Deures estiu 3r ESO Tecnologia (presentar el dia de la prova)

Transcripción

1 Deures estiu 3r ESO Tecnologia (presentar el dia de la prova) La realització d'aquestes activitats és obligatòria i el seu lliurament serà el dia de l'examen de recuperació de setembre. Les activitats es realitzaran en fulls DIN A4 i caldrà fer un dossier enquadernat que reculli el treball realitzat, excepte de les activitats que s'han de realitzar directament en el llibre digital de tecnologia TECNO En les activitats s'ha de posar: El nom de l'activitat La data en la que es realitza cada activitat Els enunciats de les activitats. Es valorarà molt positivament que s'incloguin dibuixos o esquemes relacionats amb l'activitat. Es segueixen els temes treballats al llibre Tecno i per tant haureu d accedir a ell amb el vostre usuari i clau per poder fer les activitats. Cal llegir el tema i respondre a les qüestions proposades: TEMA : ESTRUCTURES Introducció a les estructures 1. Què és una estructura? Posa 5 exemples d'estructures artificials i 2 d'estructures naturals. 2. Quines condicions ha de complir una estructura per considerar-se resistent? 3. Què és un esforç mecànic? Quins tipus d'esforços hi ha? 4. En què consisteix l'esforç de tracció? 5. En què consisteix l'esforç de compressió? 6. Quins elements de l'estructura d'un edifici estan sotmesos a compressió? 7. Les potes d'una cadira estan sotmeses a compressió, explica per què. 8. En què consisteix l'esforç de flexió? 9. Per què es corba l'estant d'una prestatgeria quan hi posem molts llibres? 10. A quin esforç està sotmesa la part central d'una biga? Per què? 11. En què consisteix l'esforç de cisallament? 12. Quins elements de l'estructura d'un edifici estan sotmesos a cisallament? Explica la teva resposta. 13. En què consisteix l'esforç de torsió? 14. Posa 2 exemples (que no apareguin en aquest web) de cada tipus d'esforç mecànic: tracció, compressió, flexió, cisallament i torsió. Estructures resistents 1. En què consisteixen les estructures massives? Quins eren els principals elements arquitectònics que utilitzaven els edificis amb estructura massiva? 2. Defineix: arc, volta i cúpula. Fes un dibuix esquemàtic de cadascun d'ells. 3. Quins avantatges tenen les estructures de voltes respecte de les estructures massives? 4. Cerca a internet la foto d'un arc (per exemple, un pont d'arc), una volta i una cúpula moderns. 5. Defineix: estructura tramada, pilar, biga, formigó armat, forjat, forjat de llosa contínua, fonaments. 6. Dibuixa una estructura de biguetes i revoltons i indica-hi el nom dels seus components. On

2 s'utilitza aquest tipus d'estructura? 7. En què consisteixen les estructures triangulades? Cita'n tres exemples. 8. Què són els tirants d'una estructura penjant? A quin tipus d'esforç estan sotmesos? 9. Fes un dibuix esquemàtic d'un pont penjant i indica-hi les seves parts. Quan és útil aquest tipus de pont? 10. Quines característiques tenen les estructures laminars? Quins materials se solen utilitzar? Cita tres exemples d'estructures laminars que no surtin en aquesta miniunitat. 11. Com es construeixen les estructures pneumàtiques? Quins són els seus avantatges? TEMA : MECÀNICA 1 Palanques 1 1. Què és una palanca? Per a què s'utilitzen normalment les palanques? 2. Dibuixa una palanca i indica-hi el nom dels elements que la componen. 3. Què vol dir que una palanca té avantatge mecànic? Posa'n un exemple. 4. Posa un exemple de palanca amb desavantatge mecànic. Raona la teva resposta. 5. Què diu la Llei de la Palanca? 6. Quants tipus de palanques hi ha? Per què es caracteritzen? Indica un exemple de cada cas. Palanques 2 directament al llibre digital Politges i polispastos 1. Què és una politja? Dibuixa una politja simple i indica-hi les seves parts. 2. Què és un polispast? Dibuixa el polispast més senzill i indica-hi els elements que el formen. 3. Què passa quan s'afegeix una nova politja mòbil a un polispast? Escriu la fórmula que ho defineix. 4. A la pàgina 4 podem veure que es vol aixecar un carretó de 60 kg. Quina diferència hi ha si es fa amb un polispast format per una politja fixa i una politja mòbil o, amb un polispast de 3 politges fixes i 3 politges mòbils? 5. Com funciona un torn? Com es pot augmentar el seu avantatge mecànic? 6. En què consisteix la transmissió mitjançant politges? Cita els tipus de corretja més utilitzats i fes un dibuix esquemàtic de cadascun d'ells. 7. Hi ha 3 tipus de transmissió per politja. Quins són? Explica'ls breument. 8. Indica la fórmula que defineix el comportament d'una transmissió mitjançant politges i digues a què correspon cada variable. 9. Com funciona el canvi de marxes de la pàgina 10? Si la velocitat de rotació de l'eix motor és de 1000 rpm i, la mida de les politges és de 75 mm, 100 mm, 125 mm i 150 mm, calcula la velocitat de l'eix de sortida de cada una de les marxes. Engranatges 1 1. Què són i per a què serveixen els engranatges? 2. Què vol dir que dos engranatges engranen? 3. Quines són les dues principals característiques dels engranatges? Com es representen? 4. Què passa si dos engranatges tenen diferent número de dents? I si tenen el mateix? 5. En una parella d engranatges, quina missió té l engranatge motriu? I l engranatge de sortida? 6. En funció de la seva forma, quins tipus d engranatges hi ha? 7. En què es diferencien un engranatge de dents rectes i un de dents helicoïdals? 8. Què vol dir que dos engranatges inverteixen el sentit del gir?

3 9. Què és un engranatge boig? I un tren d engranatges? Per a què serveixen? 10. En què consisteix un mecanisme reductor de velocitat de dos engranatges? 11. Quines característiques té un mecanisme multiplicador de velocitat de dos engranatges? 12. Què és un engranatge compost? Per a què serveix? Fes algun dibuix que completi les teves explicacions. 13. Què vol dir que els engranatges transmeten de manera exacta el moviment? Quins avantatges i inconvenients pot tenir aquesta característica? 14. Quines funcions té el lubrificant en els mecanismes d engranatges? Engranatges 2 1. Fixa t en el mecanisme de la dreta i respon les següents preguntes: Quin engranatge anirà més ràpid, el més gran o el més petit? Si intercanviem els engranatges: el gran, de 20 dents, amb les funcions del motor, i el petit, de 10 dents, com a engranatge de sortida, quin anirà més ràpid, el motor o el de sortida? Què ha de complir-se perquè dos engranatges es moguin a la mateixa velocitat? Si l engranatge motor gira a 24 rpm, a quina velocitat girarà el de sortida? 2. Fixa t en el mecanisme de la dreta i respon les següents preguntes: Quin dels dos engranatges girarà més ràpid? Quantes vegades, en nombre de dents, és més gran l un que l altre? Quantes vegades més gran és la velocitat en l un que en l altre? Si la velocitat del motor és de 50 rpm, quina serà la de sortida? Per quant multiplica aquest mecanisme la velocitat? Quina relació de transmissió té aquest mecanisme? Engranatges 3 directament al llibre digital Transmissió per cadena 1. Quina és la màxima velocitat a la qual arriba la bicicleta en la simulació? A quines mides de plat i pinyons corresponen? Quan serà útil aquesta marxa? 2. Quina és la velocitat mínima a la qual arriba la bicicleta en la simulació? A quines mides de plat i pinyó corresponen? En quina situació és útil aquesta marxa? Per què? 3. Què es podria fer per aconseguir una velocitat encara més baixa? I més alta? 4. La bicicleta de ciutat del dibuix té una roda del darrere de 35 cm. Compta el nombre de

4 dents de plats i pinyons i completa aquesta taula. El ritme de pedalada és d 1 rev/s. TEMA : MECÀNICA 2 Pinyó i cremallera 1. Quines característiques té un mecanisme pinyó-cremallera? 2. Dibuixa un mecanisme pinyó-cremallera i indica-hi el nom dels seus components. 3. Explica com funciona una porta corredissa amb el sistema pinyó-cremallera. 4. Quina funció fa un mecanisme pinyó-cremallera en un trepant de columna? 5. Què és un tren cremallera? Com funciona? Caragol sense fi i engranatge 1. Dibuixa un mecanisme caragol sense fi-corona i indica-hi el nom dels seus components. 2. Quines característiques té aquest mecanisme de transmissió de moviment? 3. Per què s utilitza aquest mecanisme en cintes transportadores i altres màquines industrials? 4. Quina funció fa un mecanisme caragol sense fi-corona en una vàlvula de mida gran? 5. Podem trobar el mecanisme caragol sense fi-corona en moltes màquines que han de moure s lentament o amb precisió. En pots posar tres exemples? Cita ls. 6. Dóna 3 exemples d ús d un caragol sense fi-corona en sistemes d elevació. 7. En aplicacions d elevació, aquest mecanisme aporta una gran seguretat ja que impedeix que la càrrega pugui baixar lliurement en cas de fallar el motor. Per què?

5 Lleva i excèntrica 1. Què són les lleves i les excèntriques? 2. En què es diferencien les lleves i les excèntriques? Dibuixa n un exemple de cadascuna. 3. Què és un seguidor? Quin altre nom té? 4. Inventa i dibuixa un mecanisme d una joguina (diferent al d aquesta miniunitat) que vagi accionat per una excèntrica. 5. Què és un microruptor? Per a què es fa servir? 6. Les lleves s utilitzen a vegades per obrir o tancar circuits elèctrics. Dibuixa un circuit activat per una lleva que encengui i apagui un ventilador cíclicament. 7. A la miniunitat hi ha un exemple d ús d una lleva per captar informació d una màquina. Com funciona? 8. Quina funció tenen les lleves en els motors de gasolina i dièsel? Fes un dibuix que ho expliqui. Biela i manovella 1. Què és una manovella? Posa n un exemple. 2. Dibuixa un mecanisme de biela-manovella i indica-hi el nom dels seus components. 3. Quina transformació de moviments pot fer un mecanisme biela-manovella? 4. Quina funció fa un mecanisme biela-manovella en un motor de combustió interna? 5. Què és i per a què serveix un cigonyal? 6. Quina diferència hi ha entre el mecanisme biela-manovella de les antigues locomotores de vapor i el dels motors moderns de combustió interna? 7. Per a què s utilitza un mecanisme biela-manovella en una màquina de cosir? Explica com funciona. La junta de Cardan 1. Què és i per a què serveix la junta de Cardan? 2. De quines parts consta? 3. Dibuixa una junta de Cardan i explica el seu funcionament. 4. Cita algun exemple de l'ús de la junta de Cardan. TEMA : MOTORS TÈRMICS El motor de gasolina 1. Qui va inventar el motor de gasolina? Quin any? 2. Per què es diu que el motor de gasolina és un motor de combustió interna? 3. De què està composta la gasolina? Per què és perillosa? 4. Fes un dibuix esquemàtic del motor de gasolina i indica-hi les seves parts. 5. El motor de gasolina és un motor de quatre temps, per què? Com es diu cada temps? 6. Explica, fent servir les teves pròpies paraules, com funciona un motor de gasolina. Fes un dibuix esquemàtic de cada temps per complementar les teves explicacions. 7. Quines configuracions de motors coneixes? Dibuixa un esquema de cadascuna d elles. El motor dièsel 1. Quin enginyer alemany va inventar el motor dièsel? Quan? 2. Cita 5 vehicles que funcionin gràcies a un motor dièsel.

6 3. Quin combustible utilitzen els motors dièsel? On més s utilitza aquest combustible? 4. Fes un dibuix esquemàtic del motor dièsel i indica-hi les seves parts. 5. Explica com funciona un motor dièsel. Fes un dibuix esquemàtic de cada temps i explica què hi passa. 6. En què es diferencia un motor dièsel d un motor de gasolina? (Has de dir, com a mínim, 4 diferències). 7. Què és el biodièsel? Investiga a internet quins avantatges i inconvenients té el biodièsel. El motor de dos temps 1. Quin tipus de motor és un motor de dos temps? Per què? 2. Dóna diversos exemples de màquines accionades per motors de 2 temps. 3. Com es diu el combustible que utilitzen els motors de dos temps? Quina característica té? 4. Fes un dibuix esquemàtic del motor de dos temps i indica-hi les seves parts. 5. Com es diuen els temps d aquest tipus de motor? 6. Tenen vàlvules els motors de dos temps? El motor de reacció 1. Qui va inventar el motor de reacció? Quan? 2. On s utilitza aquest tipus de motor? 3. Quines conseqüències ha tingut la invenció del motor de reacció? 4. Fes un dibuix esquemàtic d un motor de reacció clàssic (turboreactor) i indica-hi les seves parts. 5. Explica com funciona un motor de reacció. Relaciona cada fase del seu funcionament amb els quatre temps del motor de gasolina o dièsel. 6. En què consisteix la 3a Llei de Newton? Té alguna relació amb el nom motor de reacció? Fes un dibuix esquemàtic per complementar la teva explicació. TEMA : PROJECTE CUCALLAVANERES Fes un resum de la construcció del cucabot, especificant-hi els material emprats TEMA : COMUNICACIONS Ones 1. Què és una ona? Quins tipus d'ones hi ha? Posa un exemple de cadascun d'ells. 2. Com es representa una ona? Què és una vall? I una cresta? 3. Què és l'amplitud d'una ona? Què és un cicle? 4. Què indica la freqüència d'una ona? Quina és la unitat de la freqüència? Quins múltiples té? 5. Què és la longitud d'ona? Quina relació té amb la freqüència? Com es simbolitza? 6. Què és una ona mecànica? En què consisteix el so? Hi ha so sota l'aigua? I a l'espai? A quina velocitat es propaga el so? Què és un avió supersònic? 7. Què és una ona electromagnètica? Posa tres exemples d'ones electromagnètiques. A quina velocitat es propaguen les ones electromagnètiques? Poden viatjar al buit? 8. Què és l'espectre electromagnètic? Fes un esquema de l'espectre electromagnètic indicant

7 el nom de les seves bandes i exemples d'aplicacions. 9. Què és l'espectre radioelèctric? Quina entitat decideix qui pot utilitzar una freqüència de ràdio? El telèfon fix 1. La invenció del telèfon ha canviat la forma de viure en molts aspectes. En pots posar 3 exemples? 2. Qui va inventar el telèfon? Quants anys fa? 3. Qui va popularitzar i va fabricar industrialment el telèfon? 4. Quants telèfons fixos i mòbils hi ha actualment a Espanya? 5. Dibuixa l'exterior d'un telèfon i indica el nom dels seus components. 6. Explica com funciona un telèfon. Fes-ne un dibuix per complementar les explicacions. 7. Quina funció té el micròfon? Com funciona? 8. Què és un senyal elèctric? 9. Per a què serveix un auricular? Explica com funciona. 10. Què és i per a què serveix la xarxa telefònica? El telèfon mòbil 1. Qui és considerat el pare de la telefonia mòbil? En què es va inspirar? 2. Per què es considera que la telefonia mòbil és la tecnologia amb la difusió més ràpida de la història? 3. Com està dividida la zona de cobertura d'un sistema de telefonia mòbil? Explica per què es fa aquesta partició i què conté cadascuna de les divisions. 4. Què passa quan fem una trucada de telèfon mòbil? 5. Per què en alguns llocs un telèfon mòbil no té cobertura? 6. Com sap la central de telefonia mòbil on es troba un telèfon determinat? 7. Què passa si, mentre parlem per un mòbil, anem canviant de cel la? 8. Per a què serveix un mòbil quadribanda? 9. Quantes generacions de telefonia mòbil hi ha hagut? Quines millores ha introduït cadascuna d'elles? 10. Què és i per a què serveix la targeta SIM? Què és el codi PIN? I el codi PUK? La ràdio 1. Indica quins científics i enginyers van participar en el desenvolupament de la ràdio, quina va ser la seva contribució i en quin any es va produir. 2. Dibuixa un esquema de l'experiment d Hertz i explica en què va consistir. 3. Explica el gràfic que surt a la pàgina Què caracteritza una emissora de ràdio? 5. Explica l'animació de la pàgina En què consisteix la modulació? Explica els dos tipus més emprats ajudant-te d'un gràfic. 7. Quina funció té el circuit demodulador d un receptor de ràdio? 8. Explica com funciona el receptor de ràdio de la pàgina 9.