BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2013

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2013 El mes de gener del 2013 ha estat termomètricament càlid al litoral i en zones elevades del Prepirineu, Prelitoral i del Pirineu oriental i normal a les valls del Pirineu i Prepirineu, la Costa Brava i a les depressions de l interior de Catalunya. Pluviomètricament, el gener ha estat plujós a ponent i, fins i tot, molt plujós al vessant nord del Pirineu i punts del Prepirineu Central. En canvi, ha estat sec al terç est de Catalunya i, fins i tot, molt sec al nord-est del territori i al delta de l Ebre. El mes de gener ha estat molt ventós com a conseqüència d una configuració sinòptica dominada per un flux del primer i quart quadrant i en relació amb les pertorbacions que van creuar el país entre els dies 12 i 28 de gener. Resum mensual Malgrat el pas d un petit front que va afectar Catalunya el primer dia de l any, la meteorologia dels primers deu dies del mes va estar marcada per la presència d una potent àrea d altes pressions que abraçava gran part de l Europa occidental, amb pressions que van arribar a assolir entre els i els hpa sobre el Principat. Aquesta configuració va comportar una acusada inversió tèrmica, amb una temperatura molt alta a les parts més elevades del país i, en canvi, a causa especialment de la presència de les boires persistents, uns valors tèrmics modestos a les depressions de l interior de Catalunya. Cal remarcar l episodi d altes temperatures que va afectar Catalunya entre els dies 4 i 8 de gener i, molt especialment, el dia de la vigília de Reis, quan la temperatura màxima va ser rècord en un mes de gener a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ubicades a l Empordà (excepte Portbou i Castell d Aro), en molts casos superant en més de 2ºC l anterior rècord (registrat fonamentalment durant el gener de 2007), fins i tot en aquelles sèries que tenen més de 20 anys de dades. Aquest fet va ser conseqüència de la combinació de la massa d aire molt càlid que acompanyava l anticicló i la tramuntana reescalfada que bufava en aquestes zones. A banda de l Empordà, la temperatura també va ser excepcional a Cabrils, Tagamanent i a moltes zones del Pirineu, com ara Sort (22,3 ºC) o Guardiola de Berguedà (21,7 ºC). A més, la temperatura mínima dels dies 5 i 6 va ser molt elevada, amb rècords en un mes de gener tant a la zona afectada per la tramuntana de l Empordà com en algunes zones elevades del país. A partir del dia 10, el corrent en jet, que havia estat desplaçat cap al nord per les altes pressions, es va anar traslladant progressivament cap al sud i va ser a partir del dia 12 quan es trobava ubicat en la seva posició normal per a l època de l any, fins i tot una mica desplaçat cap al sud i molt reforçat, separant de forma clara la massa d aire fred polar de la massa d aire més càlid subtropical, provocant fortes ondulacions en la seva configuració. D aquesta manera, Catalunya va quedar afectada per aquesta situació fins al dia 28. Tot un seguit de fronts van creuar el país, caracteritzats, com a conseqüència de les esmentades ondulacions en el corrent general, per una primera intrusió d aire relativament càlid seguida, durant el pas del front, d una invasió d una massa molt freda, quan la configuració meteorològica agafava una disposició nord-oest a sud-est. La situació provocava precipitacions més importants al quadrant nord-occidental del Principat. Aquestes eren de neu al Pirineu, afectant en moltes ocasions a cotes baixes. Fora d aquest àmbit, també va nevar als Ports i a les muntanyes de Prades, degut a la sensible baixada de la temperatura que comportava el pas dels fronts. Durant aquest període, cal remarcar dues pertorbacions. - La primera va afectar Catalunya entre els dies 12 i 17 de gener, amb precipitacions generals, tot i que aquestes van ser més importants al vessant nord del Pirineu, tal com mostren les quantitats següents registrades a les EMA gestionades per l SMC: 135,3 mm al Lac Redon (2.147 m), a la comarca de la Val d Aran, 100,2 mm a Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d Aran, i 91,9 1

2 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Cal remarcar que en aquestes tres estacions el gruix de neu nova al final de l episodi va ser prop d un metre. - La segona pertorbació digna de menció va creuar el país entre els dies 18 i 21. Va estar caracteritzada, en primer lloc, per les pressions molts baixes que es van assolir, lleugerament inferiors als 980 hpa (pressions que no s assolien a Catalunya des del febrer de 1989) i, en segon lloc, pel seu flux del sud en un principi, que va provocar que les precipitacions més importants es registressin al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, tal com mostren les quantitats enregistrades següents a les EMA gestionades per l SMC: 86,4 mm al Port del Comte (2.316 m), a la comarca del Solsonès, 82,7 mm al Pont de Suert (l Alta Ribagorça) i 77, 1 mm a Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Durant els dos últims dies del mes l anticicló es va tornar a instal lar sobre Catalunya i va provocar un pujada significativa de la temperatura, especialment al litoral, prelitoral i, sobretot, a l alta muntanya, on de forma molt puntual es va assolir algun rècord de la sèrie de temperatura màxima per a un mes de gener. 2

3 Descripció sinòptica del mes Durant els primers dos dies del mes un front va creuar Catalunya deixant algunes precipitacions febles al nord del país. La figura 1 sintetitza la configuració sinòptica durant aquest curt període d acord amb la topografia de 500 hpa (a uns m. d altura) i de la imatge METEOSAT del dia 1 de gener a les hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera s observa un solc associat a una baixa ubicada al nord del continent europeu amb una temperatura freda a l altura de Catalunya, prop dels -28 ºC en aquest nivell. Com a conseqüència d aquest fet, la cota de neu es va mantenir baixa al llarg de l episodi. La nuvolositat associada al front queda perfectament dibuixada a la imatge del METEOSAT, on es pot observar com la línea de nuvolositat estava creuant el país. Figura 1. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 1 de gener a les h UTC D aquesta manera, des de darreres hores de la matinada del dia 1 es van produir precipitacions febles al vessant nord del Pirineu i àrees properes, tot i que al centre del dia foren molt més aïllades. A més, durant el matí van caure algunes precipitacions febles en general, sobretot a la meitat nord del territori. Ràpidament van minvar d'oest a est i a última hora de la tarda desaparegueren pel litoral nord. La cota de neu va baixar dels als metres al migdia i fins als 800 metres durant la nit. Tot i això, a l'inici del matí la cota de neu va ser més baixa i se situà entorn els metres al Pirineu. S'enregistraren quantitats minses de precipitació en general, tot i que al vessant nord del Pirineu van ser poc abundants. Les precipitacions es van mantenir fins a migdia del dia 2 al vessant nord del Pirineu, per bé que durant la matinada també es van registrar a la resta de la serralada. Totes aquestes precipitacions van ser febles i minses i en forma de neu per sobre dels metres. Tot i això, a les zones elevades del vessant nord s'acumularen quantitats poc abundants. La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 5 mm entre els dies 1 i 2 de gener. La figura 2 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com les precipitacions, encara que molt febles, van afectar a la meitat nord del territori. 3

