CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent"

Transcripción

1 ARQUITECTURA ROMANA

2 CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent -Complexitat dels elements constructius: utilització de la llinda, arc, volta... -Arquitectura dinàmica - Utilització dels eixos de simetria axial i vertical - Precedent de l arquitectura moderna

3 MATERIALS: - Pedra: Volcànica: -Tufo i Peperino - Superfícies rugoses - Es treballa en carreus - Es recobreix d estuc - Col locada en tècnica de soga i través Travertí: -Pedra de major qualitat - Major vistositat - No cal recobrirla d estuc

4 MATERIALS: -Marbre: - Sols s utilitza en casos excepcionals - Apareix en arquitectura en el 103 ac

5 MATERIALS: Formigó: - Material emprat per excel lència - S elabora amb, sorra, tufo i còdols - Gran resistència, durabilitat i plasticitat - Es recobreix amb una capa d estuc

6 MATERIALS: - Rajola: - Cuita i de gran resistència - Barat i de llarga durada - Es recobreix amb una capa de pedra o estuc

7 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS

8 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS

9 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS: ENCOIXINAT

10 ELS ORDRES CLÀSSICS - Adopten els ordres grecs introduint importants novetats - Aparició de nous ordres

11 ELS ORDRES CLÀSSICS

12 ELS ORDRES CLÀSSICS

13 ELS ORDRES CLÀSSICS

14 ORDRE TOSCÀ: - Substitueix al Dòric - D influències etrusques - Té basa - Fust llis, sense collarí

15 ORDRE JÒNIC: - Empra el capitell de cantó - Major riquesa decorativa

16 ORDRE CORINT: - S empra com l ordre de major riquesa - Es generalitza l ús a l exterior dels edificis - És còpia de l helènic

17 ORDRE COMPOST: - Principal aportació romana als ordres clàssics - Combinació d elements del Jònic i del Corint - S empra per primera vegada en l arc de Titus (81 ac)

18 SUPERPOSICIÓ D ORDRES - Sistema constructiu emprat en grans monuments - Toscà, Jònic, Corint, Compost

19 ENTABLAMENTS: - Mètopes decorades amb rosetes, discs, bucranis... - Frisos convexos i corbats -Frontons corbats i partits

20 Sistemes de Cubrició: ARC - Aprés dels etruscos -Empren el de mig punt - Combinen arc i llinda. Aparició de carcanyols. Decoració -Arqueries cegues: motiu decoratiu

21 Sistemes de Cubrició: VOLTA - Presenta gran nombre de varietats - Voltes de canó reforçades amb arcs faixons - Voltes semiesfèriques - Voltes gallonades -Voltes d aresta - Ús de trompes i petxines

22 COMBINACIÓ LLINDA-ARC

23 Arquitectura Religiosa: TEMPLES SANTUARIS

24 EL TEMPLE: -Diferent del grec, vinculat a l etrusc - Construït sobre un podium - Sols accés des de la façana principal - Els més habituals són els pròstils i pseudodípters

25 Fortuna Viril. s I ac

26 Fortuna Viril. s I ac

27 Maison Carreé. s I ac

28 Temple de Vesta. Tívoli. s I ac

29 Santuari Fortuna. Praeneste. s I ac

30 Santuari Fortuna. Praeneste. s I ac

31 Temple de Vesta. Roma. s I

32 Ara Pacis. s I

33 Panteó d Agripa

34 Panteó d Agripa

35 Panteó d Agripa

36 Panteó d Agripa

37 Panteó d Agripa

38 Panteó d Agripa

39 ARQUITECTURA CIVIL

40 BASÍLIQUES: - Gran transcendència per al món cristià - Dedicat a les transaccions comercials i a la justícia - Planta rectangular - Tres naus, la central més elevada - Al desnivell s obrin finestrals

41 Plantes de Basíliques

42 Basílica de Magenci. 312

43 Basílica de Magenci. 312

44 Basílica de Magenci. 312

45 Basílica de Magenci. 312

46 TERMES: - Arquitectura d esplai - Banys públics amb sales de reunió, biblioteca, palestra... - Fundacions particulars i d us públic i gratuït - Consten de: -Apoditerium -Frigidarium -Tepidarium -Caldarium -Precedent dels bany àrabs

47 Termes de Traià

48 Termes de Caracalla. 216

49 Termes de Caracalla. 216

50 Termes de Caracalla. 216

51 Termes de Caracalla. 216

52 Termes de Dioclecià

53 Termes de Dioclecià

54 TEATRES: - Distints dels grecs - Construcció exempta de forma semicircular - El cor perd importància -Guanya importància l escena - Grades semicirculars denominades cavea -Portes d accés (vomitoris)

