L impost sobre la renda dels no-residents fiscals (INR)

Transcripción

1 6 L impost sobre la renda dels no-residents fiscals (INR)

2 Banca Privada d Andorra. Abril de 2011 Edita i coordina: Servei d Estudis de Banca Privada d Andorra Autor: Jordi Alcobé Font Disseny i maquetació: Estudi Juste Calduch Impressió: Impremta Solber ISBN: DL: AND Banca Privada d Andorra no s identifica necessàriament amb les opinions expressades per l autor del QUADERN, aquestes són responsabilitat del seu autor. Aquest QUADERN es distribueix únicament amb finalitat informativa.

3 L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 01 Els impostos directes i l INR 4 02 Els obligats tributaris 6 03 Les rendes subjectes a l INR 9 04 L INR amb establiment permanent L INR sense establiment permanent La gestió, la recaptació i el control Les infraccions i sancions Les consultes a l Administració 20 L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 3

4 El 29 de desembre del 2010, el Consell General va aprovar la Llei de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals (d ara endavant denominat l Impost o l INR), que forma part de l anomenat conjunt de lleis dels impostos directes, juntament amb l impost sobre societats i l impost sobre la renda de les activitats econòmiques. Les tres lleis han estat publicades al BOPA el 26 de gener del 2011 i han entrat en vigor el 27 de gener del Aquest QUADERN se centra en l impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que és el primer dels tres impostos que s aplicarà, a partir de l 1 d abril del El QUADERN recull els principals conceptes tributaris de l impost com ara l obligat tributari, el fet generador de l impost, les rendes exemptes, la base de tributació, el tipus de gravamen, la quota de liquidació, així com altres elements de gestió i liquidació del tribut. Tot i que l impost grava de manera particular les rendes obtingudes pels no-residents al Principat d Andorra, també preveu unes regles de liquidació que afecten els empresaris i societats andorranes que contractin amb no-residents. Per aquest motiu, l interès en la norma s amplia al conjunt del teixit empresarial del país. El QUADERN s ha elaborat amb l objectiu de presentar d una forma simplificada i entenedora el nou règim fiscal, il lustrant-ne l aplicació amb nombrosos exemples i casos pràctics. El QUADERN també incorpora aquells aspectes més rellevants del Reglament d aplicació de la Llei de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que s ha publicat el 23 de març del ELS IMPOSTOS DIRECTES I L INR 1.1 MARC GENERAL DELS IMPOSTOS DIRECTES A ANDORRA Els impostos directes a Andorra constitueixen una proporció creixent de l ordenament tributari andorrà. Així, si bé el volum més important dels ingressos tributaris del Govern procedeix dels impostos indirectes (IMI, ISI, IPI, IAC, impostos especials, etc.), per als comuns, els impostos directes representen la part principal de la seva recaptació tributària. L esquema següent mostra un llistat dels impostos directes vigents en l actualitat en la legislació andorrana: QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 4

5 IMPOSTOS DIRECTES IMPOSTOS ESTATALS - Impost sobre les societats - Impost sobre la renda de les activitats econòmiques - Impost sobre la renda dels no-residents fiscals - Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries - Impost sobre els rendiments de l estalvi en forma de pagament d interessos IMPOSTOS COMUNALS - Impost tradicional del foc i lloc - Impost sobre la propietat immobiliària - Impost sobre els rendiments arrendataris - Impost de radicació d activitats comercials, empresarials i professionals - Impost sobre la construcció La recent aprovació i entrada en vigor de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals, l impost sobre societats i l impost sobre la renda de les activitats econòmiques amplia la tributació directa d àmbit estatal fins ara circumscrita únicament en l impost sobre les plusvàlues immobiliàries i en l impost sobre els rendiments de l estalvi (que afecten només les persones físiques residents a la UE). Pel que fa a les lleis dels nous impostos directes, tot i que l entrada en vigor va ser el 27 de gener del 2011, l aplicació de l impost sobre societats i de l impost sobre la renda de les activitats econòmiques s ha condicionat a l aprovació d una llei de l impost sobre el valor afegit. En canvi, l aplicació de l impost sobre la renda dels no-residents fi scals s ha establert l 1 d abril del Alhora, el nou marc fiscal directe també té en compte els impostos directes vigents i estableix unes regles per evitar la doble imposició i compatibilitzar tots els impostos. 1.2 L INR L impost sobre la renda dels no-residents fi scals és un impost directe que grava la renda obtinguda al Principat d Andorra per persones físiques o jurídiques no residents fi scals. L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 5