4 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 22,1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 19,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 12,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 8,9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 6,3 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 6,2 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 5,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 5,2 Figura 2. Distribució de la precipitació acumulada durant els dies 1 i 2 de gener La meteorologia fins al dia 11 va estar marcada per la presència d una potent àrea d altes pressions que abraçava gran part de l Europa occidental, amb pressions que van arribar assolir entre els i els hpa sobre el Principat. La figura 3 resumeix la configuració atmosfèrica segons el mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 5 de gener a les hores UTC. Es pot observar en superfície la zona anticiclònica que abraçava l Europa occidental amb pressions prop dels hpa. En altura, les altes pressions queden marcades per la presència d una gran dorsal amb direcció sud-oest a nord-est que desplaçava el corrent en jet cap a altes latituds i provocava una entrada d aire molt fred i precipitacions a l est del continent. En canvi, a occident la temperatura en aquesta altura era suau per l època de l any, amb valors prop dels -14 ºC en el seu centre ubicat sobre la península Ibèrica. Amb 4

5 aquesta configuració, l estabilitat atmosfèrica a les nostres contrades estava assegurada. Només es van enregistrar algunes dècimes de mm per pluja horitzontal (deguda a la boira) a les EMA ubicades a les depressions i planes de l interior de Catalunya. Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 5 de gener a les h UTC La situació va comportar una marcada inversió tèrmica, amb una temperatura molt alta a les parts més elevades del país i, en canvi, com a conseqüència de la presència de les boires persistents, uns valors tèrmics modestos a les depressions de l interior de Catalunya. La part dreta de la figura 4 mostra la imatge METEOSAT del dia 5 de gener a les hores UTC on es pot evidenciar la presència d aquest fenomen meteorològic a les planes i depressions de l interior de Catalunya, mot especialment a la plana de Lleida i depressió de l Ebre. En relació amb la situació meteorològica que ens va acompanyar durant aquests dies, cal remarcar l episodi d altes temperatures que va afectar Catalunya entre els dies 4 i 8 de gener i, molt especialment, el dia de la vigília de Reis, quan la temperatura màxima va ser rècord en un mes de gener a la majoria de les EMA gestionades per l SMC ubicades a l Empordà (excepte Portbou i Castell d Aro), en molts casos superant en més de 2ºC l anterior rècord (registrat fonamentalment durant el gener de 2007), fins i tot en aquelles sèries que tenen més de 20 anys de dades. Aquest fet va ser conseqüència de la combinació de la massa d aire molt càlid que acompanyava l anticicló i la tramuntana reescalfada que bufava en aquestes zones. La configuració meteorològica queda dibuixada pel mapa de pressió en superfície del dia 5 de gener (part esquerra de la figura 3) i la topografia de 850 hpa (a uns m d altura) del mateix dia a les hores UTC (part esquerra de la figura 4), aquest últim nivell resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Malgrat la presència de l anticicló, s observava en els nivells més baixos de la troposfera com les isolínies es trobàvem molt juntes al nord-est del país indicant la presència de vent fort en aquesta zona. Aquest fet provocava un rescalfament de la massa d aire tal com es pot deduir de la topografia de 850 hpa, en què els valors de temperatura en aquest nivell eren molt alts per a l època de l any a les nostres contrades i, especialment, al nord-est de Catalunya, prop dels 12 ºC. A banda de l Empordà, la temperatura també va ser excepcional a Cabrils, Tagamanent i a moltes zones del Pirineu, com ara Sort (22,3 ºC) o Guardiola de Berguedà (21,7 ºC). A més, la temperatura mínima dels dies 5 i 6 va ser molt elevada, amb rècords en un mes de gener tant a la zona afectada per la tramuntana de l Empordà com en algunes zones elevades del país. 5

6 Figura 4. Topografia de 850 hpa i imatge del METEOSAT del dia 5 de gener a les h UTC A la taula següent s indiquen les EMA gestionades per l SMC amb més de 10 anys de dades que van superar el rècord de temperatura màxima (TXx) durant l episodi de temperatura alta que es va registrar a Catalunya. S hi indica la temperatura màxima assolida durant l episodi (TXx 4-8 de gener), el dia, la temperatura màxima absoluta registrada fins ara a l estació (TXx) i la data en què es va registrar. Estació Comarca TXx 4-8 gener (ºC) Dia TXx gener (ºC) Data Cabanes l Alt Empordà 24,4 5 22,6 19/01/2007 Castelló d'empúries l Alt Empordà 24,2 5 22,3 28/01/2008 Roses l Alt Empordà 24,6 5 22,3 26/01/2002 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 24,6 5 22,4 19/01/2007 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 24,2 5 21,8 19/01/2007 Ventalló l Alt Empordà 24,4 5 22,7 19/01/2007 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 25,6 5 22,8 28/01/2008 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 22,7 5 22,2 02/01/2003 Monells el Baix Empordà 23,5 5 22,1 02/01/2003 Serra de Daró el Baix Empordà 23,2 5 23,0 02/01/2003 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 23,1 5 22,4 02/01/2003 Espolla l Alt Empordà 23,6 7 23,2 28/01/2008 Montserrat - Sant Dimes el Bages 19,7 7 19,5 20/01/2007 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 21,5 7 19,0 19/01/2007 el Montmell el Baix Penedès 22,8 7 22,2 20/01/2007 Santuari de Queralt el Berguedà 20,9 7 20,2 19/01/2007 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 21,3 7 20,7 20/01/2007 6

7 La taula següent mostra la mateixa informació descrita a la taula anterior però per a la temperatura mínima (TNn). Estació Comarca TNn 4-8 gener (ºC) Dia TNn gener (ºC) Espolla l Alt Empordà 16,8 5 12,4 Portbou l Alt Empordà 15,4 5 14,9 Roses l Alt Empordà 14,4 5 13,7 Núria (1.971 m) el Ripollès 6,5 6 5,2 Montserrat - Sant Dimes el Bages 12,4 7 11,8 Gisclareny el Berguedà 9,8 7 8,8 la Quar el Berguedà 9,0 7 7,4 Santuari de Queralt el Berguedà 13,2 7 11,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 5,7 7 5,7 Molló el Ripollès 9,3 7 8,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 6,7 7 6,4 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 12,1 7 11,6 A partir del dia 10, el corrent en jet que havia estat desplaçat cap al nord per les altes pressions es va anar traslladant progressivament cap al sud i va ser a partir del dia 12 quan es trobava ubicat en la seva posició normal per a l època de l any, fins i tot una mica desplaçat cap al sud, i molt reforçat, separant de manera clara la massa d aire fred polar de la massa d aire més càlid subtropical, cosa que va provocar fortes ondulacions en la seva configuració. D aquesta manera, Catalunya va quedar afectada per aquesta situació fins al dia 28. Tot un seguit de fronts van creuar el país, caracteritzats, com a conseqüència de les esmentades ondulacions en el corrent general, per una primera intrusió d aire relativament càlid seguida, durant el pas del front, d una invasió d una massa molt freda, quan la configuració meteorològica agafava una disposició nord-oest a sud-est. La situació provocava precipitacions més importants al quadrant nord-occidental del Principat. Aquestes precipitacions eren de neu al Pirineu, i afectaven en moltes ocasions a les cotes baixes. Fora d aquest àmbit, també va nevar als Ports i a les muntanyes de Prades, degut a la sensible baixada de la temperatura que comportava el pas dels fronts. Finalment, cal remarcar el fort vent que acompanyava a aquestes depressions, fenomen que serà tractat més extensament en l apartat de vent. Una primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 12 i 17 de gener, amb precipitacions generals, per bé que van ser més importants al vessant nord del Pirineu. La configuració sinòptica que va caracteritzar la situació es pot observar a la figura 5 segons el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 13 a les hores UTC. La configuració dels centres d acció en superfície estava definida per l anticicló atlàntic desplaçat cap al nord, mentre que una baixa s ubicava sobre la Mediterrània occidental. En altura, cal remarcar la forta ondulació del corrent en jet, reflex de la línea frontal que va creuar el país durant aquest període de temps. Cal remarcar la temperatura baixa deguda a la presència d una massa d aire molt freda procedent d altes latituds, arrossegada pel flux del nord que acompanyava a la pertorbació, que abraçava tot el quadrant nord-est de la península Ibèrica, amb una temperatura en aquest nivell atmosfèric a l altura de Catalunya prop de -32 ºC. Amb aquesta configuració, la cota de neu es va mantenir baixa durant tot l episodi, amb nevades importants al Pirineu, tot i que la neu també va fer acte de presència al Prelitoral sud. 7

