CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent
|
|
- José Carlos Soto Castro
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 ARQUITECTURA ROMANA
2 CARACTERÍSTIQUES: - Arquitectura utilitària - Arquitectura monumental - Eminentment civil - Construeix tipologies d edificis que no tenen antecedent -Complexitat dels elements constructius: utilització de la llinda, arc, volta... -Arquitectura dinàmica - Utilització dels eixos de simetria axial i vertical - Precedent de l arquitectura moderna
3 MATERIALS: - Pedra: Volcànica: -Tufo i Peperino - Superfícies rugoses - Es treballa en carreus - Es recobreix d estuc - Col locada en tècnica de soga i través Travertí: -Pedra de major qualitat - Major vistositat - No cal recobrirla d estuc
4 MATERIALS: -Marbre: - Sols s utilitza en casos excepcionals - Apareix en arquitectura en el 103 ac
5 MATERIALS: Formigó: - Material emprat per excel lència - S elabora amb, sorra, tufo i còdols - Gran resistència, durabilitat i plasticitat - Es recobreix amb una capa d estuc
6 MATERIALS: - Rajola: - Cuita i de gran resistència - Barat i de llarga durada - Es recobreix amb una capa de pedra o estuc
7 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS
8 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS
9 TIPUS DE COL LOCACIÓ DELS MATERIALS: ENCOIXINAT
10 ELS ORDRES CLÀSSICS - Adopten els ordres grecs introduint importants novetats - Aparició de nous ordres
11 ELS ORDRES CLÀSSICS
12 ELS ORDRES CLÀSSICS
13 ELS ORDRES CLÀSSICS
14 ORDRE TOSCÀ: - Substitueix al Dòric - D influències etrusques - Té basa - Fust llis, sense collarí
15 ORDRE JÒNIC: - Empra el capitell de cantó - Major riquesa decorativa
16 ORDRE CORINT: - S empra com l ordre de major riquesa - Es generalitza l ús a l exterior dels edificis - És còpia de l helènic
17 ORDRE COMPOST: - Principal aportació romana als ordres clàssics - Combinació d elements del Jònic i del Corint - S empra per primera vegada en l arc de Titus (81 ac)
18 SUPERPOSICIÓ D ORDRES - Sistema constructiu emprat en grans monuments - Toscà, Jònic, Corint, Compost
19 ENTABLAMENTS: - Mètopes decorades amb rosetes, discs, bucranis... - Frisos convexos i corbats -Frontons corbats i partits
20 Sistemes de Cubrició: ARC - Aprés dels etruscos -Empren el de mig punt - Combinen arc i llinda. Aparició de carcanyols. Decoració -Arqueries cegues: motiu decoratiu
21 Sistemes de Cubrició: VOLTA - Presenta gran nombre de varietats - Voltes de canó reforçades amb arcs faixons - Voltes semiesfèriques - Voltes gallonades -Voltes d aresta - Ús de trompes i petxines
22 COMBINACIÓ LLINDA-ARC
23 Arquitectura Religiosa: TEMPLES SANTUARIS
24 EL TEMPLE: -Diferent del grec, vinculat a l etrusc - Construït sobre un podium - Sols accés des de la façana principal - Els més habituals són els pròstils i pseudodípters
25 Fortuna Viril. s I ac
26 Fortuna Viril. s I ac
27 Maison Carreé. s I ac
28 Temple de Vesta. Tívoli. s I ac
29 Santuari Fortuna. Praeneste. s I ac
30 Santuari Fortuna. Praeneste. s I ac
31 Temple de Vesta. Roma. s I
32 Ara Pacis. s I
33 Panteó d Agripa
34 Panteó d Agripa
35 Panteó d Agripa
36 Panteó d Agripa
37 Panteó d Agripa
38 Panteó d Agripa
39 ARQUITECTURA CIVIL
40 BASÍLIQUES: - Gran transcendència per al món cristià - Dedicat a les transaccions comercials i a la justícia - Planta rectangular - Tres naus, la central més elevada - Al desnivell s obrin finestrals
41 Plantes de Basíliques
42 Basílica de Magenci. 312
43 Basílica de Magenci. 312
44 Basílica de Magenci. 312
45 Basílica de Magenci. 312
46 TERMES: - Arquitectura d esplai - Banys públics amb sales de reunió, biblioteca, palestra... - Fundacions particulars i d us públic i gratuït - Consten de: -Apoditerium -Frigidarium -Tepidarium -Caldarium -Precedent dels bany àrabs
