Viure i treballar al Vallès Occidental

Transcripción

1 2 Viure i treballar al Vallès Occidental

2 2 Viure i treballar al Vallès Occidental Evolució de la població Les primeres estimacions de població es poden datar a l edat mitjana, concretament al segle XIV, quan es calcula que la població de la comarca era d uns habitants, nivell que es mantindria, amb alts i baixos, fins als segles XVI-XVII. És a partir del segle XVIII quan gràcies a les millores en les feines del camp s inicia un període de clar creixement demogràfic: s arriba als habitants a finals de segle. Durant el segle XIX, amb la industrialització de la comarca, continua aquest creixement: el 1857 ja se superen els habitants i Sabadell i Terrassa es consoliden com les dues grans capitals comarcals, amb i habitants respectivament. Aquest creixement ja no tindrà aturador i s accentuarà cada vegada més: el 1900 la comarca frega els habitants i el 1950 els A partir de la segona meitat del segle XX el creixement és extremadament intens. Sabadell i Terrassa superen els habitants a la dècada de En un període de trenta anys, el Vallès Occidental augmentarà uns habitants, assolint els habitants el És ben evident que aquest creixement, percentualment més del doble que la mitjana de creixement catalana, només va ser possible a causa de la immigració. Al llarg d aquest període arribaren a la comarca gent d arreu de Catalunya i d arreu d Espanya, sobretot d Andalusia i Extremadura. Durant els anys vuitanta el creixement demogràfic s alenteix, tot i que no s atura: habitants el I durant els noranta, la mateixa tònica ( habitants el 2001), que de moment sembla no tenir intenció de canviar ( habitants el 2006), amb creixements molt superiors a les mitjanes de creixement catalana i espanyola. Sabadell i Terrassa superen els habitants per primera vegada en la seva història el 2006, però els creixements més importants dels darrers anys, percentualment, han estat els dels municipis més petits a l entorn d ambdues capitals, en un procés de reequilibri demogràfic i territorial. El creixement demogràfic més recent a la comarca s explica principalment pel creixement natural de la població, per l arribada de població vinguda de Barcelona i la seva àrea metropolitana cercant millors estàndards de qualitat de vida, i pels nous fluxos migratoris. Rambla de Sabadell Zona comercial de Terrassa Badia del Vallès Matadepera Ullastrell Sant Llorenç Savall 14

3 La distribució de la població Avui dia el Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.398 hab/km 2 enfront dels 218 hab/km 2 del conjunt de Catalunya), si bé al seu interior podem trobar grans disparitats, amb municipis que tenen algunes de les densitats més elevades de Catalunya, com ara Badia del Vallès amb hab/km 2 i, a l altre extrem, municipis rurals de la Serralada Prelitoral, com és el cas de Gallifa amb tan sols 12,8 hab/km 2. En aquest sentit, cal distingir els municipis de la part central de la plana i sector sud de la comarca dels municipis de la part nord de la comarca. Els primers estan caracteritzats per altes densitats de població, obtenint com a resultat del procés de gran creixement demogràfic nuclis altament urbanitzats i industrialitzats, amb una elevada presència de polígons industrials i comercials, situats a l entorn dels grans eixos de comunicació. Els segons, situats a la zona més muntanyosa (Serralada Prelitoral), tenen un caràcter més rural o residencial, amb una elevada presència d urbanitzacions de baixa densitat. MUNICIPI SUPERFICIE (Km2) ALTITUD (m) Població (1900) Població (1950) Població (1996) Població (2006) *Badia del Vallès 0, Barberà del Vallès 8, Castellar del Vallès 44, Castellbisbal 31, Cerdanyola del Vallès 30, Gallifa 16, Matadepera 25, Montcada i Reixac 23, Palau-solità i Plegamans 14, Polinyà 8, Rellinars 17, Ripollet 4, Rubí 32, Sabadell 37, Sant Cugat del Vallès 48, Sant Llorenç Savall 41, Sant Quirze del Vallès 14, Santa Perpètua de Mogoda 15, Sentmenat 28, Terrassa 70, Ullastrell 7, Vacarisses 40, Viladecavalls 20, VALLÈS OCCIDENTAL 583, Font: IDESCAT (dades 1 de gener de 2006) ( * ) Badia del Vallès és un municipi creat el 1994 i inclou el nucli urbà homònim inaugurat el 1975 als termes de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. A escala funcional, la comarca s estructura en tres sistemes urbans determinats en gran mesura pels eixos de comunicació i per les grans ciutats. El primer d aquests sistemes es troba al voltant de Sabadell i configura el sector de llevant de la comarca; en segon lloc tenim la zona d influència de l altra capital comarcal, Terrassa, al sector de ponent de la comarca; i, a l últim, existeix una altra zona al sud de la comarca formada per l eix Sant Cugat Cerdanyola Ripollet Montcada, amb una influència molt més directa de la ciutat de Barcelona. 15

4 Una economia industrial i de serveis Paral lelament a la seva importància demogràfica, el Vallès Occidental també té una gran importància econòmica: la comarca representa l 11% del PIB català i el 3% del PIB espanyol. Durant els darrers anys, l economia del Vallès Occidental ha experimentat un creixement amb tendència similar al del PIB registrat per al total de Catalunya (el creixement acumulat en el període va ser del 9,5%, lleugerament inferior al de l economia catalana en el mateix període: 10,8%). TREBALLADORS I EMPRESES PER GRUPS ECONÒMICS, 2006 TAXA D ATUR REGISTRAT A DESEMBRE DE 2006 GRANS GRUPS D ACTIVITAT ECONÒMICA TREBALLADORS AUTÒNOMS TREBALLADORS ASSALARIATS NOMBRE D EMPRESES DIMENSIÓ EMPRESARIAL TAXA D ATUR Agricultura ,1 Indústria 7, ,0 Homes 6,48% Construcció ,4 Dones 12,86% Serveis ,9 TOTAL ,5 TOTAL 9,21% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya Empresa tèxtil a Palau-solità i Plegamans Mercat comarcal de fruites i verdures Mercavallès 16 Polígon industrial de Montcada i Reixac

5 L economia vallesana recent mostra dues tendències per destacar. D una banda, un intens i ràpid procés de transvasament d activitat econòmica i d efectius des de la indústria vers als serveis, fent que la comarca passi de ser eminentment industrial a estar orientada cap als serveis. Es tracta d una ràpida terciarització de l economia, que segueix l evolució pròpia de les societats i dels territoris més avançats. Per una altra banda, el pes de la indústria encara és molt important a la comarca. 55,4% SERVEIS En l estructura del PIB comarcal, els serveis representen el 55,4% (xifra inferior a la mitjana catalana, que es troba en el 63,1%). 63,1% 35,8% INDÚSTRIA La indústria representa el 35,8% (superior a la mitjana catalana: 27%). 27% 8,7% CONSTRUCCIÓ La construcció suposa el 8,7% (percentatge similar a la mitjana catalana: 8,2%). 8,2% 0,1% SECTOR PRIMARI En darrer terme se situa el sector primari, amb un irrellevant 0,1% (inferior a l 1,7% de la mitjana catalana). 1,7% Font: Oliver, J. (dir.) Anuari econòmic comarcal Caixa de Catalunya Una economia dinàmica Les fortaleses actuals de l economia del Vallès Occidental són la seva excel lent localització geogràfica dins de Catalunya, d Espanya i de l Arc Mediterrani; el creixement de la població, que fa incrementar la població activa de la comarca, una població jove i amb un bon nivell de formació; l important teixit de petites i mitjanes empreses, molt arrelades al territori, un teixit àgil i flexible; una tradició emprenedora i un notable dinamisme empresarial, essent històricament i en l actualitat un dels motors econòmics del país. També en destaca un elevat grau de diversificació i especialització sectorial de l economia, sobretot en la indústria; una notable vocació exportadora; i, finalment, un entramat universitari de primer nivell, la qual cosa garanteix que la comarca generi innovació i coneixement d alt nivell i de valor afegit, impulsant una economia cada vegada més dirigida cap al coneixement i la tecnologia punta. 17

6 Sector primari El gran creixement demogràfic de la segona meitat del segle XX va provocar que el sòl de la comarca s ocupés amb noves zones industrials, barris i urbanitzacions de nova creació, serveis i noves vies de comunicació, la qual cosa va comportar que l activitat agrícola s anés abandonant. Actualment menys d un 10% de la superfície comarcal és de conreu. La major part de les terres en explotació estan dedicades als cereals (ordi, blat o civada). Amb menor extensió però amb Indústria major rendibilitat trobem l horticultura que, de fet, representa el 24,5% del PIB del sector primari comarcal. Aquest subsector produeix patates, verdures i llegums, entre els quals la mongeta del ganxet, que té denominació d origen comarcal. Per la banda de la ramaderia destaca el sector porcí, amb el 20,3% del PIB agrari comarcal. Amb l objectiu de promoure l agricultura de proximitat a les grans ciutats, algun municipi, com és el cas de Sabadell, ha creat la figura del Parc Agrari. Parc Agrari de Sabadell Tradicionalment la indústria tèxtil, especialment la llanera, havia estat la més estesa a la comarca, fins que es van donar els processos de diversificació industrial a partir de la dècada dels seixanta, als quals cal afegir darrerament la presència d àrees industrials dedicades a la implantació de factories de noves tecnologies. El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya i Sabadell el primer centre llaner i d acabats de cotó de la península Ibèrica, seguit a poca distància per Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció). Aquest sector, tot i que havia estat el dominant, ara només representa el 9,1% del PIB industrial de la comarca. A la comarca també hi tenen una presència notable les grans empreses metal lúrgiques. Hi ha siderúrgia a Cerdanyola del Vallès; material elèctric a Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Montcada i Reixac, Rubí i Barberà del Vallès; mecànica a Ripollet i Montcada i Reixac, que també té indústria de l automòbil. I metal lúrgia en general a Terrassa i Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Rubí. El sector de la metal lúrgia i productes metàl lics representa el 14,3% del PIB indutrial El sector químic representa el 14,3% del PIB industrial El sector d equipament elèctric, electrònic i òptic representa el 11,2% del PIB industrial Font: J. Oliver, 2005 La importància de la indústria a la comarca queda reflectida en els 114 polígons industrials repartits pel seu territori, conformant la major concentració industrial de Catalunya, juntament amb el Baix Llobregat. Polígon industrial (Montcada i Reixac) Zona industrial a Viladecavalls 18