8 Figura 5. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 13 de gener a les h UTC Durant el dia 13 es van produir precipitacions arreu del país, llevat de punts del Pirineu i Prepirineu oriental on no n'hi van arribar. Viatjaren d'oest a est fins a migdia i de nord a sud fins a mitja tarda. A partir d'aleshores es van restringir al vessant nord del Pirineu i zones properes. Van acumular quantitats poc abundants al prelitoral sud, entre poc abundants i abundants al vessant nord del Pirineu i minses a la resta del país. A l'alt Empordà al matí van anar acompanyades de tempesta. La cota de neu va baixar ràpidament de matinada dels metres cap als 800 metres i, fins i tot, al matí se'n produïren cap als 600 metres a punts del prelitoral sud. Al llarg del dia 14 les precipitacions van afectar al vessant nord del Pirineu i puntualment a altres sectors de la serralada, especialment fins a mig matí i a partir del vespre. A més, també caigueren algunes precipitacions febles i minses al massís del Port, i a partir de mitja tarda hi van haver alguns ruixats a punts de la Costa Brava, sobretot al sector sud. Fins al migdia del dia 15 se'n produïren d'intensitat entre feble i moderada al terç nord, sobretot al Pirineu i preferentment al sector occidental. Al Pirineu van ser en forma de neu a qualsevol cota i a la resta la cota de neu es va situar entorn els 800 o 900 metres, tot i que puntualment va ser més baixa, sobretot a l'interior del país. A partir de llavors tendiren a quedar restringides al vessant nord del Pirineu, i de cara al vespre van desaparèixer. Tot i així al final del dia les precipitacions van tornar a reactivar-se al vessant nord del Pirineu. Independentment, al massís del Port i àrees properes van caure algunes precipitacions febles al llarg del dia, en forma de neu a les cotes més elevades. Les precipitacions es van mantenir durant el dia 16 al vessant nord del Pirineu i a altres punts del terç nord, preferentment a la resta del Pirineu i a l'extrem nord-est. A migdia també se'n produïren al massís del Port. Les precipitacions van ser en forma de neu a totes les cotes al Pirineu, tot i que al llarg del matí la cota de neu va anar pujant i es va situar entorn els metres al migdia. Al llarg de la tarda va tornar a baixar i es va situar entorn els metres al vessant nord, i a punts de l'extrem nord-est (Alt Empordà) va baixar momentàniament fins als metres, tot i que les dèbils precipitacions en aquest sector no acumularen cap mena de gruix de neu al terra. Fins a l'inici del matí del dia 17 se'n van produir al vessant nord del Pirineu, en forma de neu a totes les cotes, i durant la matinada al massís del Port i al nord de l'empordà. En aquest últim sector la cota de 8

9 neu va baixar fins als 650 metres. A la tarda caigueren alguns ruixats al nord del litoral central i sud de la Costa Brava, d'intensitat entre feble i moderada. La figura 6 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 15 de gener, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions més importants es van concentrar al terç nord de Catalunya i al voltant del massís dels Ports. Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 15 de gener La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 50 mm entre els dies 12 i 17 de gener. La figura 7 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar al vessant nord del Pirineu. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 135,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 100,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 91,9 Vielha e Mijaran la Val d'aran 67,4 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 65,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 62,3 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 54,2 9

10 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 12 i 17 de gener Les taules següents mostren el gruix de neu nova registrat entre els dies 12 i 17 de gener, mesurats a les EMA gestionades per l SMC (primera taula) i pels observadors de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) igualment gestionada per l SMC (segona taula). Nom de l EMA Comarca Gruix de neu nova (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 129 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 120 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 111 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 94 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 72 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'aran 67 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 56 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 38 Núria (1.971 m) el Ripollès 32 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 16 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 12 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 12 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 2 10

11 Localitat Comarca Gruix de neu nova (cm) Esterri d'àneu (956 m) el Pallars Sobirà 50 Barruera (1.130 m) l Alta Ribagorça 32 Puigcerdà (1.160 m) la Cerdanya 18 la Seu d'urgell (700 m) l Alt Urgell 10 Planoles (1.156 m) el Ripollès 4 Bagà (785 m) el Berguedà 2 la Conca de Dalt (650 m) el Pallars Jussà 2 15 de gener Esterri d Àneu (el Pallars Sobirà) Foto: Turisme Valls d Àneu Un segon front va creuar el país entre els dies 18 i 21. La situació va estar caracteritzada, en primer lloc, per les pressions molts baixes que es van assolir, lleugerament inferiors als 980 hpa (pressions que no s assolien a Catalunya des del febrer de 1989) i, en segon lloc, pel seu flux del sud en un principi, que va provocar que les precipitacions més importants es registressin al vessant sud del Pirineu i Prepirineu. La configuració sinòptica queda dibuixada a la figura 8 d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 19 a les hores UTC. La situació estava dominada en superfície per una profunda depressió de procedència atlàntica ubicada sobre la península Ibèrica i un solc en altura associat a un àrea de baixes pressions ubicada al nord de les illes Britàniques. Cal remarcar, a l igual que a l episodi anterior, la forta ondulació del corrent en jet i la massa d aire fred que arrossegava d altes latituds, tot i que en un primer moment la cota de neu va pujar de manera sensible degut al flux del sud que es va produir sobre Catalunya. 11

12 Figura 8. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 19 de gener a les h UTC Durant la matinada i fins a l'inici del matí del dia 18 es van produir precipitacions febles en general, sobretot a la meitat oest del territori. A partir de llavors es restringiren al terç nord del territori i van tendir a desaparèixer. A partir de l'inici de la tarda van arribar noves precipitacions febles per l'oest i, de nou, creuaren el territori d'oest a est, però sobretot van afectar la meitat oest el territori. La cota de neu va pujar dels metres fins als al matí, per bé que de matinada fou més baixa en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. S'acumularen quantitats entre minses i poc abundants arreu, tret del Pirineu i Prepirineu occidental on hi van haver algunes acumulacions abundants. Al llarg del dia 19 es van registrar precipitacions entre febles i moderades a tot el territori, que acumularen quantitats entre poc abundants i abundants, tot i que puntualment al Pirineu occidental van ser molt abundants. Les acumulacions foren menys importants al quadrant nord-est. La matinada del dia 20 es produïren algunes precipitacions febles i disperses a punts de la meitat oest (sobretot terç oest) que van acumular quantitats minses, tot i que localment foren poc abundants a l'extrem sud i al Pirineu i Prepirineu occidental. Independentment es van produir, també de matinada, alguns ruixats febles a punts del litoral i prelitoral que davant de la costa i sobre el mar anaren acompanyats de tempesta. A més, al Pirineu i Prepirineu occidental es produïren algunes nevades febles fins a mig matí, amb gruixos de neu nova d'entre 5 i 10 cm al vessant nord de la serralada. La cota de neu es va situar entorn als 800 metres al Pirineu occidental, i prop dels metres a la resta del territori. Al vessant nord del Pirineu van haver precipitacions febles, en forma de neu a totes les cotes, fins a mitja tarda del dia 21. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants de precipitació. A la resta del Pirineu i al quadrant nord-est n'hi hagué de febles i minses fins a migdia, i de nou durant la tarda en forma de ruixat local. Alguns dels ruixats de la tarda del nord-est van anar acompanyats de calamarsa. La figura 9 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 19 de gener, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions més importants es van concentrar al Prepirineu i vessant sud del Pirineu. 12

13 Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 19 de gener La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 50 mm entre els dies 18 i 21 de gener. La figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, on es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar al vessant sud del Pirineu. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 86,4 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 82,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 77,1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 69,3 Sort el Pallars Sobirà 65,4 Gisclareny el Berguedà 63,1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 59,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 58,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 57,0 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 54,4 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 52,7 la Seu d'urgell l Alt Urgell 51,4 13

14 Figura 10. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 18 i 21 de gener Per acabar aquest episodi, cal assenyalar els gruixos de neu nova que es van registrar a Catalunya. Tot i que les acumulacions més importants es va produir al Pirineu, la neu va fer acte de presència al sud de la serralada Prelitoral. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu nova (cm) Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 50 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 49 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 46 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 42 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 37 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 34 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 28 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 24 Núria (1.971 m) el Ripollès 14 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 11 PN dels Ports (1.055 m) la Baix Ebre 6 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'aran 4 14

15 Un nou front va visitar Catalunya entre els dies 22 i 26. La situació meteorològica queda dibuixada a la figura 11 d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 22 a les hores UTC. La configuració va ser molt semblant a la descrita als episodis anteriors, si bé l àrea de baixes pressions es trobava desplaçada una mica al nord. De la mateixa manera, cal remarcar la massa d aire molt fred que acompanyava a la depressió, la qual cosa va provocar nevades abundants al Pirineu i una temperatura baixa al país. Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 22 de gener a les h UTC Durant el dia 22 es van registrar precipitacions febles o puntualment moderades al litoral i prelitoral sud fins al vespre. A partir de llavors n'hi hagueren al litoral i prelitoral central i sud de la Costa Brava, així com a la Catalunya central i plana de Vic. Van ser minses o localment poc abundants al litoral central. Cota de neu prop dels 700 metres, però al final del dia baixà fins els metres. Al llarg dels dies 23 i 24 hi van haver de febles i minses al litoral i prelitoral central i al nord-est. Al matí quedaran restringides a l'extrem nord-est i a migdia van desaparèixer. La cota va baixar fins als 600 metres i puntualment fins a 200 metres. Independentment, al vessant nord del Pirineu hi hagué nevades febles i intermitents al llarg del dia. Acumularan gruixos de neu poc abundants o localment abundants. A primeres hores de la matinada del dia 25 hi hagué algunes nevades febles al vessant nord del Pirineu. Fins a l'inici del matí del dia 26 caigueren ruixats dispersos en general. A partir de llavors es restringiren al Pirineu, sobretot al sector occidental i a l'extrem nord-est. A migdia se centraren al vessant nord del Pirineu i a mitja tarda desaparegueren. Les precipitacions foren en forma de neu a totes les cotes al Pirineu. A la resta del país la cota de neu fou molt variable, però localment baixà fins els 600 metres. Al Pirineu i al nord del Prepirineu s'acumularen gruixos de neu entre minsos ( fins a 2 cm) i poc abundants (entre 2 i 5 cm). La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 20 mm entre els dies 22 i 26 de gener. La figura 12 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, on es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar al vessant nord del Pirineu i serralada Prelitoral sud. 15

16 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 65,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 64,8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 63,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 41,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 36,6 Vielha e Mijaran la Val d'aran 35,6 PN dels Ports el Baix Ebre 25,3 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 24,1 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 22 i 26 de gener Per acabar aquest episodi, cal remarcar els gruixos de neu nova que es van registrar a Catalunya. Tot i que les acumulacions més importants es van produir al Pirineu, a l igual que a l episodi anterior, la neu va fer acte de presència al massís dels Ports. 16

17 Nom de l EMA Comarca Gruix de neu nova (cm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 93 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 67 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 34 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 30 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 28 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'aran 22 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 22 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 16 Núria (1.971 m) el Ripollès 12 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 10 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 9 PN dels Ports (1.055 m) la Baix Ebre 5 El darrer front del mes va afectar Catalunya entre els dies 27 i 28. La circulació zonal es va anar traslladant cap al nord, cosa que va comportar que la direcció del front fos més de l oest. La configuració de la situació queda descrita en la figura 13 a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 27 de gener. Es pot observar com el centre depressionari es trobava ubicat a la latitud de les illes Britàniques, mentre que en superfície el flux era de ponent, mentre que el solc associat a la baixa començava a entrar per ponent. La nuvolositat associada a l àrea de baixes pressions queda dibuixada a en superfície, en què si bé el front apareix ben marcat, aquestes situacions comporten poques precipitacions al Principat, com a conseqüència que es tracten de sistemes frontal que arriben molt desgastats a les nostres contrades. Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 27 de gener a les h UTC A partir de primera hora de la tarda del dia 27 arribaren algunes precipitacions per l'oest del territor i, durant el vespre i la nit, es van estendre de manera molt dispersa a altres indrets del país. Foren d'intensitat feble en general i van deixar quantitats minses o puntualment poc abundants. 17

18 La matinada del dia 28 se'n produïren de febles i disperses, sobretot a la meitat est i al litoral central. A partir d'aleshores i fins a mig matí, van caure algunes precipitacions febles a l'extrem nord del Pirineu, sobretot al vessant nord, amb una cota de neu al voltant dels 800 metres. Les quantitats acumulades van ser minses o localment poc abundants. La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm durant els dies 27 i 28 de gener. La figura 14 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, on es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar sobretot al vessant nord del Pirineu. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 19,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 16,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 15,5 Vielha e Mijaran la Val d'aran 10,5 Figura 14. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 27 i 28 de gener 18

