ENERGIA GENERACIÓ I ÚS 2012

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ENERGIA GENERACIÓ I ÚS 2012"

Transcripción

1

2 fa servir i NUCLEAR La seva font d energia és l urani. Es troba a la naturalesa en forma de mineral, i està format per tres tipus d isòtops de consum a Impacte ambiental Reactor: Un reactor nuclear és un dispositiu on es produeix una reacció nuclear controlada a dins de l edifici de contenció Turbina: La turbina dona voltes gracies al vapor, i mana aquesta energia cinètica al dor. Generador: Es el que s ocupa de transformar l energia cinètica en electricitat. Transformador: Es qui s ocupa d elevar el voltatge per transportar la corrent. La mitjana estaria al voltant de 900MW, i la màxima seria de 1300MW. A és la que un 23,47%, la segona que més. Les centrals nuclears tenen aquest problema, contaminen molt, ja que els seus barrils plens d objectes radioactius, no es poden desfer o destruir, llavors ocupen molt espai, i podrien ser perillosos. Produccions altes d energia, necessita d un àrea menor que un altre tipus de centrals, menor cost a llarg termini i cicle del material combustible. Inconvenients Alt cost inicial, impacte t a llarg termini i les deixalles son altament contaminants.

3 HIDRÀULICA La seva font d energia és l aigua dolça, és una font d energia renovable, amb un gran potencial d aprofitament. de consum a Impacte ambiental Inconvenients Turbina: Rep l aigua, i una energia cinètica, que la transmet al dor. Generador:L energia que rep és capaç de transformar-la en energia elèctrica. La potència mitjana es de 5 MW, i la màxima es de 10 MW. A produeix un 14,85%, de les renovables es de les més altes. Els estudis han demostrat que la construcció de preses al costat de d atlàntic i del Pacifico de Nord Amèrica han reduït la població de salmó. Depèn també de d ubicació de l aigua que surt més escalfo que la que ingressa això pot causar un canvi en la fauna incloent en espècies en extinció. Emissions de gasos hivernacles: Les bases de les centrals elèctriques en regions tropicals poden produir una gran quantitat de metà i diòxid de carboni ja que el material vegetal de les zones inundades és descomposició dins d un medi ambient anaeròbic i la formació de metà un potent gas de l efecte hivernacle. Econòmics: Té l avantatge d eliminació de combustible, el cost de funcionament és immune al cost de combustibles fòssils i el cost de mà és baix ja que les plantes són automatitzades i tens poc personal al moment l operació. Emissions de gasos hivernacles: Com no utilitza combustible fòssils no hi ha lloc per a les emissions de diòxid de carboni en la cremada de combustible. A part dels inconvenients parlats a l impacte ambiental, també presenta aquests: Trasllat de poblaments: La construcció de preses té la dificultat de reubicar a les persones que viuen al costat de la presa. Preses fallades: Si falla alguna presa pot causar milions de morts, inundacions i persones sense llar.

4 SOLAR FOTOVOLTÀICA La seva font d energia és al llum del Sol, és una energia renovable, és una font d energia molt útil ja que mai s acabarà la llum d aquest. de consum Heliòstats: Són uns tipus de mirall gegant amb propietats molt reflectores, concentren la llum i radiació solar per escalfar la canonada. Caldera: És l encarregada de rebre l aigua calenta i convertir-la en vapor útil. Turbina: És l encarregat de transformar l energia del vapor en cinètica. Condensador: S encarrega de refredar les canonades calentes perquè l aigua torni al seu cicle. Generador: Transforma l energia cinètica de la turbina en energia elèctrica. Transformador: Transforma el corrent t continu en corrent altern per al seu abocament a la xarxa. La potència mitjana es de 50 MW, i ara estan fent noves, amb rendiments mes alts, podrien arribar als 80 MW. El seu consum es del 2,9%. Aquesta estadística es del 2009, crec que avui en dia a augmentat el seu percentatge. Impacte ambiental En emprar l energia del Sol, sent aquesta un tipus d energia renovable presenta un reduït impacte ambiental, respecte a les tecnologies que empren combustibles fòssils. Inconvenients És energia no contaminant. Prové d una font d energia inesgotable. És un sistema d aprofitament d energia idoni per a zones on l estesa elèctrica no arriba, o és dificultós i costós el seu trasllat. Els sistemes de captació solar són de fàcil manteniment. El cost disminueix a mesura que la tecnologia va avançant El nivell de radiació fluctua d una zona a una altra i d una estació de l any a una altra, a la nostra zona varia un 20% d estiu a hivern. Per recol lectar energia solar a gran escala es requereixen grans extensions de terreny. Requereix gran inversió inicial. S ha de complementar aquest mètode de convertir energia amb uns altres. Els llocs on hi ha major radiació, són llocs desèrtics i allunyats.