55 Teatre Marcel. 11 ac

56 Teatre d Orange. 12

57 Tatre de Mèrida. 13

58 Teatre de Sagunt. 14

59 Teatre d Aspendus. 160

60 Teatre d Aspendus. 160

61 AMFITEATRES: - Planta el líptica - És un doble teatre - Destinat a espectacles públics -A sota de l arena corredors i galeries per l escenografia

62 Amfiteatre de Pompèia. 70 ac

63 Amfiteatre de Nimes. 31 ac-14

64 Amfiteatre de Verona

65 Amfiteatre Flavi. 80

66 Amfiteatre Flavi. 80

67 Amfiteatre Flavi. 80

68 Amfiteatre Flavi. 80

69 Amfiteatre Flavi. 80

70 Amfiteatre Flavi. 80

71 Amfiteatre d Itàlica

72 CIRCS: - Dedicats a les carreres de quàdrigues - Planta estreta i allargassada - Els costats menors són un recte i l altre corbat - Envoltat de graderies - Spina: mur central decorat que servia d eix

73 Circ Màxim. s II ac

74 Circ Màxim. s II ac

75 MONUMENTS COMMEMORATIUS

76 ARCS DE TRIOMF: - Representa la porta d una ciutat - Edifici exempt - Col locat als fors, vies i ponts - Nombre de buits sempre imparell - Combinació d arc i llinda - Commemoren triomfs militars - Decoració de relleus, especialment als carcanyols i intradós

77 Arc de Titus. 81 ac

78

79 Arc de Berà. 110

80 Arc de Traià. Benevento. 113

81 Arc de Traià. Timgad. 116

82 Arc de Septimi Sever. 203

83 Arc de Caracalla. Djemila. 216

84

85 Arc Quadrifons

86 COLUMNES: -Commemoratives: Commemoren victòries militars - Rostrals: Commemoren batalles navals (no en queda cap)

87 Columna de Traià. 113

88 Trofeu Adamclissi

89 Columna de Marc Aureli

90 URBANISME: EL FORUM

91 Forum de Roma

92 Forum de Roma

93 Forum de Roma. Temple d Antoni i Faustina

94 Forum de Roma. Oest

95 Forum de Roma. Centre

96 Forum de Roma. Est

97 Forum de Roma. Est

98 Forum de Roma. Temple de Venus i Roma

99 Forums Imperials

100 Forum de Juli César. Finals s I ac

101

102 Forum de Traià

103 Forum de Traià

104 Forum de Traià

105 Forum de Traià

106 Forum de Traià

107 URBANISME: ELS CARRERS

108 Via Abundància. Pompeia

109 URBANISME: FORTIFICACIONS I PORTES

110 Porta Prenestina. Roma

111 Porta Nigra. Treveris

112 Porta Nigra. Treveris

113 PALAUS IMPERIALS

114 Domus Tiberina

115 Domus Àurea

116 Domus Flàvia

117 Vil la Adriana

118

119 Palau de Dioclecià

120 LA CASA ROMANA

121 Casa Romana. Època República

122

123 Casa Romana. Època Imperi

124 Casa Romana. Peristil

125 Casa de Diana. Ostia

126 ARQUITECTURA FUNERARIA

127 Mausoleu d August. 27 ac- 14

128 Tomba de Cecília Metela. 31 ac-14

129 Piràmide de Gaius Cestius. 31 ac-14

130 Tomba dels Julis. Saint Rémy. 31 ac- 14

131 Torre dels Escipions. Tarragona. 31 ac- 14

132 Mausoleu d Adrià

133 OBRES D ENGINYERIA: CALÇADES PONTS AQÜEDUCTES

134 Via Appia

135 Arqueries

136 Pont de Mèrida. 31 ac- 14

137 Pont de Mèrida. 31 ac- 14

138 Pont du Gard. França. 31 ac- 14

139 Pont du Gard. França. 31 ac- 14

140 Pont d Alcàntara

141

142 Aqüeducte de les Ferreres. Tarragona. 31 ac-14

143 Acqua Claudia

144 Aqüeducte de Segòvia

145 Aqüeducte de Segòvia

146 Aqüeducte de los Milagros. Mèrida. 265

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Clásico El Arte Romano Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Romano 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos 1.3.

Más detalles

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero El Arte Clásico El Arte Romano Jesús A. Manzaneque Casero EL ARTE ROMANO 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos 1.3. Monumentos conmemorativos 1.4. Monumentos funerarios 1.5. Edificios

Más detalles

Mapa de la cultura Etrusca

Mapa de la cultura Etrusca Cultura etrusca 1 Mapa de la cultura Etrusca 2 Arc de Volterra 3 Necròpolis etrusca. 4 Interior d una tomba etrusca 5 Sarcòfag d Els esposos 6 Detall 7 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8

Más detalles

TEMA 3: EL ARTE ROMANO

TEMA 3: EL ARTE ROMANO TEMA 3: EL ARTE ROMANO CARACTERÍSTICAS GENERALES materiales:mortero, ladrillo... In t r o d u c c i ó n Los órdenes arquitectónicos utilizados por los romanos. Cubiertas abovedadas, arcos medio punto La

Más detalles

ARTE ROMANO. Se utilizaron los órdenes griegos Se crean nuevos órdenes : el toscano; y el compuesto, que combinaba el capitel jónico y el corintio.

ARTE ROMANO. Se utilizaron los órdenes griegos Se crean nuevos órdenes : el toscano; y el compuesto, que combinaba el capitel jónico y el corintio. Roma ARTE ROMANO Contexto Según la tradición, la ciudad de Roma fue fundada en el año 753 a.c. Roma se lanzó a una expansión territorial que llevó a dominar la península italiana, primero, y a partir del

Más detalles

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:

Más detalles

Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial

Más detalles

producción n artística o literaria de una civilización o una época. En el siglo XVIII Winkelman consideró que esta cima había a sido alcanzada en el

producción n artística o literaria de una civilización o una época. En el siglo XVIII Winkelman consideró que esta cima había a sido alcanzada en el EL ARTE CLÁSICO Se denomina clásico a lo más m s excelso de la producción n artística o literaria de una civilización o una época. En el siglo XVIII Winkelman consideró que esta cima había a sido alcanzada

Más detalles

Características generales

Características generales Arquitectura Romana Características generales Monumentalidad: relacionada con idea de la inmortalidad del Imperio. utilitaria, práctica, funcional dinámica., como consecuencia del empleo de algunos elementos

Más detalles

MAISON CARRÉE de NIMES

MAISON CARRÉE de NIMES MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema

Más detalles

T.8. ARTE CLÁSICO: ROMA

T.8. ARTE CLÁSICO: ROMA T.8. ARTE CLÁSICO: ROMA Las raíces del arte romano se hallan en el arte griego y en el arte etrusco. Se extiende desde el s. III a. de C. hasta el s. V de nuestra era. ARTE ETRUSCO Los etruscos fueron

Más detalles

El Arte Clásico. El Arte Romano Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

El Arte Clásico. El Arte Romano Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Clásico El Arte Romano Escultura Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Romano 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos

Más detalles

ÍNDICE. Capítulo I EDIFICIOS EN LA ARQUITECTURA EGIPCIA (Esther Alegre Carvajal)

ÍNDICE. Capítulo I EDIFICIOS EN LA ARQUITECTURA EGIPCIA (Esther Alegre Carvajal) Capítulo I EDIFICIOS EN LA ARQUITECTURA EGIPCIA (Esther Alegre Carvajal) INTRODUCCIÓN 19 1. ARQUITECTURA FUNERARIA 29 1.1. Mastabas 31 El cementerio real de Abydos y la unificación de Egipto... 34 Saqqara:

Más detalles

(amfiteatre Flavi) 72-80

(amfiteatre Flavi) 72-80 Colosseu Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial (amfiteatre Flavi) 72-80 Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre

Más detalles

Un precedente: el arte etrusco

Un precedente: el arte etrusco ARTE ROMANO Un precedente: el arte etrusco Recibieron la influencia del arte arcaico en permanente contacto con las colonias griegas. Esa influencia combinada con elementos propios será fundamental para

Más detalles

o Aumento de la decoración: molduras, guirnaldas, decoración botánica... o La columna tiene más que nada un valor decorativo (no sustentante).

o Aumento de la decoración: molduras, guirnaldas, decoración botánica... o La columna tiene más que nada un valor decorativo (no sustentante). ARTE ROMANO 1. CONTEXTO HISTÓRICO. ORÍGENES DEL ARTE ROMANO La mayoría de las obras de arte romanas que vamos a estudiar pertenecen a la época del Imperio (siglo I a.c. al siglo V d.c.). Durante este periodo

Más detalles

ROMA II. Bóvedas de hormigón. Máster Universitario en Construcción y Tecnología de Edificios Históricos. Panteón, Roma, s.

ROMA II. Bóvedas de hormigón. Máster Universitario en Construcción y Tecnología de Edificios Históricos. Panteón, Roma, s. Panteón, Roma, s. II 43,3 m de luz ROMA II Bóvedas de hormigón Máster Universitario en Construcción y Tecnología de Edificios Históricos Panteón, Roma, s. II 43,3 m de luz Santa Sofía, Estambul, s. VI

Más detalles

ROMA EJERCICIO 1 EJERCICIO 2

ROMA EJERCICIO 1 EJERCICIO 2 ROMA EJERCICIO 1 Es ésta una manifestación artística de raíz estrictamente utilitaria, de origen eminentemente práctico. Como reflejo fidelísimo que es del ambiente social, político y económico del pueblo

Más detalles

TEMA 3. LA ARQUITECTURA ROMANA: caracteres generales y tipologías

TEMA 3. LA ARQUITECTURA ROMANA: caracteres generales y tipologías TEMA 3. LA ARQUITECTURA ROMANA: caracteres generales y tipologías INTRODUCCIÓN El Arte Romano se inicia en íntima conexión con el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya

Más detalles

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

Arte y arquitectura de Roma Arquitectura de Roma

Arte y arquitectura de Roma Arquitectura de Roma Arte y arquitectura de Roma Arquitectura de Roma Podemos hacernos una clara idea de la arquitectura romana a través de los impresionantes vestigios de los edificios públicos y privados de la Roma antigua

Más detalles

Arquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c.

Arquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c. Arquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c. Máxima expansión del imperio Romano, siglo I DC Roma: ciudad - estado en la órbita de la cultura helénica. Surge en el siglo VII. Se consolida como potencia alrededor

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials. PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços

Más detalles

TEMA 3. ARTE ROMANO. Cronología. Monarquía (SS. VIII A. C. S. VI A. C.) República (S. VI A. C. S. I A. C.) Imperio (S. I D. C. S. V D. C.

TEMA 3. ARTE ROMANO. Cronología. Monarquía (SS. VIII A. C. S. VI A. C.) República (S. VI A. C. S. I A. C.) Imperio (S. I D. C. S. V D. C. TEMA 3. ARTE ROMANO Introducción histórico-cultural La cultura y el arte romanos surgen de la unión de diferentes influencias, griega y etrusca principalmente, junto con el carácter práctico de los romanos.

Más detalles

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia

Más detalles

INTRODUCCIÓN ARQUITECTURA RELIGIOSA Y CIVIL.

INTRODUCCIÓN ARQUITECTURA RELIGIOSA Y CIVIL. El arte clásico: Roma. Arquitectura religiosa y civil. La escultura: el retrato y el relieve histórico. Principales manifestaciones en la Hispania Romana y en Castilla y León: arquitectura pública (el

Más detalles

UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO

UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO ESQUEMA I ARTE ETRUSCO II ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN 1.- ARQUITECTURA - CONSTRUCCIONES A) TEMPLOS B) TUMBAS C) FORTIFICACIONES 2.- ESCULTURA - GÉNEROS D) RELIGIOSO E) RETRATOS

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

1. LA ARQUITECTURA ROMANA

1. LA ARQUITECTURA ROMANA EL ARTE EN ROMA El Arte Romano se inicia en íntima conexión con el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo heredero, incorporando, además, múltiples

Más detalles

Materiales de construcción. Los elementos griegos

Materiales de construcción. Los elementos griegos La arquitectura griega era, como hemos visto, adintelada o arquitrabada: elementos verticales soportan uno horizontal, llamado dintel. Este sistema tiene muchos inconvenientes cuando se construye todo

Más detalles

ANTECEDENTES: EL ARTE ETRUSCO

ANTECEDENTES: EL ARTE ETRUSCO EL ARTE DE ROMA ANTECEDENTES: EL ARTE ETRUSCO Cronología: s. VIII a III a.c. - Origen oriental (temas iconográficos) + tradiciones itálicas + influencia de Grecia (colonias en la Magna Grecia -sur de la

Más detalles

Cuadernillo de trabajo

Cuadernillo de trabajo Cuadernillo Arte. Segundo Parcial. TERCERA PARTE. Págs. 1 de 14. Cuadernillo de trabajo HISTORIA DEL ARTE SEGUNDO PARCIAL (Tercera parte) Nombre alumno Grupo Cuadernillo Arte. Segundo Parcial. TERCERA

Más detalles

Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma.

Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma. Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma. Consigna: A partir de las clases teóricas desarrolladas realizar una investigación, respecto al arte y su forma de representar simbólicamente la realidad en las culturas

Más detalles

EXAMEN DE ARTE PARTE I TEMA: El Templo Griego Preguntas tipo test: Señala la respuesta correcta en las siguientes cuestiones:

EXAMEN DE ARTE PARTE I TEMA: El Templo Griego Preguntas tipo test: Señala la respuesta correcta en las siguientes cuestiones: EXAMEN DE ARTE PARTE I TEMA: El Templo Griego Preguntas tipo test: Señala la respuesta correcta en las siguientes cuestiones: 1) La sonrisa eginética es propia de: -La escultura helenística -la escultura

Más detalles

Respecto a la ESCULTURA, fundamentalmente fue funeraria y se realizó en arcilla o bronce, con tendencia al realismo.

Respecto a la ESCULTURA, fundamentalmente fue funeraria y se realizó en arcilla o bronce, con tendencia al realismo. TEMA VI ARTE CLÁSICO. ARTE ROMANO. a. ARTE ETRUSCO. CONTEXTO HISTÓRICO-SOCIAL Y MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS. Los etruscos son un pueblo de origen incierto que se estableció al norte de Roma y pudo haber

Más detalles

El Modernisme va rebre a cada país un nom

El Modernisme va rebre a cada país un nom Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre

Más detalles

El ágora o plaza pública es el centro de la ciudad. En ella los ciudadanos se reunirán para acudir al mercado y para charlar.

El ágora o plaza pública es el centro de la ciudad. En ella los ciudadanos se reunirán para acudir al mercado y para charlar. Tema 4: Arte 1. Arte griego 1.1. Arquitectura griega Los griegos construyeron sus polis con edificios que aún mantenemos en las ciudades modernas. Las necesidades de entonces no son tan diferentes de las

Más detalles

Expansión territorial

Expansión territorial ROMA Expansión territorial Desde su fundación en el año 753 a.c., Roma conquistó las tierras que se extendían desde la Península Ibérica hasta Oriente a uno y otro lado del Mare Nostrum. Durante los siglos

Más detalles

LA INGENIERIA DE ROMA.

LA INGENIERIA DE ROMA. LA INGENIERIA DE ROMA. TIPOLOGIA DE MUROS. Según la disposición de los materiales en el muro se obtenían diferentes aparejos que los romanos llamaban "opus". Opus incertum Opus testaceum Opus reticulatum

Más detalles

La ciudad romana, arquitectura.

La ciudad romana, arquitectura. La ciudad romana, arquitectura. Índice. 1-Características de la ciudad romana. 2-Características básicas de la arquitectura. 3-Tipos de edificios. 3.1-Ocio y diversión. 3.2-Gobierno de la ciudad. 3.3-Vivienda.

Más detalles

Urbanisme grec. l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica

Urbanisme grec. l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica Urbanisme grec l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica condicionat fonamentalment per tres factors: caràcter independent de les polis topografia muntanyosa del terreny introducció de la democràcia

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

La influencia de el mundo griego en el arte romano

La influencia de el mundo griego en el arte romano La influencia de el mundo griego en el arte romano El mundo griego fue fundamental para el desarrollo del arte romano junto a las aportaciones de la cultura etrusca. Sin embargo, también tuvo una indiscutible

Más detalles

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda

Más detalles

SILABO DE HISTORIA DE LA ARQUITECTURA ANTIGUA

SILABO DE HISTORIA DE LA ARQUITECTURA ANTIGUA UNIVERSIDAD PRIVADA DEL NORTE Facultad de Arquitectura SILABO DE HISTORIA DE LA ARQUITECTURA ANTIGUA I. DATOS GENERALES 1.1. Facultad : Arquitectura 1.2. Carrera Profesional : Arquitectura 1.3. Departamento

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Barem: / Baremo: L alumne triarà entre l exercici A o B. Exercici B: les quatre preguntes tindràn una valoració màxima de 2 5 punts cadascuna. EXERCICI A: Imatge 1: El Discòbol. Mirón. Còpia romana d un

Más detalles

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món. Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:

Más detalles

2º Bachillerato. Tema 5. El arte romano

2º Bachillerato. Tema 5. El arte romano 2º Bachillerato Tema 5. El arte romano 1. Introducción 2. Arquitectura y ciudad ÍNDICE LA CIUDAD ROMANA ASPECTOS TÉCNICOS Y CONSTRUCTIVOS TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA ROMANA 3. Escultura. El retrato y

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO

UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO ESQUEMA I ARTE ETRUSCO INTRODUCCIÓN 1.- ARQUITECTURA - CARACTERÍSTICAS - CONSTRUCCIONES A) TEMPLOS B) TUMBAS 2.- ESCULTURA - CARACTERÍSTICAS - GÉNEROS A) RELIGIOSO B) FUNERARIO

Más detalles

ROMA Introducción y Arquitectura

ROMA Introducción y Arquitectura ROMA Introducción y Arquitectura INTRODUCCIÓN Roma Modelo sociopolítico IMPERIO, creado por Augusto, que pretendía gobernar de forma unitaria. - todo el poder en manos del emperador. - el emperador es

Más detalles

L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà

L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme

Más detalles

Un viatge a la cultura romana. El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Un viatge a la cultura romana. El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. CONVERSES D ESTACIÓ 2010 cicle de taules rodones L EDUCACIÓ ALS MUSEUS LOCALS Un viatge a la cultura romana El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Más detalles

TEMA 3. EL ARTE ROMANO

TEMA 3. EL ARTE ROMANO TEMA 3. EL ARTE ROMANO Introducción Los romanos es una civilización que se origina en la región del Latium (Lacio), en el centro de Italia, en el siglo VIII a.c. Es un pueblo de carácter hegemónico que

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

Meridiana. Taula de Participació

Meridiana. Taula de Participació Meridiana Taula de Participació 19 de novembre de 2015 1 ORDRE DEL DIA 1. Constitució de la Taula de Participació 2. Els estudis fets fins ara: 1. Diagnosi prèvia i propostes marc per al nou espai meridiana

Más detalles

Influencias: Griegos: perfecto tratamiento del cuerpo Etruscos: realismo Material: piedra o bronce Principales innovaciones: retrato realista y

Influencias: Griegos: perfecto tratamiento del cuerpo Etruscos: realismo Material: piedra o bronce Principales innovaciones: retrato realista y ARTE ROMANO ESCULTURA ROMANA Influencias: Griegos: perfecto tratamiento del cuerpo Etruscos: realismo Material: piedra o bronce Principales innovaciones: retrato realista y relieve histórico Retrato: Aúna

Más detalles

Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017

Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 La capital de Catalunya es compromet amb un Pla que alliberarà els terrenys de la Model i Trinitat Vella i contribuirà a desenvolupar una política penitenciària

Más detalles

3. El arte romano. I. INTRODUCCIÓN. ORÍGENES E INFLUENCIAS DEL ARTE ROMANO. 1. Roma: marco histórico y geográfico.

3. El arte romano. I. INTRODUCCIÓN. ORÍGENES E INFLUENCIAS DEL ARTE ROMANO. 1. Roma: marco histórico y geográfico. 3. El arte romano. I. INTRODUCCIÓN. ORÍGENES E INFLUENCIAS DEL ARTE ROMANO. 1. Roma: marco histórico y geográfico. Sabemos que Roma fue la ciudad por antonomasia de la Antigüedad. Desde sus remotos orígenes

Más detalles

Tema 4 El Arte romano

Tema 4 El Arte romano TEMA 04: Arte romano.- Pág.45 Tema 4 El Arte romano 1.- INTRODUCCIÓN 2.- ARQUITECTURA 2.1.- Características generales, técnicas edilicias y materiales 2.2.- La Ciudad romana 2.3.- Los edificios urbanos

Más detalles

Arte romano. Arquitectura religiosa y civil.

Arte romano. Arquitectura religiosa y civil. Arte romano Arquitectura religiosa y civil. Introducción histórica. Periodos de la historia de Roma. Monarquía: desde la fundación mítica por Romulo 756 a.c. hasta la expulsión de Tarquino el soberbio

Más detalles

VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X)

VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) Plantes El tipus de planta més simple és el d una sala rectangular, sense diferenciació arquitectònica entre

Más detalles

MATERIAL PARA HISTORIA DEL ARTE- 2º BACHILLERATO

MATERIAL PARA HISTORIA DEL ARTE- 2º BACHILLERATO MATERIAL PARA HISTORIA DEL ARTE- 2º BACHILLERATO 1.- ANEXOS 1.1.- ESQUEMA DE COMENTARIO DE OBRAS DE ARTE ARQUITECTURA Clasificación: tipo de construcción de la que se trata. Material: materiales constructivos

Más detalles

EDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC

EDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC EDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC Guió expositiu del tema Introducció: els jocs o ludi publici. Desenvolupament - estructura de l amfiteatre. - espectacles de l amfiteatre. - origen i estructura

Más detalles

TEMA 9: LA ARQUITECTURA DE ROMA.

TEMA 9: LA ARQUITECTURA DE ROMA. TEMA 9: LA ARQUITECTURA DE ROMA. 1. Introducción A pesar de tener como antepasado lejano a Grecia y su contribución constructiva, y la más cercana Etruria, Roma ha de considerarse una innovadora absoluta

Más detalles

Había varias categorías de ciudades:

Había varias categorías de ciudades: LA CIUDAD ROMANA Había varias categorías de ciudades: Ciudad federada: Ciudad conquistada sin resistencia. Pacta con Roma un tratado de federación, por el que cual entrega parte de sus riquezas a Roma

Más detalles

L.A.V.R. Almendra Vázquez Vergara Autora

L.A.V.R. Almendra Vázquez Vergara Autora Unidad III Arte Romano Un imperio que respeta costumbres y religiones de sus pueblos gobernados L.A.V.R. Almendra Vázquez Vergara Autora INTRODUCCIÓN Los etruscos son los antecedentes más directos de Roma,

Más detalles

Arq. Joaquín Emiliano Peralta

Arq. Joaquín Emiliano Peralta FAUD. UNC Introducción a la historia de la arquitectura y el urbanismo B 07 de junio 2017 Clase Teórica Nº 4 Culturas Clásicas Roma Imperial Arq. Joaquín Emiliano Peralta 1 Introducción a la historia de

Más detalles

HISTORIA DEL ARTE. 2º Curso de Bachillerato VOCABULARIO DE ARTE

HISTORIA DEL ARTE. 2º Curso de Bachillerato VOCABULARIO DE ARTE HISTORIADELARTE.2ºCursodeBachillerato VOCABULARIO DE ARTE La mayoría de los conceptos que aparecen referidos específicamente a cada arte puedes completarlos con tus apuntes y los que te da la profesora.

Más detalles

Roma fue la heredera de la cultura clásica griega, pero las bases de su arte están en el helenismo. El objetivo

Roma fue la heredera de la cultura clásica griega, pero las bases de su arte están en el helenismo. El objetivo Roma fue la heredera de la cultura clásica griega, pero las bases de su arte están en el helenismo. El objetivo vital del arte romano es atraer a las grandes multitudes y se distinguió en el singular empeño

Más detalles

EL ARTE NEOCLÁSICO Y LA FIGURA DE GOYA HISTORIA DEL ARTE 2º BACHILLERATO

EL ARTE NEOCLÁSICO Y LA FIGURA DE GOYA HISTORIA DEL ARTE 2º BACHILLERATO EL ARTE NEOCLÁSICO Y LA FIGURA DE GOYA HISTORIA DEL ARTE 2º BACHILLERATO 1. INTRODUCCIÓN } Entre 1750 y 1830 se desarrolló en Europa el Neoclasicismo, estilo que tuvo su epicentro en Francia. Además de

Más detalles

EL ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN.

EL ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN. EL ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN. Durante mucho tiempo se ha venido considerando el arte romano como una copia del griego, incluso como una vulgarización de aquel. Actualmente se ha llegado a una postura más

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma

EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL Roma EL FINAL DE L EDAT ANTIGA: LA CIVILITZACIÓ ROMANA L intent fallit de Constitució Europea feia menció al passat clàssic d Europa que començà amb la civilització grega i

Más detalles

Tema 5. El arte romano

Tema 5. El arte romano Tema 5. El arte romano 1. Introducción 2. Arquitectura y ciudad La ciudad romana Aspectos técnicos y constructivos Tipologías de la arquitectura romana 3. Escultura. El retrato y el relieve histórico 4.

Más detalles

ELEMENTOS BÁSICOS DE ARQUITECTURA

ELEMENTOS BÁSICOS DE ARQUITECTURA ELEMENTOS BÁSICOS DE ARQUITECTURA Formas de representación: plantas, alzados, secciones y proyecciones. Elementos constructivos: Materiales Elementos sustentantes Elementos sustentados Elementos decorativos

Más detalles

Grupo R3 B. Arte clásico: Roma. Historia del Arte. María A. Murillo

Grupo R3 B. Arte clásico: Roma. Historia del Arte. María A. Murillo Grupo R3 B Arte clásico: Roma Historia del Arte María A. Murillo Índice 1. Cronología y marco geográfico. 2. Antecedentes del arte romano. 2.1. Arte etrusco. 2.2. Arte griego. 3. Características propias

Más detalles

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1.5.1 L Acròpolis 1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1 Des de el segle VI a.c. els atenesos anomenaren Acròpolis (ἀκρο-πολις, ciutat alta ) aquesta elevació de 156 m. per a distingir-la de la

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. La pregunta 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La pregunta 3 tendrá una valoración máxima de

Más detalles

ESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES

ESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA ROMANA ESCULTURA ROMANA INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES ART GREC ART ETRUSC REPÚBLICA ALT IMPERI BAIX IMPERI Escultura Retrat i relleu religiosa històric Segles segles

Más detalles

Construccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs )

Construccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs ) Construccions lleugeres de fusta Construcció II (curs 2008-2009) Construccions lleugeres en fusta: index Construccions lleugeres de fusta Índex: 1. Evolució històrica. 2. Anatomia del material. 3. Funcionament

Más detalles

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Design, C. Testa Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

Más detalles

La belleza en el mundo griego. Unidad 8. La belleza en el mundo griego. 1. La arquitectura griega clásica

La belleza en el mundo griego. Unidad 8. La belleza en el mundo griego. 1. La arquitectura griega clásica La belleza en el mundo griego Unidad 8 El arte clásico Don divino Representarla: aspiración del artista Platón: sólo aproximarse a ella Proporción en las formas Canon de Policleto (s. V a.c.) Altura =

Más detalles

EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau EDAT ANTIGA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA Des

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota

Más detalles

SPEOS: Templo egipcio decarácter rupestre o subterráneo.speos de Ramsés II a.c.abú-simbel. Egipto.

SPEOS: Templo egipcio decarácter rupestre o subterráneo.speos de Ramsés II a.c.abú-simbel. Egipto. Tipos de edificios SPEOS: Templo egipcio decarácter rupestre o subterráneo.speos de Ramsés II.1.290-1.224 a.c.abú-simbel. Egipto. PILONO: Muro en forma de talud que constituye la entrada a un templo PIRÁMIDE:

Más detalles

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona GESTIÓ DE RECINTES La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota

Más detalles

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE)

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE) EL PANTEON DE AGRIPA IDENTIFICACION Nombre: PANTEON DE AGRIPA Fecha: S I.d.C. Año 25 / Imperio MANDADO CONSTRUIR POR AGRIPA yerno de Augusto Material: hormigón, mármol, mosaicos piedra Función: Templo

Más detalles

LA CIUDAD DE ROMA. Cultura Clásica IES Universidad Laboral. Cáceres Dpto. de Latín y Griego Isabel Yende Castro

LA CIUDAD DE ROMA. Cultura Clásica IES Universidad Laboral. Cáceres Dpto. de Latín y Griego Isabel Yende Castro LA CIUDAD DE ROMA Cultura Clásica IES Universidad Laboral. Cáceres Dpto. de Latín y Griego Isabel Yende Castro Situación de Roma y su imperio en la época de su mayor extensión Roma y Ostia, unidas por

Más detalles

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE) ESQUEMA: Introducción: El Arte Romano proviene de: el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo

Más detalles

ARQUITECTURA RENACENTISTA

ARQUITECTURA RENACENTISTA ARQUITECTURA RENACENTISTA Quattrocento Principales arquitectos: Alberti, Brunelleschi Características: -uso e interpretación del lenguaje arquitectónico de la antigüedad clásica: arcos de medio punto,

Más detalles

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOMCE) ESQUEMA: Introducción: El Arte Romano proviene de: el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA.

1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA. Panteón de Agripa 1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA. -Identificación del autor: Existió un primer edificio levantado por Agripa, yerno del emperador Augusto, entre los años 27 al 25 a. C. Posteriormente sufre

Más detalles

ITINERARIO DEL VIAJE. ORGANIZADO POR LA DELEGACION DE MADRID DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ESTUDIOS CLASICOS

ITINERARIO DEL VIAJE. ORGANIZADO POR LA DELEGACION DE MADRID DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ESTUDIOS CLASICOS ITINERARIO DEL VIAJE ORGANIZADO POR LA DELEGACION DE MADRID DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ESTUDIOS CLASICOS Del 10 al 14 de abril del 2011 Estimados Amigos: Os presentamos un itinerario completo a Roma de

Más detalles

TEMA 8. EL RELLEU. - Relleu és el conjunt de formes del terreny. - Elements introduïts per l ésser humà carreteres, ponts. Faunia

TEMA 8. EL RELLEU. - Relleu és el conjunt de formes del terreny. - Elements introduïts per l ésser humà carreteres, ponts. Faunia TEMA 8. EL RELLEU EL PAISATGE És una extensió de la superficie terrestre. ELEMENTS - Relleu és el conjunt de formes del terreny - Aigua pot haver o no - Vegetació plantes - Fauna animals - Elements introduïts

Más detalles