BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL DEL 2013

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL DEL 2013 El mes d abril del 2013 ha estat termomètricament normal a Catalunya, si bé ha estat càlid a la conurbació de Barcelona, al tram mitjà i baix del riu Llobregat i punts de la depressió Central. El mes ha estat lleugerament fred a l extrem nord-oriental, al delta de l Ebre, a àmplies zones del Prepirineu i punts de la part més occidental de la depressió Central. Pluviomètricament, el mes d abril ha estat plujós a gran part de Catalunya, llevat del Pirineu occidental i l extrem nord-oriental del país, on l abril ha estat normal. Cal remarcar que el mes ha estat molt plujós a àmplies zones del litoral sud, del Prelitoral, de la depressió Central, de l altiplà Central i a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu oriental. Finalment, l abril ha estat poc ventós i només cal remarcar l episodi que va afectar Catalunya el dia 6. Resum mensual La meteorologia dels deu primers dies dels mes d abril va continuar amb la dinàmica que va caracteritzar la segona quinzena del mes de març. La configuració sinòptica general va estar condicionada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, fet que va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica. Aquesta configuració general va estar en relació amb la presència d una potent àrea d altes pressions ubicada al nord del continent, la qual va provocar un desplaçament del corrent en jet cap a les nostres latituds. Cal remarcar que aquest corrent, tal com havia passat durant la segona meitat de l hivern, estava molt intensificat com a conseqüència de la diferència tèrmica que hi havia entre les altes latituds (presència de l anticicló fred) i baixes latituds (intrusions càlides tropicals). Cal assenyalar dues pertorbacions durant aquest període. La primera va estar en relació amb el pas d un front fred que va creuar Catalunya els dies 1 i 2 d abril. Les precipitacions més importants es van registrar al quadrant nord-oriental del país, tal com mostren les quantitats següents registrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 39,0 mm a Roses (l Alt Empordà); 32,6 mm a Montesquiu (Osona); i 28,8 mm a Sant Pere Pescador (l Alt Empordà). El segon episodi de precipitacions va afectar el territori entre els dies 3 i 6 d abril, en relació amb una àmplia àrea de baixes pressions que abraçava gran part de l Europa occidental. Les precipitacions més remarcables registrades a les EMA gestionades per l SMC van ser els 43,2 mm del Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d Aran, el 38,7 mm de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), i els 35,7 mm d Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès. Entre els dies 13 i 24 d abril la meteorologia va estar dominada per les altes pressions. Durant aquest període, la temperatura es va enfilar significativament en relació amb la intrusió càlida tropical que acompanyava a la dorsal anticiclònica que s ubicava a la part sud-occidental del continent europeu. Els valors termomètrics es van mantenir elevats durant gran part d aquest període, tot i que un solc de procedència atlàntica va produir un momentani però pronunciat descens tèrmic els dies 19 i 20, quan la cota de neu va baixar fins als metres a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu. La situació de bonança meteorològica va canviar radicalment quan el dia 25 va arribar una pertorbació procedent del sud que va anar lliscant pel litoral mediterrani de la Península fins a situar-se davant de la costa catalana. A més, el dia 27 un front fred va provocar una reactivació de les precipitacions i una baixada pronunciada de la temperatura, especialment al llarg del dia 28. Aquest fet va provocar que la neu fes acte de presència per sobre dels 400 metres a la serralada Prelitoral sud i dels metres a la resta del país. L arribada d una nova massa d aire més càlida i humida durant la tarda del dia 28, en relació amb una baixa desenganxada del corrent general, ubicada al sud de la península Ibèrica i enviant vents del sud-est a Catalunya, va provocar que les precipitacions continuessin al llarg del dia 29 i primeres hores del dia 30. La cota de neu va pujar i es va situar en torn dels metres. L episodi de precipitació va provocar precipitacions abundants arreu del país, amb registres que van superar els 100 1

2 mm a bona part del prelitoral i del Pirineu i Prepirineu oriental, així com en alguns punts de la meitat sud del litoral i a les parts més altes del Pirineu occidental. A banda d aquests sectors, on es van assolir els registres més importants, cal subratllar el fet que la precipitació acumulada va superar els 50 mm a pràcticament tot el país, llevat d alguns punts de l extrem nord-est i de les parts més baixes del Pallars Sobirà i de la Val d Aran. Les quantitats de precipitació més importants registrades durant l episodi a les EMA gestionades per l SMC van ser les següents: 184,1 mm a Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, 166,4 mm al PN dels Ports (el Baix Ebre), i 151,4 mm a la Llacuna (l Anoia). Pel que fa al gruix de neu, es van acumular entre 20 i 50 cm a tot el Pirineu i Prepirineu. En alguns punts del Prepirineu va ser la nevada més important de la temporada, com és el cas dels Rasos de Peguera (30 cm a la cota m, un gruix que, en aquestes contrades, no s havia acumulat en tot l hivern). Fora del Pirineu, la cota de neu va baixar de forma apreciable, sobretot a la meitat sud, on va arribar a nevar per sobre de 400 o 500 m. Es van registrar gruixos de fins a 6 cm a Horta de Sant Joan o 5 cm a Arnes, entre d altres. Cal remarcar que les EMA gestionades per l SMC van registrar 12 cm al PN dels Ports (1.055 m), a la comarca del Baix Ebre, i 3 cm de Prades (el Baix Camp), a la cota 928 m. Pel que fa a precedents d una cota de neu tan baixa avançada la primavera, cal remarcar que l 1 de maig de 2001 va haver-hi un episodi semblant. 2

