-Conca hidrogràfica són el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d un mateix riu. Depèn del relleu

Transcripción

1 tema 4. ELS RECURSOS I L ENERGIA Conceptes: -Conca hidrogràfica són el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d un mateix riu. Depèn del relleu -Cabal fluvial és la quantitat d aigua que corre per un riu. Depèn del clima, sobretot de les precipitacions. -Règim fluvial són les variacions en el cabal fluvial al llarg de l any o entre anys. Pot ser regular o amb crescudes i estiatges Els rius d Espanya La majoria dels rius d Espanya neixen a les muntanyes més altes i desemboquen a l oceà i als mars que envolten la Península. Podem classificar els rius i la terra per on circulen segons el mar on desemboquen: 1.VESSANT CANTÀBRIC: Inclou els rius que desemboquen al mar Cantàbric i el territori per on circulen aquests rius i els seus afluents. Els rius d aquest vessant són curts, cabalosos i amb gran desnivell, i tenen un règim fluvial* regular perquè hi plou tot l any i les muntanyes estan situades a prop del mar. El seu règim és regular. Exemples: Narcea, Nalón, Nervión, Bidasoa... 2.VESSANT ATLÀNTIC: Inclou els rius que desemboquen a l oceà Atlàntic i el territori per on circulen aquests rius i els seus afluents. Els rius d aquests vessants són llargs i de cabal mitjà. Travessen la Meseta, que està inclinada cap a l oceà Atlàntic. El seu règim és irregular, ja que duen més aigua a la primavera (desgel) i a la tardor, després de les pluges. Porten menys aigua l estiu. Rius Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir El Guadalquivir, que és l únic riu del vessant atlàntic que no passa per la Meseta, és navegable: s hi pot circular amb vaixell des de Sevilla fins a la desembocadura. 3.VESSANT MEDITERRANI: Inclou els rius que desemboquen al mar Mediterrani i el territori per on circulen aquests rius i els seus afluents. El seu règim és molt irregular, depenen en gran part de les precipitacions i gairebé es sequen a l estiu. Poden provocar inundacions, ja que també són irregulars d un any a l altre. Exemples: Túria, Xúquer, Segura, Onyar... L Ebre és el riu del vessant mediterrani més llarg i amb un cabal* més gran. És molt llarg perquè neix a la serralada Cantàbrica. És molt cabalós perquè neix en una zona on plou molt i també perquè a través dels seus afluents, rep les aigües dels Pirineus. Els altres rius del vessant mediterrani són curts, porten poca aigua i tenen un règim molt irregular (a l estiu gairebé no porten aigua). A part dels rius, a la zona mediterrània hi ha moltes rieres i rambles, que només porten aigua quan plou. 1

2 4. LES ZONES HUMIDES Les zones humides són un dels ecosistemes més rics del món, pels recursos que aporten (aigua, cultius, materials de construcció, bioquímica i biodiversitat. El Conveni de Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva d'aquestes, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu. Es va signar a Iran el 1971 i actualment s hi acullen 150 estats, entre ells l Estat espanyol. A Espanya hi ha 74 zones humides incloses al conveni de Ramsar. Algunes de les zones humides més importants: Doñana (Sevilla), Tablas de Daimiel (Ciudad Real), Laguna de Gallocanta (Zaragoza-Teruel), Lagunas de Ruidera (Albacete-Ciudad Real), Aigüestortes (Lleida), Albufera de València, Albufera de Mallorca, albufera des Grau de Menorca, Delta de l Ebre. (Totes tenen la categoria de parc nacional o parc natural) ACTIVITATS 1.- Què és el cabal d un riu? 2.- Què és el règim d un riu? Quina diferència hi ha entre un règim regular i un d irregular? 3.- Escriu el nom de tres rius del vessant cantàbric. 4.- Escriu el nom de tres rius del vessant mediterrani 5.- En un mapa físic de la Península ressegueix amb color blau els rius principals i posa-hi el nom. 6.-Respon les preguntes següents: a) Per què els rius de la Meseta desemboquen a l oceà Atlàntic i no al mar Mediterrani? b) Per què els rius del vessant cantàbric són tan curts? c) Quins són els rius més cabalosos, és a dir, els que porten més aigua? CONSUM DE L AIGUA A ESPANYA Tot i que hi ha moltes discrepàncies de dades segons les fonts utilitzades, el consum d aigua a Espanya es situa entorn els 200 l. per persona i dia. Per sectors econòmics, l ús agrícola (regadiu) és el que més consumeix (més del 50%), seguit per l ús urbà i turístic i finalment l industrial (veure gràfic) 6.- ORIGEN DE L AIGUA I POLÍTIQUES DE GESTIÓ Una part important dels recursos s obté dels aqüífers, per extracció mitjançant pous. Altra part important prové dels rius i llacunes. Problemes: Els aqüífers presenten problemes de: esgotament de reserves, sobretot a les zones d Espanya seca i en anys de sequera, salinització d aqüífers a les zones costaneres, contaminació per abocaments industrials i depuradores urbanes (també als rius), contaminació per ús de pesticides i adobs químics en agricultura Les polítiques de gestió de l aigua es centren en: -transvasaments de rius, de les zones on sobra aigua a altres zones on hi ha més demanda per reguiu o consum urbà -dessalinitzadores d aigua de mar -depuradores urbanes (per consum agrícola i camps de golf) 2