6 Amb aquest impost, el legislador pretén per raons d igualtat i justícia tributària (exposició de motius de la Llei) crear un impost similar al suportat pels empresaris i societats andorrans, gravant les rendes d activitats econòmiques a Andorra per persones físiques o entitats no residents fiscals i per les rendes del treball percebudes per persones físiques no residents fiscals. 02 ELS OBLIGATS TRIBUTARIS Els obligats tributaris de l Impost són les persones físiques i jurídiques no residents fi scals a Andorra que obtinguin rendes a Andorra. CONCEPTE DE RESIDÈNCIA FISCAL Són persones físiques residents fiscals: Les que romanguin més de 183 dies per any a Andorra, incloent els dies d absències esporàdiques, o Les que mantinguin a Andorra el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta. Els andorrans i les persones amb permís de residència són residents fi scals a Andorra. També es presumeix que l obligat tributari té residència fi scal a Andorra quan sigui resident fi scal a Andorra el cònjuge i els fi lls menors d edat. Són entitats residents fiscals: Les que s hagin constituït d acord amb les lleis andorranes Les que tinguin el seu domicili social a Andorra Les que tinguin la seva seu de direcció efectiva a Andorra, és a dir, quan hi radiqui o s hi exerceixi la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats Les que hagin traslladat la seva residència a Andorra, des del primer exercici social que fi nalitzi després del trasllat. 2.1 ELS RESPONSABLES DEL DEUTE TRIBUTARI Són responsables solidaris del deute tributari el pagador dels rendiments meritats a favor dels obligats tributaris, o el dipositari, el mandatari o el gestor dels béns o dels drets dels obligats tributaris, quan aquests obligats tributaris operin sense establiment permanent. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 6

7 EXEMPLE: Si un empresari andorrà contracta una empresa de serveis de consultoria estrangera, l empresari andorrà serà responsable solidari del deute tributari que resulti dels serveis prestats per la consultora estrangera. No s entén que una persona o una entitat satisfà un rendiment quan es limita a efectuar una simple mediació de pagament, és a dir, quan actua per compte i ordre d un tercer. En el cas d obligats tributaris no residents fiscals amb establiment permanent, els seus representants també responen solidàriament de l ingrés dels deutes tributaris. 2.2 ELS REPRESENTANTS DELS OBLIGATS TRIBUTARIS Els obligats tributaris no residents fi scals han de nomenar una persona física o jurídica amb residència a Andorra, perquè els representi davant el Ministeri de Finances en relació amb les seves obligacions fi scals, en els casos següents: quan l obligat tributari no resident fi scal actuï mitjançant un establiment permanent; quan el pagador dels rendiments a favor dels obligats tributaris sense establiment permanent no sigui ni empresari ni professional; o quan l obligat tributari hagi comès infraccions a la normativa tributària en els tres anys anteriors. L obligat tributari o el seu representant han de nomenar el representant fi scal i presentar la sol licitud de dit nomenament al Ministeri de Finances. El representant fi scal ha de disposar d un número de registre tributari (NRT). 2.3 ELS RETENIDORS DE L IMPOST Els obligats tributaris no residents fi scals que actuen sense establiment permanent estan obligats a practicar la retenció i l ingrès a compte de l impost: les societats i altres entitats residents fi scals a Andorra les persones físiques residents fi scals a Andorra que realitzin activitats econòmiques els obligats tributaris no residents fi scals que operin mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes gravades per l Impost. L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 7

