LES INSCULTURES DEL MONTBAIG. Microcosmos megalític?

Transcripción

1 LES INSCULTURES DEL MONTBAIG. Microcosmos megalític? Xavier Sánchez Estudiós 1. Introducció. En els darrers anys, s'han localitzat una gran quantitat d'inscultures -majoritàriament, en forma de cassoletesrealitzades en afloraments rocallosos de llicorelles a la muntanya del Montbaig, també coneguda com Sant Ramon pel fet que des del s. XIX al seu cim existeix l'ermita d'aquest sant. Algunes d'aquestes inscultures tenen formes majoritàriament rodones amb acabament esfèric (d'aquí el nom de cassoletes), però també hi han que tenen formen quadrangular, rectangular i cònica. I en algun cas, amb connexió amb reguerons. Al cim de la muntanya del Montbaig -o serrat del Montbaig, segons algunes cartografies- amb 295 m d'alçada, conflueixen els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. I les inscultures localitzades es troben als termes de Sant Boi i Viladecans. També s'ha localitzat una inscultura d'aquest tipus en el cim del Mas Ratés a Viladecans, a la serra de Miramar, en un territori també dominat geològicament per la presència de la llicorella. Cal dir que la presència humana al Montbaig està demostrada des de l'època dels ibers per la gran quantitat de restes ceràmics localitzats 5, encara que no s'ha localitzat el jaciment pròpiament dit a pesar de les excavacions realitzades. Molt probablement, la construcció de l'ermita de Sant Ramon a finals del s. XIX, i especialment, l'ús intensiu de la muntanya sobretot al s. XVIII per la plantació de la vinya ha fet desaparèixer els elements necessaris per localitzar els jaciments. La datació d'aquestes inscultures és del tot incerta. Només es pot aplicar l'analogia amb altres restes trobades a Catalunya, especialment al Pirineu, a l'alt Empordà, al Vallés o a les Gavarres , i que han estat datades en l'època del Calcolític com elements per a un ús ritual o religiós. Cal dir, que la tipologia d'aquestes inscultures és similar a la de la Pedra de Collserola, essent aquest reconegut monument megalític una de les referències més properes, però com veurem més endavant al Baix Llobregat trobem altres restes clarament del Calcolític i altres per acabar de datar que demostren que el Baix Llobregat també podria haver viscut una etapa megalítica com altres racons de Catalunya. A Sant Boi, l'any 2008, fruit d'unes obres d'urbanització al Camí del Llor (molt a prop d'un important jaciment de restes ibèriques i romanes), es va localitzar -i salvar in extremis- una gran roca, trencada en dues parts, en forma de menhir 11. Les obres van malmetre l'entorn de la troballa que hagués aportat més informació científica i només s'ha pogut emmagatzemar aquest possible menhir al Museu de Sant Boi. Tot plegat, amb les inscultures del Montbaig i el menhir del camí de Llor i si es pogués aprofundir arqueològicament, donaríem un pas de gegant en saber que tenim un passat prehistòric a Sant Boi que fins ara no s'havia detectat. També existeix la teoria de que les inscultures trobades al Montbaig, especialment les del cantó de Viladecans, estiguin relacionades en la construcció de les cabanes dels ibers i que hagessin servit per col locar troncs per subjectar el sostre d'aquestes cabanes. En tot cas, el misteri està ben servit i el conjunt és prou notable com per posar la muntanya del Montbaig i al Baix Llobregat en el mapa dels possibles monuments megalítics de Catalunya fruit d'una investigació arqueològica més profunda. L'objectiu d'aquest treball és llançar el repte perquè el reculli bons investigadors perquè s'inicii un estudi científic més acurat i les institucions pertinents impulsin una preservació legal d'aquests conjunts.

