SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS JUNY

Transcripción

1 MEMÒRIA I NORMATIVA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ AL SECTOR DE SANT JAUME-MAS MARTÍ PER LA SUPRESSIÓ DE L OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS RENGLES D HABITATGES UNIFAMILIARS SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS JUNY 2013

2 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ AL SECTOR DE SANT JAUME- SUPRESSIÓ DE L OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS RENGLES D HABITATGES UNIFAMILIARS Pàg.1

3 ÍNDEX JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA 1.2. ANTECEDENTS 2. MARC NORMATIU 3. DOCUMENTACIÓ QUE INTEGRA LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I EL PROCEDIMENT D APROVACIÓ 4. ÀMBIT D APLICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ 5. PLANEJAMENT VIGENT 6. PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT 7. LLISTAT DE PLÀNOLS Pàg.2

4 1. JUSTIFICACIÓ, Justificació de la proposta La revisió del Pla General de Tordera es va aprovar definitivament per la C.T.U.B. el quinze d octubre de La revisió del Pla General recollia el planejament derivat vigent i definia nous sectors, l aplicació diària del present planejament ha anat concretant dia a dia un seguit de punts que cal modificar per tal de poder gestionar un desenvolupament del municipi ajustat a les necessitats reals. A instancies de la regidora del Departament de Territori i Sostenibilitat es promou aquesta modificació, donat que actualment no es troben en el mercat promotors disposats a desenvolupar promocions immobiliàries. Així dons la modificació proposada té per objecte la modificació puntual de la normativa en l àmbit de Sant Jaume Mas Martí, per tal de flexibilitzar les condicions que imposa la normativa per desenvolupar les edificacions unifamiliars als petits propietaris. D altra banda cal assenyalar que la modificació proposada no implica cap variació dels paràmetres urbanístics ni cap canvi en la distribució de la superfície dels sistemes urbanístics ni d equipament comunitaris de titularitat pública ANTECEDENTS La modificació proposa actua sobre el sector de Sant Jaume Mas Martí, el Pla Parcial va ser elaborat per l Institut Català del Sòl, que es va aprovar definitivament per la CTUB el 21 de juliol de Anteriorment, sobre aquest sector s ha desenvolupat dues modificacions, la primera modificació va tenir lloc duran l any 2005 amb l objectiu principal d augmentar la densitat edificatòria (sense incrementar l edificabilitat) per donar sortida a la demanda d habitatge protegit. Aquesta modificació es va aprovar definitivament en data 20 d octubre de En data 15 de desembre de 2011 es va aprovar definitivament la Modificació Puntual del Pla General per possibilitar l ampliació de l equipament que acull els mòduls prefabricats escolars. En data 27 de juliol de 2012, es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General per l ordenació per la reubicació dels sistemes d equipament i zona verda al Sector Sant Jaume- Mas Marti, Carretera de Fogars i zona urbana de l esplai, per possibilitar l ampliació de l equipament destina a acollir un nou centre escolar. Pàg.3

5 2. MARC NORMATIU La legislació urbanística d aplicació és: - llei 3/2012 del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d agost pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme de Catalunya. - Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme. - Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d abril pel qual s aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, art. art s). - Llei 1/2007, de 16 d octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. Pàg.4

6 3. DOCUMENTACIÓ QUE INTEGRA LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I EL PROCEDIMENT D APROVACIÓ D acord amb els arts. 96 Modificació de les figures de planejament urbanístic i 97 Justificació de la modificació de les figures del planejament urbanístic, del Text Refós de la Llei d Urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost), i 118 Determinacions i documentació de les modificacions dels instruments de planejament urbanístic del seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), les modificacions de plans urbanístics han d estar integrades per la documentació adequada a la seva finalitat, contingut i abast. - Memòria Justificativa. - Document normatiu amb identificació dels preceptes de les Normes Urbanístiques - Plànols. En relació amb aquesta documentació que integra la present Modificació puntual, donat que aquesta no representa cap canvi de classificació del sòl, no comporta cap canvi respecte dels paràmetres urbanístics ni dels sòls de cessió del equipament inicialment definit pel planejament, i tampoc no representa cap increment de sostre d ús residencial ni altres usos. Si no que te per objecte flexibilitzar la normativa del planejament, aquesta modificació està integrada per la següent documentació: a) No s incorpora una Agenda d Execució perquè la proposta de Modificació puntual no requereix un desenvolupament, ja que es una modificació puntual de la normativa. b) No s incorpora una avaluació econòmica i financera ja que la present Modificació puntual no comporta un cost o despesa econòmica més enllà de la seva pròpia redacció, en la mesura en què no requereixi d obres de construcció o urbanització. c) No s incorpora un informe ambiental ja que no s ha sotmès dita modificació a avaluació ambiental donat que la modificació no planteja una transformació del usos del sòl. d) No s incorpora un estudi d avaluació de la mobilitat generada pel fet que la present Modificació puntual no es troba en els supòsit de l art. 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada. Ja que la Modificació proposada no comporta una nova classificació de sòl urbà o urbanitzable, tot i que els usos a que es destinen són existents.. Els tràmits als quals s ha de sotmetre la present modificació són els següents: - Donat que la present modificació no afecta sòl no urbanitzable, aquesta no ha de ser objecte d'avaluació ambiental. - Aprovació inicial per part de l Ajuntament de Tordera (art.85 del Text Refós de la Llei d Urbanisme). - Sotmetre la modificació a informació pública per termini d un mes (art del Text Refós de la Llei d Urbanisme). - Aprovació provisional per part de l Ajuntament de Tordera - Aprovació definitiva per part del Conseller de Política Territorial, amb informe previ favorable de la comissió d urbanisme competent i de la Comissió d Urbanisme de Catalunya Pàg.5