8 2.4 EL DOMICILI FISCAL Els obligats tributaris no residents fiscals a Andorra tenen el seu domicili fi scal a Andorra: Quan operin a Andorra a través d un establiment permanent a Andorra, al lloc on radiqui la gestió administrativa efectiva i la direcció de l empresa. Quan obtinguin rendes derivades de béns immobles, al domicili fi scal del representant i, si no n hi ha, al lloc de situació de l immoble corresponent. En la resta de casos, al domicili fi scal del representant o, si no n hi ha, al del retenidor o al del responsable solidari. QUÈ ÉS UN ESTABLIMENT PERMANENT? Una persona física o una entitat no resident fi scal opera mitjançant establiment permanent a Andorra quan, per qualsevol títol, disposi, de manera continuada o habitual, d un lloc fi x de negocis, mitjançant el qual l entitat duu a terme tota o part de la seva activitat a Andorra. Per exemple, constitueixen un establiment permanent: les seus de direcció les sucursals les ofi cines les fàbriques els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars les obres de construcció, instal lació o muntatge, amb una durada superior a dotze mesos. Quan una persona diferent d un agent independent actuï per compte d una empresa i tingui i exerceixi habitualment a Andorra poders que la facultin per concloure contractes en nom de l empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent a Andorra. A la pràctica, però, hi ha escassos exemples d establiments permanents d obligats tributaris no residents fi scals, atès que l exercici d una activitat econòmica a Andorra requereix una persona física o jurídica andorrana o resident amb drets econòmics, per la qual cosa la tributació s efectuaria mitjançant l impost sobre societats o l impost sobre la renda de les activitats econòmiques. Un exemple d establiment permanent a Andorra podria ser la participació d una entitat no resident fi scal en una unió temporal d empreses (UTE) a Andorra. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 8

9 NO ES CONSIDERA ESTABLIMENT PERMANENT: la utilització d instal lacions amb l única fi nalitat d emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l empresa el manteniment d un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l empresa amb l única fi nalitat d emmagatzemar-les, exposar-les o lliurar-les el manteniment d un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l empresa amb l única fi nalitat que siguin transformades per una altra empresa el manteniment d un lloc fi x de negocis amb l única fi nalitat de comprar béns o mercaderies o de recollir informació per a l empresa el manteniment d un lloc fi x de negocis amb l única fi nalitat de realitzar per a l empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori No es considera que una empresa té un establiment permanent a Andorra pel simple fet que realitzi les seves activitats dins del territori andorrà per mitjà d un corredor, d un comissionista general o de qualsevol altre agent independent, sempre que les esmentades persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat. 03 LES RENDES SUBJECTES A L IMPOST Estan subjectes a l Impost les rendes dineràries o en espècie, obtingudes a Andorra, per part dels no-residents fi scals. Les rendes de béns immobles Els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats a Andorra o de drets relatius a aquests béns immobles estan subjectes a l Impost. EXEMPLE: Les rendes del lloguer d immobles, percebudes pels no-residents fi scals, tributen per l Impost. 3.1 LES RENDES NO SUBJECTES I EXEMPTES DE L IMPOST Són rendes no subjectes a l Impost: Els rendiments del capital mobiliari (ex.: dividends, interessos, rendes de fons d inversió, cànons, llicències de drets sobre marques, sobre propietat industrial, drets d autor, etc.) L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 9