19 Durant els dos últims dies del mes l anticicló es va tornar a instal lar sobre Catalunya, la qual cosa va comportar una pujada significativa de la temperatura, especialment al litoral, prelitoral i, sobretot, a l alta muntanya, on de forma molt puntual es va assolir algun rècord de la sèrie de temperatura màxima per a un mes de gener. La configuració sinòptica ve dibuixada a la figura 15 en què es mostra la topografia de 850 hpa del dia 30 a les hores UTC, i es pot observar com la temperatura va ser molt alta a tot el vessant mediterrani de la península Ibèrica, molt especialment a Catalunya, amb una temperatura en aquest nivell prop dels 14 ºC. Figura 15. Topografia de 850 hpa del dia 30 de gener a les h UTC Cal remarcar que les EMA de Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, a la comarca de la Cerdanya, amb 12,7 ºC, i Salòria (2.451 m), a la comarca del Pallars Sobirà, amb 14,5 ºC, ambdues gestionades per l SMC, van superar àmpliament els anteriors registres de temperatura màxima per un mes de gener, que eren 11,7 ºC del dia 13 del 2007, i 12,5 ºC del dia 20 del 2008, respectivament. 19

20 Temperatura El mes de gener ha estat termomètricament càlid 1 al litoral i en les parts elevades del Prepirineu, Prelitoral i del Pirineu Oriental, mentre que a les valls del Pirineu i Prepirineu, a la Costa Brava i les depressions de l interior de Catalunya el mes s ha de qualificar com a normal. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa les altes temperatures que es van assolir durant la primera desena del mes a Catalunya. També cal subratllar que aquesta configuració va afavorir la presència de boires a l interior del país, especialment a les fondalades. D aquesta manera, la inversió tèrmica va ser molt acusada, de forma que a les zones més baixes de l interior de Catalunya la temperatura no va poder pujar tant. Igualment, caldria remarcar que els continus zig-zags tèrmics durant la segona meitat del mes provocats per l ondulació del corrent en jet van fer que les intrusions fredes procedents d altes latituds no fossin tan efectives en el còmput final mensual. La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència ) a les EMA gestionades per l SMC. Cal remarcar les anomalies especialment elevades del Prepirineu: Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Santuari de Queralt el Berguedà +2,9 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà +2,9 Mas de Barberans - Abocador el Montsià +2,5 Muntanyola Osona +2,4 Font-rubí l Alt Penedès +2,4 Ulldecona - els Valentins el Montsià +2,3 Barcelona - el Raval el Barcelonès +2,3 Molló el Ripollès +2,2 Aldover el Baix Ebre +2,0 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +2,0 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 1, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 20

21 Precipitació Pel que fa a la precipitació, el gener ha estat plujós a ponent, fins i tot molt plujós al vessant nord del Pirineu i punts del Prepirineu Central. En canvi, ha estat sec al terç est del país, fins i tot molt sec al nordest del territori i al delta de l Ebre. El pas de diversos sistemes frontals durant la segona meitat del mes, tots associats a pertorbacions atlàntiques, amb una trajectòria predominantment zonal (de l oest), més efectives a ponent del país i arribaven molt desgastats a la meitat est del Principat, juntament amb la persistència anticiclònica durant els primers deu dies del mes i novament a finals del mes, expliquen la distribució espacial de la precipitació durant el mes de gener. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de gener ha igualat o superat els 100 mm. Cal assenyalar les quantitats extremadament abundants a les EMA gestionades per l SMC ubicades al Lac Redon (2.247 m) i a Certascan (2.400 m). Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 311,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 254,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 193,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 168,9 Vielha e Mijaran la Val d'aran 163,4 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 127,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 117,0 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 104,0 Caldria remarcar que a Vielha e Mijaran (la Val d Aran) feia 17 anys que la precipitació del gener no era tan elevada, concretament des del gener de 1996, quan s hi van acumular 301,5 mm. Les precipitacions superiors a 40 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l SMC són les que figuren en la taula següent, la majoria d elles en relació amb l episodi que va afectar Catalunya entre els dies 18 i 21: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 63,2 19 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 61,4 19 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 60,1 19 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 56,1 19 Gisclareny el Berguedà 53,6 19 Sort el Pallars Sobirà 49,0 19 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 46,3 15 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 46,2 19 Núria (1.971 m) el Ripollès 43,8 19 Santuari de Queralt el Berguedà 42,7 19 la Seu d'urgell l Alt Urgell 41,

22 A continuació, es presenten els gràfics d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m)-prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 22

23 Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 23

24 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC juntament amb el màxim mensual del gener del 2012 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2012 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Malniu (2.230 m) la Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Núria (1.971 m) el Ripollès Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Dia Les acumulacions de neu al Pirineu han estat molt importants al llarg del mes. Cal remacar els 276 cm que s havien acumulat fins al dia 26 de gener a Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, o els 251 cm acumulats fins el dia 28 al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d Aran. Tot i que no són gruixos excepcionals (per exemple, el 2009 es van assolir gruixos lleugerament superiors a principis del mes de febrer), no és habitual que el mes de gener hi hagi tanta neu en aquests sectors del Pirineu. No obstant això, els gruixos de neu van decaient a mesura que ens movem cap a orient de la serralada. Aquest fet es conseqüència directa de la tipologia de les pertorbacions que han visitat Catalunya al llarg del mes. Llevat del front que va afectar el Principat entre els dies 18 i 21 amb un flux del sud durant els primers dies de l episodi i que va acumular els gruixos més impotents del mes al sud i a orient de la serralada, la resta de pertorbacions van estar caracteritzades per un acusat flux del nord-oest i, per tant, més efectives al vessant nord del Pirineu i arribaven molt desgastades a la resta de la serralada. Malgrat tot, la depressió que va visitar Catalunya entre els dies 12 i 17, a causa de la potència de la baixa, va arribar a afectar el vessant sud i la part més oriental del Pirineu, per bé que amb un gruixos molt més modestos que els registrats al vessant nord. Per acabar, cal remarcar que la neu ha estat molt afectada pel vent, la qual cosa va provocar una redistribució dels gruixos, tal com es pot observar a les gràfiques la sobtada caiguda del gruix de neu de les EMA més exposades al vent. Si comparem els gruixos màxims de neu del mes de gener d enguany respecte dels gruixos de neu assolits al gener de l any passat, ens adonem que, llevat de l EMA d Ulldeter (2.410 m) a la comarca del Ripollès, la resta d EMA gestionades per l SMC han registrat un gruix de neu significativament més elevats que els gruixos registrats l any passat, especialment a les dues EMA esmentades en el paràgraf anterior, en què la diferències respecte de l any anterior han estat prop de 1,5 metres. De tota manera, a la resta de les EMA les diferències han estat, en general, per sobre dels 20 cm. 24

25 Vent El mes de gener ha estat molt ventós com a conseqüència d una configuració sinòptica dominada per un flux del primer i quart quadrant i, en relació amb les pertorbacions que van creuar el país entre els dies 12 i 28 de gener. El primer episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 12 i 17 de gener a causa d una configuració de nord que va afectar Catalunya (vegeu la figures 5). Els nivells més baixos de la troposfera estaven dominats per una baixa ubicada a la Mediterrània, mentre que les altes pressions es trobaven situades a l Atlàntic. Entre els dos centres d acció es va produir un intens flux del nord. Les ratxes fortes de vent van afectar el Pirineu, a la zona del cap de Creus, a àmplies zones de la vall de l Ebre i, fins i tot, a punts del Prelitoral. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 124,2 16 Portbou l Alt Empordà 118,8 14 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 110,2 17 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 107,3 17 el Perelló el Baix Ebre 96,1 17 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 94,0 16 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 93,6 15 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 92,5 16 PN dels Ports el Baix Ebre 92,2 17 Font-rubí l Alt Penedès 91,1 15 El segon episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 18 i 21 de gener en relació amb la pertorbació que va passar per Catalunya (vegeu la figura 8). Va estar caracteritzada, en un principi, per un flux del sud i va rolar cap al nord a mesura que la baixa creuava el país. D aquesta manera, les ratxes de vent fort van afectar fonamentalment al vessant sud del Pirineu, a les parts més elevades de la serralada Prelitoral i a la vall de l Ebre. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Mas de Barberans - Abocador el Montsià 127,1 20 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 121,3 18 el Perelló el Baix Ebre 110,9 20 Amposta el Montsià 108,7 20 Portbou l Alt Empordà 108,0 20 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94,3 18 PN dels Ports el Baix Ebre 90,0 20 El tercer episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 22 i 26 de gener en relació amb un àrea de baixes pressions que va creuar Catalunya (vegeu la figura 11). En un principi el flux va ser del sud i de l oest i va afectar el vessant sud del Pirineu i la vall de l Ebre. Després va rolar a nord. D aquesta manera, les ratxes de vent fort van afectar fonamentalment al Pirineu, les parts més elevades de la 25

26 serralada Prelitoral, el nord del cap de Creus i a la vall de l Ebre. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Portbou l Alt Empordà 151,9 24 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 137,9 26 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 122,8 23 el Perelló el Baix Ebre 117,4 23 Salòria (2.451 m) la Cerdanya 115,2 26 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 112,7 26 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 101,5 26 Amposta el Montsià 100,8 23 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 91,4 22 El quart episodi de vent va afectar Catalunya els dies 27 i 28 de gener, com a conseqüència del flux del quart quadrant que es va generar sobre el Principat a causa d una baixa ubicada a la latitud de les illes Britàniques i l anticicló atlàntic ubicat a les illes Açores (vegeu la figura 13). Les ratxes de vent fort van afectar el nord del cap de Creus. al Pirineu, a la vall de l Ebre i les parts més elevades de la serralada Prelitoral. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que presenta la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Portbou l Alt Empordà 140,8 28 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 118,1 28 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 110,2 28 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 108,4 28 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 105,8 28 Das la Cerdanya 100,1 28 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 97,6 28 PN dels Ports el Baix Ebre 96,8 28 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 95,0 27 el Perelló el Baix Ebre 94,0 28 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 92,9 27 Roses l Alt Empordà 91,4 28 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 26

27 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 21,5 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 1,2 15 de gener 19,2 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 0,9 24 de gener 20,1 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval W 4,2 16 de gener 27,8 DP Cerdanya Das ENE 11,1 28 de gener 30,2 UU Montsià Amposta NW 0,1 20 de gener 17,3 CY Osona Muntanyola WSW 11,4 27 de gener 24,4 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) NNW 0,0 19 de gener 18,8 C8 Segarra Cervera WSW 15,1 23 de gener 21,0 VK Segrià Raimat WNW 8,9 23 de gener V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 27

28 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE GENER DEL 2013 Temperatura màxima absoluta la Bisbal d Empordà (el Baix Empordà) 25,6 ºC dia 5 Roses (l Alt Empordà) 24,6 ºC dia 5 Sant Pere Pescador (l Alt Empordà) 24,6 ºC dia 5 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Lac Redon (2.247 m) - la Val d Aran -14,9 ºC dia 22 Boí (2.535 m) - l Alt Ribagorça -14,3 ºC dia 23 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -13,4 ºC dia 25 Resta del territori Das (la Cerdanya) -11,0 ºC dia 12 Vielha e Mijaran (la Val d Aran) -8,4 ºC dia 25 el Pont de Suert (l Alta Ribagorça) -7.8 ºC dia 12 Precipitació màxima en 24 hores Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà 63,2 mm dia 19 el Pont de Suert (l Alta Ribagorça) 62,4 mm dia 19 el Port del Comte (2.316 m) - el Solsonès 60,1 mm dia 19 28

29 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC GENER 2013 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 8,5 13,8 3,5 20,3 31-0, ,3 23,1 19 DQ Alt Camp Vila-rodona 8,5 12,7 4,6 19,6 31 0, ,6 26,1 19 U1 Alt Empordà Cabanes 8,0 14,4 1,2 24,4 5-3,6 22 4,9 1,4 19 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 8,1 13,9 1,2 24,2 5-3,0 22 4,9 1,4 26 VZ Alt Empordà Espolla 8,6 14,1 2,0 23,6 7-2, ,9 3,5 15 D6 Alt Empordà Portbou 9,3 12,1 6,6 21,2 7 0, ,1 7,9 16 D4 Alt Empordà Roses 9,3 14,5 3,6 24,6 5-0, ,7 7,0 13 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 8,0 14,3 1,1 24,6 5-2,6 22 6,7 2,3 13 W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 7,7 14,3 0,8 24,2 5-2,7 22 7,4 2,6 21 W3 Alt Empordà Ventalló 7,7 14,5 0,5 24,4 5-3,0 26 7,3 2,9 21 WP Alt Penedès Canaletes 7,7 12,6 3,6 19,7 31 0, ,1 16,6 19 DI Alt Penedès Font-rubí 8,9 13,8 4,4 22,7 7 1, ,9 22,1 19 W4 Alt Penedès la Granada 7,9 13,8 3,2 19,9 31-0, ,8 14,2 19 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 7,2 14,0 1,6 20,8 31-1,7 9 21,0 18,8 19 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 7,5 14,3 1,8 20,6 31-2, ,7 17,5 19 CD Alt Urgell la Seu d'urgell 3,5 10,7-1,7 20,3 5-5, ,1 41,7 19 W5 Alt Urgell Oliana 2,7 9,7-2,2 14,9 26-5, ,2 35,0 19 CJ Alt Urgell Organyà 3,4 11,2-2,1 17,5 30-6, ,8 34,3 19 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3,5-0,1-7,0 13,3 8-14, ,1 46,2 19 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 1,7 11,6-3,9 20,0 6-7, ,0 61,4 19 CE Anoia els Hostalets de Pierola 7,8 13,4 3,8 20,0 31 1, ,9 18,4 19 XB Anoia la Llacuna 6,2 11,2 1,5 17,3 31-3,4 3 24,6 21,4 19 XA Anoia la Panadella 3,7 7,1 0,9 12,4 31-2, ,3 13,9 19 H1 Anoia Òdena 5,6 12,1 0,0 17,8 31-4, ,6 19,3 19 WW Bages Artés 3,9 12,1-1,4 17,8 31-4, ,1 20,0 19 U4 Bages Castellnou de Bages 5,0 11,1 0,7 16,6 7-2, ,6 25,7 19 R1 Bages el Pont de Vilomara 4,7 13,0-0,8 19,7 31-4, ,7 19,8 19 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6,8 9,8 3,2 19,7 7-1, ,7 26,3 19 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 4,1 11,5-1,3 19,1 31-4, ,8 24,4 19 U5 Baix Camp Prades 3,4 7,8-0,3 16,1 7-4,8 3 42,9 23,1 19 W6 Baix Camp Riudoms 10,3 14,7 5,6 21,2 31 2, ,9 12,3 19 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 11,1 15,4 6,1 21,8 31 2, ,9 9,7 19 U7 Baix Ebre Aldover 11,3 16,2 6,5 24,4 31 1, ,4 9,0 24 DB Baix Ebre el Perelló 9,8 14,1 6,1 22,3 31 2, ,9 9,8 19 U9 Baix Ebre l'aldea 10,5 15,4 5,7 20,7 31 1,7 4 16,1 9,1 24 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 10,6 15,0 6,2 21,4 31 1, ,2 7,6 19 X5 Baix Ebre PN dels Ports 3,8 8,0 0,4 16,4 8-3, ,7 19,1 24 DO Baix Empordà Castell d'aro 7,0 13,8 2,0 21,0 5-2,2 25 7,0 2,1 28 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 6,7 14,7 0,3 25,6 5-3,1 25 9,8 3,0 13 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 6,8 13,8 0,2 22,7 5-2,7 18 6,9 2,1 13 UC Baix Empordà Monells 6,2 14,1-0,3 23,5 5-4,3 25 8,6 2,2 19 UD Baix Empordà Serra de Daró 6,9 13,9 0,5 23,2 5-1,8 26 6,0 2,7 13 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,7 13,6 1,3 23,1 5-2, ,3 5,5 13 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 7,4 11,4 4,4 21,5 7 0, ,4 12,0 19 XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 9,1 15,2 4,3 20,4 7 0, ,6 9,4 22 D3 Baix Llobregat Vallirana 9,2 14,6 5,1 21,0 31 1, ,6 12,

