Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Transcripción

1 Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

2 Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial Nimes (França)

3 CONTEXT La Maison Carrée fou edificada durant el govern del primer emperador de Roma, Octavi August, i és un dels millors temples conservats de tot l Imperi Romà. August, després de derrotar als seus rivals en unes guerres molt dures, concentrà tot el poder (pontífex màxim, cònsol, tribú de la plebs, senador, censor...). Buidà de contingut les assemblees republicanes, però les va mantenir per aparentar normalitat republicana. Inicià una època de pau interna, després de les llargues guerres civils, que mantingué durant els 45 anys que va regnar. Les guerres amb els pobles estrangers, però, es mantingueren per consolidar les fronteres, entre les quals hem de comptar el sotmetiment del les últimes zones de la Gàl lia i Hispània. Aquest temple el feu construir Agripa, mà dreta d August, el qual s encarregà d organitzar la infraestructura pública de la Gàl lia (vies i aqüeductes) així com l administració i el sistema de tributs. És una mostra clara del gran procés de romanització que es produí al Mediterrani en aquesta època. Júlia López Valera

4 DESCRIPCIÓ FORMAL ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT) La Maison Carrée està construïda en sistema arquitravat. Els elements de suport són els murs i les columnes. La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu en favor d'aquests (excepte al pòrtic d'entrada, en què les columnes sostenen l'entaulament). Les columnes i els murs suporten un entaulament (arquitrau, fris, cornisa i frontons) i un sostre a dos aiguavessos.

5 DESCRIPCIÓ FORMAL ESPAI INTERIOR C De planta rectangular, la Maison Carrée respecta la forma tradicional dels temples romans: A. Té un pòrtic hexàstil. B. Consta d'una única cel la que podia haver estar dividida en parts per honorar diverses divinitats. C. No té opistòdom, ja que els romans no donaven importància a la part posterior dels temples. B A

6 ESPAI EXTERIOR A diferència dels grecs, que cercaven la proximitat dels déus i els humans, els temples romans s'aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven molt per sobre se qualsevol persona que s'hi apropés. El temple de la Maison Carrée està elevat sobre el pòdium romà característic, que només permet l'entrada a través d'una àmplia escalinata. El pòrtic està presidit per 6 columnes corínties altes i esveltes de 17 m. columnes corínties L'entaulament és format per un arquitrau dividit en tres platabandes, un fris amb la decoració perduda i una cornisa. El frontó també ha perdut la decoració. pòdium escalinata.

7

8

9 Els murs laterals i el de la capçalera estan recorreguts per columnes corínties, la major part d'elles adossades al mur (temple pseudoperípter). El fris lateral és decorat amb elements florals.

10

11 ENTORN I INTEGRACIÓ Ubicat actualment al centre de Nimes, originalment la Maison Carrée ocupava un lloc preeminent de l'antic fòrum romà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. La priorització de la façana principal va fer que els temples romans esdevinguessin una peça important del traçat urbà. L'única perceptiva vàlida per contemplar els temples romans és la frontal. Júlia López Valera

12 FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICA El temple anomenat avui la Maison Carrée va ser construït per ordre del governador Agripa encarregat d organitzar la infraestructura pública de la Gàl lia en honor de l emperador Octavi August i la seva família. No obstant això, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa. Durant l època d August es van construir una gran quantitat de monuments públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, temples, etc., seguint una política d unificació de l Imperi Júlia López Valera mitjançant la romanització dels edificis públics.

13 MODELS I INFLUÈNCIES Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l arquitectura religiosa grega planta rectangular, ordres clàssics, sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques podi elevat. Pel que fa a la decoració escassament conservada-, destaca la profusa ornamentació floral del fris conservat, que recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l Ara Pacis (13-9 a.c.), a Roma. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en la construcció dels temples neoclàssics, com l església de La Madelaine a París. Júlia López Valera