SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES

Transcripción

1 SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES

2 FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: Es0l: bizantí Tipologia: església Materials: maó i marbre recobert a l interior de mosaics Localització: Istanbul (antiga Constantinoble, Turquia) En el seu origen i malgrat les seves dimensions colossals, l antiga basílica cristiana estava situada al costat del palau imperial i de l hipòdrom. Aquesta ubicació evidencia el control que, en època de Justinià, el poder civil exercia sobre el religiós.

3 DESCRIPCIÓ FORMAL La basílica de Santa Sofia destaca per la gran cúpula central que se sosté ajudada per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i el color vermell del maó aporta una visió sòbria del temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns. A l interior, la basílica de Santa Sofia presenta una planta basilical de tres naus. En una fase inicial de l edifici constava, a més, d un atri d entrada o nàrtex, i un iconòstasi, lloc on es col locaven les icones, que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels. Al centre d aquesta nau hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s'aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d altura.

4 DESCRIPCIÓ FORMAL Per repartir encara més l enorme pressió i el pes de la cúpula, es disposen dues semicúpules als dos extrems de l eix longitudinal, aguantades per pilars i exedres (espais de planta semicircular) obertes a ambdós costats de le semicúpules. En alçat, les naus laterals mostren dos pisos d arcades superposades, i el pis superior funciona com una tribuna des d on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. La llum aconsegueix penetrar a l interior gràcies al gran nombre d obertures que hi ha als murs que no tenen una funció de suport-, i a les 40 finestres radials del tambor que dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la volta celeste, que simbolitza l enorme cúpula. Dins la immensa sala que forma la nau central cada element decoratiu estava pensat per fer més viva la llum que entra per les finestres i per potenciar la sensació d irrealitat que la va fer famosa. El paviment original, per exemple, era de mosaics i de marbres policromats; els murs, les columnes i els capitells estaven coberts amb lloses de marbre. Quan hi incidia la llum, especialment en els mosaics, es produïa un efecte de reflexió excepcional.

5 ESTIL La basílica de Santa Sofia respon a l edat d or de l art bizane i constitueix el testimoni més magnífic de la seva arquitectura. Avui dia el que crida més l atenció d aquest edifici arquitravat i voltat és la cúpula i les empremtes de les influències posteriors del cris0anisme ortodox i de l Islam. Se la considera la síntesi de la tradició clàssica grecollatina i la tradició constructiva de l Àsia Menor. Així, la planta basilical rectangular, el suport sobre uns pilars principals i la gran escala del conjunt remeten a l arquitectura voltada erigida durant l Imperi Romà; en canvi, l espai central de cúpula porta directament a les cobertes corbes de l Àsia Menor. A Santa Sofia es va usar, per primer cop, el sistema de petxines a escala monumental. Des d aleshores es convertí en característica fonamental de l arquitectura bizantina i més endavant de l arquitectura occidental.

6 INTERPRETACIÓ con8ngut i significació Aquesta basílica va ser construïda sobre les restes d un temple del segle IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina. Justinià, al segle VI, per mostrar el seu poder, i en el marc d una política de reconstrucció de la capital, va aixecar de nou aquest temple i també el consagrà a la Saviesa Divina. Per erigir aquesta ostra excepcional del poder de l imperi teocràtic no va confiar en mestres d obra tradicionals, sinó que va buscar dos teòrics de la llei de la Jsica Antemi de Tral les i Isidor de Milet- i no hi va esca0mar ni diners ni recursos. Segons Procopi, historiador bizantí, l emperador aconseguí que aquesta església es convertís en un producte inusitat de bellesa, superior a la capacitat d aquell qui la contempla, que en queda meravellat; i superior a tot el que pugui imaginar qui en sent parlar en un lloc llunyà.

7 INTERPRETACIÓ funció La basílica de Santa Sofia té una funció religiosa. És un lloc d oració i, al llarg de la història, ha passat a ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic. Avui dia, sota la concepció de museu, és considerada un punt de culte per aquestes dues religions. Extret de: LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009