47 Termes de Traià
48 Termes de Caracalla. 216
49 Termes de Caracalla. 216
50 Termes de Caracalla. 216
51 Termes de Caracalla. 216
52 Termes de Dioclecià
53 Termes de Dioclecià
54 TEATRES: - Distints dels grecs - Construcció exempta de forma semicircular - El cor perd importància -Guanya importància l escena - Grades semicirculars denominades cavea -Portes d accés (vomitoris)
55 Teatre Marcel. 11 ac
56 Teatre d Orange. 12
57 Tatre de Mèrida. 13
58 Teatre de Sagunt. 14
59 Teatre d Aspendus. 160
60 Teatre d Aspendus. 160
61 AMFITEATRES: - Planta el líptica - És un doble teatre - Destinat a espectacles públics -A sota de l arena corredors i galeries per l escenografia
62 Amfiteatre de Pompèia. 70 ac
63 Amfiteatre de Nimes. 31 ac-14
64 Amfiteatre de Verona
65 Amfiteatre Flavi. 80
66 Amfiteatre Flavi. 80
67 Amfiteatre Flavi. 80
68 Amfiteatre Flavi. 80
69 Amfiteatre Flavi. 80
70 Amfiteatre Flavi. 80
71 Amfiteatre d Itàlica
72 CIRCS: - Dedicats a les carreres de quàdrigues - Planta estreta i allargassada - Els costats menors són un recte i l altre corbat - Envoltat de graderies - Spina: mur central decorat que servia d eix
73 Circ Màxim. s II ac
74 Circ Màxim. s II ac
75 MONUMENTS COMMEMORATIUS
76 ARCS DE TRIOMF: - Representa la porta d una ciutat - Edifici exempt - Col locat als fors, vies i ponts - Nombre de buits sempre imparell - Combinació d arc i llinda - Commemoren triomfs militars - Decoració de relleus, especialment als carcanyols i intradós
77 Arc de Titus. 81 ac
78
79 Arc de Berà. 110
80 Arc de Traià. Benevento. 113
81 Arc de Traià. Timgad. 116
82 Arc de Septimi Sever. 203
83 Arc de Caracalla. Djemila. 216
84
85 Arc Quadrifons
86 COLUMNES: -Commemoratives: Commemoren victòries militars - Rostrals: Commemoren batalles navals (no en queda cap)
87 Columna de Traià. 113
88 Trofeu Adamclissi
89 Columna de Marc Aureli
90 URBANISME: EL FORUM
91 Forum de Roma
92 Forum de Roma
93 Forum de Roma. Temple d Antoni i Faustina
94 Forum de Roma. Oest
95 Forum de Roma. Centre
96 Forum de Roma. Est
97 Forum de Roma. Est
98 Forum de Roma. Temple de Venus i Roma
99 Forums Imperials
100 Forum de Juli César. Finals s I ac
101
102 Forum de Traià
103 Forum de Traià
104 Forum de Traià
105 Forum de Traià
106 Forum de Traià
107 URBANISME: ELS CARRERS
108 Via Abundància. Pompeia
109 URBANISME: FORTIFICACIONS I PORTES
110 Porta Prenestina. Roma
111 Porta Nigra. Treveris
112 Porta Nigra. Treveris
113 PALAUS IMPERIALS
114 Domus Tiberina
115 Domus Àurea
116 Domus Flàvia
117 Vil la Adriana
118
119 Palau de Dioclecià
120 LA CASA ROMANA
121 Casa Romana. Època República
122
123 Casa Romana. Època Imperi
124 Casa Romana. Peristil
125 Casa de Diana. Ostia
126 ARQUITECTURA FUNERARIA
127 Mausoleu d August. 27 ac- 14
128 Tomba de Cecília Metela. 31 ac-14
129 Piràmide de Gaius Cestius. 31 ac-14
130 Tomba dels Julis. Saint Rémy. 31 ac- 14
131 Torre dels Escipions. Tarragona. 31 ac- 14
132 Mausoleu d Adrià
133 OBRES D ENGINYERIA: CALÇADES PONTS AQÜEDUCTES
134 Via Appia
135 Arqueries
136 Pont de Mèrida. 31 ac- 14
137 Pont de Mèrida. 31 ac- 14
138 Pont du Gard. França. 31 ac- 14
139 Pont du Gard. França. 31 ac- 14
140 Pont d Alcàntara
141
142 Aqüeducte de les Ferreres. Tarragona. 31 ac-14
143 Acqua Claudia
144 Aqüeducte de Segòvia
145 Aqüeducte de Segòvia
146 Aqüeducte de los Milagros. Mèrida. 265
El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)
El Arte Clásico El Arte Romano Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Romano 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos 1.3.
Más detallesEl Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero
El Arte Clásico El Arte Romano Jesús A. Manzaneque Casero EL ARTE ROMANO 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos 1.3. Monumentos conmemorativos 1.4. Monumentos funerarios 1.5. Edificios
Más detallesMapa de la cultura Etrusca
Cultura etrusca 1 Mapa de la cultura Etrusca 2 Arc de Volterra 3 Necròpolis etrusca. 4 Interior d una tomba etrusca 5 Sarcòfag d Els esposos 6 Detall 7 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8
Más detallesTEMA 3: EL ARTE ROMANO
TEMA 3: EL ARTE ROMANO CARACTERÍSTICAS GENERALES materiales:mortero, ladrillo... In t r o d u c c i ó n Los órdenes arquitectónicos utilizados por los romanos. Cubiertas abovedadas, arcos medio punto La
Más detallesARTE ROMANO. Se utilizaron los órdenes griegos Se crean nuevos órdenes : el toscano; y el compuesto, que combinaba el capitel jónico y el corintio.
Roma ARTE ROMANO Contexto Según la tradición, la ciudad de Roma fue fundada en el año 753 a.c. Roma se lanzó a una expansión territorial que llevó a dominar la península italiana, primero, y a partir del
Más detallesMaison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
Más detallesFitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial
Más detallesproducción n artística o literaria de una civilización o una época. En el siglo XVIII Winkelman consideró que esta cima había a sido alcanzada en el
EL ARTE CLÁSICO Se denomina clásico a lo más m s excelso de la producción n artística o literaria de una civilización o una época. En el siglo XVIII Winkelman consideró que esta cima había a sido alcanzada
Más detallesCaracterísticas generales
Arquitectura Romana Características generales Monumentalidad: relacionada con idea de la inmortalidad del Imperio. utilitaria, práctica, funcional dinámica., como consecuencia del empleo de algunos elementos
Más detallesMAISON CARRÉE de NIMES
MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema
Más detallesT.8. ARTE CLÁSICO: ROMA
T.8. ARTE CLÁSICO: ROMA Las raíces del arte romano se hallan en el arte griego y en el arte etrusco. Se extiende desde el s. III a. de C. hasta el s. V de nuestra era. ARTE ETRUSCO Los etruscos fueron
Más detallesEl Arte Clásico. El Arte Romano Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)
El Arte Clásico El Arte Romano Escultura Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Romano 1. La arquitectura romana 1.1. El foro 1.2. Edificios públicos
Más detallesÍNDICE. Capítulo I EDIFICIOS EN LA ARQUITECTURA EGIPCIA (Esther Alegre Carvajal)
Capítulo I EDIFICIOS EN LA ARQUITECTURA EGIPCIA (Esther Alegre Carvajal) INTRODUCCIÓN 19 1. ARQUITECTURA FUNERARIA 29 1.1. Mastabas 31 El cementerio real de Abydos y la unificación de Egipto... 34 Saqqara:
Más detalles(amfiteatre Flavi) 72-80
Colosseu Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial (amfiteatre Flavi) 72-80 Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre
Más detallesUn precedente: el arte etrusco
ARTE ROMANO Un precedente: el arte etrusco Recibieron la influencia del arte arcaico en permanente contacto con las colonias griegas. Esa influencia combinada con elementos propios será fundamental para
Más detalleso Aumento de la decoración: molduras, guirnaldas, decoración botánica... o La columna tiene más que nada un valor decorativo (no sustentante).
ARTE ROMANO 1. CONTEXTO HISTÓRICO. ORÍGENES DEL ARTE ROMANO La mayoría de las obras de arte romanas que vamos a estudiar pertenecen a la época del Imperio (siglo I a.c. al siglo V d.c.). Durante este periodo
Más detallesROMA II. Bóvedas de hormigón. Máster Universitario en Construcción y Tecnología de Edificios Históricos. Panteón, Roma, s.
Panteón, Roma, s. II 43,3 m de luz ROMA II Bóvedas de hormigón Máster Universitario en Construcción y Tecnología de Edificios Históricos Panteón, Roma, s. II 43,3 m de luz Santa Sofía, Estambul, s. VI
Más detallesROMA EJERCICIO 1 EJERCICIO 2
ROMA EJERCICIO 1 Es ésta una manifestación artística de raíz estrictamente utilitaria, de origen eminentemente práctico. Como reflejo fidelísimo que es del ambiente social, político y económico del pueblo
Más detallesTEMA 3. LA ARQUITECTURA ROMANA: caracteres generales y tipologías
TEMA 3. LA ARQUITECTURA ROMANA: caracteres generales y tipologías INTRODUCCIÓN El Arte Romano se inicia en íntima conexión con el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesArte y arquitectura de Roma Arquitectura de Roma
Arte y arquitectura de Roma Arquitectura de Roma Podemos hacernos una clara idea de la arquitectura romana a través de los impresionantes vestigios de los edificios públicos y privados de la Roma antigua
Más detallesArquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c.
Arquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c. Máxima expansión del imperio Romano, siglo I DC Roma: ciudad - estado en la órbita de la cultura helénica. Surge en el siglo VII. Se consolida como potencia alrededor
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detalles- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.
PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços
Más detallesTEMA 3. ARTE ROMANO. Cronología. Monarquía (SS. VIII A. C. S. VI A. C.) República (S. VI A. C. S. I A. C.) Imperio (S. I D. C. S. V D. C.
TEMA 3. ARTE ROMANO Introducción histórico-cultural La cultura y el arte romanos surgen de la unión de diferentes influencias, griega y etrusca principalmente, junto con el carácter práctico de los romanos.
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesINTRODUCCIÓN ARQUITECTURA RELIGIOSA Y CIVIL.
El arte clásico: Roma. Arquitectura religiosa y civil. La escultura: el retrato y el relieve histórico. Principales manifestaciones en la Hispania Romana y en Castilla y León: arquitectura pública (el
Más detallesUNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO
UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO ESQUEMA I ARTE ETRUSCO II ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN 1.- ARQUITECTURA - CONSTRUCCIONES A) TEMPLOS B) TUMBAS C) FORTIFICACIONES 2.- ESCULTURA - GÉNEROS D) RELIGIOSO E) RETRATOS
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detalles1. LA ARQUITECTURA ROMANA
EL ARTE EN ROMA El Arte Romano se inicia en íntima conexión con el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo heredero, incorporando, además, múltiples
Más detallesMateriales de construcción. Los elementos griegos
La arquitectura griega era, como hemos visto, adintelada o arquitrabada: elementos verticales soportan uno horizontal, llamado dintel. Este sistema tiene muchos inconvenientes cuando se construye todo
Más detallesANTECEDENTES: EL ARTE ETRUSCO
EL ARTE DE ROMA ANTECEDENTES: EL ARTE ETRUSCO Cronología: s. VIII a III a.c. - Origen oriental (temas iconográficos) + tradiciones itálicas + influencia de Grecia (colonias en la Magna Grecia -sur de la
Más detallesCuadernillo de trabajo
Cuadernillo Arte. Segundo Parcial. TERCERA PARTE. Págs. 1 de 14. Cuadernillo de trabajo HISTORIA DEL ARTE SEGUNDO PARCIAL (Tercera parte) Nombre alumno Grupo Cuadernillo Arte. Segundo Parcial. TERCERA
Más detallesTrabajo Práctico 2: Grecia y Roma.
Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma. Consigna: A partir de las clases teóricas desarrolladas realizar una investigación, respecto al arte y su forma de representar simbólicamente la realidad en las culturas
Más detallesEXAMEN DE ARTE PARTE I TEMA: El Templo Griego Preguntas tipo test: Señala la respuesta correcta en las siguientes cuestiones:
EXAMEN DE ARTE PARTE I TEMA: El Templo Griego Preguntas tipo test: Señala la respuesta correcta en las siguientes cuestiones: 1) La sonrisa eginética es propia de: -La escultura helenística -la escultura
Más detallesRespecto a la ESCULTURA, fundamentalmente fue funeraria y se realizó en arcilla o bronce, con tendencia al realismo.
TEMA VI ARTE CLÁSICO. ARTE ROMANO. a. ARTE ETRUSCO. CONTEXTO HISTÓRICO-SOCIAL Y MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS. Los etruscos son un pueblo de origen incierto que se estableció al norte de Roma y pudo haber
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesEl ágora o plaza pública es el centro de la ciudad. En ella los ciudadanos se reunirán para acudir al mercado y para charlar.
Tema 4: Arte 1. Arte griego 1.1. Arquitectura griega Los griegos construyeron sus polis con edificios que aún mantenemos en las ciudades modernas. Las necesidades de entonces no son tan diferentes de las
Más detallesExpansión territorial
ROMA Expansión territorial Desde su fundación en el año 753 a.c., Roma conquistó las tierras que se extendían desde la Península Ibérica hasta Oriente a uno y otro lado del Mare Nostrum. Durante los siglos
Más detallesLA INGENIERIA DE ROMA.
LA INGENIERIA DE ROMA. TIPOLOGIA DE MUROS. Según la disposición de los materiales en el muro se obtenían diferentes aparejos que los romanos llamaban "opus". Opus incertum Opus testaceum Opus reticulatum
Más detallesLa ciudad romana, arquitectura.
La ciudad romana, arquitectura. Índice. 1-Características de la ciudad romana. 2-Características básicas de la arquitectura. 3-Tipos de edificios. 3.1-Ocio y diversión. 3.2-Gobierno de la ciudad. 3.3-Vivienda.
Más detallesUrbanisme grec. l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica
Urbanisme grec l urbanisme actual neix a la Grècia clàssica condicionat fonamentalment per tres factors: caràcter independent de les polis topografia muntanyosa del terreny introducció de la democràcia
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesLa influencia de el mundo griego en el arte romano
La influencia de el mundo griego en el arte romano El mundo griego fue fundamental para el desarrollo del arte romano junto a las aportaciones de la cultura etrusca. Sin embargo, también tuvo una indiscutible
Más detallesQUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc
ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda
Más detallesSILABO DE HISTORIA DE LA ARQUITECTURA ANTIGUA
UNIVERSIDAD PRIVADA DEL NORTE Facultad de Arquitectura SILABO DE HISTORIA DE LA ARQUITECTURA ANTIGUA I. DATOS GENERALES 1.1. Facultad : Arquitectura 1.2. Carrera Profesional : Arquitectura 1.3. Departamento
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Barem: / Baremo: L alumne triarà entre l exercici A o B. Exercici B: les quatre preguntes tindràn una valoració màxima de 2 5 punts cadascuna. EXERCICI A: Imatge 1: El Discòbol. Mirón. Còpia romana d un
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detalles2º Bachillerato. Tema 5. El arte romano
2º Bachillerato Tema 5. El arte romano 1. Introducción 2. Arquitectura y ciudad ÍNDICE LA CIUDAD ROMANA ASPECTOS TÉCNICOS Y CONSTRUCTIVOS TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA ROMANA 3. Escultura. El retrato y
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detallesUNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO
UNIDAD DIDÁCTICA 5: ARTE ROMANO ESQUEMA I ARTE ETRUSCO INTRODUCCIÓN 1.- ARQUITECTURA - CARACTERÍSTICAS - CONSTRUCCIONES A) TEMPLOS B) TUMBAS 2.- ESCULTURA - CARACTERÍSTICAS - GÉNEROS A) RELIGIOSO B) FUNERARIO
Más detallesROMA Introducción y Arquitectura
ROMA Introducción y Arquitectura INTRODUCCIÓN Roma Modelo sociopolítico IMPERIO, creado por Augusto, que pretendía gobernar de forma unitaria. - todo el poder en manos del emperador. - el emperador es
Más detallesL ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà
L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme
Más detallesUn viatge a la cultura romana. El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
CONVERSES D ESTACIÓ 2010 cicle de taules rodones L EDUCACIÓ ALS MUSEUS LOCALS Un viatge a la cultura romana El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Más detallesTEMA 3. EL ARTE ROMANO
TEMA 3. EL ARTE ROMANO Introducción Los romanos es una civilización que se origina en la región del Latium (Lacio), en el centro de Italia, en el siglo VIII a.c. Es un pueblo de carácter hegemónico que
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesMeridiana. Taula de Participació
Meridiana Taula de Participació 19 de novembre de 2015 1 ORDRE DEL DIA 1. Constitució de la Taula de Participació 2. Els estudis fets fins ara: 1. Diagnosi prèvia i propostes marc per al nou espai meridiana
Más detallesInfluencias: Griegos: perfecto tratamiento del cuerpo Etruscos: realismo Material: piedra o bronce Principales innovaciones: retrato realista y
ARTE ROMANO ESCULTURA ROMANA Influencias: Griegos: perfecto tratamiento del cuerpo Etruscos: realismo Material: piedra o bronce Principales innovaciones: retrato realista y relieve histórico Retrato: Aúna
Más detallesMapa penitenciari per a la Barcelona de 2017
Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 La capital de Catalunya es compromet amb un Pla que alliberarà els terrenys de la Model i Trinitat Vella i contribuirà a desenvolupar una política penitenciària
Más detalles3. El arte romano. I. INTRODUCCIÓN. ORÍGENES E INFLUENCIAS DEL ARTE ROMANO. 1. Roma: marco histórico y geográfico.
3. El arte romano. I. INTRODUCCIÓN. ORÍGENES E INFLUENCIAS DEL ARTE ROMANO. 1. Roma: marco histórico y geográfico. Sabemos que Roma fue la ciudad por antonomasia de la Antigüedad. Desde sus remotos orígenes
Más detallesTema 4 El Arte romano
TEMA 04: Arte romano.- Pág.45 Tema 4 El Arte romano 1.- INTRODUCCIÓN 2.- ARQUITECTURA 2.1.- Características generales, técnicas edilicias y materiales 2.2.- La Ciudad romana 2.3.- Los edificios urbanos
Más detallesArte romano. Arquitectura religiosa y civil.
Arte romano Arquitectura religiosa y civil. Introducción histórica. Periodos de la historia de Roma. Monarquía: desde la fundación mítica por Romulo 756 a.c. hasta la expulsión de Tarquino el soberbio
Más detallesVII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X)
L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) Plantes El tipus de planta més simple és el d una sala rectangular, sense diferenciació arquitectònica entre
Más detallesMATERIAL PARA HISTORIA DEL ARTE- 2º BACHILLERATO
MATERIAL PARA HISTORIA DEL ARTE- 2º BACHILLERATO 1.- ANEXOS 1.1.- ESQUEMA DE COMENTARIO DE OBRAS DE ARTE ARQUITECTURA Clasificación: tipo de construcción de la que se trata. Material: materiales constructivos
Más detallesEDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC
EDIFICIS DE LLEURE L AMFITEATRE I EL CIRC Guió expositiu del tema Introducció: els jocs o ludi publici. Desenvolupament - estructura de l amfiteatre. - espectacles de l amfiteatre. - origen i estructura
Más detallesTEMA 9: LA ARQUITECTURA DE ROMA.
TEMA 9: LA ARQUITECTURA DE ROMA. 1. Introducción A pesar de tener como antepasado lejano a Grecia y su contribución constructiva, y la más cercana Etruria, Roma ha de considerarse una innovadora absoluta
Más detallesHabía varias categorías de ciudades:
LA CIUDAD ROMANA Había varias categorías de ciudades: Ciudad federada: Ciudad conquistada sin resistencia. Pacta con Roma un tratado de federación, por el que cual entrega parte de sus riquezas a Roma
Más detallesL.A.V.R. Almendra Vázquez Vergara Autora
Unidad III Arte Romano Un imperio que respeta costumbres y religiones de sus pueblos gobernados L.A.V.R. Almendra Vázquez Vergara Autora INTRODUCCIÓN Los etruscos son los antecedentes más directos de Roma,
Más detallesArq. Joaquín Emiliano Peralta
FAUD. UNC Introducción a la historia de la arquitectura y el urbanismo B 07 de junio 2017 Clase Teórica Nº 4 Culturas Clásicas Roma Imperial Arq. Joaquín Emiliano Peralta 1 Introducción a la historia de
Más detallesHISTORIA DEL ARTE. 2º Curso de Bachillerato VOCABULARIO DE ARTE
HISTORIADELARTE.2ºCursodeBachillerato VOCABULARIO DE ARTE La mayoría de los conceptos que aparecen referidos específicamente a cada arte puedes completarlos con tus apuntes y los que te da la profesora.
Más detallesRoma fue la heredera de la cultura clásica griega, pero las bases de su arte están en el helenismo. El objetivo
Roma fue la heredera de la cultura clásica griega, pero las bases de su arte están en el helenismo. El objetivo vital del arte romano es atraer a las grandes multitudes y se distinguió en el singular empeño
Más detallesEL ARTE NEOCLÁSICO Y LA FIGURA DE GOYA HISTORIA DEL ARTE 2º BACHILLERATO
EL ARTE NEOCLÁSICO Y LA FIGURA DE GOYA HISTORIA DEL ARTE 2º BACHILLERATO 1. INTRODUCCIÓN } Entre 1750 y 1830 se desarrolló en Europa el Neoclasicismo, estilo que tuvo su epicentro en Francia. Además de
Más detallesEL ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN.
EL ARTE ROMANO INTRODUCCIÓN. Durante mucho tiempo se ha venido considerando el arte romano como una copia del griego, incluso como una vulgarización de aquel. Actualmente se ha llegado a una postura más
Más detallesTema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
Más detallesEUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma
EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL Roma EL FINAL DE L EDAT ANTIGA: LA CIVILITZACIÓ ROMANA L intent fallit de Constitució Europea feia menció al passat clàssic d Europa que començà amb la civilització grega i
Más detallesTema 5. El arte romano
Tema 5. El arte romano 1. Introducción 2. Arquitectura y ciudad La ciudad romana Aspectos técnicos y constructivos Tipologías de la arquitectura romana 3. Escultura. El retrato y el relieve histórico 4.
Más detallesELEMENTOS BÁSICOS DE ARQUITECTURA
ELEMENTOS BÁSICOS DE ARQUITECTURA Formas de representación: plantas, alzados, secciones y proyecciones. Elementos constructivos: Materiales Elementos sustentantes Elementos sustentados Elementos decorativos
Más detallesGrupo R3 B. Arte clásico: Roma. Historia del Arte. María A. Murillo
Grupo R3 B Arte clásico: Roma Historia del Arte María A. Murillo Índice 1. Cronología y marco geográfico. 2. Antecedentes del arte romano. 2.1. Arte etrusco. 2.2. Arte griego. 3. Características propias
Más detalles1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica
1.5.1 L Acròpolis 1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1 Des de el segle VI a.c. els atenesos anomenaren Acròpolis (ἀκρο-πολις, ciutat alta ) aquesta elevació de 156 m. per a distingir-la de la
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. La pregunta 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La pregunta 3 tendrá una valoración máxima de
Más detallesESCULTURA ROMANA CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES
ESCULTURA ROMANA ESCULTURA ROMANA INFLUÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES ART GREC ART ETRUSC REPÚBLICA ALT IMPERI BAIX IMPERI Escultura Retrat i relleu religiosa històric Segles segles
Más detallesConstruccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs )
Construccions lleugeres de fusta Construcció II (curs 2008-2009) Construccions lleugeres en fusta: index Construccions lleugeres de fusta Índex: 1. Evolució històrica. 2. Anatomia del material. 3. Funcionament
Más detallesEspacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA
Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Design, C. Testa Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA
Más detallesLa belleza en el mundo griego. Unidad 8. La belleza en el mundo griego. 1. La arquitectura griega clásica
La belleza en el mundo griego Unidad 8 El arte clásico Don divino Representarla: aspiración del artista Platón: sólo aproximarse a ella Proporción en las formas Canon de Policleto (s. V a.c.) Altura =
Más detallesEDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau
EDAT ANTIGA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA Des
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesPatrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes
Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota
Más detallesSPEOS: Templo egipcio decarácter rupestre o subterráneo.speos de Ramsés II a.c.abú-simbel. Egipto.
Tipos de edificios SPEOS: Templo egipcio decarácter rupestre o subterráneo.speos de Ramsés II.1.290-1.224 a.c.abú-simbel. Egipto. PILONO: Muro en forma de talud que constituye la entrada a un templo PIRÁMIDE:
Más detallesPatrimoni Històric Museu d'història de Tarragona
Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona GESTIÓ DE RECINTES La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota
Más detallesUNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE)
EL PANTEON DE AGRIPA IDENTIFICACION Nombre: PANTEON DE AGRIPA Fecha: S I.d.C. Año 25 / Imperio MANDADO CONSTRUIR POR AGRIPA yerno de Augusto Material: hormigón, mármol, mosaicos piedra Función: Templo
Más detallesLA CIUDAD DE ROMA. Cultura Clásica IES Universidad Laboral. Cáceres Dpto. de Latín y Griego Isabel Yende Castro
LA CIUDAD DE ROMA Cultura Clásica IES Universidad Laboral. Cáceres Dpto. de Latín y Griego Isabel Yende Castro Situación de Roma y su imperio en la época de su mayor extensión Roma y Ostia, unidas por
Más detallesUNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE
PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE) ESQUEMA: Introducción: El Arte Romano proviene de: el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo
Más detallesARQUITECTURA RENACENTISTA
ARQUITECTURA RENACENTISTA Quattrocento Principales arquitectos: Alberti, Brunelleschi Características: -uso e interpretación del lenguaje arquitectónico de la antigüedad clásica: arcos de medio punto,
Más detallesUNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES MATERIA: HISTORIA DEL ARTE
PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOMCE) ESQUEMA: Introducción: El Arte Romano proviene de: el Arte Etrusco y con el de las colonias griegas de la Magna Grecia, de cuya cultura es directo
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detalles1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA.
Panteón de Agripa 1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA. -Identificación del autor: Existió un primer edificio levantado por Agripa, yerno del emperador Augusto, entre los años 27 al 25 a. C. Posteriormente sufre
Más detallesITINERARIO DEL VIAJE. ORGANIZADO POR LA DELEGACION DE MADRID DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ESTUDIOS CLASICOS
ITINERARIO DEL VIAJE ORGANIZADO POR LA DELEGACION DE MADRID DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ESTUDIOS CLASICOS Del 10 al 14 de abril del 2011 Estimados Amigos: Os presentamos un itinerario completo a Roma de
Más detallesTEMA 8. EL RELLEU. - Relleu és el conjunt de formes del terreny. - Elements introduïts per l ésser humà carreteres, ponts. Faunia
TEMA 8. EL RELLEU EL PAISATGE És una extensió de la superficie terrestre. ELEMENTS - Relleu és el conjunt de formes del terreny - Aigua pot haver o no - Vegetació plantes - Fauna animals - Elements introduïts
Más detalles