7 Serveis El sector terciari ocupa un lloc predominant a l economia de la comarca. Les immobiliàries i els serveis empresarials representen el 25,9% del PIB del sector serveis Les administracions públiques, la sanitat i l ensenyament representen el 23% del PIB del sector serveis El comerç i la reparació representen el 22,1% del PIB del sector serveis Els transports i les comunicacions representen el 10,3% del PIB del sector serveis L hoteleria representen el 8,1% del PIB del sector serveis Aquestes xifres a escala comarcal són molt semblants a la mitjana catalana. Font: J. Oliver, 2005 Avinguda de Catalunya de Cerdanyola Comerç artesanal a Ullastrell Mercat de Badia del Vallès Comerç de Sant Cugat del Vallès Oferta turística TIPUS NOMBRE PLACES ESTABLIMENTS HOTELERS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL 2 14 CASES DE COLÒNIES RESTAURANTS RESTAURANTS-BAR El potencial turístic i de lleure de la comarca és gran, atès que ofereix un gran ventall de possibilitats d ús gràcies als importants recursos naturals i culturals de què disposa, així com a la seva pròpia estructura econòmica, amb un alt nivell d implantació industrial i empresarial que permet l existència d un turisme de negocis en expansió. L excel lent situació geogràfica de la comarca fa que sigui un lloc de parada per a moltes persones en el seu pas per Catalunya o en les seves visites a Barcelona. A través del col lectiu Cuina Vallès s impulsa una oferta gastronòmica de qualitat i que promou els productes de la comarca. Hotel Campus UAB 19

8 La comarca de la innovació i el coneixement Oferta educativa de primer nivell El Vallès Occidental ha esdevingut una comarca amb una forta especialització en el camp de la recerca, la innovació i el coneixement. En aquest sentit, l oferta universitària a la comarca és molt àmplia. Hi destaca, sobretot, la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona, situada a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). El campus ocupa 260 hectàrees i configura una gran universitat amb totes les facultats i escoles dels àmbits humanístic, científic i tècnic, i amb tots els serveis complementaris propis d una de les universitats més avançades d Europa. La mateixa universitat també té un campus de dimensions més petites a Sabadell, on s ofereixen estudis de ciències empresarials i d informàtica. D altra banda, la ciutat de Terrassa disposa d un campus pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeries i carreres tècniques. Terrassa, a més, compta amb la presència de l Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya i de la delegació del Vallès de l Institut del Teatre. Finalment, a Sant Cugat del Vallès hi ha l Escola d Arquitectura del Vallès. A Sant Cugat del Vallès hi ha el Centre d Alt Rendiment Esportiu (CAR), considerat un dels centres esportius més importants d Europa. El CAR és una estructura de suport de la màxima qualitat cientificotècnica per a l esport d alt nivell, on es formen els esportistes professionals. Pel que fa a la resta d equipaments educatius, la comarca disposa de 323 centres d educació infantil i primària, 130 centres d educació secundària i 20 centres de formació d adults. Campus UAB (Cerdanyola del Vallès) UPC (Terrassa) Treballant amb les noves tecnologies El Parc Tecnològic del Vallès (PTV) és un parc empresarial concebut especialment per acollir empreses i institucions que treballen en el camp de les noves tecnologies. Entre els objectius del PTV cal destacar el de generar sinergies entre empreses i institucions gràcies a la complementarietat de les seves activitats, la proximitat física i el coneixement personal; el de fomentar l acostament de les empreses a les fonts del coneixement, i el de convertir-se en una plataforma de llançament per a nous projectes empresarials amb contingut tecnològic. En aquest entorn és on s ubica el Laboratori de Llum Sincrotró Alba, una de les infraestructures de recerca científica més importants del sud d Europa, que es preveu que es trobi en ple funcionament el Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès) Infraestructures Al mapa de la pàgina 5 es pot observar la xarxa d infraestructures viàries i ferroviàries del Vallès Occidental. A banda d aquestes, la comarca també compta amb l aeroport de Sabadell, situat al costat de l autopista C-58. Aquest està destinat essencialment als vols d ensenyament, tot i que també s hi realitzen vols de caràcter privat, publicitari o fotogràfic. La situació privilegiada del Vallès Occidental ha estat un factor decisiu per a la ubicació a la comarca de les respectives seus centrals de Catalunya del cos de bombers (Cerdanyola del Vallès) i del cos de la Policia de la Generalitat - Mossos d Esquadra (Sabadell-Terrassa). A nivell d equipaments sanitaris la comarca destaca per tenir 470 centres extrahospitalaris i 14 centres hospitalaris, entre els que destaquen l Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, l Hospital de Terrassa, la Mútua de Terrassa o el Parc Taulí de Sabadell. 20