1.Context històric, cronològic i cultural:
|
|
- Ángeles Tebar Giménez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Maria Paba Escuer 2on Batxillerat A- Historia de l art Fitxa 15-Colosseu o Amfiteatre Flavi 1.Context històric, cronològic i cultural: El Colosseu se situa en els anys 72 i 80 dc, finals del segle I dc. Pertany a l edat antiga, època Alt imperi romà. L autor és desconegut i va ser encarregat per l emperador Vespasià. Roma és el centre d un gran imperi que gira entorn de la Mediterrània ( Mare Nostrum ). Aquest territori arriba fins a les fronteres d Escòcia i els rius Rin i Danubi. Nivell polític: Juli Cèsar crea l imperi en derrotar els generals, es proclama emperador contra el Senat. A partir d aquest moment l emperador assegura la Pax Romana. L imperi romà es manté cinc segles gràcies a un exèrcit poderós i a una administració eficaç. L imperi s organitza en províncies i una xarxa de ciutats que tenen com a centre el fòrum on es troben els edificis públics. Nivell social: La societat romana es esclavista. Roma viu de les contínues conquestes, que proporcionen els esclaus. Els romans són ciutadans lliures, existeixen diversos graus de drets, fins que l emperador Caracal la concedeix la ciutadania romana a tots els ciutadans de l imperi romà. Nivell econòmic: L imperi romà es basava en l agricultura i la ramaderia. Els comerç era molt important ja que havia d abastir una ciutat com Roma que tenia habitants.
2 Nivell cultural: L imperi romà es basava en la romanització (assimilació d unió de tots els habitants en una mateixa llengua, el llatí, l art i les infraestructures). La cultura romana és eclèctica perquè assimila diverses cultures. 2.Estil i característiques : ->Característiques de l escultura: -L escultura té dues tendències: una romana, que era realista i popular i la segona d influència hel lenística, que era idealista. -Subordinació de l escultura a l arquitectura, les escultures ornamenten obres arquitectòniques com els arcs de Triomf. -Els materials més utilitzats són el bronze, la pedra i el marbre (a Itàlia, el marbre de Carrara era el més preuat). -Tipologies, les pròpiament romanes són els busts i els relleus commemoratius, i entre les importades destaquen les estàtues imperials que omplen tots els fòrums de l imperi. ->Característiques de la pintura: -La pintura romana tenia preferència per la pintura mural -Els mosaics fets de tessel les de colors, revestien els paviments i les parets de les mansions més luxoses. -La pintura romana es caracteritza per un realisme acurat, fins al punt de crear la il lusió del verisme. -Primacia de temes mitològics, quotidians, paisatgístics i els retrats.
3 3.Anàlisi formal: El Colosseu s aixeca al fòrum de la ciutat de Roma, concretament a la vall del Colosseu. El Colosseu utilitza materials de tota mena, com el formigó i el morter. Combina el sistema arquitravat i voltat. Les dimensions són colossals. -Planta: El Colosseu és una nova creació romana, és com si haguéssim unit dos teatres. La planta és el líptica de més de 500 m. de perímetre. -Elements de suport: Destaca la notable complexitat estructural que combina l arquitectura arquitravada i voltada als tres primers pisos. Els materials utilitzats són: el formigó cobert de maó i recobert de marbre. Presenta pilars que suporten els arcs i les voltes i els arquitraus. A l interior hi ha una graderia o cavea, i també voltes de canó, d aresta i anul.lars. El amfiteatre romà és una construcció exempta, a diferència dels grecs que aprofiten els vessant de la muntanya. -Espai exterior: Consta de quatre plantes. Presenta una base, el primer pis o planta baixa formada per 80 arcades d ordre dòric-toscà. Les columnes són adossades amb base, pòdium i capitell. En el segon pis, les columnes adossades d aquest pis passen a
4 ser d ordre jònic (amb volutes). En el tercer pis, les columnes són d ordre corinti (capitell decorat amb fulles d acant). En el quart pis, trobem un àtic decorat amb lesenes d estil corinti; aquest pis data del temps de l emperador Domicià. Aquest últim pis es va construir per ampliar la capacitat, amb un sentit funcional, per suportar un immens velarium, que protegia els espectadors del sol i la pluja. En aquest pis es guanya efecte visual. Constava de 240 pals de fusta. Columna d ordre dòric-toscà -Espai interior: Destaca la riquesa, el luxe, decorat amb estàtues i relleus. Tenim la gran graderia que envolta l arena amb unes mesures de 74X46 m. Sota la càvea o graderia hi ha el vomitorium, que facilita la circulació. A l arena es feien les festes, on Domicià creà un subsòl amb ascensors manuals, també creà un sistema de passadissos i també un sistema impermeable per representar batalles navals inundant l arena.
5 4.Contingut i significat i funció: -Contingut: És un amfiteatre (la unió de dos teatres). El Colosseu o amfiteatre Flavi és de caràcter públic, i s hi feien festes gratuïtes. Era un edifici on s oferia als romans espectacles públics de lluites entre gladiadors i feres salvatges, naumàquies i escenes mitològiques. -Significat: Al Colosseu trobem que els espectadors es distribueixen segons el seu nivell social. El Colosseu o amfiteatre Flavi, va ser un regal de l emperador Vespasià per a fer oblidar tota la desgràcia que va causar l emperador Neró a la ciutat de Roma. Per a que els romans gaudeixin de les festes que s hi feien. -Encàrrec i recepció: El Colosseu va ser encarregat per l emperador Vespasià per a fer oblidar l emperador Neró. -Funció: -Propagandística de la figura de l emperador. Panem et circenses, vol dir que l emperador estava obligat a proporcionar al poble de Roma menjar i diversió. -Lúdica, ja que s hi feien tota mena d espectacles (naumàquies, lluites de gladiadors i feres salvatges...). La festa de la inauguració del Colosseu va durar 100 dies. -Simbòlica, ja que simbolitza a l emperador. 5.Digueu el nom grec dels cinc déus romans: -Júpiter-Zeus -Mercuri-Hermes -Bacus-Dionís -Plutó-Hades -Venus-Afrodita
6
(amfiteatre Flavi) 72-80
Colosseu Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial (amfiteatre Flavi) 72-80 Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre
Más detallesMapa de la cultura Etrusca
Cultura etrusca 1 Mapa de la cultura Etrusca 2 Arc de Volterra 3 Necròpolis etrusca. 4 Interior d una tomba etrusca 5 Sarcòfag d Els esposos 6 Detall 7 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesFitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesMAISON CARRÉE de NIMES
MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema
Más detallesHistòria de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 3. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat Convocatòria 2016 Història de l art Sèrie 3 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació Exercici 1 1 2 a b Exercici 2 c d e Suma de
Más detallesMaison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
Más detalleshistòria de l art 2n de batxillerat ART ROMÀ Col legi Sant Josep Professora: Mireia Juvé Curs 2012/13
història de l art 2n de batxillerat ART ROMÀ Col legi Sant Josep Professora: Mireia Juvé Curs 2012/13 CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL L art romà se sol dividir en períodes coincidents amb les diferents
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesTema 5 : L edat antiga
En aquest tema aprendràs que : L edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat. Comença amb l aparició de l escriptura i acaba amb la caiguda de l imperi romà d occident. La península ibèrica
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesSANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials:
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES
ESCULTURA ROMANA ESCULTURA ROMANA INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES ART GREC ART ETRUSC REPÚBLICA ALT IMPERI BAIX IMPERI Escultura Retrat i relleu religiosa històric Segles segles
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
Más detallesTema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
Más detallesCARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent
ARQUITECTURA ROMANA CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent -Complexitat dels elements constructius:
Más detallesEDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC
EDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC Guió expositiu del tema Introducció: els jocs o ludi publici. Desenvolupament - estructura de l amfiteatre. - espectacles de l amfiteatre. - origen i estructura
Más detallesHermes amb Dionís infant PRAXÍTELES
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Dades bàsiques Autor: Praxíteles (380-330 ac) Cronologia: - 350-330 ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesHistòria de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Qualificació 1 Exercici 1 2 3 4 1 Exercici 2 2 3 4 1 Exercici 3 2 3 4 Suma de notes
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesEUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma
EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL Roma EL FINAL DE L EDAT ANTIGA: LA CIVILITZACIÓ ROMANA L intent fallit de Constitució Europea feia menció al passat clàssic d Europa que començà amb la civilització grega i
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesCONTEXT cúpula gegan+na
FITXA TÈCNICA TÍTOL: Panteó AUTOR: Desconegut; comitent i possible inspirador de l obra: l emperador Adrià CRONOLOGIA: 118 128 ESTIL: Romà imperial TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Formigó, granit, maó, marbre
Más detallesTema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detalles//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// ////////////////////////
//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// //////////////////////// Índex 04 Introducció
Más detalles- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.
PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesTema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2010 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Opció: Arts i Humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de lʼalumne/a 1 2 3 4 5 6 7
Más detallesQUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc
ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesLES EMPÚRIES D EN MÀRIUS
Camp d Aprenentatge Empúries LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS DOSSIER DE TREBALL Nom i cognoms: Centre: Data: Camp d Aprenentatge Empúries Ruïnes d Empúries-2 Situa en aquest eix cronològic els principals fets
Más detallesTema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesArquitectura viva. Alumne: Ignasi Pratdesaba Pujol Tutora: Rosa Campalans i Griells
Alumne: Ignasi Pratdesaba Pujol Tutora: Rosa Campalans i Griells Arquitectura viva Presentació L objectiu del meu treball de recerca consisteix a fer una comparativa entre els diferents habitatges de diferents
Más detallesARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ
Más detallesTEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesL EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana
L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana NOM: CURS: 2013-2014 6è E.P. L ús de l escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l edat antiga. L escriptura
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesMATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D
En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesConvocatòria Història de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada)
Proves d accés a la universitat Història de l art Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 Exercici 1 2 a b Exercici 2 c d e Suma de notes parcials Qualificació
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesEls historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per
LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesLa Terra, el planeta on vivim
F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesFEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures
Más detallesEls contes s han triat també en funció del cicle que s hagi d explicar (document annex)
TALLERS DE COEDUCACIÓ El joc, la joguina, els contes infantils, esdevenen cabdals en l aprenentatge i desenvolupament dels infants, per això es necessari fomentar el judici crític envers la competència,
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
Más detallesFITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA
FITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n FITXA NÚM. 59 2/10 DADES DE BASE ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n DENOMINACIÓ: Ca l'esquerrer CRONOLOGIA I AUTOR/S:
Más detallesLa polis grega. 1r ESO
La polis grega 1r ESO LA POLIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els habitants de l Hèlade vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn
Más detallesGuia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu
Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...
Más detalles8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?
ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesInforme de projecte executat
Informe de projecte executat Projecte de camí litoral i accessos al paratge de la Punta de la Creueta, Tarragona Autor del projecte: DEPANA / Joan Maluquer Execució: Naturalea Client: Dirección General
Más detallesComença la venda de bitllets de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits
Barcelona, 6 de juliol del 2016 Comença la venda de s de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits Els punts de venda podran imprimir s de tots els números a través
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesNovetats de la Grossa
Novetats de la Grossa Octubre 2016 Novetats de la Grossa Després de tres anys, la Grossa s ha consolidat com el sorteig típic de les festes de Nadal a Catalunya i avui ja és una loteria de país, que crea
Más detallesCàlcul d'àrees i volums.
Càlcul d'àrees i volums. Exemple 1. Donada la figura següent: Calcula'n: superfície volum Resolució: Fixem-nos que la superfície està formada per tres objectes.: 1. la base del cilindre 2. la paret del
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013 Història de l art Sèrie 3 Fase específica Opció: Arts i humanitats Qualificació Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Etiqueta identificadora
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2011 Història de l art Sèrie 1 Fase específica Opció: Arts i Humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de l alumne/a 1 2 3 4 5 6 7
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesUnitat 3 CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS
Unitat 3 CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB ON VIUS? VIURE Jo VISC Tu VIUS Ell / Ella / Vostè VIU Nosaltres VIVIM Vosaltres
Más detallesProjecte: La Prehistòria
Projecte: La Prehistòria Els nens i nenes de la classe de 5è hem fet un projecte sobre la Prehistòria. L activitat ha tingut una duració d unes 25 sessions i s ha dut a terme durant el segon trimestre.
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detallesPatrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes
Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota
Más detallesInformació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres
Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació
Más detallesLa visió de l'univers a través de la història
La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó
Más detallesEdifici Era de Martí a Ainet de Cardós
Era de Martí Conjjunt Residenciall a Ainet decardós CONTINGUT La vall Cardós: una vall per a tot l any. L edifici Era de Martí. Els acabats exteriors. Els acabats interiors. Apartaments disponibles: quadre
Más detallesPatrimoni Històric Museu d'història de Tarragona
Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona GESTIÓ DE RECINTES La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota
Más detallesEDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau
EDAT ANTIGA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA Des
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesTORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL. Arquitectura francesa del ferro ( ). 324 m d alçària. París.
TORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL Arquitectura francesa del ferro (1887-1889). 324 m d alçària. París. ALEXANDRE GUSTAVE BONNICKHAUSEN EIFFEL (1832, Dijon 1923, París). Enginyer i industrial francès, expert
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesCatàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació ID 23.a (antiga60) Nom: Mas d en Gonç Municipi:Monferrer i Castellbó Nucli o indret: Castellbó Adreça postal: 25712 UTM X:_0363923
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesSetmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016
Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:
Más detallesconstruccions de pedra, treballades de manera geomètrica (carreus), amb mesures exactes i edificis amb perfils rectilinis COLOSSALISME
ARQUITECTURA EGIPCIA construccions de pedra, treballades de manera geomètrica (carreus), amb mesures exactes i edificis amb perfils rectilinis arquitectura arquitravada amb línies verticals i horitzontals,
Más detalles