A) Situeu l obra en el temps. Context històric:

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "A) Situeu l obra en el temps. Context històric:"

Transcripción

1 A) Situeu l obra en el temps. Context històric: Cronologia: L obra el Partenó de l Acròpoli d Atenes (Grècia) se situa entre el ac (tercer quart del sègle V ac) pertany a la època antiga en concret la Grècia clàssica. Context històric i cultural: Política: La civilització grega s organitzava en ciutats- Estat anomenades polis; tot i que eren independents formaven una unitat anomenada cultural, l Hèl.lade, al voltant del mar Egeu. Trobem dos models de ciutats- Estat: Atenes a l Àtica, amb un sistema democràtic, i Esparta al Peloponès, amb una oligarquia guerrera. Societat: Societat esclavista, amb una majoria de esclaus sense cap dret (ni a la vida), i una minoria d homes lliures amb tots els drets (que es dediquen a pensar, estudiar, fer política, etc), i en una situació intermèdia els metecs, que eren artesans o comerciants. Economia: La civilització grega es basava en l agricultura i la ramaderia (trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera). Els grecs van desenvolupar el comerç per tota la Mediterrània, van fundar colònies per tot el sud d Itàlia (la Magna Grècia), al Roine van fundar Marsella, i van arribar a l actual Catalunya, Rodes i Empúries fundades pels Foceus. Cultura: La seva cultura és antropocèntrica (l home és el centre de l univers i la mesura de totes coses) i es basa en la raó. Els grecs eren politeistes i van humanitzar els déus de l Olimp (la mitologia). Van desenvolupar un art basat en la bellesa, l harmonia i la proporció

2 B) Digueu a quin estil pertany l obra i enumereu QUATRE característiques formals o conceptuals de l escultura d estil grec clàssic El Partenó d Atenes pertany a l estil clàssic, al període del classicisme i és d orde dòric. Característiques de l escultura grega: 1. El cos humà n és el motiu principal 2. La idea de bellesa humana es basa en la proporció i l equilibri. 3. S imposa el naturalisme idealitzat. 4. La policromia que s ha perdut amb el temps. 5. Els material més usats són el bronze, la pedra i el marbre. C) Explica les característiques formals, compositives, tècniques i de suport: Anàlisi formal: És un temple. Els seus arquitectes són Ictinos i Cal.lícrates. Està construït amb marbre del Pentèlic i fusta. El sistema constructiu és d arquitravat. De dimensions grans, que superen la escala humana. Elements de suport: Construït a l Acròpoli, domina la ciutat la qual conté temples,tresors i muralles. Primer es va construir l estereòbat amb una sèrie d esglaons per les quatre bandes. L últim esglaó s anomena estilobat, amb el qual accedim al temple. Damunt l estilobat trobem una columna dòrica, que no te base i amb un fust molt gran. Són grans, fortes i directes. Les línies marquen els tambors, que van decorats amb estries o acanaladures. El capitell està compost per tres elements: el collarí (amb motllura còncava), l àbac i l equí (sense decoració). Elements sostinguts de entaulament clàssic. Format per: Arquitrau llis Fris (mètopes amb relleus, tríglids i línies verticals. Cornisa (sobresortida que protegeix la façana) - 2 -

3 Frontó (ple d escultures força malmeses, amb acroteris desaparegut i amb frontó a les dos bandes) Espai interior: El Partenó està construït seguint els preceptes de l orde dòric. Es tracta de un temple eclesiàstic amb vuit columnes a la façana principal i dos pòrtics hexàstils. Espai exterior: La seva planta rectangular sobresurt a l Acròpoli ja que és el edifici més monumental. Antigament estava pintat amb colors vius que es van anar perdent amb el temps. Tant les seves obertures com la seva situació i la seva orientació a l est estaven pensats per quan surtis el sol els reflexos fossin enlluernadors. La religió que es practicava estava pensada per fer-se a l aire lliure. La celebració més important era la processo de les Panatenees representada al fris. Al Partenó és més important l espai exterior que l interior. 1 Partenó 2 Antic temple d'atena 3 Erectèon 4 Estàtua d'atena Prómakhos 6 Temple de Nike Àptera 12 Altar d'atena - 3 -

4 D) Contingut i significat: Caràcter: religiós. Refinaments òptics: Ictinos i Cal.lícrates intenten arribar a la perfecció a través de diversos sistemes: Èntasi: Consisteix en aprimar les columnes pel centre i també a aprimar-les a mesura que pugen. Intercolumni: Les columnes dels extrems estan més separades i són més grans, així creen l efecte de que totes les columnes tenen la mateixa distancia i el mateix perfil. Inclinació: Construeixen les columnes cap a dintre així compensen la sensació que cauen cap afora. Curvatura a l entaulament i de l estereòbat. El segon aspecte a destacar és que el Partenó està profusament decorat amb escultures de Fídies i els seus deixebles. Actualment aquests 90 plafons es troben al British Museum. Al frontó oriental desataca el naixement de Atena, que és enlluernada pels primers raigs de sol. Al frontó occidental destaca la disputa de la deessa i Poseidó per la posició d Atenes. A les 92 mètopes hi havia escultures de alt relleu que representaven escenes del combats de la gigantomàquia, l amazonomàquia, i la centauromàquia. Representen la època d esplendor d Atenes. És molt important i simbòlic el fris de les pantenes a l interior. Encàrrec i recepció: Va ser un projecte impulsat per Péricles. El conjunt va ser dirigit per Fídies i s atribueix la obra a Ictinos i Cal.lícrates. Funcions: És un temple i per tant té una funció religiosa. És una ofrena monumental als deus com agraïment als seus favors. Il lustrativa de l època d esplendor,grandesa i plenitud,etc, que és la gran realització de la cultura grega

5 E) Definicions: Capitell: Element de suport. És la part superior de la columna i consta de l àbac, l equí i el collarí. Arquitrau: Element sostingut. Situat a la part inferior, forma part de l entaulament clàssic. Va situat entre el capitell i el fris. Tríglif: Placa adornada amb tres bandes o estries verticals, característic del fris dòric. Webgrafía: Fotografia de la planta del Partenó: ksg7ypm:&imgrefurl= is_5.ees.sco.png&w=555&h=312&ei=3glkuodan83nswa59icabw&zoom=1&iact= hc&vpx=2&vpy=264&dur=890&hovh=168&hovw=300&tx=236&ty=126&page=2&tb nh=148&tbnw=264&start=15&ndsp=21&ved=1t:429,r:15,s:0,i:126 Fotografia de l Acròpoli:

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2012 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Opció: Arts i humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de lʼalumne/a 1 2 3 4 5 6 7

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Història de l art Sèrie 1 Fase específica Opció: Arts i humanitats Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació Qualificació

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:

Más detalles

Comentarios de Historia del Arte. Arte griego. https://historiadelartebachillerato.wordpress.com/ Francisco Bermejo. Profesor del IES Herrera.

Comentarios de Historia del Arte. Arte griego. https://historiadelartebachillerato.wordpress.com/ Francisco Bermejo. Profesor del IES Herrera. COMENTARIO DEL PARTENÓN. 1. Identificación de la obra: Nos encontramos ante dos imágenes de un mismo edificio, en la primera contemplamos una fotografía de la fachada del edificio y en la otra la planta

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// ////////////////////////

//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// Índex 04 Introducció

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013 Història de l art Sèrie 3 Fase específica Opció: Arts i humanitats Qualificació Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Etiqueta identificadora

Más detalles

Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2015

Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2015 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Història de l art Sèrie 3 Fase específica Qualificació 1 Exercici 1 2 3 4 1 Exercici 2 2 3 4 1 Exercici 3 2 3 4 Suma de notes

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2011 Història de l art Sèrie 1 Fase específica Opció: Arts i Humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de l alumne/a 1 2 3 4 5 6 7

Más detalles

SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA FITXA DIDÀCTICA /

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana NOM: CURS: 2013-2014 6è E.P. L ús de l escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l edat antiga. L escriptura

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2010 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Opció: Arts i Humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de lʼalumne/a 1 2 3 4 5 6 7

Más detalles

Mapa de la cultura Etrusca

Mapa de la cultura Etrusca Cultura etrusca 1 Mapa de la cultura Etrusca 2 Arc de Volterra 3 Necròpolis etrusca. 4 Interior d una tomba etrusca 5 Sarcòfag d Els esposos 6 Detall 7 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

MAISON CARRÉE de NIMES

MAISON CARRÉE de NIMES MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS EXERCICI A: Imatge 1: La Ronda de nit. Rembrandt. 1641-1642. Imatge 2: Jeremías preveu la destrucció de Jerusalem. Rembrandt. 1630. Imatge 3: Dánae. Rembrandt.

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

L ANTIGA GRÈCIA. Per Montse Alsius. Formació hoplita. viquipedia

L ANTIGA GRÈCIA. Per Montse Alsius. Formació hoplita. viquipedia L ANTIGA GRÈCIA Formació hoplita viquipedia Per Montse Alsius L ANTIGA GRÈCIA: El lloc L ANTIGA GRÈCIA: El lloc LES CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Les caracterísiques especials del relleu, del clima i de

Más detalles

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda

Más detalles

ORIGE I HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA.

ORIGE I HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA. SESSIÓ TEÒRICA UD PILOTA VALENCIANA, EL RASPALL 2n ESO La pilota valenciana és un esport popular i tradicional de la nostra terra, que ha nascut i crescut a València des dels seus inicis fins avui, convertit

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011 La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011 Característiques generals de l abstracció Pintar ha de ser una entitat absoluta, sense relació amb els objectes

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA

2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA 2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA LA ACRÓPOLIS Desde el siglo VI a.c. los atenienses llamaron Acrópolis ( s, ciudad alta ) esa elevación de 156 m. para distinguirla de la ciudad baja ( donde

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Barem: / Baremo: L'alumne haurà de triar l'exercici A o l'exercici B. Exercici A. Les quatre preguntes tindran una valoració màxima de 2,5 punts cada una. EXERCICI A: Imatge 1: Palau Rucellai. Florència.

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

Unidad Fundamentos de la teoría de la Arquitectura.

Unidad Fundamentos de la teoría de la Arquitectura. Unidad 1 1. Fundamentos de la teoría de la Arquitectura. Objetivo: El estudiante analizará los fundamentos teóricos que dan sustento a la teoría de la arquitectura, con el fin de comprender su importancia

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

BLOC I CLASSICISME. - La Península Hel lènica o Balcànica, una zona de valls aïllades entre sí per muntanyes i de costes retallades.

BLOC I CLASSICISME. - La Península Hel lènica o Balcànica, una zona de valls aïllades entre sí per muntanyes i de costes retallades. BLOC I CLASSICISME CLASSICISME I GRÈCIA 1. L ESPAI CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL DE L ART GREC L espai cronològic: La civilització grega va sorgir al voltant del mar Egeu cap el tercer mil leni ac i

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Escola Anoia PRÀCTICA 1

Escola Anoia PRÀCTICA 1 PRÀCTICA 1 La figura de la dreta representa una premsa dedicada a l estampat d objectes diversos, que realitza un recorregut vertical d anada i tornada. La sortida del pistó neumàtic ha de tenir lloc quan

Más detalles

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials. PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços

Más detalles

metopas en rojo, los arquitrabes estaban decorados con trofeos militares, los múltiples monumentos y ofrendas a los pies del templo...

metopas en rojo, los arquitrabes estaban decorados con trofeos militares, los múltiples monumentos y ofrendas a los pies del templo... EL PARTENÓN Ictinos y Calícrates. 447-437 a. C. 30,88 x 69,50 m sobre el estilóbato. 10,43 m altura de una columna. Mármol del Pentélico (madera en las techumbres). Acrópolis de Atenas Localización. Es

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)

Más detalles

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius

Más detalles

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

Tema 3: EL ARTE GRIEGO

Tema 3: EL ARTE GRIEGO Tema 3: EL ARTE GRIEGO 1. INTRODUCCIÓN La civilización griega, que transcurre a lo largo de casi mil años, consgtuye la base de la cultura occidental ya que define la estégca clásica y le da fundamentación

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

FIDIAS ( A.C.)

FIDIAS ( A.C.) FIDIAS (498-432 A.C.) Fidias nació en Atenas, Grecia. Es considerado representante emblemático de la escultura griega. Sus trabajos más importantes y conocidos fueron realizados para formar parte del templo

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2016

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2016 Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 SÈRIE 1 Exercici 1. Opció A. Els primers freds, de Miquel Blay Esquema d anàlisi Espai cronològic, històric i cultural Cronologia: 1892. [S admet finals del

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

La civilización de la Grecia Antigua se desarrolla en un tiempo y un lugar concretos.

La civilización de la Grecia Antigua se desarrolla en un tiempo y un lugar concretos. La civilización de la Grecia Antigua se desarrolla en un tiempo y un lugar concretos. 1. Nombra los lugares que ocupó la civilización griega 2. Cómo llamaban los mismos griegos a su territorio? 3. Qué

Más detalles

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA DEFINICIÓ: La capacitat física que coneixem com a força permet a la persona crear una tensió muscular a fi de vèncer una oposició o una sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer,

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Índex Material didàctic - Parc del Laberint 1 Mitologia al Parc del Laberint 2 Itinerari

Más detalles

Fira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal

Fira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal La Bisbal d Empordà, vinculada principalment a l artesania de la ceràmica, és un dels centres capdavanters de Catalunya. Per aquest motiu, la Bisbal és

Más detalles

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org

Más detalles

ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN

ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN Casa Amèrica Catalunya. 3-7 de novembre del 2014 Dediquem a Juan Gelman l Altar de Morts 2014 El dilluns 3 de novembre, a les 20 hores, s inaugura a Casa Amèrica

Más detalles

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials:

Más detalles

Proposta museogràfica. 7 artistes recorden Pedrolo

Proposta museogràfica. 7 artistes recorden Pedrolo Proposta museogràfica 7 artistes recorden Pedrolo Justificació 7 artistes recorden Pedrolo és una exposició, que d una manera sensitiva, mostra al públic les diverses formes que 7 artistes contemporanis

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09 Cognoms i nom: Data: Núm. DNI / NIE: ÀMBIT SOCIAL 1. Imagineu-vos que empreneu un viatge per Europa. La ruta marcada que seguireu és la que trobeu al mapa inferior. En primer lloc, us caldrà saber quins

Más detalles

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...

Más detalles

1.1 - EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA

1.1 - EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA 1.1 - EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA El nom del país: Hèl lade i Grècia (Graii) Característiques generals: 1..- Situació geogràfica: - península balcànica, costes asiàtiques del mar Egeu, illes del mar Egeu

Más detalles

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA: Espai LÀBORA Barcelona Taller Entrevista de selecció per competències 8 de Juny 2015 Entitats promotores del Programa LÀBORA: Aspectes previs Professionals competents La selecció per competències Objectius

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )

Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg ) Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica

Más detalles

Dossier de recuperació Ciències Socials

Dossier de recuperació Ciències Socials Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1 La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria

Más detalles

Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca

Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca Pl. del Convent, 12-2a CP 46410 Tel: 961700050 Ext: 430-431 Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca Secció: Urbanisme Dates extremes: del 29 de maig al 8 de juliol de 1897 Procedència:

Más detalles

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA I ROMA

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA I ROMA 1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA I ROMA El nom del país: Hèl lade i Grècia (Graii) Característiques generals: 1..- Situació geogràfica: - península balcànica, costes asiàtiques del mar Egeu, illes del mar

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

La civilización griega

La civilización griega La civilización griega El tiempo y el espacio Los griegos vivían en la zona oriental del Mar Mediterráneo, concretamente en: - la península Balcánica - la costa occidental de Asia Menor - las islas del

Más detalles

V. L'Arquitectura característiques generals El naixement de l' urbanisme Els ordres arquitectònics el temple els santuaris

V. L'Arquitectura característiques generals El naixement de l' urbanisme Els ordres arquitectònics el temple els santuaris L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA. I. Marc geogràfic. II. Períodes Històric -Artístics a.) Prehel lènic. b.) Arcaic. c.) Clàssic. d.) Hel lenístic. III. Els precedents de la cultura grega: art cretense-micènic IV.

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

EL RENAIXEMENT El Renaixement és un moviment intel lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica

EL RENAIXEMENT El Renaixement és un moviment intel lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica EL RENAIXEMENT El Renaixement és un moviment intel lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina. Centra el seu interès en la recuperació dels

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música.

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. L any 2015 vam presentar l edició d un llibre excepcional 150 anys del ferrocarril de Tarragona Martorell (1865-2015, colofó dels diversos actes commemoratius

Más detalles

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6 Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m

Más detalles

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT - - ELS - Què són els mecanismes? Es poden definir com dispositius que reben una energia d entrada i a través d un sistema de transmissió i/o transformació del realitzen un treball. En els mecanismes podem

Más detalles