7 4. ÀMBIT D APLICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ L àmbit del qual es modifica la normativa correspon a les zones qualificades com a Zona RU15 T1 H23 (Residencial I Unifamiliar arrenglerada) i Zona RU15 T1 H24 (Residencial II Unifamiliar arrenglerada). Pàg.6

8 5. PLANEJAMENT VIGENT El sòl on s ubica l àmbit a modificar estava classificat com a sòl urbanitzable, sector Sant Jaume Mas Martí. El sector va desenvolupar el procés de transformació fins arribar a ser sòl urbà. El corresponent Pla Parcial es va aprovar definitivament per la CTUB en data de 21 de juliol de En data 15 d octubre de 2003, es va aprovar definitivament per acord de la C.U.B, la revisió del Pla General de Tordera i va ser publicada en el D.O.G.C. el 23 de gener de Posteriorment en data 20 d octubre de 2005 la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona va aprovar la modificació puntual del Pla General i del Pla Parcial en l àmbit de Sant Jaume Mas Martí, amb l objecte de augmentar la densitat de l ús residencial, sense increment de l edificabilitat. Donat que aquest augment no densitat es destinava a habitatges de protecció pública i no l ultrapassava el nombre d habitatges que resulta d aplicar el mòdul de 70m2 al sostre amb aquesta destinació, d acord amb l article 94.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març d urbanisme, modificada per la Llei 10/2004 de 24 de desembre, no es va haver de preveure una reserva complementaria de terrenys per a sistemes d espais lliures i equipaments. En data 25 de març de 2010 es va aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General per possibilitar l ampliació de l equipament que acull els mòduls prefabricats escolars. Aquest document actualment està pendent de l aprovació definitiva per part de la CTUB. Pàg.7

9 5.1. QUADRE DE PARÀMETRES URBANÍSTICS DELS SECTOR SANT JAUME-MAS MARTÍ Segons la modificació puntual del Pla General per l ordenació per la reubicació dels sistemes d equipament i zona verda al Sector Sant Jaume- Mas Marti, Carretera de Fogars i zona urbana de l esplai, per possibilitar l ampliació de l equipament destina a acollir un nou centre escolar, aprovada definitivament en data 27 de juliol de 2012, el QUADRE DE PARÀMETRES urbanístics vigent dels sector Sant Jaume Mas Martí es el següent: Art Paràmetres urbanístics d aplicació a la totalitat del sector V RU15 Superfície: m² SISTEMES m² solar % sup. del sector Sist. de Parcs i jardins V RU15 00 P03 SGP m² 10,93% sector Equipaments V RU15 T4 E18 SLE m² 4,48% sector Viari V RU15 00 S ,68% sector Sist. de Parcs i jardins V RU15 00 P03 SLP m² 4,03% sector Equipaments V RU15 T4 E17 SLE m² 13,75% sector Equipaments V RU15 T4 E18 SLE m² 6,30% sector 62,18% sector SÒL PRIVAT Residencial I V RU15 T1 H m² 10,11% sector Residencial II V RU15 T1 H m² 4,60% sector Residencial III V RU15 T1 H m² 23,12% sector TOTAL SOSTRE EDIFICABLE ,92 m² DENSITAT HABITATGE PER HECTÀREA ÍNDEX D EDIFICABILITAT DEL SECTOR: 44 hab/ Ha 0,54 m²/m² (sostre/sòl) Pàg.8