10 Els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis Les plusvàlues immobiliàries fetes per persones no residents fiscals sense establiment permanent, sempre que estiguin subjectes a l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries EXEMPLE: Una persona no resident fi scal a Andorra amb establiment permanent que obtingui plusvàlues immobiliàries a Andorra tributarà per l INR i integrarà l import de la plusvàlua immobiliària a la seva base de tributació. Una persona no resident fi scal a Andorra sense establiment permanent que obtingui plusvàlues immobiliàries a Andorra tributarà: per l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries per a aquelles plusvàlues sobre transmissions de béns immobles amb una antiguitat igual o inferior a deu anys per l INR, per a aquelles plusvàlues sobre transmissions de béns immobles amb una antiguitat superior a deu anys (atès que en l actualitat aquestes transmissions no es troben subjectes a l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries). RENDES OBTINGUDES A ANDORRA Són rendes obtingudes a Andorra: les provinents d activitats desenvolupades a Andorra les que procedeixin de béns situats a Andorra les que provinguin de drets exercitables o utilitzables a Andorra En particular, es consideren rendes obtingudes a Andorra totes aquelles que siguin satisfetes per societats, empresaris o professionals andorrans, excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractats, realitzats i utilitzats fora d Andorra. S entenen per prestacions utilitzades a Andorra les que serveixin a activitats econòmiques efectuades a Andorra o es refereixin a béns situats en aquest territori. Per exemple, les rendes provinents de la realització d estudis, projectes, assistència tècnica o suport a la gestió, així com l actuació a Andorra d artistes i esportistes, encara que les rendes siguin percebudes per una persona o una entitat diferent de l artista o l esportista. No es consideren obtinguts a Andorra els rendiments satisfets per raó de compravendes internacionals de mercaderies, incloses les comissions de mediació en aquestes compravendes, així com les despeses accessòries i connexes (sempre i quan el valor de mercat d aquestes despeses no superi el 10% de l import total de la contraprestació). QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 10

11 Estan exemptes de l Impost les rendes següents: Els sous i els salaris percebuts per treballadors no residents fiscals contractats per empreses andorranes quan estiguin subjectes al règim de seguretat social del Principat d Andorra i mentre es mantinguin en aquest règim. Les indemnitzacions de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legal o judicialment reconeguda. Les indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat del treballador. Les prestacions reconegudes per la Seguretat Social d Andorra com a conseqüència d incapacitat permanent absoluta o invalidesa greu. Les beques públiques percebudes per cursar estudis reglats, tant a Andorra com a l estranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu, quan la concessió s ajusti als principis de mèrit i capacitat, de generalitat i no-discriminació en les condicions d accés i publicitat de la convocatòria. Els premis literaris, artístics o científics rellevants. Els rendiments del capital mobiliari (dividends, interessos, cànons, organismes d inversió col lectiva, etc.) percebuts per entitats no residents fiscals. 3.2 LES OPERACIONS VINCULADES Les operacions entre obligats tributaris no residents fiscals i persones o entitats que s hi vinculin es valoren pel seu valor normal de mercat. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden demanar l assistència del Ministeri de Finances per determinar i fixar el valor normal de mercat d aquestes operacions. Persones vinculades: quan unes mateixes persones o entitats participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital de dues entitats, com per exemple: Una entitat i els seus socis o partícips Una entitat i els seus consellers o administradors Una entitat i els familiars (fi ns a tercer grau) dels socis, partícips, consellers o administradors Una entitat i una altra participada per la primera almenys amb un 25% del capital social o del patrimoni net Dues entitats que pertanyin a un mateix grup Dues entitats en les quals els mateixos socis, partícips o familiars participen, directament o indirectament, almenys en el 25% del capital social o del patrimoni net Una entitat resident fi scal a Andorra i els seus establiments permanents a l estranger Una entitat no resident fi scal a Andorra i els seus establiments permanents a Andorra L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 11