2 2. La ubicació dels conjunts d'inscultures del Montbaig. El Montbaig és una muntanya amb molta força com a protuberància orogràfica, fet que li dona una gran personalitat; el seu perfil retallat a l'horitzó del Delta del Llobregat l'acaba diferenciant de les altres muntanyes colindants (SANS, J) 2. El mateix passa amb la majestuosa i propera muntanya del Montpedrós. Els materials que afloren al Montbaig són unes roques llicorelles, pissarres i filites que provenen d'antigues roques sedimentàries de gra fi o argiloses. L'aspecte d'aquestes llicorelles és força homogeni en tota la muntanya, amb coloracions grises i ferruginoses. La roca adquireix un aspecte fullat i, sovint amb to satinat sobre les superfícies (CERVELLÓ, J.M.) 2. Bona part de les inscultures del Montbaig estan situades en rocams de llicorelles que han aflorat a la superfície de la muntanya per una llarga història de deformacions, on la foliació metamòrfica ha permès que la ma de l'home pogués crear-les en veritables taules de roca foliada. Altres estan ubicades en gran llosses de llicorella que ja no estan, probablement, ubicades en el seu lloc d'extracció 9. En la següent ortofotografia (amb data del 15 de novembre de 2002), extreta del Google Earth, he ubicat els conjunts d'inscultures que fins el 2010 he localitzat al Montbaig. Les inscultures estan senyalitzades amb un punt groc amb un número de referència que ens servirà posteriorment per presentar una relació de les mateixes. També està senyalat amb una línia discontínua de color vermell -sense gran precisió- la concentració de restes ceràmics d'època ibèrica que encara són visibles en la superfície. Així mateix s'indica els noms dels camins, els sectors residencials de muntanya de Sant Boi i la ubicació de l'ermita de Sant Ramon. Fig. 1. Ortofotografia de l'institut Cartografia de Catalunya (15 de novembre de 2007) 101

3 3. Relació dels conjunts d'inscultures 3.1. Conjunts d'inscultures núm. 1, 2, 3 i 4 Aquests conjunts d'incultures estan ubicades en el vessant sud del Montbaig (Fig. 2, 3, 4, 5, 6 i 7), en el terme municipal de Viladecans, presenten tot un seguit de característiques comunes: Totes tenen formen rectangulars o quadrangulars i no la circular de les típiques cassoletes que han estat relacionandes amb l'art megalític. A diferència de les altres inscultures del Montbaig, estan ubicades en les parts planes dels afloraments rocallosos de llicorella sense inclinacions i sense restes de reguerons. Les seves orientacions son totes en direcció al sud. Totes estan envoltades d'abundants restes superficials de ceràmica ibèrica. A excepció del conjunt núm. 4, la resta estan ubicades als cantons d'un sender. D'acord amb aquestes característiques, l'arqueòleg Josep Maria Solias (2010) em va fer el següent comentari en el meu bloc el marge : que aquestes inscultures van ser identificades com a forats per a encastar-hi pals per aguantar cabanes de fusta d'època ibèrica en una tesi que es va fer fa anys sobre el poblament ibèric i romà del Baix Llobregat 9. Per tant, és molt probable que aquestes inscultures no es pugin relacionar amb un ús de ritual o religiós; i per tant, estarien davant de la possibilitat que el vessant sud del Montbaig, al cantó de Viladecans, hagués estat el jaciment del lloc on s'ubicava el nucli -o un dels nuclis- de població ibèrica al Montbaig. Fig. 2. Conjunt d'incultures núm. 2 format per dos afloraments rocallosos amb acabament pla a la superfície. Fotografia realitzada l'any 2006 amb motiu de la inspecció realitzada per l'arqueòleg Juanjo Esteban del Museu de Sant Boi. Foto: Xavier Sánchez.

4 Fig. 3. Detall de la inscultura més gran del conjunt núm. 2. La forma original era quadrangular amb una incisió lateral. (2006) Foto Xavier Sánchez. Fig. 4. Detall de la inscultura més petita del conjunt núm. 2. (2006). Foto: Xavier Sánchez. Fig. 5. Conjunt núm. 3. Al fons, conjunt núm

5 (2006). Foto: Xavier Sánchez. Fig. 6. Detall de la inscultura del conjunt núm. 3. (2006). Foto: Xavier Sánchez. Fig. 7. Situació del conjunt núm. 4 en relació a la pista forestal del camí de bombers que puja des de Sales (Viladecans). (2006). Foto: Xavier Sánchez Conjunt d'inscultures núm. 6 Aquests conjunts d'incultures estan ubicades en la carena oest del Montbaig, molt a prop de la cruïlla de la pista forestal Camí del Cordal amb el sender del Parc Forestal del Montbaig que connecta amb l'estadi d'atletisme Constantí Miranda ubicat al barri de Camps Blancs de Sant Boi. Es tracta de dos llosses de grans dimensions (Fig. 8, 9 i 10). Una presenta en la seva superfície visible tot un conjunt de petites cassoletes (Fig. 8); i l'altra, la més gran, presenta restes més desdibuixats, però amb talls laterals amb corba ben treballats. Com a hipòtesi a investigar, aquestes llosses podrien formar part d'algun conjunt funerari tipus dolmen. A prop de les tres llosses, trobem un altre aflorament rocallós de llicorelles amb cassoletes petites que no superen els 10 cm de diàmetre.

6 Fig. 8. Llossa del conjunt núm. 6 de 1,40 m de llarg per 0,70m d'ampla. (2008). Foto Xavier Sánchez. Fig. 9. Llossa gran del conjunt núm. 6 de 2,5 m de llargada x 1 m d'amplada. (2008). Foto Xavier Sánchez. Fig. 10. Aflorament rocallós del conjunt núm. 6 amb cassoletes a la seva superfície. (2008). Foto Xavier Sánchez Conjunt d'inscultura núm. 7 Es tracta d'una de les inscultures més curioses per la seva forma cònica (Fig. 11), ja que, a l'igual que les incultures rectangulars i quadrangulars trobades al Montbaig, aquest estudiós no ha sabut trobar altres paral lelismes a la resta de Catalunya. Però a diferència dels conjunts núm. 1, 2, 3 i 4, crec que no seria agosarat relacionar-la amb un ús de ritual o religiós del Cacolític al Bronze final com la resta de les típiques cassoletes relacionades amb aquesta època. La forma cònica d'aquesta inscultura amb prop de 30 cm de diàmetre podria haver permet encaixar un tipus d'urnes funeràries de ceràmica de l'edat del bronze final, similars a les localitzades a la Necròpolis de la Bòbila Roca de Palleja i que tenen un diàmetre màxim de 305 mm (Ref , i MAC Barcelona)

7 Aquesta inscultura es troba en un aflorament rocallós que hi ha sota una agradable alzina, al costat mateix del sender que enllaça la cruïlla de les pistes forestals del camí vell de Sant Ramon i del camí de l'ermita amb la darrera corba d'aquesta camí abans d'arribar a l'aparcament públic del cim del Montbaig. Fig. 11. Inscultura de cassoleta cònica del conjunt núm. 7. (2006). Foto Xavier Sánchez Conjunt d'inscultures núm. 8 Aquesta és la inscultura que presenta una de les majors cassoletes que hi ha al Montbaig (quasi 50 cm en la part més àmplia d'una el lipsi). Es tracta d'un túmul (Fig. 12) format per un aflorament rocallós que forma una mena de taula amb una inscultura més gran al centre que presenta la connexió amb diversos reguerons connectats a altres cassoletes més petites i amb un regueró més profund que permet vessar els fluxos que s'aboquin. En la meva modesta opinió, és tracta de les incultures més fotogèniques del Montbaig. La seva conservació és extraordinària perquè fins l'any 2005 havia estat absolutament coberta de sediments i restes vegetals; uns treballs d'aclarida forestal van permetre la seva localització, així com restes del veritable antic camí vell de Sant Ramon que amb els temps ha perdut el seu ús. Es troba molt a prop del conjunt núm. 7 i també es troba al costat mateix del sender que enllaça la cruïlla de les pistes forestals del camí vell de Sant Ramon i del camí de l'ermita amb la darrera corba d'aquesta camí abans d'arribar a l'aparcament públic del cim del Montbaig.

8 Fig. 12. Conjunt núm. 8 d'inscultures. (2008). Foto: Xavier Sánchez Conjunt d'inscultures núm. 9. Aquest conjunt el formen l'anomenada Roca dels Canons i una llossa amb una gran cassoleta i regueró. La Roca dels Canons és un autèntic microcosmos de cassoletes 10 amb diàmetres de mides molt diverses (Fig. 13, 14 i 15) però que no superen la gran majoria els 10 cm de diàmetre. Aquest gran aflorament rocallós, està situat entre les cruïlles dels carres Canons i Segre i l'inici del Camí Vell de Sant Ramon, al costat d'un conjunt d'antenes de comunicacions. La llossa aïllada, que presenta una cassoleta d'uns 30 cm de diàmetre (Fig. 17) amb un regueró, es troba al altre cantó del camí que passa al costat de la Roca dels Canons. L'orientació d'aquest conjunt és en direcció al nord i té una visibilitat extraordinària molt estratègica: en un primer terme en direcció nord, la Muntanyeta (un petit turó que ha quedat en mig del nucli de Sant Boi, actualment un parc metropolità); en segon terme, el Puig del Castell també de Sant Boi i en tercer terme, Collserola i Montjuïc (Fig. 16); en direcció est, el Delta del Llobregat i el mar; i en direcció oest, l'imponent Montpedrós. Curiosament, molts d'aquests enclavaments han tinguts vestigis o jaciments de nuclis de població ibèrica. 104

9 Fig. 13. La cassoleta més gran del conjunt núm. 9 de la Roca dels Canons. (2010). Foto: Xavier Sánchez Fig. 14. Detall de cassoletes més petites del conjunt núm. 9. (2010). Foto: Xavier Sánchez

10 Fig. 15. Conjunt de petites cassoletes de la Roca dels Canons. (2010). Foto: Xavier Sánchez Fig. 16. Visió panoràmica en direcció nord des de la Roca dels Canons, amb la visió directa al Puig del Castell i Montjuïc. (2010). Foto: Xavier Sánchez. 105

11 Fig. 17. Llossa amb inscultures, propera a la Roca dels Canons. (2010). Foto: Xavier Sánchez 4. Altres inscultures del Baix Llobregat i del Barcelonès Pel que fa a restes arqueològiques documentades d'inscultures al Baix Llobregat de possible origen megalític, les més interessants corresponen als petroglifos localitzats a prop de la Torratxa del Montpedrós i el Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts 3. I les úniques similituds localitzades per aquest estudiós en l'àmbit de les cassoletes les trobem al Baix Llobregat en el conjunt d'inscultures localitzat al fondo de Sant Martí de Corbera de Llobregat, on es va localitzar una pedra amb incisions, una altre llossa amb cassoletes i reguerons interconnectades radialment (avui dipositada a l'ajuntament de Corbera) i un altre aflorament rocallós de gresos amb un conjunt important de cassoletes 7. Una altre similitud propera seria la Pedra de Collserola, situada al costat del camí del coll de la Vinassa 13 ; una de granit amb un conjunt de cassoletes a la seva part superior i que ha estat acceptada científicament con unes restes megalítiques del Calcolític 8. Aquest estudiós també ha trobat un aflorament rocallós de llicorella amb una cassoleta de 10 cm de diàmetre al cim del Mas Ratés de la Serra de Miramar, al terme de Viladecans. 5. Conclusions Les inscultures quadrangulars i rectangulars situades en el cantó sud del Montbaig, en el terme de Viladecans, podrien tenir un origen en l'època dels ibèrs. Les altres inscultures en formes de cassoletes situades en el cantó nord del Montbaig, en el terme de Sant Boi, podrien tenir el seu origen en el Calcolìtic ateses les gran similituds amb altres inscultures localitzades i investigades a Catalunya. Urgeix un estudi científic i arqueològic acurat d'aquest valuós conjunt d'inscultures del Montbaig,

12 pràcticament desconegudes. Un cop finalitzi aquest estudi, caldrà establir els elements legals i materials per a la seva preservació, atesa l'alta freqüentació ciutadana del Parc Forestal del Montbaig. Des del Museu de Sant Boi i del servei de Patrimoni de l'ajuntament de Viladecans, es podria iniciar una visita guiada per aquest conjunt per tal de divulgar els seus possibles valors històrics i arqueològics. 6. Bibliografia 1. DD. AA. La prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'excavacions arqueològiques, Centre d'estudis Beguetans CEB, Col lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'arqueologia del Garraf-Ordal CIPAG, Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat, DD. AA. Les nostres muntanyes. Montbaig, Montpedrós, Serra de Miramar, Serra de les Ferreres, Valls de Sant Climent, Costa Fustera, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, TECFA GROUP, DD. AA. Montpedrós Rock Art, DD. AA. Reflexions sobre els gravats rupestres prehistòrics de Catalunya: el cas de l'alt Empordà, Cypsela, núm. 12 (1998) p DD. AA. Història de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, DD. AA. Els gravats rupestres de Catalunya. Una aproximació al seu estudi, Espacio, Tiempo y Forma, S. I. Prehistoria y Arqueologia, t. 2 (1989) p GUILLEUMAS, A. Testimonis del poblament antic de Corbera de Llobregat, Muntanya, núm. 819 (1998) p MAÑÉ, A. Una pedra amb inscultures prehistòriques a Collserola (Barcelonès), Vèrtex, núms. 109 (gener-febrer 1986) i 113 (setembre-octubre 1986). 9. SÁNCHEZ, X. Megalitisme a Sant Boi? Sant Boi de Llobregat, SÁNCHEZ, X. La Roca dels Canons. Microcosmos megalític? Sant Boi de Llobregat, SÁNCHEZ, X. Un menhir a Sant Boi? Sant Boi de Llobregat, TARRÚS. J. Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context, Notes, núm. 26 (2011) p VIVES, J.M. De Gràcia al Tibidabo. Un viatge en el temps: resseguint camins històrics de fa 100 anys, Muntanya, núm. 881 (2009) p