10 5.2. NORMATIVA VIGENT DEL SECTOR DE SANT JAUME MAS MARTÍ Normativa del Sector Sant Jaume Mas Martí segons modificació puntual aprovada definitivament per la CTUB en data 20 d octubre de DISPOSICIONS GENERALS DEL SECTOR VRU15 Art Àmbit d'aplicació Aquestes ordenances son d'aplicació a la totalitat de l'àmbit del Pla parcial Sant Jaume de Tordera, segons queda delimitat a tots els plànols que l'integren i que s'acompanyen. Art Marc legal de referència Aquestes ordenances desenvolupen, dins l'àmbit definit a l'article anterior, el Pla General d'ordenació de Tordera. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances o sigui de dubtosa interpretació, s'estarà al que determini l'esmentat Pla General. Art Definició de conceptes Sempre que no quedin expressament definits en aquestes ordenances, els conceptes que s'hi empren son els definits a la normativa del Pla General d'ordenació i, per tant, no serà admesa cap altra interpretació. Art Desenvolupament del pla Per al desenvolupament del present Pla parcial podran redactar-se Estudis de detall, projectes de parcel lació i projectes d'urbanització, els quals respectaran, en tot cas, eles determinacions del Pla parcial i del Pla general. Art Estudis de detall Els estudis de detall es podran redactar amb l'exclusiva finalitat de: - Adaptar o reajustar les alineacions i rasants, d'acord amb l'article 65.3 del Reglament de planejament. - Ordenar volums, d'acord amb l'article 65.4 del Reglament de planejament. La tramitació i les determinacions dels Estudis de detall seran les especificades al Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística 1/1990, de 12 de juliol. Art Projecte d'urbanització 1. El projecte d'urbanització es referirà a la totalitat de cada polígon. També s'hi podrà incloure el disseny d'elements urbans amb prou significació i importància. 2. El Projecte d'urbanització no podrà modificar les previsions d'aquest pla, sense perjudici que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants establertes es podran modificar si és per millorar l'adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes. Pàg.9

11 3. Els projectes d'urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla parcial s'hauran d'ajustar al que disposen els articles 67, 68, 69 i 70 del reglament de planejament i a d'altres condicions que li siguin d'aplicació. Art Projectes de parcel lació D'acord amb els articles 139 a 144 de la refosa dels Textos Legals Vigent a Catalunya en Matèria Urbanística, no caldrà la redacció del Projecte de parcel lació per a obtenir la corresponent llicència atès que la parcel lació establerta al plànol núm.6 del present Pla parcial reuneix tots els requisits necessaris per a considerar-se com a definitiva. No obstant, cas que es vulgui variar, podran redactar-se projectes de parcel lació adaptats a les noves necessitats. Qualsevol modificació de la parcel lació establerta al plànol núm.6 que suposi una variació superior al 3% de la superfície de la parcel la, comportarà l'obligatorietat de redactar un projecte de parcel lació de la part modificada per a obtenir la corresponent llicència. En qualsevol cas, l'institut Català del Sòl facilitarà a l'ajuntament un cop finalitzades les obres d'urbanització, el plànol parcel lari resultant, amb la superfície i cotes de totes les parcel les de l'actuació. Art Densitat La densitat màxima establerta pel Pla no podrà, en cap cas, augmentar-se. Es podrà, justificadament, acumular o transvasar la densitat d'una parcel la a una altra, sense augmentar, però, la suma de les densitats inicials de les parcel les afectades. Així mateix, si una parcel la ja consolidada no esgota la densitat màxima permesa pel planejament, es podrà transvasar l'excés de densitat a una altra parcel la del mateix sector, sense augmentar la suma de les densitats inicials de les parcel les afectades. Art Modificacions No seran supòsit de modificació els ajustos d'alineacions i rasants, realitzats mitjançant estudis de detall, que no suposin distorsions de forma en l'estructura general del sector ni modificacions en la superfície de les illes superior al 3%. Tampoc ho seran les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d'urbanització, que no suposin modificacions en la superfície i, per tant, en l'edificabilitat de les illes superiors al 3%. Art Qualificació del sòl El sòl comprès en l'àmbit d'aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes. S'entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions del present Pla parcial, es poden exercir els drets relatius a l'edificació. Pàg.10

