2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

Documentos relacionados
Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint

TEORÍA EL ARTE GRIEGO (VI): FIDIAS Y EL PARTENÓN

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Tema central: L HOME bellesa ideal del cos humà i i moviment. Materials: - marbre policromat - bronze

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES

1. INTRODUCCIÓN. LOS ÓRDENES 2.- EL TEMPLO GRIEGO: EL PARTENÓN 3.-LA ESCULTURA. LOS GRANDES MAESTROS DE 4.- EL PERIODO HELENÍSTICO

ARTE GRIEGO. 3. Anna Blasco Rovira. Dpto. de Geografía e Historia

De la filosofía al arte griego clásico

EL MUNDO GRIEGO. Cícladas LAMINA - I - ASIA MENOR CRONOLOGÍA DE LA EDAD ANTIGUA CRETA CRONOLOGÍA GRIEGA TRACIA

De la filosofía al arte griego clásico

Nivell: 1r d ESO. Curs

FIDIAS ( A.C.)

HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA

El Arte Clásico. El Arte Griego Arquitectura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

Arte griego La arquitectura: periodos clásico y helenístico

Hermes amb Dionís infant

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica

2- HISTÒRIA DE GRÈCIA I ROMA. 2a - GRÈCIA

HCR: Història i cultura de les religions

Tema 2. La cultura griega

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

UNIDAD ACADÉMICA PROFESIONAL CHIMALHUACÁN

El Museo de Reproducciones prorroga la exposición sobre la Acrópolis hasta el 30 de junio


2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA

1. Localización. 2. Análisis formal. 3. Comentario

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. - original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

La Edad de Oro de Atenas

A) Situeu l obra en el temps. Context històric:

3.- ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA.

Arte griego en el periodo clásico medio (448 a.c.-400 a.c.)

Arquitectura griega. Los órdenes clásicos y principales tipologías arquitectónicas

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos?

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

2 EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA GRIEGA A) PERIODO ARCAICO: S. XII VI AC. PERIODO PREARCAICO : ac.

GRECIA ESTÁ AL SUR DE LA PENÍNSULA DE LOS BALCANES LA RODEAN LOS MARES EGEO Y JÓNICO LOS GRIEGOS LA LLAMABAN LA HÉLADE

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA

Repaso prueba Historia y Geografía. 3 básico. Christian Vargas.

ARTE GRIEGO EL PARTENON

Grecia. Primero de ESO. Cuarto tema del bloque de Historia. 1 José Manuel Roás Triviño

L ART GREC. PERÍODE ARCAIC (segles VII-V ac)

Tema 1 GRECIA, CREADORA DEL LENGUAJE CLÁSICO. PRINCIPALES MANIFESTACIONES

Districte universitari de Catalunya. Proves d accés a la Universitat Curs Grec. sèrie 1. Opció d examen

1. Arquitectura. Página 1. Recreación de la construcción del Partenón.

Guerrers de Riace. ( ac)

EL ARTE CLÁSICO: EL ARTE GRIEGO. La Arquitectura

Arte Griego. Arte griego 1

Santiago Vega Sombría

Diadumen. Policlet el vell ( ac) Cronologia: 430 ac Material: bronze (original), marbre (còpia) Dimensions: 1,95 m alt Estil: Grec clàssic

COMENTARIOS ICONOGRÁFICOS CLEOBIS Y BITÓN Bitón era hijo de Cidipe, sacerdotisa de Hera. En cierta ocasión que ésta iba de camino a un festival en

Comentarios de Historia del Arte. Arte griego. Francisco Bermejo. Profesor del IES Herrera.

ERECTÈON DOCUMENTACIÓ GENERAL

Districte Universitari de Catalunya

PANORAMA HISTÓRICO Y CULTURAL

3.- ESPACIO Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA.

GRECIA: GRAN CIRCUITO GRIEGO CON MYKONOS Y SANTORINI

El Arte Clásico. El Arte Griego Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA ACTIVITATS

AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR DE RODES LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.

CEDULARIO DE SALA PERMANENTE: PERSIA. El imperio persa

Una Historia con Arte

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

GRECIA ATENAS ANTIGUA ATENAS. 4 DÍAS - 1 COMIDA Salidas (1): Diarias

2.- ÉPOCA ARCAICA: LAS POLIS Y SU EXPANSIÓN.

Ciencias Sociales El Mundo Griego


GRAN CIRCUITO GRIEGO Y SANTORINI Días: 11 días

EL SIGLO DE PERICLES a. C.

2º Bachillerato. Tema 4. El arte griego

Arte Griego ARQUITECTURA

Norte: Variable. Sur: Mar Mediterráneo

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

BIOGRAFIA DE SOFOCLES

- WTC AVENIDA - Luis alberto de Herrera 1248, Of

ELS MITES DE LES CONSTEL LACIONS

Seminario y Viaje Grecia, cuna del mundo occidental

GRECIA CLÁSICA CON METEORA Visitando el teatro de Epidauro. Itinerario: ViajesBojorquez.com

Las guerras greco persas forman parte importante de lo que conforma la historia de Grecia.

A) La escultura arcaica.

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO Y DELFOS

GRECIA. -Por la riqueza extraordinaria de su arte y su cultura a partir del 900 a. C.

En cuanto al arte griego, éste destacará sobre todo en el campo de la escultura a pesar de que casi todo lo que nos ha llegado son copias romanas.

Les guerres mèdiques i la lliga de Delos

La civilización griega. Estrategias de comprensión de textos

GRECIA Temporada 01 Abril 2015 / 31 Octubre 2015

UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS

Paseo Habana 26, 4º, puerta Madrid. Tel.: /

Districte Universitari de Catalunya

PAU HISTORIA DEL ARTE

: O Á L arquitectura C E

Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma.

La civilización griega

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

Transcripción:

2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

Apol lo, el déu grec

Apol.lo vs. Dionís Apol.lo Belvedere, Leocares, 440 a.c. s. II Dionís s. VI a.c.

L heroi Temple de Zeus a Olimpia, Frontò oriental, Cursa entre Pèlops i Enòman (460 ac)

ENÒMAN Hybris (ὕβρις) (supèrbia, desmesura) ZEUS Némesis (Νέμεσις) Justicia divina PÈLOPS Aidos (Αἰδώς) (reverència, respecte)

L heroi com a model de comportament Perseu Bel.lerofont

L heroi com a exemple Aquil les Odisseu

Civilització = Vida urbana Grecs Orientals Hermes Belvedere, s. IV ac Judici de Paris, s. II

Herois contra monstres Perseu

Herois contra monstres Leónidas Efialtes 300, Zack Snyder (2006)

La disminució del concepte d humà Centaures Quiró Centauromàquia

La disminució del concepte d humà Sàtirs Pan

Les bases del pensament i religió gregues Els quatre conflictes Planta de la decoració del Partenó

La Gigantomàquia - Ordre / Caos - Tresor de Siphnos, Delfos, 525 a.c.

GRAN ALTAR DE ZEUS Commemoració de la 2ª victòria contra els Gàlates, c. 190 a.c.

GIGANTOMÀQUIA HÝBRIS i PARANOMÍA ORDRE / CAOS

Atena contra Alció

La Centauromàquia - Raó / Desmesura - Partenó, 447-32 ac

Olimpia

Temple de Zeus Olímpic, Libò d Elis, 470-456 a.c. ( 60 x 30 m.)

Frontó Occidental, Lluita entre Lapites i Centaures

Apol lo: ordre, raó, pensament racional Dionís: desmesura, emocions i instint La tragèdia neix de la tensió entre ambdós, però no son oposats

La Il.liomàquia - Grecs (oest) / Troians (est) - Tresor de Siphnos, Delfos, 525 ac

Hèracles i Busiris

L Amazonomàquia Grecs (Atenes) / Amazones (Perses) Mausoleu d Halicarnàs, 350 ac

El concepte de Bàrbar Amazones Perses

490 a.c. Batalla de Marató (Darius I) (7000/192) 480 a.c. - Termòpiles - Destrucció Acrópolis (Jerjes) - Batalla de Salamina 479 a.c, - Batalla de Platea - Jurament de Platea 478 a.c. - Lliga de Delos 461 a.c. - Pèricles líder del Partit Democràtic ( 429 a.c.). 454 a.c. - Arcontat de Pèricles i trasllat del tresor a Atenes 449 a.c. - Pau de Càl.lies (amb Artajerjes I, sense tractat)

Jurament de Platea del 479 ac. Agençament del turó i construcció de la plataforma 470-450 ac.

ATENA PÀRTENOS -12 m. d alçada (amb pedestal) - Estructura de fusta i bronze - Cost de 700 talents de plata (230 trirremes) - 44 talents d or (1100 kg.)

Atena Varvakeion

Escut de Patras Escut Strangfold Reconstrucció de l escut

La representació de la divinitat VATERGOTT Divinitat del Cap d Artemision, 460 ac Zeus d Olimpia, frontó oriental, 460 ac Asclepi, s. II ac.

Fídies i el nou paradigme de la representació divina Zeus olímpic, 430 a.c.

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai, escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai i escenografia

Creació d Adam a la Capilla Sixtina, Miquel Àngel, 1512

Verge de Montserrat, s. XII

Atena Pàrtenos (Varvakeion) 440 ac Posidó de Melos c. 180 a.c.

Déus no fidíacs Apol.lo Sauroktonos, Praxítel.les, 360 a.c. Hermes Belvedere, s. IV ac Dionís