TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES

Documentos relacionados
TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES. Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol.

Títol: ago 24-8:56 (pàgina 1 de 10)

El nostre projecte: Les plantes. Els viatgers tafaners

Tema 3: Les plantes i els fongs

El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

L'HORT. Títol: PORTADA (pàgina 1 de 21) Les plantes. Matèria: MEDI NATURAL Nivell educatiu: CICLE INICIAL Tutora: Elisabeth Febrer i Claveras

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

QUADERN DE L ALUMNE (segon cicle)

Tema 2: Els éssers vius

LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera:

TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17

DOSSIER D ESTIU DE NATURALS. 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta):

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Què són les cèl lules?

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES

Tema 5: Els ecosistemes

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES

1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals:

El cicle del carboni

TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

CEIP Jaume Balmes. 4rt A ELS ARBRES DEL NOSTRE COL LEGI

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

ALIMENTS I NUTRIENTS

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Institut Domènech i Montaner. Reus (Baix Camp) - Seminari de Biologia. Dossier de treball del tema 9: Joan Nievas - Darrera modificació: 18/01/2017

Les plantes UNITAT. SABRÀS: Per què les plantes són éssers vius. Quines són les seves parts. Com s alimenten les plantes. Què en saps?

Tema 5: El sistema solar i l univers

Els cicles biològics

TEMA 11 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Reaccions redox i metabolisme cel lular

TEMA 9 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE NUTRICICIÓ

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Les plantes SABER SABER FER. Fer una clau per classificar fulles. Estudi de la influència de la llum en el creixement de llavors.

Introducció a l energia

UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra:

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

Dossier d estiu de Medi natural, social i cultural. 4t d Educació Primària.

LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Tema 8: Les forces i les màquines

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

LA REPRODUCCIÓ HUMANA

LA CIÈNCIA I LA SALUD

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

ELS ECOSISTEMES. 5B. Curs 16/17

TEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

FITXA 1: Els éssers vius

L EDAT DELS ARBRES LA EDAD DE LOS ÁRBOLES. Les plantes tenen tres parts que són les arrels, la tija i les fulles.

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Fitxes de repàs UNITAT 4

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Tema 7: El relleu terrestre

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

WALL E, EVA i la planta dins la sabata

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS:

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ JUNY 2014 PART CIENTÍFIC MATEMÀTIC TÈCNICA APARTAT b1 MATEMÀTIQUES Durada: 1 hora

Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3)

PLÀNOL PER RESSEGUIR L'ITINERARI

Com aconsegueixen les plantes el seu aliment?

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

3. COM ES NODREIXEN LES PLANTES? MODEL CIENTÍFIC

PROJECTE DE LA GIRAFA

EL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ

LA PRUNA I EN GERD L HORT I LA PARADA FITXES DE PRODUCTES

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Les Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

L APARELL CIRCULATORI

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

UNITAT 1: LA CÈL.LULA

L APARELL CIRCULATORI

Perquè Teoria de Sistemes

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

LA BARDISSA. ARBUSTOS DE LA BARDISSA: (aquests són tots espinosos) L ESBARZER

MODELS D EXÀMENS PRIMER C

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

TREBALLEM LES PLANTES

Transcripción:

TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol. 1. Les parts de les plantes Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles. Algunes plantes tenen flors i fruits. Les flors només surten uns quants dies a l any. Després, es converteixen en fruits. Dins dels fruits hi ha les llavors. fruits flors fulles tija arrel

1.1. L'arrel L arrel és la part de la planta que creix sota terra. Subjecten la planta al sòl. Absorbeix l aigua i les substàncies minerals del sòl que li serviran per alimentar-se. Les arrels creixen cap el centre de la terra i poden tenir diverses formes: Arrel principal gruixuda de la qual en surten altres de més fines. Com l olivereta i la rosella. Moltes arrels fines de mida semblant. Com el porro i el blat. Arrels gruixudes que emmagatzemen aliments. Com la pastanaga i la remolatxa. 1.2. La tija Creix sobre el terra i sosté les fulles, les flors i els fruits. Distribueix l aliment per tota la planta. Acostumen a dividir en branques. Hi ha diferents tipus de tiges: les llenyoses i les herbàcies. Tiges llenyoses estan formades per fusta i són dures i rígides. Reben el nom de troncs i es troben en els arbres i els arbusts. o Els arbres tenen una tija llenyosa i gruixuda anomenada tronc. Les branques són dures i neixen a la part alta. Com la perera i l'alzina. o Els arbustos tenen la tija més curta que els arbres. Per això,les seves branques neixen de prop del terra.

Tiges herbàcies són flexibles, primes i de color verd. Es troben en les herbes com la rosella, julivert i camamilla. Tija Herbàcia Llenyosa Herbes curta llarga Arbustos Arbres 1.3. Les fulles Les fulles són les parts verdes de la planta que neixen de les branques. Estan formades pel pecíol i el limbe. El pecíol és la part per on la fulla s'uneix a la tija. El limbe és la part més ampla de la fulla i pot tenir formes molt variades. Els nervis són tubs prims per on circula l'aliment.

Hi ha plantes de fulla caduca perquè perden les fulles a la tardor i d'altres són de fulla perenne, perquè conserven les fulles verdes tot l'any. 2. Les plantes i les funcions vitals Les plantes de la mateixa manera que els animals i la resta d éssers vius, fan les tres funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. 2.1. La relació Les plantes tenen diferents maneres de relacionar-se, noten les condicions del medi on viuen, com ara la llum, la temperatura o la humitat, i s hi adapten. Podem observar que: Les fulles i les tiges s inclinen cap a la llum. Les arrels creixen cap a on hi ha aigua. Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna cosa les toca. Hi ha plantes enfiladisses que s enrotllen al voltant d altres plantes per créixer. Algunes plantes obren les seves flors durant el dia i altres durant la nit. Algunes intenten defensar-se dels seus depredadors amb espines. Les plantes carnívores, necessiten cridar l atenció dels insectes perquè s alimenten d ells. Per això, tenen flors vistoses i molt oloroses per atraure ls. 2.2. La nutrició Les plantes són capaces de fabricar l aliment que necessiten. Les plantes necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i la llum del sol.

2.2.1. L aigua i les sals minerals L'aigua és vital per a l'existència de les plantes. Les plantes aconsegueixen aigua quan plou o les reguen. L agafen per les arrels a través d uns pèls absorbents molt fins. Les plantes prenen aigua i sals minerals per l'arrel i formen la saba bruta. La saba bruta puja per l'arrel i per la tija a través d'uns conductes i arriba fins a les fulles. 2.2.2. El diòxid de carboni És un gas que forma part de l aire. Els éssers vius l expulsem en respirar i també es produeix sempre que es crema alguna cosa. Les plantes agafen diòxid de carboni per les fulles per elaborar el seu aliment. 2.2.3. La fotosíntesi El procés que fan servir les plantes per produir el seu aliment s anomena fotosíntesi i té lloc a les fulles. La saba bruta, puja des de l arrel fins a les fulles per la tija. Allà la saba bruta es combina amb el diòxid de carboni que les fulles han captat de l aire i es transforma en saba elaborada que és l aliment de les plantes. L'energia que necessita la planta per fer aquest procés l'agafa de la llum del sol. 6

2.3. La reproducció Reproducció sexual, quan les flors tenen una part masculina i una de femenina i formen les llavors que quan cauen a terra i troben una temperatura i una humitat adequades, germinen i donen lloc a una nova planta. Reproducció no sexual, quan es planta per mitjà d esqueixos, és a dir, branques que formen arrels, creixen i donen lloc a una altra planta. 8 2.3.1. La flor La flor és la part de la planta que conté els òrgans reproductors i es forma de diverses parts: 9 El calze. Està format per unes fulles verdes, anomenades sèpals que protegeixen la flor. La corol la. És la part més vistosa. Està formada per unes fulles de colors anomenades pètals. Els estams. Són els òrgans reproductors masculins de la flor.

El pistil. És l òrgan reproductor femení de la flor. 2.3.2. La pol linització La pol linització és el transport dels grans de pol len des dels estams d una flor fins al pistil d una altra. Aquest procés es fa mitjançant el vent o a través dels insectes. 2.3.3. El fruit i la llavor El fruit es forma a partir de la flor i conté les llavors. Els fruits poden ser: carnosos: són sucosos i a l interior contenen aigua. Per exemple: la taronja, el kiwi i l albergínia. secs: tenen poca aigua. Per exemple: les nous, els cacauets i els glans. Quan una llavor cau a terra i troba humitat germina i dóna lloc a una nova planta. 3. Què en sabem de les plantes? 3.1. L hàbitat de les plantes Els boscos, on hi ha diferents tipus de plantes com arbres, arbustos i herbes que hi creixen de manera espontània. 1 Els prats, on predominen les herbes. Els camps de conreu, on els pagesos conreen les plantes. Plantes cultivades en parcs i jardins. L hàbitat és el medi on viuen les plantes.

3.2. La importància de les plantes Les plantes són imprescindibles per a la vida. Produeixen l aliment i l oxigen que fan servir la resta dels éssers vius. Tenen altres funcions: Aliments per a les persones i els animals herbívors. Refugi o habitatge per molts animals del bosc. Obtenció de primeres matèries com la fusta, medicaments, teixits, paper, etc. Per guarnir les cases, els carrers... 4. Algunes plantes a Catalunya Segons les condicions del clima, de la terra, etc. hi ha un tipus de plantes o unes altres. L alzina la podem trobar normalment a les planes i a les muntanyes. La farigola es troba a llocs assolellats i secs de les muntanyes. El pi forma grans pinedes i les podem trobar a tot el nostre territori. El narcís és una planta que viu als prats de les muntanyes.