12 S'entén per sistema els terrenys que en virtut de l'aplicació dels articles 25 i 121 de la refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria Urbanística, constitueixen l'estructura del sector i son de cessió obligatòria i gratuïta a l'ajuntament de Tordera. Art Zones Es defineixen les zones següents: - Residencial I (unifamiliar arrenglerat PB+1) - Residencial II (unifamiliar arrenglerat PB+2) - Residencial III (plurifamiliar en bloc PB+2/PB+3) - Residencial III (habitatge protegit plurifamiliar en bloc PB+2/PB+3/ PB+4) - Equipament privat Art Sistemes Es defineixen els següents sistemes locals: - sistema de vialitat - sistema de parcs i jardins - sistema d'equipaments Art Definició de conceptes 1. Alineació de vial Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l'espai privat. 2. Alineació de l'edificació o línia de façana Línia sobre la qual s'ha d'alçar obligatòriament la façana davantera de l'edificació. Pot coincidir o no amb l'alineació de vial. 3. Volumetria específica És un tipus d'ordenació de l'edificació que es regula mitjançant l'assignació d'un sostre màxim per a cada illa o parcel la, i mitjançant la fixació d'unes determinades alineacions vinculants, així com a la fixació d'una alçada reguladora màxima i un nombre màxim de plantes. 4. pla de referència Pla horitzontal teòric, a partir del qual se situarà la cota de la planta baixa i s'amidarà l'alçada reguladora màxima. Aquest pla és únic i específic per a cada tram d'edificació, la qual cosa permet graonar un rengle si el pendent ho demana. 5. alçada reguladora màxima És l'alçada que poden assolir les edificacions. S'amidarà des de la cota del paviment de la planta o plantes que en cada punt tingui la consideració de planta baixa fins el punt d'arrencada de la coberta. Per sobre de l'alçada reguladora màxima solament es permetran els elements de formació dels pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal lacions dels edificis. 6. Rengles Agrupació contínua d'habitatges. Pàg.11

13 7. Tram Agrupació contínua d'habitatges arrenglerats el ràfec dels quals està a la mateixa cota o nivell. 8. Nombre màxim de plantes És el nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. Cal respectar aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes. 9. Planta baixa És la planta o part de planta que es situarà dins del marge, per sobre i per dessota del pla de referència, que aquestes ordenances estableixen per a cada zona. 10. Planta pis S'entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa. 11. Planta soterrani S'entendrà per planta soterrani tota aquella situada per dessota de la planta baixa, tingui o no obertures en qualsevol dels fronts d'edificació. 12. Fondària edificable És la distància màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s'ha d'inscriure l'edificació. La línia que la defineix no pot ser ultrapassada per la façana posterior. En alguns supòsits aquesta distància defineix una línia que té el caràcter d'alineació obligatòria de l'edificació per la seva part posterior. 13. Gàlib edificatori Perímetre màxim dins del qual s'ha d'inscriure obligatòriament l'edificació; la línia que la defineix no pot ser ultrapassada, en cap cas, per l'edificació. 14. Ocupació de parcel la És el percentatges que amida la màxima ocupació de la parcel la en planta baixa per l'edificació. 15. Reculades de l'edificació Es defineixen dos tipus de reculada - La reculada del cos d'edificació que es dóna quan tot l'edifici, o la totalitat o part d'una planta, s'enretira respecte de la línia definida per l'aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no esgotar aquesta. - la reculada per motius compositius, que es dóna quant part de les façanes dels edificis un màxim de 0,30 m de l'alineació d'edificació. 16. Cossos sortints Pàg.12

14 Son les parts ocupables de l'edificació que sobresurten de la línia d'edificació o de la línia definida per l'aplicació de la fondària edificable màxima o del gàlib màxim. Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent no mòbil per damunt de l'ampit, que tindrà una alçada màxima d'1,10 m, comptada des del paviment. Es defineixen com a cossos sortints tancats els que tenen, en algun dels seus paraments, alguna mena de tancament massís, no vidrat, per damunt de l'ampit. 17. Pla límit de vol És un pla teòric paral lel al pla de façana o mitgera, que es troba situat a una determinada distància d'aquest, fins al qual poden arribar però a no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana. 18. Alçada lliure o útil L'alçada lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre a l'interior d'un local construït. 19. Ràfec És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l'acció directa de la pluja. 20. Verd privat Es defineix com a verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada. Determinacions comuns per a les zones i sistemes Art Agrupació de parcel les Es permet l'agrupament de parcel les. L'edificació sobre la nova parcel la es regularà segons les ordenances que corresponguin a la superfície que en resulti. Art Reculades de l'edificació El tipus de reculada definit com de cos de l'edificació solament es permet a les façanes posteriors, amb un màxim de 5,00 m comptats des del pla que resulta d'aplicar la fondària edificable màxima. El tipus e reculada per motius compositius es permet a totes les façanes. Els porxos d'entrada no es consideren com a reculada de l'edificació. Art Alçàries útils - Planta baixa: mínim 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc, de 2,80 m en el cas d'oficines i comerços menors de 80,00 m 2 i de 2,55 m en el cas d'habitatges. - Planta pis: mínim 2,55 m en general i 2,20 m a corredors, distribuïdors, serveis higiènics, rentador, cambres d'emmagatzematge i un 30% de la superfície a qualsevol altra peça dels habitatges. Pàg.13

15 - Planta soterrani i entresolats: mínims 2,20 m per a les ordenances unifamiliars i 2,20 m per a les plurifamiliars. Art Planta soterrani Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge o magatzem, que podrà tenir una ocupació igual a la resta de plantes, amb la possibilitat d incrementar-la en 2,00m a la zona del jardí privat poster9iro en tota l amplada de la parcel la. Art Coberta Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes, segons s'especifiquen a cadascuna de les zones. Per al cas de coberta inclinada aquesta podrà ser a una o a dues vessants, de teula vermella amb pendent màxim de 30%. L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes habitables. Les obertures de ventilació i il luminació s'adaptaran als pendents de la coberta. La coberta podrà volar una distància determinada del pla de façana o, si existeix, dels tancaments del cos sortint en balcó o en galeria. Aquesta distància, el vol de ràfec, serà de 0,50 m com màxim. En cas que existeixin vols, el ràfec podrà volar 0,15 m més que els balcons o les galeries a tot el llarg de la façana, sempre que el canal de recollida d'aigües s'amagui en la coberta o ràfec. El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix. Per sobre del pla de coberta solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d'aigua, acumulats, maquinària. En el cas d'habitatges arrenglerats o aparellats, el tipus de coberta escollit serà unitari per a tot el rengle. Art Cossos sortints Queda prohibit tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats a totes les plantes, excepte quan expressament s'indiqui el contrari. La superfície en planta dels cossos sortints en galeria es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície de sostre edificable. Els cossos sortints oberts computaran el 50% de la seva superfície fins a un màxim d'un 10% de la superfície útil interior. Art Tanques Pàg.14

16 Les tanques als carrers, espais públics i entre veïns al jardí davanter, fins a la línia de façana, podran ser calades o bé mixtes fins a una alçada màxima d'1,20 m amidats a la rasant de la vorera al punt mig del rengle o bloc. S'admetran puntualment alçades superiors, fins a un màxim d'1,80, per tal d'inserir elements tècnics. Cada zona especificarà en detall les característiques de la tanca. Al jardí del darrera les tanques entre veïns tindran 1,80 m d'alçada màxima sobre el nivell de jardí. Seran fetes igualment amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m. Es prohibeixen les gelosies i balustrades prefabricades de ceràmica i formigó. Art Aparcaments En general és obligatòria la dotació d'una plaça d'aparcament per habitatge, coberta o a l'aire lliure, dins de l'àmbit del sòl privat, a no ser que les determinacions específiques indiquin el contrari. Art Jardins privats Es prohibeix qualsevol tipus d'edificació auxiliar a les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s'hauran d'enjardinar convenientment. Els projectes dels quals s'hauran de presentar conjuntament amb el de l'edificació. Art Projectes unitaris Quan el projecte unitari d'un rengle d'habitatges en filera, de cada dos habitatges aparellats o de cada habitatge aïllat o plurifamiliar sigui únic, es podran variar o ajustar, sempre que sigui degudament justificat, algunes de les determinacions particulars de cada zona, respectant sempre, però, l'ocupació, l'alçada, l'edificabilitat i la densitat màxima prevista. Aquestes modificacions hauran de comptar amb l'aprovació explícita dels serveis Tècnics de l'ajuntament i l'informe favorable del servei de patrimoni de l'institut català del Sòl. DISPOSICIONS GENERALS PER LA ZONA V RU15 T1 H23 (residencial I Unifamiliar arrenglerada) Art Parcel lació S'estableix la crugia mínima de la parcel la en 5,60 m amidats al centre del cos d'edificació principal. En cas que sigui necessari efectuar una nova parcel lació, caldrà remetre's al que especifiqui l'art 7 de la present normativa. En les parcel les finals de cada rengle, els habitatges podran ampliar la crugia fins a 3,00 m del límit de la parcel la. Art Tipus d'ordenació de l'edificació ordenació en edificació arrenglerada segons alineació de vial, tal com es defineix en el plànol núm.6 "Parcel lació i ordenació de l'edificació" Pàg.15