3 Descripció sinòptica del mes La meteorologia dels deu primers dies dels mes d abril va continuar amb la dinàmica que va caracteritzar la segona quinzena del mes de març. La configuració sinòptica general va estar marcada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, la qual cosa va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica. Aquesta configuració general va estar en relació amb la presència d una potent àrea d altes pressions ubicada l extrem nord del continent, fet que va provocar un desplaçament del corrent en jet cap a les nostres latituds. Cal remarcar que aquest corrent, tal com havia passat durant la segona meitat de l hivern, estava molt intensificat com a conseqüència de la diferència tèrmica que existia entre les altes latituds (presència de l anticicló fred) i baixes latituds (intrusions càlides tropicals). Aquesta configuració queda dibuixada a la figura 1, on es mostra la topografia de 850 hpa (a uns m d alçada) del dia 9 d abril a les 12 hores UTC. Es pot observar com el corrent en jet (vents de l oest que impactaven plenament sobre la vertical de la península Ibèrica) estava reforçat entre la temperatura mot baixa que afectava les latituds altes (colors blaus a la part superior de la imatge) i els valors tèrmics més càlids ubicats a les baixes latituds (colors groguencs a la part inferior de la figura). Aquesta configuració general va afavorir que tot un seguit de pertorbacions afectessin Catalunya durant aquest període. Figura 1. Topografia de 850 hpa del dia 9 d abril a les h UTC La primera va estar en relació amb el pas d un front fred que va creuar Catalunya els dies 1 i 2 d abril. Les precipitacions més importants es van registrar al quadrant nord-oriental del país. La figura 2 sintetitza la configuració sinòptica durant aquest període d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m. d altura) del dia 1 d abril a les hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera s observa, en primer lloc, tot un seguit de baixes ubicades a la latitud de les Illes Britàniques i, en segon lloc, com el corrent en jet (vents de l oest) està molt intensificat i desplaçat al sud de la península Ibèrica. A més, la temperatura en aquest nivell era molt freda a l altura de Catalunya, prop dels -30 ºC. En superfície, la disposició dels centres d acció, les altes pressions al nord de les illes britàniques i la pertorbació desplaçada a la Mediterrània, van accentuar la inestabilitat atmosfèrica a Catalunya. 3

4 Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 1 d abril a les h UTC Durant la matinada del dia 1 van arribar precipitacions per l'oest i el sud de Catalunya i van avançar de sud a nord. Al llarg del matí van afectar a la meitat nord del país de manera molt aïllada. A partir del migdia es reactivaren al terç nord i, sobretot, al quadrant nord-est, alhora que arribaren xàfecs al terç sud de Catalunya. Al final del dia van minvar en conjunt. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment acompanyades de tempesta i calamarsa, sobretot a la part nord-oriental del país. Van acumular quantitats minses de precipitació, localment poc abundants a la meitat nord, i puntualment abundants a l'extrem nord-est. La cota de neu es va acostar als metres. Durant el dia 2 les precipitacions van afectar en forma de ruixat o xàfec al quadrant nord-est i, de manera més aïllada, a altres punts del Prepirineu, del nord de la depressió Central i de l'extrem sud. Al final del dia van minvar en conjunt. Foren d'intensitat entre feble i moderada, van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. La cota de neu va aproximar-se als metres. Es van acumularan quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, si bé localment van ser abundants (més de 20 mm) al quadrant nord-est del territori. La figura 3 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant l episodi de precipitacions, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Durant aquests dos dies les precipitacions van ser esteses a Catalunya (a excepció de punts del litoral i prelitoral central), tot i que van ser més importants al quadrant nord-est del país. La taca sense precipitació que s observa a la comarca de la Val d Aran probablement sigui per l efecte de barrera que produeix les parts més elevades de l Alta Ribagorça al feix del radar. 4

5 Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 1 i 2 d abril La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 25 mm els dia 1 i 2 d abril. La figura 4 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en què es pot observar, tal com ens mostrava la figura 4, com les quantitats més importants es van concentrar al quadrant nord-est de Catalunya. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Roses l Alt Empordà 39,0 Montesquiu Osona 32,6 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 28,8 Orís Osona 27,9 Anglès la Selva 27,5 Portbou l Alt Empordà 27,5 Santa Coloma de Farners la Selva 26,8 Ventalló l Alt Empordà 26,5 Malgrat de Mar el Maresme 26,1 Castelló d'empúries l Alt Empordà 25,4 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 25,2 5

6 Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada durant els dies 1 i 2 d abril El segon episodi de precipitacions va afectar el territori entre els dies 3 i 6 d abril, en relació amb una àmplia àrea de baixes pressions que abraçava gran part de l Europa occidental. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 5, en què es presenta la topografia de 500 hpa i la imatge del METEOSAT del dia 3 d abril a les hores UTC. La configuració sinòptica en els nivells mitjans de la troposfera mostra una disposició molt semblant a la descrita en l episodi anterior, amb el desplaçament del corrent en jet cap al sud, si bé cal remarcar la presència d una depressió freda a l oest de la península Ibèrica. La imatge del METEOSAT assenyala aquest fet a partir de la nuvolositat associada a la pertorbació, que és molt abundant sobre la península Ibèrica i amb presència d aire fred en altura, tal com es pot deduir del granulat postfrontal (taques més blanques ubicades a l oest de la península Ibèrica sobre l Atlàntic). D aquesta manera, la temperatura continuava sent molt freda a uns metres d altura, amb uns valors que es movien entre els -28 ºC i el -30 ºC. 6