12 04 L INR AMB ESTABLIMENT PERMANENT Quan la renda s obtingui mitjançant un establiment permanent a Andorra, tributarà per la totalitat de la renda atribuïble a l establiment permanent, amb independència del lloc on s hagi obtingut. Les persones i entitats que operin a Andorra a través d un establiment permanent s han d inscriure al Registre d Entitats No Residents Fiscals i al Registre de Societats Mercantils en el moment d iniciar l activitat. 4.1 RENDES ATRIBUÏBLES ALS ESTABLIMENTS PERMANENTS Les rendes atribuïbles a l establiment permanent corresponen als beneficis obtinguts per l obligat tributari no resident fiscal a Andorra a través d un establiment permanent situat a Andorra i, en particular, els següents: els rendiments de les activitats o les explotacions econòmiques desenvolupades per l establiment permanent esmentat els rendiments derivats d elements patrimonials destinats a l establiment permanent els guanys o les pèrdues patrimonials derivats dels elements patrimonials destinats a l establiment permanent. 4.2 LA BASE DE TRIBUTACIÓ De forma general, la base de tributació de l establiment permanent es determina a partir del resultat comptable ajustat, seguint les regles de l impost sobre societats. No resulten deduïbles els pagaments que l establiment permanent efectuï a la casa matriu o entitats vinculades en concepte de cànons, interessos, comissions, abonats en contraprestació de serveis d assistència tècnica o per l ús o la cessió de béns o drets. BASE DE TRIBUTACIÓ DURANT EL 2011 En el cas de rendes obtingudes mitjançant establiment permanent, la base de tributació corresponent al 2011 es pondera per un 75%, que és la proporció entre els mesos transcorreguts durant el 2011 sobre el total de mesos del seu exercici econòmic. 4.3 EL TIPUS DE GRAVAMEN Per als obligats tributaris amb establiment permanent, el tipus de gravamen de l Impost és del 10%. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 12

13 4.4 EL CÀLCUL DE L IMPOST BASE DE TRIBUTACIÓ (BT) x Tipus de gravamen (t) = QUOTA DE TRIBUTACIÓ (QT) (-) Impost comunal sobre rendiments arrendataris (-) Impost comunal sobre la radicació d activitats comercials, empresarials i professionals (-) Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (-) impostos de característiques similars satisfets a l estranger = QUOTA DE LIQUIDACIÓ (QL) (-) Pagaments a compte = QUOTA DIFERENCIAL (QD) EXEMPLE: Una societat francesa disposa d un establiment permanent a Andorra. El resultat comptable de l establiment permanent és de Així mateix, l establiment permanent disposa d un local de propietat i ha pagat de l impost comunal sobre la radicació d activitats comercials, empresarials i professionals. Els pagaments a compte durant l any han estat de El càlcul dels impostos i del deute tributari a liquidar és el següent: RESULTAT COMPTABLE = Impost comunal sobre la radicació d activitats = (despesa no deduïble de la BT) = BASE DE TRIBUTACIÓ (BT) = x Tipus de gravamen (t) = 10% = QUOTA DE TRIBUTACIÓ = (-) Impost comunal sobre la radicació d activitats = (-) (despesa deduïble de la QT) = QUOTA DE LIQUIDACIÓ = (-) Pagaments a compte = (-) = QUOTA DIFERENCIAL = L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 13

14 4.5 EL PERÍODE IMPOSITIU I LA MERITACIÓ DE L IMPOST Per als obligats tributaris amb establiment permanent, el període impositiu coincideix amb l exercici econòmic declarat per l establiment permanent, sense que pugui excedir dels dotze mesos. Per defecte, el període impositiu s entén referit a l any natural. L impost es merita l últim dia del període impositiu. 4.6 LA DECLARACIÓ I LIQUIDACIÓ DE L IMPOST Els obligats tributaris amb establiment permanent han de presentar la declaració i l ingrés de l Impost al Ministeri de Finances. La declaració s ha de presentar durant el mes que segueix els sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. 4.7 LES OBLIGACIONS COMPTABLES, REGISTRALS I FORMALS Els establiments permanents estan obligats a: Portar una comptabilitat separada, d acord amb les normes de comptabilitat Complir amb les obligacions comptables, registrals o formals establertes per la Llei de l impost sobre societats. 4.8 ELS PAGAMENTS A COMPTE Els obligats tributaris que actuïn mitjançant un establiment permanent han d efectuar dos pagaments a compte de la liquidació de l Impost els mesos de juny i desembre. Els pagaments a compte es calculen aplicant el 50% sobre la quota de liquidació (QL) de l exercici anterior. El pagament a compte es dedueix de la quota diferencial (QD) i, en cas que, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el Ministeri de Finances en retorna l excés en el termini màxim de tres mesos. Per a l any 2011, només hi haurà un pagament a compte el mes de desembre. Aquest es calcula aplicant el tipus de gravamen del 10% sobre la base del 75% del resultat net comptable de l any anterior. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 14