17 Art Tipus edificatori Habitatges unifamiliars desenvolupats en planta baixa més una planta pis i un sota coberta que es podrà ocupar en un 30% de la superfície de la planta tipus. Art Del projecte de les edificacions El projecte de les edificacions de cada rengle de parcel les serà unitari. En el cas que un rengle de parcel les tingui dos o més propietaris, serà obligatòria la presentació, conjuntament amb el projecte d'edificació, d'un esquema ordenador de la façana de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana. Art Alineació de l'edificació Vindrà definida per una línia paral lela de vial, situada a 4,00 o 8,00 m d'aquesta, segons indica el plànol normatiu amb les profunditats edificables. Les façanes davanteres de les edificacions coincidiran obligatòriament amb aquesta. Art Pla de referència Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram. Art Esglaonat de l'edificació Cadascuna dels rengles s'organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec unitari. En el cas que hagi d esglaonar-se i que es tracti de més d'un propietari en el mateix rengle, aquest esglaonament s'haurà de definir mitjançant la redacció d'un estudi de detall o en el mateix esquema ordenador de la façana. Art Ràfec El ràfec de cada tram serà unitari. La cota superior del ràfec de coberta de la façana principal vindrà definida per l'alçada reguladora màxima (8,50 m), i se situarà a un màxim de 60 cm del pla superior del forjat del sostre de la planta primera. Art Fondària edificable màxima La fondària edificable màxima des de l'alineació de façana serà de 12,00 m. Art Alçada reguladora màxima Es fixa en 8,50 m corresponents a planta baixa, planta pis i planta sobre coberta, amidats fins a l'arrencada de la coberta des del pla de referència, en el punt mig de cada tram. Art Alçàries útils mínimes Les alçàries útils mínimes per aquesta zona, són les següents: Pàg.16

18 - per a habitatge: 2,55 m - per a soterrani: 2,20 m Art Planta sota coberta La planta sota coberta ocuparà com a màxim el 50% de la superfície d'ocupació en planta baixa. Art Planta Baixa La cota de paviment de la planta baixa es podrà situar entre dos plans situats a 1,50 m per sobre i 0,60 m per dessota del pla de referència. Art Planta soterrani Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge que podrà tenir una ocupació igual a la resta de plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 2,00 m a la zona del jardí privat posterior en tota l'amplada de la parcel la. Així mateix, podrà situar-se a 1,5 m per sobre del pla de referència (veure esquema adjunt). Art Sostre edificable màxim És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances. Art Cossos sortints Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes. Els cossos sortints en galeria es permetran tan sols a les façanes posteriors, els oberts es permetran a la façana davantera, sempre que es respectin els plans límits de vol. Art Pla límit de vol Es fixa en 0,80 m. Art Garatges Hi ha dues opcions possibles: que el garatge sigui amb un únic accés comunitari per a tot el rengle, o individualitzat per a cada parcel la. En el primer cas, el garatge serà comú per a tots el propietaris d'un mateix rengle. Se situarà a la planta semisoterrani o soterrani i l'ocupació serà la mateixa que la de la planta baixa més 2,00 m (veure esquema adjunt), amb un únic accés per a tot el rengle mitjançant una rampa. Aquest es produirà per l'espai de separació entre rengles. En el segon cas, el garatge serà individualitzat per a cada parcel la i se situarà en semisoterrani. L'accés es produirà mitjançant una rampa individual per habitatge. El nivell de la cota de la planta baixa se situarà tal i com queda definit en aquesta normativa, a 1,50 m per sobre del pla de referència. En aquest cas, les rampes aniran aparellades. Art Coberta Pàg.17

19 La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus de coberta serà unitari per a tot el rengle, amb les característiques especificades en el punt de cobertes de les determinacions comuns per a zones i sistemes d'aquestes ordenances. En el cas que en el rengle hi hagin dos o més propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle. En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a dos vessants, de teula vermella, amb un pendent màxim del 30%. L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes. Les obertures de ventilació il luminació s'adaptaran als pendents de la coberta. La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m respecte del pla de façana, sempre que el canal de recollida d'aigües s'amagui en la coberta i ràfec. El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix. Al vessant del jardí es podran inserir terrasses en la coberta, sense superar, però, el 30% de la superfície total d'aquesta part de la coberta. Aquestes terrasses es trobaran dins del gàlib màxim permès i no s'admetrà cap tipus de barana o element sobresortint del pla de coberta, a excepció d'elements d'instal lacions comuns de l'edifici. Se separaran 0,60 m dels veïns i 1,20 m del pla de façana. Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc quedant amagats a les golfes els de dimensions i volum més important com dipòsits d'aigua, acumuladors, maquinària. Art Tanques La tanca als carrers i veïns situades al jardí davanter podrà ser calada metàl lica o bé mixta. En aquest cas la part massissa serà feta amb el mateix tipus d'obra que les façanes de l'edificació, amb una alçada màxima de 60 cm, la resta fins a 1,20 m, ha de ser fet de material calat, tipus reixa metàl lica. Puntualment, i en cas que s'hagin d'incorporar els comptadors de diferents serveis a la tanca, podrà massissar, podent-se sobrepassar l'alçada màxima fixada en un màxim d'1,50 m i sempre que no superi una llargada d'1,20 m. La porta d'accés a la parcel la serà metàl lica de la mateixa alçada que la tanca. Les tanques entre veïns al jardí del darrera que no tenen façana a vial tindran, sobre el nivell natural de terres, per fora de la tanca, 1,80 m d'alçada màxima. Seran fetes amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m. No s'admetran gelosies ceràmiques o de formigó a cap dels límits. Art Baixants Els baixants d'aigües pluvials de la coberta del cos principal de l'edificació, si van vistos, transcorreran per la façana al llarg de la mitgera on no se situen les portes d'accés dels garatges aparellats. Pàg.18

