DOSSIER DE L'ALUMNAT MÚSICA 1r ESO CURS 2014/15

Transcripción

1 DOSSIER DE L'ALUMNAT MÚSICA 1r ESO CURS 2014/15

2 UNITAT 1: SO/RENOU/SILENCI So: És la sensació que notem, quan ens arriben a l'oïda, les vibracions anomenades ones sonores, que són transmeses a través d'un medi (normalment l'aire). El so són ones sonores ordenades i regulars. Renou: És un so o conjunt de sons mesclats, desordenats i irregulars. Diem, que ens resulta molest. Silenci: És l'absència de so i de soroll. No hi ha vibració. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA La contaminació acústica és la contaminació que altera les condicions de so normals del medi ambient en una zona determinada. I que pot produir efecte negatius sobre la salut de les persones. PER QUÈ ES 1. UN COS QUE VIBRI PRODUEIXI UN SO 2. UN MEDI QUE TRANSPORTI LES ONES SONORES 3. I UN RECEPTOR QUE REB EL SO NECESSITAM... Per què es produeixi un so necessitam que algun cos vibri, aquestes vibracions=ones sonores es transmeten a través d'un medi, normalment l'aire, que arriben a la nostra oïda i després, van fins el cervell, que processa la informació.

3 UNITAT 2: LES QUALITATS DEL SO: ALTURA, DURADA, INTENSITAT I TIMBRE ALTURA És la qualitat del so que ens indica si un so és agut o greu. Amb la combinació de sons de diferents altures aconseguim una melodia. En música per escriure una melodia necessitam dels següents elements: PENTAGRAMA, NOTES MUSICALS, CLAU i ALTERACIONS. PENTAGRAMA: El pentagrama és una pauta formada per cinc línies horitzontals I paral leles, sobre les quals s'escriuen els signes que serveixen per a escriure la música. Les distàncies compreses entre les línies són els espais. Les línies i espais es compten de baix a dalt. Les cinc línies i els quatre espais d'un pentagrama no són suficients per a abastar totes les notes possibles. Quan una línia de sons depassa aquests límits s'afegeixen petites línies per sobre i per sota de les del pentagrama anomenades línies addicionals inferiors i superiors, on es col loquen les notes que no tenen cabuda dins del pentagrama. LES NOTES MUSICALS: Les notes musicals són els símbols i noms que reben els sons de l'escala, que són 7: CLAUS: Les claus són uns símbols que es col loquen al principi del pentagrama i ens permet identificar el nom de les notes i la seva altura. Existeixen tres símbols distints per a representar les distintes claus, la clau de sol, la clau de fa i la clau de do, que duen el nom de la nota que designen a una línia dels pentagrames, de la sigüent manera: La clau de Sol, en aquesta posició indica que Sol s'ubica a la segona línia del pentagrama. La utilitzam per escriure notes agudes.

4 La clau de Fa, en aquesta posició indica de Fa que s'ubica a la quarta línia (enmig dels dos punts). La utilitzam per escriure notes greus. La clau de Do, en aquesta posició indica que Do s'ubica en la tercera línia TIPUS DE CLAUS: LES ALTERACIONS Són uns signes que indiquen que el so de les notes es puja o es baixa un semitó. Modifiquen l'altura de les notes. SOSTINGUT: El sostingut puja la nota un semitó BEMOLL: El bemoll baixa un semitó a la nota. BECAIRE: Anul la l'alteració anterior.

5 2.2. DURADA És la qualitat del so que ens indica si un so és llarg o curt. Per donar durada als sons utilitzam: Figures rítmiques, puntet, lligadura, calderó... FIGURES RÍTMIQUES: PUNTET: És un punt que es posa a la dreta de la figura musical (nota o silenci) i augmenta la seva durada en la meitat de la figura que acompanya. LLIGADURA: És una línia corba que indica que dues notes de la mateixa altura s'han d'interpretar en sola emissió de so. CALDERÓ: És un semicercle amb un punt al mig, que es col loca damunt o davall la figura d'una nota o silenci. Indica que la nota o silenci s'ha d'allargar més del que indica el seu valor. La durada depèn de la voluntat de l'intèrpret o el director.

6 2.3. INTENSITAT És la qualitat del so que ens indica si un so és fort o fluix. Per mesurar el grau d'intensitat d'un so fem servir els indicadors de dinàmica. Les indicacions més habituals i la seva abreviació són: Reguladors d'intensitat: 2.4. TIMBRE És la qualitat del so que ens permet diferenciar el so de les veus i el dels instruments. * Recorda que els sons són produïts per les vibracions dels cossos sonors. * Hi ha molts factors que determinen el timbre. Els més importants són: El material del cos emissor El material amb què està fet el component que fem vibrar per tal que soni. La forma del cos emissor Si és allargat, estret, gruixut, ample... La grandària del cos emissor----- Si és gran o petit. La manera com fem sonar l'instrument o objecte sonor-----si és percudint, bufant, fregant...

7 UNITAT 3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS. AGRUPACIONS INSTRUMENTALS QUÈ ÉS UN INSTRUMENT MUSICAL? Un instrument musical ha de tenir les següents característiques: Un instrument és un objecte. Ha de ser tangible i manipulable. Un instrument ha d'estar creat o fabricat per l'home. Un instrument ha de produir so. Ha de tenir capacitat ressonadora. Un instrument ha d'estar creat amb la finalitat de produir so, de crear música. En qualsevol instrument musical necessitam... un material que vibri. (Exemple: A un violí, vibren les cordes.) una manera de produir la vibració. (El violí vibren les cordes quan són fregades) un ressonador, algun element que amplifiqui el so. (El so és amplificat per la caixa de ressonància) ELS INSTRUMENTS DE CORDA O CORDÒFONS Els instruments cordòfons produeixen el so gràcies a la vibració d'una o més cordes. Segons com es fan vibrar les cordes, es classifiquen en: corda fregada, corda percudida i corda polsada/pinçada CORDA FREGADA Les cordes vibren quan aquestes són fregades per l'arquet. L'arquet és una vareta de fusta que subjecta un ble de pèls molt fins, que solen ser de crinera de cavall. Dins aquest grup, hi trobem el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Contrabaix violoncel viola violí

8 CORDA POLSADA/PINÇADA Els dits pessiguen les cordes i produeixen la vibració que les fa sonar. Alguns dels instruments més representatius són: Arpa, guitarra, llaüt, clavicèmbal... ARPA GUITARRA

9 LLAÜT CLAVICÈMBAL La vibració de les cordes prové del pessic d'un mecanisme de palanques que s'acciona en prémer les tecles.

10 CORDA PERCUDIDA Cada tecla està connectada a un martell de fusta o pelfa que, quan s'acciona, percudeix les cordes i les fa vibrar. Els instruments més usuals d'aquesta classificació són el piano i el clavicordi. Mecanisme d'un piano 3.3. ELS INSTRUMENTS DE VENT O AERÒFONS. Els instruments aeròfons o de vent produeixen el so a partir de la vibració d'una columna d'aire. L'aire es pot introduir bufant a travé de l'embocadura o de manera mecànica. L'embocadura està situada a l'extrem superior de la majoria d'instruments de vent. L'intèrpret ha de col locar els llavis al voltant de l'embocadura i posar correctament els dits per interpretar les notes desitjades. CLASSIFICAM ELS INSTRUMENTS DE VENT SEGONS LA SEVA EMBOCADURA: EMBOCADURA DE BISELL EMBOCADURA DE CANYA O LLENGÜETA Els instruments amb embocadura de bisell i de canya són aquells que també sel's anomena de vent-fusta

11 EMBOCADURA DE METALL SENSE EMBOCADURA (d'aire mecànic) EMBOCADURA DE BISELL L'embocadura d'aquests instruments sempre té un forat. Quan l'instrumentista bufa, la columna d'aire es reparteix de manera que una part circula per l'interior del tub i l'altra surt a l'exterior. Hi ha dos tipus de bisell: El frontal: Flauta de bec o dolça, i flauta de pan. El lateral: Flauta travessera, flautí. Flauta dolça o de bec Flauta de pan Flauta travessera EMBOCADURA DE CANYA O LLENGÜETA Els instruments d'aquest grup tenen una canya o llengüeta unida a l'embocadura. La canya pot ser simple o doble. El so s'obté mitjançant la vibració que produeix la pressió de l'aire en passar entre la canya i l'embocadura, en el cas dels instruments de canya simple, o entre les dues canyes, en els instruments de canya doble.

12 INSTRUMENTS DE CANYA SIMPLE saxòfon clarinet INSTRUMENTS DE CANYA DOBLE OBOÈ FAGOT CONTRAFAGOT CORN ANGLÈS

13 EMBOCADURA DE METALL (instruments de vent-metall) Els instruments d'aquest grup tenen l'embocadura en forma d'embut. L'instrumentista hi insufla aire, pressiona i fa vibrar els llavis semitancats dins l'embocadura. Els més representatius són: Trompeta, trombó, tuba, bombardí, fliscorn, helicó...

14 PARTS DE LA TROMPA PARTS DEL TROMBÓ PARTS DE LA TUBA

15 SENSE EMBOCADURA Tot i que no tenen embocadura, aquests instruments també pertanyen al grup d'aeròfons. L'aire s'hi introdueix de manera mecànica. Els més representatius són: Harmònium, Orgue i Acordió. ORGUE HARMÒNIUM ACORDIÓ 3.4. INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ. IDIÒFON I MEMBRANÒFONS INSTRUMENTS MEMBRANÒFONS El so el produeix la vibració de les membranes, una o dues, que es troben subjectades al cos de l'instrument, que a la vegada fa de caixa de ressonància. Alguns d'aquests instruments es colpegen amb les mans, i d'altres amb les baquetes (varetes de fusta). Hi ha diferents tipus de baquetes que varien segons l'instrument o el so que es vol aconseguir.

16 Segons el so que emeten: Es classifiquen en membranòfons de so determinat i de so indeterminat. SO DETERMINAT Són aquells instruments que es poden associar a alguna nota de l'escala musical. Són: Timbales, Congues i Bongos. Timbales Congues Bongos SO INDETERMINAT L'altura dels sons que emeten aquests instruments no es pot associar a cap nota de l'escala musical. Els més representatius són: pandero, Bombo, Tambor, caixa clara, etc. Bombo Caixa clara Bombo Tambor Djembé darbuka ximbomba

17 INSTRUMENTS IDIÒFONS La vibració es produeix en el mateix cos de l'instrument, que a la vegada, actúa de caixa de ressonància. La manera de tocar-los depèn de cada instrument. N'hi ha que es percudeixen amb baquetes (xilòfon), xocant entre els seus components (triangle), sacsejant-los (maraques), etc. També els podem classificar segons el material amb què són fabricats: fusta, metall, altres. Temple-block xilòfon claves Güiro castanyoles maraques Gong Campanes tubulars plats Cascavells o picarols cròtals glockenspiel

18 3.5. ELS INSTRUMENTS ELECTRÒFONS. Són els que produeixen el so mitjançant la vibració d'un senyal elèctric que a la vegada és amplificat per un altaveu. Hi ha dos tipus d'electròfons: els electrònics i els electroacústics ELECTRÒNICS El senyal elèctric l'emeten directament els generadors i transformadors electrònics. Per exemple: Guitarra elèctrica, baix, orgue electrònics, sintetitzador, teclat, arpa electrònica, bateria electrònica, etc. BAIX ELÈCTRIC GUITARRA ELÈCTRICA SINTETITZADOR VIOLÍ ELÈCTRIC BATERIA

19 ELECTROACÚSTICS Són els que transformen la vibració física d un instrument convencional en vibració elèctrica mitjançant una cèl lula electromagnètica. Els més representatius són: Guitarra, violí, violoncel, etc AGRUPACIONS INSTRUMENTALS Solista: únic intèrpret o principal intèrpret d'una agrupació musical. Classificació de les agrupacions musicals (segons la quantitat d'intèrprets): 1.- Grups petits (2 a 10 intèrprets) Quartet de corda (violí I, violí II, viola i violoncel); combo de jazz ( de 3 fins 7 o 8 intèrprets). 2.- Grups mitjans (de 10 a 30 intèrprets) Orquestra de cambra (de 20 a 25 músics); big bands (orquestres de jazz: 3.- Grups grans (a partir de 30 intèrprets) Banda (instruments de vent i percussió); orquestra simfònica (instruments de corda fregada, vent fusta i metall i percussió). Agrupacions o conjunts de cambra: s'anomenen en música culta els grups petits i mitjans. Orquestra simfònica: és l'agrupació instrumental més nombrosa. Està formada per instruments de les següents famílies: Corda fregada (violins, violes, violoncels i contrabaixos). Vent-fusta (flautes travesseres, oboès, clarinets, fagots..) Vent-metall (trompes, trompetes, trombons i tuba) Percussió ( timbales, caixa, plats, xilòfon...) Altres: piano i arpa. Nombre de components: a prop de 70 o més intèrprets. Col locació: segons la potència sonora (davant la corda fregada, vent-fusta, vent-metall i al darrera la percussió). S'agrupen per famílies i a l'esquerra de l'escenari els més aguts i quan més a la dreta més greus).

20 AGRUPACIONS INSTRUMENTALS TIPUS D'AGRUPACIÓ NOM QUARTET DE CORDA PETITA Nº de COMPONENTS 4 (2 violins, viola i violoncel) DUET, TRIO 2, 3 QUINTET, SEXTET, SEPTET 5, 6, 7 COMBO DE JAZZ 3 a 8 10 a 30 ORQUESTRA DE CAMBRA MITJANA ORQUESTRA DE CORDA (fregada) BIG BAND ORQUESTRA SIMFÒNICA GRAN BANDA DE VENT Més de 30 BANDA SIMFÒNICA UNITAT 4: BALLS, DANSES I MÚSIQUES DE LES ILLES BALEARS. VEURE apartat dels exercicis a realitzar. UNITAT 5: LA VEU. AGRUPACIONS VOCALS 5.1. LA VEU. La veu prové de l'aparell fonador i, en funció de les seves característiques, emet un tipus de timbre o un altre. Les cordes vocals emeten el so, i les diferents cavitats del crani l'amplifiquen. Les cordes vocals són dos tendons elàstics que se situen a la laringe. La pressió de l'aire que surt dels pulmons fa vibrar les cordes i, d'aquesta manera, poden produir un so articulat si es tensen. Les cavitats del crani -front, paladar i nas- contribueixen a donar cos al so, ja que actuen com a caixes de ressonància TIMBRES DE VEU Cada persona té el seu propi timbre de veu, però es pot modificar jugant amb les possibilitats de l'aparell fonador. Segons l'estil de música vocal que es vulgui interpretar, són més adients uns tipus de veus que unes altres. Per interpretar música vocal clàssica i òpera, cal tenir una veu impostada. En canvi, en música popular es fa servir sobretot la veu natural, sense entrenar i amb tota espontaneïtat. La impostació de la veu és com una gimnàstica, un entrenament de l'aparell fonador i del diafragma per aconseguir potència, agilitat i flexibilitat.

21 CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS. La veu humana es classifica segons la seva tessitura i segons el seu color o timbre. TESSITURES AGUT SOPRANO MEZZOSOPRANO CONTRALT GREU COLORS VEUS FEMENINES/ VEUS BLANQUES TENOR BARÍTON VEUS MASCULINES BAIX Les veus blanques són les veus infantils. S'anomenen blanques perquè encara no han adquirit el color diferenciat d'home o de dona GÈNERE VOCAL: L'ÒPERA. A l'òpera hi ha un lligam molt estret entre música i text. De fet, l'òpera és una obra teatral, amb l'argument, els personatges, els decorats, el vestuari i l'escenari, però cantada en lloc de parlada. La música participa de l'argument i contribueix a descriure els estats d'ànim i els sentiments dels protagonistes AGRUPACIONS VOCALS Podem dividir les agrupacions vocals segons: El nombre de component i el tipus de veus LES AGRUPACIONS VOCALS SEGONS EL NOMBRE DE COMPONENTS: DUET: 2 veus TRIO: 3 veus QUARTET: 4 veus QUINTET: 5 veus ETC. COR DE CAMBRA: Entre 10 i 25 veus. CORAL: Entre 30 i 60 veus. ORFEÓ: A partir de 80 veus LES AGRUPACIONS VOCALS SEGONS EL TIPUS DE VEUS: COR DE VEUS BLANQUES O ESCOLANIA: Format per veus de nins i nines. COR DE VEUS MIXTES: Format per veus d'homes i dones. COR DE VEUS GREUS: Format per veus masculines. COR DE VEUS BLANQUES: Format per veus femenines.

22 UNITAT 6: MÚSIQUES DEL MÓN MÚSICA TRADICIONAL/FOLKLÒRICA És aquella música que prové de la tradició d'un poble i que l'identifica. Cada país o zona geogràfica té una cultura que configura la seva identitat CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA TRADICIONAL. Es transmet per tradició oral de generació en generació i, per tant, està subjecta a canvis al llarg del temps. És senzilla. La majoria són d'autors desconeguts. Sovint estan relacionades amb fets històrics, culturals, socials... típics del lloc de procedència. De la música de cada regió sorgeixen balls i danses que, fins i tot, traspassen les fronteres, com les Sevillanes al Japó o la dansa del ventre a altres llocs. També és molt comú que cada regió disposi d'instruments autòctons per interpretar la seva música tradicional MÚSICA ÈTNICA Quan parlam de música ètnica ens referim a la música tradicional d'altres continents. El tipus de música que agrupa aquesta definició és molt variat, és música pròpia d'una cultura o una zona. Així podem parlar de: Música africana, música asiàtica o oriental, música llatinoamericana, i música àraba entre moltes altres MÚSICA AFRICANA. CARACTERÍSTIQUES. Predominen la varierat de ritmes Melodies solen ser curtes i repetitives Hi ha molts d instruments de percussió Alguns instruments més coneguts són: Kora Djembé Balafó Sanza

23 MÚSICA ORIENTAL. CARACTERÍSTIQUES. Relació de la música amb la religió. Importància de la melodia. Predomini de la improvització. Timbres vocals característics. Alguns dels instruments més coneguts són: GUQUIN XIAO SHAMISEN (JAPÓ) PIPA KOTO (JAPÓ) MÚSICA DEL SUD D'AMÈRICA. CARACTERÍSTIQUES. Sorgeix de les influències de la música africana i europea. Hi ha un gran nombre de danses: Tango (Argentina), Cueca (Xile), Samba (Brasil)... Gran varietat de ritmes. Melodies senzilles i monòdiques (una sola veu).

24 Alguns dels instruments més característics: CHARANGO FLAUTA DE PAN MÚSICA ÀRAB. CARACTERÍSTIQUES. Fa referència al nord d'àfrica i als països àrabs. Ús de melodies àrabs pròpies amb escales autòctones. Predomini de la melodia monòdica. La major part de la música tradicional és vocal. Alguns dels instruments més característics són: BENDIR DARBUKA UD

25 EXERCICIS EXERCICIS DE CADA UNA DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ENTREGAR-HO FET EL DIA DE LA PROVA ESCRITA.

26 NOM LLINTAGES: EXERCICIS UNITAT 1: SO/SOROLL/SILENCI 1. Relaciona cada concepte amb la seva definició: SO Són aquelles vibracions que ens arriben a l'oïda però que ens molesten SOROLL És la sensació que notem quan ens arriben a l'oïda les vibracions anomenades ones sonores. SILENCI És l'absència de so i de soroll. No hi ha vibració. 2. Què necessitam perquè es produeixi un so? Com es transmet el so? Explica. 3. Observa aquestes tres situacions on es produeixen so i completa: 4. Quina d'aquestes ones correspon a un so? I a un renou? 5. Defineix Contaminació acústica: 6. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes o falses: a) Les ones sonores només es poden transmetre per l'aire b) En bufar en una flauta es produeix un so c) El silenci és necessari tant per escoltar música com per interpretar-la d) El soroll té unes vibracions regulars, al contrari que el so

27 NOM I LLINATGES: EXERCICIS UNITAT 2: LES QUALITATS DEL SO. 1. Digues quines són les qualitats d'un so i defineix-les: 2. Posa el nom a les notes:

28 3. Completa el requadre de les figures rítmiques: NOM FIGURA SILENCI DURADA 4. Completa el requadre amb els matisos d'intensitat: PARAULA EN ITALIÀ ABREVIACIÓ SIGNIFICAT pianissimo Fluix Mig fort ff 5. Defineix: Puntet; Lligadura; Calderó 6. Què són les alteracions? Quines coneixes? Què fan cada una d'elles? 7. Assenyala en aquest fragment: (1) Clau de sol; (2) Clau de fa; (3) Pentagrama; (4) Nota sol; (5) Línia addicional; (6) Sostingut; (7) Reguladors d'intensitat; (8) Silenci corxera; (9) Semicorxera; (10) Puntet. 8. Quins són els factors que influeixen en el timbre d'un instrument? -

29

30 NOM I LLINATGES: EXERCICIS UNITAT 3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS. CORDA 1. Defineix instrument musical: 2. Quins són els elements principals d'un instrument musical? 3. Com produeixen el so els instruments de corda? 4. Quina classificació fem dels instruments de corda? Explica. 5. Classifica aquests instruments segons la manera de fer vibrar les seves cordes: violoncel arpa guitarra llaüt balalaika sitar piano clavicèmbal Contrabaix Corda fregada Corda percudida Corda polsada 6. Ordena els instruments de corda fregada de més gros a més petit: 7. Posa les parts a aquest instrument:

31 8. Posa les parts en aquesta arpa: 9. Posa les parts en aquesta guitarra: 10. Explica quin és el mecanisme d'un piano:

32 INSTRUMENTS DE VENT 1. Com produeixen el so els instruments de vent? 2. Quina classificació fem d'aquesta família d'instruments segons el tipus d'embocadura? Explica cada un d'ells. 3. Quins instruments formen part de la família de vent-fusta? 4. Explica com funciona un orgue. 5. A quin tipus d'embocadura correspon cada una d'aquestes imatges? Posa dos exemples d'instruments amb cada tipus d'embocadura.

33 6. Posa el nom a aquests instruments i digues el tipus d'embocadura que tenen:

34 INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ. 1. Com produeixen el so els instruments membranòfons? 2. I els idiòfons? 3. Quina diferència hi ha entre els instruments de membrana de so determinat i de so indeterminat? Posa exemples. 4. Digues el nom de tres instruments membranòfons: 5. Digues el nom de dos instruments idiòfons que es toquin amb baquetes: 6. Digues el nom de dos instruments idiòfons que es toquin xocant entre els seus components: 7. Digues el nom de dos instruments idiòfons que produeixen el so sacsejant-los: 8.- Posa el nom a aquests instruments i digues si són idiòfons o membranòfons:

35 INSTRUMENTS ELECTRÒFONS 1.- Com produeixen el so els instruments electròfons? 2.- Com classificam aquesta família d'instruments? Dos grups. 3.- Com produeixen el so cada un d'aquests grups? 4.- Posa dos exemples de... Instruments electrònics Instruments electroacústics 5.- Quina diferència hi ha entre els instruments electrònics i els electroacústics? CONJUNTS INSTRUMENTALS 1. Escriu el nom dels instruments en aquesta orquestra, i separa les famílies per colors.

36 NOM I LLINATGES: EXERCICIS UNITAT 4. BALLS, DANSES I MÚSIQUES DE LES ILLES BALEARS. 1. Cerca informació sobre el que són els Cossiers i a quins pobles de Mallorca en podem trobar. 2. Cerca informació sobre les Àguiles de Pollença. 3. Quins instruments s'utilitzen a Mallorca per acompanyar el ball de bot? 4. Fes una descripció de la vestimenta tradicional de Mallorca (home i dona)

37 NOM I LLINATGES: EXERCICIS UNITAT 5. LA VEU. 1. La veu prové de... aparell respiratori aparell fonador aparell circulatori 2. Què són les cordes vocals? On es troben situades? Com emeten el so? 3. Què actúa com a caixa de ressonància de les cordes vocals? 4. Quin tipus de veu es necessita per cantar música clàssica i òpera? 5. I per cantar música popular? 6. Què significa la impostació? 7. Ordena de més greu a més agut els tipus de veus humanes segons la tessitura: Contralt- tenor- baix- soprano- baríton- mezzosoprano 8. Com s'anomenen les veus infantils? Per què? 9. Anomena les agrupacions vocals que coneixem segons el nombre de components: 10. Anomena les agrupacions vocals segons els tipus de veus. 11. Defineix òpera.

38 NOM I LLINATGES: EXERCICIS UNITAT 6: MÚSIQUES DEL MÓN. 1. Defineix música tradicional o folklòrica: 2. Digues les quatre característiques d'aquesta música: 3. A què ens referim quan parlam de música ètnica? 4. Marca si aquestes característiques són de la música africana o àrab: característiques Música africana Música àrab Hi ha molts d instruments de percussió Predomini de la melodia monòdica Predominen la varierat de ritmes. La major part de la música tradicional és vocal Melodies solen ser curtes i repetitives 5. Marca si aquestes característiques són de la música d'amèrica del sud o oriental: característiques Melodies senzilles i monòdiques Importància de la melodia Sorgeix de les influències de la música africana i europea Hi ha una gran varietat de danses Relació de la música amb la religió Timbres vocals característics. Música Amèrica Música Oriental

39 6. Posa el nom a aquests instruments i el lloc de procedència: