PLA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA DE LA COMARCA DEL GIRONÈS DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA COMARCAL

Transcripción

1 PLA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA DE LA COMARCA DEL GIRONÈS DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA COMARCAL Realitzat per: Amb el suport de:

2

3 Equip de coordinació: Lluís Planes, director facultatiu de l Agenda 21 del Gironès -Diputació de Girona- David Vila, Conseller de l Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Sílvia Bartolí, cap de l Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Montserrat Vilalta, tècnica de l Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Marta Vayreda, coordinadora de l Agenda 21 comarcal del Gironès DEPLAN Equip de redacció: Elisabet Bartés, ambientòloga DEPLAN Jaume Llunell, ambientòleg DEPLAN Belén Perat, ambientòloga DEPLAN Miquel Fort, geòleg Estudis Empordà- Joan Jonama, enginyer agrònom Diana Lledó, ambientòloga Maria Frigola, arquitecte Josep M. Mallarach, consultor ambiental Jac Cirera, geògraf Jose Enrique Vàzquez, consultor energètic BIOQUAT- Mercè Font, ambientòloga BIOQUAT- Eva Algans, arquitecta tècnica Setembre de 2007 Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

4

5 ÍNDEX A. Memòria Descriptiva Característiques socioeconòmiques del gironès Infraestructures energètiques del gironès Productes petroliers Gasolines i gasoils Querosè i combustibles d aviació Gasos liquats de petroli Actuacions previstes en el subministrament de petroli Gas natural Qualitat del servei de distribució Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució Electricitat Producció local d energia elèctrica Evolució de la producció local d energia Actuacions previstes sobre la producció local Transport i distribució Qualitat del servei de distribució Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució Aproximació al consum energètic del gironès Producció local d energia amb fonts renovables Producció local d electricitat Consum d energia primària Consum d energia final Consum d electricitat Consum de combustibles fòssils Consum d energia per municipis Electricitat Gas natural Productes derivats del petroli Instruments de gestió energètica Normatius La llei 1/ El codi tècnic de l edificació La certificació d eficiència energètica d edificis...40 Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 1

6 5.1.5 El decret 21/ Ordenances solars Econòmics Unió Europea Estat Espanyol Catalunya Diputació de Girona Organitzatius De comptabilitat energètica Altres Les possibilitats de les energies renovables Energia solar tèrmica Energia solar fotovoltaica Energia de la biomassa Energia eòlica Energia minihidràulica Annexos Annex 1: determinació del tiepi Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

7 A. Memòria Descriptiva 1. Característiques socioeconòmiques del gironès Per a la interpretació de les dades relacionades amb el sector energètic, cal tenir en compte la variabilitat en la distribució de la població i les activitats econòmiques entre els municipis que integren el Gironès. Com a mostra de la diversitat poblacional, a la taula 1 s han classificat els municipis d acord amb la població de Taula 1: Densitat de població i PIB per habitant als municipis del Gironès (2005) Població Municipis > : Girona i Salt : Cassà de la Selva i Llagostera : Sarrià de Ter, Bescanó, Celrà, St. Gregori, Quart, St. Julià de Ramis, Vilablareix, Fornells de la Selva i Bordils 11: Flaçà, Cervià de Ter, St. Jordi Desvalls, Aiguaviva, Canet d Adri, Llambilles, St. Martí de Llémena, St. Joan de Mollet, Campllong, Juià, Madremanya < 200 3: St. Martí Vell, Viladasens i St. Andreu Salou Font: Institut d Estadística de Catalunya, 2006 D altra banda, cada municipi es pot caracteritzar per una menor o major presència de l activitat industrial i comercial. Com un indicador del pes del sector industrial als municipis, per exemple, es recorden aquells que tenen empreses registrades al Catàleg d Activitats Potencialment Contaminants de l Atmosfera (CAPCA): Aiguaviva Cervià de Ter Quart Bescanó Flaçà Salt Campllong Fornells de la Selva Sant Gregori Cassà de la Selva Llagostera Sant Jordi Desvalls Celrà Llambilles Sarrià de Ter Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 3

8 2. Infraestructures energètiques del gironès En aquest apartat es fa una breu descripció de les principals infraestructures i instal lacions que transporten, transformen i distribueixen petroli, gas natural i electricitat als consumidors finals de l energia. 2.1 Productes petroliers L explicació del transport i distribució dels productes petroliers es desglossa per usos Gasolines i gasoils El transport de la major part de petroli consumit en forma de gasolina i gasoil es fa mitjançant el sistema d oleoductes de la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), la major companyia de serveis de logística primària a les companyies petrolieres de l Estat Espanyol. A la figura 1 es mostra la xarxa que té estesa a l Estat Espanyol, on apareix la canalització Tarragona-Girona. A la taula 2 es mostra la longitud de la canonada per trams (CNE 2005). Taula 2: Distància de l oleoducte Tarragona-Girona Tram d oleoducte Distància (km) Terquimsa-Tarragona 2,1 Tarragona-Mafumet 9,2 Mafumet-Pallejà 84,2 Pallejà-Girona 103,5 Font: Fig. 1: Mapa d oleoductes de l Estat Espanyol de la Compañía Logística de Hidrocarburos 4 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

9 Font: CLH disposa d una instal lació d emmagatzematge a Girona, on rep els productes provinents de la refineria Repsol YPF i del Port de Tarragona i els emmagatzema per a les operadores de productes petroliers i altres companyies comercialitzadores de la zona. La instal lació compta amb una capacitat d emmagatzematge de m 3 per a gasolines 95 i 98, i gasoils A, C i B2000. A data del 31 de desembre de 2005, la capacitat d emmagatzematge de gasolines era de 56 milers de metres cúbics, 19 per a gasolines i 37 per a gasoils (CLH 2005). Aquests productes s expedeixen per mitjà de camions cisterna. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 5

10 Atenent la informació proporcionada per la mateixa CLH i el registre d operadores de productes petroliers del Ministeri d Indústria, Turisme i Comerç (MITYC), les principals empreses que distribueixen aquests productes petroliers líquids a la comarca són les següents: Repsol Petróleo SA Cepsa SA BP Oil Espanya SA Agip Espanya SA GALP Petrogal Española SA ERG Petróleo SA Societat Catalana de Petrolis SA (Petrocat) Shell Espanya SA Dyneff Espanya SL Aquestes companyies subministren els productes a estacions de servei, revenedors, hipermercats, o bé directament a indústries i altres consumidors finals Querosè i combustibles d aviació El transport de querosè als aeronaus de l aeroport de Girona es fa a través de la instal lació aeroportuària que CLH hi té. El proveïment del combustible es fa mitjançant vehicles cisterna. A 31 de desembre de 2005, la capacitat d emmagatzematge de 5343 milers de metres cúbics (CNE 2005) Gasos liquats de petroli Repsol Butano és el major distribuïdor de gasos liquats de petroli a la comarca, a través d Adrià Gas Butà SA que opera a tots els municipis llevat de Llagostera i Butano Castillo SA que subministra el producte a Llagostera. El transport i distribució es fa a través de vehicles cisterna Actuacions previstes en el subministrament de petroli Només es disposa de la informació que conté el Pla de l energia de Catalunya , que preveu un augment important del consum del querosè d aviació, a causa del notable increment previst en el trànsit de viatgers als aeroports catalans, sobretot pel que fa a l Aeroport de Barcelona, i en menor mesura, als aeroports de Girona i Reus. El Pla té en compte les previsions d AENA per als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, així com els seus plans directors, quant a nombre d operacions (aterratge/enlairament) i nombre de passatgers i mercaderies a transportar. 2.2 Gas natural El transport i distribució del gas natural es fa mitjançant la xarxa general de gasoductes de l Estat Espanyol. Des de la planta de regasificació d Enagàs al Port de Barcelona, on arriba procedent del mercat internacional a través de vaixells metaners en estat líquid, s injecta a la capçalera de la xarxa, constituïda per gasoductes de transport primari (de pressió màxima de disseny igual o superior a 60 bars), transport secundari (de pressió màxima de disseny compresa entre 60 i 16 bar) i de distribució. 6 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

