Tesina final de Màster en Sistemes d Informació Geogràfica Fundació UPC març 2010

Transcripción

1 Tesina final de Màster en Sistemes d Informació Geogràfica Fundació UPC març 2010 Els Sistemes d Informació Geogràfica com a eina d anàlisi en els estudis d accessibilitat territorial: Mar Celma Marin

2 INDEX Motivació de la Tesina Objectiu principal Àmbit d estudi Línia Orbital Ferroviària Accessibilitat Metodologia de treball Metodologia per contrastar hipòtesis Presentació de Resultats (exemples) Representació gràfica Conclusions i propostes millora

3 Motivació de la Tesina I Accessibilitat Els Sistemes d Informació Geogràfica són una tecnologia adequada per gestionar i analitzar informació espacial, i permeten arribar a conclusions difícilment observables amb altres anàlisis quantitatives. Els indicadors d accessibilitat són útils per avaluar l impacte territorial d infraestructures. A Espanya i Catalunya s està fent una gran inversió en infraestructures ferroviàries d alta velocitat.

4 Motivació de la Tesina II Alta Velocitat Linia Orbital L AVE connectarà les 4 capitals catalanes. L AVE genera un efecte túnel a les comarques al voltant de Barcelona (RMB). La Generalitat implementarà l Eix Transversal Ferroviari que tampoc millora la RMB. La xarxa de la RMB és radial respecte Barcelona. Hi ha en projecte una Línia Orbital Ferroviària que connectarà Mataró amb Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona.

5 Objectiu principal de la Tesina La finalitat del projecte és, emprant tècniques SIG, estudiar la millora d accessibilitat de la RMB amb la implementació de la nova Línia Orbital Ferroviària.

6 Objectius des d una perspectiva aplicada Contrastar o refusar 3 hipòtesis: La millora d accessibilitat entre les capitals de comarca és superior si no s inclou Barcelona. La millora d accessibilitat no és uniforme al llarg de la Línia Orbital. La millora d accessibilitat augmentarà la dinamització de la RMB.

7 Objectius des d una perspectiva general Justificar la importància dels SIG s en l estudi d accessibilitat territorial. Emprar aquesta eina d anàlisi com instrument de predicció a priori de les millores d accessibilitat en el territori, detectant punts fort i febles abans d efectuar una implantació.

8 Àmbit d estudi Regió Metropolitana de Barcelona

9 Línia Orbital Ferroviària Línia de 106 km que unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, creuant 19 municipis. Té com a objectiu connectar Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú entre elles. Servirà a habitants i preveu 16 milions viatgers/any. Trencarà la radialitat de la xarxa actual.

10 Línia Orbital Ferroviària

11 Accessibilitat I Accessibilitat és la capacitat de comunicació de persones o transport de coses entre diferents parts del territori. Ens centrem en l accessibilitat ferroviària dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. S emprarà un indicador d accessibilitat relatiu i ponderat.

12 Accessibilitat II Indicador: Ai TRij = ϖ TIij j ij Coef. ponderació: ϖ ij = Pj TRij Pj TRij j

13 Accessibilitat: l indicador Pondera proporcionalment a la població i inversament a la distància entre origen i destinació. Mesura per quocient la relació entre el temps real i el temps ideal, corregit pel factor de ponderació, des del node origen a tots els nodes destinació. S ha emprat per analitzar la millora d accessibilitat amb la implementació de l AVE a Espanya pel TRANSyT.

14 Accessibilitat: Aportacions efectuades a l indicador S ha transformat la millora de l indicador a percentatge per poder comparar més fàcilment resultats. S ha incorporat una variant del coeficient de ponderació.

15 Accessibilitat: Aportacions efectuades a l indicador Variant factor ponderació: ϖ * ij = Pj TIij Pj TIij j % millora indicador µ i Increment % millora * µ i µ i

16 Metodologia de Treball I Es consideren els 72 municipis amb servei ferroviari futur de la RMB. Cerquem: Població actual, Temps real de viatge Temps ideal (Dijkstra)

17 Metodologia de Treball II Calculem els coeficients de ponderació i els indicadors agrupats per: Les 8 capitals de comarca Excloent Barcelona Donant la capitalitat del Vallès a Sabadell o Terrassa Els 19 municipis on pararà la Línia Pels municipis del Maresme i Vallès Oriental Pels municipis del Garraf i Alt Penedès Amb els nous coeficients de ponderació

18 Metodologia per contrastar les 3 hipòtesis H1: Es compararan les millores d accessiblitat de les capitals de comarca considerant, i sense considerar, Barcelona. H2a: Es compararà la millora als 19 municipis on pararà la Línia, d acord amb la seva ubicació. H2b: Es compararà la millora als 19 municipis on pararà la Línia envers la millora en altres municipis allunyats. H3: Es recalcularà l accessibilitat amb els nous coeficients de ponderació.

19 Presentació de resultats: accessibilitat (exemple) Capitals de comarca V. absolut Millora en % Vilanova i la Geltrú 1,0810 7,49% Vilafranca del Penedès 1, ,35% Sant Feliu de Llobregat 1,0412 4,00% Barcelona 1,0000 0,00% Terrassa 1,0695 6,50% Sabadell 1, ,59% Granollers 1, ,81% Mataró 1, ,29% Mitjana aritmètica 11,50% α i µ i

20 Presentació de resultats: accessibilitat (exemple 2) Capitals de comarca sense Barcelona V. absolut Millora en % Vilanova i la Geltrú 1, ,49% Vilafranca del Penedès 2, ,66% Sant Feliu de Llobregat ,21% Barcelona Terrassa 1, ,54% Sabadell 1, ,05% Granollers 2, ,65% Mataró 1, ,65% Mitjana aritmètica 36,46% α i µ i

21 I. Millora de l accessibilitat als municipis capitals de comarca de la RMB

22 II. Millora de l accessibilitat als municipis capitals de comarca de la RMB exclosa Barcelona

23 III. Millora de l accessibilitat als municipis amb capital de comarca, excloent Barcelona i Sabadell

24 IV. Millora de l accessibilitat als municipis amb capital de comarca, excloent Barcelona i Terrassa

25 V. Millora de l accessibilitat als municipis on tindrà parada la futura Linia Orbital Ferroviària

26 VI. Millora de l accessibilitat a les comarques del Garraf i de l Alt Penedès

27 VII. Millora de l accessibilitat a les comarques del Maresme i Vallés Oriental

28 VIII. Increment de l accessibilitat als municipis on estan situades les capitals de comarca, exclosa Barcelona

29 IX. Increment de l accessibilitat als municipis on tindrà parada la Linia Orbital Ferroviària

30 X. Increment de l accessibilitat a les comarques del Garraf i l Alt Penedès

31 XI. Increment de l accessibilitat a les comarques del Maresme i Vallés Oriental

32 Conclusions I S ha contrastat la primera hipòtesi: incloure Barcelona abaixa la mitjana d accessibilitat de la RMB. No s ha contrastat la segona hipòtesi ja que les millores d accessibilitat dels municipis per on passa la Línia no es corresponen amb la seva situació al llarg de la mateixa. Milloren molt els municipis que ara no tenen servei ferroviari. Milloren molt els municipis que s enllacen amb trams nous de la Línia.

33 Conclusions II Però pel que fa a la segona hipòtesi sí es contrasta que els municipis allunyats de la Línia milloren menys però en funció de l estructura geogràfica de cada comarca. Menys en comarques allargades disperses envers la Línia- Més en comarques circulars -concentrades envers la Línia- Sí es contrasta la tercera hipòtesi: la millora de l accessibilitat augmenta la dinamització de l àrea metropolitana.

34 Conclusions Generals La implementació de la Línia Orbital millora l accessibilitat dels municipis de la RMB per on passarà però hi ha altres municipis que no tenen una millora significativa Exemple: en municipis del Maresme, comarca entre la serralada prelitoral i el mar, molt allargada. També es justifica la importància dels SIG s per representar sobre el territori els resultats numèrics i obtenir conclusions.

35 Propostes d ampliació Caldria incloure en l estudi les millores a efectuar a la xarxa de rodalies de Barcelona, o millores com pot ésser el desdoblament de trams de via única.

36 Propostes de millora tècnica Reformular l indicador d accessibilitat incloent-hi la freqüència de pas de trens. Incloure l impacte en l accessibilitat dels transbordaments amb altres mitjans públics de transport.