7 Figura 5. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 3 d abril a les h UTC Les primeres precipitacions es van començar a registrar al final del dia 3, de caràcter feble en general, aïllades i minses, afectant fonamentalment a punts del terç oest Al llarg del dia 4 les precipitacions foren entre febles i moderades en general. Durant la matinada se'n van produir al terç oest. A partir d'aleshores, es van centrar al litoral i prelitoral i, a partir de la mitja tarda, també n'hi hagueren al Pirineu i Prepirineu amb una cota de neu que va baixar fins als metres, puntualment per sota al Pirineu occidental. A partir del vespre van tenir lloc precipitacions al Pirineu, Prepirineu i al terç oest, mentre que les que afectaven al litoral i prelitoral van anar minvant. Localment anaven acompanyades de tempesta i calamarsa. Les quantitats de precipitació acumulades van ser entre minses i poc abundants en general. Una vegada la pertorbació va creuar Catalunya, el flux va ser del nord, fet que va provocar que les precipitacions més destacades durant el dia 5 es concentressin al vessant nord del Pirineu, on va precipitar durant tot el dia, sobretot al matí. De totes les maneres, al llarg de la matinada les precipitacions van afectar a la meitat est. Al llarg del matí eren presents a qualsevol punt. A la tarda se centraren al litoral i prelitoral. Al final del dia es restringiren al litoral central i nord, a la plana de Vic i a punts del Pirineu i Prepirineu. La cota de neu es va situar en torn dels 900 metres, si bé puntualment va baixar fins als metres. Durant la matinada del dia 6 caigueren algunes precipitacions febles a la meitat nord del litoral i prelitoral, a la Plana de Vic i al Pirineu i Prepirineu. A partir de migdia van caure alguns ruixats dispersos en general, d'intensitat entre feble i moderada. Es van iniciar a l'interior però també es desplaçaren cap a punts de la costa. A partir del vespre les precipitacions van minvar, tret del quadrant nord-est on es mantingueren de forma feble i dispersa fins al final del dia. A banda, al vessant nord se'n produïren al llarg de la jornada, molt febles i intermitents fins a migdia i febles o moderades a partir de llavors. La cota de neu va pujar al Pirineu de qualsevol cota als metres, tot i que al vessant nord fou més baixa. A més, durant la matinada la cota de neu va baixar fins els metres a Osona, tot i que a aquestes cotes no es va acumular gruix de neu. Van acumular-se quantitats minses o poc abundants de precipitació. 7

8 La figura 6 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 4 i 6 d aril, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com la precipitació es va anar traslladant en el curs del dies del sud-oest al nord-est a mesura que la pertorbació creuava Catalunya. Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 4 i 6 d abril La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 25 mm entre els dies 3 i 6 d abril. La figura 7 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 43,2 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 38,7 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 35,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 34,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 34,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 32,3 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 30,7 Montesquiu Osona 28,4 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 28,3 Viladrau Osona 28,1 Gisclareny el Berguedà 26,8 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 25,8 Orís Osona 25,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès 25,7 la Vall d'en Bas la Garrotxa 25,0 8

9 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 3 i 6 d abril La taula següent mostra els gruixos de neu nova acumulats a les EMA gestionades per l SMC al llarg de l episodi. Cal remarcar que els gruixos més rellevants es van produir al Pirineu Oriental i al vessant sud del Pirineu, així com al massís del Montseny. Nom de l EMA Comarca Gruix màxim de neu (cm) Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 28 Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça 25 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 21 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 20 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 19 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 18 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 18 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès oriental 16 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 14 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 14 Núria (1.971 m) el Ripollès 13 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 12 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 12 9

