Urbanisme grec. l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica

Transcripción

1 Urbanisme grec l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica condicionat fonamentalment per tres factors: caràcter independent de les polis topografia muntanyosa del terreny introducció de la democràcia a Atenes: la democràcia té el seu origen a Atenes l any 507 ac. Només podien participar els ciutadans lliures: els esclaus, els estrangers residents a les polisi les dones no tenien dret a intervenir en política. L assemblea de ciutadans, l ekklesía, elegia els magistrats, els membres del tribunal i els membres del consell. Aquest elaborava lleis, controlava els magistrats Hipòdam de Milet (topògraf) disseny de la ciutat de Milet en un traçat ortogonal, amb carrers rectilinis que s encreuen en angle recte

2 ESTRUCTURA DE LA POLIS a l interior d un recinte emmurallat (conflictes bèl.lics) acròpoli o zona més alta: també emmurallada de la ciutat recinte en el qual es construeixen tots els edificis sagrats

3 Arquitectura grega CARACTERÍSTIQUES DE L ARQUITECTURA GREGA: ORDRE I RAÓ ADAPTACIÓ DELS EDIFICIS A L ESCALA HUMANA RECERCA CONSTANT DE LA BELLESA: PERFECCIÓ I EQUILIBRI DE LES FORMES arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals cerca l harmonia visual feta a mesura de l ésser humà; rebutja la monumentalitat dóna forma artística a l exterior dels edificis i els classifica en ordres: dòric, jònic i corinti materials més usats són pedra i marbre tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis L ordre arquitectònicsorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l edifici. En l època clàssica grega l ordre fixava la relació entre l element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.

4 ENTAULAMENT Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau COLUMNA Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular Consta de tres elements: base(menys el dòric),fust i capitell

5 ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC, JÒNIC I CORINTI frontó entaulament columna estereobat

6 ELS TRES ORDRES GRECS

7 Segons el tipus d ENTAULAMENT 1- cornisa 2- fris 3- arquitrau ESTIL DÒRIC el fris decorat amb metopesi triglifos l arquitrau és llis ESTIL JÒNIC el frisdecorat amb un relleu continu o també pot ser llis l arquitrau arquitraués llis i dividit en tres bandes longitudinals ESTIL CORINTI el frisdecorat amb un relleu continu l arquitrau arquitraués llis i dividit en tres bandes longitudinals Segons el tipus de COLUMNES estil dòric estil jònic estil corinti

8 BASE DÒRIC JÒNIC CORINTI no en té formada per una succesió de motllures: convexa (tor) i còncava (escòcia) dos bossells (motllura de forma arrodonida)i dues escòcies CAPITELL DÒRIC JÒNIC CORINTI sense decoració àbac: peça superior del capitell sobre el qual descansa l arquitrau equí: permet la transició d una secció circular a una forma quadrada collarí: peça que separa el fust del capitell coronat amb dues volutes en espiral decorat amb fulles d acant estriat FUST DÒRIC JÒNIC CORINTI cantells vius d una sola peça en l època arcaica de diverses peces superposades (tambor)en l època clàssica de cantells plans més esvelta que l anterior més esvelt que en l ordre jònic

9 llis ARQUITRAU DÒRIC JÒNIC CORINTI té tres franges paral.leles superposades de tres platabandes ENTAULAMENT FRIS DÒRIC JÒNIC CORINTI format per mètopes (espais quadrangulars decorats amb relleus esculpits)i tríglifs (plaques adornades amb tres bandes verticals) simple sense divisions decorat amb relleus o pintures CORNISA decorat amb un relleu continu DÒRIC JÒNIC CORINTI molt elaborada i poc sortint

10 PARTS DE L ORDRE DÒRIC timpà frontó cornisa entaulament fris (tríglif i mètopes) arquitrau capitell columna fust estries d aresta viva estilobat estereobat

11 a partir del segle VII ac és l'ordre més senzill de tots, auster i sobri la columna no té base, el fust té estries de cantells vius (20 canaladures),i al cap del fust trobem el collarí (peça que separa el fust del capitell) columna més ampla de la part de baix que pot presentar un lleuger èntasi al centre; l altura total de 4 a 6 vegades més que el diàmetre el seu capitell està compost per dues parts: àbac i equí Ordre doric es tracta d'una arquitectura arquitravada, sent el arquitrau llis i sense decoració, d una sola peça el fris es divideix en tríglifs i mètopes (conté relleus) més amunt trobem el frontó, i dins d'aquest, el timpà (zona triangular per a realitzar relleus), els acroteris i les gàrgoles el frontó és triangular per donar lloc al sostre de dues aigües

12 a partir del segle VI ac el seu origen és a l Àsia Menor és l'ordre amb la columna més estilitzades el fust té cantells plans i és més esvelt (9 vegades el diàmetre inferior) el fust presenta 24 canaladures i no presenta èntasi Ordre jonic el capitell representa el pentinat d'una dona, representat per volutes en l'àbac i sobre l'equí capitell està format per tres parts: l'àbac, l'equí i les volutes trobem un arquitrau dividit en tres franges que surten progressivament cap a l exterior el fris, llis, no té divisions, sobre el qual hi ha el denticles, que es troben sota la cornisa el frontó és igual que el dòric

13 a partir del segle VII ac es tracta d'un ordre molt semblant al jònic: únicament es diferencien en el capitell de la columna Ordre corinti el fust és 10 vegades el diàmetre de la base el capitell té un cos central troncocònic ornamentat amb fulles d acant i roses aquest ordre no és molt utilitzat pels grecs, ja que sorgeix en l'època hel.lenística. En canvi, va ser molt utilitzat pels romans

14 Arquitectura religiosa TEMPLE el temple és l edifici més característic de l arquitectura grega lloc per a protegir les estàtues dels seus deus: a l interior s hi guarda la imatge divina materials:fusta (en un principi), pedra i marbre blanc policromat (blava, vermella i daurada) que s ha anat perdent al llarg del temps planta del temple(deriva del megaron micènic): estructura de planta rectangular dividida en tres espais ben diferenciats pronaos: pòrtic entrada que dóna accés al lloc sagrat del temple naos o cel.la:espai sagrat a l interior del qual hi ha la imatge escultòrica de la divinitat opistòdom:cambra o nau posterior adossada a l altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se sol guardar el tresor del temple simetria s envolta el temple amb una columnata: peristil (peri = al voltant i stylos= columna) es construeix sobre una plataforma de tres escales: estereòbata (dos primesres escales) què és un sòcol o pedestal sobre el qual s aixeca l edifici estilòbata(escala superior) aguanta les columnes del peristil i les parets de la naos. És la plataforma sobre la qual s aixeca directament la columna

15

16

17 TEMPLE GREC opistòdom teulada a dos vessants naoo cel la pronaos generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana hexàstil perípter tetràstil octàstil les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit) dístil tholos

18 Segons el tipus de PLANTA DÍSTIL Rectangular i un pòrtic amb dues columnes entre els murs PRÒSTIL Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant AMFIPRÒSTIL Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant i al darrera PERÍPTER Amb una filera de columnes perimètriques DÍPTER Amb dues fileres de columnes perimètriques Segons el tipus de PÒRTIC DÍSTIL Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets TETRÀSTIL Pòrtic amb quatre columnes frontals HEXÀSTIL Pòrtic amb sis columnes frontals OCTÀSTIL Pòrtic amb vuit columnes frontals

19 Arquitectura civil TEATRE lloc on es representen les tragèdies i les comèdies: han d estar al servei de la visibilitat i l acústica es construeixen aprofitant el desnivell d una muntanya, de manera que es disposen les grades (càvea) en forma semicircular. Als peus hi ha l escena on es fa la representació teatral i l orquestra orquestra, espai central circular situat entre les grades i l escena que està destinat al cor ESTADIS ESTADIS on es realitzaven competicions atlètiques PALESTRES PALESTRES on es practiquen exercicis de lluita i gimnàstics ÀGORA plaça pública on s hi desenvolupen diverses activitats (celebracions, assemblees, transaccions mercantils i administració de justicia) presenta dos funcions, una com a àmbit de l administració i de reunió del poble per a solemnitats, i una altra com a centre del comerç i dels negocis STOÀ pòrtic cobert que servia d aixopluc a la gent quan es reunia, on es localitzen a vegades els locals comercials solen estar situades a prop de les àgores i també prop dels indrets d esbarjo públic (gimnàs, teatre,...)