15 05 L INR SENSE ESTABLIMENT PERMANENT Quan la renda s obtingui sense establiment permanent a Andorra, l obligat tributari tributarà de forma individual i separada per cadascuna de les rendes que s obtenen. 5.1 LA BASE DE TRIBUTACIÓ Amb caràcter general, la base de tributació de l impost està constituïda per l import total de la renda meritada. BASE DE TRIBUTACIÓ EN EL CAS DE TRANSMISSIONS IMMOBILIÀRIES La base de tributació en el cas de transmissions immobiliàries correspon a l import dels guanys aplicant una reducció del 20%. Els guanys o pèrdues patrimonials corresponen a la diferència entre els valors d adquisició i transmissió dels elements patrimonials. El valor d adquisició està format, d una banda, per l import real de l adquisició i el cost de les inversions i les millores efectuades en els béns adquirits i, d una altra, les despeses i els tributs inherents a l adquisició, exclosos els interessos que haguessin estat satisfets per l adquirent. El valor de transmissió és l import real de l alienació, un cop deduïts les despeses i els tributs necessaris en la transmissió. EXEMPLE: Una ciutadà resident fi scal a Espanya adquireix un apartament a Andorra el 2006 per un valor de a una societat andorrana. Durant el 2007, l adquirent efectua obres a l apartament per En el supòsit que al mes de juny del 2011 aquesta persona vengui l apartament per , el càlcul de la base de tributació seria el següent: CÀLCUL DEL VALOR D ADQUISICIÓ: (valor de compra de l apartament) (4% d ITP) (despeses notarials) (obres) = L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 15

16 CÀLCUL DEL VALOR DE TRANSMISSIÓ: (valor de venda de l apartament) (despeses notarials) = BASE DE TRIBUTACIÓ (BT) = + Valor de transmissió = (-) Valor d adquisició = (-) (-) Reducció del 20% = (-) = EL TIPUS DE GRAVAMEN Per als obligats tributaris sense establiment permanent, el tipus de gravamen general de l Impost és del 10%. En el cas de rendiments d operacions de reassegurança, el tipus de gravamen és de l 1,5%. 5.3 EL CÀLCUL DE L IMPOST BASE DE TRIBUTACIÓ (BT) x Tipus de gravamen (t) = QUOTA DE TRIBUTACIÓ (QT) (-) Impost comunal sobre rendiments arrendataris = QUOTA DE LIQUIDACIÓ (QL) (-) Retencions i pagaments a compte = QUOTA DIFERENCIAL (QD) QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 16