30 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia UG Baix Llobregat Viladecans 9,1 14,8 4,4 19,0 7 1, ,0 9,0 19 WZ Baix Penedès Cunit 9,2 15,3 3,6 19,8 5 0, ,8 9,3 19 UH Baix Penedès el Montmell 8,2 12,8 4,7 22,8 7 0, ,6 27,2 19 D9 Baix Penedès el Vendrell 9,6 15,2 3,8 21,5 7-0, ,7 9,9 19 WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 9,1 14,4 3,3 20,9 7-3,2 9 25,6 20,4 19 WU Barcelonès Badalona - Museu 10,1 14,3 6,8 19,0 5 3, ,1 8,2 22 X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 11,4 15,2 8,6 21,4 5 5, ,5 11,0 22 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 8,2 12,4 5,2 18,9 7 1, ,5 9,5 19 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 9,8 14,6 6,0 21,0 7 2, ,9 9,7 22 X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 10,0 14,4 6,2 19,7 31 3,3 12 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 3,3 6,7 0,2 15,6 7-6, ,9 53,6 19 WV Berguedà Guardiola de Berguedà 2,9 11,1-3,2 21,7 5-6, ,1 38,7 19 CR Berguedà la Quar 4,0 9,5 0,0 18,7 7-4, ,0 30,6 19 WM Berguedà Santuari de Queralt 5,6 9,6 2,2 20,9 7-4, ,1 42,7 19 Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló -1,1 1,6-4,1 12, , ,1 37,4 19 DP Cerdanya Das 0,9 9,2-5,9 19,0 6-11, ,1 24,2 19 Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -1,1 2,3-4,6 14, , ,1 29,7 15 W8 Conca de Barberà Blancafort 6,6 11,2 2,0 17,7 31-2, ,1 13,3 19 CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí 6,9 11,1 2,8 17,4 31-1, ,2 16,9 19 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 4,8 9,0 1,5 14,6 31-1, ,8 18,6 19 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 9,4 15,5 5,1 22,2 7 1, ,8 12,3 19 UL Garrigues Castelldans 5,1 10,8 0,3 18,2 31-4,7 4 34,8 14,0 19 UM Garrigues la Granadella 5,6 10,1 1,2 16,2 31-4,1 9 41,1 19,0 19 W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 4,2 13,7-2,5 22,1 6-5, ,5 11,1 19 DC Garrotxa Olot 5,2 13,7-1,0 22,6 7-4,3 16 9,5 6,7 19 UN Gironès Cassà de la Selva 6,0 13,8 0,1 20,2 5-4, ,9 3,3 19 UO Gironès Fornells de la Selva 5,1 14,3-1,5 21,3 5-5, ,3 3,4 21 XJ Gironès Girona 5,4 14,3-1,0 20,4 7-4, ,2 4,0 13 WF Gironès Vilablareix 5,7 13,5-0,3 20,1 5-4, ,2 4,0 13 UP Maresme Cabrils 9,7 15,2 5,4 21,6 7 2, ,9 10,9 22 UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7,3 11,6 3,9 21,3 7 0, ,2 10,3 19 WT Maresme Malgrat de Mar 7,7 14,2 2,5 17,6 30-1, ,6 3,5 19 DD Maresme Vilassar de Mar 10,1 15,0 6,3 20,7 5 2, ,3 9,9 22 US Montsià Alcanar 10,6 15,6 5,6 20,1 10 2,1 23 9,2 6,6 24 UU Montsià Amposta 10,3 15,0 5,9 19,8 31 2,1 22 9,5 6,1 24 UW Montsià els Alfacs 10,3 14,1 6,6 18,5 10 3,5 22 8,2 4,4 24 DL Montsià Illa de Buda 11,2 15,2 7,5 20,2 6 4,6 22 9,3 4,3 24 C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 10,6 15,0 6,3 21,3 31 1,0 9 19,5 10,5 24 UX Montsià Ulldecona - els Valentins 9,6 15,5 4,3 21,3 31-1,5 9 6,8 5,1 24 WB Noguera Albesa 4,2 9,7-0,4 16,1 31-4,5 8 33,0 17,2 19 WG Noguera Algerri 4,4 10,0 0,0 16,6 31-3,2 8 36,0 18,0 19 X6 Noguera Baldomar 2,6 9,6-2,1 15,2 31-5, ,0 24,7 19 WX Noguera Camarasa 3,9 9,0-0,1 14,5 30-3, ,3 24,7 19 WA Noguera Oliola 2,7 9,1-2,2 14,2 31-5, ,8 23,6 19 UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes 4,3 9,7 0,0 15,4 31-3, ,0 24,0 19 V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 3,9 10,3-1,0 16,5 31-4,3 8 34,1 20,0 19 CQ Noguera Vilanova de Meià 3,6 10,0-1,0 15,7 31-4,9 3 45,1 31,6 19 V3 Osona Gurb 2,9 10,0-2,2 16,0 31-6, ,8 11,2 19 V4 Osona Montesquiu 3,5 11,3-1,5 20,5 7-4, ,6 16,7 19 CY Osona Muntanyola 5,2 10,5 0,9 20,2 7-2, ,7 18,0 19 CC Osona Orís 3,2 11,4-2,0 19,0 8-5, ,1 16,

