Anàlisi de la temporada turística a la Ribera d Ebre. Estiu Àrea de Promoció econòmica -

Documentos relacionados
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

ESTADÍSTIQUES TURISME CUBELLES 2016 MEMÒRIA DE LES DADES ESTADÍSTIQUES DEL SERVEI D INFORMACIÓ I ATENCIÓ TURÍSTICA DE CUBELLES

EDDETUR Informe anual de perfil del turista i visitant. Manresa. Oficina Tècnica de Turisme Gerència de Serveis de Turisme

EDDETUR Informe anual de perfil del turista i visitant. Terrassa. Oficina Tècnica de Turisme Gerència de Serveis de Turisme

EDDETUR Informe anual de perfil del turista i visitant. Badalona. Oficina Tècnica de Turisme Gerència de Serveis de Turisme

BALANÇ DE TURISME: GENER-OCTUBRE 2013

COSTA DAURADA CARACTERITZACIÓ DE LA DEMANDA TURÍSTICA

Estudi d impacte econòmic de Girona Temps de Flors 2012

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

Catalunya registra una ocupació hotelera del 90% durant la Setmana Santa

Catalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

BALANÇ TURÍSTIC TARRAGONA Gener Desembre 2016

La temporada turística d estiu a Vilanova i la Geltrú es tanca amb una ocupació mitjana del 89% els mesos de juliol i agost

Atur a Terrassa (abril de 2010)

SORTIDES RESPIR PRIMAVERA 2018

Recompte d usuaris Oficina de Turisme del Masnou Casa de Cultura 2017

L Activitat Turística a la Costa Daurada i Terres de l Ebre. Temporada 2008

Observatori socioeconòmic

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Agost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009

LES DADES DEL TURISME A GIRONA

gasolina amb la UE-15 Març 2014

L activitat turística a la Costa Daurada i Terres de l Ebre TEMPORADA 2009

ESTUDI DELS HÀBITS TURÍSTICS DELS CIUTADANS DE BARCELONA

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Dades d atur i ocupació març 2012

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

L activitat turística a la Costa Daurada i Terres de l Ebre Temporada 2007

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Dades d ocupació i atur abril 2012

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol

L OFERTA D HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA TARRAGONA. Associació de Promotors de Catalunya

Els turistes que visiten Barcelona valoren la ciutat amb un notable alt, però alerten de la massificació

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

Tema 2 : La població de Catalunya

Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya

Estudi sobre el visitant de Montserrat

Intercanvis lingüístics amb Alemanya

ESTUDI DEL PERFIL DEL TURISME I VISITANTS A MANRESA Fira Mediterrània

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Interior Castelló. Litoral Castelló. València Ciutat

FPPFI Fundació Preservació Patrimoni Ferroviari Industrial

INVENTARI D ESTABLIMENTS TURÍSTICS. Càmpings

B - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí Novembre 2011

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

BALANÇ DE TURISME JUNY AGOST 2014

TURISME A L ENTORN DE BARCELONA 2016

LA IMATGE TURÍSTICA DE CATALUNYA. Turisme de Catalunya Barcelona, 28 de gener de 2008

Catalunya Turística en Xifres

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

Anàlisi de mercat. Espanya. Autor: Albert Gomà Sala Departament de business analytics

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

Estimacions de població. Dades definitives. 2017

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

FGC Turisme i Muntanya. Presentació TREN TURÍSTIC LLEIDA-LA POBLA TEMPORADA 2013

BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011

Full Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

EVOLUCIÓ DELS TURISTES RESIDENTS EN ESPANYA EN ALLOTJAMENT PRIVAT AMB DESTINACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA 2017

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014

ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni

ACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009

Padró (xifres oficials de població) Dades 01/01/2012 Data d actualització 22 de febrer de 2013

Ocupació per sectors d'activitat I

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Vallès Occidental 3er trimestre 2014 FLAIX ECONÒMIC DE L ÀMBIT TURÍSTIC

