MAISON CARRÉE de NIMES
|
|
- Cristina Farías Rodríguez
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 MAISON CARRÉE de NIMES
2 Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)
3 Introducció La Maison Carrée, extraordinàriament ben conservada, és un temple edificat en honor d August a Nimes (França) seguint la política d aquest emperador d unificar l Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. De planta rectangular, aquest temple mostra influències gregues a la columnata reinterpretada a l estil romà- i a la planta, i etrusques a l alt pòdium que el separa de qui s hi acosta. L única perspectiva vàlida per contemplar-lo és la frontal.
4 Anàlisi formal Elements de suport i suportats La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel la, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu en favor d aquests (excepte al pòrtic de l entrada, en què les columnes sí que sostenen l entaulament) Espai exterior i interior La forma tradicional dels temples romans fou respectada a la Maison Carrée que, no obstant això, va incorporar algunes característiques pròpies dels temples grecs. A diferència d'aquests, que cercaven la proximitat amb l home, els temples romans s aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven molt per sobre de qualsevol persona que s hi apropés. La Maison Carrée és un temple hexàstil és a dir, amb un pòrtic de sis columnes de planta rectangular.
5 Anàlisi formal Espai exterior i interior Se n conserva el profund pòrtic a l entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta vint columnes adossades són absorbides pel mur de la cel la. Les estilitzades columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d acant i ornaments florals al capitell. L'entaulament és format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.
6 Anàlisi formal Espai exterior i interior Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té opistòdom i consta només d una cel la que no té cap divisió però que podria haver estat seleccionada en parts per honorar diverses divinitats. La longitud del temple és el doble de l amplada (les mides són 100 x 50 peus romans, cada un dels quals equival a uns 0,29 m). Cel la Es5l Mentre que un temple grec sembla el mateix des de tots quatre costats, els temples romans presenten diferències substancials segons el cantó des d on es miren. La part frontal l única que té una escalinata per pujar dalt del pòdium-, a causa de l escalinata mateixa i de l ampli pòrtic, es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la part posterior. Aquesta darrera no compta per a res; de fet, moltes vegades els romans construïen els seus temples units a una paret per aquest cantó.
7 Anàlisi formal Es5l Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l Imperi: dels grecs n adoptaren la planta, les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concessions al gust local recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada cap a la rectilinearitat.
8 Interpretació Con5ngut i significació L alta façana domina tot l espai que té al davant i l escala convida a entrar-hi, mentre que qualsevol altre cantó caracteritzat per línies poc airoses, per l aspecte compacte de les mitges columnes unides al mur i, sobretot, per l alçada del pòdium- es presenta infranquejable per a qui s hi acosta. Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva de les columnes que els envolten, l única visió coherent per a un temple romà és la frontal. El temple estava dedicat als números de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d August i fills de la seva filla Júlia d Agripa, i fou erigit en honor de l emperador i de la seva família. Malgrat això crida l atenció l escassetat d escultures, la manca de relleus al lusius i l absència de representacions al frontó. L ornamentació floral, per contra, resulta una mica recarregada. El fris tampoc no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l interior que a l exterior. Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta de l emperador August, que es va encarregar d organitzar la infraestructura pública de la Gàl lia.
9 Interpretació Funció A l època d August es van construir una gran quantitat de monuments de tota mena, producte d una calculada romanització monumental del Mediterrani: es van aixecar aqüeductes a Tarragona i a Nimes; temples dedicats a August, entre els quals destaca el que hi havia a Tarragona; arcs de triomf com el de Susa, al nord d Itàlia; i un seguit de teatres, amfiteatres i d altres edificis públics. Les edificacions romanes tenien un afany cohesionador de les diverses de l Imperi. A Lió, a la mateixa Gàl lia, la segona província annexionada a Roma, hi van construir un altar gegantí amb l objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als déus romans. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que se n deriven de la utilització depurada de l ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en els temples neoclàssics, com La Madeleine, a París. Extret de: LLUCAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l Art. Batxillerat, 2009
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial
Más detallesMaison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
Más detallesMapa de la cultura Etrusca
Cultura etrusca 1 Mapa de la cultura Etrusca 2 Arc de Volterra 3 Necròpolis etrusca. 4 Interior d una tomba etrusca 5 Sarcòfag d Els esposos 6 Detall 7 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8
Más detalles_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesfitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA
Elements tècnics elements de suport murs fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA massissos aparells diversos obertures portes pilars columnes finestres elements sostinguts sistema
Más detallesMURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)
MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època
Más detallesTEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES
TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor: Cal lícrates Cronologia: 421 ac (projecte de l any 449 ac) Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions:
Más detallesExercicis. Segles XVIII XIX - XX
Exercicis Segles XVIII XIX - XX Carmen 12/02/2015 1.- Goya: - Context històric de la seva obra - Explica les diferents etapes de la seva obra: temes, aspectes tècnics... 2.- Realitza un quadre comparatiu
Más detallesComprensió lectora Quadern de preguntes
Comprensió lectora Quadern de preguntes TEMPS: 45 minuts Material Abans de contestar les preguntes següents llegeix el text Postal des de la platja del Quadern de lectures Postal des de la platja Qui escriu
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesTEATRE D'EPIDAURE POLICLET EL JOVE
TEATRE D'EPIDAURE POLICLET EL JOVE Documentació general Nom: teatre d Epidaure Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: 330 ac Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia) EsEl: grec hel lenísec Materials
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME
ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detalles1.Context històric, cronològic i cultural:
Maria Paba Escuer 2on Batxillerat A- Historia de l art Fitxa 15-Colosseu o Amfiteatre Flavi 1.Context històric, cronològic i cultural: El Colosseu se situa en els anys 72 i 80 dc, finals del segle I dc.
Más detallesUNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ
UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon
Más detallesIntroducció... pàg. 1. Necròpolis... pàg. 2. Muralla... pàg. 2. Aqüeducte... pàg. 2. Temple... pàg. 3. Mitologia... pàg. 4. Les cases romanes...pàg.
Introducció... pàg. 1 Itinerari Necròpolis... pàg. 2 Muralla... pàg. 2 Aqüeducte... pàg. 2 Temple... pàg. 3 Mitologia... pàg. 4 Les cases romanes...pàg. 5 Taula de preus... pàg. 6 Crèdits... pàg. 7 INTRODUCCIÓ
Más detallesBloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira
Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira Índex 5.1. Localització i cronologia. 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi:
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesHistòria de l'art Model 3
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesCONTEXT cúpula gegan+na
FITXA TÈCNICA TÍTOL: Panteó AUTOR: Desconegut; comitent i possible inspirador de l obra: l emperador Adrià CRONOLOGIA: 118 128 ESTIL: Romà imperial TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Formigó, granit, maó, marbre
Más detallesSANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials:
Más detallesINTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
Más detallesHistòria de l'art Instruccions Model 2
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
Más detallesTema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI
Más detallesProva d accés a la Universitat (2006)
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Más detallesLa porció limitada per una línia poligonal tancada és un
PLA Si n és el nombre de costats del polígon: El nombre de diagonals és La suma dels seus angles és 180º ( n 2 ). La porció limitada per una línia poligonal tancada és un Entre les seves propietats destaquem
Más detalles01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES
II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina
Más detallesMagatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre.
Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan 1899-1901 Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre. Chicago (EUA) Sullivan és considerat per molts el pare dels gratacels
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesDIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011
UNITAT 2: 1r ESO 1, Dibuix Tècnic: Característiques 2. Estris de dibuix 3. Paper 4. Croquis i plànols 5. Traçat de paralleles i perpendiculars 6. Caixetins 7. Pautes per fer dibuixos tècnics 1. El Dibuix
Más detallesATENA LECTURES DE FILOSOFIA
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesInforme de projecte executat
Informe de projecte executat Projecte de camí litoral i accessos al paratge de la Punta de la Creueta, Tarragona Autor del projecte: DEPANA / Joan Maluquer Execució: Naturalea Client: Dirección General
Más detallesSigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detalles1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:
TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.
Más detallesHistòria de l'art Model 1
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Más detallesEvolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Más detallesTIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA)
TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA) 1. MASSIVES 2. DE VOLTES 3. LAMINARS 4. D ARMADURA a) Triangulades b) Entramades c) Suspeses Quin tipus d estructura és? 1. Estructures Massives Què sòn
Más detallesFÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detallesS inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.
S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases
Más detallesEl preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü
Tipografia La tipografia, en totes les seves variants, és la tipografia corporativa de la Generalitat. Això vol dir que les identificacions de la Generalitat, el conjunt del senyal i del logotip, només
Más detallesUNITAT UNIFICAR ESTILS
UNITAT UNIFICAR ESTILS 2 Columnes Una altra de les opcions de format que ens ofereix Ms Word és poder canviar el nombre de columnes de tot el document o d una secció. Per defecte, quan creem un document
Más detallesJOEL CAMPOS ÀNGELA CERQUEDA POL COLLADO PAOLA GISBERT PAU OLMOS
JOEL CAMPOS ÀNGELA CERQUEDA POL COLLADO PAOLA GISBERT PAU OLMOS - Índex. 2 - Introducció 3 - Itinerari...4-5-6-7-8 - Taula de preus...9 - Crèdits...10 INTRODUCCIÓ Em fet l època romana de Barcelona {Barcino}
Más detallesEpisodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra
Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del al 6 de març de Secció Meteorològica de l Observatori Fabra Entre les TU del dia de març i les TU del dia 6 de març de l Observatori Fabra
Más detallesFITXA 1: Angles consecutius i adjacents
FITXA 1: Angles consecutius i adjacents A.1. OBSERVA AQUESTES FIGURES I FES EL QUE S INDICA: Consecutius Adjacents Oposats 1. Col loca aquests noms en la figura corresponent: angles adjacents, angles oposats
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesHistòria de l'art Instruccions Model 3
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
Más detallesIniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència
Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detalles//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// ////////////////////////
//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// Índex 04 Introducció
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesGEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
Más detallesLa representació de la Terra
La representació de la Terra Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d observacions sobre el terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies
Más detallesBON DIA! Formació. Centre de Recursos per a la Discapacitat. Jornades Baix Cost 2015
BON DIA! Construïm una escala penjant! Materials necessaris: 12 varetes de fusta (forta i resistent) d uns 3 cm de diàmetre de 50 cm i de 1400 cm aprox, corda nàutica o similar. Cada vareta de fusta té
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Más detalles1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesEls fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora
Els fulls de càlcul Els Fulls de càlcul tenen etiquetes de columna (A, B, C,...) i etiquetes de files (1, 2, 3,...). Aquestes etiquetes constitueixen les coordenades per les quals s identifica una cel
Más detallesEl correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
Más detallesUNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen
Más detallesFotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.
Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesForma de presentació genèrica fw_fp_article_queferquan
Forma de presentació genèrica fw_fp_article_queferquan 09.02.11 Informació document Informació Nom document OTGencat_GECO_IMMU_fw_fp_article_queferquan.doc Grup de documentació GECO Data Creació 09/02/11
Más detallesPresència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
Más detallesComparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014
Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas
Más detallesHermes amb Dionís infant PRAXÍTELES
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Dades bàsiques Autor: Praxíteles (380-330 ac) Cronologia: - 350-330 ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesLes capes de la Terra
Les capes de la Terra Amb l ajuda d un projector fem un mapa de la Terra i després també fem un dibuix de les capes de la Terra. Les capes de la Terra Les capes de la Terra Ja teníem el model, però no
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesMÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
Más detallesCICLES DE GRAU SUPERIOR
CICLES DE GRAU SUPERIOR DOCUMENTACIÓ QUE S HA D APORTAR PER A L ACCÉS VIA BATXILLER c) Documentació que acredita que, en el moment de presentar la sol licitud, es tenen els requisits acadèmics que permeten
Más detallesCatàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca
Identificació de l element Denominació: TRAM DEL CAMÍ ARTÀ- LLUC Clau: - Codi: INC- I008 Grau de protecció: A1 Tipologia: camí Ús actual: comunicació/ via Autoria: - Estil o corrent: - Identificació espacial
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
Más detalles1.- Copia el següent paràgraf al que aniràs realitzant canvis al llarg de la pràctica:
Objectius: Treballar amb blocs d informació Fer servir les opcions de format de paràgraf Exercici: 1.- Copia el següent paràgraf al que aniràs realitzant canvis al llarg de la pràctica: 2.- Copia l tres
Más detallesÉs important que indiqueu per escrit els càlculs encara que els feu amb la calculadora. Expliqueu el que feu quan se us demani.
PROVA DE GRUP PROVA 1: Sobre el rellotge de Sol del Bogatell PROVA 2: Mesurant ombres i calculant alçàries PROVA 3: Estimació de l altura de la Torre Mapfre PROVA 4: Construcció d un rellotge de sol equatorial
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detalles