31 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia V5 Osona Perafita 3,5 9,5-0,9 16,7 6-4, ,2 15,3 19 XO Osona Vic 3,3 10,4-1,8 18,1 8-6, ,4 11,8 19 WS Osona Viladrau 4,7 10,8 0,2 21,1 7-3, ,7 20,4 19 CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 2,1 9,3-2,8 14,2 31-5, ,1 37,7 19 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) 2,3 5,5-0,6 16,1 7-6, ,0 27,4 19 CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella 4,7 11,8-0,3 18,2 30-3, ,6 25,9 19 XQ Pallars Jussà Tremp 2,6 10,8-2,6 16,4 31-6,3 3 49,8 30,1 19 Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3,1 0,7-6,5 12, , ,9 28,0 24 Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -2,9 0,3-6,1 12, , ,8 31,3 19 Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -2,7 0,1-6,0 10, , ,1 56,1 19 ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -3,2-0,2-6,4 14, , ,7 63,2 19 XH Pallars Sobirà Sort 3,7 11,7-2,1 22,3 5-6, ,2 49,0 19 DJ Pla de l'estany Banyoles 7,4 13,3 2,5 20,1 7-1,7 25 6,8 3,6 19 C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana 4,3 10,7-0,6 17,5 31-4,4 3 40,5 23,8 19 V8 Pla d'urgell el Poal 3,7 10,3-1,3 17,4 31-5, ,5 19,6 19 WC Pla d'urgell Golmés 4,0 9,9-0,8 16,5 31-4,8 3 35,4 20,8 19 XI Pla d'urgell Mollerussa 4,4 10,4-0,2 17,5 31-4, ,7 20,0 19 WJ Priorat el Masroig 7,5 14,0 1,9 20,3 31-2,0 9 20,9 7,9 19 X1 Priorat Falset 7,5 12,2 3,3 17,9 31-0,5 9 35,9 12,3 19 D1 Priorat Margalef 5,6 12,0 0,8 17,8 31-2, ,7 16,7 19 WR Priorat Torroja del Priorat 7,5 13,6 2,5 19,6 31-2,3 9 43,4 13,6 19 XD Priorat Ulldemolins 5,5 9,8 1,9 15,6 31-2,5 3 42,8 20,0 19 VA Ribera d'ebre Ascó 7,7 12,5 2,9 19,5 31-2,2 9 36,6 10,7 19 VB Ribera d'ebre Benissanet 8,3 14,9 2,4 22,1 31-3, ,3 5,5 24 VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre 7,9 13,5 3,3 20,0 31-1, ,1 6,8 19 D7 Ribera d'ebre Vinebre 7,2 14,6 1,1 21,6 31-3,8 4 24,0 7,4 19 CG Ripollès Molló 3,8 8,9 0,0 19,6 7-5, ,3 14,6 19 DG Ripollès Núria (1.971 m) 0,2 4,0-3,5 14,0 30-9, ,2 43,8 19 CI Ripollès Sant Pau de Segúries 1,7 10,3-4,0 20,3 5-7, ,9 19,3 19 ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -2,4 0,7-5,7 12, , ,6 30,2 19 C8 Segarra Cervera 4,3 8,7 0,7 14,1 31-2,7 3 32,1 18,6 19 VD Segarra el Canós 4,3 8,8 0,7 14,5 31-2,9 9 36,6 24,4 19 VE Segrià Aitona 5,2 11,4 0,2 20,1 31-4,3 3 25,1 6,7 19 VF Segrià Alcarràs 4,7 10,7-0,2 18,8 31-4,7 4 32,2 12,9 19 WK Segrià Alfarràs 4,1 10,2-0,7 16,7 31-4,0 8 37,3 19,4 19 X3 Segrià Alguaire 4,5 9,1 0,3 16,3 31-3,7 9 31,1 15,6 19 XM Segrià els Alamús 4,3 10,3-0,2 17,9 31-4,6 3 39,7 16,0 19 VH Segrià Gimenells 4,9 10,4 0,4 18,5 31-3,6 5 31,7 11,4 19 VJ Segrià Lleida - la Bordeta 4,6 10,6 0,1 18,6 31-4,6 6 35,8 16,0 19 WI Segrià Maials 5,9 11,0 1,3 17,2 31-5,1 9 28,1 6,8 19 VK Segrià Raimat 4,6 10,5-0,2 17,3 31-4,1 5 34,2 15,3 19 XN Segrià Seròs - Depuradora 5,3 11,4 0,1 20,2 31-5,6 3 23,7 5,9 19 X7 Segrià Torres de Segre 5,4 10,2 1,1 18,3 31-3,8 6 27,7 8,8 19 VM Segrià Vilanova de Segrià 4,1 10,2-0,8 18,3 31-4,9 3 33,7 17,5 19 DN Selva Anglès 6,5 14,2-0,1 21,1 7-4, ,2 6,6 19 VN Selva Vilobí d'onyar 5,0 14,3-1,6 21,1 5-5, ,6 3,4 13 Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -2,2 0,5-5,2 11,4 7-12, ,0 60,1 19 VO Solsonès Lladurs 3,0 8,5-1,4 14,0 31-4, ,7 36,9 19 VP Solsonès Pinós 3,0 7,5-0,5 12,9 31-3, ,0 24,9 19 XT Solsonès Solsona 4,2 9,8-0,6 15,5 7-3,9 3 41,7 35,6 19 VQ Tarragonès Constantí 8,8 15,1 3,4 21,9 31-1,4 3 16,3 14,

32 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10,5 16,2 5,1 21,8 7 0,8 9 14,1 11,8 19 DK Tarragonès Torredembarra 10,3 15,4 5,3 20,3 5 2, ,6 12,5 19 WD Terra Alta Batea 7,6 11,9 3,7 18,2 31 0,0 9 42,1 11,8 19 XP Terra Alta Gandesa 7,9 12,4 3,6 18,7 31 0,3 1 37,4 9,3 13 D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 7,3 11,8 3,6 18,4 31-0,9 9 34,8 14,2 24 WL Urgell Sant Martí de Riucorb 5,0 9,6 1,1 15,8 31-5,6 9 35,8 19,4 19 C7 Urgell Tàrrega 5,0 10,2 1,1 16,1 31-2,6 9 42,2 27,4 19 VR Urgell Tornabous 4,2 10,5-0,5 17,1 31-3,9 9 34,9 22,5 19 VS Val d'aran Lac Redon (2.247 m) -2,9 0,5-6,2 10, , ,4 46,3 15 Z6 Val d'aran Sasseuva (2.228 m) -2,8 0,9-5,8 12, , ,3 35,7 15 CU Val d'aran Vielha e Mijaran 1,7 6,3-1,5 14,4 7-8, ,4 20,1 19 XC Vallès Occidental Castellbisbal 7,7 14,3 3,0 20,8 31-0, ,8 5,4 19 VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 7,8 14,4 2,6 21,1 31-1,1 3 22,4 6,6 19 VU Vallès Occidental Rellinars 5,8 11,9 0,5 18,2 31-3, ,9 19,9 19 XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 7,1 13,5 2,0 20,2 7-1,3 3 21,6 13,0 19 VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 6,1 11,2 1,5 17,1 31-2, ,7 26,1 19 D2 Vallès Occidental Vacarisses 4,9 12,4-0,3 19,6 31-3, ,2 23,4 19 X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 6,1 14,0 0,1 20,6 5-3, ,1 10,8 19 XG Vallès Oriental Parets del Vallès 7,5 14,9 2,0 22,2 7-1, ,1 5,9 19 XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2,2 5,4-0,8 16,2 30-5, ,8 21,0 19 VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5,4 9,5 2,0 20,4 7-2, ,4 14,7 19 WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 5,3 14,1-0,1 21,2 7-3, ,3 9,6 19 ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/02/13. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 32

33 33

34 34

35 35

36 36