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

Butlletí informatiu de Prevenció d'incendis Forestals

Pernoctacions en establiments hotelers (% variació 2012/2011) 1,4 1,2 -11,5. Interior Castelló. Litoral Castelló

Observatori de reclamacions i consultes de consum AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI

TORTOSA DADES BÀSIQUES. Superfície: 218,5 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: (2010)

3. L àmbit funcional de Terrassa

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS! Mapa de llibreries de Catalunya 2016

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

Hàbits de Consum de la gent gran

ESTUDI D'AUDIÈNCIA "25 TV"

Introducció als nombres enters

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Hàbits de Consum de la gent gran

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ESTUDI D'AUDIÈNCIA "Ràdio Arenys"

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

magnituds socioeconòmiques

h. 53 milions en aquestes dues comarques

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

Activitats i destinacions d hivern preferides dels catalans cap a les comarques de Barcelona

ESTUDI D'AUDIÈNCIA. "RAP Ràdio Parets"

El desplegament de l activitat turística al Pirineu. Daniel Paül

Transcripción:

Anàlisi de la temporada turística a la Ribera d Ebre Estiu 2011 - -

Índex 1. Introducció 3 2. Consultes i visitants als Punts d'informació 4 3. Informació sol licitada 6 4. Segment de població 7 5. Dies d'estada 8 6. Lloc de procedència 9 7. Mitjà informatiu 10 8. Lloc d'allotjament 11 9. Ocupació turisme fluvial 12 10. Altres actius turístics 13 11. Conclusions 14 2

ANÀLISI DE LA TEMPORADA TURÍSTICA 2011 A LA RIBERA D'EBRE 1. Introducció El sector turístic de la Ribera d'ebre, és un dels sectors econòmics a tenir en compte a la comarca tot i que la crisi també ha afectat a aquest sector aquest estiu 2010 com a la resta de comarques de Catalunya. En aquest anàlisi podrem veure com s'ha desenvolupat la temporada turística de l'any 2011, durant els mesos de juliol, agost i setembre. Les dades reflecteixen les diferents consultes realitzades als punts d'informació següents: l Oficina de Turisme de Miravet, Passeig del Pont a Móra d'ebre, el Punt d Informació Mas de la Coixa a Móra la Nova, el Punt d Informació Mas del Director de l Espai d Interès Natural de Sebes a Flix, l Oficina de Turisme de Tivissa, el Punt d Informació a Riba-roja d Ebre, el Punt d Informació a Benissanet i l Oficina Municipal de Turisme a Ascó. Centrarem aquest anàlisi amb les consultes realitzades, visitants, informació sol licitada, dies d'estada, segment de població, lloc de procedència, mitjà informatiu mitjançant el qual s'han assabentat de les possibilitats de fer turisme a la zona, llocs d'allotjament i ocupació als allotjament turístics i pernoctacions. 3

2. Consultes i visitants als Punts d'informació El total de consultes als punts d informació i durant els mesos de juliol, agost i setembre han estat de 1.296, amb un total de 3.370 visitants. La majoria d aquestes han estat ateses al Punt d Informació d Ascó, concretament el 38%. A l O.T. de Miravet s han atès el 18,9% de les consultes, (246 consultes i 858 persones). Al Punt d Informació del Passeig del Pont de Móra d Ebre, la xifra ha estat d un 18,6% (241 consultes i 700 persones). A l Oficina de Turisme de Tivissa les consultes representen un 10,3% (133 consultes i 347 persones). La resta de Punts d Informació obtenen uns resultats inferiors. 4

5

3. Informació sol licitada Les preferències de visita dels turistes durant aquests mesos d'estiu ha estat molt diversa; la informació de població en concret, destaca amb un 25%, inclou el Castell de Miravet com actiu turístic destacable, i en menor índex altres actius dels municipis de la Ribera d Ebre, entre els quals hi ha els passejos per l Ebre i l Espai d interès natural Sebes a Flix. El municipi de Miravet assoleix el major interès en les demandes del visitant que passa pels punts d'informació. Amb el mateix percentatge, s han realitzat consultes sobre les festes i tradicions. El Turisme fluvial continua centrant part de la informació sol licitada, en un 14 %, on es demanden activitats per a totes les edats, des de creuers fins a piragües. Amb un 9% estan les consultes sobre allotjament, restauració i transports i amb dos punts percentuals per davall han estat les consultes fetes sobre els espais naturals. Altres volen conèixer la comarca en general, sense especificar preferències, així, la Ribera d'ebre en general ha estat també, amb un 5%, una de les informacions més sol licitades. Amb el mateix percentatge estan les consultes sobre les rutes culturals, de BTT i sobretot de senderisme. Finalment, amb un 2% trobem les consultes realitzades sobre els esports d aventura i el turisme ornitològic. 6

4. Segment de població Igual que la temporada passada, les famílies amb un 40%, són el grup més nombrós, pares amb fills, més aviat petits, que busquen combinar activitats compatibles per les dos generacions. Ocupen el segon lloc amb un percentatge del 18%, les persones que visiten la zona individualment, la majoria però, viatgen sols per motius de feina o són persones que ja viuen a la zona, també incloem les persones que realitzen la consulta telefònicament. Les parelles apareixen en tercer lloc, amb un 16%, són parelles de qualsevol edat i que solen anar al seu aire, i, sovint, sense reserva prèvia. Els següents en nombre són els grups, amb un percentatge d un 10%. Ja finalment, trobem les persones de la tercera edat i les persones que visiten la comarca per motius laborals amb un 5%. Tanmateix la informació sol licitada pels estudiants representa el 2%. 7

5. Dies d'estada En primer lloc i amb un percentatge del 36% estan les persones que ja viuen a la zona. El 33% de les consultes que s'han atès, han estat formulades per persones que no dormen a la Ribera d'ebre, persones que no opten per la comarca com a destí on allotjar-se durant les seves vacances, venen de pas o la visiten 1 dia (el visitant de les comarques veïnes fa una escapada d'un dia i torna a casa a dormir). Amb el 15% estan les persones que fan estada menys d una setmana. Els segueixen amb un 6% els que estiuegen a la zona normalment, amb un 5% els que fan estada de més d un més i amb l 1% els que fan estada de més d una setmana. 8

6. Lloc de procedència En primer lloc, amb un 36% han estat les consultes realitzades per gent que viu a la Ribera d Ebre. Enguany, els turistes que provenen de Barcelona, representen un 24%. Segueixen, amb un 8% i amb un 7%, les consultes realitzades per gent que ve de diferents indrets de l estat espanyol i de diferents indrets de la província de Tarragona, respectivament. El 13% de les consultes, han estat realitzades per turistes estrangers. En concret, tenim amb el percentatge més elevat, del 5%, que provenen de França i, amb un 3 % el que provenen del Regne Unit i d altres països estrangers, amb un 2% els que provenen d Alemanya. Amb un 2%, trobem els que procedeixen de la població de Reus i de l Aragó. Amb el mateix percentatge de l 1% ve representat per les consultes realitzades per turistes que venen de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, Comunitat Valenciana, Lleida i Girona. 9

7. Mitjà informatiu pel qual s han interessat per la zona Amb un percentatge del 23%, han estat les consultes formulades per atzar, normalment, per gent que ha conegut la zona perquè els hi venia de pas al seu recorregut, i amb dos punts percentuals per sota, estan aquelles persones que han conegut la comarca per motius laborals. Amb un percentatge del 16%, els que han conegut el territori a través de la informació facilitada per altres oficines de turisme. El boca-orella ocupa el següent lloc amb un percentatge del 14%, turistes que han conegut la comarca a través de familiars o amics. Les guies i els fulletons turístics; són un mitjà important, a través del qual ens donem a conèixer, un 13% dels turistes han conegut aquesta zona per aquesta via. A continuació estan els turistes que ja han fet estada a la comarca anteriorment i que suposen un percentatge de l 11%. Aquest percentatge reforça les possibilitats turístiques de la comarca al mostrar la satisfacció dels visitants. Amb un percentatge del 9% tenim els que han conegut la zona a través d internet, una eina de ràpida difusió, que fa que molts turistes vinguin amb la informació per escrit del que ja volen visitar a la nostra comarca. Finalment, els mitjans de comunicació com la TV, premsa i ràdio han suposat un 3% dels turistes que han conegut la zona a través d aquests mitjans. 10

8. Lloc d'allotjament Els turistes que pernocten a la Ribera d Ebre, representen un percentatge del 51 %. El 16% de les consultes han estat formulades per persones que venen de pas, les que ens visiten des del seu lloc de residència habitual i les que viuen i estiuegen habitualment a la zona. Incloem sota la variable altres,i amb un 15% les persones que fan consultes sobre allotjament i per tant, desconeixem on pernocten. La costa (Hospitalet, Cambrils, Miami... ), amb un 8%, continua essent el lloc triat de residència pels visitants en aquesta època; d'aquesta manera, són molts els que combinen el contacte amb la platja, junt amb les visites culturals. Altres però, han hagut d'escollir aquest indret per manca d'un allotjament més proper, cap a l'interior. Amb un percentatge del 3% es troben els que pernocten a la resta de comarques de les Terres de l Ebre i a Tarragona i província. Els que s allotgen a la Terra Alta i al Priorat representen un 2%. 11

9. Ocupació turisme fluvial Campanya de Navegació turística entre Ascó i Miravet El Consell Comarcal de la Ribera d'ebre, en el marc de les polítiques de promoció turística de la comarca, va impulsar el servei de transport turístic fluvial pel riu Ebre, entre els embarcadors d Ascó i Miravet durant l'estiu. El servei es va iniciar l 1 de juny i va finalitzar el 4 de setembre. Durant la temporada d estiu s efectuaven dos viatges diaris, de dimarts a diumenge, entre Móra-Ascó i Móra-Miravet, amb aturades a tots els embarcadors intermedis del tram. També hi havia viatges diaris de curta durada per les rodalies d Ascó, Móra d'ebre, Móra la Nova, i Miravet. El servei turístic, vol potenciar la navegació fluvial al tram alt del canal navegable del riu Ebre, i alhora, oferir una activitat de lleure als turistes que visiten la comarca, aprofitant les vacances de l'estiu. Aquest servei ha tingut 717 visitants, dels quals 273 han realitzat el trajecte llarg i 444 han optat per fer els passeigs o viatges curts: Móra- Ascó Móra - Miravet Passeig Móra Passeig Miravet Passeig Ascó Passeig Benissanet Passeig Garcia Passeig Vinebre TOTAL 189 84 87 277 49 9 19 3 717 Passeigs en piragua per la Ribera d Ebre Durant els mesos d estiu s han realitzat passeigs en piragua per diferents trams del riu Ebre. Les rutes realitzades van estar les següents: Ruta 1: De Riba-roja a Flix Ruta 2: Meandre de Flix Ruta 3: D Ascó a Garcia Ruta 4: De Vinebre a Móra d Ebre Ruta 5: De Garcia a Móra la Nova Ruta 6: De Móra la Nova a Benissanet Ruta 7: De Ginestar a Miravet Ruta 8: De Miravet a Benifallet Durant aquest estiu les persones que han fet el passeig en piragua per l Ebre han estat un total de 309, un 137% més que l estiu passat. Durant el mes de juliol van fer el viatge en piragua un total de 74 persones, al mes d agost van ser 220 i durant el mes de setembre 15 persones. 12