3 7.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS a.- Segons l origen: -renovables (energia eòlica, energia hidràulica, energia solar, energia d origen animal) -no renovables (carbó, petroli, gas natural, nuclear) b.- Segons l ús: -energia primària: quan es consumeix directament com a font d energia 8.- L ENERGIA HIDROELÈCTRICA -energia secundària: quan prové de la transformació d una energia primària (l electricitat com a font d energia és secundària, ja que prové d altres energies) Mitjançant els embassaments i els salts d aigua a partir de preses, s utilitza per a produir energia elèctrica (centrals hidroelèctriques). La península Ibèrica és un dels principals països productors d energia hidroelèctrica i un dels pioners en la seva utilització. Tot i així, la seva participació en el total de producció elèctrica és molt reduït (entorn el 16%) Principals centrals hidroelèctriques: Aldeavila, Saucelle, Villarino (riu Duero, frontera amb Portugal); Mequinensa (riu Ebre, Zaragoza), Aguayo (Cantàbria), Estany Gento-Sallente (riu Flamicell-Lleida) -Avantatges: energia neta, no contaminant -Inconvenients: elevat cost de construcció, possibles estiatges, inundació de terres fèrtils de conreu, inundació de pobles i llogarets. 9.- LES ENERGIES NO RENOVABLES Espanya és un estat deficitari en energies, és altament depenent de la importació d energia. Aquesta situació es va manifestar a partir de la crisi de 1973 (pujada dels preus del petroli) i s ha agreujat a totes les crisis, la darrera, la de El carbó Històricament les mines de carbó es localitzen a Astúries, León i Palencia. Altres àrees secundàries són Ciudad Real, Córdoba i Teruel. En general es tracta de lignits de baixa qualitat. La utilització del carbó es destina sobretot a la producció elèctrica, a la majoria de centrals tèrmiques, com la des Murterar (Alcúdia). Les centrals elèctriques de cicle combinat utilitzen carbó i petroli mesclat amb el vapor que generen com a font d energia de suport. La utilització de carbó en la producció d electricitat és altament contaminant, ja que allibera CO2 a l atmosfera, fent impossible els acords dels Protocols de Kyoto (1997), de reducció de contaminació atmosfèrica. Actualment el carbó s importa de Sud-àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia El petroli i el gas natural Espanya no és productor de petroli (sols extreu el 0,3% del que es consumeix). Tot i així, és l energia més consumida, entorn un 40% El mateix succeeix amb el gas natural. 3

4 S importa petroli d Aràbia Saudita, Nigèria, Angola, Rússia, Mèxic i Venezuela. El gas natural es transporta a través d una xarxa de gasoductes i prové majoritàriament d Algèria. S utilitza per a la producció d electricitat i per a l ús domèstic i industrial. L energia elèctrica produïda per hidrocarburs (carbó-petroli-gas natural) és la més abundant a Espanya, entorn el 37%. Com a font d energia primària, el petroli, carbó i gas natural representen el 75% de l energia consumida L energia nuclear L energia nuclear prové de la fissió de minerals radioactius, sobretot l urani. A Espanya hi ha actualment set centrals nuclears en funcionament: Vandellòs II, Ascó I i II a Tarragona; Almaraz I i II a Badajoz; Cofrents, al País Valencià i Trillo a Guadalajara. L energia nuclear s utilitza per a la producció d energia elèctrica. El 21% de l energia elèctrica provés de les centrals nuclears Els avantatges de l energia nuclear és que és barata de produir i evita la dependència exterior. Els inconvenients són l elevat cost de les instal.lacions i sobretot que és altament contaminant (es calculen més de 100 anys de perillositat dels residus radioactius) i la perillositat per a les persones en cas de desastre natural o accident (desastre de Txernòbil-Rússia, 1986; Fukushima-Japó, 2011) Les energies renovables Dites també energies verdes. Espanya té un elevat potencial d energia solar per la seva situació de latitud mitjana, tot i així, encara està poc desenvolupada L energia eòlica també és una alternativa energètica. Castella-la Manxa, Galícia, Castella i Lleó i Andalusia són les zones on està més desenvolupada. El parc eòlic més gran és a Tarifa, Cadis. Altres energies alternatives: biomassa, geotèrmica, estan molt poc desenvolupades. La utilització d energies renovables (exclosa la hidràulica) en la generació d energia elèctrica es situa entorn un 26%. Com a font d energia primària sols representa un 12% ELS RECURSOS MINERS La mineria és un sector en reconversió a tota Europa i també a Espanya. Des de l entrada a la Unió Europea, s ha desmantellat pràcticament tota la producció minera espanyola. Els principals recursos miners tradicionals són: el ferro, a Biscaia, el mercuri a Almadén (Ciudad Real) i el coure de Riotinto a Huelva. Entre els minerals no metàl.lics, destaca la sal mineral, a Cantàbria i Girona (mines de sal de Cardona). Les principals produccions de sal marina s obtenen a Cadis i Alacant. A les Illes Balears s obté sal marina al Salobrar de Campos, a ses Salines d Eivissa i s Estany Pudent de Formentera. Les pedreres principals són els granits de Galícia i els marbres d Almeria i Badajoz. 4

5 CONCEPTES Vessant hidrogràfica Recursos hídrics Reciclatge Transvasament entre conques Depuració d aigües Salinització d aqüífers Aqüífer Recurs renovable Recurs no renovable Energies alternatives Creixement sostenible Parc tecnològic Deslocalització industrial Desequilibris territorials 5