Producte interior brut i rendes

Transcripción

1 Informe de conjuntura de Terrassa. 214 / 125 Producte interior brut i rendes 1. Producte Interior Brut El PIB de Terrassa era l any 21 del 4.75,5 milions d Euros, representant un 2,5% del PIB del Vallès Occidental (23.198,1) i un 2,3% del de Catalunya (25.314,5 milions d Euros). Amb aquesta xifra de PIB, Terrassa es situa com la 4a ciutat catalana per la seva aportació, molt per darrera de Barcelona (que representa el 3% del PIB català) però ben a prop de Tarragona (4.889,8 milions d Euros) i de l Hospitalet (4.881,7 milions d Euros). Evolució del PIB Municipis del Vallès Occidental. 21, 26 i milions d'euros Base 2 Base %1-8 %8-1 Badia del Vallès 61,1 88,2 97,6 89,4 93,1 91,1 59,74 1,9 Barberà del Vallès 917, , ,4 1.17,7 1.24, ,7 4,25 4,87 Castellar del Vallès 329,1 57,8 529,3 484,4 489,7 481,3 6,83 -,64 Castellbisbal 72, ,5 1.22,3 967,6 966,6 1.7,9 73,78 4,16 Cerdanyola del Vallès 898, , , 1.26, , ,7 54,74 5,29 Gallifa Matadepera 69,8 18, ,1 112,3 73,35 3,3 Montcada i Reixac 793,7 1.6, , 1.17,3 1.8,3 1.32,6 4,73 1,5 Palau-solità i Plegamans 55,4 755,9 782,2 78,8 697,4 728,3 42,11 2,75 Polinyà 45,9 493,8 51,2 453,8 452,3 473,1 25,7 4,25 Rellinars Ripollet 412,2 496, ,8 488,9 49,4 28,58 1,78 Rubí 1.372, ,6 2.72, , , ,6 51,1 1,59 Sabadell 3.191, , , , , ,8 56,28 3,31 Sant Cugat del Vallès 1.556,8 2.39, , , 2.425,1 2.44,6 66,8 4,57 Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès 372,9 53,8 557,5 518,4 517,1 541,4 49,5 4,44 Santa Perpètua de Mogoda 933, , , 1.163, , 1.21,3 36,34 4, Sentmenat 166, ,9 253,8 247,7 257,7 69,21 1,54 Terrassa 3.129, 4.674,2 5.1, , ,3 4.75,5 63,1 2,22 Ullastrell Vacarisses - 115,2 121,4 11, ,4 2,44 Viladecavalls ,6 241,1 218,9 223,4 231,4 53,57 5,71 Vallès Occidental , , , , , ,1 54,3 3,18 Font: Web Idescat. (-) Dades no disponibles

2 126 / Informe de conjuntura de Terrassa. 214 Rànquing de les 1 primeres ciutats catalanes per PIB* 21 Milions d'euros % s/catalunya Barcelona ,2 3,16 Tarragona 4.889,8 2,38 Hospitalet de Llobregat, l' 4.881,7 2,38 Terrassa 4.75,5 2,31 Sabadell 4.681,8 2,28 Prat de Llobregat, el 4.64,6 1,98 Badalona 4.54,4 1,97 Lleida 3.75,5 1,83 Girona 3.191,8 1,55 Mataró 2.693, 1,31 Catalunya ,5 1, Font: Web de l'institut d'estadística de Catalunya i elaboració pròpia. * Base 28. L evolució del PIB terrassenc ha estat positiva respecte 28 (2,2% d increment, per sota de la mitjana del Vallès Occidental situada en un creixement del 3,2%) malgrat baixa respecte 29 quan al conjunt de la comarca encara es registra un augment global del PIB per bé que molt feble. Respecte 21 l augment és de més del 63%, en aquest cas per sobre de l augment registrat a nivell comarcal (+54%). Malauradament, aquestes dades tot just comencen a reflectir quin hagi pogut ser l impacte de la crisi econòmica a Terrassa pel que fa a aquest aspecte. Evolució del PIB* Terrassa, Vallès Occidental i Catalunya Milions d'euros Municipi/Comarca D%8-1 Terrassa 4.647, ,3 4.75,5 2,22 Vallès Occidental , , ,1 3,18 Catalunya , , ,5-4,59 Font: Web de l'institut d'estadística de Catalunya i elaboració pròpia. * Base Producte Interior Brut per habitant Pel que fa a l indicador de PIB/habitant el 21 es situa en els 22,7 milers d Euros, una xifra per dessota dels 26,5 del Vallès o dels 27,7 milers d Euros per càpita de Catalunya. Tot i mantenir-se per dessota d aquests referents, l evolució d aquest indicador a Terrassa ha estat, en general, positiva ja que augmenta en 6,7 respecte la dada de 21. En canvi, respecte 28 ha davallat en 2 milers d euros en el que pot ser un canvi de tendència a confirmar en els propers anys.

3 Informe de conjuntura de Terrassa. 214 / 127 Evolució del PIB per habitant Municipis del Vallès Occidental. 21, 26 i milers d'euros Base 2 Base Badia del Vallès 4,1 6,3 7,1 7,2 6,9 6,8 3, -,4 Barberà del Vallès 34,2 43,2 41,9 42,3 39,1 39,2 7,7-3,1 Castellar del Vallès 17,9 23,4 23,2 23,5 21,6 21,1 5,3-2,4 Castellbisbal 77,8 12,4 12,7 9,3 81,4 83,7 24,9-6,6 Cerdanyola del Vallès 16,7 22,4 23,7 23,8 22,9 23,1 7, -,7 Gallifa Matadepera 9,6 13,2 14,2 14,2 13,5 13,3 4,6 -,9 Montcada i Reixac 27, ,7 34,1 3,6 31 6,5-3,1 Palau-solità i Plegamans 47,8 56,2 55,9 56,2 5,3 51,9 8,1-4,3 Polinyà 81,1 71,2 67,7 66,7 59, ,4-5,7 Rellinars Ripollet 13, ,4 14,6 13,4 13,4 1,1-1,2 Rubí 22,3 28,1 28,6 28,9 26,1 26,5 6,3-2,4 Sabadell 17, ,3 24,5 23,5 23 7,2-1,5 Sant Cugat del Vallès 26,9 32,3 33,2 33,3 3,7 3,1 6,3-3,2 Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès 27,4 3,4 3,4 31,3 28,4 29,2 3, -2,1 Santa Perpètua de Mogoda 48,2 53,9 51,6 52,3 46,8 48,7 3,4-3,6 Sentmenat 28,1 37,7 36,4 36,3 31,6 31,7 8,3-4,6 Terrassa 17,7 23,3 24,4 24,7 23,2 22,7 6,7-2, Ullastrell Vacarisses - 21,9 2,8 21, ,9-2,2 Viladecavalls 25, ,3 33,5 31,1 32 7,8-1,5 Vallès Occidental 21,8 27,7 28,6 28,6 26,6 26,5 6,8-2,1 (-) Dades no disponibles Font: Idescat. Les ràtios més elevades de PIB/habitant les trobem en aquells municipis que disposen de grans polígons industrials alhora que nuclis de població relativament petits: Castellbisbal (83,7 milers d Euros per habitant), Polinyà (61) o Palau-Solità i Plegamans (51,9). Per contra, aquells municipis amb un caire gairebé exclusivament residencial i poca capacitat productiva són a la cua d aquest rànquing: Badia del Vallès (6,8 milers d Euros) o Matadepera (13,3). Evolució del PIB* per habitant Terrassa, Vallès Occidental i Catalunya Milers d'euros Municipi/Comarca índex Catalunya=1 Terrassa 24,7 23,2 22,7 81,9 Vallès Occidental 28,6 26,6 26,5 95,9 Catalunya 29 27,7 27,7 1 Font: Web de l'institut d'estadística de Catalunya i elaboració pròpia. * Base 28.

4 128 / Informe de conjuntura de Terrassa Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) 25 A Catalunya les rendes més elevades es concentren al Barcelonès i a la resta de la Regió Metropolitana (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). El conjunt d'aquestes comarques, on habita gairebé les tres quartes parts de la població catalana, aporta les dues terceres parts del total de rendes de Catalunya (64%). Per municipis, Barcelona representa més d una quarta part del total (24,8%), seguida de lluny per l'hospitalet (2,82%), Sabadell (2,72%), Terrassa (2,7%) i Badalona (2,52%). Aquesta concentració de la renda catalana ve explicada, en gran mesura, per la concentració poblacional, la capitalitat de Barcelona i la seva consegüent concentració econòmica expandida en els territoris confrontats, així com pel desenvolupament de la xarxa de comunicacions. Renda Familiar Disponible Bruta Valors absoluts. 2 i Milers d'euros Municipi/Comarca % -1 Terrassa ,83 Vallès Occidental ,71 Catalunya ,96 Font: Web de l'institut d'estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 1. Base 2 per 2-27 i base 28 per Dades provisionals per 29 i 21. Durant el període 2-21 la RFDB de Terrassa ha gaudit d'un increment del 81,83%, superior al del conjunt del Vallès, de manera que augmenta lleugerament el seu pes dins la comarca (representa el 23% de la RFDB vallesana); alhora, també l augmenta dins el conjunt de Catalunya en haver experimentat un increment superior (gairebé 14 punts superior). Així, Terrassa es consolida com el segon municipi del Vallès i el quart de Catalunya segons la seva aportació al conjunt de la RFDB. L augment de la RFDB que s ha viscut de manera continuada des de l any 2 queda frenat segons les darreres dades de 21 quan es registra una primera davallada d aquest macroindicador producte dels efectes de la crisi. Al conjunt de Catalunya aquesta disminució de la renda és d un -2,74%, mentre que el Vallès Occidental apareix com una de les comarques on aquesta rebaixa és menys acusada ja que es xifra en un -1,96%. A Terrassa, la disminució és d un -1,55% per sota de la del conjunt de la comarca i de la majoria de ciutats mitjanes. 25 La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) és la renda de la qual disposen les famílies residents en l espai econòmic per a destinar-la al consum final o a l estalvi. La renda no depèn solament dels ingressos de les famílies en concepte de la retribució econòmica per la seva activitat laboral, sinó que també és influenciada per l'activitat de l'administració pública, mitjançant els impostos i les prestacions socials.

5 Informe de conjuntura de Terrassa. 214 / Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB per habitant) 26 La RFDB per habitant del Vallès Occidental (16,8 milers d euros), ha experimentat un creixement percentual del 48,7% en el període El municipi de Matadepera (29,6 milers d euros/hab.), juntament amb el de Sant Cugat (21,9 milers d euros/hab.) i el de Sant Quirze del Vallès (19,9 milers d euros/hab.) són els municipis de la comarca amb una renda per càpita més elevada. Renda Familiar Disponible Bruta Valors per habitant Milers d'euros Municipi/Comarca índex Catalunya=1 Terrassa 1,7 1,8 11, ,6 13,6 14,2 15,1 16,5 16,5 16,1 95 Vallès Occidental 11,3 11,6 11,9 12,8 13,5 14,5 15,1 15,9 17,2 17,3 16,8 99 Catalunya 11,8 12,2 13, 13,3 14,1 14,9 15,6 16,3 17,4 17,4 16,9 1 Font: Web de l'institut d'estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 1. Base 2 per 2-27 i base 28 per Dades provisionals per 29 i 21. Aquests municipis, situats dins de la Regió Metropolitana de Barcelona, formen part del conjunt de localitats que en les últimes dècades han experimentat un fort creixement urbanístic i demogràfic. La nova població, generalment procedent de les classes benestants de les grans ciutats, ha incrementat de manera important les rendes familiars per càpita dels municipis receptors, mentre que ha influït en la reducció de les rendes dels municipis d'origen Catalunya Vallès Occidental Renda Familiar Disponible Bruta per habitant 2 i 21. Milers d'euros. Matadepera Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Sabadell Terrassa 2 21 Rubí En general, es pot afirmar que en el període analitzat les diferències entre les comarques i municipis amb majors i menors RFDB per habitant, han tendit a 26 La Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB per habitant) mesura el que percep un individu com a fruit del capital o per remuneració del seu treball.

6 13 / Informe de conjuntura de Terrassa. 214 disminuir. Tot i això, dins de la mateixa Regió alguns municipis com Badia del Vallès (12,3 milers d euros/hab.) o Santa Coloma de Gramenet (12,8 milers d euros/hab.) han vist com les seves xifres s allunyaven encara més de les rendes dels municipis econòmicament més forts: si l any 2, la RFDB per habitant de Badia del Vallès es situava a 12.6 de la de Matadepera, l any 29 la diferència entre una i l altra ha augmentat fins els La lleugera davallada registrada per primer cop l any 21 encara no permet veure quin impacte diferencial té la crisi segons el municipi doncs, com hem vist, l època d expansió econòmica viscuda no ha servit per acostar els extrems sinó per allunyar-los encara més tot i el creixement global experimentat. Els habitants de Terrassa obtenen una renda mitjana al voltant de 16.1 /any situant-se a la banda baixa (índex 95 respecte Catalunya) tot i haver millorat la seva posició els darrers 11 anys: l any 2 l índex era del 9,7. Malgrat això, la distribució de la RFDB per habitant terrassenca presenta marcades diferències territorials internes. Els districtes 1 i 4, els corresponents als barris del Centre i de Ponent, són els que disposen de la renda per càpita més elevada, tot superant la mitjana del municipi. Per contra, els districtes que disposen de les rendes més baixes són el 2 (amb diferència) i el 6 corresponents als barris de Llevant i del Nord-est). L'any 21, la diferència entre els districtes més allunyats, l 1 i el 2, ronda els 493 /mes per persona 27. RFDB per habitant a Terrassa i altres àmbits. Index 1=Catalunya. 21 Rubí Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès RFDB per habitant a Terrassa per districtes. Index 1=Terrassa. 21 Districte 6 Districte Districte 2 Terrassa Sant Quirze del Vallès Districte 5 Districte 3 Sabadell Districte 4 27 Aproximació deduïda aplicant a la mitjana de la RFDB per habitant de Terrassa la proporció establerta per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa en l'estudi sobre els hàbits de compra dels habitants de Terrassa, 1995.

7 Informe de conjuntura de Terrassa. 214 / 131 Renda Familiar Disponible Bruta per habitant Districtes. 21 Districtes euros/mes euros/any Index Terrassa=1 Index Catalunya= , ,82 116,9 114, , ,64 81, 79, , , 96,5 94, , ,73 15,3 12, , ,64 96,9 94, , ,55 9,6 88,5, Terrassa 1.341, , 1 95 Catalunya 1.48, , 15 1 Font: elaboració pròpia a partir de dades del web de l'idescat i de l'estudi sobre els hàbits de compra dels habitants de Terrassa, Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 5. Rendes declarades en l'irpf L IRPF 28 és un indicador econòmic molt relacionat amb la renda i, per tant, simptomàtic de l evolució de l economia local. Des del 2 l import de l Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a Terrassa ha anat augmentant, tant pel que fa a la Base imposable per declarant com pel que fa a la Quota resultant 29 fins assolir el màxim l any 28. De fet, entre el 2 i el 28 la Base imposable va experimentar un increment proper al 1%, assolint un màxim de Malgrat aquesta evolució, a partir de 29 es detecta, per primer cop, una reducció de les xifres respecte 28 en el que és una de les manifestacions (pel que fa a aquesta font d informació) de l impacte de la crisi que s encetava a finals de 28. Així, entre 28 i 212, la Base imposable s ha reduït prop d un 5% quedant-se en els Per contra, la Quota resultant per declarant ha seguit augmentant arribant al màxim el 212 (4.714, un augment de més del 1% des de 28 quan s inicia la crisi) en el que és una clara manifestació de la forta escalada de la pressió fiscal. 28 Aquest indicador està sotmès a un seguit de mancances a tenir en consideració: persones exemptes de fer la declaració de la renda perquè no arriben a uns ingressos mínims o frau degut a la no declaració de tot el que s'ingressa. 29 La Base imposable per declarant consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. La Quota resultant és la quantia resultant de minorar les deduccions per doble imposició (dividends, internacional...) i de les compensacions fiscals a la quota líquida.

8 132 / Informe de conjuntura de Terrassa Evolució de la base imposable per declarant a Terrassa. Euros Evolució de la quota resultant per declarant a Terrassa. Euros Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Terrassa Euros Base imposable Quota resultant % % Any per declarant per declarant Base imposable Quota resultant ,8 7, ,56 6, ,38 -, , 5, ,71 1, ,35 16, ,47-1, ,8 25, ,76 -, ,66 6, ,18 1, ,7 3,8 Font: Web Idescat. Tot i el fort increment que hem vist per Terrassa durant els darrers anys, aquest no ha servit per igualar les seves xifres en relació a d altres àmbits territorials. És a dir, igual que el 2, l any 212 les dades de Terrassa (tot i haver-se incrementat percentualment més) segueixen quedant lluny de les que mostren àmbits com el Vallès Occidental, el conjunt de la Província de Barcelona o Catalunya. Base imposable per declarant segons l'àmbit. 2 i 212 Quota resultant per declarant segons l'àmbit. 2 i Terrassa Vallès Occ. Prov. Barcelona Catalunya Terrassa Vallès Occ. Prov. Barcelona Catalunya Per altra banda, la comparació de les dades de l IRPF dels diferents municipis vallesans ens permet comprovar, novament, el grau de desigualtat en les

9 Informe de conjuntura de Terrassa. 214 / 133 rendes dels seus habitants. Així, municipis com Sant Cugat o Matadepera mostren unes xifres (Base imposable superior als 35. per declarant) molt allunyades de la mitjana vallesana ( per declarant) mentre d altres com Badia del Vallès o Sant Llorenç Savall, en queden a l altre extrem amb menys de 18. per declarant. Pel que fa a Terrassa, es situa a la banda baixa (índex 88,8 respecte el 1 que marca la mitjana de la comarca) més a prop d aquests darrers municipis que no dels primers citats. Passa un cosa semblant respecte les xifres de la Quota resultant per declarant, Terrassa queda situada a la banda baixa amb un índex del 81,3, lluny de la mitjana comarcal. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Vallès Occidental. 2 i 212 Euros Població Base imposable per declarant Quota resultant per declarant %-12 Base imposable per declarant Quota resultant per declarant Base Quota Badia del Vallès ,44 116,34 Barberà del Vallès ,38 18,99 Castellar del Vallès ,97 12,49 Castellbisbal ,73 11,74 Cerdanyola del Vallès ,97 89,9 Gallifa Matadepera ,11 33,4 Montcada i Reixac ,41 97,2 Palau-solità i Plegamans ,19 76,55 Polinyà ,54 118,35 Rellinars Ripollet ,92 132,54 Rubí ,2 121,5 Sabadell ,42 12,35 Sant Cugat del Vallès ,88 61,95 Sant Llorenç Savall ,62 139,85 Sant Quirze del Vallès ,78 87,1 Santa Perpètua de Mogoda ,25 13,78 Sentmenat ,6 116,28 Terrassa ,31 111,67 Ullastrell ,67 131,54 Vacarisses ,6 17,47 Viladecavalls ,52 13,82 Vallès Occidental ,93 98,29 Prov. Barcelona ,46 9,91 Catalunya ,2 95,24 Font: Web Idescat i el laboració pròpia. Base imposable per declarant a Terrassa i altres àmbits. Index 1=Vallès Occidental. 212 Ripollet Sant Cugat del V Cerdanyola del V. Quota resultant per declarant a Terrassa i altres àmbits. Index 1=Vallès Occidental. 212 Ripollet Sant Cugat del V Cerdanyola del V. Rubí Sabadell Rubí Sabadell Terrassa Terrassa

10 134 / Informe de conjuntura de Terrassa. 214 L augment dels rendiments declarats pels contribuents terrassencs està directament relacionat amb l increment de la seva RFBD. Aquest és un indicador sobre el nivell de vida dels habitants, ja que té una repercussió directa en el consum. Fins ara, del seu augment se n derivava una millora de l economia de la Ciutat però aquesta, com la de tot el país, s ha vist compromesa els darrers anys d ençà l inici de la crisi tot i que les fonts d informació sobre rendes tot just ara ens ho comencen a permetre comprovar fruit de la seva lenta actualització en un moment de canvis tan sobtats.