10. Altres actius turístics Castell de Miravet Pel castell de Miravet han passat un total de 15.696 persones durant els mesos de juliol, agost i setembre, dades que confirmen l estabilitat i l interès dels turistes sobre aquest actiu turístic. Gairebé la meitat d aquestes visites (49 %) s han efectuat durant el mes d agost. Durant l estiu de 2011, les visites al castell han augmentat un 2 % respecte les visites de l any 2010. Juliol Agost Setembre 4.834 persones 7.762 persones 3.100 persones Castell de Móra d'ebre El Castell de Móra d Ebre va rebre durant el període d estiu 2011 un total de 973 visitants, gairebé un 2% més que l estiu passat. Del total de visitants 763 eren catalans (més d un 78%) i la majoria provenien de Tarragona. Castell de Flix, refugi i visites guiades El Castell de Flix, el refugi i les visites guiades a Flix han estat demandades per un total de 1.634 persones, el 66% d aquestes visites s han efectuat durant el mes d agost. Espai d'interès Natural Sebes, a Flix L'espai d'interès Natural Sebes, confirma la seva atracció com actiu turístic a la Ribera d Ebre. L'espai fou visitat per 438 persones, durant els mesos de juliol, agost i setembre., la majoria procedents de Barcelona. Refugi antiaeri La Font Gran, a Benissanet El refugi antiaeri de Benissanet ha rebut durant el mes de juliol un total de 129 visitants i durant el mes d agost 70 visites. 13

11. Conclusions El Consell Comarcal de la Ribera d'ebre, ha elaborat un anàlisi de l'ocupació turística a la comarca, pel període d'estiu i en concret dels mesos de juliol, agost i setembre. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, s'ha pogut comprovar una temporada més, que la majoria de consultes són realitzades per turistes i visitants, que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de la mateixa comarca i de Barcelona. La majoria de visitants viuen a la Ribera d Ebre i en segon lloc venen de pas o visiten la comarca un dia, els quals majoritàriament han conegut la zona per atzar i per la informació facilitada per altres oficines d informació turística. Pel que fa a la informació sol licitada, les preferències de visita dels turistes durant aquests mesos d'estiu ha estat molt diversa; la informació de població en concret, destaca amb un 25%, inclou el Castell de Miravet com actiu turístic destacable, i en menor índex altres actius dels municipis de la Ribera d Ebre, entre els quals hi ha l Espai d interès natural Sebes a Flix i els passejos per l Ebre. En segon lloc s'ha demanat informació sobre les festes i tradicions, i en tercer lloc sobre el turisme fluvial. Pel que fa al turisme fluvial, el servei de transport turístic fluvial pel riu Ebre (barca amb motor), entre els embarcadors d Ascó i Miravet ha tingut 717 visitants, dels quals 273 han realitzat el trajecte llarg i 444 han optat per fer els passeigs o viatges curts. També s han realitzat passejos en piragua per diferents trams del riu Ebre. Durant aquest estiu les persones que han fet el passeig en piragua per l Ebre han estat un total de 309, un 137% més que l estiu passat. Destacar també l acceptació i resposta d actius turístics com el Castell de Miravet amb 15.696 visitants; el Castell de Móra d Ebre amb 973 visitants; el Castell, el refugi i les visites guiades a Flix amb un total de 1.634 persones; l Espai d Interès Natural de Sebes a Flix amb 438 visitants i el refugi antiaeri de la Font Gran de Benissanet amb 199 persones. En total aquest actius turístics han rebut durant els mesos d estiu 18.940 visitants. Finalment, pel que fa a l ocupació als allotjaments rurals i segons les dades facilitades, dels mesos de juny a setembre, pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a les Terres de l Ebre de juny a setembre: El 83% de l ocupació ha estat realitzada per nacionals i el 17% per estrangers, d aquest la majoria eren francesos. La mitja d ocupació ha estat d un 30%, 3 punts per sota respecte al 2010. També han disminuït les pernoctacions respecte l estiu passat en un 8% i la mitjana de nits que passen els turistes és de 2,9 (3 nits al 2010). L efecte de la crisi ha tingut molta incidència, doncs ha minvat l economia de les famílies i això fa que optin per estades més curtes i ho facin sense reserva prèvia. 14