11 Al Gironès, l única empresa distribuïdora de gas és Gas Natural SDG. Eren 15 el nombre de municipis on la companyia subministrava el combustible a setembre de 2005 (vegeu els plànols adjunts, on apareix grafiada la xarxa de transport i distribució): Bescanó Bordils Cassà de la Selva Celrà Flaçà Fornells de la Selva Girona Llagostera Quart Salt Sant Gregori Sant Joan de Mollet Sant Julià de Ramis Sarrià de Ter Vilablareix Qualitat del servei de distribució Pel que fa a la qualitat del subministrament de gas natural canalitzat, en general, les interrupcions en el subministrament acostumen a ser poc freqüents si no és que es produeixen per causes fortuïtes (obres o altres imprevistos) Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució A 8 de març de 2006, Gas Natural SDG preveu continuar ampliant la seva xarxa de distribució a mesura que es vagin produint noves sol licituds de subministrament, tant pel que fa referència als habitatges residencials existents, als nous habitatges, locals comercials i indústries, a les següents poblacions: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Llagostera, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. Pel que fa a al Pla de l energia de Catalunya , preveu per a tot Catalunya coordinar el desenvolupament de les infraestructures de generació elèctrica amb les de gas natural, atès que les 5 noves plantes elèctriques de cicle combinat previstes en Règim ordinari anirien alimentades amb gas natural. Tal com també es comentarà a l apartat 2.3.2, en preveu la construcció d una a la zona elèctrica de Girona. D altra banda, el Pla proposa la interconnexió d Espanya amb França i el Magrib mitjançant un gasoducte internacional a través de les comarques gironines, per tal que l Estat no depengui tant del gas natural liquat i per assegurar el proveïment del recurs. En aquest sentit, estableix la directriu de fer les ampliacions dels gasoductes que abasteixen les comarques gironines tenint en compte aquesta futura interconnexió (a 80 bar i amb diàmetre suficient). Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 7

12 2.3 Electricitat En aquest apartat, en primer lloc s analitza el sistema productor d energia elèctrica al Gironès, i posteriorment, el transport i distribució de l electricitat per xarxa Producció local d energia elèctrica Al Gironès, no hi ha grans centrals de producció d electricitat en règim ordinari, però sí que s hi troben instal lacions que produeixen electricitat en règim especial. Les centrals acollides a aquest règim poden vendre el seu excedent a la xarxa i gaudeixen d una situació econòmica avantatjosa enfront de les grans instal lacions. Les gestionen petits productors i es basen en tecnologies que permeten l aprofitament dels recursos renovables, els residus i la cogeneració. Les fonts consultades per identificar les centrals de règim especial al Gironès han estat la Direcció General d Energia, Mines i Seguretat industrial de la Generalitat (en endavant DG d Energia) i el Ministeri d Indústria, Comerç i Turisme (MITYC), que gestionen el Registre d instal lacions de producció d energia elèctrica en règim especial. La taula 3 indica la composició de la potència instal lada i la quantitat d electricitat produïda en règim especial al Gironès el 2004 (MITYC 2006; DG d Energia 2006). El 87,3% de la potència instal lada correspon a les centrals de cogeneració; el 8,7% correspon a les centrals hidroelèctriques; el 3,7%, a la incineració, i el 0,3% restant a les instal lacions fotovoltaiques (gràfic 1). D altra banda, la generació per tipus de central el 2004 fou la següent: cogeneració (92,38%), hidràulica (5,82%), incineració de residus sòlids urbans (1,80%) i solar fotovoltaica (0,01%) (gràfic 2). Taula 3: Potència instal lada a les centrals productores d electricitat en règim especial Forma d energia Potència instal lada (kw) Producció bruta d electricitat (GWh/a) Cogeneració ,50 Hidràulica ,64 Incineració de residus sòlids urbans ,07 Solar fotovoltaica 142 0,3 TOTAL ,7 Font: elaboració pròpia a partir de MITYC 2006; DG d Energia Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

13 Gràfic 1: Composició de la potència de l equip productor d energia elèctrica en règim especial RSU 3,7% Hidràulica 8,7% Solar fotovoltaica 0,3% Font: MITYC 2006; DG d Energia Cogeneració 87,4% Gràfic 2: Origen de la producció en règim especial Hidràulica 6,1% RSU 1,8% Fotovoltaica 0,1% Cogeneració 92,0% Font: MITYC 2006; DG d Energia 2006 Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 9

14 Cogeneració A la taula 4 s han identificat i classificat per municipis les 6 centrals de cogeneració que operen actualment a la comarca del Gironès. Les dades de la potència instal lada s han obtingut de la DG d Energia i el MITYC. Taula 4: Localització i potència instal lada del parc de cogeneració del Gironès Municipi Central Potència (kw) Flaçà Toden AIE 7000 Nestlé SA Girona Hospital de Girona Dr. Trueta 1164 Complex Esportiu de Palau 30 Quart Eduardo Planagumà SA 835 Sarrià de Ter Cogeneración del Ter SL (Torraspapel SA) Font: elaboració pròpia a partir de MITYC 2006; DG d Energia 2005 A la taula 5 s indiquen les dades de producció d energia elèctrica que el parc de cogeneració va vendre a la xarxa el En ordre decreixent, la generació per planta fou la següent: Cogeneración del Ter (73,92%), Toden (20,58%), Nestlé (4,82%), l Hospital de Girona (0,63%) i Eduardo Planagumà (0,06%). Taula 5: Producció venuda a xarxa pel parc de cogeneració del Gironès (2003) Central Producció venuda (MWh/a) % Cogeneración del Ter SL ,92 Toden AIE ,58 Nestlé SA ,82 Hospital de Girona Dr. Trueta ,63 Eduardo Planagumà SA 138 0,06 TOTAL Font: DG d Energia 2006 Per tipus de combustible utilitzat, el 99,94% de l electricitat venuda el 2003 provenia de la combustió de gas natural, i només el 0,06% fou originada amb la combustió de gasoil per una única instal lació, la corresponent a Eduardo Planagumà. Al gràfic 3 s indica la producció d electricitat destinada a la xarxa durant el 2003 per tipus d activitat. El sector que hi va aportar la major part (94%) fou el paperer (Toden i Torraspapel). El 5% l aportà el sector alimentari (Nestlé i Eduardo Planagumà). La contribució de l hospital de Girona representà l 1% restant. 10 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

15 Gràfic 3: Electricitat venuda a la xarxa per sectors d activitat (2003) Sector alimentari 5% Sector serveis 1% Sector paperer 94% Font: DG d Energia Hidràulica A la taula 6 s han identificat i classificat per municipis les 12 centrals hidroelèctriques actives actualment al Gironès (DG d Energia i MITYC, 2006). La potència instal lada s ha obtingut de les mateixes fonts. Les dades corresponents al curs d aigua aprofitat, i al salt i al cabal utilitzats provenen del MITYC. Taula 6: Potència instal lada, salt i cabal del corrent utilitzat pel parc hidràulic del Gironès Municipi Central Potència (kw) Curs Salt (m) Cabal (m 3 /s) Bescanó Bescanó Gròber 808 el Ter 8,5 7,5 Vilanna Bescanó Flaçà Flaçà 390 el Ter 4 10 Girona Salt Casas 265 el Ter 4,2 * 3 El Molí 152 Sèquia Monar 3 3 Salt 1 (Gassol) 360 el Ter 5 3 Salt 2 (Salt) 272 el Ter 4 3 Sant Julià de Ramis Comercial Química Sarasa SL 45 * dades obtingudes de l Agenda 21 de Girona Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 11

16 Torras Hostench 334 el Ter 6 6 Sarrià de Ter Mitjans Maroto 88 Font: elaboració pròpia a partir de MITYC 2006; DG d Energia Incineració de residus sòlids urbans La planta incineradora de Campdorà, que gestiona l empresa Trargisa, duu a terme un aprofitament energètic dels gasos alliberats amb la incineració dels residus sòlids urbans dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, per produir energia elèctrica: després de filtrar-los, es cremen, i la calor alliberada es transfereix a una caldera per produir vapor, que s envia a una turbina. L electricitat produïda s utilitza per cobrir les necessitats de la planta incineradora i de la planta depuradora d'aigües residuals contigua a la incineradora i que gestiona la mateixa empresa Biogàs A més de l electricitat consumida procedent de la incineració, l estació depuradora d aigües residuals aprofita l energia del biogàs que genera durant el procés de tractament per cobrir una altra part del seu consum elèctric i de calor. L EDAR depura les aigües residuals de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Bescanó, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. Els fangs residuals de la depuració es digereixen anaeròbicament. El biogàs que en resulta es crema per produir aigua calenta en dues calderes, la qual serveix per mantenir la temperatura adequada del procés de digestió. El gas excedent es crema en un motor de cogeneració, amb la qual cosa s obté, d una banda, energia elèctrica per a l autoconsum de la planta; i de l altra, calor, que també s aprofita per escalfar l aigua de les calderes acabades d esmentar (Trargisa 2006) Solar fotovoltaica A la taula 7 s han identificat i classificat per municipis les 12 instal lacions fotovoltaiques actives en l actualitat al Gironès que estan connectades a la xarxa elèctrica. Taula 7: Potència del parc fotovoltaic del Gironès Municipi Central Potència (kw) Bescanó ETAP Montfullà 30 Mas Paullé (P. Casadevall) 5 Cassà de la Selva IES Cassà de la Selva 2,5 EDAR de Cassà-Llagostera 4,8 Fornells de la Selva S. Guerra 70,2 J. Bassols 2,5 J. Bassols 1 Girona P. Gifreu 4,4 Associació de Naturalistes de Girona 2,5 Universitat de Girona 15 Salt Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE) 2,2 Casa Suárez (SEBA) 1,5 Font: elaboració pròpia a partir de MITYC 2006; DG d Energia Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

