàlisi Social 13

14 La següent taula permet comprovar quines han estat les preferències de les persones enquestades en funció de la zona de residència, destacant que, en general, a les zones més allunyades del centre es prioritzaria en primer lloc la millora de les vies d accés al municipi, mentre que a les zones més properes al centre es prioritzarien les actuacions d urbanització i millora de l aspecte dels carrers. Taula 4. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar, en funció de la zona de residència Zona de residència Principal actuació a desenvolupar Centre Urbanitzacions Santa Coloma Residencial Pla del Cementiri Poblenou Can Malladó i Can Camps Millorar les vies d accés a la ciutat 32,43 53,19 74,51 11,76 63,93 50,00 Millorar i ampliar els parcs i places públiques Urbanitzar i millorar l aspecte dels carrers 30,63 25,53 31,37 41,18 22,95 31,82 54,05 31,91 33,33 52,94 50,82 54,55 Convertir tot l espai de la riera en un parcpasseig 27,48 42,55 31,37 41,18 29,51 34,09 Convertir la zona centre del poble en zona de vianants 37,84 21,28 11,76 41,18 22,95 13,64 Pregunta multirresposta. Base: 442 entrevistats/des que han donat un total de 809 respostes Espai d Anàlisi Social 14

15 3. NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS La demanda de serveis i equipaments per cobrir les principals necessitats dels ciutadans i ciutadanes, ha estat també un dels objectius a copsar mitjançant el treball d enquestació. En aquest sentit, el qüestionari recollia en dues preguntes l opinió dels entrevistats i entrevistades respecte els serveis i/o equipaments més necessaris al seu barri de residència i també per al conjunt de la ciutat Servei/equipament més necessari al meu barri Segons els resultats obtinguts, els principals serveis requerits als barris són els relacionats amb les actuacions a la via pública, ja sigui amb l asfaltat dels carrers, la millora i ampliació de les voreres, la creació de zones de vianants, l arranjament d espais públics específics i del mobiliari urbà, o el soterrament de serveis, especialment els contenidors de residus. A continuació d aquestes demandes, es situa la petició de més espai destinat a l aparcament gratuït, l augment de zones verdes i parcs infantils, la millora de la neteja a la via pública i la demanda de major vigilància i seguretat. També es registren peticions d ampliació del transport públic, tant pel que fa a la creació de noves línies, com en horaris i freqüències de pas. També es recullen manifestacions sobre la necessitat d actuacions per millorar l ordenació viària, així com la creació de noves infrastructures que millorin la vialitat, com noves vies, nous accessos o canvis en el sentit de circulació d algunes vies, per exemple. En relació als espais educatius es recullen demandes relatives a la millora i remodelació dels espais existents, així com la petició de nous equipaments. També es recullen necessitats respecte a l ampliació de l oferta comercial d algunes zones, l augment del control sobre les infraccions en el trànsit i l aparcament indegut, serveis sanitaris i equipaments esportius. En l apartat d altres han estat recollides qüestions com la millora de la comunicació dels actes públics, major control de la contaminació acústica, millora del servei de correus i altres qüestions puntuals. Espai d Anàlisi Social 15

16 El següent gràfic representa les principals demandes en funció del barri de residència dels enquestats i enquestades. Gràfic 6. Principals serveis i equipaments necessaris al barri de residència Ambulatori / CAP 3,4% Control trànsit i aparcament incorrectes 4,1% Equipaments esportius 2,6% Tot 1,6% Res 1,6% Asfaltat de carrers, voreres amples, zones per a vianants, 16,5% Altres 4,7% Serveis/equipame nts educatius i culturals 4,9% Ordenació i noves infrastructures viàries 4,9% Espais comercials 4,9% Millora transport públic 5,2% Vigilància i seguretat 6,5% Neteja via pública, escombraries i reciclatge 6,5% Actuacions de millora de la via pública i del mobiliari urbà 16,3% Aparcament 9,3% Parcs infantils, noves zones verdes i urbanitzar existents 7,2% Base: 387 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 3 La següent taula recull les principals demandes recollides pel que fa als serveis i equipaments assenyalats com a necessaris en funció de la zona de residència. 3 Del total de 110 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d un total de 92 persones. D aquestes el 55,4% resideixen al centre, un 14,1% a Urbanitzacions, un 13% a la zona Poblenou, un 7,6% a Can Malladó i Can Camps, un 5,4% al Pla del Cementiri i un 4,3% a Santa Coloma Residencial. Espai d Anàlisi Social 16

