Figura 13 Estat actual del tram de l avinguda Sofia entre la línia ferroviària i el Camí dels Capellans

Transcripción

1 L avinguda, amb una amplada de 50 metres dels quals només 12 són per al trànsit de vehicles, transcorre per sota de la via del ferrocarril a través d un pont amb tres ulls, el més proper al barri de Sant Crispí es reserva per als vianants fins a desembocar en la nova rotonda del passeig Vilanova que dóna accés a la tradicional i renovada avinguda Sofia. El tram presenta àmplies voreres urbanitzades amb paviment colorejat i passos de vianants que compleixen les recomanacions estipulades en el Codi d Accessibilitat. Figura 13 Estat actual del tram de l avinguda Sofia entre la línia ferroviària i el Camí dels Capellans El tram superior a la línia ferroviària permet als vianants passejar a peu per un llarg i ample passeig, amb un carril bici a la part central, mentre que els vehicles gaudeixen de dos carrils de circulació per sentit per poder transitar. C/ de Jaume Figueras i Dobal Aquest vial corresponent al sector del Vinyet presenta una reurbanització desenvolupada a mitjan dels anys 90. Presenta voreres espaioses i passos de vianants amb guals construïts a partir del rebaixament de la superfície de vorera que no estan estrictament enrasats amb la calçada però presenten una separació inferior als 2 centímetres. Les entrades i sortides de vehicles als sectors de La Plana i de Can Pei són regulades per dos semàfors instal lats al passeig de Vilanova. Aquests semàfors serveixen per a regular el gran flux de trànsit als sectors de La Plana i de Can Pei, així com l'accés a Can Perico. Figura 14 Estat actual del carrer de Jaume Figueras i Dobal Carrer de Ramon Dalmases 25

2 En aquest carrer s hi ubica el Centre de Disseny de Sitges i l IES el Vinyet. Presenta una urbanització que data de l any 2004, amb voreres espaioses amb línia d arbrat a banda i banda i un parc a la part meridional. Si bé existeix una dotació de passos de vianants en les principals cruïlles cal esmentar que la intersecció entre els carrers Ramon Dalmases i Jaume Figueras i Dobal presenta una obertura massa pronunciada fet que provoca un creuament de la calçada prolongat en una via en que transita un nombre considerable de vehicles. Figura 15 Estat actual del carrer de Ramon Dalmases Avinguda del Camí dels Capellans La vertebració envers al sector de la Plana Est (PPU2), de recent construcció, es realitza a través de l avinguda del Camí dels Capellans. Aquest vial de nova urbanització (va ser obert al trànsit a mitjan de l any passat) representa un itinerari atractiu per als vianants per tal de connectar amb el continu urbà més enllà de l avinguda de Vilafranca. Les voreres presenten una amplada superior als 2 metres, els passos de vianants són accessibles i, donat que l eix és considerat com a xarxa bàsica, aquests s han pintat a una distància prudencial respecte la cruïlla per tal de garantir la seguretat dels vianants que hi transitin. Figura 16 Estat actual de l avinguda dels Capellans 26

3 C/ de Víctor Balaguer Aquest és l altre vial de connexió entre l àmbit estudiat i el sector corresponent al PPU2. Presenta un gran atractiu, en termes de connectivitat, ja que permet la comunicació directa amb el centre urbà de Sitges a través del parc de Can Robert. Com es pot observar a la foto, aquest carrer també presenta unes condicions òptimes per a la mobilitat a peu. Figura 17 Estat actual del carrer de Víctor Balaguer Parc de Can Robert Aquest parc, inaugurat a mitjan del present any, és adjacent a l avinguda de Vilafranca a tocar del centre urbà de la vila. L'equipament verd té una zona esportiva pròxima al passeig de Vilafranca amb una passarel.la elevada i una pista americana per fer exercicis. Al centre hi ha una plaça pública en forma d'amfiteatre en la qual es podran portar a terme espectacles a l'aire lliure, com concerts i teatre. A nivell de connectivitat, aquest parc presenta una via verda que travessa l àmbit a través d una passarel la i una rampa que accedeix al carrer de Víctor Balaguer. Figura 18 Estat actual del parc de Can Robert 27

4 Carretera de Sant Pere de Ribes L atractiu de l itinerari per la carretera de Sant Pere de Ribes radica en que en el seu si s hi localitza la parada de l autobús interurbà. També perquè es pot accedir als centres educatius ubicats a llevant a través de l avinguda de Ronda travessant-la. Com es pot observar en la següent fotografia la part nord presenta un aspecte clarament periurbà amb un tipus d urbanització molt deficient. Cal assenyalar que aquesta zona s inclou dins de l àmbit d intervenció del pla parcial estudiat. Figura 19 Estat actual de la carretera de Sant Pere de Ribes (tram nord) Pel que fa a la part més meridional de la carretera, aquesta presenta un aspecte més urbà tot i que es fa palès que l urbanització presenta algunes deficiències: la vorera té una amplada inferior als 1,5 metres preceptius, els passos de vianants no estan adaptats per a PMRs i l itinerari de vianants presenta ruptures del continu mal solventades. En aquest sentit caldria dur a terme algunes actuacions de millora. Figura 20 Estat actual de la carretera de Sant Pere de Ribes (tram sud) Passeig de Vilafranca El passeig de Vilfranca representa l eix de comunicació tradicional entre la part nord de la vila i el centre urbà. Aquest passeig, fruït del conveni signat entre l Ajuntament i el promotor del PPU1, va ser remodelat en la seva totalitat. Després de la seva remodelació l eix viari pren la forma de passeig i passa a tenir la major part del seu espai destinat per al vianant. 28

5 Figura 21 Estat actual del passeig de Vilafranca (tram nord) El passeig presenta una mediana no transitable pel que la mobilitat a peu es desenvolupa per les àmplies voreres habilitades a banda i banda. En les seves cruïlles s hi ha pintat passos de vianants que venen acompanyats per elements reductors de velocitat per tal de preservar la seguretat dels seus usuaris. Figura 22 Estat actual del passeig de Vilafranca (tram sud) En el tram inferior del passeig desapareix la mediana adaptant-se el viari al túnel de quatre ulls existent. Les voreres són molt amples i també hi ha una bona dotació de passos de vianants i elements reductors de velocitat. 29

6 3.5. Xarxa de bicicletes Oferta de vies ciclistes L Ajuntament de Sitges ha apostat fermament per la bicicleta com un mode de transport de transport adequat per a les necessitats de desplaçament intern de la vila. És per això que el desenvolupament urbà que s ha realitzat en l àmbit de la Plana Est s ha vist acompanyat per l habilitació de dos eixos ciclistes que permeten una connexió còmode i segura envers al centre urbà. A més a més, s ha previst que aquests dos eixos quedessin relligats entre si. A continuació es passa a descriure ls en major detall. El traçat d aquestes vies ciclistes pot ser consultat en el plànol de la següent pàgina. Avinguda Sofia L avinguda Sofia representa el primer dels dos eixos de connexió mar-muntanya. Aquest permet accedir fins al passeig marítim de Sitges tot i que cadascun dels trams presenta una oferta per als ciclistes diferent. Figura 23 Itinerari ciclista a l avinguda Sofia (tram nord) El tram nord de l avinguda Sofia l itinerari ciclista s ha habilitat mitjançant un carril bicicleta pintat en la part central del boulevard. Aquest transcorre per aquest punt fins gairebé arribar a la línia ferroviària. En aquest punt es produeix un canvi de cota molt abrupte que es solventa mitjançant una ziga-zaga en el traçat de la via ciclista a l alçada del carrer Víctor Balaguer. Així, doncs, l itinerari travessa el carril de circulació ascendent fins al carrer Víctor Balaguer on rodeja una zona ajardinada fins a enllaçar amb una rampa de suau pendent que condueix al túnel sota la via del tren. Figura 24 Itinerari ciclista a l avinguda Sofia (tram mig) Passada la via del tren l itinerari ciclista continua per la vorera de la banda de llevant, tot i que la seva circulació queda segregada de la de vianants mitjançant pintura específica. Aquesta via segregada arriba fins a l alçada de l avinguda Vilanova. El creuament d aquest eix viari es realitza pel pas de vianants amb semàfor amb polsador. 30

7

8 Figura 25 Itinerari ciclista a l avinguda Sofia (tram sud) Un cop travessada l avinguda Vilanova l itinerari per a la bicicleta presenta dues possibilitats: o bé transcorre per les àmplies voreres compartint l espai amb els vianants o bé integrar-se a la circulació rodada ja que aquest eix viari està regulat com a carrer de zona 30. Passeig de Vilafranca L altre eix de comunicació és el que transita pel passeig de Vilafranca. L itinerari s inicia a l alçada del Camí dels Capellans en la part de ponent del passeig. Figura 26 Itinerari ciclista al passeig de Vilafranca (tram nord) El primer tram transcorre en vorera amb marques viàries però sense separació física entre l espai ciclista i el del vianant. El creuament de la calçada no incorpora un pas específic per a bicicletes sinó que aquest es realitza a través del pas de vianants. Figura 27 Itinerari ciclista al passeig de Vilafranca (tram sud) La part sud presenta característiques de carril bicicleta segregat pròpiament dit ja que la via queda separada de l espai de vianants mitjançant una franja ajardinada. 31

9 Carrer de Víctor Balaguer parc de Can Robert L itinerari pel carrer Víctor Balaguer i el parc de Can Robert permet enllaçar els dos eixos anteriorment descrits. Figura 28 La via ciclista passa per la vorera meridional del carrer Víctor Balaguer, uns metres per sobre del parc de Can Robert. Figura 29 L itinerari provinent del carrer Víctor Balaguer descendeix per una rampa de suau desnivell fins a assolir la cota del Parc de Can Ricart. En aquest punt travessant uns pocs metres de superfície arenosa s enllaça amb el carril bici del passeig de Vilafranca. 32

10 4. INDICADORS DE GÈNERE Tal com s ha publicat en diversos estudis demogràfics sobre l evolució del paper de la dona en la societat, en els darrers anys s ha experimentat una autèntica revolució en el món del treball. S ha passat d un model de centralitat reproductiva (de treball domèstico-familiar) a un model on les taxes d activitat masculina i femenina tendeixen a igualar-se. Observant el gràfic d evolució de la taxa d activitat a Sitges, es fa palès que els canvis operats en l estructura sociolaboral dels anys 80 es deixen notar a partir dels 90, quan la taxa d activitat masculina comença a ser més o menys d alta intensitat (propera al 70%), mentre que la taxa d activitat femenina comença un procés ascendent, que s accelera a les darreries dels 90, i culmina en una mitjana intensitat d activitat. 80,00% 70,00% 68,98% 69,00% 69,29% 60,00% 50,00% 54,94% 52,21% 40,00% 42,94% 30,00% 20,00% 23,70% 28,04% 10,00% 0,00% Homes Dones Gràfic 1 Evolució de les taxes d activitat masculina i femenina a Sitges ( ) En el mateix sentit, les dades relatives a l Enquesta de Mobilitat Obligada associada al Cens de 2001 demostren que la mobilitat obligada per raons laborals, a Sitges (com a la resta de Catalunya), cada cop tendeix a equilibrar-se més entre homes i dones. Si en el 1991, dels desplaçaments tabulats a les fonts estadístiques, només un de cada tres corresponia a les dones, el 2001 ja són el 42 6% dels desplaçaments, els que tenen com a protagonista una dona. 33