17 2.3.3 Evolució de la producció local d energia Al gràfic 4 es mostra l evolució de la producció d electricitat en règim especial (cogeneració, hidràulica, incineració i solar fotovoltaica) durant el període , en kwh, en una escala logarítmica. Gràfic 4: Evolució de la producció d electricitat en règim especial ( ) Producció bruta (kwh) [escala log.] Cogeneració Hidràulica Incineració RSU Fotovoltaica Font: elaboració pròpia a partir de la DG d Energia 2006; Trargisa 2006 S hi poden fer les següents observacions: (a) La composició de la generació d electricitat s ha mantingut en el mateix ordre d importància (vegeu l'apartat 2.3.1). (b) El creixement intens i continuat de la producció d electricitat amb origen fotovoltaic des del 2002 (fins a 434% el 2004 respecte a la producció de 2003). (c) Les oscil lacions en la producció de les hidràuliques en concordança amb les variacions interanuals experimentades en els cabals fluvials. (d) El descens de la producció procedent de la incineració de residus sòlids urbans el 1995, a causa de les obres de modificació de la incineradora de Campdorà durant aquell any (Trargisa 2006), la recuperació i les oscil lacions posteriors. (e) El fort augment de la cogeneració fins a 1999 i l estancament posterior Actuacions previstes sobre la producció local El Pla de l energia de Catalunya preveu, per a la zona elèctrica de Girona, la construcció d una central de producció d energia elèctrica amb cicle combinat de 400 MW, alimentada amb gas natural. De fet, Endesa Generación ja ha proposat la seva ubicació a Bescanó i el seu projecte es troba en fase d estudi Transport i distribució Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 13

18 Tant l electricitat excedent produïda a la mateixa comarca com la que procedeix de la resta de Catalunya és abocada a la xarxa que connecta permanentment els centres de producció i els punts de consum, integrada per les línies d alta tensió administrades per la societat Red Eléctrica Española (REE) i les de mitja i baixa tensió propietat de cada companyia elèctrica distribuïdora. Totes les instal lacions productores d electricitat al Gironès, llevat d una que pertany a J. Bassols, estan connectades a les xarxes elèctriques de Fecsa-Endesa (MITYC 2006), i per tant, és aquesta la companyia que compra la major part de l electricitat excedent. No es disposa de la informació sol licitada a la REE respecte a les principals característiques de la xarxa a la comarca. Esquemàticament, es mostra al mapa 1 la xarxa de transport (línies elèctriques de tensió nominal igual o superior a 220 kv) en servei, en construcció i programades a 31 de desembre de Mapa 1: Xarxa de transport a Catalunya en servei i prevista a desembre 2005 Font: Red Eléctrica de España 14 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

19 Al mapa 1 s observa el traçat de la línia de 220 kv Vic-Juià, les línies de 400 kv programades (connexió Sentmenat-Vic-Bescanó-Santa Llogaia-Baixas) i la subestació transformadora programada a Bescanó. Les comarques gironines, juntament amb una part del Vallès Oriental i el nord del Maresme, s alimenten bàsicament des de la transformació 400/220/132 kv de la subestació de Vic i d una línia 220 kv doble circuit Vic-Juià. En menor mesura, també s alimenten des de la transformació 220/110 kv de la subestació de Sant Celoni, la línia 110 kv doble circuit Sant Celoni-Tordera, la línia 132 kv alimentada des de la transformació 220/132 kv de la subestació de La Roca i la transformació 220/110 kv de la subestació de Santa Coloma i l eix a 110 kv Osona-Sau-Susqueda-Girona (Pla de l energia de Catalunya ). Pel que fa a la distribució, tot i que Fecsa-Endesa és la distribuïdora principal, hi ha sis empreses més que operen actualment a la comarca, tal com es mostra a la taula 8. Taula 8: Empreses subministradores d electricitat al Gironès Empresa distribuïdora Fecsa-Endesa Electricitat L Aurora SA Central Elèctrica Mitjans SL Agri-Energia SA Elèctrica de Jafre SA Elèctrica del Bages SA Municipis abastits 27: tots els municipis del Gironès 5: Celrà, Girona, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter 3: Girona, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter 2: Canet d Adri i Sant Julià de Ramis 2: Flaçà i Madremanya 2: Sant Gregori i Sant Martí de Llémena Electra Avellana SA 1: Viladasens Font: elaboració pròpia a partir de les companyies i el Servei d anàlisi i planificació energètica Qualitat del servei de distribució S ha considerat la valoració de la qualitat del servei de distribució amb relació a: (a) la classificació dels municipis de la comarca en les zones que el Reglament de subministrament elèctric de Catalunya (RSEC) estableix segons la concentració de població i el consum d energia elèctrica, les quals es defineixen a la taula 9, i (b) la continuïtat amb què té lloc el subministrament mitjançant el Temps d Interrupció Equivalent de la Potència Instal lada en mitja tensió (TIEPI), que mesura les hores al llarg d un any durant les quals la xarxa de mitja tensió (1 kv < V < 36 kv) ha estat aturada (vegeu l annex 1 per a la determinació d aquest índex). Taula 9: Classes de zones elèctriques delimitades pel RSEC Urbanes (ZU): municipis de la comarca amb més de subministraments; l article 4.3 del RSEC hi inclou també els municipis que són capital de comarca encara que no superin aquest nombre de població. Semiurbanes (ZSU): entre i subministraments. Rurals concentrades (ZRC): entre 200 i subministraments. Rurals disperses (ZRD): amb menys de 200 subministraments. També s hi inclouen els municipis situats fora dels nuclis de població que no són polígons industrials o residencials. Font: RSEC A la taula 10 es mostra la distribució dels municipis del Gironès en les zones del RSEC. Taula 10: Classificació dels municipis del Gironès en les zones delimitades pel RSEC Classe de zona elèctrica ZU Municipis 1: Girona Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 15

20 ZSU ZRD ZRC 3: Cassà de la Selva, Llagostera i Salt 9: Aiguaviva, Campllong, Juià, Llambilles, Madremanya, St. Andreu Salou, St. Joan de Mollet, St. Martí Vell i Viladasens 14: Bescanó, Bordils, Canet d Adri, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Quart, Sant Gregori, St. Jordi Desvalls, St. Julià de Ramis, St. Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Vilablareix Font: DG d Energia 2006 Al gràfic 5 es mostra els valors del TIEPI de 2004 en funció de les classes zonals. No s observa cap relació entre les dues variables. Gràfic 5: TIEPI de 2004 en funció de les zones delimitades pel RSEC Font: elaboració pròpia a partir de la DG d Energia 2006 Una possible classificació dels municipis segons el TIEPI es mostra a la taula 11. Taula 11: Classificació dels municipis del Gironès en funció del TIEPI (2004) TIEPI (h) Municipis > 10 2: Sant Martí de Llémena i Sant Joan de Mollet : Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Sant Andreu Salou, Flaçà, Celrà i Bordils 0,4 2 14: Bescanó, Campllong, Sant Gregori, St. Julià de Ramis, Llagostera, Cassà de la Selva, Salt, Girona, Juià, St. Martí Vell, Vilablareix, Sarrià de Ter, Quart, Aiguaviva < 0,4 4: Canet d Adri, Fornells de la Selva, Llambilles, Madremanya Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la DG d Energia 2006 Al gràfic 6 es representa l evolució del TIEPI per municipis durant el període Els valors de 2004 van ser, per a tots els municipis de la comarca, els més elevats dels registrats. D altra banda, d una manera general, la classificació dels municipis en funció del TIEPI es va mantenir. 16 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

21 Gràfic 6: Evolució del TIEPI per municipis durant el període TIEPI (h) Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'adri Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Girona Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Salt Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladasens Font: elaboració pròpia a partir de la DG d Energia Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució Atenent el que disposa el Pla de l energia de Catalunya , i d acord amb el mapa 1, es preveu l ampliació de la infraestructura de transport a la comarca amb la construcció dels següents elements: (a) Línies de 400 kv: - línia Sentmenat-Vic-Bescanó, - línia de doble circuit Bescanó-Santa Llogaia (Figueres Sud) per al subministrament del Tren de gran velocitat, i - línia de doble circuit Bescanó-Riudarenes per al subministrament del TGV. (b) Línies de 220 kv: - línia de doble circuit Bescanó-Juià i - circuit Bescanó Juià. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 17

22 (c) Subestació transformadora de 400 kv a Bescanó Aquesta ampliació de la xarxa de transport constitueix una de les accions principals a què dóna suport el Pla, bàsicament per les repercussions socials, econòmiques i ambientals que pot suposar i que es valoren d una manera molt diferent des de l àmbit social i polític, per la qual cosa és objecte de controvèrsia. El document elaborat pel Govern justifica l obra prevista exposant els motius que es resumeixen a continuació: (a) Atenent els criteris de seguretat de la xarxa de transport establerts per REE, a les comarques gironines hi ha un risc molt elevat que es produeixi una forta caiguda de la tensió (en situacions de demanda extrema, amb totes les instal lacions disponibles, i en situacions de fallada d algun element). (d) Permetrà augmentar la capacitat d interconnexió entre Espanya i França. (e) Permetrà alimentar a 400 kv el TGV en determinats trams. (f) Permetrà reforçar les xarxes de 110 kv i 132 kv a Girona, que actualment es troben molt saturades. (g) Serà una opció per a la disposició de transformació 400/220 kv en el cas que la transformació de Vic quedi saturada. 18 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

23 3 Aproximació al consum energètic del gironès En aquest apartat es fa una aproximació al consum d energia al Gironès, fent servir les tonelades equivalents de petroli com a unitat de mesura. S ha valorat l energia elèctrica dividint la producció per un rendiment del 0,33 per tal de comparar quantitats d energia de qualitat diferent (electricitat amb combustibles) (Ruiz 2006). 3.1 Producció local d energia amb fonts renovables Per tal de comparar la quantitat d energia que es consumeix amb la que es produeix a partir de recursos de la mateixa comarca, s ha valorat en energia primària la quantitat d electricitat obtinguda a partir de l energia hidràulica, els residus sòlids, el biogàs i la solar fotovoltaica (taula 12). Es desconeix la superfície de captadors tèrmics i sistemes fotovoltaics autònoms, i en conseqüència, no s hi han inclòs. Taula 12: Valoració en energia primària de l energia produïda amb fonts renovables (tep) Forma d energia Potència instal lada (kw) Producció d electricitat (kwh/a) Energia primària equivalent (tep) Hidràulica ,16 Residus sòlids urbans ,79 Biogàs ,14 Solar fotovoltaica ,64 TOTAL ,73 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la DG d Energia 2006 La producció amb les fonts renovables considerades durant el 2004 va ser de 7090 tep. El gràfic 7 mostra la distribució de la quantitat d energia obtinguda en funció dels recursos utilitzats. Gràfic 7: Producció d electricitat al Gironès amb fonts alternatives Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 19

24 RSU 22,3% Biogàs 1,1% Fotovoltaica 0,7% Hidràulica 75,9% Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses A Catalunya, el 2003, el consum d energia primària per tipus de font va ser, en ordre decreixent, el següent: (a) hidràulica (62,9%), (b) biomassa i residus (35,1%), (c) eòlica (1,7%) i (d) solar (0,4%). S observa, doncs, una importància relativa de les diferents fonts força semblant, excepte que a la comarca no hi ha aprofitament d energia eòlica. 3.2 Producció local d electricitat Tal com es mostra a la taula 13, per calcular la producció local d electricitat, es té en compte la producció local d electricitat amb fonts alternatives i la generada mitjançant el parc de cogeneració, que utilitza com a combustible majoritàriament gas natural i en menor mesura gasoil. Taula 13: Valoració en energia primària de l electricitat produïda (tep) Forma d energia Potència instal lada (kw) Producció d electricitat (kwh/a) Energia primària equivalent (tep) Cogeneració ,79 Hidràulica ,16 Residus sòlids urbans ,79 Biogàs ,14 Solar fotovoltaica ,64 TOTAL ,52 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la DG d Energia 2006 L energia primària equivalent estimada durant el 2004 al Gironès va ser de tep. El gràfic 8 mostra la distribució de la quantitat d energia obtinguda en funció de les fonts utilitzades. Gràfic 8: Distribució per fonts de l electricitat obtinguda al Gironès (%) 20 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

25 Hidràulica 6,1% RSU 1,8% Biogàs 0,1% Fotovoltaica 0,1% Cogeneració 91,9% Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses 3.3 Consum d energia primària La valoració en energia primària del consum al Gironès inclou, a més de l obtinguda a la mateixa comarca amb fonts alternatives, el consum de combustibles fòssils (petroli i gas natural) i electricitat importada. L estimació del consum de gas natural s ha fet a partir de les dades de facturació de 2004 i el consum dels usuaris de la xarxa en el mercat lliure amb contracte de la tarifa d accés de Gas Natural SDG. S ha suposat que les pèrdues en el transport i distribució són negliglibles, i que les dades inclouen la quantitat de gas que s utilitza com a combustible en la cogeneració. La valoració dels combustibles líquids s ha fet a partir dels consums de 2004 de gasolina, gasoil i fueloil que l Institut Català d Energia disposa de la província de Girona. Només s ha considerat la relació de la població de la província amb la del Gironès el 2004 per fer el repartiment del consum. La mesura dels gasos liquats de petroli s ha fet a partir de les quantitats adquirides durant el 2005 a les empreses filials de Repsol, SA que treballen al Gironès. L aproximació al consum d electricitat importada s ha fet a partir del consum d electricitat estimat, descomptant-ne l aportació del parc productor i considerant una eficiència en el transport i la distribució d un 91%. El consum d electricitat s ha calculat a partir de les quantitats facturades per Fecsa-Endesa durant el 2003, i per la resta d empreses distribuïdores d electricitat al Gironès (llevat d Electricitat L Aurora SA) durant el A la taula 14 es mostren els resultats obtinguts. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 21

26 Taula 14: Valoració en energia primària del consum Forma d energia Energia utilitzada Energia primària equivalent (tep) Electricitat importada kwh/a Gas natural kwh/a Gasos liquats de petroli 2564 t/a 2897 Gasolina t/a Gasoil t/a Fueloil 3374 t/a 3239 Hidràulica kwh/a 5380 Residus sòlids urbans kwh/a 1583 Biogàs kwh/a 78 Solar fotovoltaica kwh/a 47 TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies i l ICAEN Atenent totes les limitacions associades a aquest càlcul, la valoració en energia primària equivalent del consum anual al Gironès que n ha resultat és de 557 ktep anuals. Considerant que la població al Gironès l any 2004 era de persones, el repartiment és de 3,6 tep per càpita anuals. La distribució del consum segons les fonts d energia es mostra al gràfic 9. Gràfic 9: Distribució per fonts del consum energètic al Gironès (%) Petroli 30,6% Gas natural 30,8% Hidràulica 1,0% RSU 0,3% Biogàs 0,01% Fotovoltaica 0,01% Electricitat importada 37,3% Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses Al diagrama 1 es mostren els fluxos d energia d una manera esquemàtica. 22 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

27 Diagrama 1: Aproximació al balanç d energia del Gironès (fluxos en unitats de tep/a) fotovoltaica 47 biogàs 78 calor residus 1583 plantes elèctriques Gironès electricitat consum propi 5967 gas natural hidràulica 5380 gas natural electricitat venuda combustibles calor electricitat plantes elèctriques externes electricitat ciutats Gironès calor 6037 petroli gas natural Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 23

28 Segons aquests resultats, i tenint en compte les limitacions associades: (a) L aportació de les fonts renovables al consum total és aproximadament d un 1 %. (b) La producció local d electricitat representa el 30% respecte al consum total d electricitat (la importada més la producció local d energia elèctrica). La cogeneració representa el 28%. 3.4 Consum d energia final El consum d energia final es presenta per sectors econòmics separadament segons el tipus de recurs energètic utilitzat (electricitat i combustibles) Consum d electricitat A la taula 15 es mostra el consum anual d electricitat per sectors i al gràfic 10 es representen els resultats en percentatge. Els sectors que consumeixen més energia elèctrica a la comarca són l industrial i el de serveis, de manera que el seu consum conjunt representa el 77%. Taula 15: Consum anual d electricitat per sectors al Gironès Ús Quantitat utilitzada (tep/a) % Industrial ,3 Serveis ,7 Primari 491 0,55 Domèstic ,6 Altres 769 0,85 TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies 24 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

29 Gràfic 10: Consum anual d electricitat per sectors al Gironès (%) Domèstic 21,6% Altres 0,9% Primari 0,5% Industrial 45,3% Serveis 31,7% Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

30 3.4.3 Consum de combustibles fòssils Per fer l estimació del consum de combustibles per sectors, s han fet les següents aproximacions: (a) S ha associat tota la demanda estimada de butà al sector domèstic i la de propà al sector industrial. (b) S ha associat el consum final de gas natural en mercat lliure al sector industrial. (c) S ha associat el consum estimat de gasoil B al sector del transport, i el de gasoil C a l industrial. A la taula 16 i al gràfic 11 es mostren els resultats obtinguts. Com que les dades de facturació de Gas Natural SDG es refereixen a dos grans sectors (l industrial i gran comercial, i el domèstic i petit comercial), els resultats es presenten desagregats en tres úniques categories d ús. El sector del transport és el major consumidor de combustibles (58%), seguit per l industrial i gran comercial (27%). Taula 16: Consum anual de combustibles per sectors al Gironès Ús tep/a Gas natural Propà Butà Gasolina Gasoil Fueloil TOTAL % Industrial i gran comercial Domèstic i petit comercial Transport TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies i l ICAEN 26 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

31 Gràfic 11: Consum anual de combustibles al Gironès (%) Industrial i gran comercial 27% Transport 58% Domèstic i petit comercial 15% Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la companyia i l ICAEN Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

32 4 Consum d energia per municipis El consum d energia per municipis es presenta de manera separada en funció del tipus de recurs energètic. 4.1 Electricitat Al gràfic 12 es mostra la demanda d electricitat que la Fecsa-Endesa va satisfer durant el 2003, desglossada per municipis i ordenada en sentit decreixent. El consum es representa en una escala logarítmica, ja que els valors de les magnituds són molt diferents entre municipis. Aquell any la quantitat d energia elèctrica que Fecsa-Endesa va subministrar a la comarca va ser de 962 GWh. Gràfic 12: Electricitat distribuïda per Fecsa-Endesa (2003) Consum electricitat (MWh) [escala log.] Font: elaboració pròpia a partir de Fecsa-Endesa Cal tenir en compte que als consums representats al gràfic 12 caldria sumar-hi el consum dels usuaris amb contracte d ATR i el consum que satisfan la resta d empreses de distribució d electricitat que actuen al Gironès. Serviran per determinar aproximadament aquest segon component les quantitats de 2005 que han proporcionat la Central Elèctrica Mitjans SL, Agri-Energia SA, Elèctrica de Jafre SA, Elèctrica del Bages SA i Electra Avellana SL. Així, a la taula 18 es mostra l electricitat que aquestes companyies van subministrar durant el 2005 als municipis del Gironès on treballen. L energia elèctrica distribuïda al conjunt de la comarca va ser de 15 GWh, que representa menys d un 2% de l energia distribuïda per Fecsa-Endesa el Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

33 Taula 17: Electricitat distribuïda per les companyies minoritàries (2005) Municipi Electricitat distribuïda (MWh/a) Canet d Adri 4140 Flaçà 11 Girona 547 Madremanya 657 Sant Gregori 3684 Sant Julià de Ramis 2398 Sant Martí de Llémena 860 Sarrià de Ter 2215 Viladasens 178 TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies Havent vist que l electricitat facilitada per Fecsa-Endesa és il lustrativa de la distribució de la demanda per municipis, a la taula 19 es classifiquen els municipis en quatre grans intervals: Taula 18: Classificació dels municipis en funció de l electricitat distribuïda per Fecsa-Endesa (2003) Quantitat (GWh/a) Municipis : Girona, Sarrià de Ter i Salt < 10 10: Celrà, Cassà de la Selva, Flaçà, Sant Gregori, Aiguaviva, Llagostera, Bescanó, Quart, Fornells de la Selva i Campllong 14: Vilablareix, Cervià de Ter, St. Julià de Ramis, Juià, Bordils, Canet d Adri, Llambilles, St. Jordi Desvalls, St. Martí de Llémena, St. Martí Vell, St. Joan de Mollet, Viladasens, St. Andreu Salou i Madremanya Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la companyia Considerant les dades de Fecsa-Endesa de 2003, al gràfic 13 es mostra la distribució de la demanda per sectors d activitat en percentatge. S hi presenten els municipis en ordre decreixent d acord amb la demanda total. Gràfic 13: Distribució (%) de la demanda d electricitat dels abonats de Fecsa-Endesa per sectors d activitat (2003) Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

34 100% 80% % sobre el consum 60% 40% 20% 0% Girona Sarrià de Ter Salt Celrà Cassà de la Selva Flaçà Sant Gregori Aiguaviva Llagostera Bescanó Campllong Vilablareix Cervià de Ter Sant Julià de Ramis Juià Bordils Canet d'adri Llambilles Quart Fornells de la Selva Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sant Joan de Mollet Viladasens Sant Andreu Salou Madremanya Sant Jordi Desvalls Primari Industrial Serveis Domèstic Altres Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la companyia Respecte al gràfic 13, es poden fer dues observacions generals: (a) El pes del sector industrial és notable en el consum elèctric de Sarrià de Ter, Celrà, Cassà de la Selva, Flaçà, Sant Gregori, Aiguaviva, Campllong i Cervià de Ter. (b) El pes del sector serveis és particularment important en el consum elèctric de Girona, Salt, Fornells de la Selva, Vilablareix, Bordils, Canet d Adri i Llambilles. Al gràfic 14 es mostra l evolució del consum dels abonats de la Fecsa-Endesa des de 1992 fins a En aquests anys, la companyia va experimentar un increment de la demanda del 36%. 30 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

35 Gràfic 14: Evolució del consum dels clients de Fecsa-Endesa ( ) Consum (GWh) Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la companyia 4.2 Gas natural Com s ha comentat a l apartat 3.3, el consum de gas natural s ha determinat a partir de les dades de facturació de 2004 i el consum dels usuaris de la xarxa en el mercat lliure amb contracte de la tarifa d accés a la xarxa de Gas Natural SDG. S ha considerat que inclou la quantitat de gas utilitzada com a combustible en la cogeneració. Al gràfic 15 es mostren els consums municipals durant el 2004, en ordre decreixent, en una escala logarítmica, ja que els valors de les magnituds són molt diferents. El consum conjunt de la comarca aquell any va ser de GWh. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

36 Gràfic 15: Consum de gas natural als municipis del Gironès (2004) Girona Sarrià de Ter Consum (MWh) [escala log.] Flaçà Salt Celrà Cassà de la Selva Llagostera Bescanó Sant Gregori Vilablareix Fornells de la Selva Bordils Sant Julià de Ramis Sant Joan de Mollet Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG A la taula 20 es distribueixen els municipis en tres intervals: Taula 19: Classificació dels municipis en funció del consum de gas natural (2004) Quantitat (GWh/a) Municipis : Girona, Sarrià de Ter, Flaçà i Salt : Celrà, Cassà de la Selva i Llagostera < 10 7: Bescanó, St. Gregori, Vilablareix, Fornells de la Selva, Bordils, St. Julià de Ramis i St. Joan de Mollet Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG 32 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

37 Actualment, no és possible separar les dades de facturació dels consumidors amb contracte d ATR en funció dels usos. En conseqüència, no es pot determinar la demanda final de gas natural segons els usos en el conjunt del mercat (liberalitzat i regulat). Pel que fa al nombre total de consumidors de gas natural a la comarca, el 2004 la companyia comptava amb clients. A la taula 21 es distribueixen els municipis segons el nombre de consumidors en tres intervals: Taula 20: Classificació dels municipis en funció del nombre de consumidors (2004) Nombre de consumidors Municipis > : Girona : Salt, Cassà de la Selva, Sarrià de Ter i Llagostera < : Celrà, Bescanó, St. Gregori, Vilablareix, Fornells de la Selva, Flaçà, Bordils i St. Julià de Ramis i St. Joan de Mollet Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG Malgrat el que s ha dit respecte a la no disponibilitat del consum desagregat per sectors, la companyia sí que disposa d una classificació dels seus clients i dels consumidors amb contracte d ATR en dos grans grups d usos o sectors consumidors: (a) sector industrial i del gran comerç comerç i (b) sector domèstic i del petit comerç. El 2004 hi havia consumidors del sector domèstic i del petit comerç (99,83%), i només 80 consumidors de la indústria i del gran comerç (0,17%). Al gràfic 16 s ordenen els municipis d acord amb el percentatge d usuaris industrials i del gran comerç. El 2004 hi havia 6 municipis sense presència del sector industrial: Bordils, Fornells de la Selva, Llagostera, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

38 Gràfic 16: Distribució dels consumidors industrials i del gran comerç per municipis (2004) 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 Flaçà Celrà Sant Gregori % industrials Sarrià de Ter Bescanó Cassà de la Selva Girona Salt Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG Si s estudia la relació del consum i el nombre de clients en un gràfic doble logarítmic (gràfic 17), s observa que: (a) La major part de municipis es disposen seguint una tendència aproximadament lineal, la qual cosa indica que el consum municipal augmenta amb el nombre de clients, i en major mesura, quan es parteix d un nombre relativament reduït d usuaris. (b) Celrà, Flaçà i Sarrià de Ter s allunyen de la tendència acabada d assenyalar, i el consum augmenta més intensament. 34 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

39 Gràfic 17: Consum de gas natural dels municipis del Gironès en funció del nombre de clients (2004) Sarrià de Ter Flaçà Consum (MWh) [escala log.] Celrà Nombre de clients [escala log.] Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG A partir dels gràfics 15, 16 i 17, s evidencia la influència del sector industrial en la demanda: Sarrià de Ter, Flaçà i Celrà es troben entre els 4 primers municipis pel que fa a la proporció de consumidors industrials, i entre els 5 primers municipis pel que fa al consum. Al gràfic 18 es mostra l evolució del consum des de 1999 fins a 2004 a la comarca. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

40 Gràfic 18: Evolució del consum de gas natural al Gironès ( ) Consum (GWh) Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG Segons les dades proporcionades per la companyia, a la comarca ha tingut lloc un increment del consum del 18% respecte al 1999, el qual ha anat acompanyat de dos descensos interanuals, el 2000 (-12%) i el 2004 (-3%). 4.3 Productes derivats del petroli Pel que fa al consum de combustibles líquids, s ha estimat segons els criteris assenyalats a l apartat 3.3, ja que no es disposa de les dades necessàries per seguir un mètode per valorar-lo amb més rigor (com és el cas d utilitzar mesures d aforament de les carreteres (IMD)). En relació amb el consum de gasos liquats de petroli, s ha calculat a partir de les dades proporcionades per l empresa Adrià Gas Butà SA. Al gràfic 19 es mostren les quantitats de gasos liquats de petroli (propà i butà) distribuïts per la companyia durant el 2005, en una escala logarítmica i en ordre decreixent. La demanda al conjunt de la comarca va ser de tones. Gràfic 19: Quantitat de GLP distribuïts per Adrià Gas Butà SA (2005) 36 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

41 Consum GLP (kg) [escala log.] Girona Llambilles Salt Bescanó Cassà de la Selva 100 Sant Gregori Sant Julià de Ramis Sant Jordi Desvalls Fornells de la Selva Bordils Celrà Quart Madremanya Sant Joan de Mollet Flaçà Sarrià de Ter Vilablareix Aiguaviva Juià Viladasens Cervià de Ter Canet d'adri Sant Martí de Llémena Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la companyia Atenent la demanda del gràfic 19, els municipis poden distribuir-se en els intervals que es mostren a la taula 22: Taula 21: Classificació dels municipis en funció de la demanda de GLP (2005) Quantitat distribuïda (t/a) Municipis : Girona, Llambilles, Salt, Bescanó i Cassà de la Selva : St. Gregori, St. Julià de Ramis, St. Jordi Desvalls, Fornells de la Selva, Bordils, Sarrià de Ter, Vilablareix, Celrà, Quart, Madremanya, St. Joan de Mollet, Flaçà, Cervià de Ter, Canet d Adri i St. Martí de Llémena < 10 3: Aiguaviva, Juià i Viladasens Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Adrià Gas Butà SA Si s estudia la relació de la demanda total subministrada per la companyia i el nombre de clients en un gràfic doble logarítmic (gràfic 20), s observa que tots els municipis es disposen seguint una tendència lineal, la qual cosa indica que el consum municipal augmenta amb el nombre de clients, i més intensament, quan es parteix d un nombre relativament baix d usuaris. Gràfic 20: Demanda de GLP dels municipis del Gironès en funció del nombre de clients (2005) Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

42 10000 Consum GLP (kg) [escala log.] Nombre de clients [escala log.] Font: elaboració pròpia a partir d Adrià Gas Butà 38 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

43 5 Instruments de gestió energètica En aquest apartat s analitzen breument els principals instruments que s apliquen actualment al Gironès per incidir en el comportament energètic de tots els sectors de la societat sector públic, sector empresarial (tant industrial com no industrial), sector comercial i sector domèstic. 5.1 Normatius A continuació, s exposen breument els principals instruments normatius de què es disposa a Catalunya i al Gironès per incidir en la gestió energètica La llei 1/2005 La Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d emissió de gasos d efecte hivernacle a l Estat Espanyol, transposa a l ordenament jurídic espanyol la Directiva 2003/87/CE. La normativa regula l elaboració de l inventari d emissions seguint una metodologia reconeguda i verificada, i l assignació dels drets d emissió. Actualment, no afecta tots els sectors emissors de gasos amb efecte hivernacle, sinó que es restringeix als grans sectors industrials següents: (a) activitats energètiques (instal lacions de combustió, de refinació de petroli i coqueries), (b) siderúrgiques, (c) minerals (ciment, vidre i productes ceràmics) i (d) del sector de la pasta i el paper. Aquestes assignacions s han de fer de manera que concordin amb l inventari d emissions i amb els compromisos internacionals assumits. L objectiu del Pla Nacional d Assignació per al període ha estat estabilitzar les emissions de l Estat en la mitjana del període , amb un increment addicional del 3,5% de les emissions dels sectors de la Directiva, per a increments d activitat i nous entrants. L esforç de reducció de les emissions es fixa en el PNA , per tal que durant aquest període, la mitjana no sobrepassi en més d un 24% les emissions del 1990, un percentatge al qual s arriba lligant l objectiu de limitació per a Espanya del Protocol de Kyoto (15%) amb l estimació d absorció per embornals (màxim 2%) i els crèdits del mercat internacional. Aquest esforç de reducció d emissions es reparteix entre els sectors de la Directiva i els que no hi són inclosos (també anomenats sectors difusos). A la taula 23 s identifiquen les quatre instal lacions del Gironès incloses en l àmbit d aplicació del PNA Les dades sobre els drets assignats i les emissions verificades s han extret de l Informe de compliment del Registre Nacional de Drets d Emissió (RENADE) corresponent al 2005, que és d accés públic. Sobre els requisits que determina la Llei 1/2005 pel que fa a la verificació i el lliurament de drets d emissió, cal dir que totes les instal lacions els han complert. Taula 22: Instal lacions del Gironès sotmeses a la Llei 1/2005 Municipi Instal lació Assignació (t CO 2 ) Emissions verificades (t CO 2 ) Girona Sarrià de Ter Derivados Cálcicos SA Nestlé Torraspapel SA Cogeneración de Ter Font: Informe RENADE 2005 Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

44 5.1.3 El codi tècnic de l edificació El Codi Tècnic de l Edificació regula les exigències mínimes de qualitat que han de complir els edificis per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts a la Llei 38/1999, d ordenació de l edificació (LOE): (a) seguretat estructural, (b) seguretat en cas d incendi, (c) seguretat d utilització, (d) higiene, salut i protecció del medi ambient, (e) protecció contra el soroll i (f) estalvi d energia i aïllament tèrmic. En matèria d energia, incorpora les exigència relatives als requisits d eficiència energètica establerts als articles 4, 5 i 6 de la Directiva 2002/91/CE, relativa a l eficiència energètica dels edificis. Determina cinc exigències bàsiques: (a) limitació de demanda energètica, (b) rendiment de les instal lacions tèrmiques, (c) eficiència energètica de les instal lacions d il luminació, (d) contribució solar mínima d aigua calenta sanitària, i (e) contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica. El Document bàsic d estalvi d energia, d aplicació obligatòria a partir del dia 29 d octubre de 2006, especifica paràmetres objectius i procediments per acomplir les exigències mínimes acabades d esmentar. Per exemple, obliga que a qualsevol edifici nou que es construeixi o es rehabiliti, s hi instal lin captadors solars tèrmics per a la producció d aigua calenta sanitària i l escalfament de piscines. La producció exigida depèn de la mida de l edifici, la situació geogràfica i el tipus de combustible que se substitueixi La certificació d eficiència energètica d edificis El Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s aprova el Procediment bàsic per a la certificació d eficiència energètica d edificis de nova construcció obliga a emetre un certificat energètic per als edificis de nova construcció, que s ha de presentar juntament amb la resta de la documentació lliurada en el moment de vendre s o llogar-se El decret 21/2006 El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis, estableix que els edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d antiga edificació i els resultants d obres de gran rehabilitació d ús residencial, administratiu, docent, sanitari i esportiu, han d incorporar una sèrie de requisits mínims amb relació a cinc factors ambientals: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus Ordenances solars Hi ha diversos municipis catalans que han establert ordenances reguladores de l aprofitament de l energia solar tèrmica en l edificació. Des del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS) en el qual col laboren l Institut Català de l Energia, el conjunt de municipis catalans amb ordenança solar aprovada, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona, es facilita assessorament en aquest àmbit. Fins al moment, no hi ha cap municipi del Gironès amb una ordenança solar aprovada, tot i que Girona està a punt de fer-ho. 5.2 Econòmics 40 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

45 En aquest apartat sols es repassen breument els principals tipus d instruments econòmics concedits per l Administració pública per al foment de l estalvi i l eficiència energètica i la implantació de les energies renovables a activitats, empreses o a institucions Unió Europea La Comunitat Europea concedeix subvencions a projectes d investigació, d innovació, de demostració o estudis per a l estalvi, l eficiència energètica i l establiment de les energies renovables, i sempre amb l objectiu que els estats de la Unió Europea cooperin entre si, de manera que no concedeix finançament directe per a finalitats particulars. En aquest sentit, convé mencionar les subvencions que s atorguen dins dels Programes Marc d Investigació, que són el principal instrument de la UE per finançar la investigació científica, centrat sobretot en la creació d un espai europeu d investigació. Així, per exemple, sota el Cinquè Programa Marc s inicià el projecte UnivERsol (Grid connected photovoltaic systems integrated in educational and cultural facilities), d investigació en el sector fotovoltaic, en què participaren 42 entitats, entre les quals, el Grup de recerca en energia i medi ambient de la Universitat de Girona (GREMA). D altra banda, existeixen les subvencions que es concedeixen dins dels programes desenvolupats per la Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea. Per exemple, en el marc del Programa Intelligent Energy for Europe (IEE) s han iniciat projectes en els següents àmbits: (a) fonts noves i d energies renovables (ALTENER); (b) aspectes energètics del transport (STEER); (c) aproximacions integrades locals, monitorització i mecanismes de finançament; (d) eficiència energètica, especialment als edificis i a la indústria; i (e) cooperació amb països en desenvolupament. Entre els projectes desenvolupats sota programes anteriors en què havia participat Catalunya i que s han pogut consultar, no se n ha identificat cap que es desenvolupés concretament al Gironès. D altra banda, el programa IEE dóna suport a les actuacions dels ens locals i regionals mitjançant les agències locals i regionals (Institut Català de l Energia a Catalunya) de l energia. Al Gironès, de moment, encara no n hi ha cap en funcionament, tot i que se n està gestionant el projecte d una a Girona, de la iniciativa de l Associació de Naturalistes de Girona i SEBA (Serveis Energètics Bàsics Autònoms), que compta amb el suport de l Ajuntament de Girona i l Institut Català de l Energia (Agenda 21 de Girona). Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

46 5.2.3 Estat Espanyol D una banda, l Administració de l Estat Espanyol manté un sistema d ajudes per a inversions en projectes d implantació d energies renovables i aplicació de l eficiència energètica, i de l altra, un sistema de primes per a la generació elèctrica subministrada a la xarxa, de manera que l energia produïda percep un preu bonificat per llei (Llei 54/1997, del sector elèctric, i Reial Decret 436/2004). L Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) és el responsable de gestionar els ajuts a la inversió en projectes d eficiència energètica i energies renovables. Des del 2000 fins al 2006, destinava anualment el ajuts mitjançant un conveni amb l institut de Crèdit Oficial (ICO), en forma de: (a) bonificació dels tipus d interès dels préstecs dels projectes, i (b) ajut directe dins del préstec dels projectes d energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica de menys de 100 kwp de potència instal lada. Durant el 2006, l IDAE ha destinat una línia de préstecs per al finançament d inversions en projectes d energia solar tèrmica, energia solar fotovoltaica aïllada (sense connexió a la xarxa), biomassa domèstica i instal lacions de cogeneració. No contempla ajudes directes, ja que s han transferit a les Comunitats Autonòmes (IDAE 2006; SAM 2005) Catalunya Anualment, la Generalitat de Catalunya destina ajuts en matèria d energia. L Institut Català de l Energia és l òrgan gestor de les subvencions. Com s ha comentat anteriorment, les convocatòries del 2006 han comptat amb recursos estatals assignats a les mesures d actuació contemplades als plans actualment vigents: (a) el Pla d acció de l estratègia d estalvi i eficiència Energètica (associat a l Estratègia d estalvi i eficiència energètica a Espanya ), i (b) el Pla d Energies Renovables. Aquesta actuació s insereix en el marc del Pla de l Energia elaborat pel govern de la Generalitat. Cal dir que les línies d ajuts estan obertes a tota la tipologia de gestors energètics, dels àmbits empresarial, domèstic, públic i les institucions sense ànim de lucre. L estat en què es troben les accions previstes per al 2006 dins del PEC és variable. Per a l acompliment d algunes de les mesures d estalvi i eficiència energètica, l ICAEN col labora amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en el Pla de rehabilitació d habitatges de Catalunya), el Departament de Política Territorial (els Plans de mobilitat municipals per a polígons industrials, empreses mitjanes i logística) i el Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca (en el sector primari). Pel que fa a les energies renovables, en la convocatòria del 2006 han pogut sol licitar ajudes els projectes d energia solar tèrmica (per a qualsevol aplicació), solar fotovoltaica aïllada, biomassa llenyosa en edificis públics, biocarburants, biogàs (prioritàriament en el sector ramader i agrícola), eòlica i residus. Els projectes subvencionats al Gironès de 2003 a 2005 es mostren a la taula 24, per municipis. S hi inclou també l ús del programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM, que l Institut Català de l Energia posa a disposició dels ens locals. Tal com s hi posa de manifest, la major part d iniciatives han tingut per objecte la instal lació d energia solar, i en particular, la solar tèrmica. A banda dels que figuren a la taula 24, dues indústries de la comarca, rellevants perquè la normativa del comerç de drets d emissió els afecta, van rebre suport per a l estudi de viabilitat sobre la impantació de tecnologies per a l estalvi i l eficiència energètica (Departament d Indústria, Comerç i Turisme 1990 i 1991): (a) S. Torras Domènech SA, per a l estudi de viabilitat del projecte de construcció d una central de cogeneració amb cicle combinat al costat de l establiment paperer que té a Flaçà ( ); i (b) Torraspapel SA, per a l estudi del projecte d instal lació d infraroigs elèctrics per a l assecatge de l estucat sobre el full de paper (1989). 42 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

47 5.2.5 Diputació de Girona L Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona assisteix els ens locals en l àmbit ambiental a través del Consell d Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (CILMA). La Diputació de Girona dóna suport econòmic a les accions empreses des d aquesta àrea, entre les quals es troben diversos projectes d instal lacions d energia solar, que s indiquen a la taula 24. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

48 Taula 23: Projectes que han rebut suport econòmic de l Institut Català de l Energia i la Diputació de Girona Font: ICAEN i Diputació de Girona Aiguaviva Instal lació d'energia solar en el centre polivalent (subv. Diputació de Girona) Bescanó Instal lació solar tèrmica ACS al menjador de les escoles municipals de Bescanó (subv. ICAEN 2003) Campllong Instal lació solar tèrmica per a ACS (subv. ICAEN 2005) Instal lació solar tèrmica ACS al Pavelló (subv. Diputació) L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. Instal lació d'energia solar tèrmica per a ACS al camp de futbol municipal (subv. ICAEN 2003) Cassà de la Selva Instal lació d'energia solar tèrmica per a ACS i climatització de la piscina (subv. ICAEN 2003) Instal lació d'energia solar tèrmica per a ACS en un geriàtric municipal (subv. ICAEN 2003) Diagnosi energètica de l'enllumenat públic i el CEIP Puig d'arques (ICAEN) 44 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

49 L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. Instal lacions d'energia solar tèrmica a la piscina coberta de Can Gibert del Pla (subv. ICAEN 2004) Girona Rehabilitació de Can Regàs per a centre cívic, i biblioteca Pont Major (solar tèrmica) (subv. ICAEN 2005) Instal lacions d'energia solar tèrmica a l'escola bressol Mare de Déu del Mont (subv. ICAEN 2005) Instal lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa al Pavelló de Palau (subv. Diputació) L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. Llagostera Instal lació d'energia solar tèrmica als nous vestidors del camp de futbol (subv. ICAEN 2004) Instal lació d'energia solar tèrmica als nous vestidors de la brigada municipal (subv. Diputació) Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 45

50 L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. Salt Instal lació d'una estació solar fotovoltaica a l'escola bressol municipal El Lledoner (subv. Diputació) Sant Jordi Desvalls Instal lació de plaques solars a la llar d'infants i a la sala polivalent (subv. Diputació) Sant Julià de Ramis Instal lació de panells d'energia solar tèrmica al pavelló poliesportiu (subv. Diputació) Sarrià de Ter L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. Instal lació de plaques tèrmiques per a la producció d'aigua calenta sanitària i calefacció a l'edifici del centre cívic la Cooperativa (subv. Diputació) Vilablareix Adquisició i instal lació de plaques solars per a la construcció de la llar d'infants (subv. Diputació) Viladasens L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM. 46 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

51 5.3 Organitzatius Com s ha comentat anteriorment a l apartat 5.2.2, hi ha en projecte la creació d una agència local de l energia a Girona, de la iniciativa de l Associació de Naturalistes de Girona, SEBA, l Ajuntament de Girona i l Institut Català de l Energia. 5.4 De comptabilitat energètica A la taula 24, s hi indiquen els 6 municipis de la comarca que fins al moment utilitzen el programa de comptabilitat energètica WinCEM: Cassà de la Selva, Girona, Llagostera, Salt, Sarrià de Ter i Viladasens. 5.5 Altres La Taula de la Construcció composta pel Gremi de promotors constructors d edificis de Girona, el Col legi d arquitectes de Catalunya de la demarcació de Girona i el Col legi d aparelladors i arquitectes tècnics de Girona i l Ajuntament de Girona han promogut, des del 2003, el distintiu Segell Verd als edificis de nova construcció o rehabilitació a Girona, per tal d introduir-hi criteris en els següents àmbits: (a) reciclatge de residus domèstics, (b) instal lacions especials d estalvi energètic, (c) reducció del consum d aigua, (d) protecció solar, (e) ventilació creuada, (f) vidres dobles, (g) separació d aigües pluvials, (h) preinstal lació domòtica, (i) muntatge en sec i (j) energies renovables. Així, en l àmbit de les seves competències, l Ajuntament de Girona ha concedit beneficis fiscals en l impost sobre construccions, instal lacions i obres, i l impost sobre béns immobles als projectes que complien aquests criteris. Posteriorment, a la iniciativa del Segell Verd, s hi van afegir Maçanet de la Selva i Olot mitjançant la signatura d un conveni. Més endavant, el Col legi d Arquitectes ha tingut coneixement d altres municipis que s hi han adherit tot i que aparentment ho han fet sense firmar cap conveni a través de la premsa: Cornellà de Terri, Sant Hilari, Cassà de la Selva i l Escala. Aproximadament, des del COAC de la demarcació de Girona, s han visat 35 projectes que han justificat que s havien seguit els criteris per a l obtenció del Segell Verd. Alguns d aquests projectes incloïen habitatges unifamiliars, grups i blocs d habitatges. Després, l Ajuntament ha estat l organisme encarregat d atorgar el distintiu. Des de l entrada en vigor del Decret 21/2006, de moment cap municipi adherit a la iniciativa no ha comunicat al COAC cap anul lació ni canvi, tot i que alguns criteris que es contemplen per a l atorgament d aquest distintiu hagin esdevingut obligatoris. Altres exemples d actuacions que s han dut a terme en l àmbit local són: el servei urbanístic de préstec de bicicletes impulsat per la Universitat de Girona; i l acord entre l Ajuntament de Girona i l Associació de comerciants per al foment de la utilització del transport públic entre els clients de les botigues de la ciutat (ERF 2006). Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

52 6 Les possibilitats de les energies renovables En aquest apartat es descriu breument la disponibilitat potencial de cada un dels recursos energètics renovables al Gironès en relació amb el context català. 6.1 Energia solar tèrmica En general, a Catalunya, l energia solar constitueix un recurs energètic potencialment molt important per a l activitat del país, a causa de les condicions especials d insolació. En particular, al Gironès, la distribució del flux d energia solar és el que es mostra al mapa de la irradiació global diària mitjana anual (MJ/m 2 ), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mapa 2). Mapa 2: Mapa d irradiació global diària mitjana anual (MJ/m2): Gironès Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Des del punt de vista del cost, les instal lacions de plaques solars per al proveïment d aigua calenta i calefacció constitueixen alternatives competitives i fàcils de mantenir. Les mesures per aprofitar-ne el potencial han d anar encaminades a intensificar la instal lació de plaques solars i a la incorporació de les oportunitats que es presenten en sistemes de calefacció i refrigeració. 6.2 Energia solar fotovoltaica Actualment, amb una eficiència mitjana del 15% i una durada d uns 30 anys (Llebot 2005), les cèl lules fotovoltaiques són una alternativa efectiva a les energies convencionals, gràcies als avenços que es van produint en l ús de nous materials semiconductors amb més capacitat d utilització. El material semiconductor (habitualment silici) cal que tingui una elevada puresa, cosa que implica haver de seguir un complex processament per obtenir-lo, fet que s ha de tenir en compte a l hora d avaluar ambientalment la conveniència de l aplicació. Les opcions de generar energia fotovoltaica poden ser de dos grans tipus: (a) Instal lacions individuals: permeten ocupar superfície construïda, tot i que la capacitat de captar energia solar es redueix. 48 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

53 (b) Grans instal lacions o parcs solars: empren la tecnologia de forma extensiva per tal de captar molta energia solar, de manera que requereixen sòl per implantar-se, aspecte que s ha de tenir en compte en la seva avaluació ambiental. Per avançar en el desenvolupament de l energia solar fotovoltaica a Catalunya, es considera que cal prendre, principalment, mesures per donar suport econòmic a la tecnologia i agilitzar i facilitar la tramitació dels projectes, a banda de les mesures necessàries perquè es produeixi en el marc d un model de sistema de generació distribuïda i d anàlisi de les instal lacions al llarg del seu cicle de vida (COAMB 2006). 6.3 Energia de la biomassa Un recurs renovable important d on es pot obtenir energia és la biomassa. Es pot utilitzar com a combustible per aprofitar-ne directament l energia tèrmica obtinguda o per convertir-la en electricitat, o bé es pot convertir en combustibles d alta qualitat, mitjançant un processament específic (bioetanol i biodièsel). Pel que fa als biocombustibles una de les aplicacions dels quals que prometen més és la utilització en motors de cotxe, a Catalunya actualment hi ha dues plantes de producció de biodièsel en funcionament, i no hi ha producció de bioetanol. La seva introducció és molt recent i és difícil fer-ne una avaluació. D una banda, cal dir que els conreus energètics requereixen satisfer unes condicions menys exigents que els destinats a usos alimentaris, amb la qual cosa necessiten un menor consum de productes fitosanitaris i fertilitzants. A més, es considera que es pot trobar una bona adaptació de l espècie vegetal a la climatologia i a les condicions agrícoles locals, ja que existeix una tipologia variada de conreus (Domènech 2005). D altra banda, La Generalitat de Catalunya, amb el Pla de l energia de Catalunya, preveu augmentar per al 2010 la demanda de combustibles satisfeta amb biocarburants al 7,2% enfront del 5,75% que fixa com a objectiu la Directiva 2003/30/CE, però no acompanya el compromís amb cap mesura per fomentar, per exemple, la producció pròpia de bioetanol. L aprofitament energètic de la biomassa forestal té un potencial important a Catalunya. Per tal d afavorir-ne el desenvolupament amb criteris de sostenibilitat, caldria emprendre mesures econòmiques per a la redacció de plans de producció regionals, ordenació i gestió; operacions de millora de boscos; estimular la certificació forestal o fomentar l ocupació forestal, entre altres mesures complementàries (Vayreda 2004). D altra banda, la digestió anaeròbia dels fems i els fangs de depuradora constitueix una manera alternativa de lligar el reciclatge de residus amb la producció d energia. A les comarques de Girona, en el marc del Pla de l Energia de Catalunya, el Govern preveu la construcció d una planta de tractament tèrmic eficient de purins habilitada amb una instal lació de digestió anaeròbia. 6.4 Energia eòlica El principal factor determinant per a instal lacions d energia eòlica és la força del vent. Al mapa de recursos eòlics elaborat per la Generalitat de Catalunya (mapa 3), es distingeixen les zones que ofereixen més possibilitats per generar energia eòlica, fora de l àmbit del Gironès: (a) el nord-oest, (b) gairebé tot el litoral sud, (c) una zona important del prelitoral sud i (d) el sud-oest de la Depressió Central. Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

54 Mapa 3: Mapa de recursos eòlics Font: Institut Català d Energia 6.5 Energia minihidràulica Al llarg del riu Ter, s hi ha anat instal lant una infraestructura hidràulica potent que, tot i que subministra energia elèctrica mitjançant una tecnologia aparentment lliure de contaminants, causa impactes sobre el sistema fluvial importants. De fet, l Agència Catalana de l Aigua en el document d anàlisi de pressions i impactes en rius elaborat en el marc de la Directiva Marc de l Aigua (IMPRESS) ha classificat d elevada la pressió exercida sobre el Ter des del Pasteral fins a la confluència de l Onyar per derivacions a centrals hidroelèctriques. Al mapa 4 s assenyala en vermell el tram que considera més afectat, que comprèn la zona de Bescanó fins al Pont Major. 50 Document III: Pla d Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

55 Mapa 4: Pressió per derivació a centrals hidroelèctriques al Gironès Font: Agència Catalana de l Aigua Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal