Nom Data curs Quina és la religió majoritària a nivell mundial? Subratlla la resposta correcta amb una X en el requadre. Islam Hinduisme Cristianisme Budisme Quina és la religió majoritària dels següents països? Austràlia Índia Rússia Espanya Estats units Sudan Madagascar Itàlia Indonèsia Colòmbia Pakistan Japó Xina Canadà Anglaterra Marroc Iraq Perú Argentina Tunísia Mauritània Tailàndia Quina és la religió predomina en el teu país d'origen? Qui és el seu fundador? En quina àrea geogràfica va sorgir? En quin segle? Té llibre sagrat i quin? Religió que predomina: Fundador: Àrea geogràfica: Segle: Llibre sagrat:
Relaciona a través de fletxes cada religió amb un lloc del món Nord d'àfrica Índia Tailàndia Madagascar Rússia Cristianisme (ortodox) Hinduisme Islam Religions tradicionals Budisme Fes una definició del significat de la paraula religió Enumera sis festes que tinguin a veure amb el món de les religions. Llegeix ara amb atenció el text següent. Una vegada llegit, respon a les preguntes que hi ha més avall: PREHISTÒRIA S'anomena Prehistòria el període de temps que va des de l aparició de l espècie humana fins a l ús de l escriptura (aprox. 3500-3200 aec o ac). Aquest temps s acostuma a dividir en edat de pedra i edat dels metalls. L edat de pedra abraça dos períodes: el paleolític i el neolític amb les seves subdivisions. L edat dels metalls comprèn el període de bronze i ferro. - 1r Paleolític: La humanitat vivia de la caça i de la recol lecció. Particularitat, eren nòmades. - 2n Neolític: La humanitat fa un pas endavant. Aprèn a domesticar els animals, a conrear la terra i es torna sedentària. Apareixen els primers poblats i s inventen els teixits i la ceràmica. - 3r Edat dels Metalls: La humanitat descobreix els metalls i apareixen les primeres grans civilitzacions. Quin període abraça la Prehistòria? Quan va aparèixer l'escriptura?
Divideix els tres períodes que conformen la Prehistòria? En quin període varen aparèixer els primers poblats, els teixits i la ceràmica?... L'Edat dels Metalls comprèn... Cerca en aquesta sopa de lletres el nom dels tres períodes que conformen la Prehistòria. B A P R I O P D E S X E D A T D S L A P U A L A C S E R N D E G C G M A R I I E N G A M E R R E A Q U E T S J I D V U S L O R C I T I L O E L A P R L O A L L X L D D I V P L H L P A S O E O O E I D O U R U O O S O M E O H S B U P R E I A A T L N B P S E R U T E G D S S S L L A T E M S L E D T A D E Ordena els diferents períodes del més antic al més modern i després relaciona amb una fletxa cada període amb algun aspecte que el defineixi. 1. 2. 3. - Van aparèixer les primeres grans civilitzacions. - Els homes eren sedentaris i aprengueren a domesticar els animals i a conrear la terra. - Els homes eren nòmades i vivien de la caça i de la recol lecció.
Intenta esbrinar quines són les dues dates que marquen l'inici i el final de la Prehistòria. INICI- Aparició de l espècie humana ( ) FINAL- Aparició de l escriptura ( ) Una vegada hagis llegit el text, defineix els conceptes que hi ha més avall: NOMADISME I SEDENTARISME L ésser primitiu que vivia en el Paleolític tenia un mode de vida caracteritzat per la provisionalitat, la inseguretat i la dependència de l atzar; això era degut en gran part al nomadisme. L home nòmada duia una vida errant i no estava establert en un lloc fix, això era degut al fet que depenia de la caça, la pesca i la recol lecció, activitats que el forçaven a aquest nomadisme. Per altra banda, l'ésser humà del Neolític abandonarà el nomadisme i adoptarà un mode de vida sedentari, establint-se en un lloc fix, això serà possible gràcies al coneixement de l agricultura i la domesticació dels animals, entre altres activitats. A diferència de l home nòmada, la seguretat, una vida confortable i planificada, així com un important component conservador, definiran l existència de l home sedentari. Nòmada:... Sedentari:... Per què el nòmada duia una vida errant? Com definiries l'existència de l'ésser humà sedentari Quina fou la causa del per què el nòmada es va convertir en sedentari?
ELS PRIMERS RITUALS DE MORT La creença en una vida més enllà de la mort és una clara manifestació de religiositat que es troba present en els testimonis arqueològics i antropològics que ens han arribat fins ara. La presència d un aixovar (les coses més personals que pertanyen al difunt) que acompanya al difunt, la posició del mort a la tomba, la presència d aliments, els cranis trepanats, la pintura present en algunes parts del cos del difunt, i així altres, són una clara mostra d aquesta preocupació de l ésser humà primitiu per la vida després de la mort (ritual). Les primeres restes humanes descobertes s han trobat en els jaciments de Skhu (rodalia del Mont Carmel a Haifa) i Jabel Qafzeh (Baixa Galilea) a Israel ara fa probablement més de noranta mil anys. Aquest és només un exemple, ja que a Skhul s'han trobat una trentena de tombes molt similars i de la mateixa època. Sembla que la repetició i difusió de les pràctiques o ritus funeraris indica la creença en la vida després de la mort. El culte als cranis és un altre exemple de la sacralitat de la mort, aquesta part del cos presenta un orifici occipital causat per una mutilació intencionada (trepanació). El significat d aquest ritu no està molt clar, però sembla que es tracta d'un culte pacífic, ja que es considerava el crani com a la part més noble i representativa del cos. Defineix els següents conceptes: Aixovar:... Trepanació:... Quines són les restes humanes més antigues descobertes?... On s'han trobat? Quina antiguitat tenen?... Quin ritual s ha practicat als cossos?
LES PINTURES RUPESTRES Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la Humanitat i el seu nom "rupestre" ve donat perquè el suport sobre el qual es realitzaven eren les pedres i les parets de les coves. S empraren pigments i aglutinants naturals. Les mostres més antigues, d uns 45 mil anys, es troben a Austràlia i Tanzània. Les pintures rupestres representaven escenes quotidianes de caça, pesca i recol lecció. Petites escenes on hi ha animals i persones. El significat exacte d aquest art és bastant desconegut, encara que algunes de les interpretacions més acceptades parlen d una intenció màgica en què l ésser primitiu mitjançant aquestes escenes de caça propiciava l activitat que anava a realitzar. Defineix què ès la pintura rupestre? On es troben les pintures rupestres més antigues?...... Què representaven les pintures rupestres?...... LES DEESSES DE LA FERTILITAT Les cultures agràries del Neolític desenvoluparen una religió còsmica que implicava la renovació constant i periòdica de la vida, on l objecte de culte era la Deessa Mare. S estableix així una similitud entre la figura femenina i la terra, de fet la terra és percebuda com una mare i tots els éssers vius eren els seus fills que restaven subjectes a les seves lleis. Podem parlar d'una concepció matriarcal de la vida i de la mort. Símbol d aquest culte a la fertilitat i la fecunditat són les nombroses escultures trobades en diversos jaciments que representen el cos femení. Aquestes petites figures, anomenades Venus, destaquen i exageren del cos femení aquelles parts clarament vinculades a la fecunditat: natges, pits, ventre i la zona genital. Sembla que les mostres d'art moble eren ofrenes o exvots en representació de la Mare Terra Quin nom rebien les deesses de la fertilitat? Per les cultures agràries del neolític, com era percebuda la figura femenina i la terra?
ELS MONUMENTS MEGALÍTICS Els monuments megalítics són grans monuments realitzats en pedra i llocs de culte amb un transfons espiritual de veneració als avantpassats. Sembla que la pedra té un significat d immortalitat gràcies a la seva perdurabilitat. Segons la seva tipologia trobem tres tipus destacats de monuments megalítics: el menhir, el dolmen i el cromlec. El menhir és una gran pedra clavada verticalment a terra i d una sola peça. El dolmen està format per dos grans blocs de pedra col locats verticalment i una llosa horitzontal situada al damunt. Finalment, el cromlec és un recinte on les pedres (o menhirs) es col loquen circularment o de forma el líptica. A B C Observa detingudament aquests monuments megalítics i relaciona amb fletxes cada imatge amb el monument que representa. imatge A Cromlec d'stonehenge (Anglaterra) imatge B Dolmen d'axeitos (Galícia, Espanya) imatge C Menhir (la Bretanya, França) Quin significat tenien aquests monuments? Per què es construïen en pedra?
Mesopotàmia, cruïlla de grans civilitzacions. Per començar cal recordar una dada fonamental per a la història de la humanitat: l'aparició de l'escriptura ara fa més de 5000 anys. I això va ocórrer simultàniament a la Xina i a una regió de l'oest d'àsia, entre els rius Tigris i Eufrates, de nom Mesopotàmia; també hauríem d'afegir Egipte en aquesta llista. Mesopotàmia és la primera zona documentada de la història que parla del naixement de l'agricultura. Tot apunta que cap al 8000 aec les societats de caçadors i recol lectors es convertiren a poc a poc en agrícoles sedentaris, essent un procés que va durar més de 3000 anys. El país es divideix en dues zones, l'alta Mesopotàmia i la Baixa Mesopotàmia. Pel que fa al delta de l'eufrates, antigament, estava en contacte amb el mar d'aràbia, però avui dia ambdós rius s'uneixen en un de sol que desemboca a la mar. Les civilitzacions neixen a les ribes dels grans rius i per això s'anomenen civilitzacions fluvials: Mesopotàmia al voltant dels rius Tigris i Eufrates. Egipte al voltant del riu Nil. Índia al voltant del riu Indus. Xina al voltant del riu Groc i Blau. Quan va aparèixer l'escriptura? En quin lloc?... Què vol dir civilització fluvial?... TRÍADA ASTRAL: Ixtar, Sin i Xamaix El PANTEÓ MESOPOTÀMIC es presenta ben nodrit (hi ha més de 2.500 divinitats) jerarquitzat segons el costum monàrquic. L'antropomorfisme n'és la regla (els déus són representats com a éssers humans), si bé de vegades es recorria a una figuració simbòlica mitjançant objectes com els de la imatge.
Què significa la paraula antropomorfisme?... Quins eren els déus mesopotàmics que formaven la tríada astral? Qui era Hammurabi? Posa el nom a cada tipus de tombes de l'antic Egipte:......... Què vol dir momificació?...
Relaciona la columna de l'esquerra amb la de la dreta: Maat, deessa de la justícia i de l'ordre. Ra, pare dels déus. Anubis, déu de la momificació. Isis, mare d'horus. Thot, déu de la saviesa i de l'escriptura.
En què consisteix el judici d'osiris? Fes una breu explicació................. Això són els vasos canopis. Per què servien?............
Fixa't ara en els déus principals de l'olimp, la seva equivalència en el món religiós romà i els seus atributs. Zeus: Déu suprem de l'olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter). Hera: Esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno). Posidó: Germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú). Demèter: Germana de Zeus, deessa de l'agricultura (identificada amb la romana Ceres). Hèstia: Germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta). Atena: Filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel ligència (identificada amb la romana Minerva). Apol lo: Fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà). Àrtemis: Filla de Zeus i germana d'apol lo, deessa de la caça (identificada amb la romana Diana). Afrodita: Deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina (identificada amb la romana Venus). Hefest: Fill d'hera i de Zeus, déu del foc i de l'artesania (identificat amb el romà Vulcà). Ares: Fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el déu romà Mart). Hermes: Fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (identificat amb el déu romà Mercuri). Hades: Fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Posidó, Hèstia i Demèter. És el déu del món subterrani. (Identificat amb el déu romà Plutó). Cronos: En la mitologia grega és fill d'urà i de Gea, i pare de Zeus (identificat amb el déu romà Saturn). Persèfone: Filla de Zeus i Demèter. És la deessa de la primavera (Identificada amb la deessa romana Prosèrpina). Atributs dels déus més importants: Zeus: Déu dels cels. Atributs: el llamp i el ceptre. Hera: Deessa del matrimoni. Atributs: el paó reial i la diadema. Hefest: Fill de Zeus i d'hera. Atributs: martell, tenalles i enclusa. Posidó: Déu del mar i de l aigua. Atributs: Trident i cavall. Hades: Déu del reialme dels morts. Atributs: el ca Cèrber. Demèter: Deessa de l agricultura. Atributs: espigues de blat, falç. Hèstia: Protectora de la llar. Atributs: flama de la llar. Atena: Deessa de la saviesa i de la guerra. Atributs: armes, òliba, olivera. Ares: Déu de la guerra: Atributs: armes. Persèfone: Deessa de les plantes i del reialme dels morts. Atributs: plantes, magrana. Afrodita: Deessa de l amor. Atributs: petxina, poma. Apol lo: Protector de les arts. Atributs: lira, corona de llorer, fletxes. Àrtemis: Protectora dels boscos i de la caça. Atributs: arc i fletxes, lluna, cérvola. Hermes: Déu missatger i del comerç. Atributs: barret i sandàlies alades, caduceu [consisteix en una vara amb dues ales al cim i dues serpents enrotllades tot al seu llarg]. Dionís: Déu del vi i de la disbauxa. Atributs: copa de vi, vinya. Rea: Filla d'urà i Gea, i esposa de Cronos. Mare dels déus. Atributs: carro tirat per dos lleons.
Després d'haver llegit el text relaciona a través de fletxes o números la divinitat grega amb el nom que correspon en la tradició llatina: Rea Hera Demèter Hèstia Afrodita Cronos Zeus Posidó Hades Hermes Atena Àrtemis Ares Hefest Apol lo Persèfone Dionís NOM GREC NOM LLATÍ Saturn Júpiter Neptú Plutó Cíbele Juno Ceres Vesta Venus Mart Vulcà Apol lo Mercuri Minerva Diana Bacus Prosèrpina Trident, cavall de mar Gos Cèrber Rellotge de sorra Àguila, ceptre, llamp Espigues de blat, falç Flama Carro tirat per lleons Paó, diadema Petxina, poma, coloma Lira, fletxes, llorer, sol Martell, tenalles, enclusa Casc. Armes Arc, buirac, lluna creixent Plantes Vinya, copa de vi Olivera, òliba, casc, escut Barret i sandàlies alades, caduceu A quin déu grec correspon cada atribut:
A través de fletxes (d'esquerra a dreta) uneix el Déu amb el seu atribut: Afrodita Déu suprem de l Olimp, el seu regne és el cel Apol lo Fill de Zeus, déu de la llum, la música i la medicina Ares Esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni Àrtemis Germà de Zeus, déu del mar Atena Germana de Zeus, deessa de l agricultura Demèter Germana de Zeus, deessa de la llar Hefest Filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra Hera Filla de Zeus i germana d Apol lo, deessa de la caça Hermes Deessa de l amor i de la bellesa, nascuda de l escuma marina Hèstia Fill d Hera, déu del foc i de l artesania Posidó Fill de Zeus, déu de la guerra Zeus Fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers