LA TEMPESTA DE MALLORCA EL 4 D OCTUBRE DE 2007

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA TEMPESTA DE MALLORCA EL 4 D OCTUBRE DE 2007"

Jaime Suárez Soto
hace 6 años
Vistas:

1 LA TEMPESTA DE MALLORCA EL 4 D OCTUBRE DE 2007 Climatologia de les Situacions de Risc Professora: Mª Carmen Llasat Geografia 2009/10 Sonia Aguilar Vallespir Marta Martí Llobet

2 Índex 1. Resum dels fets 2. Introducció 3. Impactes i Ressò 4. El fenomen 5. Cronologia dels fets 6. Anàlisi de la situació meteorològica 7. Anàlisi termodinàmic 8. Conclusions

3 1. Resum dels Fets Tarda del 4 d'octubre de 2007(sobre les 17:20 hores) Virulenta tempesta a través de l illa de Mallorca Fortes pluges de fins a 40l/m 2 en 10 minuts. Formació de tornados d intensitat F2-F3 localitzats a la ciutat de Palma El fenomen va ser un sistema ciclònic mesoescalar Es va formar al mar i es va anar desplaçant cap al nordest amb una velocitat del vent de 80Km/h La capital de Palma va ser el lloc més afectat per la tempesta amb forts danys materials degut als vents.

4 2. Introducció 3650Km 2 Clima Mediterrani: Bon temps a l estiu / Tardor amb fortes pluges torrencials. Sistemes de convecció circulars freqüents.

3. Impactes i Ressò Fortes destrosses materials: Arbres caiguts,

d'euros) Ferits, una víctima mortal Vincles sobre la tempesta:

5 3. Impactes i Ressò Fortes destrosses materials: Arbres caiguts, murs derruïts, instal lacions industrials afectades, abastiment d electricitat.. Interrupcions socials Grans pèrdues econòmiques (10 milions d'euros) Ferits, una víctima mortal Vincles sobre la tempesta:

Una línia de turbonada pot produir forts vents i precipitacions Tempesta supercel lular (Gran tempesta que

6 4. El Fenomen Tempesta en línia turbonada (squall line): Formada per diverses tempestes juntes i alineades. Es forma entre un front fred i un front calent. Una línia de turbonada pot produir forts vents i precipitacions Tempesta supercel lular (Gran tempesta que pot durar hores i donar lloc a la formació de tornados El vent tingué un component horitzontal dominant, amb velocitats superiors als 100kM/h. Shelf Cloud o núvol frontal

7 5. Cronologia dels fets 4 d octubre de 2007.La tempesta es va formar a últimes hores de la matinada en front de les costes d Almeria i Murcia La tempesta més intensa sobre el mar del sud de Murcia, Durant un parell d hores el sistema es va moure de forma estirada cap a l'est. Cap a les 13 hores, el sistema reprèn el seu rumb N-NE, i s accelera el moviment. Imatge radar nacional de las 11:00 UTC (13 hora local) Font: Ministeri del Medi Ambient

5. Cronologia dels fets Entre les 15:00 i les 16:20 hora local, a l'aeroport d'eivissa es van produir fortes tempestes i xàfecs que van arribar fins i tot a reduir la visibilitat per sota dels 1000

8 5. Cronologia dels fets Entre les 15:00 i les 16:20 hora local, a l'aeroport d'eivissa es van produir fortes tempestes i xàfecs que van arribar fins i tot a reduir la visibilitat per sota dels 1000 metres, acompanyats de ràfegues de vent de fins a 80Km/h. En el seu moviment cap a l'illa de Mallorca, es veu l'estructura de la línia de turbonada en forma d'arc que es dirigeix cap a l'illa de Mallorca. Imatge radar nacional de las 15:00 UTC ( Font: Ministeri del Medi Ambient)

A partir de les 19 hores, el sistema canvia lleugerament de rumb per desplaçar-se cap al nord.

9 5.Cronologia dels fets Entre les 17:30 i 18:30, creua de S-SW a NNE de l'illa de Mallorca mostrant-se com una gran tempesta acompanyada per una forta foscor. Cap a les 19 hores passà tocant Menorca per l'oest. A partir de les 19 hores, el sistema canvia lleugerament de rumb per desplaçar-se cap al nord. Finalment, la tempesta, després de 12 hores de vida, desapareix sobre les 22 hores en front les costes del nord de Catalunya i el Sud de França.

10 6. Anàlisis de la situació meteorològica Font: INM A 500HPA el 04/10/2007 a les 12 Z

13 Imatges Radar Infraroig

14 Mapes de Reflectivitat

15 7. Anàlisis Termodinàmic

16 8. Conclusions La informació del radar demostra l organització lineal del sistema de convecció. Trobem un estrat d aire Africà càlid a nivells relativament baixos que envaeix l aire més fred i humit mediterrani just a sobre de la superfície. Això es reflexa a Palma, marcat amb una forta inversió en nivells baixos. Un cop la tempesta es va desenvolupar en el sector càlid, Km davant del front fred, va trobar condicions favorables per arribar a tenir una estructura de línia de turbonada. Les imatges de radar així com les del satèl lit, mostren que la frontera més occidental de l estructura lineal interactua amb l orogènia de Mallorca. L utilitat dels radiosondatges han resultat fortament valuosos, encara que no conclusiu per a l avaluació del potencial del tornado, mostrant tendències clarament favorables dels principals paràmetres de convecció.

17 Agraïments Cels Garcia Mercedes Laita Miquel Grimalt Grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears. Romualdo Romero Albert Saragossa

18 Bibliografia C. Ramis, R. Romero & V. Homar. Natural Hazards and Earth System Sciences: The severe thunderstorm of 4 October 2007 in Mallorca: anobservational study. Group of Meteorology, Departament de F ısica, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, Revista Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 9, , EUMET. Convection with Tornado over Palma de Mallorca Ramis, C. & Jansa, A.. Condiciones meteorológicas simultáneas a la aparición de oscilaciones del nivel del mar de amplitud extraordinaria en el Mediterráneo occidental., Rev. Geof ısica, 39,35 42, è congrés Hispano-portuguès de geodèsia i geofísica. Densidad de probabilidad espaciotemporal de génesis de huracanes Mediterráneos según un índice tropical empírico.sevilla 2006 Fonts electròniques: EUMETSAT. 1/05/10: NOAA. 4/05/10: Universitat de Wyoming 5/05/10: Wetterzentrale 5/05/10:

19 Gràcies!

Documentos relacionados

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de