17 Taula 5. Principals serveis i equipaments necessaris, en funció de la zona de residència Asfaltat de carrers, voreres amples, zones per a vianants, Actuacions de millora de la via pública i del mobiliari urbà Centre Urbanitzacions Santa Coloma Residencial Pla del Cementiri Poblenou Can Malladó i Can Camps 20,3 8,8 4,3 25,0 16,3 16,2 16,9 23,5 6,4 8,3 14,3 21,6 Aparcament 15,8 2,9 0,0 0,0 6,1 0,0 Parcs infantils, noves zones verdes i urbanitzar existents Neteja via pública, escombraries i reciclatge Vigilància i seguretat 10,2 17,6 0,0 8,3 0,0 5,4 5,1 5,9 12,8 0,0 10,2 2,7 5,6 5,9 12,8 16,7 6,1 0,0 Millora transport públic 1,1 0,0 23,4 0,0 0,0 16,2 Espais comercials 4,0 5,9 8,5 0,0 6,1 8,1 Ordenació i noves infrastructures viàries 2,3 11,8 2,1 0,0 8,2 10,8 Serveis/equipaments educatius i culturals 5,1 0,0 4,3 0,0 10,2 5,4 Altres 2,3 0,0 8,5 8,3 10,2 2,7 Control trànsit i aparcament incorrectes 3,4 8,8 0,0 16,7 2,0 10,8 Ambulatori / CAP 5,1 2,9 2,1 8,3 2,0 0,0 Equipaments esportius Manca tot tipus de serveis 0,6 2,9 6,4 8,3 4,1 0,0 1,7 2,9 0,0 0,0 4,1 0,0 No cal res 0,6 0,0 8,5 0,0 0,0 0,0 Base: 356 entrevistats/des. 31 entrevistats/des no han facilitat el barri de residència. Nombre d entrevistats/des; Centre (187) ; Poblenou (50); Urbanitzacions (43); Can Malladó i Can Camps (39); Santa Coloma Residencial (29); Pla del Cementiri (15) Espai d Anàlisi Social 17

18 3.2. Servei/equipament més necessari a la ciutat Els serveis i equipaments que major demanda generen per al conjunt de la ciutat, entre les persones que han respost el qüestionari, són els de caràcter sanitari, bé sigui amb l ampliació de serveis i especialitats al CAP, bé sigui amb la demanda de la construcció d un hospital comarcal. En aquest sentit s han manifestat un 21,6% de les persones que han donat resposta a aquesta qüestió. En segon i tercer lloc es situen aquelles demandes que també han estat més sol licitades en els barris, és a dir, l aparcament gratuït i la millora i asfaltat de vies i carrers. En quart lloc es situa la demanda de millores en el transport públic urbà i també interurbà, tant respecte l autobús com el tren. A continuació apareix la demanda de millora de l oferta cultural i de lleure del municipi, aspecte assenyalat per un 7,6% d entrevistats/des, seguits per un 7,1% d enquestats/des que destaquen necessàries millores en la vialitat del municipi, mitjançant millores en els accessos als barris i al centre, construcció de noves rotondes o la implantació de carrils bici. Altres serveis i equipaments assenyalats en menor mesura com a necessaris per al municipi són els relacionats amb l esport, locals socials per a entitats i ciutadania, major vigilància i seguretat, millora i ampliació de les zones verds i parcs infantils, demanda d indústria i de més oportunitats de treball en el municipi, millora de l oferta comercial, millora de la neteja de la via pública i de la recollida de les escombraries i nous equipaments i serveis educatius. En l apartat d altres podem trobar referències a la necessitat de convertir a Santa Coloma de Farners en la segona ciutat de Girona, a la necessitat de controlar els animals que hi ha al carrer (gats i gossos), la demanda d aparcaments per a bicicletes o d un servei de grua, entre d altres. El següent gràfic representa les principals demandes dels entrevistats i entrevistades pel que fa a serveis i equipaments necessaris per a Santa Coloma de Farners en el seu conjunt. Espai d Anàlisi Social 18