17 EXEMPLE: Una societat andorrana contracta una empresa de consultoria espanyola per obtenir un assessorament empresarial. Els honoraris pels serveis prestats ascendeixen a La base de tributació és l import de la renda, En aquest cas, la quota tributària és de 600 (6.000 x 10%) i coincideix també amb la quota de liquidació. Atès que la societat andorrana actua com a retenidor de l Impost i ha ingressat els 600, la quota diferencial de l obligat tributari és de 0. Addicionalment, cal tenir present que la societat andorrana també haurà d ingressar, per compte de la consultoria espanyola, l impost indirecte sobre la prestació de serveis del 4% de l import dels honoraris. 5.4 LA MERITACIÓ DE L IMPOST De forma general, l Impost es merita quan resultin exigibles les rendes o a la data del cobrament, si aquesta fos anterior. En el cas de guanys patrimonials, l Impost es merita en el moment de l alteració patrimonial o la transmissió. 5.5 LA DECLARACIÓ I LIQUIDACIÓ DE L IMPOST Els obligats tributaris sense establiment permanent han de presentar la declaració i l ingrés de l Impost al Ministeri de Finances. La declaració amb la determinació i l ingrés del deute tributari s ha de presentar durant el mes que segueix cada trimestre natural (abril, juliol, octubre i gener), juntament amb les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s han satisfet i amb una relació de les rendes subjectes a l impost de no-residents fiscals. Els responsables solidaris també poden efectuar la declaració i l ingrés de l Impost. Per a les rendes respecte de les quals s hagués practicat la retenció o efectuat l ingrés a compte, no s exigeix la presentació de la declaració corresponent. 5.6 LES RETENCIONS DE L IMPOST Els retenidors de l Impost han de retenir i ingressar a compte l Impost respecte de les rendes subjectes i no exemptes a l Impost que satisfacin o abonin a no-residents fiscals sense establiment permanent. L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 17

18 La declaració i l ingrés de les quantitats retingudes s han d efectuar durant el mes que segueix cada trimestre natural (abril, juliol, octubre i gener), respecte a les retencions del trimestre immediatament anterior. En el cas de rendes exemptes o de rendes que ja han tributat, el retenidor de l Impost ha de facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa d acord amb els mateixos terminis. RETENCIÓ EN EL CAS DE TRANSMISSIONS IMMOBILIÀRIES En el cas de transmissions de béns immobles realitzades per obligats tributaris no residents fi scals, el notari que doni fe de l operació o, per defecte, l adquirent està obligat a retenir i ingressar el 5% o a efectuar l ingrés a compte corresponent de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l impost corresponent a aquests béns immobles. L obligació de retenir establerta en aquest apartat s aplica igualment en relació amb les transmissions d accions o participacions socials d entitats en què més del 50% del valor d aquestes accions procedeixi, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en el territori andorrà. EXEMPLE: Seguint l exemple anterior sobre l operació de compravenda d un apartament per un ciutadà espanyol, el notari haurà de retenir i ingressar el 5% del preu de transmissió ( ), és a dir, Atès que l Impost a pagar és de 6.160, el Ministeri de Finances retornarà l excés pagat de a l obligat tributari. 5.7 FACTURA O CERTIFICACIÓ ACREDITATIVA L obligat tributari ha d emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda rebuda i ha de precisar l import de la retenció aplicada. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l import de la retenció que s aplica, o quan l obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l obligat a ingressar a compte ha d expedir a favor de l obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions practicades o dels ingressos a compte efectuats. Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguen per compte d altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors també han d expedir una certificació acreditativa de les retencions practicades. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 18

19 Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l ingrés a compte practicats durant els mesos d abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior. 5.8 LES DEVOLUCIONS DE L IMPOST Quan un obligat tributari hagi suportat una retenció improcedent o superior a la quota de l Impost, pot sol licitar al Ministeri de Finances la devolució de l excés. El Ministeri de Finances procedirà, si escau, a fer aquestes devolucions dictant la liquidació provisional corresponent, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions ulteriors, provisionals o definitives, que siguin procedents. La liquidació provisional que estableixi la procedència de la devolució s ha de dictar en un termini no superior a tres mesos comptats a partir de la data de presentació de la sol licitud de l obligat tributari. El Ministeri de Finances tornarà a l obligat tributari, en el termini d un mes, l excés sobre la quota de tributació que resultés exigible. 06 LA GESTIÓ, LA RECAPTACIÓ I EL CONTROL 6.1 ELS MITJANS DE PAGAMENT El pagament a compte i la quota de liquidació de l impost es poden pagar utilitzant qualsevol dels procediments següents: en efectiu, fins a targeta de crèdit domiciliació bancària xec nominatiu a favor del Govern d Andorra transferència nominativa a favor del Govern d Andorra (amb la presentació de la còpia de la transferència juntament amb les declaracions de l Impost). 6.2 LA GESTIÓ I EL CONTROL La gestió i el control de l Impost va a càrrec del Departament de Tributs i del Departament de Duana (o de l entitat que els substitueixi) i els obligats tributaris poden adreçar-se indistintament a qualsevol d aquests serveis per efectuar les formalitats d aquest impost. El Ministeri de Finances pot comprovar la veracitat de les dades consignades, en un termini de tres anys, a comptar de la data de la declaració o devolució de l Impost. L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 19

