Habitatge, equipaments i feina

Transcripción

1 Taller 7: Taller 7 1. Dret a l Habitatge 2. Equipaments i dotacions 3. Espai productiu. Treballar a la ciutat Taller 7

2 El dret a la ciutat assegura que tots els éssers humans i tota comunitat trobin a la ciutat les condicions per a la seva realització política, econòmica, social, cultural i ecològica Dret a participar en l elaboració del pressupost municipal i en la plusvàlua urbana. Dret a participar en la planificació, regulaciói gestióurbana i ambiental i a impedir la segregació i exclusió territorial. Dret a la participació i fiscalització dels serveis públics. Dret a la mobilitat i a la circulacióa la ciutat a través d un sistema de transports públics accessibles. Dret a la remocióde barreres arquitectòniques i a l adaptaciód espais a les necessitats de les persones discapacitades. Dret de les dones a accedir a l espai públic sense discriminacions sexistes. L espai urbàdes de la perspectiva de gènere. Dret a l habitatge. Constitución española 1978 Cap. III De los principios rectores de la política social y económica. Artículo 47 Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participaráen las plusvalíasque genere la acción urbanística de los entes públicos.

3 La PROPIETAT del sòl PLANEJAMENT Competènciestransferidesa les Comunitats Autònomes. Catalunya: TextRefósde la Lleid Urbanismede Catalunya DL 1/2010, de 3 d agost (mod. L 3/2012; òmnibus) LEY DE SUELO Competència estatal NORMA BÀSICA Espanya: Texto refundido de la Ley de suelo RDL 2/2008, de 20 dejunio Valor d ús Valor de canvi GARANTIA DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA PROPIETAT PROTECCIÓDELS DRETS DE LA PROPIETAT PLANEJAMENT ORDENACIÓ URBANÍSTICA Espais públics, equipaments DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE MEDI AMBIENT MOBILITAT RESERVA HABITATGE SOCIAL 30% del sostreresidencial de nova creació SOSTENIBILITAT ECONÒMICA PLUSVÀLUES Cessió del 10% de l aprofitament DRETS I DEURES Dreta la propietatdel sòl Facultats, deures i càrregues VALORACIONS Sòl rural / Sòl urbanitzat INDEMNITZACIONS EXPROPIACIONS LEY DE SUELO

4 La llei pel dret a l habitatge Llei 18/2007, de 28 de desembre, modificada per la Llei 9/2011 de promocióde l activitat econòmica, per la Llei 3/2012 de modificació del Text refós de la Llei d urbanisme i per la Llei 5/2012 de mesures fiscals i financeres. Les finalitats d aquesta llei són: a) Fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, (...) b) Establir criteris per a assegurar la coherència de les actuacions públiques i privades(...) c) Garantir que els habitatges i els elements comuns dels edificis de quèformen part compleixen els requisits de qualitat pertinents (...). d) Impulsar la conservació, la rehabilitació, la reforma i la renovació del parc d habitatges. e) Protegir els drets dels consumidors i usuaris d habitatges (...). f) Promoure l eradicació de qualsevol discriminació en l exercici del dret a l habitatge, (...) g) Assolir una oferta significativa d habitatges destinats a polítiques socials, (...) h) Promoure la diversitat i la cohesiósocials en els barris i els sectors residencials de les ciutats i els pobles, (...) i)delimitar el contingut de la funció social de la propietat dels habitatges (...) j) Potenciar la participacióde les cooperatives d habitatges i de les entitats de caràcter social i assistencial en les polítiques d habitatge, (...) Pla per al dret a l habitatge del (Decret 13/2010) Actualment en procés d aprovacióun nou Pla per al dret a l habitatge que prioritza, donada la conjuntura actual, els següents aspectes bàsics: Evitar la pèrdua de l habitatge per motius econòmics Facilitar l accés a l habitatge en condicions assequibles Incentivar l entrada al mercat de lloguer d habitatges desocupats Incentivar la recuperació de la promoció d habitatge protegit de nova construcció Promoure la rehabilitació

5 Habitatges i llars Habitatges familiars. Per tipus Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'ine. Figueres Alt Empordà Catalunya Principals ,03% ,73% ,23% Secundaris 769 3,67% ,06% ,17% Buits ,30% ,22% ,61% Total ,00% ,00% ,00% Població. Per grups d'edat Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Figueres Alt Empordà Catalunya De 0 a 14 anys ,18% ,09% ,63% De 15 a 64 anys ,28% ,13% ,36% De 65 a 84 anys ,05% ,31% ,51% De 85 anys i més ,49% ,47% ,50% Total ,00% ,00% ,00% 2,57 hab/viv 2,59 hab/viv 2,57 hab/viv Pla local d Habitatge de Figueres Elaborat l octubre de 2010, el Pla Local d Habitatge de Figueres (d Aleph; Ajuntament de Figueres) en el marc de la Llei del Dret a l Habitatge estableix la situaciódel parc immobiliari existent, des del punt de vista físic i econòmic, avalua les necessitats de la poblaciói estableix les actuacions necessàries per a assolir un nivell adequat d accés a l habitatge per a la demanda exclosa del mercat lliure. Algunes de les conclusions bàsiques són les següents: Demanda exclosa: entre un 55%i un 62%del conjunt de la poblacióque cerca un habitatge de compra, no pot accedir al mercat lliure. En el període caldria mobilitzar un total de entre i llars per a fer front a aquestes necessitats. Risc d exclusió: entre un 34%i un 37%de la demanda exclosa tampoc tenen el nivell de renda suficient per a accedir a la compra d habitatges de proteccióoficial. En el període caldria habilitar un centenar d habitatges per a casos de col.lectius desafavorits.

6 Situació de les reserves d habitatge social previstes en els sectors de desenvolupament (Plans parcials i plans de millora urbana) del Pla general de Figueres, en aplicació de la legislació urbanística i sectorial. Inclou també el sistema d habitatge dotacional Taller Habitatge, equipaments i feinapúblic La ciutat de la gent. L espai Figueres, Figueres, 1721 denominació reserves HPO codi POUM actual hab itatges SUD 1 SUD 2 SUD 3 SUD 4 SUD 5 SUD 6 SUD 7 SUD 8 SUD 9 SUD 10 SUD 11 SUD 12 SUD 13 SUD 14 SUD 15 CARRETERA DE LLERS. ARE HORTA D'EN CAPELLERA / CENDRASSOS NORD. ARE CENDRASSOS SUD AV. COSTA BRAVA RONDA NORD REC SUSANNA FAGES DE CLIMENT A (SUD) FAGES DE CLIMENT B (NORD) ELS OLIVARS HOTEL RONDA MAS TUTAU CAMP DE TIR MARCA DE L'HAM CAMÍ DE VILATENIM ESTADI DE VILATENIM 328 hab 1824 hab 365 hab 959 hab 863 hab 507 hab 372 hab 346 hab 466 hab 617 hab 511 hab 868 hab 412 hab 238 hab 86 hab 8763 hab hab itatges general 53 hab 272 hab 78 hab 229 hab 173 hab especial 18 hab 154 hab 45 hab 93 hab 129 hab 102 hab 174 hab 98 hab 53 hab 29 hab 1527 hab general concertat 34 hab 189 hab 38 hab 82 hab 86 hab 46 hab 64 hab 51 hab 87 hab 49 hab 14 hab 172 hab especial 741 hab concertat con. català 59 hab 293 hab 86 hab 51 hab 87 hab 14 hab 591 hab con. català Quantificació de les reserves d habitatge social previstes en els sectors de desenvolupament (Plans parcials) del Pla general de Figueres, en aplicació de la legislació urbanística i sectorial. Taller Habitatge, equipaments i feinapúblic La ciutat de la gent. L espai Figueres, Figueres, 1721

7 L Ajuntament ha creat la Comissió Tècnico-Política i social d atenció als afectats per desnonaments. S ha creat també una Oficina Local d Habitatge amb seu al Consell Comarcal de l Alt Empordà. Els seus principals serveis són: Taller Habitatge, equipaments i feinapúblic La ciutat de la gent. L espai Figueres, Figueres, Dret a l Habitatge 2. Equipaments i dotacions 3. Espai productiu. Treballar a la ciutat Taller 7

8 Espais qualificats com a sistema d equipaments(clau 6) en el Pla general de Figueres Taller 7 Principals conclusions del Pla d equipaments Figueres disposa de 128 equipaments de caràcter públic i 41 equipaments de caràcter privat El sòl corresponent als equipaments existents (sense incloure el castell de Sant Ferran i el centre penitenciari) és de m²de sòl, representant el 11,5 % del sòl urbàexistent, quantitat molt significativa i per sobre de paràmetres de referència urbanística El nivell suficient de serveis existent es pot explicar en part per la important presència d equipaments de caràcter privat que permet completar l oferta de serveis sobretot pel que fa als equipaments culturals, esportius o socials. Si comptabilitzem conjuntament els sòls d equipaments i de solars disponibles la ràtio de m² d equipament per habitants és de 14,29 m²/hab. Si afegim la poblaciói les reserves de sòl vinculades a sectors de desenvolupament, la ràtio baixa 12,89 m²/hab.; pel que es pot deduir que les cessions de sòl previstes en aquests sectors, tenint en compte les seves densitats de població, no permetrien millorar l estàndard d equipaments existent actualment

9 Principals mancances detectades en el Pla d equipaments La situacióactual dels equipaments existents a Figueres no presenta cap dèficit greu, però síun conjunt de necessitats puntuals importants, algunes de les qualses poden considerar significatives i prioritàries: Ampliacióde l oferta de places a llars d infants. Segon CAP. Completar les instal lacions esportives. Ampliacióde l oferta de places de residència i centre de dia per a gent gran. Segona biblioteca. Nova EDAR. 1. Dret a l Habitatge 2. Equipaments i dotacions 3. Espai productiu. Treballar a la ciutat Taller 7

10 Valor afegit brut (base 2008). Per sectors Font: Idescat. Unitats: Milions d'euros Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Figueres Alt Empordà Catalunya 0,9 0,09% 73,4 7,62% 115,9 12,03% 773,4 80,26% 963,6 100,00% 107 3,60% 1.958,70 1,04% 242,8 8,17% ,60 19,93% 405,4 13,64% ,70 10,18% 2.216,40 74,59% ,00 68,85% 2.971,6 100,00% ,0 100,00% Atur registrat. Per sectors Font: Idescat, a partir de les dades del Departament Unitats: Mitjanes anuals Figueres Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior Total Taller 7 Planejament vigent a Figueres i la seva conurbació. Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC) Taller ,70% 352 7,84% ,87% ,07% 338 7,52% 4.490,80 100,00% Alt Empordà Catalunya 431 4,02% ,88% 880 8,21% ,23% ,79% ,93% ,01% ,94% 639 5,97% ,02% ,80 100,00% ,90 100,00%

11 Perímetre afectat per la denominacióde Municipi Turístic Font: Pla d estratègies econòmiques a Figueres; Institut Cerdà; Ajuntament de Figueres Zones de desenvolupament econòmic. Font: Pla d estratègies econòmiques a Figueres; Institut Cerdà Taller 7