19 Gràfic 7. Principals serveis i equipaments necessaris a Santa Coloma de Farners Incrementar indústria per ampliar oferta de treball 2,5% Millorar oferta comercial 2,5% Millorar neteja i recolllida escombraries 2,3% Equipaments educatius 1,5% Tot 1,0% Millorar zones verdes i parcs infantils 2,8% Vigilància i seguretat 3,3% Aparcament 16,2% Asfaltat de carrers, zones per a vianants, 11,7% Locals socials 3,8% Equipaments esportius 3,8% Ampliar especialitats i serveis de l'ambulatori 10,9% Altres 4,1% Hospital comarcal 10,7% Millora vialitat 7,1% Millorar oferta cultural i de lleure 7,6% Millora transport públic urbà i interurbà 8,1% Base: 394 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 4 4 Del total de 103 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d un total de 85 persones. D aquestes el 48,2% resideixen al centre, un 25,9 % a Santa Coloma Residencial, un 12,9% a la zona Poblenou, un 5,9% a Can Malladó i Can Camps, un 4,7% a Urbanitzacions i un 2,4% al Pla del Cementiri. Espai d Anàlisi Social 19

20 4. HABITATGE La qüestió de l habitatge ha estat recollida mitjançant dues qüestions. La primera copsa el parer dels entrevistats i entrevistades en relació a quines alçades serien desitjables en els habitatges de nova construcció. La segona està centrada en determinar el parer dels mateixos respecte quin hauria de ser l objectiu de la política municipal d habitatge social Alçada desitjable dels habitatges de nova construcció La majoria de les persones que han donat resposta a aquesta qüestió opten pel manteniment dels límits que estableix el Pla General vigent pel que fa referència a les alçades dels habitatges de nova construcció. Així doncs, prop de dos de cada tres entrevistats/des (63,4%) manifesten que caldria mantenir la tipologia actual de planta baixa més tres o quatre pisos, en la nova construcció. L opció de permetre la construcció d edificacions de més alçada de la permesa actualment es redueix a una mica més d un de cada deu entrevistats/des, mentre que gairebé una quarta part optaria per reduir l alçada en la nova construcció. Gràfic 8. Alçada desitjable per a la nova construcció Cal limitar el nombre de plantes (PB+2 o excep. +3) 24,9% S'ha de permetre la construcció de més alçades 11,6% Cal mantenir tipologia actual (PB+3 o excep. +4) 63,4% Base: 481 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 20

21 4.2. Política municipal d habitatge social Entre les tres possibilitats de resposta, més de tres quartes parts d enquestats/des es manifesten en el sentit que l Ajuntament ha d impulsar una política municipal per a la promoció d habitatge social a Santa Coloma de Farners. Entre aquestes persones són majoria aquelles que consideren que la política municipal relacionada amb la promoció d habitatge social en el municipi hauria de potenciar una oferta assequible d habitatges de compra (41,7%), per davant de l oferta de lloguer. Tot i així, aquesta segona opció ha estat assenyalada per un terç d entrevistats/des (34,3%). Per altra banda, gairebé una quarta part d enquestats/des manifesta que l Ajuntament no hauria d incidir en el mercat de l habitatge. Gràfic 9. Política municipal en la promoció d habitatge social L'ajuntament no hauria d'incidir en el mercat d'habitatge 23,9% L'Ajuntament hauria de potenciar l'oferta de pisos de lloguer assequible 34,3% L'Ajuntament hauria de potenciar l'oferta d'habitatges de compra assequible 41,7% Base: 472 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 21

22 5. RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS En relació als usos del sòl s ha introduït en el qüestionari una pregunta específica, amb la qual s ha volgut establir el posicionament de la població que ha donat resposta al qüestionari respecte a les reserves de sòl per a usos industrials. En aquest sentit, el posicionament de la major part de les persones enquestades indica que la reserva de sòl per a usos industrials seria suficient per a les necessitats del municipi. Sis de cada deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió es manifesta en aquest sentit, mentre que un 14,63%, fins i tot considera que caldria reduir el sòl que està previst per aquesta finalitat. Per altra banda, una quarta part d entrevistats/des consideren que caldria augmentar la reserva de sòl destinat a usos industrials per fer front a un potencial augment de l activitat industrial en el municipi. Gràfic 10. Posicionament respecte a la reserva de sòl per a usos industrials 70,00 60,00 60,25 50,00 40,00 30,00 25,26 20,00 14,49 10,00 0,00 La reserva de sòl per a usos industrials és excessiva La reserva de sòl per a usos industrials és suficient La reserva de sòl per a usos industrials és insuficient Base: 483 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 22

23 6. MOBILITAT La mobilitat, la necessitat de desplaçament en el territori, és un element que condiciona diversos aspectes de la vida de les persones, i també influeix en l urbanisme i en la seva planificació. Per aquesta raó el qüestionari ha volgut recollir algunes dades sobre hàbits de la població respecte als mitjans habituals per als seus desplaçaments, així com la seva percepció sobre possibles actuacions futures a desenvolupar al respecte Mitjà de desplaçament habitual A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del municipi, es pot establir que el model de mobilitat de la població enquestada està caracteritzat per la combinació de principalment dos modes de transport: els desplaçaments a peu i els desplaçaments en cotxe. En aquest sentit, els desplaçaments de la població enquestada per realitzar activitats diàries, com són anar a treballar, anar a l escola, anar al metge i fer la compra, es realitzen principalment a peu, amb un 48,55% del total de respostes recollides. En segon lloc es situa la utilització del cotxe, amb un 44,39% de les respostes. La resta de modes de transport esmentats reflecteixen un ús molt inferior respecte al total de desplaçaments: un 4,30% de les respostes en el cas de la bicicleta, un 2,21% en el cas del transport públic i un 0,49% en el cas de la moto. Gràfic11. Forma de desplaçament habitual: anar a treballar, escola, comprar o metge En transport públic; 2,17 En moto; 0,68 En bici; 4,22 A peu; 48,55 En cotxe; 44,39 Pregunta multirresposta. Base: respostes recollides d un total de 491 persones enquestades Espai d Anàlisi Social 23

24 A partir de l anàlisi de la informació recollida en funció de la zona de residència de les persones enquestades, es comprova que la mobilitat de les famílies està condicionada pel lloc de residència. Així doncs, per exemple a les zones del centre de la vila o dels barris més propers al centre, els desplaçaments a peu tenen una major importància respecte aquells que es realitzen habitualment en cotxe. En canvi, la població enquestada de les zones més allunyades del centre fan un major ús del vehicle privat per als seus desplaçaments habituals, igualant i fins i tot superant els desplaçaments que es realitzen a peu. Taula 6. Principal forma de desplaçament utilitzada en funció de la zona de residència Forma de desplaçame nt habitual Centre Urbanitzacions Zona de residència Santa Coloma Residencial Pla del Cementiri Poblenou Can Malladó i Can Camps A peu 63,65 27,81 8,22 55,93 43,83 22,78 En cotxe 30,43 68,64 74,66 42,37 42,98 72,15 En bici 4,35 2,96 1,37 1,69 11,06 1,27 En transport públic 1,33 0,59 13,70 0,00 0,85 1,27 En moto 0,24 0,00 2,05 0,00 1,28 2,53 Total Base: respostes de 444 entrevistats/des que han donat resposta a aquesta qüestió Un factor que també cal destacar en relació a la mobilitat de la població enquestada, a partir dels resultats resumits a la taula anterior, és que del total de desplaçaments en transport públic la major part es concentren en persones residents, o bé a Santa Coloma Residencial o bé a la zona del centre. La utilització de diferents modes de transport també està condicionada per altres variables de caràcter sociodemogràfic. Segons això, el cotxe és utilitzat en major mesura pels col lectius més joves, i també l utilitzen més els homes que les dones, per a qualsevol tipus de desplaçament. Espai d Anàlisi Social 24

25 L anàlisi dels mitjans de desplaçament utilitzats per a cada una de les activitats esmentades anteriorment, permet comprovar que el desplaçament a peu és el principal mode utilitzat per als desplaçament per motiu d estudis, anar al metge i fer compres. En canvi, en els casos de desplaçaments per anar a treballar, el cotxe és el mitjà més utilitzat, sobretot per aquelles persones que no resideixen a la zona centre. Taula 7. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a treballar Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà En cotxe 61,9 % Mode de transport utilitzat per anar a treballar A peu 35,1 % En bici 5,5 % En transport públic 2,3 % En moto 1,5 % Pregunta multirresposta. Base: 399 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió La resta de desplaçaments per a la realització d activitats diàries són principalment realitzats a peu, però els resultats indiquen de nou que la mobilitat està condicionada pel lloc de residència. Així doncs, per aquells que no resideixen al centre o en les zones més properes, l ús del cotxe és molt més elevat per efectuar aquestes activitats diàries. Taula 8. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a l escola Mode de transport utilitzat per anar a l escola Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà A peu 61,0 % En cotxe 38,7 % En transport públic 3,3 % En bici 2,6 % En moto 0,4 % Pregunta multirresposta. Base: 269 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 25

26 Taula 9. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a comprar Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà A peu 64,8 % Mode de transport utilitzat per anar a comprar En cotxe 42,3 % En bici 5,5 % En transport públic 2,3 % En moto 0,4 % Pregunta multirresposta. Base: 471 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió Taula 10. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar al metge Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà A peu 52,5 % Mode de transport utilitzat per anar al metge En cotxe 49,5 % En bici 4,1 % En transport públic 1,9 % En moto 0,6 % Pregunta multirresposta. Base: 463 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió 6.2. Principals actuacions per a la millora de la mobilitat A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del municipi, es manifesta que les principals actuacions per a millorar la mobilitat dels ciutadans s haurien de centrar en la millora de la xarxa de transport públic, tant amb els municipis de l entorn com per als desplaçaments de caràcter intern dins del municipi. En aquest sentit es manifesta un 60,64% d enquestats/des, tot i que es Espai d Anàlisi Social 26

27 considera prioritària l ampliació del servei amb els municipis de l entorn (38,11%), abans que la creació de la xarxa de transport intern (22,53%). En segon lloc, destaca la demanda de la creació d una xarxa de carril bici per a tot el municipi, opció assenyalada per un 28,21% de les persones que han donat resposta al qüestionari. En darrer terme es recull el parer de l 11,16% d enquestats/des que manifesten que les actuacions a realitzar haurien de ser per tal de facilitar encara més l ús del vehicle particular. Gràfic 12. Principals actuacions a desenvolupar per millorar la mobilitat Facilitar l'ús del vehicle particular 11,16 Crear xarxa de transport públic intern per tot el municipi 22,53 Crear xarxa de carril bici per tot el municipi 28,21 Millorar xarxa de transport públic amb municipis entorn 38,11 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00 45,00 Base: 475 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Juntament amb aquestes valoracions, en relació a les actuacions a realitzar per millorar la mobilitat al municipi, cal tenir en compte també les aportacions al respecte, recollides en altres preguntes del qüestionari. En aquestes es reflecteix l interès dels ciutadans enquestats/des per millorar també la mobilitat dels vianants, amb la demanda d arranjament i ampliació de voreres i la demanda de creació de zones de vianants, sobretot al centre de la vila. Espai d Anàlisi Social 27