20 Es podrà col locar, bé un baixant per a cada parcel la, bé un per a cada dues. En qualsevol cas, un cop fixat a la façana no perdran la verticalitat mentre transcorrin vistos. ESQUEMA REGULADOR RESIDENCIAL I (UNIFAMILIAR ARRENGLERADA PB+1) Art Usos Solament es permet l'ús residencial a les plantes baixes, pis i sota coberta i l'ús de garatge o magatzem a la planta soterrani. DISPOSICIONS GENERALS PER LA ZONA V RU15 T1 H24 (residencial I Unifamiliar arrenglerada) Art Parcel lació S'estableix la crugia mínima de la parcel la en 5,20 m amidats al centre del cos d'edificació principal. En cas que sigui necessari efectuar una nova parcel lació caldrà remetre's que especifiqui l'art 7 de la present normativa. En les parcel les finals de cada rengle, els habitatges podran ampliar la crugia fins a 3 m del límit de la parcel la. Tipus d'ordenació de l'edificació Ordenació en edificació arrenglerada segons alineació de vial, tal com es defineix en el plànol núm.6 "Parcel lació i ordenació de l'edificació". Art Tipus edificatori Habitatges unifamiliars desenvolupats en planta baixa més dues plantes pis. La planta sota coberta no podrà ser ocupada. Pàg.19

21 Art Del projecte de les edificacions El projecte de les edificacions de cada rengle de parcel les serà unitari. En el cas que un rengle de parcel les tingui dos o més propietaris, serà obligatòria la presentació, conjuntament amb el projecte d'edificació, d'un esquema ordenador de la façana de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana. Art Alineació de l'edificació Vindrà definida per una línia que coincideix amb l'alineació de vial. Les façanes davanteres de les edificacions coincidiran obligatòriament amb aquesta. Art Pla de referència Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram. Art Esglaonat de l'edificació Cadascun dels rengles s'organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec unitari. En el cas que hagi d esglaonar-se i que es tracti de més d'un propietari en el mateix rengle, aquest esglaonament s'haurà de definir mitjançant la redacció d'un estudi de detall o en el mateix esquema ordenador de la façana. Art Ràfec El ràfec de cada tram serà unitari La cota superior del ràfec de coberta de la façana principal vindrà definida per l'alçada reguladora màxima (10,50 m), i se situarà a un màxim de 40 com del pla superior del forjat del sostre de la planta segona. Art Fondària edificable màxima La fondària edificable màxima des de l'alineació de façana serà de 12,00 m. Art Alçada reguladora màxima Es fixa en 10,50 m corresponents a planta baixa, planta pis, planta segona i planta sobre coberta, amidats fins a l'arrencada de la coberta des del pla de referència, en el punt mig de cada tram. Art Alçàries útils mínimes Les alçàries útils mínimes per aquesta zona, són les següents: - per ha habitatges: 2,55 m - per a soterrani: 2,20 m Pàg.20

22 Art Planta sota coberta La planta sota coberta ocuparà com a màxim el 30% de la superfície d'ocupació en planta baixa. Art Planta baixa La cota de paviment de la planta baixa es podrà situar entre dos plans situats a 1,50 m per sobre i 0,60 m per dessota del pla de referència. Art Planta soterrani Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge o magatzem, que podrà tenir una ocupació igual a la de la resta de plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 2,00 m a la zona del jardí privat posterior, en tota l'amplada de la parcel la. Art Sostre edificable màxim És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances. Art Cossos sortints Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes. Els cossos sortints en galeria es permetran a la façana davantera, sempre que es respectin els plans límits de vol. Art Pla límit de vol Es fixa en 0,80 m. Art Garatges Hi ha dues possibles: que el garatge sigui amb un únic accés comunitari per a tot el rengle, o individualitzat per a cada parcel la. En el primer cas, el garatge serà comú per a tots els propietaris d'un mateix rengle. Se situarà a la planta baixa o soterrani, cas que sigui en soterrani, i l'ocupació serà la mateixa que la de la planta baixa més 2,00 m (veure esquema adjunt), amb un únic accés per a tot el rengle mitjançant una rampa. Aquest es produirà per l'espai de separació entre rengles. En el segon cas, el garatge serà individualitzat per a cada parcel la i se situarà en planta baixa o soterrani. Art Coberta La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus do coberta serà unitari per a tot el rengle, amb les característiques especificades en el punt de cobertes de les determinacions comuns per a zones i sistemes d'aquestes ordenances. En el cas que en el rengle hi hagin dos o més propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle. Pàg.21

23 En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a dos vessants, de teula vermella, amb un pendent màxim del 30%. L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes. Les obertures de ventilació il luminació s'adaptaran als pendents de la coberta. La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m respecte del pla de façana, sempre que el canal de recollida d'aigües s'amagui en la coberta i ràfec. El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix. Al vessant del jardí es podran inserir terrasses en la coberta, sense superar, però el 30% de las superfície total d'aquesta part de la coberta. Aquestes terrasses es troben dins del gàlib màxim permès i no s'admetrà cap tipus de barana o element sobresortint del pla de coberta, a excepció d'elements d'instal lacions comuns de l'edifici. Se separaran 0,60 m dels veïns i 1,20 m del pla de façana. Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d'aigua, acumuladors, maquinària. Art Tanques La tanca als carrers i veïns situades al jardí davanter podrà ser calada metàl lica o bé mixta. En aquest cas la part massissa serà feta amb el mateix tipus d'obra que les façanes de l'edificació, amb una alçada màxima de 60 cm, la resta fins a 1,20 m, ha de ser fet de material calat, tipus reixa metàl lica. Puntualment, i en cas que s'hagin d'incorporar els comptadors de diferents serveis a la tanca, es podrà massissar, podent-se sobrepassar l'alçada màxima fixada en un màxim d'1,50 m i sempre que no superi una llargada d'1,20 m. La porta d'accés a la parcel la serà metàl lica de la mateixa alçada que la tanca. Les tanques entre veïns al jardí del darrera que no tenen façana a vial tindran, sobre el nivell natural de terres, per fora de la tanca, 1,80 m d'alçada màxima. Seran fetes amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m. No s'admetran gelosies ceràmiques o de formigó a cap dels límits. Art Usos Es permet l'ús residencial, comercial o de garatge en PB, l'ús residencial a les plantes primera, segona i sota coberta i l'ús de garatge o magatzem a la planta soterrani. Pàg.22

24 6. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ 6.1. OBJECTIU DE LA PROPOSTA La modificació proposada no implica cap variació dels paràmetres urbanístics del sector, ni tampoc cap variació de les determinacions particulars de cada zona, tampoc comporta l alteració de la superfície destinada a sistemes urbanístics. La modificació proposada pretén deixar sense efecte l obligatorietat de desenvolupar els sòls residencials destinat a habitatge unifamiliar segons un projecte unitari que de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana. La present modificació proposa deixar sense efecte els articles: - art. 659 Projectes unitaris, - art. 663, Del projecte de les edificacions - art. 684 Del projecte de les edificacions 6.2. NORMATIVA PROPOSADA Es proposa modificar els següents articles quedant definits de la següent manera: Art Projectes Els projectes s hauran d adaptar a les determinacions particular de cada zona. Art Del projecte de les edificacions El projecte de cada una de les edificacions unifamiliars no estarà obligat a seguir el mateix esquema compositiu en tot el rengle. No obstant això cada un dels projectes haurà de respectar les determinacions particulars de la zona, respectant sempre l ocupació, l alçada, l edificabilitat i la densitat prevista. Mentre la mitgera resultant de l edificació quedi vista, el seu acabat haurà de tenir tractament de façana. Art Del projecte de les edificacions El projecte de cada una de les edificacions unifamiliars no estarà obligat a seguir el mateix esquema compositiu en tot el rengle. Pàg.23

25 No obstant això cada un dels projectes haurà de respectar les determinacions particulars de la zona, respectant sempre l ocupació, l alçada, l edificabilitat i la densitat prevista. Mentre la mitgera resultant de l edificació quedi vista, el seu acabat haurà de tenir tractament de façana. L arquitecta municipal Roser Bellera i Aranda Tordera, 17 de juny de 2013 Pàg.24

26 7. LLISTAT DE PLANOLS 1. PLANOL DE SITUACIÓ E: 1/ PLANOL TOPOGRAFIC E: 1/ ORTOFOTOMAPA E: 1/ PLANOL CADASTRAL E: 1/ PLANEJAMENT VIGENT E: 1/2.000 Pàg.25

27

28

29

30

31