Lingüística Aplicada a la Traducció Curs Considereu les següents dades del grec pel que fa als sons [c], [ç], [k] i [x].

Transcripción

1 EXERCICI: TEMA 2 L ESTRUCTURA FONOLÒGICA Considereu les següents dades del grec pel que fa als sons [c], [ç], [k] i [x]. [kano] fer [çeri] mà [xano] perdre [kori] filla [çino] abocar [xori] balla [cino] moure [xrima] diners [kali] encants [krima] vergonya [xali] difícil [xufta] grapat [çeli] anguila [kufeta] bombons [ceri] espelma [oçi] no (1) Identifiqueu els parells mínims que es troben en aquestes dades. (2) Identifiqueu els segments que es troben en distribució complementària. (3) Determineu quins dels quatre segments estudiants són fonemes i quins són al.lòfons. (4) Descriviu la relació entre els fonemes i els seus al.lòfons i els contextos d aparició. Exercici extret de: FROMKIN, V.- RODMAN, R.- HYAMS, N. (2003) An Introduction to Language. 7th Edition. Boston: Heinle. pp EXERCICI: TEMA 3 L ESTRUCTURA MORFOLÒGICA A continuació trobareu algunes oracions en swahili. mtoto amefika El nen ha arribat mtoto anafika El nen està arribant mtoto atafika El nen arribarà watoto wamefika Els nens han arribat watoto wanafika Els nens estan arribant watoto watafika Els nen arribaran mtu amelala La persona ha dormit mtu analala La persona està dormint mtu atalala La persona dormirà M.T. Espinal i J. Llisterri 1

2 watu wamelala Les persones han dormit watu wanalala Les persones estan dormint watu watalala Les persones dormiran kisu kimeanguka El ganivet ha caigut kisu kinaanguka El ganivet està caient kisu kitaanguka El ganivet caurà visu vimeanguka Els ganivets han caigut visu vinaanguka Els ganivets estan caient visu vitaanguka Els ganivets cauran kikapu kimeanguka El cistell ha caigut kikapu kinaanguka El cistell està caient kikapu kitaanguka El cistell caurà vikapu vimeanguka Els cistells han caigut vikapu vinaanguka Els cistells estan caient vikapu vitaanguka Els cistells cauran Un dels trets característics del swahili és l existència de classes de noms. Per a cada classe de noms existeixen prefixos específics en singular i en plural. Aquests prefixos també es fan servir en la concordança entre el subjecte i el verb. Les oracions anteriors mostren dos exemples de classes de noms. (1) Identifiqueu tots els morfemes que apareixen en les oracions anteriors i indiqueu-ne el significat. Per exemple: -toto: nen m- : prefix nominal que s adjunta als noms singulars de classe I a- : prefix que s adjunta als verbs quan el subjecte és un nom singular de classe I Heu buscar altres marcadors de noms i de verbs, incloent els marcadors de temps. (2) Com es construeix el verb? És a dir, quina mena de morfemes es combinen i en quin ordre? (3) Com es diria en swahili (a) El nen està caient (b) Els cistells han arribat (c) La persona caurà Exercici extret de: FROMKIN, V.- RODMAN, R.- HYAMS, N. (2003) An Introduction to Language. 7th Edition. Boston: Heinle. pp M.T. Espinal i J. Llisterri 2

3 EXERCICI: TEMA 2 L ESTRUCTURA FONOLÒGICA: CORRECCIÓ Estudiant les dades es troben els següents parells mínims: [kano] [xano], [kali] [xali], [kori] [xori], [krima] [xrima] [çino] [cino], [çeri] [ceri] Per determinar si existeixen segments en distribució complementària, s analitza el context d aparició [k] abans de [a], [o], [u], [r] [x] abans de [a]. [o], [u], [r] [c] abans de [i], [e] [ç] abans de [i], [e] Per tant, [k] es troba en distribució complementària amb [c] i [x] es troba en distribució complementària amb [ç]. /k/ és un fonema amb dos al.lòfons: [k] oclusiu velar sord, que apareix davant de vocals posteriors (velars), i [c] oclusiu palatal sord, que apareix davant de vocals anteriors (palatals). /x/ és un fonema amb dos al.lòfons: [x] fricatiu velar sord, que apareix davant de vocals posteriors, i [ç] fricatiu palatal sord, que apareix davant de vocals anteriors. EXERCICI: TEMA 3 L ESTRUCTURA MORFOLÒGICA: CORRECCIÓ m - toto a me - fika El nen ha arribat m - toto a na - fika El nen està arribant m - toto a ta - fika El nen arribarà wa - toto wa me - fika Els nens han arribat wa - toto wa na - fika Els nens estan arribant wa - toto wa ta - fika Els nen arribaran m - tu a me - lala La persona ha dormit m - tu a na - lala La persona està dormint m - tu a ta - lala La persona dormirà wa - tu wa me - lala Les persones han dormit wa - tu wa na - lala Les persones estan dormint wa - tu wa ta - lala Les persones dormiran M.T. Espinal i J. Llisterri 3

4 ki - su ki me - anguka El ganivet ha caigut ki - su ki na - anguka El ganivet està caient ki - su ki ta - anguka El ganivet caurà vi - su vi me - anguka Els ganivets han caigut vi - su vi na - anguka Els ganivets estan caient vi - su vi ta - anguka Els ganivets cauran ki - kapu ki me - anguka El cistell ha caigut ki - kapu ki na - anguka El cistell està caient ki - kapu ki ta - anguka El cistell caurà vi - kapu vi me - anguka Els cistells han caigut vi - kapu vi na - anguka Els cistells estan caient vi - kapu vi ta - anguka Els cistells cauran m- : prefix nominal emprat amb noms singulars de classe 1 (animats) wa- : prefix nominal emprat amb noms plurals de classe 1 (animats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom plural de classe 1 ki- : prefix nominal emprat amb noms singulars de classe 2 (inanimats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom singular de classe 2 vi- : prefix nominal emprat amb noms plurals de classe 2 (inanimats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom plural de classe 2 a- : prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom singular de classe 1 -me- : marcador de temps verbal passat -na- : marcador de temps verbal present -ta- : marcador de temps verbal futur toto : nom de classe 1 (animat) nen tu : nom de classe 1 (animat) persona su : nom de classe 2 (inanimat) ganivet kapu : nom de classe 2 (inanimat) cistell -fika : verb arribar -lala : verb dormir -anguka : verb caure El verb es construeix amb un prefix nominal (que ha de correspondre a la classe i al nombre del subjecte del verb), seguit d un marcador de temps i, en posició final, el morfema lèxic. M.T. Espinal i J. Llisterri 4

5 El nen està caient : m-toto a-na-anguka Els cistells han arribat : vi-kapu vi-me-fika La persona caurà : m-tu a-ta-anguka Es podria afegir com a comentari que, en funció de les dades proposades, es tracta d una llengua aglutinant. M.T. Espinal i J. Llisterri 5