10 Una nova pertorbació va afectar Catalunya els dies 7 i 8 d abril, tot i que l impacte va tenir menys repercussió en comparació als dos episodis descrits anteriorment. La figura 8 mostra la configuració sinòptica d acord amb el mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 7 d abril a les hores UTC. En superfície, la baixa apareix perfectament conformada sobre l Atlàntic, just davant de la costa francesa. En altura, per bé que la circulació era plenament zonal (vent de l oest), s observa una lleugera inflexió a l altura de la península Ibèrica, denotant la presència d un solc en aquell nivell que afavoria la inestabilitat atmosfèrica, que en aquells moments estava afectant encara l oest de la península Ibèrica. Figura 8. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 7 d abril a les h UTC D aquesta manera, no va ser fins al vespre del dia 7 quan va caure algun plugim feble i molt aïllat a punts de l'oest del territori i durant la nit a altres indrets del país. Fins a primera hora del matí del dia 8 hi van haver algunes precipitacions febles, disperses i minses al terç oest. A partir de migdia, es van registrar ruixats febles i dispersos al terç nord, sobretot a l'interior del quadrant nord-est. Van acumular quantitats inapreciables o minses en general, tot i que localment foren minses o poc abundants al Pirineu i Prepirineu oriental. Les precipitacions més importats es van concentrar al Prepirineu oriental, tal com mostren les quantitats enregistrades següents a les EMA gestionades per l SMC: els 6,9 mm a la Vall d en Bas (la Garrotxa), els 3,8 mm a Banyoles (el Pla d Estany) i els 3,4 mm a Olot (la Garrotxa) Després de dos dies en què els vents de ponent es van imposar provocant un lleuger increment tèrmic (vegeu la figura 1), un front molt desgastat va creuar Catalunya els dies 11 i 12, deixant precipitacions molt febles especialment al nord del país i amb unes quantitats acumulades poc remarcables. La configuració sinòptica queda definida en la figura 9 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 11 d abril a les hores UTC. En superfície la situació estava dominada per un centre de baixes pressions a la latitud de les Illes Britàniques que queda corroborat quan s analitzen els nivells mitjos troposfèrics, on un solc molt poc marcat començava a creuar la península Ibèrica. Les quantitats de precipitació amb aquestes configuracions marcadament de l oest comporten poca precipitació al Principat i una pujada de la temperatura. 10

11 Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 11 d abril a les h UTC Al final de la tarda del dia 11 aparegueren alguns ruixats febles al Pirineu i Prepirineu occidental que, de forma més aïllada, també arribaren a d'altres punts de la meitat oest. La cota de neu es situà a l'entorn dels 2300 metres, mentre que al final de la tarda del dia 12, hi hagué un ruixat feble, aïllat a l'extrem nord de l'alt Empordà. Les quantitats més importants de precipitació, si bé molt modestes, es recolliren a la part més occidental del vessant sud del Pirineu tal com mostren els 2,5 mm al Pont de Suert (l Alta Ribagorça), els 2,1 mm a Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà, i els 1,7 mm a Boí (2.525 m) a la comarca de l Alta Ribagorça. Entre els dies 13 i 24 d abril la meteorologia va estar dominada per les altes pressions. Durant aquest període la temperatura es va enfilar significativament en relació amb la intrusió càlida tropical que acompanyava a la dorsal anticiclònica que s estenia per la part sud-occidental del continent europeu. La configuració sinòptica està definida en la figura 10 a partir de la topografia de 850 hpa del dia 17 d abril a les hores UTC. Aquest nivell és un bon indicador de la temperatura en superfície. La falca anticiclònica abraçava el sud del continent Europeu amb una direcció sud-oest a nord-est. En connexió amb aquesta falca, es pot observar la intrusió d aire càlid (colors taronges) procedent del continent africà que va provocar el marcat ascens tèrmic durant aquestes dates. 11

12 Figura 10. Topografia de 850 hpa del dia 17 d abril a les h UTC Durant el dia 17 d abril va ser quan aquest episodi càlid va tocar sostre i es van fregar els 30 ºC (tot i que es van superar els 30 ºC de manera puntual) a gran part de la depressió Central i, fins i tot, a punts de la Garrotxa, fruit dels vents aponentats. La taula següent mostra la temperatura màxima diària (TXx) pel dia 17 de les EMA gestionades per l SMC que van superar els 29 ºC durant aquest dia. Nom de l EMA Comarca T màxima dia 17 Castelldans les Garrigues 30,3 Alcarràs el Segrià 29,8 Lleida - la Bordeta el Segrià 29,7 Vallfogona de Balaguer la Noguera 29,7 Seròs - Depuradora el Segrià 29,6 Tornabous l Urgell 29,5 Castellnou de Seana el Pla d'urgell 29,4 Alfarràs el Segrià 29,4 Aitona el Segrià 29,4 Olot la Garrotxa 29,3 Mollerussa el Pla d'urgell 29,2 el Poal el Pla d'urgell 29,1 Els valors termomètrics es van mantenir elevats durant gran part d aquest període, si bé un solc de procedència atlàntica va produir un momentani però acusat descens tèrmic els dies 19 i 20, quan la cota de neu va baixar fins el metres a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu. La configuració sinòptica durant aquest dos dies queda dibuixada en la figura 11 d acord amb les topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 19 d abril a les hores UTC. El pas del front fred, que va afectar especialment al nord de Catalunya, amb uns valors de uns-26 ºC en aquest nivells que juntament amb els valors termomètrics elevats que encara es mantenien en superfície durant aquest dia, va provocar el desenvolupament de tempestes, que van descarregar amb una intensitat forta. A més, tal com mostra la topografia de 850 hpa, es va produir un descens tèrmic a mesura que el front creuava el Principat. 12

13 Figura 11. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 19 d abril a les h UTC Durant el dia 19 es registraren ruixats d'intensitat entre feble i moderada, que fins a migdia afectaren al quadrant nord-oest. A partir de la tarda les precipitacions es traslladaren d'oest a est i afectaren a la resta de la meitat nord del país. Acumularen quantitats minses o localment poc abundants al terç nord. La cota de neu va anar baixant progressivament fins a situar-se prop dels metres al vessant nord del Pirineu i fins als metres a la resta del Pirineu i Prepirineu. La inestabilitat atmosfèrica es va mantenir fins a primeres hores de la matinada del dia 20 quan hi va haver algun ruixat feble i aïllat al litoral sud. A la tarda, també caigué algun ruixat feble i aïllat al litoral nord. La figura 12 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 19 d abril, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions van afectar la meitat nord del territori. Figura 12. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 19 d abril 13

14 La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm entre els dies 19 i 20 d abril. La figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període, en la qual es pot observar com aquests registres de precipitació van afectar al terç nord, especialment al quadrant nord-occidental de territori, en concordança amb la distribució mostrada en la figura 12. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 25,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 17,1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 14,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 13,6 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 13,3 Sort el Pallars Sobirà 12,4 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 10,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 10,3 Figura 13. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 20 d abril 14

15 La situació de bonança meteorològica va canviar radicalment quan el dia 25 va arribar una pertorbació procedent del sud que va anar lliscant pel litoral mediterrani de la Península fins a situar-se davant de la costa catalana. A més, el dia 27 un front fred va provocar una reactivació de les precipitacions i una baixada pronunciada de la temperatura, especialment al llarg del dia 28. Aquest fet va provocar que la neu fes acte de presència per sobre dels 400 metres a la serralada Prelitoral sud i dels metres a la resta del país. L arribada d una nova massa d aire més càlida i humida durant la tarda del dia 28, en relació amb una baixa desenganxada del corrent general, ubicada al sud de la península Ibèrica i enviant vents del sud-est a Catalunya, va provocar que les precipitacions continuessin al llarg del dia 29 i primeres hores del dia 30. La cota de neu va pujar i es va situar prop dels metres. Tots aquests aspectes es detallen a continuació. La figura 14 mostra la configuració sinòptica del dia 25 d abril a les hores UTC d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa. La figura detalla la ubicació de la baixa al sudest de la península Ibèrica sobre la Mediterrània i desenganxada en els nivells mitjans de la troposfera del corrent general, amb una temperatura molt freda en el seu centre. Aquesta baixa es va anar traslladant cap al nord entre els dies 25 i 26, afectant plenament a Catalunya degut al flux de llevant que hi havia en superfície i provocant precipitacions generals al Principat. Figura 14. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 25 d abril a les h UTC Durant el dia 25 es van registrar precipitacions arreu del país, avançant d'est a oest al llarg del dia. Fins a migdia van tenir un caràcter feble i dispers, però a partir d'aleshores es van fer més extenses i alhora foren localment moderades al sector central del litoral i del prelitoral, En aquests sectors van anar puntualment acompanyades de tempesta. Les quantitats acumulades foren entre minses i poc abundants, les més remarcables al sector central del litoral i el prelitoral on, de forma puntual, van arribar a ser abundants. Fins a migdia del dia 26 se'n produïren de febles i disperses arreu. A partir d'aleshores es van fer més extenses i intenses al terç oest, sobretot al Prepirineu i al Prelitoral, on localment anaren acompanyades de tempesta. A partir del vespre les precipitacions més intenses tendiren a desplaçar-se al sector central del litoral i el prelitoral i a l'est de la depressió Central. 15

16 La figura 15 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 i 26 d abril, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions que, en un principi van afectar la part més oriental del territori, es van anar desplaçant cap l interior del país, relacionades a nuclis tempestuosos. Aquest fet queda evidenciat per la forma arrodonida en què apareixen les taques de color verd a la imatge de la dreta, afectant fonamentalment al Pirineu occidental i central, i a la serralada Prelitoral central. Figura 15. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 25 i 26 d abril L arribada d un front fred va reactivar les precipitacions a Catalunya. A més, l entrada del vent de nord va provocar una baixada significativa de la temperatura i que la neu fes acte de presència a cotes més baixes. La figura 16 descriu aquesta situació d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 27 d abril a les hores UTC. En superfície la configuració sinòptica estava condicionada per un flux del nord, mentre que en els nivells mitjans de la troposfera un solc molt marcat afectava gran part de l Europa Occidental, amb una temperatura molt baixa en el seu centre, prop dels -34 ºC. Aquesta configuració va mantenir l atmosfera molt inestable provocant precipitacions generals a Catalunya. Fins a mig matí del dia 27 es produïren precipitacions generals, febles o localment moderades. A partir de llavors es van anar restringint al quadrant nord-est, al litoral i prelitoral central i al Pirineu i Prepirineu. De manera progressiva s'anaren afeblint i fent-se més disperses. A partir del vespre en van arribar de febles per l'extrem sud. La cota de neu va anar baixant progressivament dels als metres, tot i que al Pirineu va baixar fins als metres, puntualment per sota al vessant nord. Es van acumular quantitats entre poc abundants i abundants al terç nord i a la meitat est. A la resta foren entre minses i poc abundants. Durant el dia 28, se n produïren d'intermitents i d'intensitat feble o localment moderada, si bé van ser més extenses i continuades a la meitat sud. S'acumularen quantitats poc abundants, puntualment abundants al Pirineu i a punts de l'extrem sud. La cota de neu va oscil lar entre els metres al 16

17 Prelitoral sud, i entre els 900 i metres a la resta. Malgrat tot, a partir de la nit va anar pujant progressivament. Figura 16. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 27 d abril a les h UTC La figura 17 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dia 27 i 28 d abril, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions van ser generals, tot i que les zones més afectades (colors verds) van ser el litoral, prelitoral, Catalunya central i Pirineu oriental. Figura 17. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 27 i 28 d abril 17

18 Finalment, els dies 29 i 30 d abril la situació meteorològica va estar marcada per l arribada d una massa d aire més càlida i humida procedent de la Mediterrània, tal com queda reflectit en la figura 18. El mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 29 d abril a les hores UTC assenyalen com en els nivells més baixos de l atmosfera el corrent del nord es va tallar, essent substituït per un flux de llevant. En altura, el solc que havia afectat el Principat entre els dies 27 i 28 d abril es va desenganxar del corrent general, formant una baixa perfectament configurada sobre la península Ibèrica, amb una temperatura molt freda en el seu centre, afavorint la inestabilització de l atmosfera i amb flux del sud molt marcat en aquest nivell sobre la Mediterrània. Aquest fet va afavorir el transport de partícules en suspensió procedents del nord del continent africà, provocant pluges de fang a les nostres latituds. Amb aquesta nova configuració les precipitacions es van mantenir a tot Catalunya, si bé la temperatura va pujar de manera significativa i, per tant, la cota de neu. Figura 18. Mapa de pressió en superfície i de 500 hpa del dia 29 d abril a les h UTC A l'inici del dia 29 les precipitacions van afectar el litoral i prelitoral i s'esteneren cap a l'interior del territori, si bé les més continuades es van registrar al terç sud de Catalunya. A partir de mitja tarda foren més disperses, i minvaren a partir de la nit. Van ser d'intensitat entre feble i moderada i les més intenses es van produir durant la tarda, localment acompanyades de tempesta. A més, de manera general, van anar acompanyades de fang. Acumularen quantitats poc abundants a l'extrem nord-est i al Pirineu occidental i abundants a la resta, tret del terç sud on van ser localment molt abundants. La cota de neu va pujar fins als metres, tot i que al vessant nord del Pirineu la cota de neu es va quedar en els 900 metres. Durant la matinada del dia 30 creuaren bandes de precipitació de sud a nord i al matí hi va haver algun ruixat feble i dispers a punts de l'extrem nord de Catalunya. A primera hora de la tarda es van concentrar de nou a l'extrem sud de Catalunya i s'esteneren cap al nord, afectant sobretot al terç oest del país. Foren en conjunt d'intensitat feble, localment moderada i puntualment amb tempesta. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, si bé, de forma local, van ser abundats a punts del quadrant nord-oest. La cota de neu es va situar prop dels metres al Pirineu oriental i dels al sector occidental. 18

19 La figura 19 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 29 i 30 d abril d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Les precipitacions durant el dia 29 van afectar a tot el país, per bé que van ser més importants al litoral i prelitoral central i sud i al Pirineu i Prepirineu més oriental. Figura 19. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 29 i 30 d abril L episodi de precipitació va provocar precipitacions abundants arreu del país, amb registres que van superar els 100 mm a bona part del prelitoral i del Pirineu i Prepirineu oriental, així com en alguns punts de la meitat sud del litoral i a les parts més altes del Pirineu occidental. A banda d aquests sectors, on es van assolir els registres més importants, cal subratllar el fet que la precipitació acumulada va superar els 50 mm a pràcticament tot el país, llevat d alguns punts de l extrem nord-est i de les parts més baixes del Pallars Sobirà i de la Val d Aran. La precipitació va estar entre feble i moderada en general, amb moltes hores de precipitació continuada. Només es van produir xàfecs puntualment intensos com a conseqüència d algunes tempestes que es van formar dilluns 29 al migdia i la matinada de dimarts dia 30, així com alguns ruixats localitzats durant el dia 26 a la tarda (al prelitoral central) o el dia 27 a la nit (a punts de la Costa Daurada). La taula següent mostra la precipitació acumulada entre els dies 25 i 30 d abril a les EMA i al punts d observació de la XOM (Xarxa d'observadors Meteorològics), ambdues xarxes gestionades per l SMC, que van superat els 110 mm al llarg de l episodi. 19

20 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 184,1 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 173,0 PN dels Ports el Baix Ebre 166,4 la Llacuna l Anoia 151,4 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 149,3 Falset - los Baboixos (XOM) el Priorat 144,4 Falset el Priorat 140,6 el Montmell el Baix Penedès 136,2 Gisclareny el Berguedà 134,9 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 133,8 la Serra d'almos (XOM) la Ribera d'ebre 133,1 Rellinars el Vallès Occidental 132,1 Tivissa (XOM) la Ribera d'ebre 127,8 Horta de Sant Joan (XOM) la Terra Alta 127,8 Viladrau Osona 125,4 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 124,4 Vacarisses el Vallès Occidental 124,3 Lladurs el Solsonès 122,7 l'ametlla de Mar el Baix Ebre 122,1 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 115,0 Terrassa (XOM) el Vallès Occidental 115,0 Núria (1.971 m) el Ripollès 114,6 Horta de Sant Joan la Terra Alta 113,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès 113,5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 113,4 Prades el Baix Camp 113,0 els Alfacs el Montsià 112,2 Castellbisbal el Vallès Occidental 110,6 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 110,1 Pel que fa a la neu, la cota va ser molt variable al llarg de l episodi, en funció de les diverses masses d aire que van anar afectant el país. Inicialment, el dijous 25 i el divendres 26 la cota va ser elevada, superior als m. Al llarg de la matinada del dia 27 va baixar ràpidament, fins a uns o en general. Posteriorment, encara va baixar més el diumenge 28 al matí, quan es va situar entre els 900 i els metres en conjunt, tot i que a la meitat sud del país encara va nevar més avall, a partir d uns 400 m en alguns casos. La neu va agafar en algunes poblacions situades per sobre dels 500 m, amb gruixos de 6 cm a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) o de 5 cm a Arnes (la Terra Alta) i la Pobla de Cérvoles (les Garrigues). Posteriorment, a partir del dia 28 a la tarda la cota de neu va començar a pujar i es va situar prop dels m al llarg dels dies 29 i 30. Tot i que no és una situació gaire freqüent a finals d abril, hi ha precedents d una cota de neu tan baixa avançada la primavera, com per exemple l 1 de maig de 2001, quan es va produir un episodi semblant. Cal remarcar, que en alguns punts del Prepirineu aquesta ha estat la nevada més important de la temporada, com és el cas dels Rasos de Peguera (el Berguedà), on al llarg de l episodi, especialment entre els dies 27 i 28 d abril, es van acumular fins a 30 cm a la cota 1.900, un gruix que no s hi havia assolit en tot l hivern. 20

21 La taula següent mostra el gruix de neu nova acumulat a les EMA gestionades per l SMC al llarg de l episodi. Com es pot observar, la neu no va afectar només les cotes més altes del Pirineu, sinó que també va arribar a agafar al fons d algunes valls, com ara la Cerdanya, i en molts sectors del prelitoral, especialment al massís del Port, les muntanyes de Prades, el Montsant i el Montseny. Nom de l EMA Comarca Gruix màxim de neu (cm) Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 59 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 50 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 41 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 39 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 37 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 37 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 36 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 31 Núria (1.971 m) el Ripollès 30 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 22 PN dels Ports (1.055 m) el Baix Ebre 12 Das (1.097 m) la Cerdanya 7 Prades (928 m) el Baix Camp 3 Vielha (1.002 m) la Val d Aran 3 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 2 Finalment, cal remarcar que la massa d aire que va afectar Catalunya al llarg del dia 29, provinent del nord d Àfrica, contenia una gran quantitat de pols en suspensió. La presència d aquestes partícules a l aire va provocar que la nuvolositat presentés un aspecte entre groguenc i vermellós que va ser molt vistós a bona part del país. Un bon exemple n és la figura 20 en què la fotografia mostra els núvols que afectaven la ciutat de Barcelona des de l Observatori Fabra el dilluns 29 d abril al matí. Aquesta situació va provocar pluja de fang a molts sectors del país.. Figura 20. Cel groguenc sobre Barcelona el dilluns 29 d abril vist des de l Observatori Fabra Alfons Puertas 21

22 La figura 21 mostra la distribució de la precipitació acumulada a Catalunya entre els dies 20 i 30 a partir de les dades obtingudes de les EMA gestionades per l SMC. Figura 21. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 25 al 30 d abril A banda de la baixada dràstica de la cota de neu, la massa d aire fred que va afectar Catalunya al llarg dels dies 27 i 28 va provocar una baixada important de la temperatura arreu del país. D altra banda, la nuvolositat i la precipitació que es va mantenir durant bona part del dia 28 van fer que la temperatura diürna fos molt baixa (entre 5 i 10 ºC a bona part del país). Com a conseqüència, 46 de les 128 estacions de les EMA gestionades per l SMC amb més de 10 anys de dades van enregistrar la temperatura màxima diària més baixa de la sèrie en un mes d abril. Pel que fa a aquestes temperatures, cal assenyalar dues estacions que tenen més de 20 anys de dades: - A la Tallada d Empordà (el Baix Empordà), instal lada el maig de 1989, la temperatura màxima del dia 28 (10,3 ºC) iguala la màxima del dia 11 d abril de A Vallfogona de Balaguer (la Noguera), instal lada l octubre de 1990, la màxima del dia 28 (8,1 ºC) és una mica inferior a la registrada el dia 8 d abril de 2004 (8,5 ºC). 22

23 Temperatura L abril ha estat termomètricament normal a Catalunya, tot i que ha estat càlid a la conurbació de Barcelona, al tram mitjà i baix del riu Llobregat i a punts de la depressió Central. El mes ha estat lleugerament fred a l extrem nord-oriental, al delta de l Ebre, a àmplies zones del Prepirineu i a punts de la part més occidental de la depressió Central. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de les alternatives tèrmiques que ha caracteritzat al mes d abril: una temperatura relativament baixa durant els primers deu dies en relació amb les pertorbacions fredes que van visitar el país, l ascens termomètric que va acompanyar la falca anticiclònica que es va instal lar a Catalunya entre els dies 13 i 24 i el nou recés tèrmic que va caracteritzar la fase final del mes en relació directa amb la pertorbació que va afectar el país entre els dies 25 i 30. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d abril pel període de referència ) a les EMA gestionades per l SMC. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Portbou l Alt Empordà -1,4 els Alfacs el Montsià -1,2 Baldomar la Noguera -1,2 Alguaire el Segrià -1,2 La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d abril pel període de referència ) a les EMA gestionades per l SMC. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,3 Parets del Vallès el Vallès Oriental +1,1 Badalona - Museu el Barcelonès +1,0 23

24 Precipitació El mes d abril ha estat plujós a gran part de Catalunya, a excepció del Pirineu i extrem nord-oriental del país on el mes ha estat normal. Cal remarcar que l abril ha estat molt plujós a àmplies zones del litoral sud, del Prelitoral, de la depressió Central, de l altiplà central i a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu oriental. Les anomalies pluviomètriques mostren una clara degradació sud a nord, com a resposta al principal episodi de precipitacions que va afectar al país entre el dia 25 i el 30 d abril. Les precipitacions màximes que es van registrar durant aquest episodi van estar en relació amb una pertorbació que va tenir un flux humit del sud o del sud-est. Aquests tipus de configuracions sinòptiques provoquen que les quantitats més importants de precipitació (moltes de les quals per sobre dels 100 mm) es concentrin a la meitat oriental del país. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d abril va superar els 150 mm. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 242,7 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 201,4 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 185,4 Gisclareny el Berguedà 179,2 PN dels Ports el Baix Ebre 179,1 Viladrau Osona 172,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 163,9 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 163,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 157,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 157,0 Sant Pau de Segúries el Ripollès 156,7 la Llacuna l Anoia 154,3 Núria (1.971 m) el Ripollès 150,1 Cal remarcar que les anomalies de precipitació d abril respecte de la mitjana climàtica del mes d abril han estat molt acusades a les Terres de l Ebre, a punts del litoral i prelitoral central i Pirineu Oriental, tal com es pot observar a la taula que es presenta a continuació: Nom de l EMA Comarca Anomalia (%) la Llacuna l Anoia 283 l'ametlla de Mar el Baix Ebre 274 Falset el Priorat 265 Tarragona - Complex educatiu el Tarragonès 254 els Alfacs el Montsià 251 Benissanet la Ribera d'ebre 249 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 248 Alcanar el Montsià 239 Ascó la Ribera d'ebre 237 Nulles l Alt Camp 235 Cunit el Baix Penedès 235 el Montmell el Baix Penedès 234 el Masroig el Priorat

25 Les precipitacions superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l SMC són les que figuren en la taula següent. Totes aquestes precipitacions estan en relació amb l episodi que va afectar Catalunya el dia 29 d abril: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Falset el Priorat 72,0 29 els Alfacs el Montsià 71,3 29 l'ametlla de Mar el Baix Ebre 67,7 29 PN dels Ports el Baix Ebre 60,4 29 Alcanar el Montsià 58,2 29 Amposta el Montsià 57,0 29 l'aldea el Baix Ebre 56,8 29 el Perelló el Baix Ebre 56,1 29 Horta de Sant Joan la Terra Alta 53,2 29 la Llacuna l Anoia 52,7 29 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 52,2 29 Cadí nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 51,2 29 Illa de Buda el Montsià 50,4 29 A continuació, es detallen els gràfics d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m), Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). 25

26 Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana 26

27 Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual de l abril del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC juntament amb el màxim mensual de l abril del 2012 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2012 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Malniu (2.230 m) la Cerdanya Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Núria (1.971 m) el Ripollès Dia 27

28 Els gruixos de neu al llarg del mes d abril al Pirineu han estat remarcables. L episodi de neu més important es va registrar entre els dies 26 i 29 d abril, quan es van acumular gruixos entre 20 i 50 cm (vegeu la taula de la pàgina 21), encara que tal com es pot observar en la taula anterior, els gruixos màxims de neu es van assolir a principis de mes. Aquest fet és conseqüència directa de l episodi de temperatures suaus que va afectar Catalunya al tram central del mes, fonent un gruix considerable de la neu acumulada fins a aquells moments. De totes les maneres, cal remarcar que hi va haver un episodi de neu al Pirineu els dies 5 i 6 en relació amb el pas d una pertorbació que va afectar Catalunya (vegeu figura 5), que va deixar gruixos entre 10 i 30 cm (vegeu la taula de la pàgina 9). Si comparem els gruixos màxims de neu de l abril d enguany respecte dels gruixos de neu assolits l abril de l any passat, ens adonem que, llevat a punts de la comarca del Ripollès i del Pallars Sobirà, la resta d EMA gestionades per l SMC han registrat uns gruixos de neu significativament més grans que els gruixos registrats l any passat. De totes les maneres, si comparem amb el gruix de finals de mes, aquesta premisa és certa per a les EMA ubicades l Aran-franja nord de la Pallaresa i la Pallaresa-Ribagorçana, però no és així a les del Pirineu oriental més l EMA d Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà, on els gruixos són similars o, fins i tot, una mica inferiors, als enregistrats a finals de mes d abril de l any passat. 28

29 Vent El mes d abril ha estat poc ventós. Només caldria assenyalar un desfigurat episodi de vent que va afectar Catalunya al llarg del dia 6, quan desprès del pas de la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 3 i 6 (vegeu figura 5), es va generar un flux del nord al país. Els cops de vent més fort es van mesurar al nord del cap de Creus, a la vall de l Ebre i a les parts més elevades del Pirineu. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que es presenten en la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Portbou l Alt Empordà 134,3 6 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 107,3 6 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 93,2 6 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 92,5 6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 91,4 6 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 29