5 SOLAR TÈRMICA La font d energia és el Sol, per tant és inesgotable. de consum Caldera: És l encarregada de rebre l aigua calenta i convertir-la en vapor útil. Heliòstats: Són uns tipus de mirall gegant amb propietats molt reflectores, concentren la llum i radiació solar per escalfar la canonada. Receptor: És l encarregat de rebre la llum reflectida de l heliòstat i la mana als tancs de sodi. Alternador: S encarrega de transformar l energia rebuda, en energia elèctrica, i la traspassa al transformador. Transformador: Transforma el corrent t continu en corrent altern per al seu abocament a la xarxa. La potència mitjana es de 50 MW,amb les noves tecnologies poden arribar als 80 MW. El seu consum és del 2,9%. Aquesta estadística és del 2009, cada any augmenta. Impacte ambiental En emprar l energia del Sol, el tipus d energia renovable presenta un reduït impacte ambiental. - Una vegada realitzada la i feta la inversió inicial, no s originen despeses posteriors. -No utilitza combustibles, eliminant la incomoditat d haver d aprovisionarse i el perill del seu emmagatzematge. - L electricitat que s obté és en forma de corrent continu i lment a baix voltatge, amb el que s evita el risc d accidents, tan perillosos en les línies actuals. Inconvenients -El nivell de radiació fluctua d una zona a una altra i d una estació de l any a una altra -Per recol lectar energia solar a gran escala es requereixen grans extensions de terreny. -Requereix gran inversió inicial. -S ha de complementar aquest mètode de convertir energia amb uns altres.

6 GEOTÈRMICA La font d energia és la calor da dins del nucli del planeta. Està molt calent, i és inesgotable. de consum Turbina: És l encarregada de fer girar el vapor, que puja de sota terra. Generador: La turbina gira a una gran velocitat i mou el dor, que aquest electricitat. Condensador: El vapor restant, es enviat a un condensador, es on es torna al estat líquid. Torre de refrigeració: L aigua circula fins la torre de refrigeració per baixar la temperatura de l aigua. Té una potència de 1866 Tw/any, i la màxima es de 2970 TW/any. Té un 5,75%, estadística de l any Impacte ambiental Aquestes centrals fan molt de soroll, també es molt important les emissions de residus sòlids, que en aquest cas son molt altes. -El seu cost és baix i no implica riscos. - És una font que evitaria a molts països la dependència energètica de l exterior. -Els residus que produeix són mínims i ocasionen menor impacte ambiental que els originats pel petroli, carbó Inconvenients -Emissió d àcid sulfhídric i de CO2. -Possible contaminació d aigües properes amb substàncies com a arsènic, amoníac -Contaminació tèrmica. -Deterioració del paisatge. -No es pot transportar

7 EÒLICA L energia eòlica es pot considerar com l aprofitament energètic de la força del vent. El vent és l efecte derivat de l escalfament desigual de la superfície de la Terra pel Sol. de consum El principal component d aquesta central és l aeroturbina, aquesta te les següents parts: 1.Rotor o turbina: És el que transforma l energia del vent en energia mecànica. 2. Pales: La superfície d escombrada de les pales és l àrea de captació del sistema, que determina la potència de l aeroturbina. 3. Sistema de regulació: Té la funció de disminuir la velocitat, mantenir la potència i la velocitat del rotor i aturar-lo. 4. Sistema d orientació: Té la funció de col locar el rotor perpendicular a la direcció del vent. 5. Bancada: És juntament amb la carcassa l element estructural que suporta i protegeix el convertidor Té una potència mitjana de MW al any, i la màxima son MW al any. Té un us molt elevat, un 16,40%, es la quarta mes utilitzada a. Impacte ambiental Provoca un impacte visual negatiu, també poden ser perjudicials pels aus, ja que poden xocar amb les pales. -És un tipus d energia renovable. -És una energia neta ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus contaminants. -La seva és rapida, entre 6 mesos i un any. Inconvenients -A causa de la falta de seguretat en l existència de vent, l energia eòlica no pot ser utilitzada com única font d energia elèctrica. -Generalment es combina amb centrals tèrmiques, la qual cosa porta al fet que existeixin els qui critiquen que realment no s estalviïn massa emissions de diòxid de carboni.

8 Font d energia que BIOMASSA La biomassa és el resultat del procés de transformació que pateix la matèria orgànica animal o vegetal, i és utilitzat com a combustible. Potència mitjana i Darrera estadística de consum Impacte ambiental Inconvenients Dosificador: És on es deposita l almacenament de fusta grossa i astillada. Caldera: Aquesta rep els materials enviats pel dosificador, la caldera calenta a temperatura molt elevada l aigua, fins que es transforma en vapor. Turbina: El vapor arriba a la turbina, i fa girar les aspes. Generador: L energia rebuda de la turbina, gracies al dor energia elèctrica. Transformador: Es qui s ocupa d enviar aquesta energia, a traves de la xarxa elèctrica. La potència mitjana es de 10 MW, i la potència màxima es de 20 MW. El seu consum es del 4,94%, estadística extreta del A diferència dels combustibles fòssils, el diòxid de carboni originat en el procés de combustió de la biomassa és retornat a l atmosfera, des d'on va ser pres durant la seva ció. Segons això, l ús de la biomassa com a combustible no fa augmentar el contingut de diòxid de carboni de l atmosfera i, per tant, no atribueix l efecte hivernacle. -No emet gasos que provoquin l efecte hivernacle -L emissió de diòxid de carboni es mínima. -L utilitzacio de biomassa com a biocarburant en motors de combustió interna, redueix el treball dels motos. -Rendiments molt baixos -Es necessita major quantitat de biomassa, per aconseguir la mateixa quantitat d energia amb altres fonts. -Els canals de distribució de la biomassa estan poc desenvolupats.

9 fa servir i MAREOMOTRIU La força de l aigua, les ones. L ascens i descens de les marees del mar es produït per les accions gravitatòries del Sol i la lluna. Aquest ascens i descens, provoquen ones. Turbina: L aigua que baixa a pressió, mou les aspes de la turbina, i aquesta energia cinètica. Generador: És l encarregat de transformar l energia cinètica en energia elèctrica. Transformador: L energia elèctrica formada pel dor, es transportat per les xarxes elèctriques gracies al transportador. La potència mitjana da cada dia es de 31 MW, la màxima es de 40 MW. de 0%, no hi ha cap central a. consum Impacte ambiental A través d investigacions en centrals mareomotrius, s'ha descobert que les barreres construïdes en les boques dels estuaris provoquen amenaçes ambientals. La construcció de grans centrals mareomotrius altera el flux de l'aigua salada que surt i entra a l'estuari, la qual cosa canvia la hidrologia, salinitat i possiblement tindra efectes negatius en els mamífers marins que usen l'estuari com el seu hábitat. -Es una font d energia renovable -No contamina -És silenciosa -Disponible en qualsevol época del any i en qualsevol clima Inconvenients -Produeix impacte ambiental, visual i estructural sobre el paisatge coster -Depend de l amplitud de les marees -Impacte sobre la fauna i flora -Potència limitada -Alt cost de les instal lacions

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA UNITAT 2 PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1 BATXILLERAT Centrals elèctriques productores d energia (I) Principals centrals elèctriques a Catalunya el 2010 rincipals centrals

Más detalles

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma Energia i humanitat UNITAT DIDÀCTICA 4: LES FONTS D ENERGIA - Primeres energies: Foc i energia de sang (muscular) - Vent (veles dels vaixells) - Energia hidràulica (molins, fargues,...) - Màquina de vapor

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps? Energia solar fotovoltaica La central elèctrica I Centrals fotovoltaiques La central elèctrica II Centrals eòliques I La turbina Centrals eòliques II Turbines hidràuliques

Más detalles

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Annex I Material Material per l activitat de treball cooperatiu LES MÀQUINES MOTRIUS Les màquines motrius transformen una energia primària, com la del vent, la de l'aigua o la del foc, en energia mecànica

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: LA MÀQUINA DE VAPOR VISITA AL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (Terrassa) Jordi Regalés LA MÀQUINA DE VAPOR: ENERGIA PER A LA FÀBRICA TÈXTIL

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia

Más detalles

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

Menorca 100% renovables utopia o realitat? Diàlegs amb la biosfera Menorca 100% renovables utopia o realitat? Joan Groizard Payeras Director General d Energia i Canvi Climàtic Menorca 100% renovables El punt de partida Poc a poc... de quina magnitud

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

ε = N BS w sin (w t)

ε = N BS w sin (w t) Problema 1. pàg, 253. Problema 20. La bobina d un alternador consta de 25 espires de 60 cm 2 i gira amb una freqüència de 50 Hz en un camp magnètic uniforme de 0,4 T. Calcula: a) la fem induïda en funció

Más detalles

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal... Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes? 1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

A continua ci ó tens un croquis amb diferent s fonts i formes d energia.

A continua ci ó tens un croquis amb diferent s fonts i formes d energia. ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 1 D on ve l energia? Pràcticament totes les formes d energia que actuen a la Terra deriven de l energia solar i, en menorproporció, de l energia del propi planeta

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

Exercicis de magnetisme PAU

Exercicis de magnetisme PAU 1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV

Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV Francesc Castells Departament d Enginyeria Química Universitat Rovira i Virgili V Jornades Risc i Anàlisi

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 34 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues, per ordre històric, els tipus d energia que s han utilitzat en l habitatge al llarg del temps. Primer es va utilitzar la fusta, però durant

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53 INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

Badia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès

Badia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès Badia del Vallès NZEB Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès REALITAT Context global Anàlisi del municipi Deficiències generalitzades RISCOS Pobresa energètica Altes emissions de GEH SOLUCIONS Tècniques

Más detalles

Instal lacions solars fotovoltaiques

Instal lacions solars fotovoltaiques Electricitat i electrònica Instal lacions solars fotovoltaiques CFGM.EE10.M06/0.09 CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques Instal lacions solars

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni Segons els resultats del darrer estudi EuroRAP El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni La demarcació amb més percentatge de quilòmetres

Más detalles

S'obté en trencar-se un nucli atòmic S'obté en unir-se dos nuclis Associada a les ones sonores originades per vibracions

S'obté en trencar-se un nucli atòmic S'obté en unir-se dos nuclis Associada a les ones sonores originades per vibracions 1. Concepte d'energia És difícil definir l'energia ja que no és cosa material que es pugui veure. Es pot definir com la capacitat que té un cos per realitzar un treball mecànic o produir transformacions.

Más detalles

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS TEMA 1.- EL PLANETA TERRA Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS 1.- TIPUS DE PLANISFERIS Els planisferis o mapamundis són un tipus de mapes que representen el globus terraqui sobre una

Más detalles

EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA #9 LES ENERGIES RENOVABLES A CASA

EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA #9 LES ENERGIES RENOVABLES A CASA EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA Les energies renovables són fonts d energia que no s esgoten amb el temps, ja que el seu origen és la radiació solar o la mateixa activitat de la Terra. A més, són més

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.

Más detalles

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples 19 ABRIL JORNADA GEOTERMIA DE BAIXA ENTALPIA, COEIC Joan Escuer GEÓLEG CONSULTOR GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples ÍNDEX GEOTERMIA PASSIVA (AEROGEOTÈRMIA, GEOTÈRMIA CLIMÀTICA). TIPOLOGIES

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Tema 5: ENERGÍA (Repaso de Contenidos Básicos)

Tema 5: ENERGÍA (Repaso de Contenidos Básicos) Tecnologías 3ºE.S.O. Tema 5: ENERGÍA (Repaso de Contenidos Básicos) 1. Definición de energía. Unidades. ENERGÍA La energía es la capacidad de un cuerpo o sistema para realizar cambios. Unidades Julio (J),

Más detalles

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

EL CAMP B i la regla de la mà dreta Escola Pia de Sabadell Física de 2n de Batxillerat (curs 2013-14) E EL CAMP B i la regla de la mà dreta Pepe Ródenas Borja 1 Vectors en 3D 2 Com pot girar una baldufa 3 Producte vectorial i mà dreta 4

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

Manlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera

Manlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera Manlle eu comparat amb 13 municipis d entree 20.000 i 35.000 habitants CERCLE DE COMPARACIÓÓ INTERMUNICIPAL Policia local Població Castellar del Vallès Esparreguera Manlleu Masnou, El Molins de Rei Olesa

Más detalles

La Terra, el planeta on vivim

La Terra, el planeta on vivim F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009 El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos

Más detalles

SENSORS DE PROXIMITAT

SENSORS DE PROXIMITAT SENSORS DE PROXIMITAT 1 INDUCTIU SENSORS DE PROXIMITAT INDUCTIUS DESCRIPCIÓ TÈCNICA Els sensors de proximitat s'utilitzen quan es necessita una detecció d'objectes ràpida, sense manteniment i resistent

Más detalles

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació L objectiu d aquesta guia informativa és descriure el protocol elaborat entre els diferents actors per garantir la implementació de les mesures corresponents

Más detalles

D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:

D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

CENTRALES ELÉCTRICAS

CENTRALES ELÉCTRICAS CENTRALES ELÉCTRICAS 1.- Qué es la energía? 2.-En qué consiste el efecto invernadero cuáles son sus consecuencias? 3.-En qué consiste la lluvia ácida, cuáles son sus consecuencias? 4.-Haz un esquema del

Más detalles

Perquè volen els avions?

Perquè volen els avions? Perquè volen els avions? L any 1738 un científic suís, anomenat Daniel Bernoulli, va demostrar que en augmentar la velocitat d un fluid (aire, aigua, oli,...) disminueix la pressió que exerceix. Això és

Más detalles

FONTS D ENERGIA RENOVABLES

FONTS D ENERGIA RENOVABLES L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? Nivell 1r ESO El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013 Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013 Josep Verdaguer Espaulella Tècnic de la secció de gestió energètica

Más detalles

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les

Más detalles

Producción de energía eléctrica

Producción de energía eléctrica PRODUCCIÓN, TRANSPORTE Y ALMACENAMIENTO DE ENERGÍA ELÉCTRICA La energía eléctrica ES La más demandada del mundo industrializado. DEPENDEMOS DE ELLA PARA El transporte, las comunicaciones, la alimentación,

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés. NOTA ACLARIDORA SOBRE LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER EFECTUAR ELS TRÀMITS ASSOCIATS A LES INSTAL LACIONS DE BAIXA TENSIÓ DAVANT DE LES EMPRESES DISTRIBUÏDORES ELÈCTRIQUES Aquesta nota sintetitza els criteris

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats

FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats A.1. COL LOCA AQUESTS MATERIALS EN LA TAULA SEGÜENT SEGONS L ORIGEN DEL MATERIAL QUE EL FORMA: Vidre, cautxú, formatge, medicaments, butà, seda, espart,

Más detalles

Novetats de la Grossa

Novetats de la Grossa Novetats de la Grossa Octubre 2016 Novetats de la Grossa Després de tres anys, la Grossa s ha consolidat com el sorteig típic de les festes de Nadal a Catalunya i avui ja és una loteria de país, que crea

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012 INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/2011 21/12/2011 de DGEMSI Data: 24/05/2012 Instrucció de 6 abril de 2011 de la Direcció General d Energia, Mines i Seguretat Industrial: Estableix els criteris per a la realització

Más detalles

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

U.D. 1: L'ELECTRICITAT U.D. 1: L'ELECTRICITAT QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 1: L'ELECTRICITAT - 2 1. Fes un llistat de precaucions que cal prendre a la llar,

Más detalles

Tipus de reaccions químiques

Tipus de reaccions químiques Tipus de reaccions químiques Nivell a qui s adreça Temes Fonament Instruccions Recursos Aquesta activitat està dissenyada fonamentalment per a alumnes de 14-16 anys, als quals ja s ha parlat del tipus

Más detalles

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència En el marc del Pacte Nacional per a la Transició Energètica: Divulgar en política energètica Pensar en el futur Empreses agregadores: Energia

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

competència matemàtica

competència matemàtica avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 0-03 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un bolígaf,

Más detalles

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

Tasca 4.- LA PRODUCCIÓ I CONSUM D ENERGIA

Tasca 4.- LA PRODUCCIÓ I CONSUM D ENERGIA TEMA 3.- EL SECTOR SECUNDARI AL MÓN Tasca 4.- LA PRODUCCIÓ I CONSUM D ENERGIA 1.- QUÈ ÉS L ENERGIA L energia és una propietat de la matèria que consisteix en produir canvis en ella mateixa o en altres

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

Geografia Criteris específics de correcció Model 1 Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova

Más detalles

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro Dossier de reforç Visitem la cotxera de metro Reforç 1 El continu anar i venir dels trens Cada dia, uns 120 trens, compostos per cinc cotxes cadascun, transporten més d un milió de persones pels més de

Más detalles

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Nom de l EPI: Màscara facial completa BRK 820 La màscara juntament amb els filtres per a gasos, vapors i de partícules ofereix protecció davant la inhalació de substancies tòxiques pel organisme. Han estat

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica

Más detalles