28 6.3. Aparcament La major part de les persones enquestades, independentment de la zona de residència, consideren que l espai destinat a aparcament en el centre del municipi actualment és insuficient per a les necessitats de la població. Gairebé dos de cada tres persones enquestades es manifesten en aquest sentit (65,31%). La tercera part d enquestats/des que resta considera que l espai destinat actualment a aparcament en el centre és suficient per a les necessitats de la població. En relació a aquesta percepció tampoc es detecten diferències d opinió en funció de la zona de residència de les persones enquestades. En canvi, la totalitat de persones (2,19% del total d enquestats/des) que consideren que l espai destinat a aparcament en el centre, són persones que resideixen a la zona centre. El següent gràfic il lustra la resposta recollida en relació a aquesta qüestió. Gràfic 13. Consideració respecte l espai destinat a aparcament al centre Aparcament excessiu 2,04% Aparcament suficient 32,65% Aparcament insuficient 65,31% Base: 490 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 28

29 7. ESPAIS A PRESERVAR En darrer terme, el qüestionari havia de permetre recollir informació de la ciutadania relativa a la identificació dels espais naturals i el patrimoni arquitectònic que caldria preservar Principal espai natural a preservar Les preferències de les persones enquestades respecte a l espai que primordialment caldria preservar es troben en relació al Parc de Sant Salvador, donat que un 71,55% de les persones enquestades n han fet referència. En segon lloc, es situa l entorn de les rieres com a espai a recuperar i preservar per al municipi, assenyalat per un 17,51% d entrevistats/des. També cal destacar la necessitat de preservar tot l entorn de muntanya i natural característic del municipi, aspecte assenyalat per un 6,78% d enquestats/des. La següent taula recull totes les respostes a aquesta qüestió, en la qual a més es poden identificar nombrosos espais característics del municipi per a preservar. Espai d Anàlisi Social 29

30 Taula 11. Principal espai natural a preservar Espai natural a preservar % de persones enquestades Parc de Sant Salvador 71,27 Entorn de les rieres 17,49 Tots els espais naturals i boscos 7,13 Massís de Farners 4,54 Entorn de muntanya 4,54 Castell de Farners 2,38 Zona del Rocar 1,94 Zona del balneari 1,30 Espais verds i entorn del poble 1,30 Font Picant 1,08 Entorn agrícola 0,86 Camí dels Banys 0,86 Guilleries 0,65 Ruta 10 ermites 0,65 Arbres 0,65 Rius (L'Esplet i Frares) 0,65 Zona entre Sant Salvador i Castanyet 0,43 Horts 0,43 Vinyes (darrera la Farian) 0,43 Zona sorrera 0,43 Zona de Castanyet 0,43 Gorga d'en Vila i Farners 0,43 Calxifra fins a Riudarenes 0,22 Sta. Coloma Residencial 0,22 Bosc de Rodalies 0,22 Entorn des de Sta. Coloma fins a Can Masaguer- Can Caselles 0,22 La plana del Veïnat d'avall 0,22 Camins rurals 0,22 Pregunta multirresposta. Base: 490 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 30

31 7.2. Principal element arquitectònic o monumental a preservar Segons els resultats obtinguts, són múltiples els espais patrimonials a preservar. De tots ells destaquen per als enquestats/des el Castell de Farners, l església i el seu entorn, i l Ermita de Farners, a més de tots els edificis catalogats i amb especial significació per al municipi, entre els quals es troben diverses cases modernistes, masies i cases pairals. Taula 12. Principal element arquitectònic o monumental a preservar Element arquitectònic o monumental % de persones enquestades Castell de Farners 22,02 Tots els edificis catalogats 20,54 Conjunt campanar i església 15,18 Ermita de Farners 10,71 Casc antic 7,14 Esglésies i ermites del terme municipal 4,46 Plaça de Farners 3,57 Fonts (Sant Sebastià, Sant Salvador,...) 2,38 Can Gallart 1,79 Llar de jubilats 1,49 Biblioteca 1,19 Can Gironès 0,89 Monument Glòria Morera 0,60 Església de Sant Sebastià 0,60 Sant Pere Cercada 0,60 Edifici de La Caixa 0,60 Escola de Sant Salvador d'horta 0,60 Ca l Huix /Vent d Aram 0,60 Plaça Sardana 0,60 Sant Marçal 0,60 Façanes d edificis antics 0,30 Subirats 0,30 Can de Prat 0,30 Carrer Major 0,30 Termes Orion 0,30 Places públiques 0,30 Plaça del Firal 0,30 Can Prat 0,30 El convent de les monges (Cor de Maria) 0,30 Tipologia cases barates del Poblenou 0,30 Casa Salvador Espriu 0,30 El cementiri 0,30 Sant Miquel de Cladells 0,30 Base: 336 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió Espai d Anàlisi Social 31

32 8. EN RESUM... La major part de les persones enquestades prefereixen un creixement moderat i controlat de la població del municipi. El posicionament respecte a com s hauria d absorbir aquest potencial creixement de població està polaritzat: tot i que majoritàriament es contempla la possibilitat de créixer urbanísticament, sobretot augmentant la densitat enquesta de percepció ciutadana sobre urbanisme de les zones urbanitzades, gairebé la meitat d enquestats/des considera que no hauria d haver cap tipus de creixement urbanístic dels barris. En relació a les actuacions urbanístiques a desenvolupar en el municipi per la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, les persones enquestades consideren prioritària la urbanització i millora de l aspecte dels carrers i la millora dels accessos a la ciutat. La consulta oberta sobre els serveis i/o equipaments més necessaris per al municipi ens indica que els enquestats/des consideren que Santa Coloma de Farners hauria d ampliar els seus serveis mèdics i sanitaris, asfaltar i condicionar carrers i voreres, augmentar l espai destinat a l aparcament al centre, i millorar el transport intern i amb l entorn. Les demandes a nivell de barri prioritzen les actuacions per la millora de la via pública, la demanda d espai destinat a aparcament i la demanda de major vigilància i seguretat en algunes zones del municipi. En relació a l habitatge s ha consultat sobre dos aspectes: Els enquestats/des han considerat majoritàriament que en la nova construcció caldria mantenir les alçades que estableix el planejament vigent. I pel que fa a la política municipal en matèria d habitatge social, es considera majoritàriament que caldria potenciar l oferta d habitatge de compra assequible. Espai d Anàlisi Social 32

33 Pel que fa a la reserva de sòl destinat a usos industrials, la majoria d enquestats/des considera que la reserva actual és suficient per fer front a la futura demanda. Respecte a la mobilitat, el model de mobilitat del municipi que es desprèn de les respostes de les persones entrevistades es caracteritza per la combinació de principalment dos modes de desplaçament enquesta de percepció ciutadana sobre urbanisme diferents: desplaçaments a peu i desplaçaments en cotxe. Els desplaçaments a peu són majoritaris per anar a comprar, a l escola o al metge. En canvi els desplaçaments al lloc de treball es realitzen principalment mitjançant el cotxe. De tota manera, la mobilitat està condicionada pel lloc de residència, de manera que es detecta un major ús del cotxe per a totes les activitats quotidianes a les zones més allunyades del centre. En relació a les actuacions a dur a terme per millorar la mobilitat al municipi, destaca la demanda de la millora de la xarxa de transport públic, la creació d una xarxa de carril bici que connecti els barris entre sí i també la millora de voreres i creació d espais per a vianants a la zona del centre. Respecte a l oferta d aparcament al centre, majoritàriament la població enquestada considera que és insuficient per a la demanda existent. En darrer terme, les persones enquestades han destacat la necessitat de preservar principalment espais naturals com el Parc Sant Salvador, les rieres i el seu entorn, així com tot l entorn de muntanya que caracteritza el paisatge del municipi. En relació al patrimoni arquitectònic, els principals espais a preservar serien el castell i l ermita de Farners, els edificis catalogats i el conjunt del campanar i l església del municipi. Espai d Anàlisi Social 33