La representació de la Terra
Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d observacions sobre el terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d imatges obtingudes per satèl lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.
Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una quadrícula. Els paral lels són línies imaginàries paral leles a l equador. L equador és el paral lel 0 o. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0 o. Per situar exactament un punt a la Terra cal buscar el paral lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l equador (o paral lel 0 o ). Pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0 o ). Pot ser est o oest.
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi; però no és possible disposar d un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.
.- Una projecció és equivalent si manté les proporcions entre les àrees representades. Això implica deformar força les formes i els angles. (Ex. Peters).- Una projecció és equidistant si manté les distàncies respecte a un o més punts determinats del mapa (per exemple, el centre de la projecció, o bé algun paral lel o meridià de referència)..- Una projecció és conforme si manté les formes localment (en parts sensiblement més petites que un quadrant de l'esfera), i per a cada punt del mapa l'escala és la mateixa en totes les direccions (això no vol pas dir que l'escala sigui la mateixa per a punts diferents). (Ex. Mercator)
L escala ens indica quantes vegades s ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa. L escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funció de l escala els mapes poden ser d escala gran (denominador petit) o d escala petita (denominador gran). En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics
Cada element representat al mapa s hi indica per mitjà d un símbol o d un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles, que poden ser de mides i gruixos diversos. Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.