20 07 LES INFRACCIONS I SANCIONS En el quadre següent es presenten els diferents tipus d infraccions i de sancions: INFRACCIONS Infraccions lleus - Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació - L incompliment de requeriments d informació i/o documentació Infraccions greus - No nomenar el representant fiscal Infraccions per defraudació - No presentar l autoliquidació - Presentar les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació - Presentar autoliquidacions falses SANCIONS Multa entre 150 i Multa fixa de Multa proporcional entre el 50% i el 150% de la quota defraudada 08 LES CONSULTES A L ADMINISTRACIÓ Durant els sis primers mesos d aplicació de l Impost, és a dir, fins al 30 de setembre del 2011, els obligats tributaris podran realitzar consultes al Ministeri de Finances, quan tinguin dubtes respecte a la interpretació de l articulat de la Llei. Aquestes consultes tenen caràcter vinculant, és a dir, que el Ministeri de Finances ha d aplicar els criteris que figurin en la contesta a tots els altres obligats tributaris. En aquest sentit, s ha de fer la difusió de les consultes que siguin d interès general amb la supressió prèvia de les dades personals. 8.1 REQUISITS PER FORMULAR CONSULTES VINCULANTS A L ADMINISTRACIÓ La consulta s ha de presentar per escrit i ha d anar dirigida al Ministeri de Finances. En l escrit han de constar: els antecedents i les circumstàncies del cas exposat, QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA 20

21 l objecte de la consulta amb la indicació del punt de l articulat que ha motivat la consulta, els fonaments dels dubtes que la persona interessada tingui respecte a l articulat, i els altres elements, dades o documents que puguin contribuir a l examen de la resposta. En l escrit han de constar el nom, els cognoms, la denominació o la raó social, si escau, el domicili fiscal, la identificació fiscal de la persona interessada o del seu representant, el lloc, la data i la firma. Quan l escrit no compleixi els requisits indicats, s atorga un termini de deu dies hàbils per poder esmenar aquest error. Si en aquest termini la persona interessada no esmena l error, s arxiva la consulta. 8.2 LA INSTRUCCIÓ I LA CONTESTA DE LES CONSULTES El Ministeri de Finances disposa d un termini de tres mesos per contestar la consulta formulada. En qualsevol moment el Ministeri de Finances pot sol licitar la informació complementària que consideri necessària per a la comprensió dels fets exposats. Per motius d instrucció de l expedient, el Ministeri de Finances pot prorrogar el termini de resposta després d informar-ne la persona que ha presentat la consulta. El Ministeri de Finances notifica la consulta a la persona interessada i als departaments de l Administració general afectats per aquesta resposta perquè en tinguin coneixement. Ni les persones interessades ni els obligats tributaris no poden presentar cap recurs contra la resposta formulada pel Ministeri de Finances, sense perjudici que puguin presentar un recurs contra l acte administratiu que l Administració hagi dictat d acord amb els criteris exposats en la resposta vinculant. L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 21

22

23 L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS (INR) 23

24 Banca Privada d Andorra Servei d Estudis Av. Carlemany, 119 AD700 Escaldes-Engordany Principat d Andorra s.estudis@bpa.ad